Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
La Traducción de la bailarina clásica en la publicidad europea de 2010 a 2020
No full textEsta investigación muestra el trato específico que tiene el cuerpo de la bailarina clásica
en la publicidad europea desde 2010 a 2020. El marco teórico adoptado es
principalmente la intertextualidad lingüística y la traducción (Valdés, 2004 y Junyent
2021) la teoría de análisis del discurso (Klein, Cuddy, Requena, Bauman) y el modelo
de códigos de significación para el estudio de la traducción audiovisual propuesto por
Chaume (2004, 2012, 2016). Para esta investigación, la definición de bailarina es
cualquier persona o cosa con un tutú, o en una posición de ballet clásico. La
fragmentación en el caso de la bailarina no supone un cambio de significado respecto de
su imagen completa. Cada parte anatómica del cuerpo de una bailarina se asocia a la
bailarina como su identidad. La bailarina se presenta como imagen de poder incluso
fragmentada. Existe otro tipo de tratamiento de las bailarinas en los anuncios
audiovisuales. Se utilizan los movimientos de las bailarinas para crear otro lenguaje.
Los resultados de esta investigación permiten ver cómo la identidad de la bailarina se
muestra entre diversos países de forma similar debido a que existe una imagen común
de la bailarina y las campañas utilizan las mismas palabras para definir el producto a
través de ella. La bailarina se convierte en el logo del anuncio, el producto se identifica
con ella. Un resultado metodológico ha sido la creación de fichas de análisis concretas
para esta investigación para que puedan aplicarse en el futuro por otros investigadores.Aquesta recerca presenta el tractament específic que té el cos de la ballarina clàssica en
la publicitat europea des de 2010 a 2020. El marc teòric adoptat es principalment la
intertextualitat lingüística i la traducció (Valdés, 2004 i Junyent 2021), la teoria
d’anàlisi del discurs (Klein, 2004; Cuddy, 2016; Requena, 2010, 2009, 2008; Bauman
des de l’obra de Béjar 2007) i el model de codis de significació per l’estudi de la
traducció audiovisual de Chaume (2004, 2012, 2016). Per aquesta recerca, la definició
de ballarina és qualsevol persona o cosa amb un tutú, o en una posició de ballet clàssic.
La fragmentació en el cas de la ballarina no suposa un canvi de significat respecte de la
seva imatge completa. Cada part anatómica del cos d’una ballarina s’associa a la
ballarina amb la seva identitat. La ballarina es presenta com imatge de poder inclús
fragmentada. Existeix un altre tipus del tractament de les ballarines en els anuncis
audiovisuals. Utilitzen els moviments de les ballarines per crear un altre llenguatge. Els
resultats d’aquesta recerca mostren com la identitat de la ballarina es mostra entre
diversos països de forma similar ja que existeix una imatge comú de la ballarina i les
campanyes utilitzen les mateixes paraules per definir el producte a través d’ella. La
ballarina es converteix en el logo de l’anunci, el producte s’identifica amb ella. Un
resultat metodològic ha estat la creació de fitxes d’anàlisi específiques per aquesta
recerca perquè puguin aplicar-se en el futur per altres recercadors.The main goal of this research is to show the different treatments that ballerinas’ bodies
have in the European publicity from 2010 to 2020 through the theories of language
intertextuality and translation (Valdés, 2004 i Junyent 2021), discourse studies (Klein,
2004; Cuddy, 2016; Requena, 2010, 2009, 2008; Bauman from the work of Béjar 2007)
and audio-visual translation Chaume (2004, 2012, 2016). It must be said that, for this
research, the definition of ballerina is a person or a thing in a tutu or in a ballet pose.
Furthermore, the fragmentation of a ballerina’s body has the same meaning as the nonfragmented
ballerina. Every anatomical part of a ballerina’s body links to the ballerina’s
identity. The ballerina’s image is shown as a powerful woman even when she is
fragmented. Besides, there is another use of the treatment of ballerinas in the audiovisual
advertisement. They use ballerinas’ movements to create another language. The
results give evidence of how a ballerina’ identity is represented contextually in different
countries. Depending on countries, the imaging and wording used throughout the
campaign vary. She is the personification of the product. The ballerina becomes the
logo, she is the product in her own rights. A methodological result has been the creation
of specific index cards for this research so that it can be applied to other researchers.Programa de Doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatg
Paper de la freqüència al·lèlica de la mutació brafv600e i de la variant germinal KDRQ472H en les característiques clinicopatològiques del melanoma cutani
No full textStudying gene expression dynamics by integrating multiple Omics data
No full textThis thesis investigates the complex processes governing gene expression, from
RNA transcription to protein synthesis, across diverse regulatory layers and
biological contexts. By examining RNA localization between nuclear and cytosolic
compartments, we developed and validated a novel method to accurately measure
transcript distribution using RNA-Seq data. To explore the causal effects of
histone post-translational modifications (PTMs) on RNA splicing and abundance,
we integrated ChIP-Seq data with RNA-Seq and observed the impact of chromatin
dynamics during a transdifferentiation. By analyzing time-resolved multi-Omics
datasets, including RNA-Seq, ribosome profiling, and mass spectrometry, we
tracked the temporal flow of gene expression from RNA to protein, uncovering the
contributions of distinct regulatory events. Finally, we studied gene expression
in coronary artery disease (CAD), identifying potential blood-based biomarkers
for improved diagnosis and management. This work integrates multi-Omics
approaches to provide novel insights into gene expression regulation, its temporal
dynamics, and functional implications in health and disease.Aquesta tesi investiga els processos complexos que regulen l’expressió gènica,
des de la transcripció de l’ARN fins a la síntesi de proteïnes, en diferents capes
reguladores i contextos biològics. Analitzant la localització de l’ARN entre
els compartiments nuclear i citosòlic, hem desenvolupat i validat un mètode
innovador per mesurar amb precisió la distribució dels transcrits utilitzant dades
d’RNA-Seq. Per explorar els efectes causals de les modificacions postraduccionals
d’histones (PTMs) en l’splicing i l’abundància d’ARN, vam integrar dades de
ChIP-Seq amb RNA-Seq per estudiar la dinàmica de la cromatina durant la trans-
diferenciació. Analitzant dades multi-òmiques temporals (RNA-Seq, ribosome
profiling i espectrometria de masses), vam desxifrar el flux d’informació de l’ARN
a la proteïna, revelant les contribucions temporals de diferents esdeveniments
reguladors. Finalment, vam estudiar l’expressió gènica en malaltia coronària
(CAD), identificant biomarcadors en sang potencialment útils per al diagnòstic i
la gestió clínica.Programa de Doctorat en Biomedicin
La configuració de la primitiva imatge turística de Mallorca. Del gravat a la fotografia
No full textDurant el transcurs del segle XIX Mallorca es va convertir en un pol d’atracció per als viatgers provinents, sobretot, de França i Anglaterra. Aquests defugien les rutes del Grand Tour que aleshores ja eren prou conegudes. L’objectiu era trobar un nou paradís per a descobrir i, en aquest sentit, Mallorca oferia moltes possibilitats. Era una illa que havia romàs gairebé incomunicada, un fet que havia afavorit la preservació de costums, tradicions, paisatges i estructures urbanes de manera gairebé inalterada des de l’Edat Mitjana.
Els autors i autores de llibres de viatges decimonònics acompanyaren sovint amb gravats les seves publicacions. Aquesta tesi se centra en les imatges de l’illa que varen donar a conèixer al món vuit viatgers i viatgeres que retrataren aquella Mallorca del segle XIX. Són els difusors de la primera imatge global de l’illa i per bastir-la s’inspiraren en fonts diverses. Alguns llibres, com els d’André Grasset de Saint-Sauveur, Charles William Wood i Gaston Vuillier, directament copien i reprodueixen imatges preexistents, creades per autors locals o forans. Altres publicacions, com les de J. B. Laurens, George Sand i l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, també crearen una iconografia pròpia, fruit dels seus interessos personals, amb la qual ampliaren l’imaginari visual de Mallorca. També hi contribuïren els autors del país, com Antoni Furió, Pau Piferrer, Francesc Xavier Parcerisa i Pere d’Alcàntara Penya, que ofereixen una visió més erudita, documentada i fidel a la realitat mallorquina. Aquest treball analitza totes aquestes il·lustracions i n’identifica els gravats i les fotografies que serviren de model, de precedent o de font d’inspiració. El treball es tanca amb la visita de la baronessa Yella Spens-Booden, la primera que acompanya el seu relat únicament amb fotografies. Tot per concloure que els autors de llibres de viatges del segle XIX passaren pel filtre de Romanticisme l’illa que veieren amb els seus propis ulls. Un fet que ha contribuït a la creació de la imatge mítica de Mallorca, que el turisme ha fet seva, i que encara avui perdura.A lo largo del siglo XIX Mallorca se convirtió en polo de atracción para viajeros provenientes sobre todo de Francia e Inglaterra. Éstos evitaban las rutas tradicionales del Grand Tour que para entonces eran muy conocidas. Su objetivo era encontrar un nuevo paraíso aún por descubrir, y en esto sentido Mallorca tenía mucho que ofrecer. La isla se había mantenido muy incomunicada, lo que favoreció la preservación de costumbres, tradiciones, paisajes y estructuras urbanas que permanecieron casi inalteradas desde la Edad Media.
Los autores y autoras decimonónicos de libros de viajes a menudo acompañaban sus publicaciones con grabados. Esta tesis se centra en las imágenes de la isla que dieron a conocer al mundo ocho viajeros y viajeras que retrataron esa Mallorca decimonónica. Son difusores de la primera imagen global de la isla y para construirla se inspiraron en diversas fuentes. Algunos libros, como los de d’André Grasset de Saint-Sauveur, Charles William Wood y Gaston Vuillier copian y reproducen directamente imágenes preexistentes creadas por autores locales o foráneos. Otras publicaciones, como las de J. B. Laurens, George Sand y el Archiduque Luis Salvador de Austria también crean una iconografía propia, fruto de sus intereses personales, con la que ampliaron el imaginario visual de Mallorca. También contribuyeron autores regionales, como Antoni Furió, Pau Piferrer, Francesc Xavier Parcerisa i Pere d’Alcàntara Penya, quienes ofrecen una visión más erudita, documentada y fiel de la realidad mallorquina. Este trabajo analiza todas estas ilustraciones e identifican los grabados y fotografías que sirvieron como modelo, precedente o fuente de inspiración. El trabajo cierra con la visita de la baronesa Yella Spens-Booden, la primera en acompañar su relato solamente con fotografías. Todo ello para concluir que los autores de libros de viaje del siglo XIX pasaron por el filtro del Romanticismo a la isla que vieron con sus propios ojos, hecho que ha contribuido a la creación de la imagen mítica de Mallorca que el turismo ha hecho suya y que todavía perdura hoy.Throughout the 19th Century, Mallorca attracted international travelers arriving mostly from France and England. Avoiding the traditional Grand Tour routes that were already well known at the time, their aim was to find a yet undiscovered paradise, and Mallorca offered great possibilities. The island had long remained almost incommunicado, allowing for the preservation of customs, traditions, landscapes, and urban structures from the Middle Ages.
The authors of travel books in the 19th century often included engravings in their publications. This thesis focuses on the images of Mallorca that eight travelers presented to the world in their books at that time. They are the disseminators of the first global image of the island, and they were inspired by various sources. Some books, like those by André Grasset de Saint-Sauveur, Charles William Wood, and Gaston Vuillier, copy and reproduce pre-existing images by local or foreign artists. Other publications, such as the ones by J. B. Laurens, George Sand, and Archduke Ludwig Salvator of Austria, also created their own iconography, the result of their personal interests, which expanded the visual imagery of Mallorca. Local authors also contributed to this process, as was the case of Antoni Furió, Pau Piferrer, Francesc Xavier Parcerisa, and Pere d’Alcàntara Penya, who offer a more erudite, documented, and faithful image of Mallorcan reality. This work analyzes all these illustrations and identifies the engravings and photographs that served as model, precedent, or sources of inspiration. The work closes with the visit of baroness Yella Spens-Booden, the first to accompany her narrative solely with photographs. All of this to conclude that the authors of travel books in the 19th century sifted through the filter of Romanticism the island they saw with their own eyes, contributing to the creation of a mythical image of Mallorca that tourism has made its own and that endures to this day.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologi
Biofertilizers and biostimulants from microalgae grown in wastewater: characterization and agronomic trials
No full textTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) Chemical fertilizers have played a crucial role in modern agriculture, enabling high productivity rates to meet the demands of a rapidly growing global population. However, it is now evident that its overuse poses significant environmental risks. Biofertilizers have emerged as a promising alternative. Microalgae are photosynthetic microorganisms that show great potential as biofertilizers. They can survive in diverse environments, including wastewater. Using microalgae in wastewater treatment not only produces treated water suitable for reuse, but also generates microalgal biomass that can be converted in valuable bioproducts, including biofertilizers. Moreover, microalgae can produce compounds that function as biostimulants. This doctoral thesis aims to contribute to sustainable agriculture by developing biofertilizers and biostimulants derived from microalgae cultivated in wastewater. The research demonstrates that microalgae can act as an environmentally friendly, effective, and safe alternative to chemical fertilization. First, a microalgal biomass was grown using urban wastewater in 470L High Rate Algal Pond (HRAP) and analyzed in order to study its safety. The nutrient content was: 7.6% N, 1.6% P, and 0.9% K. The biomass did not present pathogens and the content of heavy metals was below the threshold established by the Regulation (EU) 2019/1009. Out of 29 organic compounds analyzed in wastewater and only 3 of them (caffeine, hydroxycinnamic acid, and bisphenol A) were found in the biomass. Then, the efficacy of the biomass as a biofertilizer was studied in two agronomic trials, in a greenhouse, using basil and lettuce plants. These experiments concluded that the best results were obtained by mixing the biomass with the chemical fertilizer, which allowed to reduce the dose of fertilizer by 50%. Then, a novel biofertilizer was also developed by encapsulating microalgae in an organic matrix (polylactic acid) using nanotechnology, in order to make slower the release of nutrients. A nutrient release experiment was performed and the results showed that the encapsulation successfully reduced the nutrient release rate. A life cycle and economic analysis were performed comparing lettuce production using microalgae biofertilizers with inorganic fertilizer. The life cycle assessment revealed that the production of lettuce with the microalgal biomass produced in a wastewater treatment plant has less impact in 10 out of 11 impact categories than the production of lettuce with inorganic fertilizer (ammonium nitrate in this case). The biofertilizer was cost-competitive, being potentially 30% cheaper than inorganic fertilizers. Finally, the microalgal biomass was also studied as a source of biostimulants compounds. Three microalgal strains (Scenedesmus sp., Synechocystis sp., and Phormidium sp.) were grown in wastewater using closed photobioreactos of 2.5L. The results showed that the three strains produced similar phytohormones profile, with indole-3-acetic acid (IAA) being the most abundant. The three strains produced a higher concentration of proteins than carbohydrates. Scenedesmus sp was then grown in the 470L HRAP using wastewater. This biomass presented a high concentration of phytohormones, in particular cytokinins (TZ, 21 mg/gDW) and auxins (IAA, 7 mg/gDW). The microalgal extracts were applied to 35-days-old lettuce plants, some of which were subjected to draught stress. The results showed no significant differences for stressed plants. Plant growth was also compared to a control group that received tap water instead of the microalgal extract. In this case, fresh weight increased by 12–13% when microalgae extracts were applied.(Català) Els fertilitzants químics han jugat un paper crucial en l'agricultura moderna, permetent altes taxes de productivitat per satisfer les demandes d'una població global que creix ràpidament. No obstant això, ara és evident que el seu ús excessiu planteja importants riscos mediambientals. Els biofertilitzants han sorgit com una alternativa prometedora. Les microalgues són microorganismes fotosintètics que mostren un gran potencial com a biofertilitzants. Poden sobreviure en diversos ambients, incloent les aigües residuals. L'ús de microalgues en el tractament d'aigües residuals no només produeix aigua tractada adequada per a la seva reutilització, sinó que també genera biomassa microalgal que es pot convertir en bioproductes valuosos, inclosos els biofertilitzants. A més, les microalgues poden produir compostos que funcionen com a bioestimulants. Aquesta tesi doctoral pretén contribuir a l'agricultura sostenible mitjançant el desenvolupament de biofertilitzants i bioestimulants derivats de microalgues cultivades en aigües residuals. En primer lloc, es va obtenir una biomassa microalgal utilitzant aigües residuals urbanes en 470L i es va analitzar per estudiar-ne la seguretat. El contingut de nutrients va ser: 7,6% N, 1,6% P i 0,9% K. La biomassa no presentava patògens i el contingut de metalls pesants estava per sota del llindar establert pel Reglament (UE) 2019/1009. Dels 29 compostos orgànics analitzats en aigües residuals, només 3 d'ells (cafeïna, àcid hidroxicinàmic i bisfenol A) es van trobar en la biomassa. A continuació, es va estudiar l'eficàcia de la biomassa com a biofertilitzant en dos assajos agronòmics, en un hivernacle, utilitzant plantes d'alfàbrega i enciam. Aquests experiments van concloure que els millors resultats es van obtenir barrejant la biomassa amb el fertilitzant químic, el que va permetre reduir la dosi de fertilitzant en un 50%. Després, també es va desenvolupar un nou biofertilitzant encapsulant microalgues en una matriu orgànica (àcid polilàctic) utilitzant nanotecnologia, per tal de fer més lent l'alliberament de nutrients. Es va realitzar un experiment d'alliberament de nutrients i els resultats van mostrar que l'encapsulació va reduir amb èxit la taxa d'alliberament de nutrients. Es va realitzar un cicle de vida i anàlisi econòmica comparant la producció d'enciam mitjançant biofertilitzants de microalgues amb fertilitzants inorgànics. L'avaluació del cicle de vida va revelar que la producció d'enciam amb la biomassa microalgal produïda en una depuradora d'aigües residuals té menys impacte en 10 de les 11 categories d'impacte que la producció d'enciam amb fertilitzants inorgànics (nitrat d'amoni en aquest cas). El biofertilitzant era competitiu en costos, sent potencialment un 30% més barat que els fertilitzants inorgànics. Finalment, també es va estudiar la biomassa microalgal com a font de compostos bioestimulants. Tres soques microalgals (Scenedesmus sp., Synechocystis sp. i Phormidium sp.) es van conrear en aigües residuals utilitzant fotobioreactos tancats de 2.5L. Els resultats van mostrar que les tres soques produïen un perfil de fitohormones similar, sent l'àcid indole-3-acètic (IAA) el més abundant. Les tres soques produïen una major concentració de proteïnes que els hidrats de carboni. Scenedesmus sp., va créixer en 470L utilitzant aigües residuals. Aquesta biomassa presentava una alta concentració de fitohormones, en particular citoquinines (TZ, 21 mg/gDW) i auxines (IAA, 7 mg/gDW). Els extractes de microalgues es van aplicar a plantes d'enciam de 35 dies d'antiguitat, algunes de les quals van ser sotmeses a estrès. Els resultats no van mostrar diferències significatives per a les plantes estressades. El creixement de la planta també es va comparar amb un grup de control que rebia aigua de l'aixeta en lloc de l'extracte de microalgues. En aquest cas, el pes fresc va augmentar un 12–13% quan es van aplicar extractes de microalgues.(Español) Los fertilizantes químicos han desempeñado un papel crucial en la agricultura moderna, permitiendo altos niveles de productividad para satisfacer la demanda de una población global en rápido crecimiento. Sin embargo, ahora es evidente que su uso excesivo conlleva riesgos ambientales significativos. Los biofertilizantes han surgido como una alternativa prometedora. Las microalgas son microorganismos fotosintéticos que muestran un gran potencial como biofertilizantes. Pueden sobrevivir en diversos entornos, incluyendo aguas residuales. El uso de microalgas en el tratamiento de aguas residuales no solo produce agua tratada apta para su reutilización, sino que también genera biomasa microalgal que puede convertirse en bioproductos valiosos, incluidos los biofertilizantes y bioestimulantes. Esta tesis doctoral tiene como objetivo contribuir a la agricultura sostenible mediante el desarrollo de biofertilizantes y bioestimulantes derivados de microalgas cultivadas en aguas residuales. En primer lugar, se cultivó biomasa microalgal utilizando aguas residuales urbanas en una laguna de alta carga de 470L y se analizó su seguridad. El contenido de nutrientes fue: 7,6% de N, 1,6% de P y 0,9% de K. La biomasa no presentó patógenos y el contenido de metales pesados estuvo por debajo del umbral establecido por el Reglamento (UE) 2019/1009. De los 29 compuestos orgánicos analizados en las aguas residuales, solo 3 de ellos (cafeína, ácido hidroxicinámico y bisfenol A) se encontraron en la biomasa. Luego, se estudió la eficacia de la biomasa como biofertilizante en dos ensayos agronómicos en invernadero, utilizando plantas de albahaca y lechuga. Estos experimentos concluyeron que los mejores resultados se obtuvieron al mezclar la biomasa con fertilizante químico, lo que permitió reducir la dosis del fertilizante en un 50%. Posteriormente, se desarrolló un biofertilizante encapsulando microalgas en una matriz orgánica (ácido poliláctico) mediante nanotecnología, con el fin de ralentizar la liberación de nutrientes. Se realizó un experimento de liberación de nutrientes, cuyos resultados mostraron que la encapsulación logró reducir con éxito la tasa de liberación de nutrientes. Se llevó a cabo un análisis del ciclo de vida y un análisis económico comparando la producción de lechuga con biofertilizantes de microalgas frente a fertilizantes inorgánicos. La evaluación del ciclo de vida reveló que la producción de lechuga con biomasa microalgal cultivada en una planta de tratamiento de aguas residuales tiene un impacto menor en 10 de las 11 categorías de impacto analizadas en comparación con la producción de lechuga con fertilizante inorgánico. Además, el biofertilizante fue económicamente competitivo, con un costo potencialmente un 30% menor que el de los fertilizantes inorgánicos. Finalmente, se estudió la biomasa microalgal como fuente de compuestos bioestimulantes. Se cultivaron tres cepas de microalgas (Scenedesmus sp., Synechocystis sp. y Phormidium sp.) en aguas residuales utilizando fotobiorreactores cerrados de 2,5L. Los resultados mostraron que las tres cepas produjeron perfiles de fitohormonas similares, con el ácido indol-3-acético (IAA) como la más abundante. Las tres cepas produjeron una mayor concentración de proteínas en comparación con carbohidratos. Luego, Scenedesmus sp. se cultivó en el HRAP de 470L utilizando aguas residuales. Esta biomasa presentó una alta concentración de fitohormonas, en particular citocininas (TZ, 21 mg/gDW) y auxinas (IAA, 7 mg/gDW). Se aplicaron extractos de microalgas a plantas de lechuga de 35 días, algunas de las cuales fueron sometidas a estrés hídrico. Los resultados no mostraron diferencias significativas en las plantas estresadas. El crecimiento de las plantas también se comparó con un grupo de control que recibió agua del grifo en lugar del extracto de microalgas. En este caso, el peso fresco aumentó entre un 12% y un 13% cuando se aplicaron los extractos de microalgas.DOCTORAT EN ENGINYERIA AMBIENTAL (Pla 2012
Hierarchical PLA platforms for molecular sensing, biomimetic interfaces, and therapeutic delivery
No full textTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) At the intersection of materials science and biomedicine, this thesis explores the development of bioinspired and biodegradable polymeric systems capable of supporting lipid bilayers and enabling functional applications in biosensing and biomedical delivery. Conducted within the Marie Skłodowska-Curie Innovative Training Network BioInspireSensing, this research reflects a collaborative effort involving Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) in Spain, the University of Teramo in Italy and the University of Warsaw in Poland.
At the heart of this thesis lies the use of polylactic acid (PLA), a biocompatible and bioresorbable polymer, to develop two distinct yet complementary material platforms: nanostructures for biosensing and microparticles for therapeutic delivery. The first part of the work focuses on the fabrication of PLA nanomembranes and thin films, functionalized with PEG-cholesterol and bioactive peptides for sensing and to facilitate the stable immobilization of lipid bilayers. These biomimetic membrane systems were subsequently integrated into electrochemical sensors capable of detecting biologically relevant molecules—such as antioxidants and cholesterol—offering enzyme-free, biocompatible detection platforms with high sensitivity and selectivity.
The second part of the thesis shifts focus to the design of PLA-based microparticles as delivery vehicles. Porous PLA microparticles functionalized with PEG-cholesterol were developed for the targeted and controlled release of therapeutic agents, including the anticancer drugs curcumin and tamoxifen. These systems were evaluated through in vitro studies to evaluate drug release profiles, confirm cytocompatibility, and examine the antitumor efficacy of the microparticles in model cancer cell lines.
Taken together, these two material systems highlight the remarkable versatility of PLA as a foundation for building hierarchical, multifunctional biointerfaces. By connecting advances in molecular sensing, biomimetic membrane design, and therapeutic delivery, this work pushes forward the development of next-generation biodegradable materials with real potential in areas like implantable sensors, smart drug delivery systems, and bioelectronic devices. Beyond its technical contributions, the thesis reflects the collaborative and interdisciplinary spirit of the BioInspireSensing network—bringing together insights from materials science, molecular engineering, and biomedical research.(Català) A la intersecció entre la ciència de materials i la biomedicina, aquesta tesi explora el desenvolupament de sistemes polimèrics bioinspirats i biodegradables capaços de suportar bicapes lipídiques i permetre aplicacions funcionals en biosensat i administració biomèdica. Realitzada dins del marc de la Xarxa de Formació Innovadora Marie Skłodowska-Curie BioInspireSensing, aquesta recerca reflecteix un esforç col·laboratiu entre la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Espanya, la Universitat de Teramo a Itàlia i la Universitat de Varsòvia a Polònia.
El nucli d’aquesta tesi rau en l’ús de l’àcid polilàctic (PLA), un polímer biocompatible i bioabsorbible, per desenvolupar dues plataformes materials diferents però complementàries: nanoestructures per al biosensat i micropartícules per a l’alliberament terapèutic. La primera part del treball se centra en la fabricació de nanomembranes i pel·lícules primes de PLA, funcionalitzades amb PEG-colesterol i pèptids bioactius per al sensat i la immobilització estable de bicapes lipídiques. Aquests sistemes biomimètics es van integrar en sensors electroquímics capaços de detectar molècules biològicament rellevants—com antioxidants i colesterol—oferint plataformes de detecció biocompatibles, sense enzims, amb alta sensibilitat i selectivitat.
La segona part de la tesi es concentra en el disseny de micropartícules de PLA com a vehicles per a l’alliberament terapèutic. Es van desenvolupar micropartícules poroses de PLA funcionalitzades amb PEG-colesterol per a l’alliberament dirigit i controlat d’agents terapèutics, com els fàrmacs anticancerígens curcumina i tamoxifè. Aquests sistemes es van avaluar mitjançant estudis in vitro per analitzar els perfils d’alliberament, confirmar la citocompatibilitat i examinar l’eficàcia antitumoral de les micropartícules en línies cel·lulars model de càncer.
En conjunt, aquests dos sistemes materials posen de manifest la notable versatilitat del PLA com a base per construir biointerfícies jeràrquiques i multifuncionals. Connectant els avenços en sensat molecular, disseny de membranes biomimètiques i administració terapèutica, aquest treball impulsa el desenvolupament de materials biodegradables de nova generació amb un potencial real en àrees com sensors implantables, sistemes intel·ligents d’alliberament de fàrmacs i dispositius bioelectrònics. Més enllà de les seves contribucions tècniques, la tesi reflecteix l’esperit col·laboratiu i interdisciplinari de la xarxa BioInspireSensing, reunint coneixements de la ciència de materials, l’enginyeria molecular i la recerca biomèdica(Español) En la intersección entre la ciencia de materiales y la biomedicina, esta tesis explora el desarrollo de sistemas poliméricos bioinspirados y biodegradables capaces de soportar bicapas lipídicas y permitir aplicaciones funcionales en biosensado y administración biomédica. Realizada en el marco de la Red de Formación Innovadora Marie Skłodowska-Curie BioInspireSensing, esta investigación representa un esfuerzo colaborativo entre la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en España, la Universidad de Teramo en Italia y la Universidad de Varsovia en Polonia.
En el núcleo de esta tesis se encuentra el uso del ácido poliláctico (PLA), un polímero biocompatible y bioabsorbible, para desarrollar dos plataformas materiales distintas pero complementarias: nanoestructuras para biosensado y micropartículas para administración terapéutica. La primera parte del trabajo se centra en la fabricación de nanomembranas y películas delgadas de PLA, funcionalizadas con PEG-colesterol y péptidos bioactivos para el sensado y la inmovilización estable de bicapas lipídicas. Estos sistemas biomiméticos se integraron en sensores electroquímicos capaces de detectar moléculas biológicamente relevantes—como antioxidantes y colesterol—ofreciendo plataformas de detección biocompatibles, sin enzimas, con alta sensibilidad y selectividad.
La segunda parte de la tesis se enfoca en el diseño de micropartículas de PLA como vehículos de liberación terapéutica. Se desarrollaron micropartículas porosas de PLA funcionalizadas con PEG-colesterol para la liberación dirigida y controlada de agentes terapéuticos, incluidos los fármacos anticancerígenos curcumina y tamoxifeno. Estos sistemas fueron evaluados mediante estudios in vitro para analizar los perfiles de liberación, confirmar su citocompatibilidad y examinar la eficacia antitumoral de las micropartículas en líneas celulares modelo de cáncer.
En conjunto, estos dos sistemas materiales ponen de manifiesto la notable versatilidad del PLA como base para construir biointerfaces jerárquicas y multifuncionales. Al conectar los avances en sensado molecular, diseño de membranas biomiméticas y administración terapéutica, este trabajo impulsa el desarrollo de materiales biodegradables de próxima generación con verdadero potencial en áreas como sensores implantables, sistemas inteligentes de liberación de fármacos y dispositivos bioelectrónicos. Más allá de sus contribuciones técnicas, la tesis refleja el espíritu colaborativo e interdisciplinario de la red BioInspireSensing, integrando conocimientos de la ciencia de materiales, la ingeniería molecular y la investigación biomédica.DOCTORAT EN POLÍMERS I BIOPOLÍMERS (Pla 2012
Membrane transporters regulating oogenesis and anhydrobiosis in the extremophile crustacean Artemia franciscana
No full textAquesta tesi investiga la diversitat, les funcions i la importància fisiològica de les aquaporines (AQPs) i dels transportadors de trehalosa (Trets), centrant-se en la regulació del transport i la síntesi de glicerol i trehalosa durant l’embriogènesi i en resposta a l’estrès en els quists de diapausa del crustaci extremòfil Artemia franciscana. Mitjançant enfocaments integratius que combinen filogènia molecular, expressió heteròloga, anàlisi de l’expressió gènica i proteica, i interferència per ARN (RNAi), vam disseccionar els rols d’aquests soluts i dels seus canals en processos de desenvolupament i de resposta a l’estrès al llarg de dues estratègies reproductives distintes: ovoviviparitat i oviparitat. El nou EglpL identificat i els Glps van demostrar mediar en el transport de glicerol, així com els Trets medien en el transport de trehalosa; els seus patrons d’expressió dinàmics impliquen una regulació coordinada durant l’embriogènesi, l’entrada en diapausa i la resistència a l’anhidrobiosi. En paral·lel, es va validar funcionalment Aqp12L com a canal d’aigua amb un paper clau en la maduració ovocitària, constituint la primera demostració experimental de l’activitat d’Aqp12L en invertebrats. En conjunt, els nostres resultats revelen que les AQPs i els Trets actuen com una xarxa de transport de soluts finament ajustada a les demandes fisiològiques de la reproducció i l’anhidrobiosi en A. franciscana.Esta tesis investiga la diversidad, los roles funcionales y la importancia fisiológica de las acuaporinas (AQPs) y de los transportadores de trehalosa (Trets), centrándose en la regulación del transporte y la síntesis de glicerol y trehalosa durante la embriogénesis y en respuesta al estrés en los quistes de diapausa del crustáceo extremófilo Artemia franciscana. Mediante enfoques integrativos que combinan filogenia molecular, expresión heteróloga, análisis de la expresión génica y proteica, e interferencia por ARN (RNAi), desglosamos las funciones de estos solutos y de sus canales en procesos de desarrollo y de respuesta al estrés a lo largo de dos estrategias reproductivas distintas: ovoviviparidad y oviparidad. El nuevo EglpL identificado y los Glps demostraron mediar en el transporte de glicerol, así como los Trets median en el transporte de trehalosa; sus patrones de expresión dinámicos implican una regulación coordinada durante la embriogénesis, la entrada en diapausa y la resistencia a la anhidrobiosis. En paralelo, se validó funcionalmente Aqp12L como canal de agua con un papel clave en la maduración ovocitaria, constituyendo la primera demostración experimental de la actividad de Aqp12L en invertebrados. En conjunto, nuestros hallazgos revelan que las AQPs y los Trets actúan como una red de transporte de solutos finamente ajustada a las demandas fisiológicas de la reproducción y la anhidrobiosis en A. franciscana.This thesis investigates the diversity, functional roles, and physiological significance of aquaporins (AQPs) and trehalose transporters (Trets), focusing on the regulation of glycerol and trehalose transport and synthesis during embryogenesis and in response to stress in the diapause cysts of the extremophile crustacean Artemia franciscana. Using integrative approaches combining molecular phylogenetic, heterologous expression, gene and protein expression analysis, and RNA interference (RNAi), we dissected the roles of these solutes and their channels in developmental and stress-related processes across two distinct reproductive strategies: ovoviviparity and oviparity. Novel EglpL identificated and Glps were shown to mediate glycerol transports, as well as Trets mediates trehalose transport, their dynamic expression patterns imply coordinated regulation during embryogenesis, entry into diapause and anhydrobiosis resistance. In parallel, Aqp12L was functionally validated as a water channel with a key role in oocyte maturation, marking the first experimental demonstration of Aqp12L activity in invertebrates. Together, our findings reveal that AQPs and Trets act as a solute transport network fine-tuned to the physiological demands of reproduction and anhydrobiosis in A. franciscana.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biologia Cel·lula
Más allá de la gravedad clínica: influencia de la sintomatología depresiva en la calidad de vida de los pacientes con hidradenitis supurativa
No full textL’Hidrosadenitis Supurativa (HS) és una malaltia inflamatòria crònica que cursa amb l’aparició de nòduls dolorosos, abscessos i trajectes fistulosos, generant una càrrega simptomàtica, emocional i funcional important en les persones que la pateixen. De curs incert, la cronicitat dels símptomes, l’afectació en zones íntimes, l’estigma i la demora en el diagnòstic poden contribuir a un deteriorament de la qualitat de vida. Malgrat l’interès creixent pel seu impacte psicosocial, encara hi ha poca evidència sobre els factors psicològics implicats i el seu pes relatiu en comparació amb les variables clíniques tradicionals.
Aquesta tesi doctoral es planteja com a objectiu analitzar la relació entre la gravetat de la HS, la simptomatologia depressiva, les estratègies d’afrontament i la qualitat de vida, amb especial atenció al paper mediador dels símptomes depressius. Es van caracteritzar un ampli conjunt de variables clíniques, simptomàtiques, sociodemogràfiques i psicològiques en una mostra de 97 pacients amb HS. L’avaluació psicològica, realitzada a la consulta de psicodermatologia, es va dur a terme mitjançant els següents qüestionaris: HADS (ansietat i depressió), PSS-14 (estrès), SRRS (esdeveniments vitals estressants), COPE-28 (estratègies d’afrontament) i HSQoL-24 (qualitat de vida). A més, es van valorar els símptomes de dolor, picor i olor (EVA), així com el desajust funcional i l’impacte laboral.
Els resultats de l’anàlisi van mostrar una associació significativa entre la gravetat de la HS i nivell educatiu més baix, major afectació en zones perianals i púbiques, intensitat de dolor, picor i olor, i major disfuncionalitat percebuda. Tanmateix, no es va observar una relació significativa entre la gravetat clínica i els nivells de simptomatologia depressiva o ansiosa, cosa que suggereix que el malestar emocional pot estar influït per altres factors més enllà de l’extensió o severitat objectiva de les lesions.
La simptomatologia depressiva va mostrar associacions significatives amb la localització de lesions a la zona púbica, presència de dolor i olor corporal, major impacte laboral, nivell elevat d’estrès percebut, alts nivells d’ansietat, esdeveniments vitals estressants i l’ús d’estratègies d’afrontament evitatives. En el model multivariant, els predictors independents més rellevants de la simptomatologia depressiva van ser: l’ansietat, la negació com a estratègia d’afrontament, l’impacte laboral, l’afectació en zona púbica i l’estadi III de Hurley. Aquest model va explicar el 53,3% de la variància, mostrant una contribució significativa d’aquestes variables al malestar emocional.
Pel que fa a la qualitat de vida, les variables més fortament associades a una puntuació pitjor van ser: simptomatologia depressiva, estrès percebut, intensitat del picor i edat més jove. En el model de regressió múltiple, aquestes quatre variables van explicar el 54% de la variància en qualitat de vida. Ni la gravetat clínica ni el dolor es van mantenir com a predictors independents en els models multivariants, tot i que sí van mostrar associacions significatives en els anàlisis univariants.
Finalment, cal destacar que la simptomatologia depressiva actua com a mediadora principal entre la gravetat de la malaltia i la pèrdua de qualitat de vida. De la mateixa manera, també medià en els efectes negatius del dolor sobre la qualitat de vida en la HS. És a dir, els efectes adversos de la gravetat clínica i del dolor s’expliquen en gran mesura per la presència de símptomes depressius. Aquest resultat subratlla la depressió com una àrea crítica d’intervenció per afavorir la recuperació del benestar integral en les persones amb HS.
Aquesta evidència posa de manifest la necessitat d’un enfocament multidisciplinari que combini l’atenció dermatològica amb intervencions psicoterapèutiques especialitzades, des d’unitats de psicodermatologia, on es pugui oferir una atenció centrada en la persona, sensible a la seva vivència i orientada a millorar no només la pell, sinó també la vida de les persones que conviuen amb aquesta malaltia.La Hidradenitis Supurativa (HS) es una enfermedad inflamatoria crónica que cursa con la aparición de nódulos dolorosos, abscesos y trayectos fistulosos, generando una importante carga sintomática, emocional y funcional en quienes la padecen. De curso impredecible, la cronicidad de los síntomas, la afectación en zonas íntimas, el estigma y la demora en el diagnóstico puede contribuir a un deterioro de la calidad de vida. Pese al creciente interés por el impacto psicosocial de laHS, existe aún escasa evidencia sobre los factores psicológicos implicados y su peso relativo frente a las variables clínicas tradicionales.
La presente tesis doctoral se plantea como objetivo analizar la relación entre la gravedad de la HS, la sintomatología depresiva, las estrategias de afrontamiento y la calidad de vida, con especial atención al papel mediador de los síntomas depresivos. Se caracterizó un amplio conjunto de variables clínicas, sintomáticas, sociodemográficas y psicológicas en una muestra de 97 pacientes con HS. La evaluación psicológica, en la consulta de psicodermatología, se realizó mediante los siguientes cuestionarios: HADS (ansiedad y depresión), PSS-14 (estrés), SRRS (eventos vitales estresantes), COPE-28 (estrategias afrontamiento), y HSQoL-24 (calidad de vida). Además, se valoraron síntomas dolor, picor y olor (EVA), así como el desajuste funcional y el impacto laboral.
Los resultados del análisis mostraron una asociación significativa entre la gravedad de la HS y menor nivel educativo, mayor afectación en zonas perianales y púbicas, mayor intensidad de dolor, picor y olor, mayor disfuncionalidad percibida. Sin embargo, no se halló una relación significativa entre la gravedad clínica y los niveles de sintomatología depresiva o de ansiedad, lo que sugiere que el malestar emocional puede estar influido por otros factores más allá de la extensión o severidad objetiva de las lesiones.
La sintomatología depresiva mostró asociaciones significativas con la localización de lesiones en zona púbica, presencia de dolor y olor corporal, mayor impacto laboral, mayor estrés percibido, niveles altos de sintomatología ansiosa, eventos vitales estresantes y uso de estrategias de afrontamiento evitativas. En el modelo multivariante, los predictores independientes más relevantes de sintomatología depresiva fueron: sintomatología ansiosa, negación, impacto laboral, afectación en zona púbica y estadio III de Hurley. El modelo explicó un 53,3% de la varianza, lo que revela una contribución significativa de estas variables al malestar emocional.
En cuanto a la calidad de vida los análisis mostraron que las variables más fuertemente asociadas con una peor puntuación fueron: sintomatología depresiva, estrés percibido, intensidad del picor y pacientes de edad más joven. En el modelo de regresión múltiple, estas cuatro variables explicaron el 54% de la varianza en calidad de vida. Ni la gravedad clínica ni el dolor se mantuvieron como predictores independientes en los modelos multivariantes, aunque sí mostraron asociaciones significativas en los análisis univariantes.
Finalmente, cabe señalar a la sintomatología depresiva como mediador principal entre la gravedad de la enfermedad y la pérdida de la calidad de vida. Del mismo modo, la sintomatología depresiva media en los efectos deteriorantes del dolor sobre la calidad de vida en la HS. Dicho de otro modo, los efectos negativos de la gravedad clínica y del dolor sobre la calidad de vida se explican en gran parte por la presencia de síntomas depresivos. Este hallazgo destaca a la depresión como área crítica de intervención para favorecer el restablecimiento del bienestar integral de quienes conviven con la HS.
Esto evidencia la necesidad de un enfoque multidisciplinar que aúne una atención dermatológica con intervenciones psicoterapéuticas especializadas desde Unidades de Psicodermatología, donde ofrecer una atención centrada en la persona, sensible a su vivencia y orientada a mejorar no solo la piel, sino también la vida de quienes conviven con esta enfermedadHidradenitis Suppurativa (HS) is a chronic inflammatory skin disease characterized by the development of painful nodules, abscesses, and sinus tracts, resulting in a significant symptomatic, emotional, and functional burden for affected individuals. With an unpredictable course, the chronicity of symptoms, involvement of intimate areas, associated stigma, and frequent delays in diagnosis can contribute to a substantial deterioration in quality of life. Despite growing interest in the psychosocial impact of HS, there remains limited evidence regarding the psychological factors involved and their relative influence compared to traditional clinical variables.
This doctoral thesis aims to analyze the relationship between disease severity in HS, depressive symptomatology, coping strategies, and quality of life, with a particular focus on the mediating role of depressive symptoms. A comprehensive set of clinical, symptomatic, sociodemographic, and psychological variables was assessed in a sample of 97 patients diagnosed with HS. Psychological assessment was conducted in a psychodermatology consultation using the following validated instruments: HADS (anxiety and depression), PSS-14 (perceived stress), SRRS (stressful life events), COPE-28 (coping strategies), and HSQoL-24 (HS-specific quality of life). In addition, symptom intensity (pain, itch, and odor) was evaluated using VAS scales, alongside functional impairment and work-related impact.
The results revealed a significant association between HS severity and factors such as lower educational level, greater involvement of perianal and pubic areas, higher intensity of pain, itch and odor, and greater perceived functional impairment. However, no significant relationship was found between clinical severity and levels of depressive or anxious symptomatology, suggesting that emotional distress may be influenced by factors beyond the objective extent or severity of skin lesions.
Depressive symptomatology showed significant associations with pubic area involvement, presence of pain and odor, greater work-related impact, higher perceived stress, elevated anxiety levels, stressful life events, and the use of avoidant coping strategies. In the multivariate model, the most relevant independent predictors of depressive symptoms were anxiety symptomatology, denial coping, work-related impact, pubic area involvement, and Hurley stage III. This model explained 53.3% of the variance in depressive symptoms, highlighting the significant contribution of these variables to emotional distress.
Regarding quality of life, the analyses showed that the most strongly associated variables with poorer outcomes were depressive symptomatology, perceived stress, itch intensity, and younger age. In the multiple regression model, these four variables explained 54% of the variance in quality of life. Neither clinical severity nor pain remained independent predictors in the multivariate models, although both were significantly associated in univariate analyses.
Finally, depressive symptomatology was identified as the main mediator between disease severity and quality of life impairment. Similarly, depressive symptoms mediated the detrimental effects of pain on quality of life in HS. In other words, the negative effects of disease severity and pain on quality of life are largely explained by the presence of depressive symptoms. This finding highlights depression as a critical intervention target to promote the restoration of comprehensive well-being among individuals living with HS.
These results underscore the need for a multidisciplinary approach that combines high-quality dermatological care with specialized psychotherapeutic interventions through Psychodermatology Units. Such an approach should offer patient-centered care, sensitive to the individual’s lived experience, aiming not only to improve the skin but also the overall quality of life for those affected by this complex diseaseUniversitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatri
Superconducting coatings for high-field particle physics applications and HTS modeling for fusion
No full textAquesta tesi presenta una nova tècnica de recobriment amb superconductors d’alta temperatura (HTS) basada en la soldadura i delaminació de conductors recoberts comercials de tipus REBCO (CCs). Desenvolupada inicialment per reduir la impedància de acoblament del revestiment de feix per al Future Circular Collider (FCC), la metodologia també s’adreça a altres aplicacions en camps magnètics extrems com ara haloscopis d’axions per a la matèria fosca i sistemes de confinament magnètic per fusió (MCF).
El procés es va optimitzar sistemàticament per aconseguir baixa resistència superficial, una adhesió forta i compatibilitat amb ultra-alt buit. Les mostres es van caracteritzar utilitzant ressonadors dielèctrics (DRs) fins a 9 T i 8 GHz, microscòpia Hall d’escaneig (SHPM) i pel·lícules sensibles a la pressió per quantificar la pressió de soldadura. Es va establir una correlació sòlida entre la microscòpia òptica, la SEM-EDX i la SHPM, cosa que permet la caracterització electromagnètica mitjançant una simple inspecció òptica dels substrats delaminats. Això agilitza i accelera considerablement el procés de prova.
Es van identificar paràmetres crítics del procés de recobriment, com ara el gruix de la soldadura i una pressió de soldadura uniforme, essencials per evitar el despreniment del recobriment sota forces de Lorentz durant rampes de camp magnètic. L’obertura parcial de la beina de coure va millorar encara més la delaminació i la integritat del recobriment.
La metodologia va demostrar millores substancials de rendiment en aplicacions clau: un increment de quatre vegades en el factor de qualitat a 11 T en el haloscopi d’axions RADES i una millora de deu vegades en proves de cavitats RF al Stanford Linear Accelerator Center (SLAC).
A més, aquest treball va contribuir a la iniciativa FusionCAT mitjançant la col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC), on es va implementar i validar un mòdul de simulació en computació d’alt rendiment (HPC) per al comportament dels HTS. Es van dur a terme dues campanyes experimentals, una de mesures de camp atrapat després del refredament amb camp i una altra de pèrdues AC, que es van comparar amb els resultats de la simulació.
Per donar suport a l’escalabilitat, es va desenvolupar equipament específic, incloent màquines de soldadura i delaminació reel-to-reel i una premsa vertical semiautomàtica. Aquests equips demostren la viabilitat de la implementació a escala industrial del procés.Esta tesis presenta una nueva técnica de recubrimiento con superconductores de alta temperatura (HTS) basada en la soldadura y delaminación de conductores comerciales de tipo REBCO (CCs). Desarrollada inicialmente para reducir la impedancia de acoplamiento de la pantalla de haz para el Future Circular Collider (FCC), el método también está dirigido a otras aplicaciones en campos magnéticos extremos, como los haloscopios de axiones para la materia oscura y los sistemas de Fusión por Confinamiento Magnético (MCF).
El proceso fue optimizado sistemáticamente para lograr una baja resistencia superficial, una adhesión fuerte y compatibilidad con ultra-alto vacío. Las muestras se caracterizaron utilizando resonadores dieléctricos (DRs) hasta 9 T y 8 GHz, microscopía de sonda Hall de barrido (SHPM) y películas sensibles a la presión para cuantificar la presión de soldadura. Se estableció una correlación robusta entre la microscopía óptica, SEM-EDX y SHPM, lo que permitió la caracterización electromagnética mediante una simple inspección óptica de los sustratos delaminados. Esto agiliza y acelera considerablemente el proceso de ensayo.
Se identificaron parámetros críticos del proceso de recubrimiento, incluyendo el grosor de la soldadura y una presión de soldadura uniforme, esenciales para evitar el desprendimiento del recubrimiento bajo fuerzas de Lorentz durante rampas de campo magnético. La apertura parcial de la vaina de cobre mejoró aún más la delaminación y la integridad del recubrimiento.
El método demostró mejoras sustanciales de rendimiento en aplicaciones clave: un aumento de cuatro veces en el factor de calidad a 11 T en el haloscopio de axiones RADES y una mejora de diez veces en pruebas de cavidades RF en el Stanford Linear Accelerator Center (SLAC).
Además, este trabajo contribuyó a la iniciativa FusionCAT mediante la colaboración con el Barcelona Supercomputing Center (BSC), donde se implementó y validó un módulo de simulación en computación de alto rendimiento (HPC) para el comportamiento de los HTS. Se llevaron a cabo dos campañas experimentales: mediciones de campo atrapado tras enfriamiento en campo y mediciones de pérdidas AC, que se compararon con los resultados de simulación.
Para respaldar la escalabilidad, se desarrolló equipamiento específico, incluidas máquinas de estañado y delaminación reel-to-reel, así como una prensa vertical semiautomática. Estas herramientas demuestran la viabilidad de una implementación a escala industrial del proceso.This thesis presents a new High-Temperature Superconductor (HTS) coating technique based on soldering and delamination of commercial REBCO Coated Conductors (CCs). Developed initially to reduce beam screen coupling impedance for the Future Circular Collider (FCC), the method also targets other extreme magnetic field applications such as axion dark-matter haloscopes and Magnetically Confined Fusion (MCF) systems.
The process was systematically optimized for low surface resistance, strong adhesion, and ultra-high vacuum compatibility. Samples were characterized using Dielectric Resonators (DRs) up to 9 T and 8 GHz, Scanning Hall-Probe Microscopy (SHPM), and pressure-sensitive films to quantify soldering pressure. A robust correlation between optical microscopy, SEM-EDX, and SHPM was established, allowing electromagnetic characterization through simple optical inspection of delaminated substrates. This significantly streamlines and accelerates the testing process.
Critical parameters of the coating process were identified, including solder thickness and uniform soldering pressure, which were essential to avoid coating detachment under Lorentz forces during magnetic ramp-up. Partial opening of the copper sheath further improved delamination and coating integrity.
The method demonstrated substantial performance improvements in key applications: a fourfold increase in the quality factor at 11 T in the RADES axion haloscope, and a tenfold enhancement in RF cavity tests at the Stanford Linear Accelerator Center (SLAC).
Additionally, this work contributed to the FusionCAT initiative through collaboration with the Barcelona Supercomputing Center (BSC), where a high-performance computing (HPC) simulation module for HTS behavior was implemented and validated. Two experimental campaigns, trapped field measurements after in-field cooling and AC loss measurements, were conducted and compared with simulation results.
To support scalability, dedicated equipment was developed, including reel-to-reel tinning and delamination machines as well as a semi-automated vertical press. These tools demonstrate the feasibility of industrial-scale implementation of the process.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Físic
El Presidente de la Asamblea General de las Naciones Unidas 1946–2023: De la representación simbólica a la autoridad efectiva
No full textAquesta tesi contribueix a la recerca acadèmica sobre el paper dels individus en la política internacional i sobre el funcionament de l’Organització de les Nacions Unides, mitjançant una anàlisi integral del President de l’Assemblea General com a actor polític amb autoritat efectiva. Es demostra que aquesta figura exerceix una funció indispensable en el procés deliberatiu i de presa de decisions, exercint atribucions procedimentals essencials per al funcionament de l’òrgan. Al mateix temps, l’anàlisi constata que aquestes potestats poden traduir-se en una capacitat real d’incidència estratègica sobre els resultats, fet que li permet assumir un rol central i determinant en conjuntures d’alta rellevància institucional i política internacional.
Els reptes globals antics i emergents, així com la reconfiguració de la política internacional, han intensificat tant les expectatives com les crítiques dirigides a les Nacions Unides. Aquests canvis han reactivat els debats sobre la seva legitimitat, eficàcia i capacitat d’adaptació institucional, revelant la necessitat d’analitzar com l’Organització manté mecanismes eficaços de concertació entre governs en un entorn global cada cop més complex. En aquest marc, la tesi s’inscriu en una línia d’investigació centrada en el lideratge formal en dinàmiques intergovernamentals. L’anàlisi demostra que la figura presidencial constitueix una via privilegiada per observar la capacitat d’adaptació de les organitzacions internacionals davant les demandes canviants dels seus Estats Membres, les transformacions del sistema internacional i les crisis successives que han redefinit les expectatives sobre el seu rendiment. En aquest context, el President de l’Assemblea General se situa com un actor clau per comprendre com es construeix la cooperació dins de les Nacions Unides, i l’equilibri entre continuïtat normativa i adaptació estratègica dins d’aquesta organització internacional.
La recerca es desenvolupa com un estudi de cas integral, de caràcter predominantment inductiu. Examina empíricament els 77 Presidents que van ocupar el càrrec entre 1946 i 2023, reconstruint els seus perfils sociodemogràfics i polític-institucionals, condicions d’elecció i formes concretes d’exercici de l’autoritat. Alhora, es duu a terme una anàlisi sistemàtica de la normativa i de les dinàmiques institucionals, amb l’objectiu d’identificar el marc formal i pràctic del rol presidencial. A partir d’això, la tesi distingeix entre autoritat formal (potestas) i autoritat no formal (auctoritas), i proposa una tipologia original de formes d’autoritat presidencial: reglamentària, política, sistèmica i expressions d’auctoritas. Així mateix, s’identifiquen els factors que determinen la institucionalització progressiva de la funció presidencial.
A partir d’aquests elements, la tesi proposa un model explicatiu per comprendre com es configuren la legitimitat, l’autoritat i la institucionalització del càrrec, articulat entorn de quatre factors habilitadors: (i) el perfil individual del titular, que incideix especialment en la seva legitimitat sociopolítica i auctoritas; (ii) les prioritats institucionals de l’Assemblea General, que delimiten l’espai polític disponible i modulen l’exercici de la seva autoritat; (iii) les dinàmiques polítiques internes, especialment les associades al procés electoral i a l’equilibri polític entre grups regionals i polítics, que afecten tant la legitimitat normativa com el suport —formal o tàcit— necessari per exercir la potestas i la auctoritas; i (iv) la conjuntura internacional, que condiciona la demanda d’autoritat presidencial davant desafiaments específics. El model sosté que aquesta autoritat no és una condició estàtica ni unidimensional, sinó una capacitat dinàmica, subjecta a diverses combinacions i nivells d’intensitat.
En resum, aquesta tesi convida a repensar el lideratge polític en organitzacions basades en la igualtat sobirana dels Estats. Alhora, aporta una comprensió més precisa del passat i del present institucional de les Nacions Unides, i ofereix aportacions conceptuals i estratègiques per orientar el seu desenvolupament futur davant els desafiaments globals emergents.Esta tesis contribuye a la investigación académica sobre el papel de los individuos en la política internacional y sobre el funcionamiento de la Organización de las Naciones Unidas, mediante un análisis integral del Presidente de la Asamblea General como actor político con autoridad efectiva. Se demuestra que esta figura desempeña una función indispensable en el proceso deliberativo y de toma de decisiones, ejerciendo atribuciones procedimentales esenciales para el funcionamiento del órgano. Al mismo tiempo, el análisis comprueba que estas potestades pueden traducirse en una capacidad real de incidencia estratégica sobre los resultados, permitiéndole asumir un rol central y determinante en coyunturas de alta relevancia institucional y política internacional.
Viejos y nuevos desafíos globales, y la reconfiguración de la política internacional, han intensificado tanto las expectativas como las críticas dirigidas a las Naciones Unidas. Estos cambios han reactivado los debates sobre su legitimidad, eficacia y capacidad de adaptación institucional, revelando la necesidad de analizar cómo la Organización mantiene mecanismos eficaces de concertación intergubernamental en un entorno global cada vez más complejo. En este marco, la tesis se inscribe en una línea de investigación centrada en el liderazgo formal en dinámicas intergubernamentales. El análisis demuestra que la figura presidencial constituye una vía privilegiada para observar la capacidad de adaptación de las organizaciones internacionales frente a las demandas cambiantes de sus Estados Miembros, las transformaciones del sistema internacional y las crisis sucesivas que han redefinido las expectativas sobre su desempeño. En este contexto, el Presidente se ubica como un actor clave para comprender cómo se construye la cooperación dentro de las Naciones Unidas, y el equilibrio entre continuidad normativa y adaptación estratégica dentro de esta organización internacional.
La investigación se desarrolla como un estudio de caso integral, de carácter predominantemente inductivo. Examina empíricamente a los 77 Presidentes que ocuparon el cargo entre 1946 y 2023, reconstruyendo sus perfiles sociodemográficos y político-institucionales, condiciones de elección y formas concretas de ejercicio de autoridad. A su vez, realiza un análisis sistemático de la normativa y de las dinámicas institucionales, con el fin de identificar el marco formal y práctico del rol presidencial. Sobre esta base, la tesis distingue entre autoridad formal (potestas) y autoridad no formal (auctoritas), y propone una tipología original de formas de autoridad presidencial: reglamentaria, política, sistémica y expresiones de auctoritas. Asimismo, identifica los factores que determinan la institucionalización progresiva de la función presidencial.
A partir de estos elementos, la tesis propone un modelo explicativo para comprender cómo se configuran la legitimidad, la autoridad y la institucionalización del cargo, articulado en torno a cuatro factores habilitantes: (i) el perfil individual del titular, que incide especialmente en su legitimidad sociopolítica y auctoritas; (ii) las prioridades institucionales de la Asamblea General, que delimitan el espacio político disponible y modulan el ejercicio de su autoridad; (iii) las dinámicas políticas internas, particularmente las asociadas al proceso de elección y al equilibrio político entre grupos regionales y políticos, que afectan tanto la legitimidad normativa como el respaldo —formal o tácito— necesario para ejercer la potestas y la auctoritas; y (iv) la coyuntura internacional, que condiciona la demanda de autoridad presidencial frente a desafíos específicos. El modelo sostiene que dicha autoridad no es una condición estática ni unidimensional, sino una capacidad dinámica, sujeta a distintas combinaciones y niveles de intensidad.
En suma, esta tesis invita a repensar el liderazgo político en organizaciones basadas en la igualdad soberana de los Estados. Al mismo tiempo, aporta una comprensión más precisa del pasado y del presente institucional de las Naciones Unidas, y ofrece insumos conceptuales y estratégicos para orientar su desarrollo futuro frente a los desafíos globales emergentes.This dissertation contributes to academic research on the role of individuals in international politics and on the functioning of the United Nations, through a comprehensive analysis of the President of the General Assembly as a political actor endowed with effective authority. It demonstrates that this figure plays a crucial role in the deliberative and decision-making process, exercising procedural powers that are vital to the Assembly´s functioning. At the same time, the analysis reveals that these prerogatives can translate into a genuine capacity for strategic influence over institutional outcomes, enabling the President to assume a central and decisive role in moments of high institutional and political significance.
Both longstanding and emerging global challenges, alongside the reconfiguration of international politics, have intensified expectations of the United Nations as well as criticisms of its performance. These developments have reignited debates concerning its legitimacy, effectiveness, and adaptive capacity, underscoring the need to examine how the Organization sustains effective mechanisms for intergovernmental coordination in an increasingly complex global environment. Within this context, the dissertation aligns with a line of inquiry focused on formal leadership in intergovernmental dynamics. The analysis demonstrates that the presidential role offers a privileged vantage point for observing how international organizations adapt to the evolving demands of their Member States, to systemic transformations, and to successive crises that have reshaped expectations regarding institutional performance. In this context, the President of the General Assembly becomes a key actor for understanding how cooperation is constructed within the United Nations and how the balance between normative continuity and strategic adaptation is maintained within this international organization.
The research is conducted as a comprehensive case study, following a predominantly inductive approach. It offers an empirical examination of the 77 Presidents who held office between 1946 and 2023, reconstructing their sociodemographic and political-institutional profiles, conditions of election, and concrete forms of authority exercised. In parallel, the study undertakes a systematic analysis of the normative framework and institutional dynamics to identify the formal and practical contours of the presidential role. On this basis, the dissertation distinguishes between formal authority (potestas) and informal authority (auctoritas), and proposes an original typology of presidential authority: regulatory, political, systemic, and expressions of auctoritas. It also identifies the factors that have contributed to the progressive institutionalization of the presidential function.
Drawing on these elements, the thesis proposes an explanatory model for understanding how legitimacy, authority, and institutionalization of the office are configured, structured around four enabling factors: (i) the individual profile of the officeholder, which primarily shapes sociopolitical legitimacy and auctoritas; (ii) the institutional priorities of the General Assembly, which define the available political space and shape the exercise of authority; (iii) internal political dynamics, particularly those related to the electoral process and the political equilibrium between regional and political groups, which influence both normative legitimacy and the political backing—formal or tacit—necessary to exercise potestas and auctoritas; and (iv) the international context, which shapes the demand for presidential authority in response to specific intergovernmental challenges. The model argues that presidential authority is not a static or unidimensional condition, but rather a dynamic capacity, contingent on various combinations and levels of intensity.
In summary, this dissertation invites a reevaluation of political leadership within organizations founded on the principle of the sovereign equality of States. At the same time, it offers a more precise understanding of the United Nations´ institutional past and present, and provides conceptual and strategic tools to guide its future development in response to emerging global challenges.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència Política, Polítiques Públiques i Relacions Internacional