Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Unlocking cetacean diversity in bone assemblages through palaeoproteomics
No full textAquesta tesi investiga la profunda i canviant relació entre els humans i les balenes a través de proves arqueològiques de les costes nord i sud de l’oceà Atlàntic. Se centra en dues societats prehistòriques contrastades, per explorar com aquestes poblacions valoraven les grans balenes i com aquestes interaccions es reflecteixen arqueològicament: els caçadors-recol·lectors Magdalenians de la Península Ibèrica, i les poblacions Sambaquis precolonials de Brasil. Un dels objectius centrals de la tesi és distingir entre l’ús oportunista de balenes (animals encallats, cadàvers a la deriva) i la caça activa, una distinció amb profundes implicacions per comprendre les economies del passat i les seves formes d’organització social.
Les grans balenes han estat històricament valorades com a fonts de carn, pell, greix, oli i os, i poden haver estat aprofitades amb finalitats alimentàries, energètiques, socials, cerimonials, arquitectòniques o artesanals, sovint de manera simultània. Aquestes funcions superposades són difícils de separar arqueològicament, generant registres materials complexos i sovint ambigus. Tot i que les restes òssies de balena aporten informació valuosa sobre els patrons d’aprofitament i els diversos rols simbòlics i econòmics d’aquests animals en societats passades, les dificultats en la identificació específica han impedit una reconstrucció acurada de la seva diversitat, obstaculitzant una comprensió més matisada de les economies prehistòriques de caça de balenes.
Aquesta tesi s’argumenta que només mitjançant una identificació precisa de les espècies en el registre arqueològic es poden donar respostes més informades a preguntes de llarga data, i es proposa una solució parcial mitjançant la identificació taxonòmica de restes òssies i artefactes amb la Zooarqueologia per Espectrometria de Masses (ZooMS), amb l’objectiu de caracteritzar l’ecologia de l’aprofitament de balenes en els dos contextos arqueològics diferents. S’hi presenta tracta del potencial desaprofitat de materials excavats fa dècades i emmagatzemats en museus, i de la complexitat de la seva anàlisi a causa de les pràctiques de conservació, especialment per l’ús històric de coles orgàniques fetes amb col·lagen animal, subratllant la necessitat d’aplicar protocols de neteja i control més rigorosos.
Combinant ZooMS de més de 150 mostres amb anàlisis isotòpica i radiocarboni, es van identificar taxonòmicament les eines d'os de balena més antigues conegudes de jaciments del Paleolític Superior de l’Ibèria. Aquest estudi va revelar una diversitat d'espècies de balenes al Golf de Biscaia entre 20.000-14.000 cal BP, amb un predomini de catxalots i rorquals comuns (espècies oceàniques), que suggereix que les poblacions magdalenianes probablement van adquirir restes de balena de manera oportunista, en forma d'animals encallats o a la deriva.
D'altra banda, l'estudi de les poblacions prehistòriques de Sambaqui de la Badia de Babitonga (Brasil), suggereix fermament la caça activa, amb un predomini de la balena franca austral i la balena geperuda (espècies costaneres) identificades en més de 150 restes òssies i artefactes. Mitjançant l'anàlisi tipològica comparativa d'artefactes, es van identificar barres d’arpó fets d'os de balena i datats de fa 5.000 anys, la qual cosa recolza encara més l'argument que aquests grups es troben entre els baleners més antics coneguts a les Amèriques.
Ambdós estudis mostren la rellevància de les dades arqueològiques per a la conservació i la gestió costanera actuals amb la identificació d'espècies anteriorment desconegudes en aquestes regions i períodes de temps: balenes grises als jaciments Magdalenians de l’Ibèria, i balenes geperudes als jaciments precolonials brasilers. En posar en valor les col·leccions de museu i integrar tècniques moleculars innovadores, la tesi contribueix a la reconstrucció de línies de base ecològiques a llarg termini, replanteja els relats dominants sobre la caça de balenes prehistòrica i subratlla la recerca arqueològica, en particular del seu arsenal molecular creixent, per fer front als reptes contemporanis en la conservació marina.Esta tesis investiga la profunda y cambiante relación entre los seres humanos y las ballenas a través de evidencias arqueológicas procedentes de las costas norte y sur del océano Atlántico. Se centra en dos sociedades prehistóricas contrastadas, para explorar cómo estas poblaciones valoraban a las grandes ballenas y cómo estas interacciones se reflejan en el registro arqueológico: los cazadores-recolectores Magdalenienses de la Península Ibérica, y las poblaciones Sambaquís precoloniales de Brasil. Uno de los objetivos centrales de esta tesis es distinguir entre el aprovechamiento oportunista de ballenas (animales varados, cadáveres a la deriva) y la caza activa, una distinción que tiene profundas implicaciones para la comprensión de las economías del pasado y sus formas de organización social.
Las grandes ballenas históricamente han sido valoradas como fuentes de carne, piel, grasa, aceite y hueso, y pudieron haber sido aprovechadas con fines alimentarios, energéticos, sociales, ceremoniales, arquitectónicos o artesanales, muchas veces de forma simultánea. Estas funciones superpuestas son difíciles de discernir arqueológicamente, lo que genera registros materiales complejos y en ocasiones ambiguos. Aunque los restos óseos de ballena ofrecen información valiosa sobre los patrones de uso y los múltiples roles económicos y simbólicos de estos animales en las sociedades del pasado, las dificultades en la identificación taxonómica han limitado una reconstrucción precisa de su diversidad, obstaculizando una comprensión más matizada de las economías balleneras prehistóricas.
Esta tesis se argumenta que solo mediante una identificación precisa de las especies en el registro arqueológico pueden ofrecerse respuestas más fundamentadas a preguntas de larga data y se propone una solución parcial mediante la identificación taxonómica de restos óseos y artefactos con Zooarqueología por Espectrometría de Masas (ZooMS), con el objetivo de caracterizar la ecología del uso de estos animales en dos contextos arqueológicos diferentes. Se presenta el potencial desaprovechado de materiales excavados hace décadas y almacenados en museos, así como de la complejidad de su análisis debido a las prácticas de conservación, especialmente por el uso histórico de colas orgánicas derivadas del colágeno animal, subrayando la necesidad de aplicar protocolos de limpieza y cribado más rigurosos.
Combinando ZooMS de más de 150 muestras con análisis isotópico y radiocarbono, se identificaron taxonómicamente las herramientas de hueso de ballena más antiguas conocidas de yacimientos del Paleolítico Superior de Iberia. Este estudio reveló una diversidad de especies de ballenas en el Golfo de Vizcaya entre 20.000-14.000 cal BP, con un predominio de cachalotes y rorcuales comunes (especies oceánicas), que sugiriendo que las poblaciones Magdaleniense probablemente adquirieron oportunistamente los restos de ballenas.
Por otro lado, el estudio de las poblaciones Sambaquis precoloniales de la Bahía de Babitonga (Brasil), sugiere firmemente la caza activa, con un predominio de la ballena franca austral y la ballena jorobada (especies costeras) identificadas en más de 150 restos óseos y artefactos. Mediante el análisis tipológico comparativo de artefactos, se identificaron barras de arpón hechos de hueso de ballena y datados de hace 5.000 años, lo que apoya aún más el argumento de que estos grupos se encuentran entre los balleneros más antiguos conocidos en las Américas.
Ambos estudios muestran la relevancia de datos arqueológicos para la conservación y gestión costera actuales con la identificación de especies anteriormente desconocidas en estas regiones y períodos: ballenas grises en los yacimientos Magdaleniense de la Iberia, y ballenas jorobadas en los yacimientos precoloniales brasileños. Al poner en valor las colecciones de museo e integrar técnicas moleculares innovadoras, la tesis contribuye a la reconstrucción de líneas de base ecológicas a largo plazo, replantea los relatos dominantes sobre la caza de ballenas prehistórica y subraya la investigación arqueológica, en particular su creciente arsenal molecular, para hacer frente a los retos contemporáneos.This PhD thesis investigates the deep, evolving relationship between humans and whales through archaeological evidence from the north and south Atlantic Ocean. It focuses on two contrasting prehistoric societies to explore how past coastal populations valued large whales and how these interactions are reflected in the archaeological record: Magdalenian hunter-gatherers of the Iberian Peninsula, and pre-colonial Sambaqui populations of coastal Brazil. A central aim in this thesis is to distinguish between opportunistic whale use (stranded animals, drifted carcasses, beached materials) and systematic whaling (active hunting) among these groups, a distinction that carries profound implications for understanding past economies and social organization.
Large whales have historically been valued as sources of meat, skin, blubber, oil, and bone, and may have been procured for a variety of purposes, including food, fuel, social status, prestige, ceremonial or architectural use, and bone tool manufacturing, often in overlapping ways. These multiple uses are difficult to disentangle archaeologically, resulting in complex and sometimes ambiguous material records. While whale bone remains offer valuable insights into patterns of whale use and the diverse roles whales played in past human societies, difficulties in species identification have hindered our ability to reconstruct species diversity accurately, and thus prevented a more detailed understanding of prehistoric whaling economies.
This thesis argues that only through accurate species identification in the archaeological record can we begin to offer more informed answers, and proposes a method to address the question of prehistoric whaling through taxonomic identification of bone remains and artefacts using Zooarchaeology by Mass Spectrometry (ZooMS) to characterize the ecology of whale use in the two distinct archaeological contexts. This thesis also aims to highlight the untapped potential of long-ago excavated materials and specimens stored for decades in museum archives, while addressing the complexity of their analysis due to modern curation practices, particularly the widespread historical practice of conserving organic artefacts using animal-based collagen glues, highlighting the need for improved screening and cleaning protocols when analyzing curated materials.
Combining ZooMS of over 150 samples with isotopic analysis and radiocarbon dating, the oldest known worked whale bone tools were taxonomically identified from Upper Palaeolithic sites in the Iberian Peninsula. This case study revealed a diversity of whale species in the Bay of Biscay between 20000-14000 cal BP, with a predominance of sperm whale and fin whale (deep-water, fast-moving species), suggesting Magdalenian populations likely acquired whale remains opportunistically, in the form of stranded or drifted animals.
On the other hand, the case study focused on prehistoric Sambaqui populations from Babitonga Bay (southern Brazil), provided strong evidence for active hunting, with a predominance of southern right whale and humpback whale (species which are near-shore and slow moving) identified in over 150 bone remains and artefacts. Additionally, using comparative artefact typological analysis, harpoon foreshafts made of whale bone and dated to 5,000 years ago were identified within the studied collections, further supporting the argument that these groups are among the earliest known whalers in the Americas.
Both case studies show the relevance of archaeological data to modern conservation and coastal management with the identification of species previously not known to have been present in these regions during their respective time periods – with gray whales identified in the Iberian Upper Palaeolithic sites, and humpback whales in the prehistoric Brazilian sites. By highlighting the potential of museum collections and integrating innovative molecular techniques, this thesis contributes to the reconstruction of long-term ecological baselines. It reframes prevailing narratives around prehistoric whaling and emphasizes the critical role of archaeological research, particularly its expanding molecular toolkit, in addressing contemporary challenges in marine conservation.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Arqueologia Prehistòric
Diagnostic advances in equine ophthalmology
No full textAquesta tesi investiga l'aplicació de tècniques de diagnòstic funcional i molecular complementàries (electrorretinografia -ERG- i la metabolòmica basada en ¹H-RMN) per contribuir al progrés de les tècniques diagnòstiques de l'oftalmologia veterinària, centrada en èquids. El primer estudi aborda una barrera clau per a l'ús clínic de l'ERG mitjançant la validació d'un protocol de sedació sovint utilitzat en cavalls. Aquest estudi demostra que la combinació d’un opioide (butorfanol) amb un agonista-α-2 (detomidina) no afecta negativament els registres d'ERG en cavalls i que pot contribuir a reduir els artefactes per moviment, oferint així una major flexibilitat i confiança a l’hora de triar fàrmacs per a la realització de l’ERG de peu sota sedació en cavalls. El segon estudi proporciona la primera caracterització del metaboloma de l'humor aquós en cavalls i rucs, establint una línia de base crucial per a futures investigacions. Aquest treball identifica una empremta metabòlica majoritàriament conservada entre ambdues espècies, alhora que també posa de relleu clares tendències a variacions relacionades amb malalties oculars, l'edat i el sexe. El tercer estudi estén aquest enfocament molecular a la llàgrima, demostrant la viabilitat de la metabolòmica no invasiva de llàgrimes en cavalls i identificant tendències metabòliques associades a l'edat. Col·lectivament, aquesta tesi estableix valuoses dades normatives i valida protocols clau, i mitjançant la integració del perfilat funcional i molecular, proveeix informació fonamental per al camp emergent de l'oculòmica veterinària i el futur de la medicina de precisió en oftalmologia equina.En esta tesis se analizan diversas técnicas diagnósticas, tanto funcionales como la electrorretinografía (ERG), como moleculares basadas en la espectroscopía por resonancia magnética nuclear de protones (¹H-RMN) que pretenden contribuir al avance de la oftalmología veterinaria equina. El primer estudio aporta información novedosa sobre la validez de añadir un opioide (butorfanol) al protocolo de sedación de caballos durante la ERG. Este estudio demuestra que la combinación del butorfanol con un agonista-α-2, la detomidina (D), no afecta negativamente los registros de la ERG en esta especie, y puede contribuir a reducir los artefactos por movimiento que se obtienen cuando se utiliza solo D. El segundo estudio proporciona la primera caracterización del metaboloma del humor acuoso (HA) en caballos y burros, estableciendo una línea de base crucial para futuras investigaciones en el área. Este trabajo muestra que existe un perfil metabolómico muy similar entre ambas especies y además pone de manifiesto que existen variaciones asociadas a la edad y el sexo y secundarias a enfermedades oculares. El tercer estudio extiende este enfoque molecular a las lágrimas, demostrando la viabilidad de la metabolómica ocular no invasiva, al tiempo que establece una “huella” metabolómica base de la lágrima equina e identifica posibles tendencias metabólicas asociadas a la edad y al sexo. En conjunto esta tesis, aporta información fundamental sobre el campo emergente de la oculómica veterinaria y la evaluación funcional de la visión en oftalmología equina.This thesis investigates specific aspects of the application of complementary functional and molecular diagnostic techniques (electroretinography (ERG) and proton nuclear magnetic resonance (¹H-NMR) based metabolomics) to contribute to the advance of the diagnostic landscape in equine ophthalmology. The first study addresses a key barrier to the clinical use of ERG by validating a common sedation protocol used in horses for the performance of ERG. It demonstrated that adding an opioid, butorphanol (B) to an α-2-agonist, detomidine (D) does not adversely affect ERG recordings in horses and may reduce artefacts by providing deeper sedation, thus offering clinicians greater flexibility and confidence at the time of choosing sedation agents to perform standing ERG in horses. The second study provides the first instance of metabolomic characterisation of aqueous humour (AH) of horses and donkeys, establishing a crucial baseline for future research. This work identified a largely conserved metabolic fingerprint between the species while also noting clear tendencies toward variations in the metabolomic profile of the AH in relation to ocular disease, age, and sex. The third study extended this molecular approach to tear fluid, demonstrating the feasibility of non-invasive tear metabolomics in horses, providing information about the metabolomic fingerprint of equine tears for the first time and identifying age-associated metabolic trends. Collectively, this thesis establishes valuable normative data in key functional and molecular diagnostic protocols and provides foundational information for the emerging field of veterinary oculomics and the future of precision and personalised medicine in equine ophthalmology.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina i Sanitat Animal
Cognition and Social Evaluations: Three Essays on Status and Gender Inequality
No full textMalgrat els avenços cap a la igualtat de gènere en el lideratge i els rols professionals de gran estatus, les dones continuen trobant barreres persistents pel que fa a com són percebudes, avaluades i recompensades. Aquesta tesi investiga els processos d’avaluació social que contribueixen a aquestes disparitats, centrant-se en els mecanismes cognitius i els biaixos que modelen els judicis del públic sobre les idees, la visibilitat i el rendiment de les dones. La tesi consta de tres capítols que examinen el paper de les avaluacions del públic en la configuració dels resultats d’estatus diferenciats per gènere. El primer capítol reexamina la “paradoxa del doble vincle” en el lideratge femení, explorant estratègies comunicatives que poden ajudar les dones a mitigar les avaluacions esbiaixades. El segon capítol examina l’atenció i la familiaritat com a mecanismes estructurals que les dones i altres individus de baix estatus poden aprofitar per aconseguir posicions d’alt estatus. El tercer capítol investiga l’efecte protector versus punitiu de l’estatus quan els individus tenen un rendiment inferior, trobant que el públic atribueix els fracassos de les dones a una falta d’habilitat i els fracassos dels homes a circumstàncies externes. En conjunt, aquesta tesi avança en la nostra comprensió dels processos d’avaluació social que subjeuen a les disparitats de gènere en l’obtenció, el manteniment i la pèrdua d’estatus.A pesar de los avances hacia la igualdad de género en el liderazgo y en roles profesionales de alto estatus, las mujeres siguen enfrentando barreras persistentes en cómo son percibidas, evaluadas y recompensadas. Esta tesis investiga los procesos de evaluación social que contribuyen a estas disparidades, enfocándose en los mecanismos cognitivos y sesgos que moldean los juicios del público sobre las ideas, la visibilidad y el desempeño de las mujeres. La tesis consta de tres capítulos que examinan el papel de las evaluaciones del público en la configuración de los resultados de estatus diferenciados por género. El primer capítulo reexamina la “paradoja del doble vínculo” en el liderazgo femenino, explorando estrategias comunicativas que pueden ayudar a las mujeres a mitigar las evaluaciones sesgadas. El segundo capítulo examina la atención y la familiaridad como mecanismos estructurales que las mujeres y otras personas de bajo estatus pueden aprovechar para alcanzar posiciones de alto estatus. El tercer capítulo investiga el efecto protector versus punitivo del estatus cuando los individuos tienen un desempeño deficiente, en- contrando que el público atribuye los fracasos de las mujeres a una falta de habilidad y los fracasos de los hombres a circunstancias externas. En general, esta tesis avanza en nuestra comprensión de los procesos de evaluación social que subyacen a las disparidades de género en la obtención, el mantenimiento y la pérdida de estatus.Despite advances toward gender equality in leadership and high-status professional roles, women continue to encounter persistent barriers in how they are perceived, evaluated, and rewarded. This dissertation investigates the social evaluation processes that contribute to these disparities, focusing on the cognitive mechanisms and biases shaping audience judgments of women’s ideas, visibility, and performance. Specifically, this dissertation comprises three chapters examining the role of audience evaluations in shaping gendered status outcomes. The first essay re-examines the double bind paradox in female leadership, exploring communicative strategies that may help women mitigate biased evaluations. The second essay explores attention and familiarity as structural mechanisms that women and other low-status individuals can leverage to attain high-status positions. The third essay investigates the protective versus punitive effect of status when individuals underperform, finding that audiences attribute women’s failures to a lack of ability and men’s failures to external circumstances. Overall, this dissertation advances our understanding of the social evaluation processes that underlie gender disparities in status attainment, maintenance, and loss
Deciphering the role of the neuroimmune response in a mouse model of mitochondrial disease
No full textEls mitocondris són essencials per al manteniment de l'homeòstasi cel·lular, i la seva funció és especialment crítica al sistema nerviós central. Les mutacions genètiques que afecten la funció mitocondrial causen malalties mitocondrials primàries (MM), un grup de trastorns rars però fatals que sovint afecten el cervell i que actualment no tenen cura. La Síndrome de Leigh (SL) és la MM pediàtrica més comuna i l'encefalopatia mitocondrial més freqüent en infants. La SL està freqüentment associada a una deficiència del complex I (CI). Dins d’aquest context, les mutacions al gen NDUFS4, una subunitat del CI, són una causa important de la SL. El ratolí knockout per Ndufs4 (Ndufs4KO) és un model animal àmpliament utilitzat per estudiar la patologia de la SL, ja que recapitula les principals característiques de la malaltia humana: neurodegeneració en àrees específiques com el bulb olfactori (BO), els nuclis vestibulars i el cerebel, alteracions motores i respiratòries i una esperança de vida reduïda. Aquesta afectació regional i cel·lular específica, però, encara no està del tot explicada.
El model Ndufs4KO es caracteritza per la presència de gliosi progressiva en les àrees afectades. Estudis recents han posat de manifest el paper actiu de la micròglia en la neurodegeneració observada en aquest model. La seva depleció, així com la dels macròfags perifèrics, s’ha associat amb una millora clínica remarcable, cosa que indica que la resposta neuroimmune és un factor central en la patogènesi.
En els darrers anys, s’ha proposat que els mitocondris són clau en la regulació de resposta immune. En el context de disfunció mitocondrial, els àcids nucleics mitocondrials poden alliberar-se al citosol, on són detectats per receptors immunes. Això condueix a l’activació de vies antivirals, incloent-hi respostes d’interferó de tipus I (IFN-I). L'activació aberrant d’aquestes vies s'ha relacionat amb malalties neurodegeneratives i, més recentment, amb les MM. En aquesta línia, el nostre grup d’investigació va identificar un increment de l’expressió de gens antivirals en neurones GABAèrgiques deficients en Ndufs4 al BO.
En aquesta tesi, hem demostrat que la deleció de Ndufs4 indueix l’expressió de gens antivirals en regions cerebrals afectades. També hem demostrat que la deleció del gen Ifnar1, que codifica per una subunitat del receptor d’IFN-I, atenua parcialment aquesta resposta i modula la reactivitat microglial, però no modifica la progressió de la malaltia, suggerint que la senyalització de IFN-I no és un factor clau en la patologia. A més, hem identificat que el sensor citosòlic d’ARN de doble cadena Protein Kinase R (PKR) contribueix a la malaltia. La inhibició de PKR allarga significativament la supervivència i redueix la microgliosi en el ratolí Ndufs4KO. També hem determinat que PKR participa en la patologia mitjançant vies proinflamatòries, i que el seu efecte perjudicial és independent de la inhibició de la síntesi proteica.
Altrament, també hem estudiat la resposta neuroimmune mitjançant RNA-Seq de cèl·lules CD11b+ en diversos models. El perfil d’expressió gènica de les cèl·lules mieloides en els ratolins Ndufs4KO mostra que la senyalització antiviral es produeix no només en neurones, sinó també en cèl·lules CD11b+. A més, hem identificat que la senyalització antiviral a cèl·lules mieloides depèn de IFN-I, però que el increment de PKR en altres tipus de cèl·lules és parcialment independent de IFN-I. Proposem que la disfunció mitocondrial en neurones inicia una resposta antiviral que és posteriorment propagada i amplificada per les cèl·lules del sistema immune. Per últim, hem explorat l’impacte de la deficiència intrínseca de Ndufs4 en la micròglia mitjançant RNA-Seq de cèl·lules CD11b+ en ratolins amb deficiència de Ndufs4 només en neurones.
En conjunt, en aquesta tesi hem identificat una resposta antiviral induïda per disfunció mitocondrial que constitueix esdeveniment patogènic rellevant en les MM, que potser explorat com a diana terapèutica.Las mitocondrias son esenciales para el mantenimiento de la homeostasis celular, y su función es especialmente crítica en el sistema nervioso central. Las mutaciones genéticas que afectan la función mitocondrial causan enfermedades mitocondriales primarias (EM), un grupo de trastornos poco frecuentes pero letales que a menudo afectan al cerebro y que actualmente no tienen cura. El síndrome de Leigh (SL) es la EM pediátrica más común y la encefalopatía mitocondrial más frecuente en niños. El SL suele asociarse a una deficiencia del complejo I (CI). En este contexto, las mutaciones en el gen NDUFS4, que codifica una subunidad del CI, constituyen una causa importante de SL. El ratón knockout para Ndufs4 (Ndufs4KO) es un modelo animal ampliamente utilizado, ya que reproduce las principales características del SL en humanos neurodegeneración en áreas específicas como el bulbo olfatorio (BO), los núcleos vestibulares y el cerebelo, alteraciones motoras y respiratorias, y una esperanza de vida reducida. Sin embargo, esta afectación específica a nivel regional y celular aún no se comprende completamente.
El modelo Ndufs4KO se caracteriza por la presencia de gliosis progresiva en las áreas afectadas. Estudios recientes han puesto de manifiesto el papel activo de la microglía en la neurodegeneración observada en este modelo. Su eliminación, así como la de los macrófagos periféricos, se ha asociado con una mejora clínica significativa, lo que indica que la respuesta neuroinmune es un factor central en la patogénesis.
En los últimos años, se ha propuesto que las mitocondrias desempeñan un papel clave en la regulación de la respuesta inmune. En el contexto de disfunción mitocondrial, los ácidos nucleicos mitocondriales pueden liberarse al citosol, donde son detectados por receptores inmunes. Esto conduce a la activación de vías antivirales, incluyendo respuestas mediadas por interferón tipo I (IFN-I). La activación aberrante de estas vías se ha relacionado con enfermedades neurodegenerativas y, más recientemente, con las EM. En esta línea, nuestro grupo de investigación identificó un aumento en la expresión de genes antivirales en neuronas GABAérgicas deficientes en Ndufs4 en el BO.
En esta tesis hemos demostrado que la deleción de Ndufs4 induce la expresión de genes antivirales en regiones cerebrales afectadas. También hemos mostrado que la eliminación del gen Ifnar1, que codifica una subunidad del receptor de IFN-I, atenúa parcialmente esta respuesta y modula la reactividad microglial, pero no modifica la progresión de la enfermedad, sugiriendo que la señalización de IFN-I no es un factor clave en la patología. Además, hemos identificado que el sensor citosólico de ARN de doble cadena Protein Kinase R (PKR) contribuye al desarrollo de la enfermedad. La inhibición de PKR prolonga significativamente la supervivencia y reduce la microgliosis en el ratón Ndufs4KO. También hemos determinado que PKR participa en la patología mediante vías proinflamatorias, y no mediante la inhibición de la síntesis proteica.
Paralelamente, también hemos estudiado la respuesta neuroinmune mediante RNA-Seq de células CD11b+ en varios modelos. El perfil de expresión génica de las células mieloides Ndufs4KO muestra que la señalización antiviral ocurre también en células CD11b+. Además, hemos identificado que la señalización antiviral en células mieloides depende de IFN-I, mientras que el aumento de PKR en otros tipos celulares es parcialmente independiente de IFN-I. Proponemos que la disfunción mitocondrial en neuronas inicia una respuesta antiviral que posteriormente es propagada y amplificada por las células inmunes. Por último, hemos explorado el impacto de la deficiencia intrínseca de Ndufs4 en la microglía mediante RNA-Seq de células CD11b+ en ratones con deleción de Ndufs4 solo en neuronas.
En conjunto, la presente tesis identifica una respuesta antiviral inducida por disfunción mitocondrial que constituye un evento patogénico relevante en las EM y que podría explorarse como diana terapéutica.Mitochondria are essential for maintaining cellular homeostasis, and their function is particularly critical in the central nervous system. Genetic mutations that impair mitochondrial function cause primary mitochondrial diseases (MDs), a group of untreatable, rare, and fatal disorders that often present with early-onset neurodegeneration. Leigh Syndrome (LS) is the most common pediatric mitochondrial disorder and the most prevalent mitochondrial encephalopathy in children, frequently associated with complex I (CI) deficiency. Among CI-related mutations, loss-of-function variants in the NDUFS4 gene are a leading cause of autosomal recessive LS. The Ndufs4 knockout (Ndufs4KO) mouse model faithfully recapitulates major features of the human disease, including region-specific neurodegeneration, motor and respiratory alterations, and early death. Pathology in this model exhibits marked regional and cell-type specificity, particularly affecting the vestibular nuclei, olfactory bulb (OB), and cerebellum. However, the mechanisms underlying this selective vulnerability remain incompletely understood.
Progressive gliosis in affected regions is a hallmark of Ndufs4KO pathology and correlates with disease severity. Recent evidence demonstrates that microglia contribute to neurodegeneration, as both pharmacological and genetic ablation of these cells delays disease onset, reduces gliosis, and preserves neuronal integrity. Depletion of both microglia and peripheral macrophages has an even broader therapeutic effect and abolishes major pathological hallmarks, highlighting the central role of the neuroimmune response in driving disease progression. Notably, MD patients, including LS, show neuroinflammation and broader immune aterations.
In recent years, mitochondria have emerged as key regulators of immune signaling. In the context of mitochondrial dysfunction, mitochondrial nucleic acids (mtNAs) can be released into the cytosol, where they are sensed as danger signals by immune sensors. This leads to the activation of antiviral pathways, including type I interferon (IFN-I) responses. Aberrant activation of such pathways has been linked to neurodegenerative diseases and, more recently, to MD. Supporting this, previous work from our group uncovered an antiviral transcriptional signature in Ndufs4-deficient GABAergic neurons from the OB.
In this thesis, we show that loss of Ndufs4 leads to a robust upregulation of antiviral and IFN-stimulated proteins in vulnerable brain regions. We demonstrate that genetic ablation of Ifnar1, which encodes for a subunit of the IFN-I receptor, partially attenuates this response and modulates microglial reactivity, but does not prevent disease progression, suggesting that IFN-I signaling is not a major driver of pathology. Furthermore, we identify the cytosolic double-stranded RNA sensor Protein Kinase R (PKR) as a key antiviral effector that contributes to disease. Postnatal knockdown of PKR significantly extends survival and reduces microgliosis. We validate PKR activation and show that it contributes to pathology through proinflammatory signaling, independently of its canonical role in inhibiting protein synthesis.
Finally, we explore the neuroimmune compartment by performing bulk RNA-Seq and RNA-Seq of CD11b+ cells in several models. Transcriptomic profiling of microglia/macrophages from Ndufs4KO mice reveals that antiviral signaling occurs not only in neurons but also in CD11b+ cells. We further identify that antiviral signaling in myeloid cells is dependent on IFN-I, but that PKR upregulation in other cell-types is partially independent of IFN-I. We propose that mitochondrial dysfunction in neurons initiates an antiviral-like cascade that is further propagated and amplified by the neuroimmune compartment. Lastly, we explore the impact of intrinsic Ndufs4 deficiency in microglia by performing RNA-Seq of CD11b+ cells from neuron-specific Ndufs4 KO mice.
Altogether, this thesis identifies mitochondria-elicited antiviral signaling as a novel and pathogenic event in MD. These findings broaden our understanding of how immune dysregulation contributes to neurodegeneration in MD and open new avenues for therapeutic intervention.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Neurocièncie
Metal-decorated ceria-based reducible oxide catalysts for CO2 transformation
No full text(English) Noble metal clusters and single atoms have been considered as effective co-catalysts for the enhancement of carbon dioxide hydrogenation due to their singular geometric structures, electronic properties and unique reactivity. Nevertheless, the design of a low-cost and easy synthesis procedure for ultrasmall metal species is an urgent yet challenging task. In this thesis, we have synthesized CeO2-based catalysts decorated with non-noble metals (Cu and Ni) and bimetallic clusters (Cu-Ga) through hydrothermal and mechanochemical processes for CO2 transformation.
In Chapter 3, bimetallic clusters (Cu-Ga) loaded on Ce0.9Zr0.1O2 are synthesized and characterized, and their catalytic performance for methanol production was investigated. By maintaining a constant total amount of Cu and Ga while varying the Cu/Ga ratio, we demonstrate that modifying the support surface with an optimal Cu/Ga ratio enhances CO2 adsorption and activation. This improvement stems from the compensatory generation of H2 dissociation at Ga sites, which directly interact with oxygen vacancies-a critical factor in the catalytic process.
In Chapter 4, CeO2 exposing preferentially {001}, {110} and {111} facets are prepared and loaded with Ni monometallic clusters to investigate their unique catalytic properties for CO2 methanation. Experimental characterization reveals that Ni supported on CeO2 nanorods exposing {110} and {111} facets exhibited the highest activity.
In Chapter 5, I analyze the effect of different highly-dispersed copper on CeO2 for the reverse water-gas shift reaction (RWGS). I systematically examine both the copper loading amount and the preparation method (ball milling versus conventional incipient wetness impregnation), observing significant differences in catalytic activity. To elucidate the enhanced Cu-CeO2 interaction induced by ball milling, I conduct comprehensive characterization (XRD, XPS, N2O Titration and in situ DRIFT et. al) studies to determine copper speciation at varying dispersion levels and to clarify the reaction mechanism.
In Chapter 6, the effect of the introduction of Ga to Cu/CeO2 for thermostability during the RWGS reaction is studied. To improve the stability of Cu/CeO2 catalysts, a strategy through Ga incorporation is developed, achieving an optimal balance between activity and stability for the RWGS reaction. It is also observed that Ga doping in the CeO2 support effectively suppresses Cu aggregation during reduction treatments by modulating both CeO2 reducibility and electron transfer from CeO2 to Cu.(Català) Els clústers de metalls nobles i els àtoms aïllats s’han considerat cocatalitzadors eficaços per millorar la hidrogenació del diòxid de carboni, gràcies a les seves estructures geomètriques singulars, propietats electròniques i reactivitat única. Tanmateix, el disseny d’un procediment de síntesi senzill i de baix cost per a obtenir espècies metàl liques ultra petites continua sent una tasca urgent i complexa. En aquesta tesi, s’han sintetitzat catalitzadors basats en CeO2 decorats amb metalls no nobles (Cu i Ni) i clústers bimetàl·lics (CuGa) mitjançant processos hidrotermals i mecanoquímics per a la transformació del CO2.
En el Capítol 3, es van sintetitzar i caracteritzar clústers bimetàl·lics (CuGa) suportats sobre Ce0.9Zr0.1O2 i es va estudiar el seu rendiment catalític per a la producció de metanol. Mantenint constant la quantitat total de Cu i Ga mentre es variava la seva proporció (Cu/Ga), es va observar que la modificació de la superfície del suport amb una proporció òptima Cu/Ga millora l’adsorció i activació del CO2. Aquesta millora s’atribueix a la dissociació millorada d’H₂ sobre el Ga, els quals interactuen directament amb vacants d’oxigen—un factor clau en el procés catalític.
En el Capítol 4, es van preparar mostres de CeO2 amb exposició preferent de facetes {001}, {110} i {111}, que posteriorment van ser decorades amb clústers monometàl·lics de Ni per investigar les seves propietats catalítiques úniques en la metanació de CO2. La caracterització experimental va revelar que el Ni suportat sobre nanobarres de CeO2 exposant facetes {110} i {111} mostrava l’activitat més alta.
En el Capítol 5, es va estudiar l’efecte del coure altament dispersat sobre CeO2 en la reacció inversa de desplaçament de gas d’aigua (RWGS). Es va examinar de manera sistemàtica tant la càrrega de coure com el mètode de preparació (mòlta de boles vs. impregnació convencional a humectació incipient), observant diferències significatives en l’activitat catalítica. Per aclarir la interacció millorada Cu–CeO₂ induïda per la mòlta de boles, es van dur a terme estudis de caracterització exhaustiva (XRD, XPS, titulació amb N2O, i espectroscòpia in situ DRIFT, entre d’altres) per determinar l’estat del coure segons el nivell de dispersió i per aclarir el mecanisme de reacció.
En el Capítol 6, es va estudiar l’efecte de la introducció de Ga en sistemes Cu/CeO2 sobre l’estabilitat tèrmica durant la reacció RWGS. Per millorar l’estabilitat dels catalitzadors Cu/CeO2, s’ha desenvolupat una estratègia basada en la incorporació de Ga, assolint un equilibri òptim entre activitat i estabilitat en la reacció RWGS. També s’ha observat que el dopatge amb Ga en el suport CeO2 suprimeix eficaçment l’agregació de Cu durant els tractaments de reducció, modulant tant la reduïbilitat del CeO2 com la transferència electrònica del CeO2 al Cu.(Español) Los clústeres de metales nobles y átomos individuales se han considerado cocatalizadores eficaces para mejorar la hidrogenación de dióxido de carbono debido a sus singulares estructuras geométricas, propiedades electrónicas y reactividad única. Sin embargo, el diseño de un procedimiento de síntesis económico y sencillo para especies metálicas ultrapequeñas es una tarea urgente y desafiante. En esta tesis, hemos sintetizado catalizadores basados en CeO2 decorados con metales no nobles (Cu y Ni) y clústeres bimetálicos (CuGa) mediante procesos hidrotermales y mecanoquímicos para la transformación de CO₂.
En el Capítulo 3, se sintetizaron y caracterizaron clústeres bimetálicos (CuGa) soportados sobre Ce0.9Zr0.1O2 y se investigó su rendimiento catalítico para la producción de metanol. Al mantener una cantidad total constante de Cu y Ga mientras se variaba la relación Cu/Ga, se observó que modificar la superficie del soporte con una relación Cu/Ga óptima mejora la adsorción y activación de CO2. Esta mejora se debe a la disociación mejorada de H₂ sobre el Ga, que interactua directamente con las vacantes de oxígeno, un factor crítico en el proceso catalítico.
En el Capítulo 4, se prepararó CeO2 con facetas {001}, {110} y {111} expuestas preferentemente y se decoraron con clústeres monometálicos de Ni para investigar sus propiedades catalíticas únicas para la metanización de CO2. La caracterización experimental reveló que el Ni soportado sobre nanobarras de CeO2 con facetas {110} y {111} expuestas exhibió la mayor actividad.
En el Capítulo 5, estudiamos el efecto de diferentes concentraciones de cobre altamente disperso sobre el CeO2 para la reacción inversa de desplazamiento de gas de agua (RWGS). Examinamos sistemáticamente tanto la cantidad de carga de cobre como el método de preparación (molienda de bolas frente a impregnación convencional a humedad incipiente), observando diferencias significativas en la actividad catalítica. Para dilucidar la interacción mejorada de Cu-CeO2 inducida por la molienda de bolas, realizamos estudios de caracterización exhaustivos (XRD, XPS, titulación con N2O y in situ DRIFT, entre otros) para determinar la naturaleza del cobre a diferentes niveles de dispersión y aclarar el mecanismo de reacción.
En el Capítulo 6, estudiamos el efecto de la introducción de Ga en Cu/CeO2 para la termoestabilidad durante la reacción RWGS. Para mejorar la estabilidad de los catalizadores de Cu/CeO2, se ha desarrollado una estrategia mediante la incorporación de Ga, logrando un equilibrio óptimo entre actividad y estabilidad en la reacción de RWGS. También se ha observado que el dopaje con Ga en el soporte de CeO2 suprime eficazmente la agregación de Cu durante los tratamientos de reducción, modulando tanto la reducibilidad del CeO2 como la transferencia de electrones del CeO2 al Cu.DOCTORAT EN ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS (Pla 2012
Essays on migration and child well-being
No full textAquesta tesi aborda tres temes de rellevància acadèmica i social continuada - migració familiar i educació infantil, política de planificació familiar i salut infantil, i migració internacional - utilitzant eines analítiques de la literatura de microeconomia aplicada per a la inferència causal, modelatge estructural i avaluació de polítiques amb dades de panell.
Al primer capítol, proposo i estimo un model de migració familiar que inclou els infants. Els retorns esperats a l'educació dels fills s'inclouen com a part de la decisió de migració parental en el model d'elecció discreta aniuat. Els resultats d'estimació utilitzant dades de panell de llars mostren que els pares rurals migren per millors oportunitats educatives pels seus fills i per una prima salarial. Eviten costos elevats, però encara es concentren a les destinacions més restrictives i congestionades. Les anàlisis contrafactuals suggereixen que subvencionar l'educació a l'origen rural dels migrants és més efectiu que subvencionar-la a la destinació, o fins i tot que una subvenció universal, per reduir la separació familiar i millorar l'escolarització dels infants. I totes les subvencions educatives són més efectives que les restriccions de mobilitat per controlar els fluxos migratoris sense perjudicar el grup normalment ocult però altament vulnerable en la migració laboral - els infants, implicant que les polítiques dirigides a la motivació de la migració són més efectives que les restriccions de mobilitat.
Al segon capítol, examino com la presència de germans afecta els resultats de salut infantil utilitzant la política universal xinesa de dos fills del 2016 com a xoc exogen a la mida familiar. Utilitzant un enfocament de variables instrumentals, trobo que l'elasticitat de substitució entre quantitat i qualitat infantil varia significativament segons els nivells inicials de recursos i els contextos culturals. Els resultats indiquen efectes heterogenis: un efecte positiu en l'alçada dels primogènits a zones urbanes, suggerint un comportament compensatori per part de pares amb recursos, però un efecte negatiu a zones rurals, consistent amb el model clàssic de compromís quantitat-qualitat. Els efectes de gènere revelen la complexa interacció entre preferències culturals i assignació de recursos, amb efectes protectors més forts pels primogènits masculins. Aquesta recerca proporciona evidència que el compromís quantitat-qualitat depèn críticament de les expectatives inicials sobre la mida familiar, el moment dels canvis polítics en relació amb el desenvolupament infantil, i els contextos culturals locals moldejats per polítiques anteriors, així com els nivells de recursos que determinen la capacitat adaptativa.
El tercer capítol, coautor amb Konstantin Boss, Andre Groeger, Tobias Heidland i Finja Krueger, publicat com "Forecasting Bilateral Asylum Seeker Flows with High-Dimensional Data and Machine Learning Techniques", Journal of Economic Geography (2025): 25(1), 3-19, utilitza mètodes d'aprenentatge automàtic per incorporar dades de Google Trends com a predictors de dades multidimensionals sobre migració de refugiats entre 157 països d'origen i els països de la UE27. Trobem que una previsió d'ensemble combinant algoritmes Random Forest i Extreme Gradient Boosting supera el passeig aleatori per horitzons entre 3 i 12 mesos, validats fora de mostra. Per corredors grans, això es manté en un model parsimonioso basat exclusivament en variables de Google Trends, disponibles en temps real.Esta tesis aborda tres temas de relevancia académica y social: la migración familiar y educación infantil, políticas de planificación familiar y salud infantil, y migración internacional, usando herramientas analíticas de microeconomía aplicada para inferencia causal, modelización estructural y evaluación de políticas con datos de panel.
En el primer capítulo, propongo un modelo de migración familiar que incluye a los niños. Los rendimientos esperados de la educación se incluyen en la decisión migratoria de los padres en un modelo de elección discreta. Los resultados muestran que padres rurales migran buscando mejores oportunidades educativas y salarios. Evitan costos altos, pero se concentran en destinos restrictivos. Los análisis sugieren que subvencionar la educación en origen rural es más eficaz que subvencionarla en destino para reducir la separación familiar y mejorar la escolarización. Las subvenciones educativas son más efectivas que las restricciones de movilidad para controlar flujos migratorios sin perjudicar a los niños, implicando que políticas dirigidas a la motivación migratoria son más eficaces que las restricciones.
En el segundo capítulo, examino cómo la presencia de hermanos afecta la salud infantil usando la política china de dos hijos (2016) como choque exógeno. Mediante variables instrumentales, encuentro que la elasticidad de sustitución entre cantidad y calidad varía según recursos y contextos culturales. Los resultados muestran efectos heterogéneos: positivos en la estatura del primogénito en zonas urbanas, sugiriendo comportamiento compensatorio de padres con recursos, pero negativos en zonas rurales, consistente con el modelo clásico cantidad-calidad. Los efectos de género revelan interacciones entre preferencias culturales y asignación de recursos, con mayor protección para primogénitos varones. Esta investigación evidencia que la compensación cantidad-calidad depende de expectativas iniciales sobre tamaño familiar, momento de cambios políticos respecto al desarrollo infantil, contextos culturales y niveles de recursos.
El tercer capítulo, coescrito con Konstantin Boss, Andre Groeger, Tobias Heidland y Finja Krueger, publicado como "Forecasting Bilateral Asylum Seeker Flows with High-Dimensional Data and Machine Learning Techniques" (Journal of Economic Geography, 2025), utiliza métodos de aprendizaje automático incorporando datos de Google Trends como predictores sobre migración de refugiados entre 157 países y la UE27. Descubrimos que modelos que combinan Random Forest y Extreme Gradient Boosting superan al paseo aleatorio para horizontes de 3-12 meses. Para grandes corredores, esto se mantiene en modelos parsimoniosos basados exclusivamente en variables de Google Trends, disponibles casi en tiempo real, permitiendo predecir flujos de asilo anticipadamente.This thesis addresses three topics of continuing academic and social relevance - family migration and child education, family planning policy and child health, and international migration - using analytical tools from the applied microeconomics literature for causal inference, structural modeling, and policy evaluation with panel data.
In the first chapter, I propose and estimate a model of family migration that includes children. Expected returns to children's education are included as part of the parental migration decision in the nested discrete choice model. Estimation results using household panel data show that rural parents migrate for better educational opportunities for their children and a wage premium. They avoid high costs, but still concentrate in the most restrictive and congested destinations. Counterfactual analyses suggest that subsidizing education at the rural origin of migrants is more effective than subsidizing education at the destination, or even a universal subsidy, in reducing family separation and improving children's schooling. And all education subsidies are more effective than mobility restrictions in controlling migration flows without harming the usually hidden but highly vulnerable group in labor migration - children, implying that policies that target the motivation for migration are more effective than mobility restrictions in controlling migration.
In the second chapter, I examine how the presence of siblings affects child health outcomes using China's 2016 universal two-child policy as an exogenous shock to family size. Using an instrumental variables approach, I find that the elasticity of substitution between child quantity and quality varies significantly across initial resource levels and cultural contexts. The results indicate heterogeneous effects across settings: a positive effect on the height of first-born children in urban areas, suggesting compensatory behavior by resource-rich parents, but a negative effect in rural areas, consistent with the classical quantity-quality trade-off model. Gender effects further reveal the complex interplay between cultural preferences and resource allocation, with stronger protective effects for first-born sons. This research provides novel evidence that the quantity-quality tradeoff depends critically on initial expectations about family size, the timing of policy changes relative to child development, and local cultural contexts shaped by past policies, as well as resource levels that determine adaptive capacity.
The third chapter is coauthored with Konstantin Boss, Andre Groeger, Tobias Heidland, and Finja Krueger, and published as ``Forecasting Bilateral Asylum Seeker Flows with High-Dimensional Data and Machine Learning Techniques'', Journal of Economic Geography (2025): 25(1), 3-19. In this chapter, we use machine learning methods to incorporate digital trace data from Google Trends as predictors of high-dimensional data on refugee migration between 157 countries of origin and the EU27 countries. We find that an ensemble forecast combining Random Forest and Extreme Gradient Boosting algorithms outperforms the random walk for horizons between 3 and 12 months, comparing different models and forecasting horizons and validated out-of-sample. For large corridors, this holds in a parsimonious model based exclusively on Google Trends variables, which have the advantage of being available in near real time. We provide practical recommendations on how our approach can enable applications for predicting asylum-seeking flows ahead of time.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Anàlisi Econòmic
Tejiendo temporalidades: la cultura del esparto y su potencial postfigurativo para el decrecimiento
No full textAquesta tesi, situada a la intersecció entre l'antropologia i la història, examina la cultura de l'espart del sud-est peninsular ibèric com a via per repensar el paper de la cultura popular tradicional per al decreixement. Partint d'un context de crisi ecosocial –entesa també com a crisi d'imaginaris temporals– introdueixo la noció de Progrés com la temporalitat cultural hegemònica vinculada al creixement capitalista.
Contribuint a la literatura del decreixement i als estudis de la prefiguració, –l'anticipació en el present dels canvis desitjats en una societat postcapitalista– proposo el concepte de postfiguració per referir-me al projecte de rescat i reinterpretació selectiva de pràctiques del passat capaces de nodrir presents i futurs decreixentistes. Teòricament, la proposta es fonamenta en una tradició de pensament crítica amb el Progrés que vincula tradició i revolució; específicament, a la feina de William Morris, Gustav Landauer, Walter Benjamin i Simone Weil.
L'anàlisi empírica es basa en tres anys d'etnografia multisituada i una investigació arxivística sobre els passats, els presents i els futurs de la cultura de l'espart –fibra autòctona de les zones semiàrides del sud-est peninsular i del Magrib utilitzada, des de la Prehistòria, per a la confecció de cistelleria, calçat, corderia, entre altres. Continuo, per això, tres eixos analítics: la reconstrucció dels passats de l'espart “raspallant la història a contrapèl”; la descripció dels universos de valor de l'actualitat “litigant culturalment”; i l'anàlisi crítica de diverses narratives temporals que enllacen passat i futur, que puguin alimentar un “conservadurisme revolucionari”.
La investigació històrica revela el revers del Progrés –una industrialització erigida sobre l'explotació, la corrupció i la misèria– i, simultàniament, experiències i lògiques vinculades a economies de subsistència, col·lectivitzacions i cooperatives que poden ser inspiradores per a una política postfigurativa basada en els béns comuns. L'atenció als universos de valor present mostra les tensions que, després de dècades de desvalorització, es generen a partir de la redignificació dels coneixements esparters. Aquestes emergeixen en relació amb la professionalització dels coneixements artesans, la (resistència a la) mercantilització, o la simulació de l'autenticitat amb fins comercials. Finalment, a través de l'anàlisi de les narratives temporals que projecten el passat en el futur mostre que, mentre que algunes –aquelles relacionades amb l'autonomia, la connexió ancestral i les pràctiques comunitàries– mostren potencial per desafiar la lògica del Progrés i dibuixar horitzons decreixentistes; altres –vinculada a la patrimonialització institucional i la ideologia del llarg termini– tendeixen a reproduir-la acríticament o fins i tot a reforçar-la.
Tot plegat, la tesi ofereix un estudi en profunditat de la cultura de l'espart alhora que obre una agenda sobre el potencial postfiguratiu de les tradicions populars, oferint una via per disputar els usos reaccionaris de la tradició.Esta tesis, situada en la intersección entre la antropología y la historia, examina la cultura del esparto del sureste peninsular ibérico como vía para repensar el papel de la cultura popular tradicional para el decrecimiento. Partiendo de un contexto de crisis ecosocial –entendida también como crisis de imaginarios temporales– introduzco la noción de Progreso como la temporalidad cultural hegemónica vinculada al crecimiento capitalista.
Contribuyendo a la literatura del decrecimiento y a los estudios de la prefiguración, –la anticipación en el presente de los cambios deseados en una sociedad postcapitalista– propongo el concepto de postfiguración para referirme al proyecto de rescate y reinterpretación selectiva de prácticas del pasado capaces de nutrir presentes y futuros decrecentistas. Teóricamente, la propuesta se fundamenta en una tradición de pensamiento crítica con el Progreso que vincula tradición y revolución; específicamente, en el trabajo de William Morris, Gustav Landauer, Walter Benjamin y Simone Weil.
El análisis empírico se basa en tres años de etnografía multisituada y una investigación archivística sobre los pasados, presentes y futuros de la cultura del esparto –fibra autóctona de las zonas semiáridas del sureste peninsular y del Magreb utilizada, desde la Prehistoria, para la confección de cestería, calzado, cordelería, entre otros productos–. Sigo, para ello, tres ejes analíticos: la reconstrucción de los pasados del esparto “cepillando la historia a contrapelo”; la descripción de los universos de valor de la actualidad “litigando culturalmente”; y el análisis crítico de diversas narrativas temporales que enlazan pasado y futuro, que puedan alimentar un “conservadurismo revolucionario”.
La investigación histórica revela el envés del Progreso– una industrialización erigida sobre la explotación, la corrupción y la miseria– y, simultáneamente, experiencias y lógicas vinculadas a economías de subsistencia, colectivizaciones y cooperativas que pueden ser inspiradoras para una política postfigurativa basada en los bienes comunes. La atención a los universos de valor en el presente muestra las tensiones que, tras décadas de desvalorización, se generan a partir de la redignificación de los conocimientos esparteros. Estas emergen en relación a la profesionalización de los conocimientos artesanos, la (resistencia a la) mercantilización, o la simulación de la autenticidad con fines comerciales. Por último, a través del análisis de las narrativas temporales que proyectan el pasado en el futuro muestro que, mientras algunas –aquellas relacionadas con la autonomía, la conexión ancestral y las prácticas comunitarias– muestran potencial para desafiar la lógica del Progreso y dibujar horizontes decrecentistas; otras –vinculadas a la patrimonialización institucional y la ideología del largoplacismo– tienden a reproducirla acríticamente o incluso a reforzarla.
En conjunto, la tesis ofrece un estudio en profundidad de la cultura del esparto al tiempo que abre una agenda sobre el potencial postfigurativo de las tradiciones populares, ofreciendo una vía para disputar los usos reaccionarios de la tradición.This thesis, situated at the intersection of anthropology and history, examines the culture of esparto grass in the southeastern Iberian Peninsula as a way to rethink the role of traditional popular culture for degrowth. Starting from a context of eco-social crisis—also understood as a crisis of temporal imaginaries—I introduce the notion of Progress as the hegemonic cultural temporality linked to capitalist growth.
Contributing to the literature on degrowth and prefiguration studies —the anticipation in the present of desired changes in a post-capitalist society—I propose the concept of postfiguration to refer to the project of rescuing and selectively reinterpreting practices from the past that can nourish degrowth-oriented presents and futures. Theoretically, the proposal is based on a tradition of critical thought about Progress that links tradition and revolution; specifically, on the work of William Morris, Gustav Landauer, Walter Benjamin, and Simone Weil.
The empirical analysis is based on three years of multi-sited ethnography and archival research on the past, present, and future of esparto culture—a fiber native to the semi-arid areas of the southeastern peninsula and the Maghreb used since prehistoric times to make basketry, footwear, rope, and other products. To this end, I follow three analytical axes: the reconstruction of the past of esparto by “brushing history against the grain”; the description of today's value universes by “culturally litigating”; and the critical analysis of various temporal narratives that link the past and the future, which can feed a “revolutionary conservatism.”
Historical research reveals the flip side of Progress—industrialization built on exploitation, corruption, and misery—and, simultaneously, experiences and logics linked to subsistence economies, collectivization, and cooperatives which can inspire a post-figurative policy based on common goods. Attention to the universes of value in the present reveals the tensions that, after decades of devaluation, are generated by the redignification of esparto knowledge. These emerge in relation to the professionalization of artisan knowledge, the (resistance to) commodification, or the simulation of authenticity for commercial purposes. Finally, through the analysis of temporal narratives that project the past into the future, I show that, while some—those related to autonomy, ancestral connection, and community practices—show potential to challenge the logic of Progress and draw degrowth horizons; others—linked to institutional heritage preservation and the ideology of long-termism—tend to reproduce it uncritically or even reinforce it.
Together, the thesis offers an in-depth study of esparto culture while opening up an agenda on the postfigurative potential of popular traditions, offering a way to challenge the reactionary uses of tradition.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambiental
Ultrafine particles characterization from different transport sources
No full textTesi en modalitat de compendi de publicacions(English) Ultrafine particles (UFP), defined as airborne particulates with an aerodynamic diameter smaller than 100 nm, are of particular concern due to their ability to penetrate deep into the respiratory system and even reach the brain directly via the olfactory bulb, with potential to cause a wide range of adverse health effects. In response to the growing evidence of health risks associated with UFP, the World Health Organization (WHO) has recently issued ‘Good practice statements’ emphasizing the need of integrating UFP in terms of particle number concentration (PNC) into existing air quality monitoring systems (WHO, 2021). In line with these recommendations, the new European Air Quality Directive (AQD, 2024/2881/EC) requires the monitoring of PNC and particle number size distribution (PNSD) in urban, and of PNC in rural supersites and pollution hotspots, including traffic, harbors, airports, and industry, among others (EU, 2024). In this context, the present PhD thesis investigates the concentrations, size (and some chemicals) patterns and source contributions of UFP in transport environments, including a review of existing literature on PNC-PNSD, as well as experimental studies conducted at an airport, harbor, road traffic and urban background (UB) in Barcelona (NE Spain) and a subway in Valencia (E Spain).
The review aimed to assess the instruments used, analyze results, and identify knowledge gaps in PNC-PNSD across transport environments. It highlighted under-studied areas needing further investigation and provided key insights for the field campaigns. The findings identified road traffic as the main contributor to PNC in urban areas, with commuting modes influenced by proximity to traffic and meteorological conditions. It also emphasized the need for harmonizing measurement protocols due to significant variations in methods, particularly in lower (finer) particle size detection limits.
The experimental studies revealed substantial variability in PNC and PNSD, driven by differences in emission sources and site-specific conditions. The airport recorded the highest PNC, dominated by aircraft activity, particularly taxiing and takeoff, while the subway exhibited the lowest. Nucleation mode particles (<25 nm) were especially elevated at the airport and road traffic site, indicating the influence of fresh emissions and secondary formation from gaseous precursors. In contrast, the harbor showed a dominant Aitken mode (25-100 nm) linked to ship emissions. Diurnal trends further reflected localized source activity, with distinct peaks observed in line with transport operations, except in the subway, where PNC remained relatively stable. PNSD was unimodal below 20 nm at the airport and traffic sites, unimodal around 20-30 nm at the harbor, and flatter at the subway, suggesting a lack of significant local sources of UFP. Notably, no second mode (40-90 nm), commonly associated to diesel emissions, was observed at the road traffic site, indicating a possible decline in larger diesel-related particles due to the implementation of EURO 5 and 6/V and VI standards and the Barcelona Low Emission Zone (LEZ). Source apportionment analyses confirmed aviation and shipping as dominant contributors to UFP at the airport and harbor, respectively, while chemical characterization revealed specific tracers such as aluminum (airport), chromium and barium (traffic), vanadium and nickel (harbor), and copper (subway), among others.(Català) Les partícules ultrafines (UFP), definides com partícules en suspensió amb un diàmetre aerodinàmic < 100 nm, es distingeixen per la seva capacitat de penetrar profundament en el sistema respiratori i d'arribar directament al cervell a través del bulb olfactiu, amb alt potencial d’efectes adversos sobre la salut. En resposta a l'evidència científica creixent sobre els riscos per a la salut associats a les UFP, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat recentment directrius de bones pràctiques que destaca la necessitat d'incorporar la concentració numèrica de partícules (PNC) en els sistemes de monitoratge de la qualitat de l'aire existents (OMS, 2021). Conformement amb aquestes recomanacions, la nova Directiva de Qualitat de l'Aire de la Unió Europea (AQD; 2024/2881/EC) requereix l'obligatorietat de monitoritzar tant la PNC com la distribució de la mida numèrica de partícules (PNSD) en superestacions urbanes, i la PNC en superestacions rurals i punts crítics de contaminació, com ara zones de trànsit, ports, aeroports i zones industrials, entre d’altres (EU, 2024). En aquest context, la present tesi doctoral investiga concentracions, mida de partícules i fonts de UFP en entorns associats al transport, mitjançant una revisió de la literatura sobre PNC-PNSD, així com a través d'estudis experimentals realitzats en un aeroport, un port, una zona de trànsit rodat i de fons urbà (UB) a Barcelona (NE Espanya), i al metro de València (E Espanya).
La revisió va tenir com a objectiu avaluar els instruments emprats, analitzar els resultats i identificar les llacunes de coneixement sobre PNC-PNSD en els entorns de transport. Es van destacar àrees poc estudiades que requereixen una investigació més profunda i es va aportar informació clau per a les campanyes. Els resultats van identificar el trànsit rodat com el principal contribuent a la PNC a les zones urbanes, amb els modes de transport afectats per la proximitat al trànsit i les condicions meteorològiques. També es va fer èmfasi en la necessitat d'harmonitzar els protocols de mesura a causa de les variacions significatives en els mètodes emprats, particularment en els límits inferiors (més fins) de detecció de la mida de les partícules.
Els estudis experimentals van revelar una variabilitat considerable en la PNC i la PNSD, impulsada per les diferències en les fonts d'emissió i les condicions específiques de cada lloc. L'aeroport va registrar la PNC més alta, dominada per l'activitat dels avions, especialment el rodatge i el enlairament, mentre que el metro va presentar la més baixa. Les partícules del mode de nucleació (<25 nm) van ser especialment elevades a l'aeroport i al lloc de trànsit, indicant influència d’emissions i formació secundària. En contrast, el port va mostrar un mode de Aitken (25-100 nm) dominant, associat a les emissions dels vaixells. Les tendències diürnes van reflectir l'activitat de fonts locals, amb pics distintius observats en funció de les operacions de transport, excepte al metro, on la PNC es va mantenir relativament estable. La PNSD va ser unimodal per sota de 20 nm a l'aeroport i el trànsit, unimodal entre 20-30 nm al port, i més plana al metro, cosa que suggereix una absència de fonts locals significatives d'UFP. És destacable que no es va observar un segon mode (40-90 nm), comunament associat a emissions primàries de vehicles dièsel, al lloc de trànsit rodat, indicant possible disminució de partícules dièsel grans deguda a la implementació de les normatives EURO 5/6 i la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona. Els anàlisis de la contribució de fonts van confirmar que les activitats dels avions i dels vaixells van ser els principals contribuïdors d'UFP a l'aeroport i al port, respectivament, mentre que la caracterització química va revelar traçadors específics com l'alumini (aeroport), el crom i el bari (trànsit), el vanadi i el níquel (port), i el coure (metro), entre d'altres.(Español) Las partículas ultrafinas (UFP), definidas como partículas en suspensión con un diámetro aerodinámico < 100 nm, destacan por su capacidad de penetrar profundamente en el sistema respiratorio y alcanzar directamente el cerebro a través del bulbo olfativo, lo que implica un alto potencial de efectos adversos para la salud. En respuesta a la creciente evidencia científica sobre los riesgos para la salud asociados a las UFP, la Organización Mundial de la Salud (OMS) ha publicado directrices que enfatizan la necesidad de incorporar la concentración numérica de partículas (PNC) en los sistemas actuales de monitoreo del aire (OMS, 2021). En consonancia con estas recomendaciones, la nueva Directiva de Calidad del Aire de la Unión Europea (AQD; 2024/2881/EC) requiere la obligatoriedad de monitorear tanto la PNC como la distribución del tamaño numérico de partículas (PNSD) en superestaciones urbanas, y la PNC en superestaciones rurales y puntos críticos de contaminación, tales como zonas de tráfico, puertos, aeropuertos y áreas industriales, entre otros (EU, 2024). En este contexto, la presente tesis doctoral investiga las concentraciones y características de tamaño (y algunas químicas) y contribución de fuentes a las UFP en entornos de transporte, mediante revisión de la literatura existente sobre PNC-PNSD, así como a través de estudios experimentales realizados en un aeropuerto, un puerto, una zona de tráfico rodado y de fondo urbano (UB) en Barcelona (NE España), y en el metro de Valencia (E España).
La revisión tuvo como objetivo evaluar instrumentos empleados, analizar resultados e identificar lagunas de conocimiento sobre PNC-PNSD en entornos de transporte. Destacó áreas poco estudiadas que requieren mayor investigación y proporcionó información clave para las campañas de campo. Los resultados identificaron al tráfico rodado como el principal contribuyente a la PNC en zonas urbanas, con modos de transporte afectados por la proximidad al tráfico y las condiciones meteorológicas. También se enfatizó la necesidad de armonizar los protocolos de medición debido a variaciones significativas en los métodos empleados, particularmente en los límites inferiores (más finos) de detección del tamaño de las partículas.
Los estudios experimentales revelaron una variabilidad considerable en la PNC y la PNSD, impulsada por las diferencias en las fuentes de emisión y las condiciones de cada sitio. El aeropuerto registró la PNC más alta, dominada por la actividad de los aviones, especialmente el rodaje y el despegue, mientras que el metro presentó la más baja. Las partículas de la moda nucleación (<25 nm) fueron especialmente elevadas en el aeropuerto y en el sitio de tráfico, indicando la influencia de emisiones primarias y la formación secundaria a partir de precursores gaseosos. En contraste, el puerto mostró una moda de Aitken (25-100 nm) dominante, asociada a las emisiones de los barcos. Las tendencias diurnas reflejaron la actividad de fuentes locales, con picos según las operaciones de transporte, excepto en el metro, donde la PNC se mantuvo estable. La PNSD fue unimodal por debajo de 20 nm en el aeropuerto y el tráfico, unimodal entre 20-30 nm en el puerto, y más plana en el metro, lo que sugiere ausencia de fuentes locales significativas de UFP. Es destacable que no se observó una segunda moda (40-90 nm), comúnmente asociada a emisiones primarias de vehículos diésel, en el sitio de tráfico rodado, lo que sugiere una disminución de partículas diésel grandes por la implementación de las normativas EURO 5 y 6/V y VI y la Zona de Bajas Emisiones (ZBE) de Barcelona. Los análisis de la contribución de fuentes confirmaron que las actividades de aviones y barcos fueron las principales fuentes de UFP en el aeropuerto y puerto, respectivamente, mientras que la caracterización química reveló trazadores específicos como aluminio (aeropuerto), cromo y bario (tráfico), vanadio y níquel (puerto), y cobre (metro), entre otros.DOCTORAT EN RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT (Pla 2012
Acquisition of disjunction and negation in L2 Mandarin and Spanish
No full textAquesta tesi investiga com els adults que aprenen una segona llengua (L2) interpreten construccions negatives complexes, al voltant de en dos fenòmens: la interpretació d'oracions negatives amb disjunció i l'adquisició de la Concordança Negativa i la Doble Negació. Sobre la base de dades de tasques de judici de veritat, una tasca de judici de gramaticalitat i una tasca de preferència, l'estudi examina el comportament d'aprenents de mandarí L2 nadius de l'espanyol i aprenents d'espanyol L2 nadius de mandarí, per avaluar si les seves interpretacions reflecteixen una transferència de la L1 o estan guiades per la Gramàtica Universal. Els resultats revelen asimetries entre parlants de L1 i L2. Mentre que els parlants nadius d'espanyol i de mandarí assignen sistemàticament abast ampli a la disjunció en interpretar la disjunció negada, els aprenents de L2 d'ambdós grups mostren una preferència consistent per interpretar la disjunció sota l'abast de la negació. Els resultats donen suport a la predicció feta pel Principi del Subconjunt Semàntic, segons la qual els aprenents inicialment afavoreixen la lectura de subconjunt i gradualment arriben a permetre la interpretació de superconjunt a mesura que reben dades que l'afavoreixen. Les troballes també són compatibles amb la Hipòtesi d'Accés Complet sense Transferència. En l'àmbit de la negació múltiple, els aprenents de mandarí nadius de l'espanyol adquireixen la interpretació de Concordança Negativa amb gran precisió fins i tot en la fase inicial, mentre que els aprenents d'espanyol nadius del mandarí tenen dificultats amb la Doble Negació i sovint exhibeixen lectures de Concordança Negativa, especialment en les primeres etapes de l'adquisició. Els resultats corroboren troballes anteriors d'experiments d'aprenentatge de llengües artificials, que suggereixen que les llengües amb Concordança Negativa són més fàcils d'aprendre. Així mateix, s'alineen amb l'evidència dels estudis d'adquisició de la L1, que demostren que els infants, a diferència dels adults, prefereixen la interpretació de Concordança Negativa tot i adquirir un sistema de Doble Negació. En conjunt, els patrons observats en els aprenents de L2 no mostren evidència de transferència de la L1, sinó que reflecteixen l'existència de biaixos interpretatius universals compartits tant per aprenents de L1 com de L2, de manera que l'adquisició de la L2 pot estar guiada pels mateixos mecanismes innats responsables de l'adquisició de la L1.Esta tesis investiga cómo los adultos que aprenden una segunda lengua (L2) interpretan ciertas construcciones negativas complejas, centrándose en dos fenómenos: la interpretación de oraciones negativas con disyunción y la adquisición de la Concordancia Negativa y la Doble Negación. Basándose en datos de tareas de juicio de valor de verdad, una tarea de juicio de gramaticalidad y una de preferencia, el estudio examina el comportamiento de hablantes de mandarín con L2 español y a hablantes de español con L2 mandarín, con el objetivo de evaluar si sus interpretaciones reflejan transferencia de la L1 o están guiadas por la Gramática Universal. Los resultados revelan asimetrías entre hablantes de L1 y de L2. Mientras que los hablantes nativos de español y mandarín asignan consistentemente un alcance amplio a la disyunción al interpretar la disyunción negativa, los aprendices de L2 de ambos grupos muestran una preferencia constante por interpretar la disyunción bajo el alcance de la negación. Los resultados apoyan la predicción hecha por el Principio de Subconjunto Semántico, según la cual los aprendices inicialmente favorecen la lectura de subconjunto y gradualmente llegan a permitir la interpretación de superconjunto a medida que reciben inputs que la favorecen. Los hallazgos también son compatibles con la Hipótesis de Acceso Completo sin Transferencia. En el dominio de la negación múltiple, los aprendices de español con L1 mandarín adquirieron la interpretación de Concordancia Negativa con alta precisión incluso en la etapa inicial, mientras que los aprendices de mandarín con L1 español tuvieron dificultades con la Doble Negación y frecuentemente mostraron lecturas de Concordancia Negativa, especialmente en las primeras etapas de adquisición. Los resultados corroboran hallazgos previos de experimentos de aprendizaje de lenguas artificiales, que sugieren que las lenguas con Concordancia Negativa son más fáciles de aprender. Asimismo, se alinean con la evidencia de estudios de adquisición de la L1, que demuestran que los niños, a diferencia de los adultos, prefieren la interpretación de Concordancia Negativa a pesar de adquirir un sistema de Doble Negación. En conjunto, los patrones observados en los aprendices de L2 no muestran evidencia de transferencia de la L1, sino que reflejan la existencia de sesgos interpretativos universales compartidos tanto por aprendices de L1 como de L2, de modo que la adquisición de la L2 puede estar guiada por los mismos mecanismos innatos responsables de la adquisición de la L1.This thesis investigates how adult second language (L2) learners interpret complex negative constructions, focusing on two phenomena: the interpretation of negative sentences with disjunction, and the acquisition of Negative Concord and Double Negation. Based on data from truth-value judgment tasks, a grammaticality judgment task and a preference task, the study examines Mandarin-speaking L2 learners of Spanish and Spanish-speaking L2 learners of Mandarin, to assess whether their interpretations reflect transfer from the L1 or are guided by Universal Grammar. The findings reveal asymmetries between L1 and L2 speakers. While native speakers of Spanish and Mandarin consistently assigned wide scope to disjunction when they interpret negated disjunction, L2 learners across both language groups showed a consistent preference for interpreting disjunction under the scope of negation. The results support the prediction made by the Semantic Subset Principle, according to which learners initially favor the subset reading and gradually come to allow the superset interpretation as they receive input that favours it. The findings are also compatible with the Full Access without Transfer Hypothesis. In the domain of multiple negation, Mandarin-speaking learners of Spanish acquired Negative Concord interpretations with high accuracy even at the initial stage, while Spanish-speaking learners of Mandarin struggled with Double Negation and frequently exhibit Negative Concord readings, particularly in early stages of acquisition. The results corroborate previous findings from an artificial language learning experiment, which suggest that Negative Concord languages are easier to learn. They also align with evidence from L1 acquisition studies, which demonstrate that children, unlike adults, prefer Negative Concord interpretation despite acquiring a Double Negation system. Overall, the patterns from L2 learners do not show evidence of L1 transfer, but rather reflect the existence of universal interpretive biases shared by both L1 and L2 learners, so that L2 acquisition may be guided by the same innate mechanisms responsible for L1 acquisition.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filologia Espanyol
"An immersion of us": A critical sociolinguistic ethnography of Spanish teenage year-abroad experiences in Northern Irish boarding schools
No full textCada any milers d'adolescents espanyols marxen a l’estranger durant un curs acadèmic per fer viure en context d’immersió amb l’esperança d’obtenir un "bon" anglès. Espanya té, actualment, una relació "febril" amb la llengua anglesa, la qual cosa explica que la pràctica d'enviar adolescents a l’estranger sigui central en les polítiques lingüístiques familiars de les classes mitjanes/mitjanes-altes. Aprendre la llengua vivint entre parlants nadius és considerat un ritu de pas que proporcionarà als adolescents capitals simbòlics distintius, i que els convertirà en ciutadans neoliberals autogestionats i en membres de la seva classe social.
Aquest estudi és una etnografia sociolingüística crítica de les experiències d’adolescents espanyols que viuen un any fent immersió lingüística en dos internats públics nord-irlandesos, Imperial i Chester. Es tracta de dues escoles que, per raons històriques, són escoles selectives d’estil "grammar school", amb un rigorós procés d’admissió i que compten amb una residència privada a través de la qual acullen estudiants estrangers. Per mitjà de dades d’observació, escrites, visuals i d’entrevistes, generades durant un any de residència i treball de camp en aquestes escoles, es mostra com la immersió es planteja com la forma més natural i fàcil d’aprendre anglès, i com aquests espais s'imaginen com a ideals per la seva autenticitat i pel fet que encara no s’han vist afectats per la globalització. Malauradament, però, la realitat amb què es troben els adolescents espanyols és molt diferent de les seves expectatives i l'oportunitat que tenen per interaccionar en anglès està modulada per les condicions ideològiques, estructurals i materials d'aquests espais. Això es deu al fet a que aquestes escoles estan vivint canvis profunds provocats per la modernitat tardana, un fet que els costa d’acceptar en tant que posa en entredit el seu ethos i la seva mateixa supervivència.
Aquesta tesi analitza les dificultats a les quals s'enfronten tant les famílies espanyoles de classe mitjana/mitjana-alta com els centres educatius objecte d’estudi de reproduir-se i de mantenir el seu rol social i revela les interdependències que s’estableixen. Les experiències d’adolescents espanyols en aquest context d’immersió mostren com les seves necessitats i les de les institucions que els acullen es troben confrontades, la qual cosa genera diverses tensions. Imperial i Chester s'autorepresenten com a espais meritocràtics d'excel·lència acadèmica per a estudiants locals i no com a espais de lleure per aprendre-hi anglès. Com a resultat, les experiències dels adolescents espanyols es veuen travessades per ideologies respecte de què s’aprèn i qui té dret a aprendre "seriosament". Els adolescents espanyols gestionen aquests reptes al mateix temps que naveguen els règims afectius de les seves famílies, i les expectatives moralitzades que tenen les escoles respecte a la seva conducta, actitud, i pràctiques lingüístiques. Com es mostra, aquestes expectatives sorgeixen de la idea és l’aprenent el qui s’ha d’assimilar, i que el que els adolescents busquen és "una immersió en nosaltres".
Aquest estudi aporta un enfocament etnogràfic crític a la immersió lingüística i una lectura de classe social respecte al valor de l'anglès i als intents de capitalització dels adolescents espanyols actuals. També proporciona una visió político-econòmica sobre les condicions dels internats públics a Irlanda del Nord, en perill d’extinció, i les complexitats que els suposa intentar sobreviure.Cada año, miles de adolescentes españoles se van al extranjero durante un curso académico para vivir en contexto de inmersión con la esperanza de obtener un "buen" inglés. España tiene actualmente una relación "febril" con la lengua inglesa, lo cual explica que la práctica de enviar adolescentes al extranjero sea central en las políticas lingüísticas familiares de las clases medias/medias-altas. Se considera que aprender la lengua viviendo entre hablantes nativos es un rito de paso que proporcionará a los adolescentes capitales simbólicos distintivos y que los convertirá en ciudadanos neoliberales autogestionados y en miembros de su clase social.
Este estudio es una etnografía sociolingüística crítica de las experiencias de adolescentes españoles que viven un año haciendo inmersión en dos internados públicos norirlandeses, Imperial y Chester. Se trata de dos colegios que, por razones históricas, son escuelas de estilo "grammar school", con un riguroso proceso de selección y una residencia privatizada a través de la que admiten a estudiantes extranjeros. Mediante datos observacionales, escritos, visuales y de entrevistas, generados durante un año de residencia y trabajo de campo en estas escuelas, se muestra cómo la inmersión se plantea como la forma más natural y fácil de aprender inglés, y cómo estos espacios se imaginan como ideales por su autenticidad y por el hecho de que todavía no han sido afectados por la globalización. Sin embargo, la realidad que se encuentran los adolescentes españoles dista mucho de sus expectativas y las oportunidades que tienen para interaccionar en inglés están moduladas por las condiciones ideológicas, estructurales y materiales de estos espacios. Ello se debe a que estas escuelas están viviendo cambios profundos provocados por la modernidad tardía, lo que les cuesta aceptar, por cuanto pone en entredicho su etos y la supervivencia misma de estas instituciones.
Esta tesis analiza las dificultades a las que se enfrentan tanto las familias españolas de clase media/media-alta como los centros educativos objeto de estudio a la hora de reproducirse socialmente y mantener su rol social, y revela las interdependencias que se establecen. Las experiencias de los adolescentes españoles en este contexto de inmersión muestran cómo sus necesidades y las de las instituciones que los acogen se encuentran confrontadas, lo cual genera varias tensiones. Imperial y Chester se autorrepresentan como espacios meritocráticos de excelencia académica para estudiantes locales y no como espacios de ocio para aprender inglés. Como consecuencia, las experiencias de adolescentes españoles se ven atravesadas por ideologías respecto a qué se aprende y quién tiene derecho a aprender "seriamente". Los adolescentes españoles gestionan estos retos al mismo tiempo que navegan los regímenes afectivos de sus familias y las expectativas moralizadas que tienen las escuelas respecto a su conducta, actitud y prácticas lingüísticas. Como se muestra, estas expectativas surgen a partir de la idea de que es el aprendiz el que se tiene que asimilar y de que lo que los adolescentes buscan es "una inmersión en nosotros".
Este estudio aporta un enfoque etnográfico crítico a la inmersión lingüística y una lectura de clase social acerca del valor del inglés y de los intentos de capitalización de los adolescentes españoles actuales. También proporciona una visión político-económica sobre las condiciones de los internados públicos en Irlanda del Norte, en peligro de extinción, y de las complejidades que implica intentar sobrevivir.Annually, thousands of Spanish teenagers uproot for an academic year to experience immersion abroad hoping that it will endow them with "good" English for life. This is because Spain has a feverish relationship with English, where the practice of sending teenagers abroad for immersion has currently become central to (upper) middle class family language policies. Living and learning among native speakers is a rite-of-passage which families believe will provide their children with distinctive symbolic capitals, and which will socialise them into becoming self-governing neoliberal citizens and members of their social class.
This study is a critical sociolinguistic ethnography of Spanish teenage immersion experiences at two state-funded boarding schools in Northern Ireland, Imperial and Chester. For historical reasons, these institutions have a publicly funded, selective grammar day school and a privatised boarding department via which they can host incoming overseas students. Through a variety of observational, written, interview, and visual data generated over a year of live-in fieldwork at these schools, I show how immersion is posed as the most natural and effortless way to learn the language and how such spaces are imagined to possess infinite language learning potential due to their appeal as authentic local schools still unspoiled by the effects of globalisation. Nevertheless, the reality Spanish teenagers encounter there is considerably different from their initial expectations, and their access to natural interactional opportunities in English is severally impacted by the ideological, structural, and material conditions of these spaces, which are undergoing profound changes in late modernity, but which do not and cannot accept this fact as it compromises their ethos and survival.
This is the story of the struggle both Spanish (upper) middle-class families and the focal educational institutions face trying to socially reproduce and maintain their place in the social space by depending on each other. Nevertheless, the situated accounts of Spanish teenage immersion experiences show how their needs and those of the institutions in practice clash, leading to several tensions. Fundamentally, grammar schools like Imperial and Chester understand themselves to be meritocratic spaces of academic excellence for local students and not language learning playgrounds for overseas sojourners. As a result, hierarchies of learning and deservingness traverse the experiences of Spanish teens, whose language learning pursuits are deemed "unserious" and consequently not the responsibility of the schools to provide. I illustrate the ways in which Spanish teenagers manage these challenges, while also navigating the affective regimes of their families and the moralised linguistic, behavioural, and attitudinal expectations placed upon them by the schools for them to assimilate, based on the ideologically loaded understanding that Spanish teens come for "an immersion of them".
This study contributes a critical ethnographic approach to immersion as a language (learning) ideology, and a social class reading of the value of English and teenage capitalisation attempts in Spain today. It also provides unique political economic insights into the current conditions of state-funded boarding schools in Northern Ireland as a dying breed and the complexities of trying to remain afloat under neoliberalism.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filologia Angles