Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Abordaje laparoscópico 3D de la patología suprarrenal
No full textENG- Introduction: Laparoscopic adrenalectomy, introduced in the 1990s, replaced open surgery as the gold standard. While advantageous, 2D vision has limitations in depth perception, addressed by 3D systems. This study compares the safety and efficacy of 3D versus 2D systems in adrenal tumor surgery.
Objectives: 1) Evaluate morbidity and mortality with 3D vision; 2) Analyze conversions to open surgery; 3) Assess surgical time and intraoperative bleeding; 4) Evaluate hospital stay and causes for prolongation.
Methods: Data from 205 patients operated at Dr. Trueta Hospital (2003-2023) were analyzed. Open surgeries, retroperitoneal approaches, and combined procedures were excluded. Statistical analyses and propensity score matching were used to compare 3D and 2D groups.
Results: After matching, 104 patients (52 per group) were compared. No complications or conversions to open surgery occurred in the 3D group, while 2 complications (3.8%) and 6 conversions (11.5%) were reported in the 2D group. Surgical time was shorter with 3D (p<0.001), with less intraoperative bleeding (<20 ml) and shorter hospital stays (2 vs. 3 days). Factors increasing hospital stay included complications, prolonged surgical time, and use of surgical drains.
Conclusions: Laparoscopic adrenalectomy with 3D vision is safe and effective, offering shorter surgical times, minimal bleeding, and faster recoveryCAT- Introducció: L’adrenalectomia laparoscòpica, introduïda als anys 90, va substituir la cirurgia oberta com a “gold standard”. Malgrat els seus avantatges, la visió 2D presenta limitacions en percepció de profunditat, superades amb sistemes 3D. Aquest estudi compara la seguretat i eficàcia dels sistemes 3D i 2D en la cirurgia de tumors adrenals.
Objectius: 1) Avaluar la morbimortalitat amb visió 3D; 2) Analitzar conversions a cirurgia oberta; 3) Estudiar durada quirúrgica i sagnat intraoperatori; 4) Avaluar estada hospitalària i causes de prolongació.
Mètodes: Es van analitzar 205 pacients operats a l’Hospital Dr. Trueta (2003-2023). Es van excloure cirurgies obertes, abordatges retroperitoneals i procediments combinats. Es van utilitzar tècniques estadístiques i emparellament per puntuació de propensió per comparar els grups 3D i 2D.
Resultats: Després de l’emparellament, es van comparar 104 pacients (52 per grup). No es van observar complicacions ni conversions a cirurgia oberta en el grup 3D, mentre que al grup 2D es van registrar 2 complicacions (3,8%) i 6 conversions (11,5%). El temps quirúrgic fou menor amb 3D (p<0,001), amb menys sagnat intraoperatori (<20 ml) i una estada hospitalària més curta (2 vs. 3 dies). Els factors que van augmentar l’estada inclouen complicacions, temps quirúrgic perllongat i ús de drenatge quirúrgic.
Conclusions: L’adrenalectomia laparoscòpica amb visió 3D és segura i eficaç, amb menor temps quirúrgic, menys sagnat i recuperació més ràpidaPrograma de Doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salu
New experimental techniques for axion searches in the RADES and BabyIAXO experiments
Get PDFPrograma de Doctorat en Física[eng] Initially proposed as part of the solution to the strong CP problem of the Standard Model of particle physics, axions and axion-like particles appear on several Beyond Standard Model extensions. These pseudoscalar pseudo-Nambu-Goldstone bosons could also be the answer to one of the most puzzling questions on cosmology, the Dark Matter problem. For decades, searches have been performed for finding these elusive particles. The most promising of which deals with the conversion of axions into photons and their observation. Depending on the origin of these axions we can distinguish between two main kind of experiments, haloscopes (for dark matter axions) and helioscopes (for solar axions).
In this document we compile three different contributions to axion searches within the same framework that have been inside the scope of the thesis work during the last years. The first comprises the work developed in a proposal that paves the path for haloscope searches at BabyIAXO, in particular a set of 5 meter long cavities are proposed for covering the structures already used at CAST for axion searches. In the second part we expose the characterization and optimization of the radioactive background of the acquisition electronics for the BabyIAXO helioscope. In the last part a general framework for treating multicavity resonators is presented as an extension of the theory developed for the first RADES prototype, based on this idea two new prototypes were designed, manufactured and characterized.[cat] Els axions, i les denominades axion-like particles, són partícules elementals pseudoescalars que apareixen en diverses extensions del model estàndard de la física de partícules. Els axions foren proposats inicialment per explicar la simetria de paritat i conjugació de càrrega en les interaccions fortes. Però aquests bosons pseudo-Nambu-Goldstone també podrien ser la resposta a una de les preguntes més desconcertants de la cosmologia, el problema de la natura de la matèria fosca. Durant dècades s’han desenvolupat diferents experiments amb l’objectiu de detectar axions. El mètode més atractiu per detectar axions de matèria fosca es basa en el conegut com a inverse Primakoff effect i consisteix en la conversió d’axions en fotons en presència d’un camp magnètic molt intens. Els fotons produits en aquest procés poden ser detectats amb l’ús d’una cavitat resonant on l’energia associada a la conversió és enmagatzenada. Aquest tipus d’experiments centrats en la detecció d’axions que componen l’halo matèria fosca es denominen haloscopis. L’altre tipus d’experiment paradigmàtic el constitueixen els helioscopis, on l’objectiu consisteix en la detecció d’axions emessos a l’interior del Sól. A diferència dels haloscopis, on els axions se suposen freds i, per tant, el seu moment és menyspreable. Als helioscopis es tracten de detectar axions relativistes, amb una energia en l’escala dels keV. Els limits experimentals més precisos per a l’existència d’axions solars són els obtesos a l’experiment CAST al llarg dels últims anys. En el context actual, BabyIAXO es proposa com a una etapa experimental intermèdia al desenvolupament del International Axion Observatory (IAXO), un helioscopi de nova generació amb l’objectiu de detectar axions i axion-like particles amb una sensibilitat ordres de magnitud superior a la d’experiments anteriors, com CAST. El setup experimental de BabyIAXO consisteix en un imà amb un camp magnètic de 5 T, i dos forats de 10 m de longitud i 70 cm de diàmetre. La manca d’imans d’aquestes característiques el fan un candidat ideal per aprofitar a l’hora de desenvolupar cerques, no només d’axions solars, sinó també de matèria fosca.
Aquest treball de tesi compila tres contribucions experimentals diferents de cerques de axions, per a ambdós axions de matèria fosca i axions solars, dins els experiments RADES i BabyIAXO. El primer bloc comprèn el treball desenvolupat en una proposta que aplana el camí per a cerques d’haloscopi a l’experiment BabyI- AXO, en particular es proposa un conjunt de cavitats de 5 metres de llarg basades en l’experiència desenvolupada a l’experiment CAST. A la segona part s’exposa la car-
acterització i optimització del fons radioactiu produït per l’electrònica d’adquisició a l’helioscopi BabyIAXO. Aquests estudis es basen en mesures de la contaminació radioactiva dels components electrònics al laboratori subterrani de Canfranc i simulacions de decaïments radioactius. En la darrera part es presenta un marc general per tractar els ressonadors multicavitat ampliant la teoria desenvolupada per al primer prototip RADES, aquesta extensió teòrica permet dissenyar cavitats més estables per mesurar axions de matèria fosca. Basats en aquest formalisme per a ressonadors de microones, es van dissenyar, fabricar i caracteritzar dos nous prototips per la detecció de matèria fosca
Integració financera i vulnerabilitat econòmica: Anàlisi de l’Aliança del Pacífic i els BRICS en el context llatinoamericà
Get PDFPrograma de Doctorat en Empresa[cat] La present tesi doctoral analitza la interacció entre la integració financera i la vulnerabilitat econòmica a Amèrica Llatina, posant un èmfasi particular en l'Aliança del Pacífic (AP) i els BRICS. Aquesta investigació sorgeix de la necessitat d'entendre com aquestes economies, que es troben en processos de transformació i creixement, poden abordar els desafiaments inherents a la globalització financera i les seves implicacions per a l'estabilitat macroeconòmica i financera. Mitjançant una metodologia mixta que combina enfocaments quantitatius i qualitatius, s'exploren diversos factors que influencien aquests processos, com ara el tipus de canvi real (TCR), la inversió en actius productius, la demanda global, i la seva relació amb la capacitat de diversificar exportacions i mitigar riscos. El projecte s'estructura en tres capítols principals, cadascun corresponent a una publicació acadèmica. Aquestes seccions presenten estudis empírics que aborden diferents aspectes de la dinàmica financera i econòmica a la regió, posant de manifest tant els reptes com les oportunitats que aquests països enfronten en un context global cada vegada més complex. Capítol 2: Diversificació exportadora i els reptes macroeconòmics a l'Aliança del Pacífic El Capítol 2 examina els determinants de la diversificació exportadora en el context de l'Aliança del Pacífic. S'hi avaluen factors com el nivell i la volatilitat del tipus de canvi real (TCR), així com el rol de la inversió en béns de capital i altres actius productius. Els resultats mostren que la volatilitat del TCR té un efecte negatiu significatiu sobre la competitivitat exportadora, especialment quan es combina amb deficiències estructurals en la inversió i les capacitats productives. Aquests resultats posen de manifest la necessitat d'implementar polítiques públiques que estabilitzin les condicions macroeconòmiques i promoguin la inversió en infraestructures productives i tecnològiques. Es conclou que, sense una planificació coherent en aquests àmbits, la regió seguirà depenent excessivament d'un nombre limitat de productes d'exportació, fet que augmenta la seva vulnerabilitat davant canvis a la demanda global. Capítol 3: Convergència financera i desenvolupament de mercats borsaris El Capítol 3 aborda la convergència beta als mercats de valors de l'Aliança del Pacífic, utilitzant mètriques com la rendibilitat sobre actius (ROA) i la relació deute-patrimoni. Aquesta anàlisi permet avaluar com la integració financera contribueix a reduir asimetries i riscos entre els països membres, consolidant els mercats borsaris com a eines estratègiques per al desenvolupament econòmic. Els resultats ofereixen evidència empírica que demostra que, a través d'una major harmonització financera, aquests mercats poden potenciar l'estabilitat i eficiència, oferint oportunitats per a inversors i facilitant la presa de decisions informada per part de reguladors i responsables de polítiques públiques. Aquesta secció també destaca la importància de mantenir una regulació financera robusta que previngui possibles desequilibris i augmenti la confiança en aquests mercats. Capítol 4: Anàlisi de connexions intersectorials als BRICS mitjançant la teoria de grafs El Capítol 4 introdueix un enfocament innovador basat en la teoria de grafs per estudiar les connexions intersectorials en els BRICS i altres economies emergents. Utilitzant mesures com la centralitat de l'autovector i les distàncies euclidianes, aquest capítol identifica quins sectors són més interconnectats i resilients davant la volatilitat del mercat. Sectors com l'energia i la tecnologia emergeixen com a actors clau, ja que no només contribueixen de manera significativa al rendiment sectorial, sinó que també actuen com a amortidors davant xocs econòmics. Aquesta anàlisi permet entendre les dinàmiques del risc sistèmic i identificar oportunitats d'inversió estratègiques en aquests mercats. En conjunt, la tesi destaca que una integració financera efectiva no és un procés automàtic, sinó que requereix estratègies adaptades al context regional. Aquestes estratègies han d'incloure polítiques que estabilitzin les condicions macroeconòmiques, promoguin l'enfortiment de les capacitats productives i fomentin una major cooperació intersectorial. Les conclusions aporten implicacions rellevants tant per al disseny de polítiques públiques com per a les estratègies d'inversió en aquests països. En el cas d'Amèrica Llatina i els BRICS, els resultats de la tesi ofereixen un marc analític que pot informar futures iniciatives de desenvolupament econòmic i financer. Aquest estudi contribueix al debat acadèmic aportant una comprensió més profunda sobre com la integració financera pot ser utilitzada com a eina per reduir vulnerabilitats i potenciar el creixement sostenible en economies emergents. Alhora, posa de relleu els riscos associats a una integració inadequada o descoordinada, que pot amplificar desigualtats i vulnerabilitats, especialment en regions com Amèrica Llatina, on les disparitats estructurals segueixen sent un obstacle persistent
Computational study and design of materials for photovoltaic applications
No full textENG- The rapid evolution of photovoltaic technologies demands the precise design of materials with tailored properties to overcome performance bottlenecks and achieve high efficiency. This thesis presents a computational investigation into the properties and behavior of molecular systems and materials relevant to photovoltaic applications, with a focus on aromaticity, electronic structure, and defect passivation. By integrating quantum chemical methods and electronic structure analysis, this work explores the interplay between molecular stability, charge transfer dynamics, and defect engineering,
offering a multifaceted perspective on material design for energy conversion technologies.
The journey begins with indenofluorene (IF)-type systems, where a predictive rule for ground-state stability was established using Clar’s π-sextet theory. This Ground State Stability (GSS) rule provides a robust framework to determine whether IF derivatives favor open-shell singlet or triplet electronic configurations. By extending this approach to π-extended systems like fluorenofluorene and diindenoanthracene, the study demonstrates how molecular aromaticity influences electronic stability and biradical character—essential properties for charge transport in organic photovoltaics.
Transitioning from linear to cyclic systems, the thesis investigates carbon nanohoops and their host–guest interactions with fullerenes. Distinct differences between aromatic ([4]DHPP) and antiaromatic ([4]PP) nanohoops reveal how their electronic structures govern charge transfer dynamics, with antiaromatic systems exhibiting ultrafast electron transfer from fullerene to the nanohoop. The effect of stereoisomerism on electronic properties adds another layer of control, showcasing how molecular topology can fine-tune photovoltaic performance. These findings highlight the synergy between molecular design and charge carrier dynamics in organic photovoltaic devices.
Finally, the study extends to hybrid perovskites, addressing a key bottleneck: surface defects. Through detailed simulations, the adsorption of fullerenes (C60 and PCBM) on CsPbI3 surfaces was shown to mitigate the detrimental effects of iodine antisite defects, which create trap states. Fullerenes drive surface reconstructions, eliminating these defects, enhancing charge carrier lifetimes, and stabilizing the perovskite interface. These results bridge molecular-scale design with device-scale improvements, illustrating the complementary role of organic and hybrid materials in solar energy conversion.
Through the lens of computational analysis, this thesis establishes a cohesive understanding of how molecular and surface-level properties interact to influence material performance in photovoltaic systems. By bridging concepts of aromaticity, charge transfer, and defect passivation, the work provides guiding principles for the rational design of advanced materials, paving the way for improved energy conversion technologiesCAT- La ràpida evolució de les tecnologies fotovoltaiques exigeix el disseny precis de materials amb propietats a mida per superar els colls d’ampolla de rendiment i aconseguir una alta eficiència. Aquesta tesi presenta una investigació computacional sobre les propietats i el comportament de sistemes moleculars i materials rellevants per a aplicacions fotovoltaiques, amb un focus en l’aromaticitat, l’estructura electrònica i la passivació de defectes. Mitjançant la integració de mètodes químics quàntics i l’anàlisi d’estructura electrònica, aquest treball explora la interacció entre l’estabilitat molecular, la dinàmica de transferència de càrrega i l’enginyeria de defectes, oferint una perspectiva multifacètica sobre el disseny de materials per a tecnologies de conversió d’energia.
El viatge comença amb sistemes basats en l’indenofluorè (IF), on s’ha establert una regla predictiva per a l’estabilitat de l’estat fonamental mitjançant la teoria del sextet π de Clar. Aquesta regla d’estabilitat de l’estat fonamental (GSS) proporciona un marc sòlid per determinar si els derivats d’IF afavoreixen les configuracions electròniques de singlet o triplet de capa oberta. En estendre aquest enfocament a sistemes π-estès com el fluorenofluorè i el diindenoantracè, l’estudi demostra com l’aromaticitat molecular influeix en l’estabilitat electrònica i el caràcter birradical, propietats essencials per al transport de càrrega en fotovoltaica orgànica.
En transició de sistemes lineals a cíclics, la tesi investiga els nanocèrcols de carboni i les seves interaccions anfitrió-hoste amb ful·lerens. Les diferents diferències entre els nanocèrcols aromàtics ([4]DHPP) i antiaromàtics ([4]PP) revelen com les seves estructures electròniques regeixen la dinàmica de transferència de càrrega, amb sistemes antiaromàtics que presenten una transferència d’electrons ultraràpida des del ful·lerè al nanocercle. L’efecte de l’estereoisomerisme sobre les propietats electròniques afegeix una altra possibilitat de control, mostrant com la topologia molecular pot afinar el rendiment fotovoltaic. Aquestes troballes posen de manifest la sinergia entre el disseny molecular i la dinàmica del portador de càrrega en dispositius fotovoltaics orgànics.
Finalment, l’estudi s’estén a les perovskites híbrides, abordant un colld’ampolla clau: els defectes superficials. Mitjançant simulacions detallades, es demostra que l’adsorció de ful·lerens (C60 i PCBM) a les superficies de CsPbI3 mitiga els efectes perjudicials dels defectes de l’antilloc de iode, que creen estats de trampa. Els ful·lerens condueixen a reconstruccions superficials, eliminant aquests defectes, millorant la vida útil dels portadors de càrrega i estabilitzant la interfície de perovskita. Aquests resultats uneixen el disseny a escala molecular amb millores a escala del dispositiu, il·lustrant el paper complementari dels materials orgànics i híbrids en la conversió d’energia solar.
A través de la lent de l’anàlisi computacional, aquesta tesi estableix una comprensió cohesionada de com interactuen les propietats moleculars i superficials per influir en el rendiment dels materials en sistemes fotovoltaics. En unir els conceptes d’aromaticitat, transferència de càrrega i passivació de defectes, el treball proporciona principis rectors per al disseny racional de materials avançats, obrint el camí per a tecnologies de conversió d’energia milloradesPrograma de Doctorat en Químic
Expresión relativa de microRNAs (miR-21, miR-24, miR-34a, miR-128-1) en suero y exosomas y su asociación con biomarcadores inmunometabólicos y el perfil obesogénico en individuos con tejido adiposo disfuncional
No full textEn l'escenari del teixit adipós (TA), s'ha demostrat que els mecanismes de les respostes immunitària i metabòlica estan intrínsecament connectats i es regulen mútuament. D'una banda, la resposta immunitària requereix una adaptació metabòlica a nivell cel·lular i orgànic, mentre que la regulació metabòlica porta a l'activació de cèl·lules del sistema immunitari.
En el parènquima del TA s'integren cèl·lules del sistema immunitari que, en estat saludable, contribueixen al manteniment de l'homeòstasi tissular. No obstant això, en trastorns metabòlics com l'obesitat, el segell clàssic de la qual és l'increment permanent i irregular de la massa grassa, es caracteritza per un estat d'inflamació sistèmica i tissular crònica de grau baix, amb un perfil obesogènic que implica una transformació funcional.
Des de la perspectiva dels processos immunometabòlics fisiològics i en el desenvolupament de malalties, els estudis científics han demostrat la implicació de molècules bioactives com els microRNAs (miRs). Aquests s'han identificat in vivo, in vitro i in silico, i la seva funció ha estat avaluada mitjançant experiments de sobreexpressió o silenciatge, amb resultats que evidencien el seu potencial aplicació i eficàcia en el context clínic.
Estudis previs suggereixen que els miRs actuen com a supressors o reguladors de diferents vies de senyalització implicades en processos metabòlics i en la resposta immunitària. En aquest sentit, l'evidència experimental mostra que són secretats a la circulació sanguínia en exosomes o units a proteïnes transportadores, mitjançant un procés regulat susceptible de ser alterat en condicions patològiques. En aquest context, el present estudi proposa avaluar el vincle potencial i la contribució del patró d'expressió dels miRs amb la manifestació clínica de biomarcadors immunometabòlics associats al TA disfuncional.
L'entorn biològic revela una relació en la qual el transductor de senyals i activador de la transcripció (STAT3, de l'anglès Signal Transducer and Activator of Transcription 3), la proteïna 4 secretada relacionada amb Frizzled (SFRP4, de l'anglès Secreted Frizzled-Related Protein 4), el factor tipus Krüppel 4 (KLF4, de l'anglès Krüppel Transcription Factor 4) i el substrat del receptor de la insulina 1 (IRS1) són gens diana regulats per miR-21, miR-24, miR-34a i miR-128-1, respectivament. A més, s'ha documentat que aquestes proteïnes són transportades en exosomes cap a altres teixits i òrgans diana.
En paral·lel, en aquest estudi també es considera un altre escenari relacionat amb la polarització dels monòcits (residents del TA) de M2 a M1 durant el procés inflamatori subclínic crònic de grau baix que es desenvolupa en el TA disfuncional. Això s'observa per l'increment dels nivells de biomarcadors immunometabòlics simultanis al procés d'adipogènesi, on els mecanismes implicats en l'expressió de gens adipogènics específics involucren vies de senyalització regulades per miRs.
Basant-nos en l'evidència prèvia que els miRs solubles es troben presents en diferents fluids extracel·lulars, proposem el desenvolupament d'un enfocament basat en la integració de diferents perspectives conceptuals, amb la següent estratègia:
a) Enfocament immunometabòlic: dirigit a establir el perfil d'adipocines, biomarcadors d'inflamació i metabòlics en el procés patogènic del teixit adipós disfuncional.
b) Enfocament d'expressió molecular relativa: per determinar l'expressió relativa de miR-21, miR-24, miR-34a i miR-128-1, així com el seu contingut en exosomes de plasma sanguini de SFRP4, IRS1 i KLF4, relacionats amb el procés inflamatori i metabòlic. Aquesta estratègia es divideix en dues vessants: l'expressió relativa dels miRs extrets d'exosomes de plasma i solubles en sèrum sanguini, i la identificació i quantificació de SFRP4, IRS1 i KLF4 en exosomes de plasma sanguini.
c) Enfocament d'associació clínica: determinació de la relació entre l'expressió relativa d'un patró selectiu de miRs i l'estatus del TA disfuncional, així com els nivells de biomarcadors immunometabòlics presents en individus amb un perfil obesogènic.En el escenario del tejido adiposo (TA), se ha demostrado que los mecanismos de las respuestas inmune y metabólica están intrínsecamente conectados y mutuamente regulados. Por una parte, la respuesta inmune requiere de adaptación metabólica a nivel celular y orgánica, mientras que la regulación metabólica lleva a la activación de células del sistema inmune.
En el parénquima del TA se integran células del sistema inmune que en estado saludable contribuyen al mantenimiento de la homeostasis tisular, mientras que en trastornos metabólicos como la obesidad, donde el sello clásico es el incremento permanente e irregular en la masa grasa se caracteriza por un estado de inflamación sistémica y tisular crónica de grado bajo, con aporte de un perfil obesogénico mostrándose una transformación funcional.
Desde la perspectiva de los procesos inmunometabólicos fisiológicos y en el desarrollo de enfermedades, los reportes científicos muestran la implicación de moléculas bioactivas como los microRNAs (miRs), que se han identificado in vivo, in vitro e in sillico evaluando su función mediante experimentos de sobreexpresión o silenciamiento, y los resultados muestran su potencial aplicación y eficacia en el contexto clínico.
Estudios previos sugieren que los miRs funcionan como supresores o reguladores de diferentes vías de señalización implicadas en procesos metabólicos y respuesta inmune, en este sentido la evidencia experimental muestra que se secretan a la circulación sanguínea en exosomas o unidos a proteínas transportadoras, mediante un proceso regulado susceptible de ser alterado durante procesos patológicos (7-10). En este contexto, el presente estudio propone evaluar el potencial vínculo y la contribución del patrón de expresión de miRs con la manifestación clínica de biomarcadores inmunometabólicos asociados al TA disfuncional.
El ambiente biológico revela una relación en la que el transductor de señales y activador de la transcripción (STAT3 del inglés signal transducer and activator of transcription 3), proteína 4 secretada relacionada con frizzled (SFRP4 del inglés secreted frizzled-related protein 4), factor tipo Krüppel 4 (KLF4 del inglés Krüppel transcription factor 4) y sustrato del receptor de insulina 1 (IRS1) son genes diana regulados por miR-21, miR-24, miR-34a y miR-128-1, respectivamente. Adicionalmente, se ha documentado que estas proteínas son transportadas en exosomas hacia otros tejidos y órganos blanco (11-13).
De forma paralela en este estudio tomamos en cuenta otro escenario relativo a la polarización de monocitos (residentes del TA) M2 hacía M1 durante el proceso inflamatorio subclínico crónico de grado bajo que se favorece en el TA disfuncional, y que se observa por el incremento en los niveles de biomarcadores inmunometabólicos simultáneo al proceso de adipogénesis, en donde los mecanismos implicados en la expresión de genes adipogénicos específicos involucran vías de señalización regulados por miRs.
Con base en la experiencia previa de que los miRs-solubles se encuentran presentes en diferentes fluidos extracelulares, proponemos el desarrollo de un abordaje desde la integración de diferentes puntos conceptuales, con la siguiente estrategia:
a) Con un enfoque inmunometabólico: dirigido a establecer el perfil de adipocinas, biomarcadores de inflamación y metabólicos en el proceso patogénico del tejido adiposo disfuncional.
b) Con un enfoque de expresión molecular relativa: para determinar la expresión relativa de miR-21, miR-24, miR-34a, miR-128-1 y contenido en exosomas de plasma sanguíneo de SFRP4, IRS1 y KLF4 relacionados con el proceso inflamatorio y metabólico. Con la estrategia propuesta, el diseño del proyecto se desglosa en vertientes diferentes: expresión relativa de miRs extraídos de exosomas de plasma y solubles en suero sanguíneo. E identificación y contenido de SFRP4, IRS1 y KLF4 en exosomas de plasma sanguíneo.
c) Con un enfoque de asociación clínica: donde determinaremos la relación de la expresión relativa de un patrón selectivo de miRs con el estatus del TA disfuncional y los niveles de biomarcadores inmunometabólicos presentes en individuos con un perfil obesogénico.In the context of adipose tissue (AT), it has been demonstrated that the mechanisms of immune and metabolic responses are intrinsically connected and mutually regulated. On one hand, the immune response requires metabolic adaptation at both the cellular and systemic levels, while metabolic regulation leads to the activation of immune system cells.
Within the AT parenchyma, immune system cells are integrated, which, in a healthy state, contribute to maintaining tissue homeostasis. However, in metabolic disorders such as obesity—where the hallmark is a persistent and irregular increase in fat mass—there is a state of chronic low-grade systemic and tissue inflammation, promoting an obesogenic profile and leading to a functional transformation.
From the perspective of physiological immunometabolic processes and disease development, scientific studies have demonstrated the involvement of bioactive molecules such as microRNAs (miRs). These have been identified in vivo, in vitro, and in silico, with their function evaluated through overexpression or silencing experiments. The results highlight their potential application and efficacy in the clinical context.
Previous studies suggest that miRs act as suppressors or regulators of different signaling pathways involved in metabolic processes and immune response. In this regard, experimental evidence shows that they are secreted into the bloodstream within exosomes or bound to carrier proteins through a regulated process that can be altered under pathological conditions. In this context, the present study aims to evaluate the potential link and contribution of the miR expression pattern to the clinical manifestation of immunometabolic biomarkers associated with dysfunctional AT.
The biological environment reveals a relationship in which the signal transducer and activator of transcription 3 (STAT3), secreted frizzled-related protein 4 (SFRP4), Krüppel-like factor 4 (KLF4), and insulin receptor substrate 1 (IRS1) are target genes regulated by miR-21, miR-24, miR-34a, and miR-128-1, respectively. Additionally, studies have documented that these proteins are transported in exosomes to other tissues and target organs.
In parallel, this study also considers another scenario related to the polarization of monocytes (resident in AT) from M2 to M1 during the chronic low-grade subclinical inflammatory process that develops in dysfunctional AT. This is observed through the increase in immunometabolic biomarker levels, simultaneous with the adipogenesis process, where mechanisms involved in the expression of specific adipogenic genes include signaling pathways regulated by miRs.
Based on previous evidence that soluble miRs are present in various extracellular fluids, we propose an approach integrating different conceptual perspectives, with the following strategy:
a) Immunometabolic approach: aimed at establishing the profile of adipokines, inflammation biomarkers, and metabolic markers in the pathogenic process of dysfunctional adipose tissue.
b) Relative molecular expression approach: to determine the relative expression of miR-21, miR-24, miR-34a, and miR-128-1, as well as the content of exosomal plasma SFRP4, IRS1, and KLF4, related to the inflammatory and metabolic process. This strategy is divided into two aspects: the relative expression of miRs extracted from plasma exosomes and soluble in blood serum, and the identification and quantification of SFRP4, IRS1, and KLF4 in plasma exosomes.
c) Clinical association approach: to determine the relationship between the relative expression of a selective pattern of miRs and the status of dysfunctional AT, as well as the levels of immunometabolic biomarkers present in individuals with an obesogenic profile.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Immunologia Avançad
Study of the healthcare costs of oropharyngeal dysphagia after stroke and its nutritional and respiratory complications, and cost-effectiveness of a therapeutic intervention
Get PDFLa disfàgia orofaríngia (DO) afecta un 40-78% dels pacients amb ictus agut. La DO empitjora l’eficàcia i la seguretat de la deglució, causant complicacions com deshidratació, malnutrició i aspiracions que porten a desenvolupar infeccions respiratòries i a pitjor qualitat de vida i pronòstic. Pocs estudis han avaluat els costos associats a la DO després de l’ictus i les seves complicacions, i l’eficiència del seu maneig. Els objectius d’aquesta tesi són: (a) avaluar i sintetitzar l’evidència disponible en els costos associats a la DO i les seves complicacions (malnutrició i infeccions respiratòries); (b) avaluar els costos aguts, subaguts (3 mesos) i a llarg termini (12 mesos) de la DO després de l’ictus i les seves complicacions; (c) avaluar i sintetitzar l’evidència disponible sobre el cost-efectivitat del maneig de la DO després de l’ictus; (d) avaluar el cost i el cost-utilitat d’afegir l’estimulació elèctrica transcutània (EET) sensorial (SES) o motora (NMES) al maneig compensador en pacients amb DO crònica després de l’ictus.
Aquest projecte de recerca inclou 3 estudis amb la següent metodologia i resultats. Estudi 1: Revisió sistemàtica sobre els costos de la DO després de l’ictus i les seves complicacions. Es van observar (a) majors costos d’hospitalització en pacients nodrits per sonda als Estats Units d’Amèrica (EUA), en pacients amb DO i ictus isquèmic (França i Suïssa), i en aquells amb ictus hemorràgic i DO traslladats a un centre de rehabilitació a Taiwan; (b) increment independent del cost en pacients amb DO durant el primer any després de l’ictus als EUA, i (c) increment en els costos d’hospitalització associats amb la pneumònia (diversos països), i amb risc de malnutrició major a Anglaterra. Estudi 2: Estudi observacional en pacients amb ictus agut sense DO prèvia. La DO va suposar un increment dels costos sanitaris durant l’hospitalització i costos majors als 3 i als 12 mesos que van incrementar amb l’empitjorament de l’estat nutricional i el desenvolupament d’infeccions respiratòries a llarg termini. Estudi 3: Revisió sistemàtica sobre avaluacions econòmiques en el maneig de la DO després de l’ictus. Es van observar (a) reducció en els costos d’hospitalització amb: avaluació precoç de la DO a Dinamarca; protocol·litzant el seu maneig després de la trombòlisi a Austràlia, i utilitzant fluids espessits comercials als EUA, (b) cost-efectivitat de: la videofluoroscòpia com a mètode de cribratge segons un model de decisió; programes de rehabilitació que van incloure l’atenció a la DO a Tailàndia, i de la nutrició enteral domiciliària al Regne Unit i, (c) rati cost-utilitat incremental favorable de les dietes de textura modificada utilitzant un espessidor a base de gomes a Polònia. Addicionalment, es va avaluar el cost i el cost-utilitat d’afegir l’EET (SES o NMES) al maneig compensador de la DO crònica després de l’ictus. El cost del tractament amb l’EET va ser majoritàriament atribuït a les instal·lacions sanitàries i al personal especialitzat. L’anàlisi bivariat va mostrar una qualitat de vida incremental major en el grup tractat amb SES comparat amb el grup control als 12 mesos, però no diferències significatives pels dels anys de vida ajustats per qualitat incrementals, ni ajustant per factors de confusió.
Les principals conclusions són: (a) majors costos al desenvolupar DO i les seves complicacions després de l’ictus, (b) la DO comporta costos majors durant l’hospitalització per ictus que s’incrementen amb el desenvolupament de malnutrició i infeccions respiratòries a llarg termini, (c) les intervencions destinades a prevenir les complicacions de la DO tendeixen a ser cost-efectives i/o estalviar costos i, (d) les instal·lacions sanitàries i el personal especialitzat van ser els principals contribuents als costos de l’EET que va millorar la biomecànica i la seguretat de la deglució.La disfagia orofaríngea (DO) afecta al 40-78% de los pacientes con ictus agudo. La DO empeora la eficacia y la seguridad de la deglución, causando complicaciones como deshidratación, malnutrición y aspiraciones que llevan a desarrollar infecciones respiratorias y a peor calidad de vida y pronóstico. Pocos estudios han evaluado los costes asociados a la DO después del ictus y sus complicaciones, y la eficiencia de su manejo. Los objetivos de esta tesis son: (a) evaluar y sintetizar la evidencia disponible en los costes asociados a la DO y sus complicaciones (malnutrición e infecciones respiratorias); (b) evaluar los costes agudos, subagudos (3 meses) y a largo plazo (12 meses) de la DO después del ictus y sus complicaciones; (c) evaluar y sintetizar la evidencia disponible sobre el coste-efectividad del manejo de la DO después del ictus; (d) evaluar el coste y el coste-utilidad de añadir estimulación eléctrica transcutánea (EET) sensorial (SES) o motora (NMES) al manejo compensador en pacientes con DO crónica después del ictus.
Este proyecto de investigación incluye 3 estudios con la siguiente metodología y resultados. Estudio 1: Revisión sistemática sobre los costes de la DO después del ictus y de sus complicaciones. Se observó (a) mayores costes de hospitalización en pacientes nutridos por sonda en los Estados Unidos de América (EUA), en pacientes con DO e ictus isquémico (Francia y Suiza), y en aquellos con ictus hemorrágico y DO trasladados a un centro de rehabilitación en Taiwán; (b) incremento independiente del coste en pacientes con DO al año después del ictus (EUA), y (c) incremento en los costes de hospitalización asociados a neumonía (diferentes países), y con riesgo de malnutrición mayor (Inglaterra). Estudio 2: Estudio observacional en pacientes con ictus agudo sin DO previa. La DO supuso un incremento de los costes durante la hospitalización y costes mayores a los 3 y 12 meses que incrementaron con el empeoramiento del estado nutricional y el desarrollo de infecciones respiratorias a largo plazo. Estudio 3: Revisión sistemática sobre avaluaciones económicas en el manejo de la DO después del ictus. Se observó (a) reducción en los costes de hospitalización con: evaluación precoz de la DO en Dinamarca; protocolizando su manejo después de la trombólisis en Australia, y utilizando fluidos espesados comerciales en EUA, (b) coste-efectividad de: la videofluoroscopia como método de cribaje según un modelo de decisión; programas de rehabilitación que incluyeron la atención a la DO en Tailandia, y de la nutrición enteral domiciliaria en el Reino Unido y, (c) ratio coste-utilidad incremental favorable de las dietas de textura modificada utilizando un espesante a base de gomas en Polonia. Adicionalmente, se evaluó el coste y el coste-utilidad de añadir la EET (SES o NMES) al manejo compensador de la DO crónica después del ictus. El coste del tratamiento con la EET fue mayoritariamente atribuido a las instalaciones sanitarias y el personal especializado. El análisis bivariado mostró calidad de vida incremental mayor en el grupo SES comparado con el grupo control a los 12 meses, pero no diferencias significativas en los años de vida ajustados por calidad incrementales, ni ajustando por factores de confusión.
Las principales conclusiones son: (a) mayores costes al desarrollar DO y sus complicaciones después del ictus, (b) la DO comporta costes mayores durante la hospitalización por ictus que incrementan con el desarrollo de malnutrición e infecciones respiratorias a largo plazo, (c) las intervenciones destinadas a prevenir las complicaciones de la DO tienden a ser coste-efectivas y/o ahorrar costes y, (d) las instalaciones sanitarias y el personal especializado fueron los principales contribuyentes a los costes de la EET que mejoró la biomecánica y la seguridad de la deglución.Oropharyngeal dysphagia (OD) affects 40-78% of acute stroke patients. OD impairs swallow efficacy and safety, causing complications such as dehydration, malnutrition and aspiration, leading to respiratory infections and poorer quality of life (QoL) and clinical prognosis. Few studies have assessed the health-economic costs associated with post-stroke OD (PS-OD) and its complications, and the efficiency of its management. This doctoral thesis has the following objectives: (a) to assess and synthesise evidence on the costs associated with OD and its complications (malnutrition and respiratory infections); (b) to assess the acute, subacute (3 months) and long-term (12 months) costs of PS-OD and its complications; (c) to assess and synthesise the available evidence on the cost-effectiveness of PS-OD management; (d) to assess the cost and cost-utility of adding sensory (SES) or motor (NMES) transcutaneous electrical stimulation (TES) to compensatory management of chronic PS-OD.
This research project includes three studies with the following methodology and results. Study 1: Systematic review of the costs of OD and its complications after stroke. Main findings were (a) higher hospitalisation costs in patients requiring tube feeding in the United States of America (USA), in patients with ischaemic stroke (France and Switzerland), and in patients with OD and haemorrhagic stroke transferred to a rehabilitation centre in Taiwan; (b) independent cost increase in patients with OD during the first year after stroke in the USA, and (c) increase in hospitalisation costs associated with pneumonia (different countries), and with a higher risk of malnutrition in England. Study 2: Observational study of patients with acute stroke without prior OD. OD caused a significant and independent increase in costs during hospitalisation and significantly higher costs at 3 and 12 months after stroke compared with patients without OD, which increased with the worsening of nutritional status and the development of respiratory infections in the long term. Study 3: Systematic review of economic evaluation of OD management after stroke. Main findings were (a) reduction in hospitalisation costs with: early assessment of OD in Denmark; protocolised OD management after thrombolysis in Australia, and use of commercially prepared thickened fluids in the USA, (b) cost-effectiveness: of videofluoroscopy as a screening method through model-based analysis; of rehabilitation programs that included the management of OD in Thailand, and of home enteral nutrition in the United Kingdom and, (c) favourable incremental cost-utility ratio (ICUR) of modified texture diets using a gum-based thickener in Poland. Additionally, the cost and the cost-utility of adding TES (SES or NMES) to the compensatory management of chronic PS-OD were assessed from the hospital perspective. The treatment cost of TES was mainly attributed to healthcare facilities and specialised personnel requirements. Bivariate analysis showed a significantly higher incremental QoL for those patients in the SES group compared to the control group at 12 months, but non-significant differences for incremental quality-adjusted life-years (QALYs), nor when adjusted for confounders.
The main conclusions are that (a) healthcare costs were higher in those patients who developed OD and its complications after stroke, (b) OD caused significantly higher and independent economic costs during stroke hospitalisation that were significantly increased with the worsening of nutritional status and development of respiratory infections at long term, (c) interventions aimed at preventing OD complications tend to be cost-effective and/or save costs and, (d) healthcare facilities and the need for specialised personnel were the main contributors to TES costs that improved swallow biomechanics and safety.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin
A federated learning approach to smart advertising
No full text(English) This thesis presents a Federated Learning-based Smart Advertising System designed to enhance user engagement, optimize network efficiency, and ensure data privacy in digital advertising. Traditional advertising systems face significant challenges in balancing personalization with privacy, managing network overhead, and scaling efficiently. This study addresses these issues by integrating Edge Computing and Federated Learning (FL) to enable real-time, decentralized ad targeting while keeping user data secure.
The proposed system consists of a decentralized recommendation engine, where local models are trained on users’ devices and aggregated using meta-heuristic optimization techniques, particularly the Whale Optimization Algorithm (WOA). Experimental results demonstrate that WOA outperforms other aggregation techniques, such as the Firefly Algorithm (FA) and Bat Algorithm (BA), in terms of convergence speed and overall efficiency. The system also leverages formal verification techniques, including model checking, to ensure correctness, security, and compliance with privacy regulations.
Comprehensive evaluation through both simulated and real-world case studies (such as the AROUND system) shows that the proposed architecture reduces network traffic, minimizes computational overhead, and significantly improves Click-Through Rates (CTR) and user engagement compared to traditional centralized models. The system is particularly beneficial for applications in museums, shopping malls, and retail chains, providing real-time tracking, indoor mapping, and personalized content delivery.
The findings underscore the potential of Federated Learning and Edge Computing in privacy-preserving smart advertising, offering a scalable, cost-efficient, and user-centric solution for the future of digital marketing.(Català) Aquesta tesi presenta un sistema de publicitat intel·ligent basat en l’aprenentatge federat, dissenyat per millorar la interacció de l’usuari, optimitzar l’eficiència de la xarxa i garantir la privacitat de les dades en la publicitat digital. Els sistemes publicitaris tradicionals afronten desafiaments significatius a l’hora d’equilibrar la personalització amb la privacitat, gestionar la càrrega de la xarxa i escalar eficientment. Aquest estudi aborda aquestes qüestions mitjançant la integració de l’Edge Computing i l’Aprenentatge Federat (FL), permetent una segmentació publicitària descentralitzada en temps real mentre es mantenen segures les dades dels usuaris.
El sistema proposat consta d’un motor de recomanació descentralitzat, on els models locals s’entrenen als dispositius dels usuaris i es combinen mitjançant tècniques d’optimització metaheurística, en particular l’Algorisme d’Optimització de la Balena (WOA). Els resultats experimentals demostren que el WOA supera altres tècniques d’agregació, com l’Algorisme del Cuca de Llum (FA) i l’Algorisme del Ratpenat (BA), en termes de velocitat de convergència i eficiència global. A més, el sistema utilitza tècniques de verificació formal, incloent-hi la comprovació de models, per garantir la correcció, la seguretat i el compliment de les regulacions de privacitat.
L’avaluació exhaustiva mitjançant estudis de cas simulats i reals (com el sistema AROUND) mostra que l’arquitectura proposada redueix el trànsit de xarxa, minimitza la càrrega computacional i millora significativament les taxes de clics (CTR) i la interacció de l’usuari en comparació amb els models centralitzats tradicionals. Aquest sistema és especialment beneficiós per a aplicacions en museus, centres comercials i cadenes de venda al detall, proporcionant seguiment en temps real, cartografia interior i lliurament personalitzat de contingut.
Les conclusions subratllen el potencial de l’Aprenentatge Federat i l’Edge Computing en la publicitat intel·ligent respectuosa amb la privacitat, oferint una solució escalable, rendible i centrada en l’usuari per al futur del màrqueting digital.(Español) Esta tesis presenta un sistema de publicidad inteligente basado en Aprendizaje Federado, diseñado para mejorar la participación del usuario, optimizar la eficiencia de la red y garantizar la privacidad de los datos en la publicidad digital. Los sistemas publicitarios tradicionales enfrentan desafíos significativos para equilibrar la personalización con la privacidad, gestionar la sobrecarga de la red y escalar de manera eficiente. Este estudio aborda estos problemas integrando Computación en el Borde y Aprendizaje Federado (FL) para permitir una segmentación de anuncios en tiempo real y descentralizada, manteniendo los datos del usuario seguros.
El sistema propuesto consta de un motor de recomendación descentralizado, donde los modelos locales se entrenan en los dispositivos de los usuarios y se agregan utilizando técnicas de optimización metaheurística, en particular, el Algoritmo de Optimización de Ballena (WOA). Los resultados experimentales demuestran que WOA supera a otras técnicas de agregación, como el Algoritmo de Luciérnagas (FA) y el Algoritmo de Murciélago (BA), en términos de velocidad de convergencia y eficiencia general. El sistema también aprovecha técnicas de verificación formal, incluyendo model checking, para garantizar corrección, seguridad y cumplimiento de regulaciones de privacidad.
Una evaluación integral a través de estudios de caso simulados y del mundo real (como el sistema AROUND) muestra que la arquitectura propuesta reduce el tráfico de red, minimiza la sobrecarga computacional y mejora significativamente las tasas de clics (CTR) y la participación del usuario en comparación con los modelos centralizados tradicionales. El sistema es particularmente beneficioso para aplicaciones en museos, centros comerciales y cadenas minoristas, proporcionando seguimiento en tiempo real, mapeo en interiores y entrega de contenido personalizado.
Los hallazgos destacan el potencial del Aprendizaje Federado y la Computación en el Borde en la publicidad inteligente con preservación de la privacidad, ofreciendo una solución escalable, rentable y centrada en el usuario para el futuro del marketing digital.DOCTORAT EN ARQUITECTURA DE COMPUTADORS (Pla 2012
Optimisation strategies for the first line treatment of tuberculosis
Get PDFLa tuberculosi (TB) és una de les principals causes de malaltia i mort a tot el món a causa d'un únic agent infecciós. Els objectius d'aquesta tesi van ser 1) avaluar l'estat del tractament de primera línia contra la tuberculosi, amb especial atenció a la dosi òptima de rifampicina, i 2) utilitzar aquests resultats per informar el disseny d'un assaig clínic de fase 2b/c que avalués dosis optimitzades de rifampicina.
Aquesta tesi resumeix i discuteix els resultats de dos articles publicats en revistes revisades per parells. Primer, presentem una revisió sistemàtica i una metaanàlisi de xarxes bayesianes (NMA) que resumeix totes les dosis de rifampicina avaluades en assajos clínics en adults amb tuberculosi pulmonar i extrapulmonar en les dues últimes dècades. La NMA va mostrar un major risc d'esdeveniments adversos (EA) generals i hepàtics per a 40 mg/kg/dia però cap altra dosi (inclosa la de 50 mg/kg/dia). L'augment de les dosis va millorar la conversió del cultiu d'esput a la setmana 8. En segon lloc, el disseny de l'assaig RIAlta, un assaig clínic de fase 2b/c no aleatoritzat amb controls històrics aparellats que compara la dosi estàndard de rifampicina amb 35 mg/kg/dia. Amb les dades provisionals, no vam trobar diferències significatives en els esdeveniments adversos que van conduir a la modificació de la dosi de rifampicina entre els dos grups, i la proporció d'esdeveniments adversos de grau 3 o superior està en línia amb la publicada en assajos clínics amb població no vulnerable.
En conclusió, les dosis òptimes de rifampicina poden estar entre 25 i 35 mg/kg/dia, però s'han d'adaptar a l'individu o, si més no, a nivell de població. La seguretat sembla similar en poblacions vulnerables en comparació amb poblacions de baix risc en assajos anteriors, mentre que els beneficis en termes d'aclariment precoç de l'esput i, possiblement, en l'escurçament del tractament, poden ser més grans.La tuberculosis (TB) es una de las principales causas de enfermedad y muerte a nivel mundial causada por un único agente infeccioso. Los objetivos de esta tesis fueron: 1) evaluar el estado del tratamiento de primera línea contra la TB, con especial atención a la dosis óptima de rifampicina, y 2) utilizar estos resultados para fundamentar el diseño de un ensayo clínico de fase 2b/c que evalúe dosis optimizadas de rifampicina.
Esta tesis resume y analiza los resultados de dos artículos publicados en revistas con revisión por pares. En primer lugar, presentamos una revisión sistemática y un metaanálisis de red bayesiana (NMA) que resume todas las dosis de rifampicina evaluadas en ensayos clínicos en adultos con TB pulmonar y extrapulmonar en las últimas dos décadas. El NMA mostró un mayor riesgo de eventos adversos (EA) generales y hepáticos con 40 mg/kg/día, pero no con otras dosis (incluido 50 mg/kg/día). El aumento de dosis mejoró la conversión del cultivo de esputo en la semana 8. En segundo lugar, el diseño del ensayo RIAlta, un ensayo clínico de fase 2b/c no aleatorizado con controles históricos emparejados, compara la dosis estándar de rifampicina con 35 mg/kg/día. Con los datos provisionales, no se encontraron diferencias significativas en los eventos adversos que llevaron a la modificación de la dosis de rifampicina entre los dos grupos, y la proporción de eventos adversos de grado 3 o superior coincide con la publicada en ensayos clínicos con población no vulnerable.
En conclusión, las dosis óptimas de rifampicina pueden estar entre 25 y 35 mg/kg/día, pero deben ajustarse individualmente o, al menos, a nivel poblacional. La seguridad parece similar en poblaciones vulnerables en comparación con las poblaciones de bajo riesgo en ensayos previos, mientras que los beneficios en términos de aclaramiento precoz del esputo y, posiblemente, en la reducción del tratamiento, podrían ser mayores.Tuberculosis (TB) is one of the leading causes of disease and death due to a single infectious agent worldwide. The objectives of this thesis were 1) assessing the status of fist-line TB treatment, with special focus on the optimal rifampicin dose, and 2) use these results to inform the design of a phase 2b/c clinical trial evaluating optimised doses of rifampicin.
This thesis summarizes and discusses the results from two articles published in peer-reviewed journals. First, we report a systematic review and Bayesian Network Meta-Analysis (NMA) summarizing all doses of rifampicin evaluated in clinical trials in adults with pulmonary and extrapulmonary TB in the last two decades. The NMA showed an increased risk of overall and hepatic adverse events (AE) for 40 mg/kg/day but no other doses (including 50 mg/kg/day). Increasing doses improved sputum culture conversion at week 8. Second, the design of the RIAlta trial, a phase 2b/c non-randomized clinical trial with matched historical controls comparing the standard dosing of rifampicin with 35mg/kg/day. With the provisional data, we did not find significant differences in the adverse events leading to rifampicin dose modification between the two groups, and the proportion of grade 3 or higher AE is in line with that published in clinical trials with non-vulnerable population.
In conclusion, optimal doses of rifampicin may be between 25 and 35 mg/kg/day, but should be tailored at the individual or, at least, at the population level. Safety seems similar in vulnerable populations as compared to low-risk populations in previous trials, whilst the benefits in terms of early sputum clearance and, possibly, in treatment shortening, may be larger.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin
Factors de resiliència de la cadena de subministrament agroalimentària en el context de la pandèmia mundial de la COVID19
Get PDFLes cadenes de subministrament agroalimentàries han demostrat un grau de resiliència molt elevat, tant en la crisi sanitària de la COVID-19 com en posteriors disrupcions de caràcter geopolític i mediambiental. En aquest context, la present tesi neix amb l’objectiu d’identificar els factors de gestió empresarial que més incideixen en la capacitat d’afrontar moments d’excepcionalitat i garantir l’aprovisionament de productes. Mitjançant metodologies qualitatives i quantitatives, la investigació arriba a la conclusió que existeixen quatre factors que expliquen la fortalesa logística del sector agroalimentari: la distribució de proximitat, l’orientació al client, la col·laboració entre actors i l’aposta per la sostenibilitat. En canvi, la recerca no troba evidències de correlació entre tecnologia i resiliència, malgrat ser un binomi amb un potencial molt gran de cara al futur. Cal remarcar que totes les conclusions de la tesi tenen vocació de transferència de coneixement perquè puguin ser utilitzades pel teixit empresarial.Las cadenas de suministro agroalimentarias han demostrado un grado de resiliencia muy elevado, tanto en la crisis sanitaria de la COVID-19 como en posteriores disrupciones de carácter geopolítico y medioambiental. En este contexto, la presente tesis nace con el objetivo de identificar los factores de gestión empresarial que más inciden en la capacidad de afrontar momentos de excepcionalidad y garantizar el aprovisionamiento de productos. Mediante metodologías cualitativas y cuantitativas, la investigación concluye que existen cuatro factores que explican la fortaleza logística del sector agroalimentario: la distribución de proximidad, la orientación al cliente, la colaboración entre actores y la apuesta por la sostenibilidad. En cambio, la investigación no encuentra evidencias de correlación entre tecnología y resiliencia, a pesar de ser un binomio con un gran potencial de cara al futuro. Cabe destacar que todas las conclusiones de la tesis tienen una vocación de transferencia de conocimiento para que puedan ser utilizadas por el tejido empresarial.The agri-food supply chains have demonstrated a very high degree of resilience, both during the COVID-19 health crisis and in subsequent geopolitical and environmental disruptions. In this context, the present thesis aims to identify the business management factors that most influence the ability to face exceptional situations and ensure the product provision. Using qualitative and quantitative methodologies, the research concludes that there are four key factors that explain the logistical strength of the agri-food sector: proximity distribution, customer orientation, intercompany collaboration and a commitment to sustainability. On the other hand, the study finds no evidence of a correlation between technology and resilience, despite being a pairing with great potential for the future. It is worth noting that all the conclusions of the thesis are intended to facilitate knowledge transfer so that they can be used by the business sector.Dret, Economia i Empres
Maternal attachment and mothers mood the impact of social support birth experience and hormones
Get PDFAquests són dos estudis que exploren com els factors socials, experièncials i hormonals influeixen en l’afecte de les mares i en l’aferrament matern durant el període postpart. El primer estudi demostra que el suport social i l’experiència del part afecten indirectament l’aferrament matern postnatal en influir en els símptomes afectius de les mares. El segon estudi revela un impacte dels nivells acumulats d’esteroides durant l’embaràs en els símptomes depressius postpart, suggerint que una proporció més elevada de sulfat respecte al glucurònid durant l’embaràs podria ajudar a protegir les mares primerenques d’experimentar depressió postpart.Estos son dos estudios que exploran cómo los factores sociales, experienciales y hormonales influyen en el afecto de las madres y en el apego materno durante el período posparto. El primer estudio demuestra que el apoyo social y la experiencia del parto afectan indirectamente el apego materno postnatal al influir en los síntomas afectivos de las madres. El segundo estudio revela un impacto de los niveles acumulados de esteroides durante el embarazo en los síntomas depresivos posparto, sugiriendo que una mayor proporción de sulfato a glucurónido durante el embarazo podría ayudar a proteger a las madres primerizas de experimentar depresión posparto.These are two studies exploring how social, experiential, and hormonal factors impact mothers' affect and maternal attachment during the postpartum period. The first study demonstrates that social support and the birth experience affect maternal postnatal attachment indirectly by influencing mothers' affective symptoms. The second study uncovers an impact of the cumulative levels of steroids during pregnancy on postpartum depressive symptoms, suggesting that a higher sulphate-to-glucuronide ratio during pregnancy may help protect new mothers from experiencing postpartum depression.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatri