Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Novel dispersion error and grey area mitigation approaches for subsonic jet noise spectra
Get PDF(English) In Computational AeroAcoustics, scientists deal with a numerical error not always considered in other disciplines: the dispersion error. This error generates that waves with different frequencies travel at different speeds, distorting the acoustic spectrum.
Additionally, new issues appear when turbulence modelling is added to the problem. Within the family of Detached Eddy Simulations (DES), the Gray Area Problem delays the transition from the RANS mode into the LES mode, generating non-physical oscillations that contaminate the full noise spectra.
Here, we present a new methodology to numerically analyse and evaluate this error, without the primary constraint of being limited to structured uniform meshes, but also applicable to stretched ones. When applied to stretched grids, the extracted conclusions with this new method do not show a clear difference between high and low-order numerical schemes, as the former quickly degrades its order of accuracy.
As an application case, we simulate a subsonic round jet using two different numerical codes: NOISEtte, which uses high-accuracy schemes, and OpenFOAM, an open-source code that uses low-order schemes. This case allows us to compare the effect that the order of the scheme has on the acoustic spectra of the subsonic round jet. Additionally, this case allows us to analyse how the selection of the filtering length scale and the turbulence model within a DES approach can act as a Gray Area Mitigation technique, conditioning the validity of the results.(Català) Dins l'AeroAcústica Computacional, els investigadors han de tenir present un error numèric habitualment no considerat per altres disciplines dins CFD: l'error de dispersió. Aquest error fa que ones amb diferents freqüències tinguin diferents velocitats de propagació, distorsionant completament l'espectre acústic.
Addicionalment, quan s'introdueix el modelatge de turbulència dins el problema a considerar, apareixen noves problemàtiques. Dins la família de models Detached Eddy Simulations (DES), l'àrea grisa retarda la transició entre els modes RANS i LES, ocasionant oscil·lacions purament numèriques i no físiques que contaminen tot l'espectre acústic.
En aquest treball presentem una nova metodologia per avaluar numèricament l'error de dispersió, sense estar limitada a utilitzar malles estructurades uniformes, sent capaç d'estudiar dit error en malles estructurades no uniformes també. Aplicant aquesta metodologia en aquest últim tipus de malles, les conclusions extretes no mostren diferències tan significatives entre mètodes d'alt i baix ordre, ja que els primers degraden ràpidament l'ordre de convergència.
Com a cas d'aplicació, mostrem un jet subsònic utilitzant dos codis numèrics diferents: OpenFOAM, un codi obert que utilitza esquemes de baix ordre, i NOISEtte, un codi in-house que utilitza esquemes d'alt ordre. Addicionalment, en tractar-se d'un cas en què modelitzem la turbulència, analitzem com la selecció del model de turbulència com la de la longitud de subgrid poden actuar com tècniques d'atenuació de l'àrea grisa, condicionant la validesa dels resultats.(Español) Dentro de la AeroAcústica Computacional, los profesionales deben tener presente un error numérico que habitualmente no se considera en otras subdisciplinas de CFD: el error de dispersión. Este error genera que ondas con distintas frecuencias se propaguen a distinta velocidad, distorsionando completamente el espectro acústico.
Adicionalmente, cuando se introduce el modelado de la turbulencia, aparecen nuevas problemáticas. Dentro de la familia de modelos Detached Eddy Simulation, el área gris retrasa la transición entre los modos RANS y LES, generando oscilaciones de carácter numérico y no físico que contaminan completamente el espectro acústico obtenido.
En este trabajo presentamos una nueva metodología para evaluar numéricamente el error de dispersión, no está limitada exclusivamente a mallas estructuradas uniformes, siendo capaz de analizar dicho error en mallas no uniformes. Aplicando el método en este último tipo de mallas, las conclusiones extraídas no muestran diferencias tan significativas entre métodos de alto y bajo orden, ya que los primeros degradan muy rápidamente su orden de convergencia.
Como caso de aplicación, analizamos un jet subsónico usando dos códigos numéricos: OpenFOAM, un código abierto de bajo orden, y NOISEtte, un código propio con métodos de alto orden. Adicionalmente, al tratarse de un caso donde modelizamos la turbulencia, analizamos como la selección del modelo de turbulencia como la de la longitud de subgrid pueden actuar como técnicas de atenuación del área gris, condicionando la validez de los resultados.DOCTORAT EN ENGINYERIA TÈRMICA (Pla 2012
La frontera de Tarragona i el castell d'Escornalbou (segles X-XIII)
Get PDFLa fundació i instal·lació de la canònica de Sant Miquel a la muntanya d’Escornalbou va ser un dels moments culminants de la conquesta i colonització del Camp de Tarragona durant el segle XII. Són uns fets que hem d’englobar dins el procés de conquesta d’al-Andalus per part dels poders cristians del nord i, en concret, de la conquesta i colonització de la Catalunya Nova en època del comte Ramon Berenguer IV i del seu fill i successor el rei Alfons I el Cast, just després de l’ocupació de Tortosa i Lleida (1148-1149).
En les centúries prèvies a la conquesta, el Camp de Tarragona havia estat escenari d’una porfídia entre els dirigents cristians i els andalusins, però, tanmateix, aquella contrada va ser sempre un front secundari en la lluita entre tots dos poders. Al segle XI, aquesta disputa fronterera es va radicalitzar quan el clergat provinent de la reforma eclesiàstica va reclamar als dirigents laics la recuperació i refundació de la Seu metropolitana Tarraconense. L’antiga "civitas" de Tarragona havia passat bona part dels segles altmedievals convertida en una ciutat fantasma d’improbable habitació. Però, a partir de llavors, els comtes de Barcelona van maldar per ocupar-la. La primera part d’aquest treball examina detalladament l’ambient que es vivia a la frontera tarragonina entre els segles X i XII, les opcions estratègiques d’ambdues parts i les alternatives que tots dos bàndols contendents barallaren per la defensa i la conquesta.
La segona part d’aquest treball tracta el moviment de la conquesta i com s’ocupà i es colonitzà el territori capturat, l’antic districte andalusí de Siurana, i especialment la demarcació d’Escornalbou. La fundació de la canònica va ser una alternativa per l’ocupació del territori desvinculada de les habituals infeudacions a nobles que aportaven tropes i recursos per la conquesta. Vista aquesta instal·lació, es descriu la canònica d’Escornalbou des de tots els seus angles: les seves primeres passes, els seus integrants, la vida cultural i religiosa, l’exercici de la jurisdicció i les bases econòmiques de la fundació. Així mateix, s’examina l’entorn social i econòmic de les persones que estaven sota la seva dominació. Tot plegat, aquesta és una nova història de la canònica d’Escornalbou des de la seva fundació fins al trànsit dels segles XIII al XIV, just quan començaven a respirar-se els aires de la crisi baixmedieval i s’obria un nou període existencial per a la institució i també per a la resta de Catalunya.La fundación e instalación de la canónica de Sant Miquel d’Escornalbou fue uno de los momentos culminantes de la conquista y colonización del Camp de Tarragona durante el siglo XII. Son unos hechos que hemos de englobar dentro del proceso de conquista de al-Andalus por parte de los poderes cristianos septentrionales y, en concreto, de la conquista y colonización de la Catalunya Nova en tiempos del conde Ramón Berenguer IV y de su hijo y sucesor el rey Alfonso I el Casto, justo después de la ocupación de Tortosa y Lleida (1148-1149).
En las centurias previas a la conquista, el Camp de Tarragona había sido escenario de una porfía entre los dirigentes cristianos y los andalusíes, pero aquella región fue siempre un frente secundario en la lucha entre los dos poderes. En el siglo XI esta disputa fronteriza se radicalizó cuando los clérigos adscritos a la reforma eclesiástica reclamaron a los dirigentes laicos la recuperación y refundación de la Sede metropolitana Tarraconense. La antigua “civitas” de Tarragona había pasado buena parte de los siglos altomedievales convertida en una ciudad fantasma de improbable habitación. Pero a partir de entonces los condes de Barcelona trataron de ocuparla. La primera parte de este trabajo examina detalladamente el ambiente que se vivía en la frontera de Tarragona entre los siglos X y XII, las opciones estratégicas de las dos partes y las alternativas que los dos bandos contendientes barajaron para la defensa y la conquista.
La segunda parte de este trabajo trata el movimiento de conquista y cómo se ocupó y se colonizó el territorio capturado, el antiguo territorio andalusí de Siurana, y especialmente la demarcación de Escornalbou. La fundación de la canónica fue una alternativa para la ocupación del territorio desvinculada de las habituales donaciones a nobles que aportaban tropas y recursos a la conquista. Vista esta instalación, se describe la canónica de Escornalbou desde todos sus ángulos: primeros pasos, integrantes, vida cultural y religiosa, el ejercicio de la jurisdicción y las bases económicas de la fundación. También es examinado el entorno social y económico de las personas que estaban bajo su dominación. En definitiva, esta es una nueva historia de la canónica de Escornalbou desde su fundación hasta el tránsito de los siglos XIII al XIV, justo cuando comenzaban a respirarse los aires de la crisis bajomedieval y se abría un nuevo período existencial para la institución y también para el resto de Catalunya.The foundation and establishment of the canonry of Sant Miquel on the mountain of Escornalbou was one of the culminating moments of the conquest and colonization of the region of Camp de Tarragona during the 12th century. These events must be understood within the process of conquest of al-Andalus by the northern Christian powers and, specifically, of the conquest and colonization of New Catalonia during the time of Count Ramon Berenguer IV and his son and successor King Alfons I the Chaste, right after the occupation of Tortosa and Lleida (1148-1149).
In the centuries before the conquest, while the Camp de Tarragona had been the scene of a feud between Christian leaders and the Andalusians, the region had always been a secondary front in the broader struggle between the two powers. In the 11th century, this border dispute became radicalized when the ecclesiastical reform clergy demanded the recovery and refoundation of the metropolitan See of Tarragona by the secular leaders. The old "civitas" of Tarragona had spent a large part of the early medieval centuries reduced to a barely habitable ghost town, but from then on, the counts of Barcelona had made concerted efforts to occupy it. The first part of this paper examines in detail the atmosphere on the Tarragona border between the 10th and 12th centuries, the strategic options open to both parties and the defence and conquest alternatives considered by each contending side.
The second part of the paper deals with the movement of the conquest and the subsequent occupation and settling of the captured territory, the old Andalusian district of Siurana, and especially the demarcation of Escornalbou. The foundation of the canonry was an alternative form of territorial occupation, unlike the usual enfeoffments to nobles who provided troops and resources for the conquest. There then follows a description of the canonry of Escornalbou in all its facets: the early steps, its members, cultural and religious life, exercise of authority and economic infrastructure of the foundation. Likewise, the social and economic environment of the people who were under its authority is examined. All in all, this is a new history of the canonry of Escornalbou, from its foundation to the transition from the 13th to the 14th centuries, just when the late-medieval crisis began to emerge and a new existential era was beginning for the institution and Catalonia as a whole.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjan
Marcadors de la via serrada del càncer colorectal a la malaltia inflamatòria intestinal
Get PDFPaper de marcadors típics en el desenvolupament de la via serrada de carcinogènesi al càncer colorectal que comparteix amb la via de carcinogènesi de la inflamació.Papel de marcadores típicos en el desarrollo de la via serrada de carcinogénesis del cáncer colorectal que comparte la via de carcinogénesis de la inflamación.Rol of serrated pathway biomarkers in colorrectal cancer related witn inflammatory carcinogenesi pathwayUniversitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològique
On the out-of-equilibrium dynamics with tensor networks
Get PDFPrograma de Doctorat en Física[eng] Quantum many-body dynamics is a vast field of physics at the intersection of statistical mechanics, condensed matter, quantum information, and computational physics. Understanding the time evolution of observable correlations—such as those involved in material responses—is both a milestone for technological advancement and a corner-stone for generating fundamental knowledge.
At the intersection of emergent collective behavior in many-body systems, quantum physics, and information theory lies the classical simulation of out-of-equilibrium phenomena. Without numerical tools, progress in disciplines that require heavy computations with high-dimensional vectors and matrices would be limited to purely analytical predictions and constrained by the available expertise and resources needed to build benchmarking experiments.
The goal of this thesis is to advance the classical simulation of quantum many-body systems using Tensor Networks. This technique has proven fruitful for predicting equilibrium ground states and thermal properties of one-dimensional systems, yet it still faces challenges when applied to out-of-equilibrium scenarios. In brief, the dynamics of experimentally accessible expectation values can be represented as a 2D Tensor Network, which must be contracted using iterative methods such as Time-Evolving Block Decimation. However, the memory and computational time required for these calculations—which reflect the methods’ complexity—are known to grow exponentially with the simulated physical time in generic systems. This limitation is often referred to in the literature as the entanglement barrier.
This manuscript tackles the problem through the three inequivalent ways in which the 2D Tensor Network can be contracted.
In Chapter 3, we study how Schrödinger-picture contraction from the state edge of the network can be modified to improve the convergence of iterative contraction and reduce truncation errors in small systems. To this end, we explore physical decoherence in optimized bases and artificial generalized decoherence, finding that both alternatives show promise for new protocols that overcome the entanglement barrier.
In Chapter 4, we explore Heisenberg-picture contraction from the observable edge, combining the concept of generalized decoherence with Pauli Weight truncation. By thoroughly characterizing the Pauli weight requirements to accurately describe the time evolution of local expectation values from initial product states, we conclude that truncating off-diagonal Pauli Weights is an effective scheme for simulating long-time dynamics—and we successfully implement it. We conclude with a spatial characterization of Pauli Weight spreading, bridging Tensor Network simulations and the field of operator hydrodynamics.
Finally, in Chapter 5, we focus on the transverse contraction of the 2D Tensor Net-work using the light-cone algorithm, analyzing its variants in terms of truncation strategies and convergence across different models. This leads to a systematic characterization of the method based on the integrability of the underlying Hamiltonians and single-spin noise models.[cat] La dinàmica quàntica de molts cossos és un camp extens de la física on convergeixen la mecànica estadística, la matèria condensada, la informació quàntica i la física computacional. Comprendre l’evolució temporal de les correlacions observables—com les implicades en la resposta dels materials—és tant una fita per al desenvolupament tecnològic com un pilar per a la generació de coneixement fonamental.
A la intersecció entre el comportament col·lectiu emergent dels sistemes de molts cossos, la física quàntica i la teoria de la informació, hi trobem la simulació clàssica de fenòmens fora de l’equilibri. Sense eines numèriques, el progrés en disciplines que requereixen càlculs intensius amb vectors i matrius d’alta dimensió es veuria limitat a prediccions purament analítiques i condicionat pels coneixements i recursos disponibles per construir experiments de referència.
L’objectiu d’aquesta tesi és fer avançar la simulació clàssica de sistemes quàntics de molts cossos mitjançant Xarxes Tensorials. Aquesta tècnica ha demostrat ser útil per predir estats fonamentals en equilibri i propietats tèrmiques de sistemes unidimensionals, però encara presenta reptes en escenaris fora de l’equilibri. En resum, la dinàmica dels valors esperats accessibles experimentalment es pot representar com una Xarxa Tensorial bidimensional, que s’ha de contreure amb mètodes iteratius com la Decimació de Blocs Depenent del Temps. Tanmateix, la memòria i el temps de càlcul requerits—que mesuren la complexitat dels mètodes—han demostrat créixer exponencialment amb el temps físic simulat en sistemes genèrics. Aquesta limitació és coneguda a la literatura com la barrera de l’entrellaçament.
Aquest manuscrit aborda el problema des de les tres maneres no equivalents en què es pot contreure una Xarxa de Tensor bidimensional.
Al Capítol 3 estudiem com es pot modificar la contracció segons la imatge de Schrödinger des de la vora de l’estat per tal de millorar la convergència de la contracció iterativa i reduir l’error de truncament en sistemes petits. Per aconseguir-ho, explorem la decoherència física en bases optimitzades i la decoherència generalitzada artificial,
trobant que ambdues alternatives són prometedores per desenvolupar nous protocols que superin la barrera del entrellaçament.
Al Capítol 4 explorem la contracció segons la imatge de Heisenberg des de la vora de l’observable, combinant el concepte de decoherència generalitzada amb la truncació del Pes de Pauli. Amb una caracterització exhaustiva dels requisits del Pes de Pauli per descriure amb precisió l’evolució temporal dels valors esperats locals des d’estats producte inicials, concloem que truncar els Pesos de Pauli fora de la diagonal és un esquema eficaç per simular dinàmiques, i el portem a la pràctica amb èxit. Finalitzem amb una caracterització espacial de l’expansió del Pes de Pauli, unint les simulacions amb Xarxes Tensorials amb el camp de la hidrodinàmica d’operadors.
Finalment, al Capítol 5 ens centrem en la contracció transversal de la Xarxa Tenso-rial bidimensional amb l’algorisme del con de llum, analitzant-ne variants pel que fa a estils de truncament i la seva convergència en diferents models. Això ens permet elaborar una caracterització sistemàtica del mètode segons la integrabilitat dels Hamiltonians subjacents i models de soroll d’espins individuals
Caracterización de la composición del microbioma y resistoma intestinal en pacientes con alto riesgo de adquisición de microorganismes multirresistentes
Get PDFPrograma de Doctorat en Medicina i Recerca Translacional / Tesi realitzada a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)[spa] La resistencia antimicrobiana (RAM) es un problema de salud pública agravado por el uso excesivo de antibióticos y la falta de desarrollo de nuevos fármacos. Los microorganismos multirresistentes (MM) colonizan el microbioma intestinal humano, aumentando el riesgo de infección, especialmente en entornos hospitalarios. La microbiota intestinal desempeña un papel clave en la resistencia a la colonización por MM, mientras que el resistoma intestinal incluye los determinantes genéticos de resistencia del microbioma. Los pacientes críticos y las personas con VIH (PLWH) tienen un riesgo más elevado de adquirir MM debido a alteraciones en su microbioma intestinal, el contacto con el entorno hospitalario y una mayor frecuencia de consumo de antibióticos. En pacientes críticos, estas alteraciones del microbioma se asocian a un riesgo mayor de desarrollar infecciones graves y mortalidad. En las PLWH, el microbioma alterado contribuye a la inflamación crónica, y aunque la terapia antirretroviral (TAR) mejora su salud general, esta no es capaz de restaurar completamente la microbiota. Esta tesis se basa en cuatro hipótesis principales: el microbioma intestinal influye en la adquisición de MM y en el pronóstico en pacientes críticos; los presentadores tardías con VIH-1 tienen un riesgo más alto de adquirir MM; los factores que afectan al microbioma intestinal también influyen en la composición del resistoma; y algunos fármacos antirretrovirales (ARV) alteran el microbioma y el resistoma debido a su actividad antibacteriana. Los objetivos incluyen caracterizar el microbioma intestinal en pacientes críticos, estudiar la colonización por MM en presentadores tardías con VIH, analizar el resistoma en PLWH y evaluar la actividad antibacteriana de los ARV. Para responder estos objetivos, se llevaron a cabo diferentes estudios. En el Artículo 1, se analizó el microbioma intestinal de 62 pacientes ingresados en una UCI hepática, identificando que una mayor diversidad bacteriana y la abundancia de ciertos taxones, como Family XI incertae sedis y Prevotella, se asociaban a un menor riesgo de infección y mortalidad, mientras que Enterococcaceae se relacionaba con un peor pronóstico. En el Manuscrito 1, se analizó el microbioma intestinal en 149 ingresos en la UCI, mostrando que la sepsis estaba vinculada a una menor diversidad del microbioma intestinal y a una mayor presencia de Enterococcus y Klebsiella, mientras que Bacteroides, Prevotella y otros anaerobios eran más abundantes en pacientes sin sepsis. En el Manuscrito 2, se analizó la colonización por MM en pacientes con VIH avanzado sin TAR (CD4+ <100 células/mm³), encontrando una tasa de colonización del 63,9%, con un 15,2% de cepas productoras de carbapenemasa OXA-48, lo que sugiere un perfil de resistencia más alto que en otras poblaciones de riesgo. Además, en el Artículo 2, se analizó el resistoma intestinal en 129 personas con VIH-1 y 27 controles, mostrando que éste no variaba significativamente con la infección por VIH-1, pero sí según factores como el enterotipo, la riqueza genética del microbioma intestinal y la preferencia sexual. Finalmente, en el Artículo 3, se evaluó la actividad antibacteriana in vitro de 16 ARV, identificando que la Zidovudina, Abacavir, Efavirenz, Bictegravir y Elvitegravir tienen actividad frente a bacterias comensales de la microbiota humana, y este último podría utilizarse contra MM Gram-positivos. Las conclusiones de esta tesis destacan que la composición del microbioma influye en la adquisición de MM y en la evolución de los pacientes críticos y con VIH avanzado. Factores como la diversidad microbiana y el uso de antibióticos impactan en la mortalidad y el riesgo de sepsis en la UCI. En PLWH, el resistoma intestinal se ve afectado por determinantes del microbioma, y ciertos ARV tienen actividad antibacteriana, lo que podría tener implicaciones terapéuticas.[cat] La resistència antimicrobiana (RAM) és un problema de salut pública agreujat per l’ús excessiu d’antibiòtics i la manca de desenvolupament de nous fàrmacs. Els microorganismes multiresistents (MM) colonitzen el microbioma intestinal humà, augmentant el risc d’infecció, especialment en entorns hospitalaris. La microbiota intestinal exerceix un paper clau en la resistència a la colonització per MM, mentre que el resistoma intestinal inclou els determinants genètics de resistència del microbioma. Els pacients crítics i les persones amb VIH (PLWH) tenen un risc més elevat d’adquirir MM a causa d’alteracions en el seu microbioma intestinal, el contacte amb l’entorn hospitalari i una major freqüència de consum d’antibiòtics. En pacients crítics, aquestes alteracions del microbioma s’associen a un risc més gran de desenvolupar infeccions greus i mortalitat. En les PLWH, el microbioma alterat contribueix a la inflamació crònica, i encara que la teràpia antiretroviral (TAR) millora la seva salut general, aquesta no és capaç de restaurar completament la microbiota. Aquesta tesi es basa en quatre hipòtesis principals: el microbioma intestinal influeix en l’adquisició de MM i en el pronòstic en pacients crítics; els presentadors tardans amb VIH-1 tenen un risc més alt d’adquirir MM; els factors que afecten el microbioma intestinal també influeixen en la composició del resistoma; i alguns fàrmacs antiretrovirals (ARV) alteren el microbioma i el resistoma a causa de la seva activitat antibacteriana. Els objectius inclouen caracteritzar el microbioma intestinal en pacients crítics, estudiar la colonització per MM en presentadors tardans amb VIH, analitzar el resistoma en PLWH i avaluar l’activitat antibacteriana dels ARV. Per respondre aquests objectius, es van dur a terme diferents estudis. En l’Article 1, es va analitzar el microbioma intestinal de 62 pacients ingressats en una UCI hepàtica, identificant que una major diversitat bacteriana i l’abundància de certs taxons, com Family XI incertae sedis i Prevotella, s’associaven a un menor risc d’infecció i mortalitat, mentre que Enterococcaceae es relacionava amb un pitjor pronòstic. En el Manuscrit 1, es va analitzar el microbioma intestinal en 149 ingressos a la UCI, mostrant que la sèpsia estava vinculada a una menor diversitat del microbioma intestinal i a una major presència d’Enterococcus i Klebsiella, mentre que Bacteroides, Prevotella i altres anaerobis eren més abundants en pacients sense sèpsia. En el Manuscrit 2, es va analitzar la colonització per MM en pacients amb VIH avançat sense TAR (CD4+ <100 cèl·lules/mm³), trobant una taxa de colonització del 63,9%, amb un 15,2% de soques productores de carbapenemasa OXA-48, la qual cosa suggereix un perfil de resistència més alt que en altres poblacions de risc. A més, en l’Article 2, es va analitzar el resistoma intestinal en 129 persones amb VIH-1 i 27 controls, mostrant que aquest no variava significativament amb la infecció per VIH-1, però sí segons factors com l’enterotip, la riquesa genética del microbioma intestinal i la preferencia sexual. Finalment, a l’Article 3, es va avaluar l’activitat antibacteriana in vitro de 16 ARV, identificant que la Zidovudina, Abacavir, Efavirenz, Bictegravir i Elvitegravir tenen activitat en front a bacteris comensals de la microbiota humana, i aquest últim podria utilitzar-se contra MM Gram-positius. Les conclusions d’aquesta tesi destaquen que la composició del microbioma influeix en l’adquisició de MM i en l’evolució dels pacients crítics i amb VIH avançat. Factors com la diversitat microbiana i l’ús d’antibiòtics impacten en la mortalitat i el risc de sèpsia a la UCI. En PLWH, el resistoma intestinal es veu afectat per determinants del microbioma, i certs ARV tenen activitat antibacteriana, la qual cosa podria tenir implicacions terapèutiques
Exploring screen time in young children: a literature review and caregivers insights
Get PDFEl creixent augment del temps de pantalla entre els nens ha generat un gran interès en la recerca i el debat públic. Encara que es reconeixen els beneficis educatius dels dispositius digitals, s'expressa una incipient preocupació respecte al seu possible impacte negatiu en la salut i el desenvolupament dels nens. Diverses organitzacions han desenvolupat guies amb l'objectiu de promoure un ús saludable de les pantalles. Per exemple, l'Associació Americana de Pediatria (AAP) recomana limitar el temps de pantalla en funció de l'edat i supervisar acuradament el contingut al qual estan exposats els nens. Aquests experts han identificat una sèrie de riscos associats amb l'ús excessiu de pantalles, com, per exemple, desordres del son, obesitat infantil i retards en el desenvolupament cognitiu i social.
Els marcs legals europeus i espanyols relacionats amb la protecció dels drets digitals dels menors busquen regular aquesta situació. Malgrat l'existència d'algunes directrius i lleis destinades a protegir els menors en entorns digitals, es fa cada vegada més necessari implementar un marc legal més robust que pugui adaptar-se a les ràpides transformacions digitals observades en els últims anys i garantir un entorn digital segur per als menors.
Aquest estudi té com a objectiu explorar les expectatives, preocupacions i experiències personals de pares i cuidadors (de Catalunya, Espanya) de nens menors de 14 anys en relació amb el temps de pantalla dels seus fills. A més, pretén analitzar els rols i percepcions dels pares en la gestió de dispositius digitals, comparar aquestes percepcions amb les recomanacions dels experts tot identificant-ne les necessitats de formació de pares i mestres respecte a l'ús de dispositius digitals per part dels nens. Per a abordar l'objectiu principal, l'estudi planteja les següents preguntes de recerca: Quin és l'estat actual de la recerca nacional sobre l'ús de dispositius per part dels nens?; Quines són les percepcions de les famílies sobre l'ús de pantalles digitals durant la primera infància?; Aquestes percepcions estan alineades amb les recomanacions dels experts en salut infantil?; Quines són les principals necessitats de pares i cuidadors en matèria de mediació per a un ús saludable dels dispositius digitals?The growing prevalence of screen time among children has generated a significant research interest and public discourse. Although the educational benefits of digital devices are recognised, considerable concerns have been expressed regarding their potential negative impact on children's health and development. Several organisations have developed guidelines with the aim of promoting healthy screen time. For example, the American Academy of Pediatrics (AAP) recommends limiting screen time according to age and exercising careful supervision regarding the content children are exposed to. These experts have identified several risks associated with excessive screen use, including sleep problems, childhood obesity, and delays in cognitive and social development.
The European and Spanish legal frameworks concerning the protection of children's digital rights seeks to regulate this situation. Despite the existence of some guidelines and laws aimed at protecting minors in digital environments, it is becoming increasingly necessary to implement a more robust legal framework that can adapt to the rapid digital transformations observed in recent years and guarantee a safe digital environment for children.
The objective of this research study is to explore the expectations, concerns and personal experiences of primary caregivers from diverse socio-economic backgrounds (from Catalonia, Spain) of children under 14 years old in relation to their children's screen time. Additionally, it aims to analyse the roles and perceptions of parents in managing digital devices, compare these perceptions with expert recommendations, and identify the training needs of parents and teachers regarding the use of digital devices with children. To address the main aim, the study will address the following research questions: What is the current state of national research on the use of devices by children?; What are the perceptions of families and teachers about the use of digital screens during early childhood?; Are these perceptions aligned with the recommendations of experts in the field?; What are the main needs of parents and caregivers in terms of mediation for the healthy use of digital devices?Comunicación, Educación y Humanidades (RD 99/2011
Impacte de l'assistència multidisciplinària al pacient fràgil amb fractura de fèmur al Consorci Sanitari Integral
No full textL´atenció a la fractura de fèmur ha evolucionat en els darrers 40 anys cap al
desenvolupament de models assistencials de corresponsabilitat total entre els serveis
mèdics i quirúrgics, demostrant una reducció significativa de les complicacions
intrahospitalàries, de la mortalitat, i una millora de la recuperació funcional i dels
paràmetres de gestió assistencial. La protocol·lització de guies clíniques assegura que
els pacients rebin les atencions estàndard en el temps apropiat. En els darrers catorze
anys, la implementació de les unitat d´enllaç de fractures (FLS) ha demostrat, a nivell
mundial, ésser el model d´atenció més eficaç en la prevenció secundària de fractures.
La primera part del treball presenta un estudi prospectiu pre i post-intervenció de
l´activitat assistencial a la Unitat d´Ortogeriatria d´un hospital de segon nivell després
d´implementar una guia clínica multidisciplinar. Períodes d´estudi (juny del 2015-maig
del 2016 i juny 2016-maig de 2017). Amb l´aplicació de la guia es va produir una reducció
de l´estada mitjana, una millora de la prescripció del tractament de l´osteoporosi i una
reducció significativa de totes les complicacions mèdiques. No hi van haver diferències
en les IQ≤48h ni en la mortalitat intrahospitalària.
En una segona part es va dissenyar un estudi longitudinal prospectiu incloent els
pacients donats d´alta l´any 2017 de la Unitat d´Ortogeriatria. Es va realitzar el seguiment
durant l´ingrés, als 6 i 18 mesos posteriors a la FLS de l´hospital. Els factors predictors
independents de pèrdua funcional en el seguiment van ser: la institucionalització, la
dependència severa prèvia i a l'alta, el delírium, la malnutrició proteica, l'infart agut de
miocardi previ, el FG<30 ml/min i no rebre tractament de l'osteoporosi a l'alta. Es va
registrar un nombre menor de segones fractures als 18 mesos entre els pacients que
van acudir a la consulta. Es van observar menys reingressos entre els que anaven a la
consulta a 6 mesos i als 18 mesos.
Podem concloure que la implantació d´una guia clínica multidisciplinar i d´una
Fracture Liaison Service són efectives en el maneig dels pacients amb fractura de fèmur.
Associen una menor taxa de complicacions mèdiques a l´ingrés, menor estada mitjana,
milloren el compliment del tractament de l´osteporosi, es redueixen la pèrdua funcional,
les refractures, i els reingressos. Aquests models milloren la coordinació amb Atenció
Primària i la prevenció secundària de fractures.La atención a la fractura de fémur ha evolucionado en los últimos 40 años hacia el
desarrollo de modelos asistenciales de corresponsabilidad total entre los servicios
médicos y quirúrgicos, demostrando una reducción significativa de las complicaciones
intrahospitalarias, de la mortalidad, y una mejora de la recuperación funcional y de los
parámetros de gestión asistencial. La protocolización de guías clínicas asegura que
los pacientes reciban los cuidados estándar en el tiempo apropiado. En los últimos catorce
años, la implementación de las unidades de enlace de fracturas (FLS) ha demostrado, a nivel
mundial, ser el modelo de atención más eficaz en la prevención secundaria de fracturas.
La primera parte del trabajo presenta un estudio prospectivo pre y post-intervención de
la actividad asistencial en la Unidad de Ortogeriatría de un hospital de segundo nivel después
implementar una guía clínica multidisciplinar. Periodos de estudio (junio de 2015-mayo
de 2016 y junio 2016-mayo de 2017). Con la aplicación de la guía se produjo una reducción
de la estancia media, una mejora de la prescripción del tratamiento de la osteoporosis y una
reducción significativa de todas las complicaciones médicas. No hubo diferencias
en las IQ≤48h ni en la mortalidad intrahospitalaria.
En una segunda parte se diseñó un estudio longitudinal prospectivo incluyendo los
pacientes dados de alta en 2017 de la Unidad de Ortogeriatría. Se realizó el seguimiento
durante el ingreso, a los 6 y 18 meses posteriores a la FLS del hospital. Los factores predictores
independientes de pérdida funcional en el seguimiento fueron: la institucionalización, la
dependencia severa previa y al alta, el delirium, la malnutrición proteica, el infarto agudo de
miocardio previo, el FG<30 ml/min y no recibir tratamiento de la osteoporosis en alta. Se va
registrar un número menor de segundas fracturas a los 18 meses entre los pacientes que
acudieron a la consulta. Se observaron menos reingresos entre los que iban a la
consulta a 6 meses ya los 18 meses.
Podemos concluir que la implantación de una guía clínica multidisciplinar y de una
Fracture Liaison Service son efectivas en el manejo de los pacientes con fractura de fémur.
Asocian una menor tasa de complicaciones médicas al ingreso, menor estancia media,
mejoran el cumplimiento del tratamiento de la osteporosis, se reducen la pérdida funcional,
las refracturas, y los reingresos. Estos modelos mejoran la coordinación con Atención
Primaria y prevención secundaria de fracturas.The management of femoral fractures has evolved over the past 40 years towards
the development of care models based on full co-responsibility between medical and
surgical services. This approach has demonstrated a significant reduction in in- hospital
complications and mortality, as well as an improvement in functional recovery and
healthcare management parameters. The standardization of clinical guidelines ensures
that patients receive appropriate care within the optimal timeframe. In the last fourteen
years, the implementation of Fracture Liaison Services (FLS) has been globally
recognized as the most effective model for secondary fracture prevention.
The first part of this study presents a prospective pre- and post-intervention
analysis of the healthcare activity in the Orthogeriatrics Unit of a secondary-level hospital
following the implementation of a multidisciplinary clinical guideline. The study periods
were June 2015–May 2016 and June 2016–May 2017. The application of the guideline
resulted in a reduction in the average length of hospital stay, improved prescription of
osteoporosis treatment, and a significant reduction in all medical complications. No
differences were observed in surgical intervention rates ≤ 48 hours or in in-hospital
mortality.
The second part of the study involved a prospective longitudinal analysis of
patients discharged from the Orthogeriatrics Unit in 2017. Follow-up assessments were
conducted during hospitalization and at 6 and 18 months post-discharge in the FLS.
Independent predictors of functional decline during follow-up included institutionalization,
severe pre-existing or discharge-dependent status, delirium, protein malnutrition,
previous acute myocardial infarction, glomerular filtration rate (GFR) <30 mL/min, and
failure to receive osteoporosis treatment at discharge. A lower incidence of secondary
fractures at 18 months was observed among patients who attended follow-up
consultations. Additionally, fewer hospital readmissions were recorded among those who
attended follow-ups at 6 and 18 months.
In conclusion, the implementation of a multidisciplinary clinical guideline and a
Fracture Liaison Service is effective in managing patients with femoral fractures. These
models are associated with lower rates of in-hospital medical complications, reduced
length of stay, improved adherence to osteoporosis treatment, and a decrease in the
functional loss refractures and readmissions. Moreover, they enhance coordination with
Primary Care and contribute to improved secondary fracture prevention.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin
Evaluación de recursos secundarios como aditivos compensadores de la retracción del hormigón en masa
Get PDFPrograma de Doctorat en Enginyeria i Ciències Aplicades[spa] La presente tesis doctoral surge a partir del proyecto de Doctorado Industrial (2019 DI 00089), llevado a cabo entre la empresa RIMSA Metal Technology S.L.(RIMSA) y el grupo de investigación Disseny i Optimització de Processos i Materials (DIOPMA) de la Universitat de Barcelona (UB), con financiación de l'Agencia de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya.
Esta tesis se centra en la revalorización de residuos y/o subproductos industriales con la finalidad de compensar la retracción en los pavimentos de hormigón. La empresa RIMSA identificó la necesidad de elaborar pavimentos continuos, ya que este tipo de estructuras muestran una durabilidad mayor y requieren de menor mantenimiento en comparación a los pavimentos discontinuos, siempre y cuando se logre controlar adecuadamente los efectos de abombamiento generados por la retracción del hormigón. Por lo tanto, RIMSA muestra interés en desarrollar materiales aptos para la construcción, concretamente para el hormigón, que proporcione la capacidad de compensar la retracción sin modificar las exigencias requeridas para los pavimentos, y que el impacto ambiental de este material sea lo menor posible promoviendo, por lo tanto, la economía circular entre diferentes empresas.
Esta tesis doctoral muestra el potencial de los residuos y/o subproductos industriales escogidos para desarrollar aditivos compensadores de retracción en hormigones. De esta manera, esta tesis se organiza en diferentes secciones siguiendo una linealidad contextual de las pruebas experimentales realizadas durante la tesis. De esta forma, se describe inicialmente la procedencia de los materiales escogidos y su problemática medioambiental. Además, de manera introductoria se presenta el estado del arte en relación a la química del cemento y las diferentes estrategias conocidas para evaluar la retracción de los materiales cementantes.
La primera parte experimental de la investigación se centra en la procesabilidad del residuo procedente de la industria de reciclaje del vidrio, el CSP (Ceramic, Stone and Porcelain) mediante molturación con molino de bolas estableciendo las condiciones óptimas de tamaño de partícula y morfología que potencie la reactividad del material para poder ser utilizado como un aditivo compensador de retracción. Acompañado con una exhaustiva caracterización físico-química y de la morfología de los materiales procesados a partir del CSP y, del subproducto industrial basado en óxido de magnesio de baja ley (LG-MgO; Low-Grade MgO). Además, se realiza un estudio comparativo con productos comerciales que ya están designados como aditivos compensadores de la retracción en hormigones.
Posteriormente se evalúa la reactividad y/o el efecto de estos materiales secundarios en las pastas de cemento con dos tipos de cementos diferentes: CEM I, cemento de alto contenido en clinker y CEM II, cemento generalmente utilizado en obras "in-situ" de hormigón. La finalidad es poder evaluar, por un lado, el
efecto de estos materiales en el cemento y, por otro lado, la obtención de propiedades mecánicas una vez endurecido. Pudiendo identificar consecuentemente qué residuos o mezclas de residuos muestran las mejores prestaciones, y ser comparados con los aditivos comerciales que se disponen.
Finalmente, se desarrollan hormigones de designación de H25, con los diferentes materiales propuestos y mezcla de ellos, para evaluar los diferentes parámetros necesarios en obra, como la trabajabilidad, el grado de expansión o compensación de retracción y la obtención de propiedades mecánicas. Dando lugar a resultados relevantes en el campo del desarrollo de pavimentos de hormigón de retracción compensada.
Esta tesis doctoral pretende proponer una alternativa de uso a unos recursos secundarios que, en algunos casos están destinados a vertederos. De esta forma, se busca seguir los estándares marcados por las Naciones Unidas en los Objetivos de Desarrollo Sostenible, en cuanto a criterios de sostenibilidad, medioambiente, y economía circular.[cat] Aquesta tesi doctoral neix a partir del projecte de Doctorat Industrial (2019 I 00089), realitzat entre l'empresa RIMSA Metal Technology S.L. (RIMSA) i el grup de recerca Disseny i Optimització de Processos i Materials (DIOPMA) de la Universitat de Barcelona (UB), amb financament de l'Agencia de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya. Aquesta tesi es centra en la revalorització de residus i/o subproductes industrials amb la finalitat de compensar la retracció en els paviments de formigó. L'empresa RIMSA va identificar la necessitat d'elaborar paviments continus, ja que aquest tipus d'estructures mostren una major durabilitat i requereixen menys manteniment en comparació als paviments discontinus, sempre que s'aconsegueixi controlar adequadament els efectes de bombament generats per la retracció del formigó. Per tant, RIMSA mostra interes en desenvolupar materials aptes per a la construcció, concretament per al formigó, que proporcionin la capacitat de compensar la retracció sense modificar les exigencies requerides per als paviments, i que l'impacte ambiental d'aquest material sigui el mes baix possible, promovent així l'economia circular entre diferents empreses.
Aquesta tesi doctoral mostra el potencial dels residus i/o subproductes industrials escollits per desenvolupar additius compensadors de retracció en formigons. D'aquesta manera, aquesta tesi s'organitza en diferents seccions seguint una linealitat contextual de les proves experimentals realitzades durant la tesi. D'aquesta forma, es descriu inicialment la procedencia dels materials escollits i la seva problematica mediambiental. A mes, de manera introductoria, es presenta l'estat de l'art en relació amb la química del ciment i les diferents estrategies conegudes per avaluar la retracció dels materials cimentants.
La primera part experimental de la investigació es centra en la processabilitat del residu procedent de la indústria de reciclatge de vidre, el CSP (Ceramic, Stone and Porcelain) mitjancant molta amb molí de boles establint les condicions optimes de mida de partícula i morfologia que potenciin la reactivitat del material per poder ser utilitzat com a additiu compensador de retracció. Acompanyat d'una exhaustiva caracterització físicoquímica i de la morfologia dels materials processats a partir del CSP i del subproducte industrial basat en oxid de magnesi de baix grau (LG-MgO; Low-Grade MgO). A mes, es realitza un estudi comparatiu amb productes comercials que ja estan designats com a additius compensadors de la retracció en formigons. Posteriorment, s'avalua la reactivitat i/o l'efecte d'aquests materials secundaris en les pastes de ciment amb dos tipus de ciments diferents: CEM I, ciment d'alt contingut en clínquer, i CEM II, ciment generalment utilitzat en obres "in-situ" de formigó. La finalitat es poder avaluar, d'una banda, l'efecte d'aquests
materials en el ciment i, de l'altra banda, l'obtenció de propietats mecaniques un cop endurit. Podent identificar conseqüentment quins residus o barreges de residus mostren les millors prestacions, i ser comparats amb els additius comercials que es disposen.
Finalment, es desenvolupen formigons de designació H25, amb els diferents materials proposats i barreges d'ells, per avaluar els diferents parametres necessaris en obra, com la treballabilitat, el grau d'expansió o compensació de retracció i l'obtenció de propietats mecaniques. Aixo dóna lloc a resultats rellevants en el camp del desenvolupament de paviments de formigó de retracció compensada.
Aquesta tesi doctoral preten proposar una alternativa d'ús a uns recursos secundaris que, en alguns casos, estan destinats a abocadors. D'aquesta forma, es busca seguir els estandards marcats per les Nacions Unides en els Objectius de Desenvolupament Sostenible, en quant a criteris de sostenibilitat, mediambient i economia circular.[eng]
This doctoral thesis arises from the Industrial Doctorate Project (2019 DI 00089), carried out between the company RIMSA Metal Technology S.L. (RIMSA) and the research group Disseny i Optimització de Processos i Materials (DIOPMA) of the University of Barcelona (UB), with funding from the Agency for Management of University and Research Grants (AGAUR) of the Generalitat de Catalunya.
This thesis focuses on the revalorisation of industrial waste and/or by-products with the aim of developing shrinkage-compensated pavements based on concrete. RIMSA identified the need to develop continuous pavements, as these types of structures exhibit greater durability and require less maintenance compared to discontinuous pavements. This is possible when the effects of swelling caused by concrete shrinkage are properly controlled. Therefore, RIMSA is interested in developing materials for construction, specifically concrete, that can compensate shrinkage without altering the required specifications for pavements, while minimising the environmental impact of these materials, thus promoting the circular economy among different companies.
This doctoral thesis demonstrates the potential of the selected industrial waste and/or by-products to develop shrinkage-compensating additives in concretes. The thesis is organised into different sections, following a contextual linearity of the experimental tests carried out throughout the research. Initially, the origin of the selected materials and their environmental issues are described. Furthermore, an introductory review of the state of the art is presented, focusing on cement chemistry and the different well-known strategies for evaluating shrinkage in cementitious materials.
The first experimental part of the research focuses on the processability of the waste from the glass recycling industry, CSP (Ceramic, Stone and Porcelain), through ball milling, establishing the optimal particle size and morphology conditions that enhance the reactivity of the material so it can be used as a shrinkage-compensating additive. This is accompanied by an exhaustive physical- chemical and morphological characterisation of the materials processed from CSP and the low-grade magnesium oxide industrial by-product (LG-MgO; Low-Grade MgO). Both are compared with commercial products already classified as shrinkage-compensating additives in concrete.
Subsequently, the reactivity and/or effect of these secondary materials are evaluated in cement pastes with two different types of cement, CEM I (high clinker content cement) and CEM II (cement generally used for "in-situ" concrete applications). The aim is to evaluate, on the one hand, the effect of these materials on the cement matrix, and on the other hand, the mechanical properties obtained once hardened. Consequently, it is possible to identify which waste or mixtures exhibit the best performance, and to compare them with the commercially available shrinkage-compensating additives.
Finally, H25 concretes are developed using the different materials to evaluate the various parameters required for construction, such as workability, expansion or shrinkage compensation, and the attainment of mechanical properties. The results lead to relevant findings in the field of the development of shrinkage-compensated concrete pavements.
This doctoral thesis aims to propose an alternative use for secondary resources that, in some cases, are destined for landfills. In this way, it seeks to follow the standards set by the United Nations in the Sustainable Development Goals, in terms of sustainability, environmental protection, and the circular economy
Implicació de la via purinèrgica en la fisiopatologia de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica
Get PDFPrograma de Doctorat en Medicina i Recerca Translacional / Tesi realitzada a l'Hospital Universitari de Bellvitge[cat] El Projecte de la present tesi se centra en l’estudi dels mecanismes inflamatoris i de senyalització de la via purinèrgica a l’MPOC, una malaltia amb una alta prevalença i un gran impacte en la salut. Des d'un vessant translacional s'han realitzat 4 estudis que mostren la interacció entre les dues vies, inflamatòria i purinèrgica, en les diferents etapes de l’MPOC. El primer estudi se centra en l’expressió dels gens que regulen els nivells d’ATP i adenosina en artèries pulmonars i sistèmiques en les fases inicials de l’MPOC. Per fer-ho, s'utilitzen tècniques de PCR-array per analitzar l'expressió de 17 gens relacionats amb la via purinèrgica i la inflamació. Els resultats d'aquest estudi mostren que l'expressió gènica dels enzims que degraden l'ATP (ENTPD1 i NT5E) es trobava disminuïda tant en teixit pulmonar com en artèries intercostals en pacients fumadors i amb MPOC en comparació amb mai fumadors. A més, l'expressió de NT5E va augmentar en tots dos teixits en fumadors sense obstrucció comparat amb els altres grups. Els receptors estudiats no van mostrar canvis entre els grups. Aquestes troballes suggereixen que l’expressió de diferents enzims extracel·lulars que degraden l’ATP s’altera en pacients fumadors (fumadors sense obstrucció i MPOC) fet que afavoreix la inflamació. Tot i això, l'elevada expressió de NT5E en fumadors sense obstrucció podria compensar aquest entorn inflamatori. En el segon estudi s’avalua l’expressió gènica i proteica d‟ENTPD1/CD39 i NT5E/CD73 i l’efecte d’un estimulador de la guanilat ciclasa soluble (sGC) sobre la seva expressió en un model animal. Per això, es va exposar a 42 conillets d’índies a placebo (SHAM) o a fum de tabac de tres a sis mesos. Es van dividir en sis grups (placebo, exfumadors i fumadors) i es van tractar amb un vehicle (VH) o BAY 41-2272 (estimulador de la GC soluble). Es van fer estudis immunohistoquímics, Western Blot i qPCR en mostres de teixit pulmonar. El tractament amb l'estimulador de la sGC va mostrar una tendència a restaurar l'expressió gènica i proteica d'ENTPD1/CD39 i NT5E/CD73 als conillets d’índies exposats a tabac suggerint la seva implicació en un nou mecanisme per prevenir l'emfisema. El tercer estudi se centra en l'anàlisi de l'expressió de l'ectonucleotidasa CD73 en pacients amb MPOC amb diferent fenotip clínic definit pel nombre d'aguditzacions i la relació amb les principals cèl·lules i citocines inflamatòries. És un estudi prospectiu i observacional en pacients amb MPOC estable i durant la fase d'agudització classificats en aguditzadors (≥2 aguditzacions/any) i no aguditzadors. S'han analitzat diferents citocines i marcadors inflamatoris (IL-6, IL-8, IL-13, TNF-alfa, fibrinogen i PCR) i s'ha determinat l'expressió proteica de CD73 en sang i esput mitjançant ELISA. S'hi van incloure 47 pacients (24 aguditzadors i 23 no aguditzadors). Els resultats no mostren diferències en el perfil inflamatori d'aquests pacients en funció del fenotip aguditzador. A l'agudització, el CD73 sèric disminueix significativament respecte als nivells basals, però només en els pacients sense tractament amb azitromicina mantenint-se sense canvis significatius en els pacients sota tractament amb azitromicina. S'observa una correlació positiva entre l'enzim CD73 en esput i l'eosinofília indicant una implicació potencial de la via purinèrgica en la inflamació T2 en aquests pacients. A més, el tractament amb azitromicina com a immunomodulador, podria tenir un paper sobre la via purinèrgica a través de la via purinèrgica. El quart estudi se centra el paper del tractament amb azitromicina sobre la via inflamatòria i les aguditzacions. És un estudi observacional prospectiu i multicèntric en pacients amb MPOC greu que inicien tractament amb azitromicina. Es van avaluar proves de funció pulmonar, test de marxa de 6 minuts i marcadors inflamatoris sèrics i en esput a més del receptor 2 del factor de necrosi tumoral (TNFR2) als 3 i 12 mesos de tractament. De 478 pacients amb MPOC greu, 42 pacients van iniciar tractament amb azitromicina en què es va observar una reducció de les AEPOC així com de les hospitalitzacions de manera significativa. Del perfil inflamatori, TNFR2 es va reduir de forma significativa en sèrum i esput mentre que IL-6 i IL-13 es van veure reduïdes només en sèrum. El tractament amb azitromicina també va mostrar canvis en el patró d'aïllaments microbiològics a més de la disminució en la resposta inflamatòria. A més, usant models de predicció es va observar que uns nivells basals elevats d'IL-8 en sèrum i esput predeien una bona resposta clínica al tractament amb azitromicina suggerint que IL-8 podria tenir una utilitat com a predictor de la resposta clínica a aquest tractament. Aquesta tesi doctoral representa un avenç en el coneixement dels mecanismes fisiopatològics de la MPOC aportant noves vies d'estudi i generant noves hipòtesis sobre les quals continuar investigant aquest
Mujeres deportistas, carrera dual y profesionalización: de la invisibilidad hacia modelos situados
Get PDFAquesta tesi doctoral es construeix des de l’interès per explorar les carreres esportives de les dones esportistes, entenent que aquests coneixements s’han de construir amb elles, per i per a elles. Des d’aquest posicionament, pretenem contribuir a la investigació preexistent identificant aquells coneixements que tradicionalment han estat poc explorats.
L’objectiu general d’aquesta tesis és visibilitzar les carreres de les dones esportistes, discutint models, conceptes i experiències relacionades amb el desenvolupament de les carreres esportives, les carreres duals i la professionalització. D’aquest se’n deriven tres objectius específics: el primer, analitzar de manera contextualitzada models de carrera esportiva i els conceptes relacionats, aproximant-los a les realitats de l’esport femení; el segon, sintetitzar els coneixements sobre carreres duals en dones esportistes a través d’una revisió d’abast; i el tercer, explorar la situació professional de les jugadores de bàsquet de la LF Endesa i les seves experiències de compaginació, a través d’un estudi qualitatiu.
De l’abordatge d’aquests tres objectius destaquem, en primer lloc, la importància de situar els models teòrics des dels quals explorem les experiències i realitats de les esportistes, adoptant posicions reflexives i contextualitzades per apropar-los a les realitats i experiències de les poblacions amb les quals treballem. En aquest sentit, presentem una proposta inicial d’adaptació del Model Holístic de Carrera (Wylleman, 2019), integrant algunes de les particularitats identificades en les carreres de les dones esportistes. En segon lloc, la literatura sobre les carreres duals se centra en explorar la compaginació de l’esport amb els estudis. Tot i això, la compaginació de l’esport amb la feina o la triple compaginació que són realitats habituals entre les dones esportistes, estan poc explorades. En tercer lloc, presentem un exemple contextualitzat de les vivències de les jugadores de la LF Endesa, en què, malgrat el creixement de la competició i del procés de professionalització en el qual estan immerses, algunes d’elles tenen dificultats per viure del bàsquet a causa de la precarietat de les seves condicions laborals. Per això, algunes combinen el bàsquet de primer nivell amb estudis o feina, compaginacions que solen ser exigents i, sovint, comporten una sèrie de renuncies significatives, però que al mateix temps els permeten desconnectar de l’esport i construir identitats més enllà del bàsquet.
Les aportacions d’aquesta tesi es construeixen a partir de situar a les esportistes al centre de la investigació, fet que ens ha permès conèixer millor les seves realitats, identificant aspectes idiosincràtics i explorant-les des d’enfocaments contextualitzats.Esta tesis doctoral se construye desde el interés por explorar las carreras de las mujeres deportistas, entendiendo que estos conocimientos se deben construir por, para y con ellas. Desde este posicionamiento, pretendemos contribuir a la investigación identificando aquellos conocimientos que tradicionalmente han sido poco explorados.
El objetivo general de esta tesis es visibilizar las carreras de las mujeres deportistas, discutiendo modelos, conceptos y experiencias relacionadas con el desarrollo de las carreras deportivas, las carreras duales y la profesionalización. De este se derivan tres objetivos específicos: el primero, analizar de manera contextualizada modelos de carrera deportiva y los conceptos relacionados, acercándolos a las realidades del deporte femenino; el segundo, sintetizar los conocimientos sobre carreras duales en mujeres deportistas a través de una revisión de alcance; y el tercero, explorar la situación profesional de las jugadoras de baloncesto de la LF Endesa y sus experiencias de compaginación, a través de un estudio cualitativo.
Del abordaje de estos tres objetivos destacamos, en primer lugar, la importancia de situar los modelos teóricos desde los cuales exploramos las experiencias y realidades de las deportistas, adoptando posturas reflexivas y contextualizadas para acercarlos a las realidades y experiencias de las poblaciones con las que trabajamos. En esta línea presentamos una propuesta inicial de adaptación del Modelo Holístico de Carrera (Wylleman, 2019), integrando algunas de las particularidades identificadas en las carreras de las mujeres deportistas. En segundo lugar, la literatura sobre las carreras duales se centra en explorar la compaginación del deporte con los estudios. Sin embargo, la compaginación de deporte y trabajo o la triple compaginación que son realidades habituales en las deportistas, están poco exploradas. En tercer lugar, presentamos un ejemplo contextualizado de las vivencias de las de jugadoras de la LF Endesa, en las que, a pesar del crecimiento de la competición y del proceso de profesionalización que atraviesan, algunas de ellas tienen dificultades para vivir del baloncesto debido a la precariedad de sus condiciones laborales. Por ello, algunas combinan el baloncesto de primer nivel con estudios o trabajo, compaginaciones que suelen ser exigentes y, a menudo, conllevan renuncias significativas, pero que a la vez les permiten desconectar del deporte y construir identidades más allá del baloncesto.
Las aportaciones de esta tesis doctoral se construyen a partir de situar a las deportistas en el centro de la investigación lo que nos ha permitido comprender mejor sus realidades, identificando aspectos idiosincráticos y explorándolas desde enfoques contextualizados.This doctoral thesis stems from an interest in exploring women athletes’ careers, grounded in the in the understanding that such knowledge must be constructed by, for, and with the athletes themselves. From this standpoint, the study seeks to contribute to the field by identifying areas of knowledge that have traditionally been underexplored.
The main objective of this thesis is to bring visibility to the careers of women athletes by discussing models, concepts, and experiences related to athletic career development, dual careers, and professionalization. From this overarching aim, three specific objectives are derived: first, to analyse athletic career models and related concepts in a contextualized way, bringing them closer to the realities of women in sport; second, to synthesize existing knowledge about dual careers in women athletes through a scoping review; and third, to explore the professional situation of LF Endesa basketball players and their dual career experiences, through a qualitative study.
Based on these three objectives, we first highlight the importance of grounding theoretical models through which we explore athletes’ experiences and realities. This involves adopting reflexive and contextualized approaches that better reflect the populations we work with. In this regard, we present an initial proposal for an adaptation of the Holistic Career Model (Wylleman, 2019), integrating specific characteristics identified in the career trajectories of female athletes. Second, while the literature on dual careers primarily focuses on the combination of sport and education, the combination of sport and work, or the simultaneous pursuit of sport, work, and education, is a common reality among women athletes that remains underexplored. Third, we present a contextualized example of the experiences of LF Endesa players, highlighting that despite the growth of the competition and the ongoing professionalization process, some players still face difficulties making a living from basketball due to precarious working conditions. As a result, some athletes combine elite-level basketball with studies or employment, combinations that tend to be demanding and often entail significant sacrifices, while also offering opportunities to disengage from sport and construct identities beyond basketball.
The contributions of this doctoral thesis are built upon centering female athletes in the research process, enabling a deeper understanding of their realities and facilitating the exploration of their experiences through contextualized approaches that take into account their specific circumstances.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psicologia de la Salut i de l'Espor