Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Fístulas arteriovenosas endovasculares. Una nueva opción para los pacientes en hemodiálisis.
No full textCompendi d'articlesLa tesis doctoral gira en torno a los resultados obtenido con la utilización de un nuevo sistema endovascular para la realización de fístulas arteriovenosas en los pacientes en hemodiálisis. Se trata de una tesis por compendio de publicaciones en la que se han incluido un total de 4 publicaciones. Una de ellas se trata de un estudio prospectivo descriptivo de los resultados obtenidos durante el primer año de seguimiento tras su realización. Otro de ellos compara prospectivamente los resultados de estas fistulas endovasculares con fistulas realizadas de manera quirúrgica a lo largo de un año tras su realización. El tercero se trata de una revisión sistemática de la literatura en la que se observa la disparidad de género que se encuentran en la utilización de estos dispositivos a pesar de tratarse de métodos novedosos y el último de ellos es un caso clínico que ejemplifica los beneficios que podrían tener dichos sistemas mínimamente invasivos.The doctoral thesis focuses on the results obtained using a new endovascular system to create arteriovenous fistulas in hemodialysis patients. It is a thesis by a compendium of publications, which includes four papers. One of them is a prospective descriptive study of the outcomes during the first year of follow-up after the procedure. Another is a prospective comparison of the results of these endovascular fistulas versus surgically created fistulas over a one-year follow-up period. The third is a systematic review of the literature, highlighting the gender disparity observed in the use of these devices, despite being innovative methods. The final publication is a clinical case that illustrates the potential benefits of these minimally invasive systems.Programa de Doctorat en Cièncie
DFT calculations towards predictive organo/organometallic chemistry
No full textENG- In the early 20th century, the development of quantum mechanics laid the groundwork for analysing the mechanisms underlying chemical processes. Today, studying the mechanism of a reaction allows for intervention in the chemical process to accelerate the reaction or improve its selectivity. Density Functional Theory (DFT) provides an efficient theoretical framework with low computational complexity for simulating various chemical processes. First, the enzymatic-like behaviour of iridium catalysts developed by Gramage-Doria et al. was studied by examining the distortions produced on the reagent and identifying which steric and electronic factors affect the reactivity of this system. Later modifications on first coordination sphere leads to a very fast reaction and DFT explains those experimental findings by means of non-covalent interactions. Similar analysis was then applied to the case of benzamides borylation. In this latter reaction, DFT and kinetic studies indicate the C – B bond formation as the TON – determining state. Then, the focus shifted to a computational analysis of a series of reactions catalysed by potassium tert-butoxide (KOtBu). The use of this potassium salt obviates the need for transition metals, and studying its reactivity led to the development of more eco friendly reactions. At the beginning, the research focuses on the reaction of 2-amino benzyl alcohols with aryl amides. Once unveiled the effect of potassium on this reaction, modifications on reactants were proposed. Consequently, new reactions were developed, tested and analysed. Moreover, DFT calculations could play a role in understanding wine chemistry, and it was helpful to unravel the complex scenario in wine solutions leading to the catechin oligomerization catalysed by acetaldehyde. On the other hand, the field of cross-metathesis was also investigated. DFT calculations predicted and analysed the greater reactivity of germasilsesquioxanes in alkene metathesis reactions with styrene catalysed by first-generation Grubbs catalysts. The reaction was explained in terms of strain and non-covalent interactions. Still in the realm of metathesis reactions, only by means of DFT it was possible to determine the role played by isomerization processes in alkyne metathesis catalysed by Jia’s new catalysts. Finally, DFT calculations and LFERs were used to determine which factors influence the cis trans equilibrium of benzanilides or the various properties of sterically hindered amines. In the first case, additionally predictive models were generated by using LOOCV and the prediction was verified experimentally. In the second case, trends and correlations were analysed by means of LFERs with the aim of maintaining a clear chemical results interpretationCAT- . A principis del segle XX, el desenvolupament de la mecànica quàntica va establir les bases per analitzar els mecanismes subjacents dels processos químics. Avui dia, l'estudi del mecanisme d'una reacció permet intervenir en el procés químic per accelerar la reacció o millorar-ne la selectivitat. La Teoria del Funcional de la Densitat (Density Functional Theory, DFT) proporciona un marc teòric eficient amb baixa complexitat computacional per a la simulació de diversos processos químics. En primer lloc, es va estudiar el comportament enzimàtic dels catalitzadors d’iridi desenvolupats per Gramage-Doria et al., examinant les distorsions produïdes en el reactiu i identificant quins factors estèrics i electrònics afecten la reactivitat d'aquest sistema. Posteriorment, modificacions a la primera esfera de coordinació van conduir a una reacció molt ràpida, i la DFT va explicar aquests resultats experimentals mitjançant interaccions no covalents. Una anàlisi similar es va aplicar després al cas de la borilació de benzamides. En aquesta última reacció, els estudis de DFT i cinètica indiquen que la formació de l’enllaç C–B és l’estat determinant del número de recanvi catalític (TON). A continuació, l’enfocament es va traslladar a una anàlisi computacional d’una sèrie de reaccions catalitzades per tert-butòxid de potassi (KOtBu). L'ús d'aquesta sal de potassi elimina la necessitat de metalls de transició, i l'estudi de la seva reactivitat va permetre el desenvolupament de reaccions més ecològiques. Inicialment, la recerca es va centrar en la reacció d’alcohols 2-amino benzílics amb aril amides. Un cop desvelat l'efecte del potassi en aquesta reacció, es van proposar modificacions en els reactius. Com a resultat, es van desenvolupar, provar i analitzar noves reaccions. A més, els càlculs de DFT podrien tenir un paper en la comprensió de la química del vi i van ser útils per desxifrar l’escenari complex de les solucions vínques que condueixen a l’oligomerització de catequina catalitzada per acetaldehid. D'altra banda, també es va investigar el camp de la cross-metathesis. Els càlculs de DFT van predir i analitzar la major reactivitat dels germasilsesquioxans en reaccions de metàtesi d'alquens amb estirè catalitzades pels catalitzadors de Grubbs de primera generació. La reacció es va explicar en termes de tensió i interaccions no covalents. Seguint amb les reaccions de metàtesi, només mitjançant la DFT va ser possible determinar el paper que juguen els processos d’isomerització en la metàtesi d’alquins catalitzada pels nous catalitzadors de Jia. Finalment, els càlculs de DFT i les relacions lineals d’energia lliure (Linear Free Energy Relationships, LFERs) es van utilitzar per determinar quins factors influeixen en l’equilibri cis trans de les benzilanilides o en les diverses propietats de les amines estèricament impedides. En 11 el primer cas, a més, es van generar models predictius utilitzant validació creuada leave-one out (LOOCV) i la predicció es va verificar experimentalment. En el segon cas, es van analitzar tendències i correlacions mitjançant LFERs amb l'objectiu de mantenir una interpretació química clara dels resultatsPrograma de Doctorat en Químic
The Use of Nonverbal Communication in the Teaching of English to Freshers at the Department of English at Cheikh Anta DIOP University, Dakar, Senegal
Get PDFAquesta recerca s'interessa per l'ús de la comunicació no verbal en l'ensenyament de l'anglès a estudiants de primer curs en un context d'aprenentatge d'una llengua estrangera. En un món globalitzat on la comunicació esdevé cada vegada més important, tenir habilitats en comunicació no verbal pot ser un gran recurs tant per als professors com per als estudiants. Es diu que l'ús adequat de la comunicació no verbal ajuda a evitar malentesos i contradiccions en la comunicació interpersonal, alhora que reforça la confiança, les relacions i la credibilitat.
Atès que els investigadors han demostrat que la comunicació no verbal pot ser molt útil en el context d'ensenyament i aprenentatge, aquest estudi examina quina atenció es presta a aquesta comunicació en l'ensenyament de l'anglès a estudiants de primer any al Departament d'Anglès de la Universitat Cheikh Anta DIOP i com aquesta atenció pot afectar, fins a cert punt, l'aprenentatge i el rendiment dels estudiants. A més, la recerca busca identificar indicadors no verbals que, usats de manera adequada i conscient, siguin beneficiosos en un context d'ensenyament d'una llengua estrangera abans de proposar algunes recomanacions.
Per això, aquest estudi ha optat per un mètode mixt que combina tant mètodes de recerca qualitatius com quantitatius; ha utilitzat preguntes tancades (qüestionaris) i preguntes d'entrevista tancades per recollir la major part de les dades quantitatives. Pel que fa a la recollida de les dades qualitatives, la recerca ha utilitzat principalment preguntes obertes (qüestionaris) i preguntes d'entrevista obertes. Després de recollir, analitzar i interpretar les dades, els resultats d'aquesta dissertació mostren que no només la comunicació no verbal és utilitzada inconscientment per la majoria de professors i estudiants de primer curs, sinó que tampoc no se n'ensenya la importància, i encara menys es discuteix. També s'ha demostrat que el mal ús d'alguns indicadors no verbals és desfavorable per a l'aprenentatge i el rendiment dels estudiants de primer any durant els exàmens orals.La recerca afirma que l'ús rellevant i conscient d'indicadors no verbals com expressions facials, gestos, moviments corporals, contacte visual, qualitat de la veu, gestió del temps, aparença física i perfum pot contribuir a la millora de l'ensenyament i l'aprenentatge a l'educació superior. En conseqüència, les conclusions criden l'atenció dels professors universitaris sobre la importància de l'ús adequat i conscient dels indicadors de comunicació no verbal, i com una comunicació no verbal deficient pot obstaculitzar l'aprenentatge i el rendiment dels estudiants de primer any.
This research is interested in the use of nonverbal communication in the teaching of English to freshers in a foreign language learning context. In a globalized world where communication becomes more and more important, having skills in nonverbal communication can be great assets for both teachers and students. The appropriate use of nonverbal communication is said to help avoid misunderstandings and contradictions in interpersonal communication while reinforcing trust, relationship, and credibility. Since researchers have shown that nonverbal communication can be very useful in the teaching and learning context, this study examines the kind of attention it is given in the teaching of English to first year students in the Department of English at Cheikh Anta DIOP University, and how such attention can affect students’ learning and performance to some extent. The research seeks also to indicate nonverbal cues whose appropriate and conscious use is beneficial in a foreign language teaching context before proposing some recommendations. Then, this study has opted for the mixed method that combines both qualitative and quantitative research methods; it has used closed ended questions (questionnaires) and closed ended interview questions to collect most quantitative data. As far as qualitative data are concerned, the research has chiefly used open ended questions (questionnaires) and open ended interview questions to collect them. After collecting, analysing, and interpreting data, the results of this dissertation show that not only is nonverbal communication unconsciously used by most teachers and freshers, but its importance also is not taught, let alone discussed. It has also been demonstrated that the poor use of some nonverbal cues is unfavourable to freshers’ learning and performance during oral exams.Comunicación, Educación y Humanidades (RD 99/2011
MiniCACTUS-V2: A DMAPS Prototype for Timing in High Energy Physics Experiments
Get PDFEl Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC), situat al CERN, preveu una actualització cap a la fase d’Alta Lluminostitat (HL-LHC) l’any 2030, amb l’objectiu d’augmentar la lluminositat en un factor de 5 a 7. Aquest increment comportarà un nombre molt més gran de col·lisions per encreuament de feixos, fet que suposa nous reptes per a la reconstrucció de trajectòries de partícules. Per adaptar-se a aquest entorn, el detector ATLAS renovarà el seu sistema de seguiment intern (ID), que serà reemplaçat per l’ITk, un sistema basat completament en sensors de silici.
Tanmateix, la resolució espacial de l’ITk no és suficient per resoldre totes les trajectòries en la regió més propera al feix, on la densitat de partícules és molt elevada. Per mitigar l’efecte de “pile-up”, ATLAS ha proposat un detector de temporització addicional: l’High Granularity Timing Detector (HGTD), que proporcionarà informació temporal amb resolució de 30 a 50 ps. Aquest sistema híbrid, basat en sensors LGAD, és eficaç però complex de fabricar i integrar.
Com a alternativa més econòmica i integrada, els sensors DMAPS (Depleted Monolithic Active Pixel Sensors) combinen el sensor i l’electrònica en un sol xip, permetent una recollida de càrrega per deriva, amb avantatges en resolució temporal, cost i tolerància a la radiació. Per explorar aquesta opció, es van desenvolupar els prototips CACTUS i MiniCACTUS. MiniCACTUS, amb lectura columnar, va aconseguir una resolució de 65 ps, però amb un temps de lectura superior als 60 ns, massa lent per als requisits d’ATLAS (25 ns).
El nou prototip, MiniCACTUS-V2, es va dissenyar per mantenir una resolució temporal de desenes de picosegons amb un temps de lectura inferior a 25 ns. Aquest treball descriu el disseny teòric i experimental del circuit.
Primer, es proposa una metodologia analítica basada en senyals d’entrada triangulars, més realista que les aproximacions habituals. Mitjançant un model de segon ordre i transformades de Laplace, s’obtenen respostes transitories que s’ajusten a les simulacions en Matlab. Això permet identificar paràmetres clau per al disseny de preamplificadors ràpids.
Segon, s’ha reduït el temps de lectura mitjançant l’optimització dels transistors amb una base de dades del Process Design Kit (PDK) i scripts en Matlab. Així, s’ha aconseguit un temps de lectura inferior a 25 ns.
Tercer, per reduir el soroll i el consum energètic, s’ha implementat un preamplificador amb estructura cascode i “gain-boosting”, amb una guany de 70 dB. El transistor d’entrada treballa en règim d’inversió feble per maximitzar la transconductància amb consum reduït. L’ENC total és inferior a 250 electrons i el consum del front-end és de només 1.65 mW.
Els xips es van fabricar amb gruixos de 150, 175 i 200 μm i metal·lització posterior. Les proves mostren una alta resistència al voltatge (superior a 380 V) i rendiment temporal excel·lent. Amb lectura CSA2, s’obtenen 63 ps a 300 V; amb VPA, 80 ps.
En resum, MiniCACTUS-V2 demostra la viabilitat dels DMAPS com a sensors de lectura ràpida i alta resolució temporal per a futures aplicacions en física d’altes energies, oferint una possible alternativa monolítica al HGTD d’ATLAS.El Gran Colisionador de Hadrones (LHC), situado en el CERN, se actualizará hacia su fase de Alta Luminosidad (HL-LHC) en 2030, con un aumento significativo de la luminosidad que incrementará el número de colisiones por cruce de haces. Para adaptarse a este entorno más exigente, el detector ATLAS renovará completamente su Sistema de Seguimiento Interno (ID), reemplazándolo por un nuevo sistema basado exclusivamente en sensores de silicio (ITk).
A pesar de que el ITk está diseñado para soportar condiciones extremas de radiación y altas tasas de eventos, su resolución espacial no basta para resolver todas las trayectorias en regiones con alta densidad de partículas. Para mitigar el efecto de “pile-up”, ATLAS incorporará un nuevo detector temporal, el High Granularity Timing Detector (HGTD), que proporcionará información temporal con resolución de 30–50 ps. Este detector híbrido basado en sensores LGAD presenta limitaciones en costos y complejidad de integración.
Una alternativa más integrada y económica la ofrecen los Sensores Activos de Píxel Monolíticos (MAPS), y en particular su versión completamente agotada (DMAPS), que combina sensor y electrónica en un mismo chip, mejora la recogida de carga mediante deriva y ofrece buena resolución temporal y tolerancia a la radiación. Por ello, se considera una tecnología prometedora para futuros detectores de física de altas energías.
En este contexto, se desarrollaron los prototipos CACTUS y MiniCACTUS. CACTUS presentó problemas de acoplamiento entre la electrónica y el sustrato que afectaron negativamente la resolución temporal. MiniCACTUS corrigió esta limitación desplazando la electrónica fuera del área del píxel, logrando una resolución de 65 ps a 500 V. Sin embargo, su tiempo de lectura excedía los 60 ns, muy por encima del objetivo de 25 ns del HL-LHC.
El nuevo prototipo MiniCACTUS-V2 tiene como objetivo alcanzar una resolución temporal de decenas de picosegundos con un tiempo de lectura inferior a 25 ns. Este trabajo presenta su diseño, análisis y resultados experimentales.
Primero, se introduce un modelo analítico basado en entradas triangulares para representar de forma más realista la señal recogida en sensores DMAPS, y se estudia su respuesta con un modelo de segunda orden en pequeña señal. Esta metodología, validada con simulaciones en Matlab, permite reducir los parámetros clave y guiar el diseño rápido de circuitos de lectura.
Segundo, para reducir el tiempo de lectura, se aplicó una estrategia de optimización de transistores mediante búsqueda en bases de datos del Process Design Kit (PDK), automatizada con scripts en Matlab. Esto permitió cumplir el objetivo de lectura en menos de 25 ns.
Tercero, se diseñó un preamplificador de bajo ruido y consumo mediante una estructura en cascode con técnica de gain-boosting. Se logró una ganancia de 70 dB en una etapa, y se empleó polarización en inversión débil para maximizar la transconductancia con baja corriente. El consumo del front-end es de 1.65 mW, y el ENC es menor a 250 electrones.
Los chips fabricados fueron adelgazados a distintos grosores (150, 175 y 200 μm), y caracterizados en laboratorio y con haces de partículas. Se alcanzó una tensión de ruptura superior a 380 V. Dos arquitecturas de lectura fueron integradas: CSA2 y VPA, ambas con tiempos de lectura inferiores a 25 ns. Las pruebas mostraron que, a 300 V, CSA2 alcanzó una resolución temporal de 63 ps, y VPA de 80 ps.
En resumen, el diseño y validación de MiniCACTUS-V2 demuestran la viabilidad de los DMAPS para aplicaciones de temporización en física de altas energías, abriendo la posibilidad de su uso en futuras versiones del HGTD de ATLAS.The Large Hadron Collider (LHC), located at CERN, is currently undergoing preparations for its High-Luminosity upgrade (HL-LHC), expected around 2030. This upgrade aims to increase the peak luminosity by a factor of 5 to 7, significantly raising the number of proton-proton collisions per bunch crossing. To cope with this challenging environment, the ATLAS detector will undergo major upgrades, including the replacement of its current Inner Detector (ID) with a fully silicon-based Inner Tracker (ITk).
While ITk is optimized for the harsh radiation and high hit rates of HL-LHC, it lacks sufficient spatial resolution to resolve all tracks near the beamline, where particle density is extreme. To mitigate the effects of pile-up, ATLAS proposes an additional detector providing precise timing information: the High Granularity Timing Detector (HGTD). Installed between the beam pipe and the calorimeter, the HGTD will add timing measurements with a resolution of 30–50 ps. It is a hybrid pixel system based on LGAD sensors. While LGADs offer excellent timing resolution (~30 ps), their production is complex and requires costly techniques such as bump-bonding to connect to readout electronics.
As a monolithic alternative, Depleted Monolithic Active Pixel Sensors (DMAPS) integrate both sensor and electronics in a single silicon die, offering reduced sensor capacitance, simplified assembly, and lower cost. With CMOS technology advancements and high-resistivity substrates, DMAPS can collect charge by drift, which improves timing resolution and radiation tolerance. Thus, DMAPS are considered promising for future detector upgrades in high-energy physics (HEP).
To explore DMAPS for timing applications in HEP, prototype chips called CACTUS and MiniCACTUS were developed in the context of ATLAS R&D. These prototypes use DMAPS with millimeter-scale pixels, similar to the 1.3 mm pitch of the HGTD. The first prototype, CACTUS, showed degraded timing resolution due to coupling between the readout electronics and the sensor substrate. This issue was resolved in the second prototype, MiniCACTUS, by placing readout circuitry outside the pixel area and using a column-based architecture. MiniCACTUS achieved ~65 ps timing resolution at 500 V but had a readout time exceeding 60 ns—too slow for ATLAS’s 25 ns requirement.
The goal of MiniCACTUS-V2 is to meet both high timing resolution and fast readout (<25 ns). This work presents the theoretical circuit design, chip layout, and lab and beam test results of MiniCACTUS-V2.
First, a new analytical framework is proposed to account for the non-ideal nature of DMAPS signals, which have finite duration due to charge collection times. Instead of assuming delta-like input signals, the analysis uses triangular current pulses. A simplified second-order small-signal model is used to derive the transient response via Laplace transform. Results are validated against Matlab simulations and simplified to identify key design parameters for fast preamplifiers.
Second, transistor parameters are optimized using a foundry PDK database and custom Matlab scripts, reducing readout time to below 25 ns.
Third, to minimize noise from sensor capacitance in the pF range, a cascode preamplifier with gain-boosting is implemented, achieving 70 dB open-loop gain. The input transistor operates in weak inversion, maximizing transconductance for low power consumption. The analog front-end consumes 1.65 mW and achieves an equivalent noise charge (ENC) below 250 e⁻.
The chips were thinned (150–200 µm), back-metalized, and tested. Breakdown voltages exceed 380 V. Two readout circuits were implemented: CSA2 and VPA. At 300 V, CSA2 achieves 63 ps resolution, and VPA achieves 80 ps, both with readout times below 25 ns.
In conclusion, MiniCACTUS-V2 demonstrates that DMAPS technology can offer fast and precise timing for future HEP experiments and is a potential alternative to hybrid sensors in upgrades like the HGTD.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Físic
Impacte de les condicions preanalítiques en la determinació immunohistoquímica del marcador PD-L1
Get PDFPrograma de Doctorat en Infermeria i Salut[cat] INTRODUCCIÓ: El PD-L1 és una molècula de superfície que poden expressar determinades cèl·lules tumorals per eludir el control immune de l’organisme. S'han desenvolupat fàrmacs que tenen PD-L1 com a diana terapèutica, en concret, immunoglobulines bloquejants de PD-1 o PD-L1 han demostrat eficàcia en pacients amb càncer de pulmó de cèl·lula no petita (NSCLC) que expressen la molècula. En conseqüència, la determinació precisa de PD-L1 en les mostres de biòpsia tumoral, té una gran rellevància pronòstica i terapèutica. Diversos factors analítics i preanalítics poden afectar la detecció immunohistoquímica de PD-L1. OBJECTIUS: L’objectiu general d’aquesta tesi és determinar els temps acceptables de dos períodes preanalítics clau, el temps d’isquèmia freda i el de fixació en formol, necessaris per determinar adequadament PD-L1 en mostres de biòpsia mitjançant les tècniques immunohistoquímiques estàndard. Metodologia: Es van portar a terme tres estudis, els resultats dels quals s’han comunicat en els articles que formen part de la tesi. Els dos primers treballs, van tenir un diseny experimental destinat a aïllar l’efecte del temps d’isquèmia i de fixació en formol en el marcatge immunohistoquímic per a PD-L1 i definir el rang de temps que minimitza el nombre de determinacions falses negatives o positives. Es van fer servir mostres en fresc de teixit amigdalar no neoplàstic, un teixit control habitual, per a les que s’havia donat autorització escrita per a ús investigacional. Primerament es van sotmetre les mostres a diferents temps de fixació, controlant la resta de variables preanalítiques i analítiques, totes les mostres es van analitzar per duplicat i es van avaluar de forma cega per dos observadors independents per definir prèviament les taxes de concordança interobservador, intraobservador, entre mostres i intra mostres emprant com a mesura la κ-Cohen. La tinció immunohistoquímica es va portar a terme en làmines de TMA (tissue micro-arrays) en una plataforma tancada de diagnòstic i emprant dos anticossos, SP142 i SP263. En un segon treball es van avaluar diferents temps d’isquèmia controlant amb un temps de fixació òptim i el mateix procés analític previ. El tercer estudi, descriptiu, va avaluar la factibilitat i impacte dels temps màxims de període preanalític descrits prèviament en el procés diagnòstic assistencial del NSCLC. Emprant dades del sistema de traçabilitat del laboratori d’anatomia patològica, es va descriure la durada del període preanalític en una sèrie retrospectiva de mostres no seleccionades de NSCLC amb determinació immunohistoquímica de PD-L1 de pràctica 9 assistencial i es va analitzar l’impacte en els resultats del temps preanalític prolongat. Aquesta anàlisi es va complementar amb una avaluació prospectiva de l’excedent de quatre peces mostres quirúrgiques, corresponents a NSCLC de diferents histologies processades en dos temps d’isquèmia i de fixació diferents per fer una valoració qualitativa de l’impacte d’aquests factors en la qualitat de la tinció per a PD-L1. RESULTATS: L’estudi en teixit amigdalar va demostrar que els temps de fixació entre 12 i 72 i el temps d’isquèmia fins a 6 hores són els més adequats, la proporció de determinacions falses negatives va augmentar de forma excessivament significativa amb temps superiors. Addicionalment es va demostrar que la tolerància de l’anticòs SP142 a l’excés de fixació o d’isquèmia era inferior a la de SP263. En el tercer estudi es va observar que la major part de mostres assistencials es processen dins d’una forquilla adequada de temps preanalític. Tot i que les característiques de l’estudi no va permetre inferir diferències estadístiques, tant la part retrospectiva com prospectiva van identificar un empitjorament qualitatiu de la determinació de PD-L1 pde NSCLC processades dins del marge superior d’acceptabilitat dels temps d’isquèmia i fixació. CONCLUSIONS: El temps de fixació excessiu i el temps d’isquèmia prolongada augmenta la proporció de resultats de falsos negatius en la determinació immunohistoquímica de PD-L1 en teixit amigdalar i tumoral. Diferents anticossos monoclonals poden tenir diferents graus de tolerància a la sobrefixació i a la isquèmia prolongada com és el cas del SP142 respecte al SP263. Un temps excessivament prolongat d’isquèmia o de fixació en mostres de biòpsia de càncer de pulmó de cèl·lula no petita redueix la proporció de cèl·lules identificades com a positives per a PD-L1 i pot dificultar o impedir el diagnòstic adequat en casos en que la proporció de cèl·lules PD-L1 positives és baixa. És responsabilitat dels gestors infermers de l'àrea quirúrgica i dels laboratoris d'anatomia patològica garantir unes condicions preanalítiques òptimes
Morphodynamic modelling for coastal hazard mitigation
No full textTesi en modalitat de compendi de publicacionsTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) Mediterranean sandy beaches are facing increasing hazard, a situation that will be exacerbated due to climate change. This thesis focuses on the analysis of flooding and erosion along Catalan beaches under present and future conditions. The analysis is performed using the hydromorphodynamic model XBeach. A user-friendly and high-resolution operational service is developed to forecast these impacts, enabling authorities to take preemptive measures to minimise their effects. A nature-based mitigation approach is tested in a thoroughly validated area to assess their efficacy in reducing coastal hazards. Finally, the modelling strategy is used to simulate different coastal archetypes for both present and future conditions, including sea level rise scenarios due to climate change. Through the study of these three fields, a complete review of the capacities of the hydromorphodynamic modelling is presented. Thus, the analysis sheds light on the knowledge of beach responses across different time scales and demonstrates the necessity of implementing nature-based solutions (NbS) and Early Warning Systems (EWS) to mitigate coastal hazards during storm events.(Català) Les platges sorrenques mediterrànies estan sotmeses a impactes creixents, una situació que es veurà agreujada a causa del canvi climàtic. Aquesta tesi es focalitza en l'anàlisi de la inundació i l'erosió sota condicions presents i futures. L'anàlisi es realitza utilitzant el model hidro-morfodinàmic XBeach. Es desenvolupa un sistema operacional accessible, intuitiu i d'alta resolució que permet predir aquests impactes i ajuda a que les autoritats responsables siguin capaces de prendre mesures preventives per minimitzar els efectes. També es prova una estratègia de mitigació basada en la natura en una zona correctament validada per provar la seva eficàcia en reduïr el perill costaner. Finalment, s'utilitza l'estratègia de modelat per simular diferents arquetips costaners per condicions presents i futures, juntament amb la incorporació d'escenaris d'augment del nivell del mar degut al canvi climàtic. A través de l'estudi d'aquests tres camps, es presenta una revisió complerta de les capacitats del modelat hidromorfodinàmic. Per tant, l'anàlisi fa llum sobre el coneixement de la resposta de les platges a través de diferents escales temporals i demostra la necesitat d'incorporar solucions basades en la natura (NbS) i sistemes d'alerta primerenca (EWS) per mitigar els impactes costaners sota esdeveniments de tempesta.(Español) Las playas arenosas mediterráneas están sometidas a impactos crecientes, una situación que se verá agravada a causa del cambio climático. Esta tesis se focaliza en el análisis de la inundación y la erosión bajo condiciones presentes y futuras. El análisis se realiza utilizando el modelo hidro-morfodinámico XBeach. Se desarrolla un sistema operacional accesible, intuitivo y de alta resolución que permite predecir estos impactos y ayuda a que las autoridades responsables sean capaces de tomar medidas preventivas para minimizar los efectos. También se prueba una estrategia de mitigación basada en la naturaleza en una zona correctamente validada para probar su eficacia en reducir el peligro costero. Finalmente, se utiliza la estrategia de modelado para simular diferentes arquetipos costeros para condiciones presentes y futuras, juntamente con la incorporación de escenarios de aumento del nivel del mar debido al cambio climático. A través del estudio de estos tres campos, se presenta una revisión completa de las capacidades del modelado hidromorfodinámico. Por lo tanto, el análisis pone luz sobre el conocimiento de la respuesta de las playas a través de diferentes escalas temporales y demuestra la necesidad de incorporar soluciones basadas en la naturaleza (NbS) y sistemas de alerta temprana (EWS) para mitigar los impactos costeros en eventos de tormenta.DOCTORAT EN CIÈNCIES DEL MAR (Pla 2013
Impact of new pharmacological strategies for the treatment of acute myocardial infarction: study of the effects and synergy of sacubitril/valsartan and empagliflozin
No full textPrograma de Doctorat en Medicina i Recerca Translacional / Tesi realitzada a l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP)[eng] INTRODUCTION: The introduction of new drugs such as sacubitril/valsartan and empagliflozin has markedly improved clinical outcomes in patients with heart failure (HF). The role of these drugs in HF is well-established; however, their efficacy on post-acute myocardial infarction (AMI) remains largely unexplored. Limited evidence exists on the safety and the potential synergistic effects when combining empagliflozin with sacubitril/valsartan post-AMI. HYPOTHESIS: The early administration of empagliflozin and/or sacubitril/valsartan after MI may exert a protective role against post-ischemic injury by reducing inflammation and oxidative stress, enhancing cardiac metabolism, and/or providing protective effects on post-AMI structural and electrical remodelling. The combination of both drugs could be safe and may have a synergistic effect. OBJECTIVES: To evaluate the cardiac impact of early initiation of empagliflozin and/or sacubitril/valsartan on inflammation, oxidative stress, metabolism, myocardial fibrosis, cardiac function, electrophysiological and histological scar properties, and ventricular tachycardia (VT) inducibility in an AMI pig model.[spa] INTRODUCCIÓ: La introducció de nous fàrmacs com el sacubitril/valsartan i l’empagliflozina ha millorat significativament els resultats clínics en pacients amb insuficiència cardíaca (IC). El seu paper en la IC està ben establert; no obstant, la seva eficiència després d’un infart agut de miocardi (IAM) roman en gran mesura inexplorada. Existeix poca evidència sobre la seguretat i els possibles efectes sinèrgics quan es combinen aquests dos fàrmacs després d’un IAM. HIPÒTESI: L’administració primerenca d’empagliflozina i/o sacubitril/valsartan després d’un IAM pot exercir un paper protector contra la lesió post-isquèmica mitjançant la reducció de la inflamació i l’estrès oxidatiu, la millora del metabolisme cardíac i/o la provisió d’efectes protectors sobre el remodelat estructural i elèctric cardíac. La combinació d’ambdós fàrmacs podria ser segura i exercir un efecte sinèrgic. OBJECTIUS: Avaluar l’impacte de la iniciació primerenca de l’empagliflozina i/o el sacubitril/valsartan sobre la inflamació, l’estrès oxidatiu, el metabolisme, la fibrosi, la funció cardíaca, les propietats electrofisiològiques i histològiques de la cicatriu, i la inducibilitat de taquicàrdia ventricular (TV) en un model porcí d’IAM
Origin, morphological, genetic, and chemical variability, and traditional uses of Cannabis: basis for new applications
Get PDFPrograma de Doctorat en Investigació, Desenvolupament i Control de Medicaments[eng] Cannabis sativa L. (hereafter referred to as Cannabis) is one of the earliest domesticated plants, with human use spanning over millennia for a variety of purposes. Given its widespread use and significance, Cannabis has been the focus of research in diverse scientific areas, from medicine, pharmacy, and agronomy to environmental and social sciences. However, most of the research has concentrated on modern hemp cultivars and drug strains, with limited attention given to wild-growing populations or traditional landraces across the plant's natural distribution area, leaving significant gaps in understanding their diversity. Similarly, while numerous publications have documented the traditional uses of Cannabis, this body of knowledge remains fragmented across various types of literature. This fragmentation, much like the limited research on wild-growing populations, complicates efforts to conduct comprehensive statistical analyses and gain a holistic understanding of the plant's diversity and cultural significance. This doctoral thesis aims to fill this gap by exploring the genetic, morphological, and phytochemical diversity of Cannabis and its traditional uses worldwide through seven interconnected studies. The research integrated various interdisciplinary methods, such as flow cytometry, Hyb-Seq genomic analysis, high-resolution geometric morphometrics, phytochemical analysis using UPLC-MS, and systematic ethnobotanical data collection, offering a comprehensive view of this versatile plant. In the first chapter we explored the genetic and cytogenetic diversity of Cannabis. Using flow cytometry, we examined genome size diversity across a wide range of wild-growing, landrace, and cultivated Cannabis accessions. The analysis revealed minimal variation in ploidy levels, with only one triploid individual identified, while the rest were diploid. A 1.189-fold variation in genome size was observed, but no strong correlation was found between genome size and geographical distribution or between wild-growing and cultivated plants. This suggests that the geographical expansion and domestication of Cannabis had a limited effect on its genome size. Notably, significant differences in genome size were observed between male and female plants. In another work of this chapter, we examined the phylogeographic and population genetics structure of wild-growing and landrace Cannabis populations, by employing a Hyb-Seq approach, combining shotgun sequencing and target capture with the Angiosperms353 enrichment panel. The results supported the classification of Cannabis as a monotypic genus, structured into three primary genetic groups: E Asia, which is sister to both Paleotropis group and Boreal group. Further subdivisions within these groups revealed phylogeographic patterns driven more by geographical distribution than by use-type. In the second chapter we focused on the morphological diversity of Cannabis. Due to significant changes in leaflet number during the plants’ development, a novel method was developed that allows, for the first-time, the application of a high-resolution geometric morphometrics approach on the entire leaf. By using polynomial models across more than 3,000 pseudo-landmarks, we modelled theoretical leaves with comparable leaflet numbers. This innovative approach enables the accurate prediction of genetic and developmental traits, providing new insights into Cannabis leaf morphology and uncovering heterochronic mechanisms responsible for changes in leaf shape during the development. Phytochemical diversity was the focus of the third chapter, which analysed cannabinoid composition in different Cannabis tissues, sexes, and across different phylogeographic groups identified in the first chapter. Significant differences in cannabinoid profiles were found between male and female inflorescences, but not between the leaves of either sex. While the cannabinoid profiles did not precisely correlate with phylogeographic groups, there was a clear differentiation between cultivated drug-type landraces and wild-growing populations, indicating the influence of selective breeding during domestication. The last, forth chapter explored traditional knowledge of Cannabis use. The first study in this chapter involved the development of the CANNUSE database, which consolidated 2,330 entries from 649 publications across 41 countries, providing a valuable resource for understanding traditional Cannabis uses. The second study analysed the standardized dataset from CANNUSE database and found that medicinal applications dominated, treating over 200 human ailments. Strong associations were observed between specific Cannabis plant parts and their corresponding uses and in treating different body systems. The third ethnobotanical study investigated the traditional knowledge of Cannabis use in Armenia through ethnobotanical surveys and bibliographic review. The results revealed a significant decline in medicinal and fibre uses but highlighted the continued importance of Cannabis seeds in alimentary uses, particularly in symbolic dishes, demonstrating the persistence of Cannabis as an important cultural and historical resource. In conclusion, the results of this thesis highlight the extraordinary genetic, morphological, and phytochemical diversity of Cannabis, particularly evident when focusing on wild-growing populations and traditional landraces. The findings support the classification of Cannabis as a monotypic genus, with marked intraspecific variability. The newly gathered comprehensive dataset of traditional uses provided novel insights into its rich traditional heritage, and revealed new potential applications rooted in traditional knowledge. These results underscore the importance of further research and the preservation of diversity within wild-growing populations of this versatile species.[cat] Cannabis sativa L. (en endavant, Cannabis) és una de les primeres plantes domesticades, usades pels humans des de fa mil·lennis amb diverses finalitats. Donat el seu ús estès i la seva rellevància, el Cannabis ha estat objecte de recerca en diverses àrees científiques, des de medicina, farmàcia i agronomia fins a ciències ambientals i socials. Tanmateix, la major part de la recerca s'ha centrat en varietats modernes de cànem i estirps psicoactives, deixant més o menys de banda les poblacions silvestres o les races tradicionals en la seva àrea natural de distribució i generant buits significatius en el coneixement de la seva diversitat. De manera similar, malgrat que els usos tradicionals de Cannabis han estat recollits en nombroses publicacions, aquest coneixement es troba dispers en diferents formats de publicació. Aquesta fragmentació, juntament amb una investigació limitada sobre poblacions silvestres, dificulta les anàlisis estadístiques i la comprensió holística de la diversitat i la significació cultural de la planta. Aquesta tesi doctoral pretén omplir aquest buit explorant la diversitat genètica, morfològica i fitoquímica de Cannabis i els seus usos tradicionals arreu del món a través de set estudis complementaris i estretament relacionats. Aquesta recerca integra diverses metodologies interdisciplinàries, com la citometria de flux, l'anàlisi genòmica Hyb-Seq, la morfometria geomètrica d'alta resolució, l'anàlisi fitoquímica mitjançant UPLC-MS i la recopilació sistemàtica de dades etnobotàniques, i permet oferir una visió integral d'aquesta planta versàtil. Al primer capítol es va explorar la diversitat genètica i citogenètica de Cannabis. Mitjançant citometria de flux, es va estimar la diversitat de la mida del genoma en una àmplia gamma de poblacions silvestres, races tradicionals i accessions cultivades. L'anàlisi va revelar una variació mínima en els nivells de ploïdia, amb només un individu triploide identificat, essent la resta diploides. Es va observar una variació d’1,189 vegades en la mida del genoma, però no es va trobar una correlació estreta entre la mida del genoma i la distribució geogràfica, ni entre plantes silvestres, ni en cultivades. Això suggereix que l'expansió geogràfica i la domesticació de Cannabis van tenir un efecte limitat en la mida del genoma. S’observaren, però, diferències significatives en la mida del genoma entre plantes masculines i femenines. En un altre treball d’aquest capítol, per a examinar l'estructura filogeogràfica i genètica de les poblacions de Cannabis silvestres i tradicionals, es va utilitzar l'enfocament Hyb-Seq, que combina la captura dirigida i la seqüenciació massiva amb el kit Angiosperms353. Els resultats obtinguts donen suport a la consideració de Cannabis com un gènere monotípic, estructurat en tres grups genètics principals: Àsia oriental, que és el grup germà dels grups paleotropical i boreal. Les subdivisions dins d'aquests grups van revelar patrons filogeogràfics condicionats per la distribució geogràfica més que pel tipus d'ús. El segon capítol es va centrar en la diversitat morfològica de Cannabis. A causa de canvis significatius en el nombre de folíols de les fulles que tenen lloc durant el creixement de la planta, es va desenvolupar un mètode nou, que permet, per primera vegada, l'aplicació d'un enfocament de morfometria geomètrica d'alta resolució. Utilitzant models polinòmics en més de 3.000 pseudopunts de referència, es van modelar fulles teòriques amb nombres de folíols comparables. Aquest enfocament innovador permet predir amb precisió trets genètics i de desenvolupament, de manera que proporciona noves perspectives sobre la morfologia de les fulles i permet descobrir mecanismes heterocrònics responsables dels canvis en la forma de les fulles durant el desenvolupament. La diversitat fitoquímica va ser l'objecte del tercer capítol, en el qual s’analitzà la composició de cannabinoides en diferents teixits, sexes i grups filogeogràfics identificats en l'estudi anteriorment esmentat de Cannabis. Es van trobar diferències significatives en els perfils de cannabinoides entre les inflorescències masculines i femenines, però no entre les fulles dels dos sexes. Tot i que els perfils de cannabinoides no es correlacionava exactament amb els grups filogeogràfics, hi havia una clara diferenciació entre les races tradicionals cultivades per a droga i les poblacions silvestres, la qual cosa indica la influència de la selecció durant la domesticació. Finalment, el quart capítol va explorar el coneixement tradicional dels usos de Cannabis. El primer estudi d'aquest capítol va significar la creació de la base de dades CANNUSE, que inclogué 2.330 registres corresponents a 649 publicacions de 41 països, la qual cosa proporciona un recurs valuós per a comprendre els usos tradicionals de Cannabis. El segon estudi analitzà el conjunt de dades estandarditzades de CANNUSE i posà de manifest que les aplicacions medicinals eren les predominants, i que la planta s’usava per al tractament de més de 200 malalties humanes. S’observaren correspondències entre parts de la planta i els seus usos per a tractar diferents sistemes corporals. El tercer estudi etnobotànic investigà el coneixement tradicional sobre els usos de Cannabis a Armènia mitjançant entrevistes etnobotàniques i revisions bibliogràfiques. Els resultats revelaren un descens significatiu al llarg del temps pel que fa als usos medicinals i de fibra, però posaren de manifest la importància actual de les llavors de Cannabis en usos alimentaris, especialment en plats simbòlics, demostrant-ne la persistència com un recurs cultural i històric important. En conclusió, els resultats d'aquesta tesi posen de manifest l'extraordinària diversitat genètica, morfològica i fitoquímica de Cannabis, especialment palesa en poblacions silvestres i races tradicionals. Els resultats donen suport a un gènere monotípic, amb una marcada variabilitat intraespecífica. Les dades exhaustives sobre usos tradicionals proporcionen noves perspectives sobre el seu ric patrimoni tradicional i revelen noves aplicacions potencials arrelades en aquest coneixement. Aquests resultats subratllen la importància de la recerca i la preservació de la diversitat en les poblacions silvestres d'aquesta espècie tan versàtil
El autogobierno en las regiones insulares ultraperiféricas. Estudio comparativo entre los casos europeos y nórdicos y las Islas Galápagos. Propuestas para un estatuto autónomo de las Islas Galápagos
Get PDFPrograma de Doctorat en Dret i Ciència Política[spa] Esta investigación contiene un estudio inédito que examina la relación entre la insularidad, ultraperiferia y la autonomía política, partiendo de una comprensión fundamental de las islas como territorios que generan simultáneamente conexiones y aislamiento. Se centra en las pequeñas islas habitadas, donde el mar actúa como frontera y elemento identitario que influye en la vida cotidiana, generando cohesión social y un sentimiento colectivo de pertenencia. A partir de estas condiciones particulares, se analiza cómo varios Estados han reconocido la singularidad de las regiones insulares otorgándoles formas específicas de autogobierno, en algunos casos con parlamentos y gobiernos propios dotados de competencias legislativas. Para este estudio se han seleccionado modelos de autonomía insular en archipiélagos europeos como Canarias (España), las Azores y Madeira (Portugal), Åland (Finlandia) y Groenlandia (Dinamarca). Se propone un análisis comparativo a partir de un tertium comparationis basado en los siguientes elementos: 1) las constituciones de los diferentes Estados, y en particular su organización territorial del poder; 2) los instrumentos normativos internos que organizan la autonomía; 3) los sistemas institucionales de autogobierno; 4) la distribución de competencias entre el Estado y los ente subestatales insulares; 5) el control del Estado sobre las actividades de las regiones autónomas insulares; 6) las relaciones institucionales y de colaboración entre las regiones insulares y el Estado central; y 7) las relaciones económico-financieras, y dentro de éstas, en su caso, la autonomía financiera, económica y tributaria. Esta comparación sirve como base para una propuesta destinada al Archipiélago de Galápagos, que a pesar de contar con un régimen especial desde 1998 —reformado tras la Constitución de 2008—, presenta limitaciones estructurales para afrontar los retos propios de su aislamiento y riqueza natural. La investigación propone repensar la institucionalidad de Galápagos desde una perspectiva de autonomía insular, que permita una mejor gobernabilidad, más participación local y políticas públicas adaptadas a su singularidad. Por ello, esta tesis adopta un formato dividido en 4 partes para su desarrollo. En la primera se pueden analizar los fundamentos teóricos y fácticos de la insularidad ultraperiférica: se analiza el fenómeno de las regiones de ese carácter y se evalúa la implementación de la autonomía insular en las regiones insulares. La segunda se centra en analizar las estructuras normativas e institucionales de las regiones insulares ultraperiféricas en la Unión Europea (UE): los archipiélagos de Canarias, Azores, Madeira, Åland y Groenlandia. En la tercera parte se examina el régimen especial de la provincia de Galápagos en el contexto ecuatoriano. Finalmente, en la cuarta y última parte, se comparan los elementos comunes, considerando parámetros relacionados con la autonomía insular, el sistema institucional, las relaciones entre el Estado y las regiones con autonomía, la distribución de competencias, los controles estatales y la financiación, se hace una serie de recomendaciones y se proponen medidas para reformar el régimen especial de la provincia de Galápagos, buscando fortalecer su autonomía y asegurar una gestión más efectiva de sus recursos y la protección ambiental.[cat] Aquesta investigació conté un estudi inèdit que examina la relació entre la insularitat, ultraperifèria i l'autonomia política, partint d'una comprensió fonamental de les illes com a territoris que generen simultàniament connexions i aïllament. Es centra en les petites illes habitades, on la mar actua com a frontera i element identitari que influeix en la vida quotidiana, generant cohesió social i un sentiment col·lectiu de pertinença. A partir d’aquestes condicions particulars, s'analitza com diversos Estats han reconegut la singularitat de les regions insulars atorgant-los formes específiques d'autogovern, en alguns casos amb parlaments i governs propis dotats de competències legislatives. Per a aquest estudi s’han seleccionat models d’autonomia insular a arxipèlags europeus com les Canàries (Espanya), les Açores i Madeira (Portugal), Åland (Finlàndia) i Groenlàndia (Dinamarca). Es proposa una anàlisi comparativa a partir d’un tertium comparationis basat en els següents elements: 1) les constitucions dels diferents Estats, i en particular la seva organització territorial del poder; 2) els instruments normatius interns que organitzen l’autonomia; 3) els sistemes institucionals d’autogovern; 4) la distribució de competències entre l’Estat i els ens subestatals insulars; 5) el control de l’Estat sobre les activitats de les regions autònomes insulars; 6) les relacions institucionals i de col·laboració entre les regions insulars i l’Estat central; i 7) les relacions econòmic-financeres, i dins d’aquestes, si és el cas, l’autonomia financera, econòmica i tributària. Aquesta comparació serveix com a base per a una proposta destinada a l'Arxipèlag de Galápagos, que tot i comptar amb un règim especial des de 1998 —reformat després de la Constitució de 2008—, presenta limitacions estructurals per afrontar els reptes propis del seu aïllament i riquesa natural. La investigació proposa repensar la institucionalitat de Galápagos des d’una perspectiva d’autonomia insular, que permeti una millor governabilitat, més participació local i polítiques públiques adaptades a la seva singularitat. Per això, aquesta tesi adopta un format dividit en 4 parts per al seu desenvolupament. En la primera es poden analitzar els fonaments teòrics i fáctics de la insularitat ultraperifèrica: s’analitza el fenomen de les regions d’aquell caràcter i s'avalua la implementació de l'autonomia insular en les regions insulars. La segona es centra a analitzar les estructures normatives i institucionals de les regions insulars ultraperifèriques a la Unió Europea (UE): els arxipèlags de les Canàries, Açores, Madeira, Åland i Groenlàndia. En la tercera part s’examina el règim especial de la província de Galápagos en el context equatorià. Finalment, en la quarta i última part, es comparen els elements comuns, considerant paràmetres relacionats amb l’autonomia insular, el sistema institucional, les relacions entre l’Estat i les regions amb autonomia, la distribució de competències, els controls estatals i el finançament, es fa una sèrie de recomanacions i es proposen mesures per reformar el règim especial de la província de Galápagos, buscant enfortir la seva autonomia i assegurar una gestió més efectiva dels seus recursos i la protecció ambiental
Valor diagnóstico de la elastografía por ondas de corte por ultrasonido en la evaluación clínica de pacientes con artritis reumatoide
Get PDFL'artritis reumatoide (AR) és una malaltia inflamatòria autoimmune del teixit connectiu que afecta principalment les articulacions i el teixit circumdant. El diagnòstic precoç i el tractament adequat són essencials per evitar la progressió de la malaltia i les complicacions. Per avaluar l'activitat de la malaltia, s'utilitzen índexs clínics com ara el recompte de 28 articulacions (DAS28) i l'índex d'activitat de la malaltia clínica (CDAI). D'altra banda, l'ecografia musculoesquelètica permet estudiar la presència de canvis inflamatoris in situ i avaluar-ne el dany articular. Tot i això, presenta algunes limitacions, com la dependència de l'operador i la manca de consens en els sistemes de puntuació. L'elastografia per ones de tall per ultrasò (SWE) és una tècnica emergent que permet fer mesures més objectives de l'elasticitat dels teixits i extrapolar-ne el grau d'inflamació. Actualment no hi ha prou estudis referents a la valoració clínica articular en pacients amb AR utilitzant la tècnica de SWE.La artritis reumatoide (AR) es una enfermedad inflamatoria autoinmune del tejido conectivo que afecta principalmente a las articulaciones y a su tejido circundante. El diagnóstico precoz y el tratamiento adecuado son esenciales para evitar la progresión de la enfermedad y sus complicaciones. Para evaluar la actividad de la enfermedad, se utilizan índices clínicos como el recuento de 28 articulaciones (DAS28) y el índice de actividad de la enfermedad clínica (CDAI). Por otra parte, la ecografía musculoesquelética permite estudiar la presencia de cambios inflamatorios in situ y evaluar el daño articular. Sin embargo, presenta algunas limitaciones, como la dependencia del operador y la falta de consenso en los sistemas de puntuación. La elastografía por ondas de corte por ultrasonido (SWE) es una técnica emergente que permite hacer mediciones más objetivas de la elasticidad de los tejidos y extrapolar su grado de inflamación. En la actualidad no hay suficientes estudios referentes a la valoración clínica articular en pacientes con AR utilizando la técnica de SWE.Rheumatoid arthritis (RA) is an autoimmune inflammatory connective tissue disease that primarily affects the joints and surrounding tissue. Early diagnosis and appropriate treatment are essential to prevent disease progression and its complications. To assess disease activity, clinical indices such as the Disease Activity Score in 28 joints (DAS28) and the Clinical Disease Activity Index (CDAI) are used. Moreover, musculoskeletal ultrasound enables the in-situ study of inflammatory changes and the evaluation of joint damage. However, it has some limitations, such as operator dependence and the lack of consensus in scoring systems. Shear-wave elastography (SWE) is an emerging technique that allows for more objective measurements of tissue elasticity, thereby extrapolating the degree of inflammation. At present, there are insufficient studies regarding the clinical assessment of joints in patients with RA using the SWE technique.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin