Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Resiliència i suport social percebut en persones amb un primer episodi psicòtic
Get PDFPrograma de Doctorat en Medicina i Recerca Translacional / Tesi realitzada al Parc Sanitari Sant Joan de Déu[cat] INTRODUCCIÓ:
El suport social percebut i la resiliència han estat poc estudiats en persones amb un primer episodi psicòtic (PEP). Com a factors protectors que són, podrien ajudar a les persones a afrontar i afavorir la recuperació després de l’episodi. Els estudis existents, en general, apunten a que hi ha diferències respecte a aquests factors entre les persones amb un PEP en comparació amb les persones control. Pel que fa a les diferències de sexe gairebé no s’han examinat i no són concloents. Alhora, la poca literatura científica que existeix sobre aquests factors en persones amb un PEP sembla apuntar que el suport social percebut i la resiliència es relacionen amb variables clíniques i psicosocials. Amb tot això, falta més recerca per tal d’examinar-ho més en detall en aquesta població, i conèixer amb quines variables es relacionen. Això podria ajudar a detectar noves vies d’intervenció psicològica i ampliar les que ja existeixen.
HIPÒTESIS:
1. Les persones amb un primer episodi psicòtic percebran disposar de menys suport social en comparació amb les persones control.
2. Les dones amb un primer episodi psicòtic i les dones control percebran disposar de més suport social que els homes amb un primer episodi psicòtic.
3. El suport social percebut estarà associat amb algunes variables sociodemogràfiques, clíniques i psicosocials en les persones amb un primer episodi psicòtic a l’inici del trastorn.
4. Les persones amb un primer episodi psicòtic seran menys resilients en comparació amb les persones control.
5. Les dones amb un primer episodi psicòtic i les dones control seran més resilients que els homes amb un primer episodi psicòtic.
6. La resiliència estarà associada amb algunes variables sociodemogràfiques, clíniques i psicosocials en les persones amb un primer episodi psicòtic a l’inici del trastorn.
OBJECTIUS:
1. Comparar el suport social percebut entre una mostra de persones amb un primer episodi psicòtic enfront d’una mostra de persones control.
2. Estudiar les diferències de sexe respecte el suport social percebut en una mostra de persones amb un primer episodi psicòtic i també en una mostra de persones control.
3. Explorar quines variables sociodemogràfiques, clíniques i psicosocials es relacionen amb el suport social percebut a l’inici del primer episodi psicòtic.
4. Comparar la resiliència entre una mostra de persones amb un primer episodi psicòtic enfront d’una mostra de persones control.
5. Estudiar les diferències de sexe respecte la resiliència en una mostra de persones amb un primer episodi psicòtic i també en una mostra de persones control.
6. Explorar quines variables sociodemogràfiques, clíniques i psicosocials es relacionen amb la resiliència a l’inici del primer episodi psicòtic.[eng] INTRODUCTION:
Perceived social support and resilience have been understudied in people with first- episode psychosis (FEP). Since they are protective factors that they are, perceived social support and resilience could help people cope and promote recovery after the episode. Existing studies, generally point to differences between people with FEP compared to control people in these factors. Furthermore, sex differences have hardly been examined and are inconclusive. At the same time, the little scientific literature that exists on these factors in people with FEP seems to indicate that perceived social support and resilience are related to clinical and psychosocial variables. As a result, more research is needed to examine these factors in more detail within this population, as well as to ascertain which variables they are related to. This could help detect new lines of psychological intervention and expand existing ones.
HYPOTHESIS:
1. People with first-episode psychosis will perceive that they have less social support compared to control people.
2. Women with first-episode psychosis and control women will perceive having more social support than men with a first-episode psychosis.
3. Perceived social support will be associated with some sociodemographic, clinical and psychosocial variables in people with first-episode psychosis at the onset of the disorder.
4. People with first-episode psychosis will be less resilient compared to control people.
5. Women with first-episode psychosis and control women will be more resilient than men with a first psychotic episode.
6. Resilience will be associated with some sociodemographic, clinical and psychosocial variables in people with first-episode psychosis at the onset of the disorder.
OBJECTIVE/S:
1. To compare perceived social support among a sample of people with first- episode psychosis versus a sample of control people.
2. To study gender differences regarding perceived social support in a sample of people with first-episode psychosis and also in a sample of control people.
3. To explore which sociodemographic, clinical and psychosocial variables are related to perceived social support at the onset of the first-episode psychosis.
4. To compare resilience between a sample of people with first-episode psychosis versus a sample of control people.
5. To study gender differences regarding resilience in a sample of people with first-episode psychosis and also in a sample of control people.
6. To explore which sociodemographic, clinical and psychosocial variables are related to resilience at the onset of the first-episode psychosis
Nanocrystals boost electrochemical oxidation of biomass-derived compounds
Get PDFTesi realitzada a l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC)[eng] The global energy situation coupled with the indiscriminate use of fossil fuels is currently a major problem for both human health and the prosperity of the planet. Biomass represents a highly promising renewable resource, and electrochemical processes can serve as an efficient technology for energy conversion and the sustainable generation of a wide variety of high-value products. However, the main current challenge is the development of competitive, efficient, and cost-effective catalysts.
Nanostructured materials are highly valuable in this field due to their large surface area and the ability to modulate their properties through structural, compositional, and morphological changes, providing them versatility across a wide range of application fields. Historically, noble metals such as Pt or Pd have been the primary choice as catalysts due to their remarkable electrochemical properties despite their high cost, limited availability, and susceptibility to contamination with CO.
In this context, in the different chapters of the thesis, I detail the work I have undertaken to produce and optimize different catalysts for application in electrochemical systems, either for electricity generation or for the valorization of compounds extracted from biomass. Among the four types of materials produced, two are based on Pd alloys modified to enhance both activity and stability. In the other two catalysts, I have replaced noble metals with more cost-effective and abundant transition metals.
In Chapter 2, the development of a bimetallic electrocatalyst based on cobalt-iron oxyhydroxide derived from cobalt-iron phosphide nanorods is detailed. This material is used in high-performance anodes for the OER at high current densities, exceeding 1 A cm-2. Under alkaline conditions and anodic polarization, phosphorous depletion and a morphological transition occur, converting the initial CoFeP nanorods to CoFe oxyhydroxide nanoplates with a high ECSA. This procedure enables the preservation of the metal homogeneous distribution on the support, achieving a high density of active sites.
In Chapter 3, the application of the compound PdH0.58@C2N as a catalyst in the FOR reaction is studied. The introduction of hydrogen modifies the electronic energy levels, increasing the specific activity to achieve a current density of up to 5.6 A·mgPd−1, which is 5.2 times higher than that of Pd/C. Additionally, the introduction of hydrogen reduces the onset potential and enhances stability, as it exhibits the slowest current decay compared to the reference 16
electrocatalysts. Analysing the results using DFT, it is observed that the d-band of the PdH0.58@C2N surface is downshifted, weakening the adsorbate binding and thus accelerating the rate-limiting step of the FOR.
In Chapter 4, the synthesis of the ternary compound Pd2Sn0.8P and the effect of phosphorus incorporation into the Pd-Sn alloy on the electrocatalytic response for formate oxidation are detailed. As a result, Pd2Sn0.8P exhibits very high catalytic activity, with record mass current densities of up to 10.0 A·mgPd−1. Additionally, compared to Pd1.6Sn, not only is the activity improved, but the stability of the catalyst is also enhanced. To understand how phosphorus affects the reaction mechanism, the system was studied using DFT calculations, which confirm that the presence of phosphorus favours the desorption of CO2, thus reducing the energy barrier of the rate-limiting step.
In Chapter 5, I detail the effect of introducing an oxophilic element into Ni nanoparticles used as catalysts in the oxidation of glucose. We observed that incorporating Sn not only enhances the reaction kinetics but also that NiSn0.6 achieves excellent current densities and a Faradaic efficiency of 93% towards formic acid. A DFT study shows that Sn facilitates the adsorption of glucose on the Ni surface and promotes the formation of catalytically active Ni³⁺ species. At low concentrations and potentials, formic acid overoxidation to carbonates reduces the total Faradaic efficiency, while at high concentrations, the non-Faradaic glucose degradation pathway is promoted, increasing selectivity towards fructose, acetic acid, and lactic acid production.[cat] La situació energètica global, juntament amb l'ús indiscriminat de combustibles fòssils, constitueix actualment un greu problema tant per a la salut humana com per a la prosperitat del planeta. La biomassa representa un recurs renovable altament prometedor, i els processos electroquímics poden servir com una tecnologia eficient per a la conversió d'energia i la generació sostenible d'una àmplia varietat de productes d'alt valor.
Els materials nanoestructurats tenen un gran valor com a catalitzadors per la seva gran àrea superficial i la capacitat de modular les seves propietats. En els diferents capítols de la tesi, he detallat el treball que he dut a terme en la fabricació i optimització de diferents catalitzadors i la seva aplicació en sistemes electroquímics, tant per a la generació d'electricitat com per a la valorització de compostos extrets de la biomassa.
Al Capítol 2, es detalla el desenvolupament d'un electrocatalitzador bimetàl·lic basat en oxihidròxid de cobalt-ferro derivat de nanorods de fosfur de cobalt-ferro. Aquest material és utilitzat en ànodes d'alt rendiment per a l'OER a densitats de corrent elevades, superiors a 1 A cm-2.
Al Capítol 3, s'estudia l'aplicació del compost PdH0.58@C2N com a catalitzador en la reacció FOR. La introducció de l'hidrogen modifica els nivells d'energia electrònics, augmentant l'activitat específica. A més, la introducció de l'hidrogen redueix el potencial d'inici i augmenta l'estabilitat, ja que exhibeix la menor taxa de disminució de corrent en comparació amb els electrocatalitzadors de referència.
Al Capítol 4, es detalla la síntesi del compost ternari Pd2Sn0.8P i l'efecte de la incorporació del fòsfor en l'aliatge de Pd-Sn sobre la resposta electrocatalítica per a l'oxidació de format. Com a resultat, Pd2Sn0.8P presenta una activitat catalítica molt elevada, amb densitats de corrent massiva rècord de fins a 10.0 A·mgPd−1. A més, a l’incorporar el fòsfor, no només es millora l'activitat, sinó també l'estabilitat del catalitzador.
Al Capítol 5, s'estudia l'efecte d'introduir un element oxofílic en nanopartícules de Ni com a catalitzadors en l'oxidació de la glucosa. Observem que la incorporació de Sn no només millora la cinètica de la reacció, sinó que també el NiSn0.6 aconsegueix excel·lents densitats de corrent i una eficiència faradaica del 93% cap a l'àcid fòrmic.Nanocièncie
Sustainability assessment of double-skin facades: improving thermal and visual comfort by applying parametric design panels on adaptive façade in refurbishment educational building at Mediterranean climate
Get PDF(English) This dissertation investigates the role of Double-Skin Façades (DSFs) in promoting sustainable building practices, focusing on their influence on energy efficiency, thermal and visual comfort, and social dynamics, particularly in urban settings. Given that buildings account for about 40% of global energy use, façades significantly impact energy performance, making their design a critical area for improving sustainability. This study employs a combination of empirical observations, advanced simulations, and parametric design tools such as Rhinoceros and Grasshopper to explore how DSFs can reduce energy consumption while enhancing the comfort and well-being of occupants.
The research is structured around key performance indicators like Energy Use Intensity, Number of Hours in Thermal Comfort, and Spatial Glare Autonomy. The findings indicate that adaptive DSFs, when optimized, significantly improve building energy performance, reduce cooling and heating loads, and provide effective glare control—all while enhancing visual comfort. Moreover, DSFs help create socially dynamic environments by improving the aesthetic appeal of façades and fostering social interactions in urban areas.
A case study in Barcelona highlights the broader applicability of these findings to Mediterranean climates, with implications for both new construction and retrofitting projects. By integrating advanced computational tools for multi-objective optimization, the study not only identifies façade configurations that balance energy efficiency and occupant comfort but also demonstrates how façades can enhance social engagement in densely populated urban spaces.
In conclusion, the research provides architects and urban planners with actionable insights into the use of DSFs and parametric tools for sustainable building design, offering solutions that reduce energy consumption, improve occupant comfort, and encourage social interaction—key aspects of developing more sustainable urban environments.(Català) Aquesta tesi investiga el paper de les Façanes de Doble Pell en la promoció de pràctiques constructives sostenibles, centrant-se en la seva influència sobre l'eficiència energètica, el confort tèrmic i visual, i les dinàmiques socials, particularment en entorns urbans. Atès que els edificis representen aproximadament el 40% del consum energètic global, les façanes impacten significativament en el rendiment energètic, convertint el seu disseny en una àrea crítica per millorar la sostenibilitat. Aquest estudi empra una combinació d'observacions empíriques, simulacions avançades i eines de disseny paramètric com Rhinoceros i Grasshopper per explorar com les Façanes de Doble Pell poden reduir el consum energètic mentre milloren el confort i el benestar dels ocupants.
La investigació s'estructura al voltant d'indicadors clau de rendiment com la Intensitat d'Ús Energètic, el Nombre d'Hores en Confort Tèrmic i l'Autonomia Espacial de l'Enlluernament. Els resultats indiquen que les Façanes de Doble Pell adaptatives, quan estan optimitzades, milloren significativament el rendiment energètic de l'edifici, redueixen les càrregues de refrigeració i calefacció, i proporcionen un control efectiu de l'enlluernament, tot això mentre milloren el confort visual. A més, les Façanes de Doble Pell ajuden a crear entorns socialment dinàmics en millorar l'atractiu estètic de les façanes i fomentar les interaccions socials en àrees urbanes.
Un cas d'estudi a Barcelona destaca l'aplicabilitat més àmplia d'aquestes troballes a climes mediterranis, amb implicacions tant per a nova construcció com per a projectes de rehabilitació. Mitjançant la integració d'eines computacionals avançades per a l'optimització multiobjectiu, l'estudi no només identifica configuracions de façana que equilibren l'eficiència energètica i el confort dels ocupants, sinó que també demostra com les façanes poden millorar la participació social en espais urbans densament poblats.
En conclusió, la investigació proporciona als arquitectes i urbanistes coneixements pràctics sobre l'ús de Façanes de Doble Pell i eines paramètriques per al disseny sostenible d'edificis, oferint solucions que redueixen el consum energètic, milloren el confort dels ocupants i fomenten la interacció social, aspectes clau per desenvolupar entorns urbans més sostenibles.(Español) Esta tesis investiga el papel de las Fachadas de Doble Piel en la promoción de prácticas constructivas sostenibles, centrándose en su influencia sobre la eficiencia energética, el confort térmico y visual, y las dinámicas sociales, particularmente en entornos urbanos. Dado que los edificios representan aproximadamente el 40% del consumo energético global, las fachadas impactan significativamente en el rendimiento energético, convirtiendo su diseño en un área crítica para mejorar la sostenibilidad. Este estudio emplea una combinación de observaciones empíricas, simulaciones avanzadas y herramientas de diseño paramétrico como Rhinoceros y Grasshopper para explorar cómo las Fachadas de Doble Piel pueden reducir el consumo energético mientras mejoran el confort y el bienestar de los ocupantes.
La investigación se estructura en torno a indicadores clave de rendimiento como la Intensidad de Uso Energético, el Número de Horas en Confort Térmico y la Autonomía Espacial del Deslumbramiento. Los resultados indican que las Fachadas de Doble Piel adaptativas, cuando están optimizadas, mejoran significativamente el rendimiento energético del edificio, reducen las cargas de refrigeración y calefacción, y proporcionan un control efectivo del deslumbramiento, todo ello mientras mejoran el confort visual. Además, las Fachadas de Doble Piel ayudan a crear entornos socialmente dinámicos al mejorar el atractivo estético de las fachadas y fomentar las interacciones sociales en áreas urbanas.
Un caso de estudio en Barcelona destaca la aplicabilidad más amplia de estos hallazgos a climas mediterráneos, con implicaciones tanto para nueva construcción como para proyectos de rehabilitación. Mediante la integración de herramientas computacionales avanzadas para la optimización multiobjetivo, el estudio no solo identifica configuraciones de fachada que equilibran la eficiencia energética y el confort de los ocupantes, sino que también demuestra cómo las fachadas pueden mejorar la participación social en espacios urbanos densamente poblados.
En conclusión, la investigación proporciona a arquitectos y urbanistas conocimientos prácticos sobre el uso de Fachadas de Doble Piel y herramientas paramétricas para el diseño sostenible de edificios, ofreciendo soluciones que reducen el consumo energético, mejoran el confort de los ocupantes y fomentan la interacción social, aspectos clave para desarrollar entornos urbanos más sostenibles.DOCTORAT EN SOSTENIBILITAT (Pla 2013
Arcs, curves, and the surfaces they live on
Get PDFEstudiem l'espectre de longituds de les corbes sobre les superfícies del punt de vista Riemannià, hiperbòlic i combinatòric, aconseguint resultats en rigidesa de l'ortoespectre Riemannià, i comptes de corbes amb la longitud de paraula sobre tors punxats.Estudiamos el espectro de longitudes de las curvas sobre las superficies desde el punto de vista Riemanniano, hiperbólico y combinatorio, obteniendo resultados sobre la rigidez del ortoespectro Riemanniano y cuentas de curvas con la longitud de palabra sobre el toro pinchado.We study the spectrum of lengths of curves on surfaces from the Riemannian, hyperbolic, and combinatorial points of view, obtaining results on the rigidity of the Riemannian orthospectrum and curve counts with word length on the punctured torus.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Matemàtique
Foundations of ontology-based explainable robots
No full textTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) A critical challenge in the design of robots that operate while interacting with humans is to ensure mutual understanding, which contributes to build reliable human-robot interactions. It is an arduous task since interactive scenarios are often uncertain, exposing robots to exogenous situations that affect their ongoing activities. In those cases, robots shall perceive and recognize unexpected changes in the environment, represent and reason about them, and decide how to adapt to them. This will certainly modify robots' internal knowledge, and it is fair to assume that part of the new robot beliefs might be hidden from other agents such as humans. Hence, robots shall also be capable of communicating or explaining the relevant knowledge about those beliefs updates. In this context, this thesis investigates the use of ontologies as an integrative framework for the construction of robot explanations, particularly within interactive settings involving humans. To this end, the thesis starts formulating the scope of the relevant domain knowledge to conceptualize, and it continues proposing novel ontological models and methods for ontology-based robot explanation generation. The first part of the thesis discusses two main contributions: a systematic review and classification of the state-of-the-art that narrows down the target set of reality phenomena to be conceptualized, and the investigation and development of novel robot perception methods to extract from realistic robot experiences the common patterns of the target conceptualization. The second part discusses the two remaining contributions: ontological analysis and modeling of the target domain knowledge, and the design and development of algorithms to construct ontology-based robot explanations. Note that the different ontological models and algorithms were mainly validated in collaborative and adaptive robotic scenarios. However, they were conceived from a foundational perspective, and we think that their scientific value extrapolates to other application domains (e.g. assistive robotics). Overall, the scientific contributions of this thesis set a solid foundational basis for the ontology-based explainable robots domain, boosting the design of trustworthy interactive robots.(Català) Un desafiament crític en el disseny de robots que operen mentre interactuen amb humans és garantir l'entesa mutu, fet que contribueix a construir interaccions fiables entre humans i robots. És una tasca àrdua ja que els escenaris interactius solen ser incerts, cosa que exposa els robots a situacions exògenes que afecten les seves activitats en curs. En aquests casos, els robots han de percebre i reconèixer canvis inesperats a l'entorn, representar-los, raonar sobre ells i decidir com adaptar-s'hi. Sens dubte això modificarà el coneixement intern dels robots, i és just suposar que part de les noves creences dels robots podrien estar ocultes a altres agents com els humans. Per tant, els robots també han de ser capaços de comunicar o d'explicar el coneixement rellevant sobre les actualitzacions d'aquestes creences. En aquest context, aquesta tesi investiga l'ús d'ontologies com un marc integrador per a la construcció d'explicacions de robots, particularment dins d'entorns interactius que involucren a humans. A aquest efecte, la tesi comença formulant l'abast del coneixement del domini rellevant a conceptualitzar i continua proposant nous models i mètodes ontològics per a la generació d'explicacions robòtiques basades en ontologies. La primera part de la tesi analitza dues contribucions principals: una revisió i una classificació sistemàtica de l'estat de l'art que redueix el possible conjunt de fenòmens de la realitat a conceptualitzar, i la investigació i el desenvolupament de nous mètodes de percepció de robots per extreure'n a partir dexperiències realistes dun robot els patrons comuns de la conceptualització objectiu. La segona part analitza les dues contribucions restants: l'anàlisi ontològica i el modelatge del coneixement del domini objectiu, i el disseny i el desenvolupament d'algorismes per construir explicacions de robots basades en ontologies. Cal assenyalar que els diferents models i algorismes ontològics es van validar principalment en escenaris robòtics col·laboratius i adaptatius. Tot i això, van ser concebuts des d'una perspectiva fonamental i creiem que el seu valor científic s'extrapola a altres dominis d'aplicació (per exemple, la robòtica assistencial). En general, les contribucions científiques daquesta tesi estableixen una base sòlida per al domini dels robots explicables basats en ontologies, impulsant el disseny de robots interactius fiables.(Español) Un desafío crítico en el diseño de robots que operan mientras interactúan con humanos es garantizar el entendimiento mutuo, lo que contribuye a construir interacciones confiables entre humanos y robots. Es una tarea ardua ya que los escenarios interactivos suelen ser inciertos, lo que expone a los robots a situaciones exógenas que afectan sus actividades en curso. En esos casos, los robots deben percibir y reconocer cambios inesperados en el entorno, representarlos, razonar sobre ellos y decidir cómo adaptarse a ellos. Sin duda, esto modificará el conocimiento interno de los robots, y es justo suponer que parte de las nuevas creencias de los robots podrían estar ocultas a otros agentes como los humanos. Por tanto, los robots también deben ser capaces de comunicar o explicar el conocimiento relevante sobre las actualizaciones de esas creencias. En este contexto, esta tesis investiga el uso de ontologías como un marco integrador para la construcción de explicaciones de robots, particularmente dentro de entornos interactivos que involucran a humanos. Con este fin, la tesis comienza formulando el alcance del conocimiento del dominio relevante a conceptualizar y continúa proponiendo nuevos modelos y métodos ontológicos para la generación de explicaciones robóticas basadas en ontologías. La primera parte de la tesis analiza dos contribuciones principales: una revisión y clasificación sistemática del estado del arte que reduce el posible conjunto de fenómenos de la realidad a conceptualizar, y la investigación y el desarrollo de nuevos métodos de percepción de robots para extraer a partir de experiencias realistas de un robot los patrones comunes de la conceptualización objetivo. La segunda parte analiza las dos contribuciones restantes: el análisis ontológico y el modelado del conocimiento del dominio objetivo, y el diseño y desarrollo de algoritmos para construir explicaciones de robots basadas en ontologías. Cabe señalar que los diferentes modelos y algoritmos ontológicos se validaron principalmente en escenarios robóticos colaborativos y adaptativos. Sin embargo, fueron concebidos desde una perspectiva fundamental y creemos que su valor científico se extrapola a otros dominios de aplicación (por ejemplo, la robótica asistencial). En general, las contribuciones científicas de esta tesis establecen una base sólida para el dominio de los robots explicables basados en ontologías, impulsando el diseño de robots interactivos confiables.DOCTORAT EN AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ (Pla 2013
Exploring dissipative systems with non-Hermitian modulations
No full text(English) The aim of this thesis is to explore the effect of non-Hermitian potentials in different nonlinear systems. Specifically, in the different sections of this work we focus on the stabilisation of various states. We consider mainly two systems due to their universality: the Gizburg Landau and the Lugiato Lefever equations. Both models correspond to generalisations of the nonlinear Schrödinger equation. The Ginzburg-Landau equation represents the dissipative extension of physical systems with active media. It has been extensively studied and praised as a foundational model for phenomena such as turbulence, lasers or Bose Einstein condensates. In contrast, the Lugiato-Lefever equation addresses dissipative systems with lossy media, where energy is injected. Recently, this model has gained renewed attention due to its accurate representation of fields in micro-resonators and the rapid advancements in mastering their fabrication. Through analytical and numerical studies we investigate how introducing non-Hermitian potentials leads to the stabilisation of different coherent structures. For laser-like models that exhibit strong and persistent turbulence regimes, this approach results in an effective stabilisation and control of the system. In turn, for micro-resonators, the stabilisation of periodic structures uncovers a novel and hybrid formation mechanism for solitons.(Català) L'objectiu d'aquesta tesi és explorar l'efecte de potencials no Hermítics en diferents sistemes no lineals. Concretament, els diferents treballs d'aquesta s'enfoquen en l'estabilització de diversos estats. En la tesi considerem bàsicament dos sistemes degut al seu caràcter universal: l'equació de Ginzburg-Landau i la de Lugiato-Lefever. Aquests dos models corresponen a generalitzacions de l'equació nolinear d'Schrödinger. El primer correspon a l'extensió dissipativa en sistemes amb medi actiu i ha estat extensament estudiada en part per la seua modelització de la turbulència, làsers o condensats de Bose-Einstein. El segon model s'enfoca en sistemes dissipatius amb un medi amb pèrdues, on l'energia és injectada. Recentment, aquest model ha tornat a prendre centralitat degut a la precisa descripció del camp en micro ressonadors i en l'avenç en els processos de la seua fabricació. Per mitjà d'un estudi analític i numèric, investiguem l'estabilització de diverses estructures coherents amb l'ajuda de la introducció de potencials no Hermítics. Pels sistemes de tipus làser que exhibeixen una forta turbulència això resulta en una estabilització i control efectius del sistema mentre que pel cas de microresonadors, aquesta estabilització d'estructures periòdiques porta a la llum un nou mecanisme híbrid de formació de solitons.(Español) El objetivo de esta tesis es explorar el efecto de potenciales no Hermíticos en diferentes sistemas no lineales. Concretamente, los diferentes trabajos de esta se enfocan en la estabilización de varios estados. En la tesis consideramos básicamente dos sistemas debido a su carácter universal: la ecuación de Ginzburg-Landau y la de Lugiato-Lefever. Estos dos modelos corresponden a generalizaciones de la ecuación nolinear de Scrödinguer. El primero corresponde a la extensión disipativa en sistemas con medio activo y ha sido extensamente estudiada en parte por su modelización de la turbulencia, láseres o condensados de Bose-Einstein. El segundo modelo se enfoca en sistemas disipativos con un medio con pérdidas, donde la energía es inyectada. Recientemente, este modelo ha vuelto a tomar centralidad debido a la precisa descripción del campo en micro resonadores y en el adelanto en los procesos de su fabricación. Por medio de un estudio analítico y numérico, investigamos la estabilización de varias estructuras coherentes con la ayuda de la introducción de potenciales no Hermíticos. Para los sistemas de tipos láser que exhiben una fuerte turbulencia esto resulta en una estabilización y control efectivos del sistema mientras que por el caso de microresonadores, esta estabilización de estructuras periódicas saca a la luz un nuevo mecanismo híbrido de formación de solitones.DOCTORAT EN FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA (Pla 2013
El desarrollo de políticas de comunicación y su repercusión en el ejercicio del periodismo en América del Sur. Los casos de Ecuador, Perú y Venezuela
Get PDFAquesta tesi doctoral examina les polítiques de comunicació i la repercussió en el periodisme a l'Equador, Veneçuela i el Perú. El seu objectiu principal és determinar si aquestes polítiques han influenciat el periodisme en aquests països durant els anys 2000 – 2020.
Per assolir aquest objectiu, s’ha emprat una metodologia amb dos enfocaments: un qualitatiu i un altre quantitatiu. L'enfocament qualitatiu va implicar l'anàlisi de les normatives de comunicación i la realització d'entrevistes semiestructurades a experts en la materia per identificar els elements constitutius d'aquestes lleis i suggerir millores per a l'elaboració de normatives als països estudiats. D'altra banda, l'enfocament quantitatiu es va basar en l'aplicació d'enquestes a 314 periodistes (111 de l'Equador, 103 del Perú i 100 de Veneçuela), amb la finalitat d'entendre la seva percepció sobre el desenvolupament de les normatives i la seva influencia en la tasca profesional.
La investigació es divideix en dues parts: la primera part aborda des de la teoria els models de govern, les transicions polítiques i les ideologies que van ser part dels governs al moment de la formulació de polítiques i de normatives de comunicació. A més, s'examina la regulació des de la perspectiva dels organismes que s'encarreguen de regular els mitjans de comunicació audiovisual als països estudiats. També es descriuen altres temes rellevants com els drets humans i l'oferta acadèmica de les escoles de comunicació i periodisme a l'Equador, Veneçuela i el Perú.
La segona part descriu els resultats obtinguts a través de les tècniques de recerca aplicades. Es destaquen les diferències i similituds en les normatives de mitjans de comunicació dels tres països, les percepcions dels periodistes i les contribucions dels experts al voltant de normatives i polítiques de comunicació, els quals han identificat els elements clau que aquestes haurien de contenir als països d’estudi.La presente tesis doctoral examina las políticas de comunicación y la repercusión en el periodismo en Ecuador, Venezuela y Perú. Su objetivo principal es determinar si estas políticas han influenciado en el periodismo en estos países durante los años 2000 – 2020.
Para lograr este objetivo, se empleó una metodología con dos enfoques: un enfoque cualitativo y otro cuantitativo. El enfoque cualitativo implicó el análisis de las normativas de comunicación y la realización de entrevistas semi estructuradas a expertos en la materia, con el fin de identificar los elementos constitutivos de estas leyes y sugerir mejoras para la elaboración de normativas en los países estudiados. Por otro lado, el enfoque cuantitativo se basó en la aplicación de encuestas a 314 periodistas (111 de Ecuador, 103 de Perú y 100 de Venezuela), con el propósito de entender su percepción sobre el desarrollo de las normativas y su influencia en su labor profesional.
La investigación se divide en dos partes: la primera parte aborda desde la teoría los modelos de gobierno, las transiciones políticas y las ideologías que fueron parte de los gobiernos al momento de la formulación de políticas y de normativas de comunicación. Además, se examina la regulación desde la perspectiva de los organismos que se encargan de regular los medios de comunicación audiovisual en los países estudiados. También se describen otros temas relevantes como los derechos humanos y la oferta académica de las escuelas de comunicación y periodismo en Ecuador, Venezuela y Perú.
La segunda parte describe los resultados obtenidos a través de las técnicas de investigación aplicadas. Se destacan las diferencias y similitudes en las normativas de medios de comunicación de los tres países, las percepciones de los periodistas y las contribuciones de los expertos en torno a normativas y políticas de comunicación, quienes han identificado los elementos clave que estas deberían contener en los países de estudio.This doctoral thesis examines communication policies and their repercussion on journalism in Ecuador, Venezuela and Peru. Its main objective is to determine if these policies have influenced journalism in these countries during the years 2000 – 2020.
To achieve this objective, a methodology with two approaches was used: a qualitative approach and a quantitative approach. The qualitative approach involved the analysis of communication regulations and interviews with experts in the field, in order to identify the constituent elements of these laws and suggest improvements for the development of regulations in the countries studied. On the other hand, the quantitative approach was based on the application of surveys to 314 journalists (111 from Ecuador, 103 from Peru and 100 from Venezuela), with the purpose of understanding their perception of the development of regulations and their influence on their work. professional.
The research is divided into two parts: the first part addresses from theory the government models, political transitions and ideologies that were part of the governments at the time of formulating policies and communication regulations. In addition, regulation is examined from the perspective of the organizations that are responsible for regulating audiovisual media in the countries studied. Other relevant topics are also described, such as human rights and the academic offerings of communication and journalism schools in Ecuador, Venezuela and Peru.
The second part describes the results obtained through the applied research techniques. The differences and similarities in the media regulations of the three countries, the perceptions of journalists and the contributions of experts regarding communication regulations and policies are highlighted, who have identified the key elements that these should contain in the study countries.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Comunicació i Periodism
Modeling and reconstruction of 3D humans under context
Get PDFTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) The study of human's and their behavior through the analysis of images and videos has long been a central topic in Computer Vision. The reconstruction and modeling of human behavior have garnered increasing attention, due to their potential applications in virtual environments, including AR/VR, sports, fashion, and the film industry. Despite this growing interest, accurately capturing and generating the 3D pose and motion of humans remains an important challenge, primarily due to the vast diversity of human movements and the inherent complexity of the human body. Furthermore, the ability to capture and replicate subtle human interactions---such as a hug---that are intuitively understood by humans continues to be a significant obstacle for machines. This complexity arises from the need for a deep understanding of the physical world, its constraints, and the nuanced ways in which humans interact with it.
This thesis presents the development of several methodologies for reconstructing and modeling various aspects of humans in 3D, including detailed shape, pose, and motion, mainly from RGB images. A key emphasis is placed on capturing or incorporating contextual information as additional information. First, we introduce a method for modeling the detailed body shape of individuals, which includes elements such as clothing across a wide range of poses. Subsequently, the focus shifts to the simultaneous pose estimation of multiple individuals, wherein scene constraints are employed to enhance the accuracy of these estimations. This approach addresses the fundamental challenges of depth and scale ambiguity inherent in 3D reconstruction. The work is then extended into the temporal domain, to reconstruct interacting individuals, particularly in scenarios involving close interactions. A significant challenge under such situations is the lack of compliance with physical laws, such as body collisions. To address this, we integrate a fully-featured physics simulator within a motion estimation pipeline to account for these physical inconsistencies. Lastly, we propose a method capable of generating human motion that interacts with a virtual environment. All proposed methods have undergone extensive evaluation.
In summary, this thesis introduces a suite of tools for the modeling and reconstruction of 3D humans, advancing the field towards more accurate capture and recreation of realistic behavior for virtual humans, with a particular emphasis on their interactions with its surrounding environment.(Català) L'estudi dels humans i el seu comportament mitjançant l'anàlisi d'imatges i vídeos ha estat durant molt de temps un tema central a la visió per ordinador. La reconstrucció i el modelatge del comportament humà han cridat una atenció creixent, a causa de les seves potencials aplicacions en entorns virtuals, com ara AR/VR, esports, moda i la indústria cinematogràfica. Malgrat aquest interès creixent, capturar i generar amb precisió la postura i el moviment en 3D dels humans continua sent un repte important, principalment a causa de la gran diversitat de moviments humans i la complexitat inherent del cos humà. A més, la capacitat de capturar i replicar interaccions humanes subtils, com ara una abraçada, que els humans entenen de manera intuïtiva, continua sent un obstacle important per a les màquines. Aquesta complexitat sorgeix de la necessitat d'una comprensió profunda del món físic, les seves limitacions i les maneres matisades en què els humans interactuen amb ell.
Aquesta tesi presenta el desenvolupament de diverses metodologies per reconstruir i modelar diversos aspectes dels humans en 3D, incloent la forma detallada, la postura i el moviment, principalment a partir d'imatges RGB. Es posa un èmfasi clau en capturar o incorporar informació contextual com a informació addicional. En primer lloc, introduïm un mètode per modelar la forma detallada del cos de les persones, que inclou elements com la roba en una àmplia gamma de postures. Posteriorment, el focus es desplaça cap a l'estimació simultània de la postura de múltiples individus, on s'utilitzen restriccions d'escena per millorar la precisió d'aquestes estimacions. Aquest enfocament aborda els reptes fonamentals de l'ambigüitat de profunditat i escala inherents a la reconstrucció 3D. A continuació, el treball s'estén al domini temporal, per reconstruir individus que interactuen, especialment en escenaris que impliquen interaccions properes. Un repte important en aquestes situacions és la falta de compliment de les lleis físiques, com ara els xocs corporals. Per solucionar-ho, integrem un simulador de física amb totes les funcions dins d'una canalització d'estimació de moviment per tenir en compte aquestes inconsistències físiques. Finalment, proposem un mètode capaç de generar moviment humà que interactua amb un entorn virtual. Tots els mètodes proposats han estat sotmesos a una àmplia avaluació.
En resum, aquesta tesi introdueix un conjunt d'eines per al modelatge i reconstrucció d'humans en 3D, avançant el camp cap a una captura i recreació més precisa del comportament realista dels humans virtuals, amb un èmfasi particular en les seves interaccions amb el seu entorn.(Español) El estudio de los seres humanos y su comportamiento a través del análisis de imágenes y vídeos ha sido durante mucho tiempo un tema central en la visión artificial. La reconstrucción y el modelado del comportamiento humano han ganado cada vez más atención debido a sus posibles aplicaciones en entornos virtuales, como la realidad aumentada y la realidad virtual, los deportes, la moda y la industria cinematográfica. A pesar de este creciente interés, capturar y generar con precisión la pose y el movimiento en 3D de los seres humanos sigue siendo un desafío importante, principalmente debido a la gran diversidad de movimientos humanos y la complejidad inherente del cuerpo humano. Además, la capacidad de capturar y replicar interacciones humanas sutiles (como un abrazo) que los seres humanos comprenden intuitivamente sigue siendo un obstáculo importante para las máquinas. Esta complejidad surge de la necesidad de una comprensión profunda del mundo físico, sus limitaciones y las formas matizadas en que los seres humanos interactúan con él.
Esta tesis presenta el desarrollo de varias metodologías para reconstruir y modelar varios aspectos de los seres humanos en 3D, incluida la forma, la pose y el movimiento detallados, principalmente a partir de imágenes RGB. Se hace especial hincapié en capturar o incorporar información contextual como información adicional. En primer lugar, presentamos un método para modelar la forma corporal detallada de individuos, que incluye elementos como la ropa en una amplia gama de poses. Posteriormente, el enfoque se desplaza a la estimación simultánea de la pose de múltiples individuos, en la que se emplean restricciones de escena para mejorar la precisión de estas estimaciones. Este enfoque aborda los desafíos fundamentales de la profundidad y la ambigüedad de escala inherentes a la reconstrucción 3D. Luego, el trabajo se extiende al dominio temporal, para reconstruir individuos que interactúan, particularmente en escenarios que involucran interacciones cercanas. Un desafío significativo en tales situaciones es la falta de cumplimiento de las leyes físicas, como las colisiones corporales. Para abordar esto, integramos un simulador de física con todas las funciones dentro de un proceso de estimación de movimiento para tener en cuenta estas inconsistencias físicas. Por último, proponemos un método capaz de generar movimiento humano que interactúa con un entorno virtual. Todos los métodos propuestos han sido sometidos a una evaluación exhaustiva.
En resumen, esta tesis presenta un conjunto de herramientas para el modelado y reconstrucción de humanos en 3D, avanzando el campo hacia una captura y recreación más precisa del comportamiento realista de los humanos virtuales, con un énfasis particular en sus interacciones con su entorno circundante.DOCTORAT EN INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL (Pla 2012
The European Union’s role as a global health actor
Get PDFDesprés que la COVID-19 colpegés el món sencer, la importància de la salut global en els afers internacionals es va fer més que evident, si és que no ho era ja arran d’epidèmies i pandèmies anteriors. Així mateix, el paper de la Unió Europea (UE) en l’àmbit de la salut, tant a nivell intern com més enllà de les seves fronteres, ha suscitat un interès cada cop més gran. No obstant, la literatura acadèmica encara no ha explorat de manera exhaustiva i sistemàtica si la UE constitueix un actor de salut global. De fet, no existeix consens sobre el que ser un actor de salut global significa realment. Les percepcions acadèmiques sobre aquesta qüestió no són trivials, ja que enfocaments ontològics massa estrets sobre la salut i l’acció exterior corren el risc d’ocultar l’impacte real de la UE, així com de conduir a una divisió del treball subòptima en el seu sistema polític-institucional. Aquesta tesi doctoral omple un buit de recerca al plantejar les següents preguntes generals: (1) en quina mesura i per què han canviat les percepcions predominants sobre la UE com a actor de salut global a conseqüència de la pandèmia de COVID-19?; i (2) com s’ha integrat i com ha influït la política de salut global de la UE en una acció exterior europea en evolució? Aquestes preguntes inspiren cadascuna de les meves tres publicacions de doctorat, que les aborden des de prismes lleugerament diferents. La primera publicació és un article de revista que se centra en la noció d’actorness de la UE, examinant críticament la seva modesta aplicació en el camp de la salut global i esbossant una agenda de recerca que busca adaptar-la a l’era post-COVID-19. La segona publicació és un capítol de llibre que aprofundeix en l’aportació de la UE a la creixent complexitat de la governança de la salut global, analitzant si les institucions de la UE, els Estats membres i altres actors interessats han fomentat o rebutjat aquest desenvolupament. Finalment, la tercera publicació és un altre article de revista que examina la maduresa de la UE com a actor de salut global en relació amb el concepte de securitització, plantejant la possibilitat que la COVID-19 hagi representat un punt d’inflexió en l’adopció d’una retòrica de “seguretat sanitària” per part de la Unió. En conjunt, la tesi presenta un enfocament de mètodes mixtes que combina tècniques quantitatives i qualitatives, i en el qual destaquen diferents variants d’anàlisi de contingut. Malgrat reconèixer que la COVID-19 va catalitzar nombrosos canvis, com ara en el marc institucional de la UE, detecto alguns elements importants —i sovint problemàtics— de continuïtat en els supòsits acadèmics sobre la UE, en la fragmentació de l’arquitectura de salut global i en la relació entre la política de salut i altres vectors d’acció exterior de la UE. Aquesta tesi doctoral conclou que la UE és un actor de salut global altament rellevant i adverteix sobre els perills de no identificar-la com a tal. Mitjançant aquesta investigació, no només busco contribuir a la literatura emergent sobre la política de salut de la UE, sinó també presentar la salut global com un espai adequat per tal d’investigar l’evolució de la UE com a actor internacional.Después de que el COVID-19 golpease al mundo entero, la importancia de la salud global en los asuntos internacionales se volvió más que evidente, si es que no lo era ya a raíz de epidemias y pandemias anteriores. Asimismo, el papel de la Unión Europea (UE) en el ámbito de la salud, tanto a nivel interno como más allá de sus fronteras, ha suscitado un interés cada vez mayor. Sin embargo, la literatura académica aún no ha explorado de manera exhaustiva y sistemática si la UE constituye un actor de salud global. De hecho, no existe consenso sobre lo que ser un actor de salud global significa realmente. Las percepciones académicas sobre dicha cuestión no son triviales, dado que enfoques ontológicos demasiado estrechos sobre la salud y la acción exterior corren el riesgo de ocultar el impacto real de la UE, así como de conducir a una división del trabajo subóptima en su sistema político-institucional. Esta tesis doctoral llena un vacío de investigación al plantear las siguientes preguntas generales: (1) ¿en qué medida y por qué han cambiado las percepciones predominantes sobre la UE como actor de salud global a consecuencia de la pandemia de COVID-19?; y (2) ¿cómo se ha integrado y cómo ha influido la política de salud global de la UE en una acción exterior europea en evolución? Estas preguntas inspiran cada una de mis tres publicaciones de doctorado, que las abordan desde prismas ligeramente distintos. La primera publicación es un artículo de revista que se centra en la noción de actorness de la UE, examinando críticamente su modesta aplicación en el campo de la salud global y esbozando una agenda de investigación que busca adaptarla a la era pos-COVID-19. La segunda publicación es un capítulo de libro que profundiza en la aportación de la UE a la creciente complejidad de la gobernanza de la salud global, analizando si las instituciones de la UE, los Estados miembros y otros actores interesados han fomentado o rechazado este desarrollo. Finalmente, la tercera publicación es otro artículo de revista que examina la madurez de la UE como actor de salud global en relación con el concepto de securitización, planteando la posibilidad de que el COVID-19 haya representado un punto de inflexión en la adopción de una retórica de “seguridad sanitaria” por parte de la Unión. En conjunto, la tesis presenta un enfoque de métodos mixtos que combina técnicas cuantitativas y cualitativas, y en el que destacan diferentes variantes de análisis de contenido. Pese a reconocer que el COVID-19 catalizó numerosos cambios, como por ejemplo en el marco institucional de la UE, detecto algunos elementos importantes —y a menudo problemáticos— de continuidad en los supuestos académicos sobre la UE, en la fragmentación de la arquitectura de salud global y en la relación entre la política de salud y otros vectores de acción exterior de la UE. Esta tesis doctoral concluye que la UE es un actor de salud global altamente relevante y advierte sobre los peligros de no identificarla como tal. Mediante esta investigación, no solo busco contribuir a la literatura emergente sobre la política de salud de la UE, sino también presentar la salud global como un espacio adecuado para investigar la evolución de la UE como actor internacional.After COVID-19 shocked the entire world, the significance of global health in international affairs became crystal clear, if it was not already apparent from previous epidemics and pandemics. Likewise, the role of the European Union (EU) in the area of health, both internally and beyond its borders, has received increasing scrutiny. However, the academic literature is yet to explore in a thorough, systematic way whether the EU constitutes a global health actor. In fact, there is no consensus on what being a global health actor actually means. Academic perceptions on the matter are not trivial, since overly narrow ontological approaches to health and external action risk obscuring the EU’s actual impact, while leading to a suboptimal division of labour across its political-institutional system. This PhD dissertation fills a research gap by asking the next overarching questions: (1) to what extent and why have prevailing perceptions on the EU as a global health actor changed as a result of the COVID-19 pandemic, and (2) how has the EU’s global health policy become integrated into and shaped an evolving EU external action? These questions inspire each of my three PhD publications, which address them from slightly different prisms. The first publication is a journal article that focuses on the notion of EU actorness, critically examines its modest application in the field of global health, and outlines a research agenda that seeks to adapt it to the post-COVID-19 era. The second publication is a book chapter that delves into the EU’s engagement with the ever-growing complexity of global health governance, analysing whether EU institutions, Member States and other stakeholders have fostered or resisted this development. Finally, the third publication is another journal article that looks at the EU’s maturation as a global health actor in conjunction with the concept of securitisation, raising the possibility that COVID-19 represented a critical juncture in the EU’s adoption of “health security” language. As a whole, the dissertation features a mixed-methods approach that combines quantitative and qualitative techniques, with different forms of content analysis taking centre stage. Despite a recognition of COVID-19 as a catalyst of numerous changes, such as in the EU’s institutional framework, I detect some important – and often problematic – elements of continuity in scholarly assumptions about the EU, in the fragmentation of the global health architecture, and in the relationship between health policy and other vectors of EU external action. This PhD thesis concludes that the EU is a highly relevant global health actor and warns against the dangers of not identifying it as such. Through this research, I not only seek to contribute to the emerging literature on the EU’s health policy, but also to present global health as a suitable space to investigate the EU’s evolution as an international actor.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència Política, Polítiques Públiques i Relacions Internacional
Transporte y liberación de moléculas bioactivas en cultivos de células cancerígenas humanas utilizando nanotransportadores moleculares
Get PDFLa prevalencia del cáncer sigue en aumento y afecta a personas cada vez más jóvenes. Muchos fármacos anticancerígenos presentan problemas de solubilidad y efectos secundarios, lo que destaca la necesidad de mejorar su administración. Esta tesis investiga nanotransportadores derivados de aminoácidos, en forma de vesículas catiónicas basadas en bolaanfífilos con núcleo de cistamina, sensibles a ambientes redox. Estas vesículas permiten encapsular y liberar controladamente fármacos y sondas. Se demostró que encapsulan eficientemente fármacos citotóxicos insolubles (Paclitaxel y Camptotecina), aumentando la captación celular y la eficacia terapéutica en células de cáncer de pulmón, mama y colon. Además, la encapsulación de Rosa de Bengala como fotosensibilizador mejora su captación y efecto citotóxico tras irradiación, promoviendo la apoptosis. Estos resultados evidencian el potencial de estos nanotransportadores para mejorar la administración de fármacos anticancerígenos, aumentando su eficacia y reduciendo la toxicidad en los tejidos sanos.Cancer prevalence continues to rise and affects increasingly younger populations. Many anticancer drugs face solubility issues and adverse side effects, underscoring the need for improved drug delivery. This thesis investigates amino acid-derived nanocarriers in the form of cationic vesicles based on bolaamphiphiles with a cystamine core that are redox-responsive. These vesicles enable the controlled encapsulation and release of drugs and probes. It was demonstrated that they efficiently encapsulate poorly soluble cytotoxic drugs (Paclitaxel and Camptothecin), enhancing cellular uptake and therapeutic efficacy in lung, breast, and colon cancer cells. Moreover, encapsulating Rose Bengal as a photosensitizer improves its uptake and cytotoxic effect upon irradiation, promoting apoptosis and preventing uptake via OATP systems. These results demonstrate the potential of these nanocarriers to improve the administration of anticancer drugs by increasing their efficacy while reducing toxicity in healthy tissues.Programa de Doctorat en Cièncie