Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
    46997 research outputs found

    Canine models to investigate dietary strategies targeting gastrointestinal health and oxidative stress

    No full text
    Aquesta tesi investiga models canins per avaluar estratègies nutricionals dirigides a (1) salut intestinal i (2) estrès oxidatiu. Es van realitzar 3 estudis. Els estudis 1 i 2 es centraren en induir experimentalment una alteració gastrointestinal mitjançant un canvi abrupte de dieta i en analitzar els efectes a curt i mig termini d’aquesta intervenció. Un cop caracteritzats, aquests models poden servir per avaluar estratègies nutricionals que podrien modificar la resposta, idealment promovent la resiliència de la microbiota. En ambdós estudis participaren 24 Beagles adults. Durant 4 setmanes consumiren una primera dieta, seguida d’un canvi abrupte a una segona dieta durant 4 setmanes més. El contingut de proteïna, greix, midó i fibra dietètica total (% en matèria seca) de les dietes fou, respectivament: 26,3/11,9/32,4/14,5 i 43,3/29,3/3,4/10,8 (estudi 1); 22,1/10,9/44,8/13,1 i 34,0/11,4/19,8/30,2 (estudi 2). A l’estudi 1, les dietes també diferiren en el procés de fabricació (extrusionada vs. humida). Es recolliren mostres de femtes a l’inici, al voltant del canvi i al final. L’estudi 2 inclogué un mostreig addicional 2 setmanes després del canvi. Les mètriques inclogueren qualitat fecal, digestibilitat, composició i activitat fermentativa de la microbiota, i immunitat. En ambdós estudis, la intervenció dietètica generà canvis ràpids en la qualitat fecal i la microbiota. A l’estudi 1, l’índex de disbiosi empitjorà transitòriament, algunes poblacions bacterianes productores de SCFA van disminuir, i altres, de tipus proteolític, augmentaren, reflectint l’increment de proteïna i la reducció en carbohidrats. Conseqüentment, s’observaren disminucions en SCFA però també en alguns metabòlits proteics. A l’estudi 2, els canvis de la microbiota foren menors però l’activitat fermentativa ràpidament virà cap a un perfil més acetogènic i la majoria d’amines biògenes van disminuir, atribuïble a l’increment en fibra dietètica, especialment insoluble. En ambdós estudis certs paràmetres evolucionaren gradualment, reflectint l’adaptació de la microbiota. L’estudi 3 es focalitzà en l’efecte d’incloure una font d’antioxidants naturals a una dieta humida sobre la preferència, digestibilitat i estrès oxidatiu induït per l’exercici. Dotze gossos participaren. Comparacions entre una dieta control (CON) i la mateixa dieta incloent alga Fucus en pols (1,5%), clau en pols (0,45%) o nabius sencers (3%) (BLU) mostraren una preferència per aquesta última. La digestibilitat entre les dietes CON i BLU fou similar, excepte per la cel·lulosa. Per avaluar l’impacte de la dieta BLU en l’estrès oxidatiu, els gossos consumiren la dieta CON durant 4 setmanes abans que 8 d’ells realitzessin un primer exercici submàxim en cinta. Després, 6 continuaren amb CON i 6 canviaren a BLU durant 4 setmanes més abans de repetir l’exercici. Es van prendre mostres de sang abans, immediatament després i 24 hores després dels exercicis per avaluar biomarcadors musculars (creatina quinasa), metabolisme proteic (urea), inflamació (proteïna reactiva C) i estrès oxidatiu (malondialdehid, estat antioxidant total i glutatió peroxidasa). El protocol es repetí a l’estiu i a l’hivern amb grups invertits. L’exercici incrementà els nivells de creatina quinasa, urea i malondialdehid, i reduí la glutatió peroxidasa. Alguns efectes foren més pronunciats a l’estiu, suggerint la influència de la temperatura ambiental. La dieta BLU no atenuà els efectes de l’exercici però el grup BLU mostrà menors valors de creatina quinasa abans de l’exercici a l’estiu, suggerint un possible efecte protector davant l’estrès tèrmic. En conclusió, aquests models canins permeten avaluar estratègies nutricionals dirigides a millorar la salut canina des de diferents angles. A més, els models de canvi dietari poden contribuir al coneixement de la resiliència i adaptació de la microbiota enfront d’estressors i nous substrats. Similarment, els models d’exercici ajuden a entendre la fisiologia de l’estrès oxidatiu i la influència de factors com estratègies dietètiques o entrenament.Esta tesis investiga modelos caninos para evaluar estrategias nutricionales dirigidas a (1) salud intestinal y (2) estrés oxidativo. Se llevaron a cabo tres estudios. Los estudios 1 y 2 se centraron en inducir experimentalmente una alteración gastrointestinal mediante un cambio abrupto de dieta y analizar los efectos a corto y medio plazo de esta intervención. Una vez caracterizados, estos modelos pueden servir para evaluar estrategias nutricionales que podrían modificar la respuesta, idealmente promoviendo la resiliencia de la microbiota. En ambos estudios participaron 24 Beagles adultos. Durante 4 semanas consumieron una primera dieta, seguida de un cambio brusco a una segunda durante 4 semanas más. El contenido de proteína, grasa, almidón y fibra total dietética (% en materia seca) de las dietas fue: 26,3/11,9/32,4/14,5 y 43,3/29,3/3,4/10,8 (estudio 1); 22,1/10,9/44,8/13,1 y 34,0/11,4/19,8/30,2 (estudio 2). En el estudio 1, las dietas diferían en proceso de fabricación (extrusionada vs. húmeda). Se recogieron muestras de heces al comienzo, alrededor del cambio y al final. El estudio 2 incluyó un muestreo adicional 2 semanas después del cambio. Las métricas incluyeron calidad fecal, digestibilidad, composición y actividad fermentativa de la microbiota, e inmunidad. En ambos estudios la intervención dietética generó cambios rápidos en la calidad fecal y la microbiota. En el estudio 1, el índice de disbiosis empeoró transitoriamente, algunas poblaciones bacterianas productoras de SCFA disminuyeron y otras proteolíticas aumentaron, reflejando el aumento de proteína y la disminución de carbohidratos. Se observaron reducciones en SCFA y en algunos metabolitos proteicos. En el estudio 2, los cambios de la microbiota fueron menores pero la actividad fermentativa rápidamente viró hacia un perfil más acetogénico y la mayoría de aminas biógenas disminuyeron, atribuible al incremento de fibra dietética, especialmente insoluble. En ambos estudios ciertos parámetros evolucionaron gradualmente, reflejando la adaptación de la microbiota. El estudio 3 se centró en el efecto de incluir una fuente antioxidante natural en una dieta húmeda sobre la preferencia, digestibilidad y el estrés oxidativo inducido por ejercicio. Participaron 12 perros. Comparaciones entre una dieta control (CON) y la misma dieta incluyendo alga Fucus en polvo (1,5%), clavo en polvo (0,45%) o arándanos enteros (3%) (BLU) mostraron una preferencia por esta última. La digestibilidad entre las dietas CON y BLU fue similar, excepto para la celulosa. Para evaluar el impacto de la dieta BLU en el estrés oxidativo, los perros consumieron la dieta CON durante 4 semanas antes de que 8 de ellos realizaran un primer ejercicio submáximo en cinta. Luego, 6 continuaron con CON y 6 cambiaron a BLU durante 4 semanas más antes de repetir el ejercicio. Se tomaron muestras de sangre antes, inmediatamente después y 24 horas después de los ejercicios para evaluar biomarcadores musculares (creatina quinasa), metabolismo proteico (urea), inflamación (proteína reactiva C) y estrés oxidativo (malondialdehído, estado antioxidante total y glutatión peroxidasa). El protocolo se repitió en verano e invierno con grupos invertidos. El ejercicio incrementó los niveles de creatina quinasa, urea y malondialdehído, y redujo la glutatión peroxidasa. Algunos efectos fueron más pronunciados en verano, sugiriendo la influencia de la temperatura ambiental. La dieta BLU no atenuó los efectos del ejercicio pero el grupo BLU mostró menores valores de creatina quinasa antes del ejercicio en verano, sugiriendo un posible efecto protector frente al estrés térmico. En conclusión, estos modelos caninos permiten evaluar estrategias nutricionales dirigidas a mejorar la salud canina desde diferentes ángulos. Además, los modelos de cambio dietario pueden contribuir al conocimiento de la resiliencia y adaptación de la microbiota frente a estresores y nuevos sustratos. Similarmente, los modelos de ejercicio ayudan a entender la fisiología del estrés oxidativo y la influencia de factores como estrategias dietéticas o entrenamiento.This thesis investigates canine models for evaluating nutritional strategies targeting (1) gut health and (2) oxidative stress. Three studies were conducted. Studies 1 and 2 focused on gastrointestinal (GI) health and aimed to experimentally induce a GI disturbance through an abrupt dietary change. The goal was to explore the short- (immediate) and medium-term (weeks) effects. Once characterized, these models may serve to evaluate nutritional strategies that would modify the response, ideally enhancing microbiota resilience. In both studies, 24 adult Beagles were fed one diet for 4 weeks, then switched abruptly to the second diet for 4 weeks more. Contents of protein, fat, starch, and total dietary fiber (% on a dry matter basis) in the diets were 26.3/11.9/32.4/14.5 and 43.3/29.3/3.4/10.8 (study 1) and 22.1/10.9/44.8/13.1 and 34.0/11.4/19.8/30.2 (study 2). In study 1, the processing method also varied (extruded vs. canned). Fecal samples were collected at the start, around the switch, and at the end of the study. Study 2 included an additional sampling 2 weeks post-switch. Metrics used to evaluate the impact included GI health indicators (i.e., fecal quality, nutrient digestibility, fecal microbiota composition and fermentative activity) and immune biomarkers (i.e., fecal/plasma IgA, plasma C-reactive protein). In both studies, the dietary intervention resulted in rapid changes in fecal quality and microbiota composition and fermentative activity. In study 1, dysbiosis index transitorily worsened, some SCFA-producing bacteria declined, and other proteolytic populations increased, reflecting the greater protein and lower carbohydrate content of the canned diet. Consequently, decreases in SCFA were observed, but some protein metabolites also declined. In study 2, changes in microbiota were milder, but fermentation rapidly shifted toward a more acetogenic profile, and most biogenic amines decreased, likely driven by an increase in fiber, especially insoluble. In both studies, certain parameters showed gradual evolution, indicating microbiota adaptation over time. Study 3 focused on the impact of the addition of a natural antioxidant source to a wet diet on preference, digestibility, and exercise-induced oxidative stress in dogs. Twelve dogs participated. First, comparisons between a control diet (CON) and the same diet including powdered Fucus algae (1.5%), powdered clove (0.45%), or whole blueberries (3%) (BLU) showed a preference for the BLU diet. Digestibility was similar between CON and BLU diets, except for cellulose. To evaluate the impact of BLU on oxidative stress, dogs started consuming the CON diet for 4 weeks. Then, 8 of the dogs performed a first submaximal treadmill exercise. Next, dogs split into two groups where 6 continued with the CON diet and 6 changed to BLU for another 4 weeks. Afterwards, dogs performed a second identical exercise. Blood samples were collected before, immediately after, and 24 h post-exercises to evaluate biomarkers of muscle activity (creatine kinase), protein metabolism (urea), inflammation (C-reactive protein), and oxidative stress (malondialdehyde, total antioxidant status, and glutathione peroxidase). The protocol was repeated in both summer and winter, with diet groups reversed. Exercise elevated creatine kinase, urea, and malondialdehyde, and reduced glutathione peroxidase. Some effects were more pronounced in summer, suggesting an influence of ambient temperature. The BLU diet did not ameliorate the exercise-induced changes, although lower pre-exercise creatine kinase levels were observed in summer for the BLU group, suggesting a potential protective effect against heat stress. In conclusion, these canine models can serve as valuable tools to evaluate the efficacy of nutritional strategies aimed at improving canine health from different approaches. Beyond product testing, abrupt dietary change models including longitudinal sampling offer insight into both microbiota resilience when faced with stressors and adaptation processes to new substrates. Similarly, exercise models can advance understanding of oxidative stress physiology and its modulation through conditioning and dietary strategies.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Producció Anima

    Spiritual tourism: a Sisyphean endeavour

    No full text
    ENG- This doctoral thesis investigates the phenomenon of spiritual tourism in nature. It approaches tourism not merely as a form of leisure or entertainment, but as a deeply embedded human practice. Tourism is examined as a means of meaning-making, a response to alienation, and a pursuit of authenticity, transformation, and transcendence. From this perspective, spiritual tourism is not treated as a separate subcategory, but rather as a lens through which the broader nature of tourism can be more profoundly understood. The research addresses two central questions. The first explores how and why (spiritual) tourism holds significance in contemporary human life. The second examines how tourism responds to the human pursuit of meaning and fulfilment. These questions are explored through four empirical studies employing a qualitative, constructivist-interpretivist approach. Chapters 2 and 3 investigate how protected natural areas in China are interpreted and developed in relation to spiritual tourism. These chapters also introduce the Eastern philosophical concept of the unity between humans and nature, offering new perspectives on how spiritual tourism can be conceptualised, developed, and managed. Chapter 4 shifts the focus to the spiritual experience of transcendence in nature, encouraging a rethinking of spiritual tourism from an ontological perspective. Chapter 5 examines how tourism and everyday life are intertwined in ongoing processes of meaning-making. It challenges the traditional binary between tourism and everyday life that has long dominated tourism research. Traditional qualitative methods were used throughout, including semi-structured interviews and thematic analysis, alongside a constructivist grounded theory approach. Fieldwork in protected areas of China resulted in over one hundred interviews, offering valuable insights into how individuals experience and articulate spiritual and transformative encounters. The final reflection presents tourism as a Sisyphean journey. This metaphor captures the human tendency to seek fulfilment in a distant elsewhere, often resulting in the collapse of utopian ideals upon arrival and the repetition of cycles of longing and disillusionment. However, the research also suggests that such disillusionment may create the conditions for recognising the richness of everyday life. When travellers release their attachment to idealised destinations, they may begin to engage with life in a more grounded and authentic way. Overall, this thesis provides new theoretical insights into the nature of tourism by framing it as an existential and spiritual journey. It highlights tourism’s transformative potential and encourages a renewed understanding of its role in shaping human experienceCAT- Aquesta tesi doctoral investiga el fenomen del turisme espiritual en la natura. Aborda el turisme no simplement com una forma d’oci o entreteniment, sinó com una pràctica humana profundament arrelada. El turisme s’examina com un mitjà de construcció de sentit, una resposta a l’alienació i una recerca d’autenticitat, transformació i transcendència. Des d’aquesta perspectiva, el turisme espiritual no es tracta com una subcategoria separada, sinó com una lent a través de la qual es pot entendre més profundament la naturalesa general del turisme. La recerca aborda dues preguntes centrals. La primera explora com i per què el turisme (espiritual) té rellevància en la vida humana contemporània. La segona examina com el turisme respon a la recerca humana de sentit i plenitud. Aquestes preguntes s’exploren mitjançant quatre estudis empírics que adopten un enfocament qualitatiu constructivista-interpretatiu. Els capítols 2 i 3 investiguen com s’interpreten i es desenvolupen les àrees naturals protegides a la Xina en relació amb el turisme espiritual. Aquests capítols també introdueixen el concepte filosòfic oriental de la unitat entre humans i natura, oferint noves perspectives sobre com es pot conceptualitzar, desenvolupar i gestionar el turisme espiritual. El capítol 4 desplaça el focus cap a l’experiència espiritual de la transcendència en la natura, promovent una nova reflexió sobre el turisme espiritual des d’una perspectiva ontològica. El capítol 5 examina com el turisme i la vida quotidiana s’entrellacen en processos continus de creació de significat. Posa en qüestió la dicotomia tradicional entre turisme i vida quotidiana que ha dominat durant molt de temps la recerca turística. Es van utilitzar mètodes qualitatius tradicionals, incloent entrevistes semiestructurades i anàlisi temàtica, juntament amb un enfocament constructivista de teoria fonamentada. El treball de camp en zones protegides de la Xina va donar lloc a més de cent entrevistes, oferint valuoses perspectives sobre com les persones viuen i expressen trobades espirituals i transformadores. La reflexió final presenta el turisme com un viatge de Sísif. Aquesta metàfora capta la tendència humana a cercar la plenitud en un lloc llunyà, fet que sovint condueix al col·lapse d’ideals utòpics un cop s’hi arriba i a la repetició de cicles de desig i desil·lusió. Tanmateix, la recerca també suggereix que aquesta desil·lusió pot generar les condicions per reconèixer la riquesa de la vida quotidiana. Quan els viatgers deixen anar l’aferrament a destinacions idealitzades, poden començar a connectar amb la vida d’una manera més arrelada i autèntica. En conjunt, aquesta tesi ofereix noves perspectives teòriques sobre la naturalesa del turisme en presentar-lo com un viatge existencial i espiritual. Destaca el potencial transformador del turisme i promou una comprensió renovada del seu paper en la configuració de l’experiència humanaPrograma de Doctorat Interuniversitari en Turism

    El dolor y las lesiones en el deporte

    No full text
    [spa] Contexto: Los deportistas están sometidos a altas exigencias físicas y psicológicas, lo que puede aumentar el riesgo de dolor y lesiones y facilitar su normalización para alcanzar objetivos deportivos. Pocos estudios analizan la relación de factores psicosociales relacionados con el dolor y las lesiones, y menos aún consideran estos factores como desencadenantes en deportistas sanos. Aunque la educación en neurociencia del dolor (PNE) ha demostrado mejorar el dolor y la calidad de vida en la población general, sus efectos en la prevención del dolor en deportistas sanos son desconocidos. La falta de un enfoque multidimensional limita el desarrollo de estrategias efectivas para la evaluación, abordaje y prevención del dolor y lesiones en deportistas. Objetivos: Describir la relación entre la carga de entrenamiento, sexo, lesiones, catastrofismo y dolor de los deportistas, y evaluar los efectos de un programa de educación en dolor en estas variables monitorizados a través de una aplicación móvil (nombre: SaluTrack) específicamente diseñada para ello. Métodos: Se realizaron estudios observacionales para recoger datos sobre dolor, lesiones y catastrofismo mediante cuestionarios anónimos en diferentes disciplinas deportivas. Las dificultades encontradas en la recogida y seguimiento de datos en deportistas motivaron el diseño y pilotaje de la aplicación móvil SaluTrack, creada para monitorizar datos de rendimiento y salud. Una vez diseñada la aplicación y explorados los datos de lesiones, dolor y factores deportivos y psicosociales, se implementó un programa de PNE de 12 semanas en deportistas sanos mediante un estudio experimental. Antes y después del programa, los deportistas fueron evaluados para conocer sus niveles de dolor, rendimiento deportivo, bienestar y nivel de catastrofismo y sus tres subescalas (rumiación, impotencia y magnificación). Resultados: Las disciplinas deportivas exploradas en los estudios observacionales fueron la gimnasia (n = 173), el atletismo (n = 124) y un programa multideportivo de alto rendimiento, que incorporó deportistas de 7 disciplinas diferentes (baloncesto, piragüismo, rugby, natación, taekwondo, atletismo y voleibol). En gimnasia, 51,4% de deportistas tuvieron lesión, principalmente en tobillos, y el 74,6% reportaron dolor. Específicamente en la modalidad de rítmica predominó el dolor lumbar (p = 0,003) y en artística el dolor de muñeca (p = 0,011). En atletismo, la prevalencia de dolor fue del 28,2%, principalmente en rodillas y tobillos, teniendo los atletas explosivos más niveles de dolor que los atletas de resistencia (p = 0,041). Más entrenamiento se asoció a más lesiones en gimnastas (p = 0,022) y a más dolor en atletas (p = 0,007). El dolor estuvo relacionado positivamente con el catastrofismo en gimnastas y atletas (p < 0,001). En cuanto a la impotencia las mujeres mostraron valores más elevados que los hombres (atletas, p = 0,011; varios deportes, p = 0,013). SaluTrack resultó viable para monitorizar el bienestar, dolor, lesiones y catastrofismo en deportistas, con un 90,9% de participación. El programa de PNE redujo el dolor y el catastrofismo (p = 0,028 y p = 0,041 respectivamente), permitiendo más sesiones de entrenamiento sin problemas de salud (76,6% vs. 63%, p = 0,004). Conclusiones: Existe una alta prevalencia de dolor y lesiones en gimnastas y atletas, la cual aumenta con las horas de entrenamiento. El aumento en el dolor se asocia con altos niveles de catastrofismo, especialmente en mujeres, siendo necesarias estrategias específicas para disminuir su existencia. Dentro de las posibles estrategias, un programa de 12 semanas de educación en neurociencia del dolor muestra ser eficaz en el manejo del dolor y el catastrofismo en población deportista. Finalmente, el uso de aplicaciones móviles como la específicamente creada para el presente trabajo puede ser útil para monitorizar estos parámetros de salud y carga de entrenamiento en población deportista.[cat] Context: Els esportistes estan sotmesos a altes exigències físiques i psicològiques, la qual cosa pot augmentar el risc de dolor i lesions i facilitar la seva normalització per assolir objectius esportius. Pocs estudis analitzen la relació entre factors psicosocials relacionats amb el dolor i les lesions, i encara menys consideren aquests factors com a desencadenants en esportistes sans. Tot i que l'educació en neurociència del dolor (PNE) ha demostrat millorar el dolor i la qualitat de vida en la població general, els seus efectes en la prevenció del dolor en esportistes sans són desconeguts. La falta d'un enfocament multidimensional limita el desenvolupament d'estratègies efectives per a l'avaluació, l'abordatge i la prevenció del dolor i les lesions en esportistes. Objectius: Descriure la relació entre la càrrega d'entrenament, sexe, lesions, catastrofisme i dolor dels esportistes, i avaluar els efectes d'un programa d'educació en dolor en aquestes variables monitoritzades a través d'una aplicació mòbil (nom: SaluTrack) dissenyada específicament per a aquest propòsit. Mètodes: Es van realitzar estudis observacionals per recollir dades sobre dolor, lesions i catastrofisme mitjançant qüestionaris anònims en diferents disciplines esportives. Les dificultats trobades en la recollida i seguiment de dades en esportistes van motivar el disseny i pilotatge de l'aplicació mòbil SaluTrack, creada per monitoritzar dades de rendiment i salut. Un cop dissenyada l'aplicació i explorats les dades de lesions, dolor i factors esportius i psicosocials, es va implementar un programa de PNE de 12 setmanes en esportistes sans mitjançant un estudi experimental. Abans i després del programa, els esportistes van ser avaluats per conèixer els seus nivells de dolor, rendiment esportiu, benestar i nivell de catastrofisme, així com les seves tres subescales (rumiació, impotència i magnificació). Resultats: Les disciplines esportives explorades en els estudis observacionals van ser la gimnàstica (n = 173), l'atletisme (n = 124) i un programa multiesportiu d'alt rendiment, que va incorporar esportistes de 7 disciplines diferents (bàsquet, piragüisme, rugbi, natació, taekwondo, atletisme i vòlei). En gimnàstica, el 51,4% dels esportistes van tenir lesions, principalment al turmell, i el 74,6% van reportar dolor. Específicament en la modalitat de rítmica va predominar el dolor lumbar (p = 0,003) i en artística el dolor de canell (p = 0,011). En atletisme, la prevalença de dolor va ser del 28,2%, principalment a genolls i turmells, amb els atletes explosius experimentant més dolor que els atletes de resistència (p = 0,041). Més entrenament es va associar a més lesions en gimnastes (p = 0,022) i a més dolor en atletes (p = 0,007). El dolor va estar relacionat positivament amb el catastrofisme en gimnastes i atletes (p < 0,001). Pel que fa a la impotència, les dones van mostrar valors més elevats que els homes (atletes, p = 0,011; diversos esports, p = 0,013). SaluTrack va resultar viable per monitoritzar el benestar, dolor, lesions i catastrofisme en esportistes, amb un 90,9% de participació. El programa de PNE va reduir el dolor i el catastrofisme (p = 0,028 i p = 0,041 respectivament), permetent més sessions d'entrenament sense problemes de salut (76,6% vs. 63%, p = 0,004). Conclusions: Existeix una alta prevalença de dolor i lesions en gimnastes i atletes, la qual cosa augmenta amb les hores d'entrenament. L'augment del dolor està associat amb alts nivells de catastrofisme, especialment en dones, essent necessàries estratègies específiques per disminuir la seva existència. Dins de les possibles estratègies, un programa de 12 setmanes d'educació en neurociència del dolor es mostra eficaç en el maneig del dolor i el catastrofisme en població esportista. Finalment, l'ús d'aplicacions mòbils com la creada específicament per aquest treball pot ser útil per monitoritzar aquests paràmetres de salut i càrrega d'entrenament en població esportista.[eng] Context: Athletes are subjected to high physical and psychological demands, which can increase the risk of pain and injuries and facilitate their normalization in order to achieve sports goals. Few studies analyze the relationship between psychosocial factors related to pain and injuries, and even fewer consider these factors as triggers in healthy athletes. Although pain neuroscience education (PNE) has been shown to improve pain and quality of life in the general population, its effects on pain prevention in healthy athletes are unknown. The lack of a multidimensional approach limits the development of effective strategies for the assessment, management, and prevention of pain and injuries in athletes. Objectives: To describe the relationship between training load, sex, injuries, catastrophizing, and pain in athletes, and to evaluate the effects of a pain education program on these variables monitored through a mobile application (name: SaluTrack) specifically designed for this purpose. Methods: Observational studies were conducted to collect data on pain, injuries, and catastrophizing through anonymous questionnaires in different sports disciplines. The difficulties encountered in data collection and follow-up in athletes led to the design and pilot testing of the SaluTrack mobile app, created to monitor performance and health data. After designing the app and exploring the data on injuries, pain, and sports and psychosocial factors, a 12-week PNE program was implemented in healthy athletes through an experimental study. Before and after the program, athletes were evaluated to assess their pain levels, sports performance, well-being, and level of catastrophizing, as well as its three subscales (rumination, helplessness, and magnification). Results: The sports disciplines explored in the observational studies were gymnastics (n = 173), athletics (n = 124), and a high-performance multisport program that included athletes from 7 different disciplines (basketball, rowing, rugby, swimming, taekwondo, athletics, and volleyball). In gymnastics, 51.4% of athletes had an injury, mainly in the ankles, and 74.6% reported pain. Specifically, in rhythmic gymnastics, lower back pain predominated (p = 0.003), and in artistic gymnastics, wrist pain was most common (p = 0.011). In athletics, the pain prevalence was 28.2%, mainly in the knees and ankles, with explosive athletes experiencing more pain than endurance athletes (p = 0.041). More training was associated with more injuries in gymnasts (p = 0.022) and more pain in athletes (p = 0.007). Pain was positively related to catastrophizing in gymnasts and athletes (p < 0.001). As for helplessness, women showed higher values than men (athletes, p = 0.011; multisport, p = 0.013). SaluTrack proved to be feasible for monitoring well-being, pain, injuries, and catastrophizing in athletes, with a 90.9% participation rate. The PNE program reduced pain and catastrophizing (p = 0.028 and p = 0.041, respectively), allowing for more training sessions without health issues (76.6% vs. 63%, p = 0.004). Conclusions: There is a high prevalence of pain and injuries in gymnasts and athletes, which increases with training hours. Increased pain is associated with high levels of catastrophizing, especially in women, highlighting the need for specific strategies to reduce its occurrence. Among the possible strategies, a 12-week pain neuroscience education program appears to be effective in managing pain and catastrophizing in athlete populations. Finally, the use of mobile applications such as the one specifically created for this study can be useful for monitoring these health parameters and training load in athletes.Doctorat en Neurocièncie

    From Light to Front: A Novel UV-LED On-Demand Curing Technology for Advanced Adhesives and Composite Manufacturing

    No full text
    Actualment, hi ha un interès creixent pels sistemes de curat UV on-demand, gràcies a la seva major versatilitat i eficiència en comparació amb mètodes convencionals com el curat tèrmic. No obstant això, aquests sistemes presenten una limitació important: la incapacitat de curar zones ombrejades o materials amb geometries complexes i gran gruix, on la llum no pot penetrar adequadament. En aquesta tesi s’ha desenvolupat un portfoli de productes UV-curing on-demand, incloent-hi sistemes tant radicalaris com catiònics. Les seves prestacions es van millorar pel que fa a reactivitat, profunditat de curat i inhibició per oxigen (en el cas dels sistemes radicalaris), mitjançant la incorporació de tiols secundaris i oxetans. Aquestes formulacions van demostrar aplicabilitat industrial en àmbits com adhesius, composites i impressió 3D. Tanmateix, no es va aconseguir un dark curing autosuficient i homogeni amb els enfocaments tradicionals de curat UV. Per abordar aquest repte, aquesta tesi doctoral proposa una solució innovadora: un sistema de curat on-demand basat en una polimerització frontal autosostenible iniciada per llum UV-LED, escalable a nivell industrial i adaptable a múltiples aplicacions. Aquesta estratègia, anomenada Cationic Induced Cationic Frontal Polymerisation (CICFP), ofereix més versatilitat de formulació i disponibilitat de matèries primeres que enfocaments previs com la RICFP. A més, el sistema CICFP es va optimitzar i personalitzar, permetent la seva implementació en aplicacions industrials reals, tant en adhesius com en la fabricació de composites estructurals. En conjunt, aquesta tesi estableix les bases per a una nova generació de tecnologies de curat on-demand, més eficients, sostenibles i adaptables, amb un alt potencial en sectors com l’automoció, la construcció, l’electrònica i la fabricació additiva.Actualmente, existe un creciente interés por los sistemas de curado UV on-demand, debido a su mayor versatilidad y eficiencia frente a métodos convencionales como el curado térmico. No obstante, presentan una limitación importante: la incapacidad de curar zonas oscuras o materiales con geometrías complejas y gran espesor, donde la luz no puede penetrar adecuadamente. En esta tesis se desarrolló un porfolio de productos UV-curing on-demand, tanto radicalarios como catiónicos, mejorando sus prestaciones en cuanto a reactividad, profundidad de curado e inhibición por oxígeno (en el caso de los sistemas radicalarios), mediante la incorporación de tioles secundarios y oxetanos. Estas formulaciones demostraron su aplicabilidad en diferentes ámbitos industriales como adhesivos, composites e impresión 3D. Sin embargo, el curado autosuficiente y homogéneo de zonas oscuras (dark curing) no pudo lograrse con los sistemas UV tradicionales. Por ello, esta tesis doctoral propone una solución innovadora: un sistema de curado on-demand basado en una polimerización frontal autosostenida iniciada por luz UV-LED, viable a escala industrial y adaptable a múltiples aplicaciones. Esta estrategia, denominada Cationic Induced Cationic Frontal Polymerisation (CICFP), ofrece mayor versatilidad y disponibilidad de materias primas que enfoques previos como la RICFP. Además, la formulación CICFP fue optimizada y adaptada, permitiendo su implementación en aplicaciones industriales reales, tanto en adhesivos como en la fabricación de composites estructurales. En conjunto, esta tesis sienta las bases para una nueva generación de tecnologías de curado on-demand, más eficientes, sostenibles y con alto potencial de aplicación en sectores como automoción, construcción, electrónica y fabricación aditiva.Currently, there is growing interest in on-demand UV curing systems due to their higher versatility and efficiency compared to conventional methods such as thermal curing. However, these systems face a major limitation: the inability to cure shadowed areas or materials with complex geometries and high thickness, where light cannot effectively penetrate. In this thesis, a portfolio of on-demand UV-curing products was developed, including both radical and cationic systems. Their performance was enhanced in terms of reactivity, curing depth, and oxygen inhibition (for radical systems) through the incorporation of secondary thiols and oxetanes. These formulations demonstrated industrial applicability in adhesives, composites, and 3D printing. Nevertheless, achieving a self-sustained and homogeneous dark curing in shadowed areas was not possible with traditional UV-curing approaches. To address this challenge, this doctoral thesis proposes an innovative solution: an on-demand curing system based on a self-sustained frontal polymerisation initiated by UV-LED light, scalable at industrial level and adaptable to multiple applications. This strategy, known as Cationic Induced Cationic Frontal Polymerisation (CICFP), offers greater formulation versatility and raw material availability than previous approaches like RICFP. Additionally, the CICFP system was optimized and tailored, enabling its implementation in real industrial applications, including adhesives and the manufacturing of structural composites. Altogether, this thesis lays the foundation for a new generation of on-demand curing technologies that are more efficient, sustainable, and adaptable, with high potential in sectors such as automotive, construction, electronics, and additive manufacturing

    Structural and functional implications of Robertsonian fusions in the mouse germline

    No full text
    Les reorganitzacions cromosòmiques poden donar lloc a l’aparició de noves espècies, atès que alteren l’estructura tridimensional del genoma i afavoreixen l’aïllament reproductiu entre poblacions divergents. No obstant això, els mecanismes moleculars subjacents encara no han estat completament elucidats. En aquest context, les poblacions naturals que presenten fusions Robertsonianes (Rb) constitueixen un model excepcional per a l’estudi d’aquests processos evolutius. Aquest és el cas particular del sistema Rb de Barcelona (BRbS), caracteritzat per ratolins amb un nombre diploide variable, comprès entre 28 i 40 cromosomes, degut a la presència de fusions Rb en estat polimòrfic (és a dir, en homozigosi i/o heterozigosi). En el marc d’aquesta tesi, s’ha analitzat l’espermatogènesi de ratolins del BRbS, amb un èmfasi especial en la recombinació meiótica. Els objectius principals han estat: (i) examinar les alteracions de la fertilitat derivades de les fusions Rb i (ii) caracteritzar les modificacions en la recombinació associades a aquestes mateixes fusions. Per assolir aquests objectius, s’ha emprat una aproximació metodològica integradora, que inclou estudis citogenètics, anàlisi de l’estructura poblacional, seqüenciació genòmica i valoració morfològica d’espermatozoides. La seqüenciació genòmica ha englobat tant l’anàlisi transcriptòmic de l’expressió gènica com la seqüenciació d’ADN monocatenari per a la identificació dels llocs d’inici de la recombinació meiótica (Double Strand Breaks, DSBs). Pel que fa al primer objectiu, els resultats obtinguts posen de manifest una interacció complexa entre les reorganitzacions cromosòmiques i la meiosi. Malgrat que les fusions Rb retarden lleugerament la profase I, no n’impedeixen la progressió, la qual cosa evidencia una certa tolerància reproductiva davant la variació cromosòmica. S’ha observat un increment de les interaccions inter-cromosòmiques en ratolins Rb en comparació amb ratolins salvatges, incloent-hi la participació recurrent dels cromosomes sexuals en aquestes associacions. Paral·lelament, les dades d’expressió gènica han posat de manifest que les fusions Rb indueixen canvis transversals en tot el conjunt cromosòmic, i no exclusivament en els cromosomes implicats en la fusió. A més, el teixit testicular presenta un estat proinflamatori, caracteritzat per activació de gens ribosòmics i una reducció en l’expressió de gens relacionats amb l’adhesió cel·lular. Així mateix, l’anàlisi morfològica d’espermatozoides ha permès identificar alteracions a la morfologia nuclear, en particular un escurçament del ganxo espermàtic. Quant al segon objectiu, s’han detectat canvis rellevants en la dinàmica de la recombinació meiótica. Les anàlisis poblacionals apunten a una major diferenciació genètica en ratolins Rb en relació amb els controls, fet que suggereix que les fusions limiten l’intercanvi genètic entre poblacions. Aquesta diferenciació s’ha vist reforçada per l’elevada diversitat d’al·lels de Prdm9 detectada en aquest estudi. A més, l’anàlisi d’alta resolució (kb) dels DSBs ha permès delimitar regions d’alta recombinació independents de Prdm9 en ratolins Rb, la qual cosa suggereix l’existència de mecanismes adaptatius alternatius per a l’inici de la recombinació. Paral·lelament, el nombre d’entrecreuaments cromosòmics (crossovers, COs) observats en ratolins Rb és inferior al dels controls, amb una distribució més telomèrica, atribuïble a un efecte centromèric accentuat i a una major interferència entre COs. Finalment, s’ha comprovat una reducció en la càrrega de la proteïna centromèrica CENP-A en ratolins Rb, especialment en els casos en què els cromosomes fusionats no arriben a sinapsar completament. Malgrat les alteracions descrites, els ratolins Rb conserven la fertilitat. Aquests resultats posen en relleu mecanismes moleculars que permeten a determinades poblacions naturals tolerar reorganitzacions genòmiques de gran magnitud, garantint alhora la preservació de funcions essencials. En síntesi, les evidències presentades en aquesta tesi mostren com les reorganitzacions cromosòmiques poden constituir un motor en l’origen de noves espècies.Las reorganizaciones cromosómicas pueden originar nuevas especies, pues alteran la estructura tridimensional del genoma y facilitan el aislamiento reproductivo entre poblaciones divergentes. Sin embargo, los mecanismos moleculares subyacentes aún no se comprenden completamente. En este contexto, poblaciones naturales que presentan fusiones Robertsonianas (Rb) son un modelo único que nos permite estudiar estos procesos evolutivos. Este es el caso particular del sistema Rb de Barcelona (BRbS), caracterizado por tener ratones con un número diploide variable de entre 28 y 40 cromosomas, debido a la presencia de fusiones Rb en estado polimórfico (esto es, en homocigosis y/o heterocigosis). En esta tesis, hemos estudiado la espermatogénesis de ratones del BRbS, con un interés particular en la recombinación meiótica. Concretamente hemos abordamos dos objetivos: (i) estudiar los problemas de fertilidad derivados de las fusiones Rb y (ii) analizar las alteraciones en la recombinación asociadas con estas mismas. Para ello hemos empleado una metodología integradora que combina el estudio citogenético, el análisis de la estructura poblacional, la secuenciación genómica y la evaluación morfológica de espermatozoides. La secuenciación genómica incluye el análisis transcriptómico para evaluar la expresión de genes, así como la secuenciación de ADN de cadena simple para detectar los sitios de iniciación de la recombinación meiótica (Double Strand Breaks, DSBs). Con respecto al primer objetivo, nuestros resultados revelaron una compleja interacción entre las reorganizaciones cromosómicas y la meiosis. Aunque las fusiones Rb retrasan levemente la profase I, no impiden su progresión indicando tolerancia reproductiva a la variación cromosómica. Específicamente, hemos detectado un aumento en las interacciones entre cromosomas en ratones Rb en comparación con ratones salvajes sin fusiones. Esta reorganización incluye a los cromosomas sexuales, pues se asocian de forma recurrente con los autosómicos. Además, los datos de expresión genética indicaron que las fusiones Rb provocan cambios generalizados en todos los cromosomas, y no exclusivamente en los fusionados. Además, el testículo presenta un estado proinflamatorio, con activación de genes ribosomales y baja expresión de genes involucrados en la adhesión celular. Además, hemos detectado cambios morfológicos en la cabeza del espermatozoide, destacando un gancho más corto. En cuanto al segundo objetivo, hemos detectado importantes cambios en la recombinación meiótica. Los análisis a nivel poblacional revelaron mayor diferenciación genética en ratones Rb que en los controles, sugiriendo que las fusiones restringen el intercambio genético entre poblaciones. A esta diferenciación genética también contribuye la gran diversidad de alelos de Prdm9 detectados en este estudio. Además, el análisis de alta resolución (kb) de DSBs nos ha permitido identificar regiones con alta recombinación independientes de Prdm9 en ratones Rb, indicando mecanismos adaptativos para iniciar la recombinación. Por otra parte, el número de entrecruzamientos cromosómicos (crossovers, COs) es menor en ratones Rb y su localización más telomérica, debido a un mayor efecto centromérico y de interferencia entre COs. Finalmente, hemos detectado menor carga de la proteína centromérica CENP-A en ratones Rb, particularmente cuando los cromosomas fusionados no están completamente sinapsados. A pesar de las alteraciones observadas, estos ratones Rb son fértiles. Por ello, estos resultados destacan mecanismos moleculares que permiten a poblaciones naturales tolerar grandes reorganizaciones genómicas y preservar a la vez sus funciones celulares. En resumen, los cambios aquí descritos muestran cómo las reorganizaciones cromosómicas pueden desencadenar la formación de nuevas especies.Chromosomal rearrangements can drive speciation by reshaping the genome architecture and facilitating reproductive isolation between divergent populations. Yet, the molecular mechanisms behind this pattern are not fully understood. In this context, natural populations of house mice carrying Robertsonian (Rb) fusions serve as a valuable natural model for examining these evolutionary processes. In particular, the Barcelona Rb system (BRbS) features polymorphic Rb fusions, in both homozygous and heterozygous states, resulting in mice with diploid numbers ranging from 28 to 40 chromosomes. In this thesis, we investigated the spermatogenesis in mice from the BRbS, paying special attention to meiotic recombination. Specifically, we addressed two interconnected objectives: (i) to evaluate fertility costs and meiotic functional constraints imposed by Rb fusions; and (ii) to analyze changes in the recombination landscape associated with Rb fusions. To archive these objectives, we employed an integrative methodological framework by combining cytogenetics, population structure analysis, highthroughput sequencing and morphological evaluation of sperm. High-throughput sequencing approaches included transcriptomic profiling to assess gene expression changes and single-strand DNA sequencing to map genome-wide double-strand break initiation sites. Regarding to the first objective, our findings revealed a complex interplay between conserved meiotic mechanisms and chromosomal reorganizations. While Rb fusions induced mild delays during prophase I, they did not prevent successful meiotic completion, highlighting the resilience to large-scale structural variation. Specifically, Rb mice exhibit an increased frequency of heterologous chromosomal interactions relative to wild mice without Rb fusions. This reorganization also extends to the sex chromosomes which exhibited frequent associations with autosomes. Moreover, genome-wide transcriptomic data indicated that Rb fusions can lead to widespread gene expression changes, not limited to fused chromosomes. In testicular tissue, we detected a pro-inflammatory profile, up-regulation of ribosomal genes, and down-regulation of genes involved in cell-to-cell adhesion. Additionally, these molecular alterations were accompanied by sperm head morphological changes, including shorter hook and thinner head. As for the second objective, we detected key signatures of meiotic recombination dynamics associated with Rb fusions. Population-level analyses revealed significant genetic differentiation patterns of Rb fusions, suggesting an incipient role in limiting genetic exchange between populations. The diversity of Prdm9 alleles further modulated these effects, as distinct variants generate population-specific recombination signatures. Fine-scale mapping of DSB formation uncovered an increased use of PRDM9-independent recombination hotspots in Rb carriers, indicating adaptive recombination initiation mechanisms. Additionally, crossover (CO) formation was systematically reduced in Rb mice and redistributed toward telomeric regions, likely due to a high centromeric effect and increased CO interference. Lastly, we detected that the assembly of the centromeric protein CENP-A was reduced in Rb mice, particularly in alternative configurations of Rb fusions. Despite the observed alterations, overall fertility remained preserved in Rb mice. These results highlighted the balancing mechanisms that enable natural populations to accommodate large-scale genome reorganizations while preserving essential cellular functions. Overall, the observed chromatin remodeling, transcriptomic responses, and recombination landscape shifts provided critical insights into the mechanisms by which chromosomal rearrangements can drive speciation.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biologia Cel·lula

    Innovación en la enseñanza de la trigonometría universitaria: diseño e implementación de una trayectoria hipotética de aprendizaje para ecuaciones trigonométricas con infinitas soluciones

    No full text
    Aquesta tesi doctoral va tenir com a objectiu dissenyar, implementar i avaluar una trajectòria hipotètica d'aprenentatge (THA) per a facilitar la construcció del concepte d'equacions trigonomètriques amb infinites solucions, en estudiants de primer any d'enginyeria. Es va fonamentar teòricament en les tipologies d'errors de Radatz (1979), Movshovitz-Hadar et al. (1987) i Socas (1997), així com en el constructe de THA proposat per Simon (1995) i l'heurística de disseny dels models emergents (Gravemeijer, 1999). La metodologia va ser la recerca basada en el disseny. La recerca es va desenvolupar en tres fases. En la primera fase es va efectuar un estudi sobre els errors que cometen els estudiants de primer any d'enginyeria en resoldre equacions trigonomètriques. Aquest estudi va constituir un input clau per al disseny de la THA preliminar per a la construcció d'equacions trigonomètriques amb infinites solucions. En la segona fase, es van realitzar dos cicles d'experimentació amb estudiants d'enginyeria, la qual cosa va permetre aplicar i ajustar progressivament la proposta didàctica. En la tercera fase es va efectuar una anàlisi retrospectiva del progrés dels estudiants en la construcció del concepte matemàtic, la qual cosa va permetre validar i refinar la THA. Els resultats obtinguts proporcionen evidències que la THA va contribuir al fet que els estudiants progressessin des del model-de conjunt solució d'equacions trigonomètriques amb solucions finites en intervals delimitats cap al model-per a conjunt solució d'equacions trigonomètriques amb infinites solucions. Els nivells d'activitat de l'heurística de disseny dels models emergents van donar als estudiants l'oportunitat d'anar construint el concepte d'equacions trigonomètriques amb infinites solucions, des de la seva activitat matemàtica informal (situar angles en la circumferència unitària) cap a un raonament matemàtic més formal (resolució d'equacions trigonomètriques en context). Aquesta tesi ofereix una contribució pràctica i teòrica en l'ensenyament universitari de les matemàtiques. Des de la perspectiva teòrica, aquesta recerca contribueix a l'avanç del coneixement didàctic en trigonometria universitària, proporcionant evidència empírica sobre l'aplicabilitat de l'heurística de models emergents en contextos d'educació superior. Des de la pràctica, la identificació i classificació sistemàtica d'errors específics proporciona informació valuosa per al disseny curricular i la planificació docent, mentre que la THA desenvolupada constitueix una eina pedagògica directament aplicable en cursos de geometria per a enginyeria.Esta tesis doctoral tuvo como objetivo diseñar, implementar y evaluar una trayectoria hipotética de aprendizaje (THA) para facilitar la construcción del concepto de ecuaciones trigonométricas con infinitas soluciones, en estudiantes de primer año de ingeniería. Se fundamentó teóricamente en las tipologías de errores de Radatz (1979), Movshovitz-Hadar et al. (1987) y Socas (1997), así como en el constructo de THA propuesto por Simon (1995) y la heurística de diseño de los modelos emergentes (Gravemeijer, 1999). La metodología fue la investigación basada en el diseño. La investigación se desarrolló en tres fases. En la primera fase se efectuó un estudio sobre los errores que cometen los estudiantes de primer año de ingeniería al resolver ecuaciones trigonométricas. Este estudio constituyó un insumo clave para el diseño de la THA preliminar para la construcción de ecuaciones trigonométricas con infinitas soluciones. En la segunda fase, se realizaron dos ciclos de experimentación con estudiantes de ingeniería, lo que permitió aplicar y ajustar progresivamente la propuesta didáctica. En la tercera fase se efectuó un análisis retrospectivo del progreso de los estudiantes en la construcción del concepto matemático, lo que permitió validar y refinar la THA. Los resultados obtenidos proporcionan evidencias de que la THA contribuyó a que los estudiantes progresaran desde el modelo-de conjunto solución de ecuaciones trigonométricas con soluciones finitas en intervalos acotados hacia el modelo-para conjunto solución de ecuaciones trigonométricas con infinitas soluciones. Los niveles de actividad de la heurística de diseño de los modelos emergentes dieron a los estudiantes la oportunidad de ir construyendo el concepto de ecuaciones trigonométricas con infinitas soluciones, desde su actividad matemática informal (ubicar ángulos en la circunferencia unitaria) hacia un razonamiento matemático más formal (resolución de ecuaciones trigonométricas en contexto). Esta tesis ofrece una contribución práctica y teórica en la enseñanza universitaria de las matemáticas. Desde la perspectiva teórica, esta investigación contribuye al avance del conocimiento didáctico en trigonometría universitaria, proporcionando evidencia empírica sobre la aplicabilidad de la heurística de modelos emergentes en contextos de educación superior. Desde la práctica, la identificación y clasificación sistemática de errores específicos proporciona información valiosa para el diseño curricular y la planificación docente, mientras que la THA desarrollada constituye una herramienta pedagógica directamente aplicable en cursos de geometría para ingeniería.This doctoral thesis aimed to design, implement, and evaluate a hypothetical learning trajectory (HLT) to facilitate the construction of the concept of trigonometric equations with infinite solutions among first-year engineering students. The theoretical framework was based on the error typologies proposed by Radatz (1979), Movshovitz-Hadar et al. (1987), and Socas (1997), as well as on Simon’s (1995) construct of HLT and the design heuristic of emergent models (Gravemeijer, 1999). The methodology followed was design-based research. The study was carried out in three phases. In the first phase, a study was conducted on the errors made by first-year engineering students when solving trigonometric equations. This study served as a key input for the design of the initial HLT for constructing trigonometric equations with infinite solutions. In the second phase, two experimental cycles were carried out with engineering students, allowing for the progressive implementation and refinement of the didactic proposal. In the third phase, a retrospective analysis was conducted on students’ progress in constructing the mathematical concept, which enabled the validation and refinement of the HLT. The results provide evidence that the HLT supported students in progressing from a model-of the solution set of trigonometric equations with finite solutions within bounded intervals to a model-for the solution set of trigonometric equations with infinite solutions. The levels of activity in the design heuristic of emergent models offered students opportunities to build the concept of trigonometric equations with infinite solutions, starting from their informal mathematical activity (locating angles on the unit circle) toward more formal mathematical reasoning (solving trigonometric equations in context). This thesis offers both practical and theoretical contributions to university-level mathematics education. From a theoretical perspective, it advances didactical knowledge in university trigonometry by providing empirical evidence of the applicability of the emergent models heuristic in higher education contexts. From a practical standpoint, the systematic identification and classification of specific errors provide valuable information for curriculum design and instructional planning, while the developed HLT serves as a pedagogical tool directly applicable in geometry courses for engineering students.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educaci

    Advanced scaffolds incorporating bacterial cellulose for improved 3D cell microenvironments

    No full text
    Aquesta tesi explora el desenvolupament de bastides avançades, o scaffolds en anglès, per al cultiu cel·lular en 3D amb la perspectiva futura de contribuir a millorar el potencial terapèutic de les cèl·lules mesenquimals estromals (MSCs) en la medicina regenerativa. Les teràpies basades en MSCs són molt prometedores per a les malalties i els trastorns que encara no tenen tractament, gràcies a les seves capacitats antiinflamatòries i regeneratives. Tot i això, la seva translació clínica es veu obstaculitzada per algunes limitacions relacionades amb la seva expansió in vitro. Per superar aquests desafiaments, el precondicionament cel·lular és una estratègia prometedora, que consisteix a cultivar cèl·lules en un microentorn tridimensional (3D) similar al seu entorn natural. Els hidrogels biocompatibles, especialment aquells derivats de la matriu extracel·lular (ECM), són scaffolds adequats pel cultiu en 3D, ja que proporcionen un alt grau de semblança amb els entorns cel·lulars originals. Aprofitant l'estructura fibrosa i la nanoescala de la cel·lulosa bacteriana (BC), similar a la del col·lagen, així com la seva gran puresa, resistència mecànica i biocompatibilitat; en aquest treball es van fabricar hidrogels que imiten l'ECM per cultiu cel·lulars en 3D in vitro. Es van explorar tres tipus de scaffolds: a) scaffolds basats en fibres de BC natives que reprodueixen les propietats estructurals de l'ECM; b) scaffolds de fibres de BC funcionalitzades amb pèptids bioactius que milloren les propietats d'adhesió cel·lular; i c) scaffolds de fibres de BC combinades amb components de l'ECM derivats de tendons de cua de rata o pulmons de porc que generen scaffolds tridimensionals que afavoreixen el creixement cel·lular i imiten les propietats fisicoquímiques dels teixits nadius. A més, es va avaluar el precondicionament de les MSCs en aquests entorns fisiomimètics mitjançant l'estudi de característiques cel·lulars clau, com ara la morfologia, les forces de tracció i la motilitat, fonamentals per a l'eficàcia de les accions terapèutiques. Els resultats indiquen que els scaffolds basats en BC, especialment en combinació amb components d'ECM, creen un microentorn adequat pel condicionament de les MSCs, influint en el comportament migratori cel·lular. Aquest treball posa en relleu el potencial de la BC en el desenvolupament de scaffolds cel·lulars 3D personalitzables per avançar en el cultiu cel·lular en 3D i la medicina regenerativa.Esta tesis explora el desarrollo de andamios avanzados, o scaffolds en inglés, para el cultivo celular en 3D con la perspectiva futura de contribuir a mejorar el potencial terapéutico de células mesenquimales estromales (MSCs) en medicina regenerativa. Las terapias basadas en MSCs son muy prometedoras para enfermedades y trastornos que aún no tienen tratamiento gracias a sus capacidades antiinflamatorias y regenerativas. Sin embargo, su traslación clínica se ve obstaculizada por algunas limitaciones relacionadas con su expansión in vitro. Para superar estos desafíos, el pre-acondicionamiento celular se ha revelado como una estrategia prometedora, que consiste en cultivar células en un microentorno tridimensional (3D) similar al nativo antes del trasplante. Los hidrogeles biocompatibles, especialmente aquellos derivados de la matriz extracelular (ECM), son scaffolds adecuados para el cultivo en 3D, que proporcionan un alto grado de semejanza con los entornos celulares nativos. Aprovechando la estructura fibrosa y la nanoescala de la celulosa bacteriana (BC), similar a la del colágeno, así como su gran pureza, resistencia mecánica y biocompatibilidad; en este trabajo se fabricaron hidrogeles que imitan la ECM para el cultivo celular 3D in vitro. Se exploraron tres tipos de scaffolds: a) scaffolds basados en fibras de BC nativas que reproducen las propiedades estructurales de la ECM, b) scaffolds de fibras de BC funcionalizadas con péptidos bioactivos que mejoran las propiedades de adhesión celular. y c) scaffolds de fibras de BC combinadas con componentes de la ECM derivados de tendones de cola de rata o pulmones de cerdo que generan scaffolds tridimensionales que favorecen el crecimiento celular e imitan las propiedades fisicoquímicas de los tejidos nativos. Además, se evaluó el acondicionamiento de las MSCs en estos entornos fisio-miméticos mediante el estudio de características celulares clave, como la morfología, las fuerzas de tracción y la motilidad, fundamentales para la eficacia de las acciones terapéutica. Los resultados indican que los scaffolds basados en BC, especialmente en combinación con componentes de ECM crean un microentorno adecuado para el pre-acondicionamiento de las MSCs, influyendo en el comportamiento migratorio celular. Este trabajo pone de relieve el potencial de la BC en el desarrollo de scaffolds celulares 3D personalizables para avanzar en el campo del cultivo celular en 3D y la medicina regenerativa.This thesis explores the development of advanced scaffolds for 3D cell culture with the ultimate vision of contributing to enhancing the therapeutic potential of mesenchymal stromal cells (MSCs) in regenerative medicine. MSC-based therapies hold significant promise for diseases and disorders that have yet to be treated thanks to their anti-inflammatory and regenerative capabilities. However, clinical translation is hindered by some limitations related to their in vitro expansion. To overcome these challenges, cell priming, or preconditioning, has emerged as a promising strategy which consists in culturing cells in a 3D native-like microenvironment before transplantation. Biocompatible hydrogels, especially those derived from the extracellular matrix (ECM), are suitable scaffolds for 3D cell culture, as they provide a high degree of resemblance to the native cellular environments. Taking advantage of the bacterial cellulose’s (BC) fibrous and nanoscale structure similar to that of collagen, as well as its high purity, mechanical strength, and biocompatibility; this work produced hydrogels that mimic the ECM for 3D in vitro cell culture. Various scaffolds were explored based on a) native BC fibers, b) BC fibers functionalized with bioactive peptides that enhanced cell adhesion, and c) BC fibers combined with ECM-derived components from rat tail tendons or pig lungs, yielding 3D scaffolds that support cell growth and mimic the physico-chemical properties of native tissues. Additionally, MSC priming within these physiomimetic environments was evaluated by studying key cell characteristics, such as morphology, traction forces, and motility, which are critical for effective therapeutic actions. The findings indicate that BC-based scaffolds, particularly in combination with ECM components, create a suitable microenvironment for MSC priming, influencing cell migratory behavior. This work highlights the potential of BC in developing tailorable 3D cell-laden scaffolds to advance the field of 3D cell culture and regenerative medicine.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biotecnologi

    Tutela cautelar, preliminar y preventiva de la propiedad industrial

    No full text
    Aquesta investigació aborda la tutela processal dels drets de propietat industrial en l'àmbit civil espanyol. En concret, el treball analitza quatre instruments processals disponibles per a fer front de manera peremptòria a les infraccions d'aquests drets, centrant-se en les accions civils i excloent les sancions penals. S'examinen figures clau com les diligències preliminars, les mesures cautelars i els escrits preventius, amb especial èmfasi en la seva regulació a partir de la Llei de Patents 24/2015 i la Llei d'Enjudiciament Civil. En la primera part, s'estudien els principis generals que regeixen la competència i la legitimació processal, abordant l'evolució legislativa i les interpretacions doctrinals i jurisprudencials més rellevants. La investigació destaca com les disposicions processals de la Llei de Patents s'apliquen supletòriament a altres normatives de propietat industrial, com la Llei de Marques i la Llei de Dissenys Industrials, unificant criteris i aportant coherència al sistema processal. En la segona part, s'aprofundeix en les eines processals per a la tutela preventiva i cautelar, analitzant les diligències preliminars i les diligències de comprovació de fets, que permeten als titulars de drets obtenir informació prèvia al procés judicial i garantir la preservació de proves. Així mateix, s'examinen les mesures cautelars com a garantia de l'efectivitat de la futura sentència i la figura dels escrits preventius, d'origen alemany (Die Schutzschrift), introduïts per la Llei de Patents per garantir el dret a ser escoltat abans de l'adopció de mesures cautelars inaudita parte. De l'estudi realitzat, s'han evidenciat certes deficiències i llacunes normatives en les regulacions analitzades, fet que pot comprometre l'eficàcia de la protecció processal dels drets de propietat industrial. En conseqüència, es plantegen propostes de lege ferenda orientades a reforçar la tutela judicial efectiva, garantint una major seguretat jurídica i coherència en l'aplicació dels diferents instruments processals.Esta investigación aborda la tutela procesal de los derechos de propiedad industrial en el ámbito civil español. En concreto, el trabajo analiza cuatro instrumentos procesales disponibles para hacer frente de forma perentoria a las infracciones de estos derechos, centrándose en las acciones civiles y excluyendo las sanciones penales. Se examinan figuras clave como las diligencias preliminares, las medidas cautelares y los escritos preventivos, con especial énfasis en su regulación a partir de la Ley de Patentes 24/2015 y la Ley de Enjuiciamiento Civil. En la primera parte, se estudian los principios generales que rigen la competencia y legitimación procesal, abordando la evolución legislativa y las interpretaciones doctrinales y jurisprudenciales más relevantes. La investigación destaca cómo las disposiciones procesales de la Ley de Patentes se aplican supletoriamente a otras normativas de propiedad industrial, como la Ley de Marcas y la Ley de Diseños Industriales, unificando criterios y aportando coherencia al sistema procesal. En la segunda parte, se profundiza en las herramientas procesales para la tutela preventiva y cautelar, analizando las diligencias preliminares y las diligencias de comprobación de hechos, que permiten a los titulares de derechos recabar información previa al proceso judicial y garantizar la preservación de pruebas. Asimismo, se examinan las medidas cautelares como garantía para la efectividad de la futura sentencia y la figura de los escritos preventivos, de origen aleman (Die Schutzschrift), introducidos por la Ley de Patentes para garantizar el derecho a ser oído antes de la adopción de medidas cautelares inaudita parte. De todo el estudio realizado, se han evidenciado ciertas deficiencias y lagunas normativas en las regulaciones analizadas, lo que puede comprometer la eficacia de la protección procesal de los derechos de propiedad industrial. En consecuencia, se plantean propuestas de lege ferenda orientadas a reforzar la tutela judicial efectiva, garantizando una mayor seguridad jurídica y coherencia en la aplicación de los distintos instrumentos procesales.This research addresses the procedural protection of industrial property rights in the Spanish civil law system. Specifically, the study analyzes four procedural instruments available to promptly address infringements of these rights, focusing on civil actions while excluding criminal sanctions. Key procedural tools such as preliminary proceedings, precautionary measures, and protective letters are examined, with special emphasis on their regulation under Patent Law 24/2015 and the Civil Procedure Act. The first part explores the general principles governing jurisdiction and procedural standing, addressing legislative developments and the most relevant doctrinal and case law interpretations. The research highlights how the procedural provisions of the Patent Law apply subsidiarily to other industrial property regulations, such as the Trademark Law and the Industrial Designs Law, thus unifying criteria and enhancing coherence within the procedural system. The second part delves into procedural tools for preventive and precautionary protection, analyzing preliminary proceedings and fact-finding measures, which allow rights holders to gather information before judicial proceedings and ensure the preservation of evidence. Precautionary measures are also examined as a safeguard for the effectiveness of future rulings, along with protective letters of German origin (Die Schutzschrift), introduced by the Patent Law to ensure the right to be heard before the adoption of inaudita parte precautionary measures. Throughout the study, certain deficiencies and regulatory gaps have been identified, potentially compromising the effective procedural protection of industrial property rights. Consequently, lege ferenda proposals are presented, aimed at strengthening effective judicial protection by ensuring greater legal certainty and consistency in the application of the various procedural instruments.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Dre

    Certifying quantum resources in many-body systems from accessible observables

    No full text
    Tesi amb menció de Doctorat Internacional(English) This thesis primarily aims at developing reliable theoretical tools to certify the preparation of entangled states and other quantum correlations in many-body systems from accessible observables. In doing so, we reconcile various information-theoretic measures to the laboratory by constructing witnesses that can be readily tested in current experiments. In the course of this work, we address the certification of a number of resources related to quantum entanglement ranging from coherence to Bell nonlocality. A common aspect among these resources is their convexity, namely, the fact that the resource content cannot be produced nor amplified by mere statistical mixing of different states. This observation is also a key technical property for almost all of our contributions. Here, we focus on those many-body systems that are most easily probed by permutation-invariant or collective observables, such as spin ensembles or spinor Bose Einstein condensates. In this respect, the symmetries of the observables can be leveraged to construct entanglement criteria with a more favorable scaling. The resource content of a physical system is certified from the statistics it produces. Within the quantum formalism, such statistics are encoded in the density matrix, which is reconstructed based on finite information from experimentally available probes. We start the thesis by outlining a practical machine-learning assisted protocol to improve and denoise the inference of such statistics in realistic scenarios. Subsequently, we discuss the certification of metrologically useful entanglement by introducing a simple algorithm to evaluate the minimal quantum Fisher information compatible with a set of arbitrary mean values. Our approach enables to systematically tighten well-known spin-squeezing parameters and reveal the sensing power of many-body states with minimal experimental effort. Next, we address the detection of entanglement from averages and uncertainties of collective observables by formulating a single condition testing a number of witnesses, including those proposed in the past such as the generalized spin squeezing inequalities. We apply our approach to unveil new entanglement witnesses tailored to Bose-Einstein condensates based on Zeeman sublevels populations. We also discuss, to some extent, the witnessing of the Schmidt number, the central bipartite entanglement measure, using similar observables. Then, we tackle the converse problem of detecting separable states from mathematical techniques based on invertible positive maps. The last part of the thesis is devoted to Bell nonlocality, one of the strongest forms of nonclassicality beyond quantum entanglement. We first scale Bell dimension witness, i.e. criteria whose violation signals the impossibility of explaining the inferred statistics with a Hilbert space of a given local dimension, to the many-body regime. In particular, we propose that the violation depth of a specific three-outcome Bell inequality can be used to robustly certify the number of qutrits in an ensemble. We close the thesis by presenting a data-driven approach to detect Bell nonlocality from one- and two-body spin correlations averaged over all permutation of parties. This methodology allows us to discover tighter Bell inequalities tailored to spin squeezed states and many-body spin singlets of arbitrary spin.(Català) Aquesta tesi té com a objectiu principal desenvolupar eines teòriques fiables per a certificar la preparació d’estats entrellaçats i altres correlacions quàntiques en sistemes de molts cossos a partir d’observables accessibles. En fer-ho, reconciliem diverses mesures de la teoria de la informació amb el laboratori construint criteris que es poden provar fàcilment en experiments actuals. Al llarg d’aquest treball, abordem la certificació d’un seguit de recursos relacionats amb l’entrellaçament quàntic que van des de la coherència fins a la nolocalitat de Bell. Un aspecte comú entre aquests recursos és la seva convexitat, és a dir, el fet que el contingut útil no es pot produir ni amplificar mitjançant una simple barreja estadística d'estats diferents. Aquesta observació és també una propietat tècnica clau per a gairebé totes les nostres contribucions. Aquí, ens centrem en aquells sistemes de molts cossos que són més fàcils d'explorar mitjançant observables invariants sota permutacions o col·lectius, com ara les col·lectivitats d'espins o els condensats de Bose-Einstein amb espín. En aquest sentit, es poden aprofitar les simetries dels observables per construir criteris d’entrellaçament amb una complexitat més favorable. El contingut útil d’un sistema físic es certifica a partir de les estadístiques que produeix. Dins del formalisme quàntic, aquestes estadístiques es codifiquen en la matriu densitat, que es pot reconstruir a partir de la informació finita obtinguda de les mesures experimentals disponibles. Comencem la tesi exposant un protocol pràctic assistit per aprenentatge automàtic per millorar i reduir el soroll en la inferència d’aquestes estadístiques en escenaris realistes. Posteriorment, discutim la certificació de l’entrellaçament útil per a la metrologia introduint un algoritme senzill per avaluar la mínima informació quàntica de Fisher compatible amb un conjunt de valors mitjans arbitrari. El nostre enfocament permet millorar sistemàticament alguns criteris d'entrellaçament àmpliament utilitzats i revelar el potencial de detecció dels estats de molts cossos amb requeriments experimentals mínims. A continuació, abordem la detecció de l’entrellaçament a partir de les mitjanes i incerteses d’observables col·lectius formulant una condició única que comprova diverses condicions, inclosos les proposades en el passat. Apliquem el nostre enfocament per a descobrir nous criteris d’entrellaçament adaptats als condensats de Bose-Einstein i basats en les poblacions dels subnivells de Zeeman. També discutim, fins a cert punt, la detecció del nombre de Schmidt, la mesura central de l’entrellaçament bipartit, utilitzant observables similars. Després, abordem el problema invers de detectar estats separables a partir de tècniques matemàtiques basades en mapes positius invertibles. L'última part de la tesi està dedicada a la nolocalitat de Bell, una de les formes més fortes de noclàssicitat més enllà de l'entrellaçament quàntic. Primer escalem els testimonis de dimensió de Bell, és a dir, criteris la violació dels quals indica la impossibilitat d’explicar les estadístiques inferides amb un espai de Hilbert d’una dimensió local determinada, al règim de molts cossos. En particular, proposem que la profunditat de la violació d’una desigualtat de Bell es pot utilitzar per certificar de manera robusta el nombre de qutrits en un sistema. Tanquem la tesi presentant un enfocament basat en dades per detectar no-localitat de Bell a partir de correlacions d’espins d’una partícula i de dos partícules promitjats sobre totes les permutacions de lees partícules. Aquesta metodologia ens permet descobrir desigualtats de Bell més robustes violades per estats de molts cossos amb interès físic.(Español) Esta tesis tiene como objetivo principal desarrollar herramientas teóricas confiables para certificar la preparación de estados entrelazados y otras correlaciones cuánticas en sistemas de muchos cuerpos a partir de observables accesibles. Al hacerlo, reconciliamos diversas medidas teóricas de la información con el laboratorio mediante la construcción de criterios que puedan ser probados en experimentos actuales. En el transcurso de este trabajo, abordamos la certificación de varios recursos relacionados con el entrelazamiento cuántico, desde la coherencia hasta la no localidad de Bell. Un aspecto común entre estos recursos es su convexidad, es decir, el hecho de que el contenido de recurso no puede ser producido ni amplificado por la mera mezcla estadística de diferentes estados. Esta observación es también una propiedad técnica clave para casi todas nuestras contribuciones. Aquí, nos enfocamos en aquellos sistemas de muchos cuerpos que son más fácilmente analizados mediante observables colectivos o invariantes bajo permutaciones, como las colectividades de espines o los condensados de Bose-Einstein de espines. En este sentido, las simetrías de los observables pueden aprovecharse para construir criterios de entrelazamiento con una escalabilidad más favorable. El contenido de recurso de un sistema físico se certifica a partir de las estadísticas que produce. Dentro del formalismo cuántico, tales estadísticas están codificadas en la matriz densidad, que se reconstruye basándose en información finita obtenida experimentalmente. Comenzamos la tesis describiendo un protocolo práctico asistido por aprendizaje automático para mejorar y reducir el ruido en la inferencia de dichas estadísticas en escenarios realistas. Posteriormente, discutimos la certificación de entrelazamiento útil para metrología introduciendo un algoritmo simple para evaluar la mínima información cuántica de Fisher compatible con un conjunto arbitrario de valores medios. Nuestro enfoque permite mejorar sistemáticamente criterios muy utilizados y revelar la sensibilidad de los estados de muchos cuerpos con un esfuerzo experimental mínimo. A continuación, abordamos la detección de entrelazamiento a partir de promedios e incertidumbres de observables colectivos, formulando una única condición que prueba un conjunto de criterios, incluidos aquellos propuestos en el pasado en forma de desigualdades. Aplicamos nuestro enfoque para descubrir nuevos criterios de entrelazamiento diseñados específicamente para condensados de Bose-Einstein y basados en medidas de poblaciones en los subniveles de Zeeman. También discutimos, hasta cierto punto, la certificación del número de Schmidt, la medida central del entrelazamiento bipartito, utilizando observables similares. Luego, abordamos el problema inverso de detectar estados separables mediante técnicas matemáticas basadas en mapas positivos invertibles. La última parte de la tesis está dedicada a la no localidad de Bell, una de las formas más fuertes de no clasicidad más allá del entrelazamiento cuántico. Primero escalamos los criterios de dimensión de Bell, es decir, criterios cuya violación señala la imposibilidad de explicar las estadísticas inferidas con un espacio de Hilbert de una dimensión local dada, al régimen de muchos cuerpos. En particular, proponemos que la profundidad de violación de una desigualdad de Bell puede usarse para certificar de manera robusta el número de qutrits en un conjunto. Cerramos la tesis presentando un enfoque basado en datos para detectar no localidad de Bell a partir de correlaciones de espín de uno y dos cuerpos promediadas sobre todas las permutaciones de las partículas. Esta metodología nos permite descubrir desigualdades de Bell más potentes especialmente diseñadas para estados de muchos cuerpos con interés físico.DOCTORAT EN FOTÒNICA (Pla 2013

    El campo pesquero chileno: una mirada desde los pescadores artesanales

    No full text
    La sobreexplotació dels recursos marins i el progressiu deteriorament de les pesqueries plantegen desafiaments urgents per a la governança i les comunitats costaneres a tot el món. Aquesta tesi doctoral se centra en el cas de les comunitats de pescadors artesanals dedicades a la merluga comuna a Xile amb la finalitat d’analitzar com s’organitzen, negocien i despleguen estratègies per a sostenir la seva forma de vida en un espai social marcat per tensions, disputes i incertesa. La recerca s’ha construït a partir d’un marc teòric que utilitza la teoria de camps per a promoure una visió relacional, històrica i estratègica de l’activitat pesquera artesanal. La metodologia emprada és de caràcter mixt, que utilitza observació participant, documents i entrevistes en profunditat, però també l’anàlisi de xarxes egocèntriques, topic detection i consens cultural, entre altres. Les dades es van recollir principalment a la regió de Valparaís entre 2021 i 2023, on es troba un conjunt significatiu de caletes artesanals que exploten la merluga comuna. En el Capítol 1 es presenta el problema central: la vulnerabilitat de la merluga comuna i la rellevància de les comunitats pesqueres artesanals que viuen d’aquest recurs. S’exposa, alhora, l’enfocament de camp que guia la nostra recerca. En el Capítol 2 es mostra el cas d’estudi de la zona central de Xile i la metodologia utilitzada. Revisem tres aspectes de la recerca en el Capítol 3: la posició de les ciències socials i la producció de coneixement sobre pesca artesanal a Xile, una aproximació al treball de camp a les caletes artesanals i a la Caleta Portales en particular, i una mirada al marc institucional xilenc relatiu a la sostenibilitat en la pesca artesanal en petita escala. En el Capítol 4 s’abordarà la producció científica sobre la pesca artesanal a nivell global, s’examinarà com s’articulen les col·laboracions entre disciplines i regions geogràfiques, i es destacarà la contribució específica de les ciències socials, especialment des dels titulars del camp i el talcalled Sur Global. Per la seva banda, el Capítol 5 indagarà en la categoria de pesca artesanal com a estratègia històrica per a fer front a la irrupció de la pesca industrial i analitzarà com la col·lectivitat de pescadors aconsegueix avantatges legals i socials en definir-se com a artesanals i quines tensions sorgeixen al voltant d’aquesta construcció. En el Capítol 6 es aprofundirà en la quotidianitat de la caleta, exposant la manera en què els pescadors generen i comparteixen informació tant ecològica com econòmica i com es configuren els preus de primera venda a partir de relacions socials. En el Capítol 7 es presentarà un estudi de xarxes egocèntriques que demostra com els pescadors es vinculen amb diferents actors (industrials, administració, científics, etc.) per a accedir a diferents tipus de capitals: econòmics, tecnològics i simbòlics, i es proposaran tipologies d’estratègies relacionals que reflecteixen la heterogeneïtat del sector. Finalment, en el Capítol 8 s’analitzaran les representacions culturals al voltant de la pesca artesanal de merluga comuna i com afecten i vulneren els seus actors. Finalment, s’exposen les conclusions sobre la rellevància de la teoria de camps per a comprendre l’agència dels pescadors i les seves disputes pels recursos, el paper de la cultura i la història en la constitució de la categoria de pesca artesanal i el rol de la sostenibilitat com a força que orienta l’organització del camp pesquer. A més, es plantegen limitacions i possibles línies futures de recerca, com ara l’ampliació de l’estudi al seguiment de la merluga en mercats internacionals i l’aprofundiment en la perspectiva de gènere i en la inclusió d’altres actors del camp pesquer.La sobreexplotación de los recursos marinos y el progresivo deterioro de las pesquerías plantean desafíos urgentes para la gobernanza y las comunidades costeras en todo el mundo. Esta tesis doctoral se centra en el caso de las comunidades de pescadores artesanales dedicadas a la merluza común en Chile con el propósito de analizar cómo se organizan, negocian y despliegan estrategias para sostener su forma de vida en un espacio social marcado por tensiones, disputas e incertidumbre. La investigación se ha construido a partir de un marco teórico que utiliza la teoría de campos para promover una visión relacional, histórica y estratégica de la actividad pesquera artesanal. La metodología empleada es de carácter mixto que usa observación participante, documentos y entrevistas en profundidad, pero también el análisis de redes egocéntricas, topic detection y consenso cultural, entre otras. Los datos se recogieron principalmente en la región de Valparaíso entre 2021 y 2023 donde se halla un conjunto significativo de caletas artesanales que explotan la merluza común. En el Capítulo 1 se presenta el problema central la vulnerabilidad de la merluza común y la relevancia de las comunidades pesqueras artesanales que viven de este recurso. Se expone asimismo el enfoque de campo que guía nuestra investigación. En el Capítulo 2 se muestra el caso de estudio de la zona central de Chile y la metodología utilizada. Revisamos tres aspectos de la investigación en el Capítulo 3: la posición de las ciencias sociales y la producción de conocimiento sobre pesca artesanal en Chile, una aproximación al trabajo de campo en las caletas artesanales y a la Caleta Portales en particular, y una mirada al marco institucional chileno relativo a la sostenibilidad en la pesca artesanal en pequeña escala. En el Capítulo 4 se aborda la producción científica sobre la pesca artesanal a nivel global, se examina cómo se articulan las colaboraciones entre disciplinas y regiones geográficas y se destaca la contribución específica de las ciencias sociales, especialmente desde los titulares del campo y el llamado Sur Global. Por su parte el Capítulo 5 indaga en la categoría de pesca artesanal como estrategia histórica para hacer frente a la irrupción de la pesca industrial y analiza cómo la colectividad de pescadores logra ventajas legales y sociales al definirse como artesanales y qué tensiones surgen en torno a dicha construcción. En el Capítulo 6 se profundiza en la cotidianidad de la caleta exponiendo la manera en que los pescadores generan y comparten información tanto ecológica como económica y cómo se configuran los precios de primera venta a partir de relaciones sociales. En el Capítulo 7 se presenta un estudio de redes egocéntricas que demuestra cómo los pescadores se vinculan con distintos actores industriales administración, científicos, etc., para acceder a diferentes tipos de capitales económicos tecnológicos y simbólicos y se proponen tipologías de estrategias relacionales que reflejan la heterogeneidad del sector. Para finalizar en el Capítulo 8 se analizan las representaciones culturales en torno a la pesca artesanal de merluza común y cómo afectan y vulneran a sus actores. Finalmente, se exponen las conclusiones sobre la relevancia de la teoría de campos para comprender la agencia de los pescadores y sus disputas por los recursos, el papel de la cultura y la historia en la constitución de la categoría de pesca artesanal y el rol de la sustentabilidad como fuerza que orienta la organización del campo pesquero. Además, se plantean limitaciones y posibles líneas futuras de investigación tales como la ampliación del estudio al seguimiento de la merluza en mercados internacionales y la profundización en la perspectiva de género y en la inclusión de otros actores del campo pesquero.The overexploitation of marine resources and the growing unsustainability of fisheries pose urgent challenges to governance and the survival of coastal communities worldwide. This doctoral thesis focuses on the case of artisanal fishing communities dedicated to the common hake in Chile, aiming to analyze how they organize, negotiate, and deploy strategies to sustain their way of life in a social space marked by tensions, disputes, and uncertainty. The research is framed by field theory, which promotes a relational, historical, and strategic vision of artisanal fishing activity. The methodology employed is mixed, incorporating participant observation, documents, and in-depth interviews, as well as egocentric network analysis, topic detection, and cultural consensus analysis, among others. Data was primarily collected in the Valparaíso region between 2021 and 2023, where many artisanal fishing coves exploit the common hake. Chapter 1 introduces the central problem: the vulnerability of the common hake and the importance of the artisanal fishing communities that rely on this resource. It also lays out the field-based approach that guides our investigation. Chapter 2 presents the case study—the central zone of Chile—and the methodology used. In Chapter 3, we review three investigative aspects: the position of the social sciences and the production of knowledge about artisanal fishing in Chile; an approach to fieldwork in artisanal coves, focusing on Caleta Portales; and an overview of Chilean institutions related to sustainability in small-scale artisanal fishing. Chapter 4 examines global scientific production on artisanal fishing, exploring how collaborations among disciplines and geographical regions are structured, and highlighting the specific contribution of the social sciences, particularly from the field incumbents and the Global South. Chapter 5 analyzes the category of artisanal fishing as a historical strategy to confront the emergence of industrial fishing and examines how the collective of fishers gain legal and social advantages by defining themselves as “artisanal,” as well as what tensions arise around that construction. Chapter 6 delves into the daily life of the cove, illustrating how fishers generate and share both ecological and economic information and how first-sale prices are shaped through social relationships. Chapter 7 presents an egocentric network study showing how fishers connect with various actors—industry, government, scientists, etc.—to access different types of capital—economic, technological, and symbolic—and proposes relational strategy typologies that reflect the sector's diversity. Lastly, Chapter 8 analyzes the cultural representations surrounding common-hake artisanal fishing and how they affect and undermine its actors. Finally, conclusions are presented regarding the relevance of field theory in understanding fishers' agency and their resource-related disputes, the role of culture and history in constituting the category of artisanal fishing, and the role of sustainability as a driving force that shapes the organization of the fishing field. Additionally, limitations and possible future lines of research are proposed, such as expanding the study to trace hake in international markets and further exploring the gender perspective and the inclusion of other actors in the fishing field.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Antropologia Social i Cultura

    41,520

    full texts

    46,997

    metadata records
    Updated in last 30 days.
    Tesis Doctorals en Xarxa
    Access Repository Dashboard
    Do you manage Open Research Online? Become a CORE Member to access insider analytics, issue reports and manage access to outputs from your repository in the CORE Repository Dashboard! 👇