Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Estudio biomecánico cadavérico de un método de reinserción foveal del complejo fibrocartílago triangular sin perforación foveal
No full textLes lesions del Complex Fibrocartílag Triangular (CFCT) poden provocar inestabilitat a l’articulació radiocubital distal (ARCD), especialment quan afecten la inserció foveal, un component fonamental per mantenir l’estabilitat articular. La literatura científica ha descrit múltiples tècniques per a la reinserció del CFCT, incloent-hi abordatges artroscòpics i oberts, amb diversos mètodes com les sutures transòssies mitjançant túnels ossis o ancoratges, sense que existeixi un consens clar sobre el procediment òptim.
El present estudi biomecànic va avaluar l’eficàcia d’una tècnica de reinserció foveal sense perforació foveal, basada en una modificació de la tècnica de Mantovani per a lesions classe 2 segons la classificació d’Atzei. Es van utilitzar vint extremitats superiors criopreservades (tretze femenines i set masculines, amb una edat mitjana de 83 anys). El protocol experimental va comparar sistemàticament el desplaçament del radi respecte al cúbit en tres condicions: CFCT íntegre, CFCT seccionat (simulant una lesió foveal classe 2) i CFCT reparat mitjançant la tècnica proposada. Les mesures es van realitzar en tres posicions de l’avantbraç (neutra, 60° de pronació i 60° de supinació), aplicant una càrrega controlada de 3 kg en sentit dorsal i volar per simular l’estrès funcional. El sistema electromagnètic tridimensional FASTRAK® va permetre registrar els desplaçaments amb alta precisió.
Els resultats van mostrar que la secció del CFCT provocava un augment significatiu del desplaçament del radi respecte al cúbit en les tres posicions, confirmant la importància de la inserció foveal per a l’estabilitat articular. Després de la reparació mitjançant la tècnica proposada, els valors de desplaçament van disminuir fins a nivells comparables als del CFCT íntegre, sense diferències estadísticament significatives entre ambdues condicions.
Aquesta tècnica ofereix avantatges significatius en preservar la petjada anatòmica del CFCT, evitar la creació de túnels ossis (reduint el risc de fractura i la necessitat d’exposició radiològica), i distribuir les forces de manera més uniforme sobre la superfície d’inserció. Així mateix, no requereix dispositius específics ni instrumental complex, fet que la fa més accessible i econòmica.
La recerca demostra que la tècnica desenvolupada restaura eficaçment l’estabilitat de l’ARCD fins a nivells equiparables als d’un CFCT íntegre en les tres posicions avaluades, constituint una alternativa viable i reproduïble per al tractament de lesions foveals del CFCT.Las lesiones del Complejo Fibrocartílago Triangular (CFCT) pueden provocar inestabilidad en la Articulación Radiocubital Distal (ARCD), especialmente cuando afectan a la inserción foveal, componente fundamental para mantener la estabilidad articular. La literatura científica ha descrito múltiples técnicas para la reinserción del CFCT, incluyendo abordajes artroscópicos y abiertos, con diversos métodos como suturas transóseas mediante túneles óseos o anclajes, sin existir consenso sobre el procedimiento óptimo.
El presente estudio biomecánico evaluó la eficacia de una técnica de reinserción foveal, sin perforación foveal, basada en una modificación de la técnica de Mantovani para lesiones clase 2 de Atzei. Se utilizaron veinte extremidades superiores criopreservadas (trece femeninas y siete masculinas, edad media 83 años). El protocolo experimental comparó sistemáticamente el desplazamiento del radio respecto al cúbito en tres condiciones: CFCT íntegro, CFCT seccionado (simulando lesión foveal clase 2) y CFCT reparado mediante la técnica propuesta. Las mediciones se realizaron en tres posiciones del antebrazo (neutra, 60° de pronación y 60° de supinación), aplicando una carga controlada de 3 kg en sentido dorsal y volar para simular el estrés funcional. El sistema electromagnético tridimensional FASTRAK® permitió registrar los desplazamientos con alta precisión.
Los resultados mostraron que la sección del CFCT provocó un aumento significativo del desplazamiento del radio respecto al cúbito en las tres posiciones, confirmando la importancia de la inserción foveal para la estabilidad articular. Tras la reparación mediante la técnica propuesta, los valores de desplazamiento disminuyeron hasta niveles comparables con el CFCT íntegro, sin diferencias estadísticamente significativas entre ambas condiciones.
Esta técnica ofrece ventajas significativas al preservar la huella anatómica del CFCT, evitar la creación de túneles óseos (reduciendo el riesgo de fractura y la necesidad de exposición radiológica), y distribuir las fuerzas de manera más uniforme en la superficie de inserción. Asimismo, no requiere dispositivos específicos ni instrumental complejo, lo que la hace más accesible y económica.
La investigación demuestra que la técnica desarrollada restaura eficazmente la estabilidad de la ARCD a niveles equiparables al CFCT íntegro en las tres posiciones evaluadas, constituyendo una alternativa viable y reproducible para el tratamiento de lesiones foveales del CFCT.Triangular Fibrocartilage Complex (TFCC) injuries can lead to distal radioulnar joint (DRUJ) instability, particularly when affecting the foveal insertion, essential for maintaining joint stability. The literature has described multiple techniques for TFCC reattachment, including arthroscopic and open approaches, using various methods such as transosseous sutures through bone tunnels or anchors, without consensus on the optimal procedure.
This biomechanical study evaluated the efficacy of a foveal reinsertion technique without foveal perforation, based on a modification of Mantovani's technique for Atzei's class 2 lesions. Twenty cryopreserved upper extremities were used (thirteen female and seven males, mean age 83 years). The experimental protocol systematically compared the radius displacement relative to the ulna in three conditions: intact TFCC, sectioned TFCC (simulating a class 2 foveal lesion), and TFCC repaired using the proposed technique. Measurements were performed in three forearm positions (neutral, 60° pronation, and 60° supination), applying a controlled 3 kg load in dorsal and volar directions to simulate functional stress. The FASTRAK® three-dimensional electromagnetic system allowed for high-precision displacement recordings.
Results showed that TFCC sectioning significantly increased the displacement in all three positions, confirming the importance of the foveal insertion for joint stability. After repair using the proposed technique, displacement values decreased to levels comparable to those of the intact TFCC, with no statistically significant differences between both conditions.
This technique offers significant advantages by preserving the TFCC's anatomical footprint, avoiding the creation of bone tunnels (reducing fracture risk and the need for radiological exposure), and distributing forces more uniformly across the insertion surface.
Additionally, it does not require specific devices or complex instrumentation, making it more accessible and cost-effective.
The research demonstrates that the developed technique effectively restores DRUJ stability to levels comparable to the intact TFCC in all three evaluated positions, constituting a viable and reproducible alternative for treating TFCC foveal lesions.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològique
Mucosal macrophages govern intestinal regeneration in response to injury
No full textPrograma de Doctorat en Biomedicina / Tesi realitzada a l'Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)[eng] Radiotherapy is an effective anti-cancer treatment. However, it induces toxicity in healthy tissue surrounding the irradiated field. Radiation- induced enteritis is a common complication of abdominal radiotherapy. The symptoms include bleeding, malabsorption, diarrhea, and abdominal pain which significantly impair patients' quality of life. Moreover, due to the severity of these effects for some patients, the treatment must be interrupted, thus jeopardizing the effectiveness of the anti-cancer treatment. Currently, treatments are symptomatic because there is no medical cure. We hypothesize that radiation-induce enteritis patients would benefit from therapies that enhance intestinal regeneration.
Upon injury the epithelium is transiently reprogrammed into a fetal-like primitive state. Epithelial restitution is achieved by the proliferation of active ISCs or via dedifferentiation of progenitors and committed cells that acquire a regenerative genetic program to de novo produce ISCs, thereby exhibiting a remarkable cell plasticity. This led us to posit that if we fully comprehend the cellular and molecular mechanisms driving cellular plasticity, it may be possible to boost intestinal regeneration following intestinal injury. In the last decade, macrophages have garnered significant attention due to their multifaceted functions and their diverse roles in processes such as inflammation, repair and remodeling. Nevertheless, we lack a comprehensive framework that outlines how macrophages may influence the process of intestinal regeneration at cellular and molecular levels, their potential role in the acquisition of
regenerative state, and ultimately whether these processes are conserved in human as well.
In this study we identify a novel crosstalk between macrophages and the intestinal epithelial cells that regulates intestinal regenerative program in mouse and humans. Upon injury macrophages are recruited near the intestinal epithelium to express nrg1 and spp1 that induces the regenerative genetic program and the subsequent restoration of homeostatic conditions. Our findings revealed that macrophages are recruited around the intestinal stem cell compartment upon radiation injury, promoting a fetal-like reprogramming and proliferation of epithelial cells that drives the regeneration process. Collectively, this study identifies macrophages as essential contributors to intestinal regeneration beyond their innate immune response. Targeting macrophages therapeutically may hold promise in enhancing regeneration and improving the quality of life for cancer survivors.[cat] La radioteràpia és un tractament anticancerigen eficaç. No obstant això, indueix toxicitat en el teixit sa que envolta el camp irradiat. L’enteritis induïda per radiació és una complicació comuna de la radioteràpia abdominal. Els símptomes inclouen sagnat, mala absorció, diarrea i dolor abdominal, que deterioren significativament la qualitat de vida dels pacients. A més, a causa de la gravetat d’aquests efectes en alguns pacients, s’ha d’interrompre el tractament, comprometent així l’eficàcia del tractament anticancerigen. Actualment, els tractaments són simptomàtics perquè no existeix una cura. Hipotetitzem que els pacients amb enteritis induïda per radiació es podrien beneficiar de teràpies que millorin la regeneració intestinal.
Després d’una lesió, l’epiteli és reprogramat transitòriament cap a un estat primitiu similar al fetal. La restitució epitelial s’aconsegueix mitjançant la proliferació de cèl·lules mare intestinals (CMI) actives o mitjançant la desdiferenciació de progenitors i cèl·lules diferenciades que adquireixen un programa genètic regeneratiu per produir de nou CMIs, mostrant així una notable plasticitat cel·lular. Això ens porta a plantejar que, si comprenem completament els mecanismes cel·lulars i moleculars que impulsen la plasticitat cel·lular, pot ser possible potenciar la regeneració intestinal després d’una lesió. En l’última dècada, els macròfags han atret una atenció significativa per les seves múltiples funcions i els seus diversos rols en processos com la inflamació, la reparació i la remodelació de teixits. No obstant això, no es coneix si els macròfags poden influir en el procés de regeneració
intestinal a nivell cel·lular i molecular, el seu paper potencial en l’adquisició d’un estat regeneratiu, i, en última instància, si aquests processos també es conserven en humans.
En aquest estudi identifiquem una nova interacció entre els macròfags i les cèl·lules epitelials intestinals que regula el programa regeneratiu intestinal en ratolins i humans. Després d’una lesió, els macròfags són reclutats prop de l’epiteli intestinal per expressar nrg1 i spp1, que indueixen el programa genètic regeneratiu i la posterior restauració de les condicions homeostàtiques. Les nostres troballes han revelat que els macròfags són reclutats al voltant de cèl·lules mare intestinals després d’una lesió per radiació, promovent una reprogramació similar al desenvolupament fetal i la proliferació de cèl·lules epitelials que impulsa el procés de regeneració. Col·lectivament, aquest estudi identifica els macròfags com a contribuents essencials a la regeneració intestinal més enllà de la seva resposta immune innata. L’ús terapèutic de macròfags podria tenir potencial per augmentar la regeneració i millorar la qualitat de vida dels supervivents del càncer.[spa] La radioterapia es un tratamiento eficaz contra el cáncer. Sin embargo, induce toxicidad en los tejidos sanos que rodean el campo irradiado. La enteritis inducida por radiación es una complicación común de la radioterapia abdominal. Los síntomas incluyen sangrado, malabsorción, diarrea y dolor abdominal, los cuales afectan significativamente la calidad de vida de los pacientes. Además, debido a la gravedad de estos síntomas en algunos pacientes, el tratamiento debe interrumpirse, lo que pone en peligro la eficacia del tratamiento contra el cáncer. Actualmente, los tratamientos son sintomáticos porque no existe una cura médica. Nuestra hipótesis es que los pacientes con enteritis inducida por radiación se beneficiarían de terapias que mejoren la regeneración intestinal.
Tras una lesión, el epitelio se reprograma transitoriamente hacia un estado primitivo similar al fetal. La regeneración epitelial se logra mediante la proliferación de células madre intestinales (ISCs, por sus siglas en inglés) o mediante la dediferenciación de progenitores y células diferenciadas, las cuales adquieren un programa genético regenerativo para producir de novo ISCs, mostrando así una notable plasticidad celular. Esto nos llevó a plantear que, si comprendemos plenamente los mecanismos celulares y moleculares que impulsan la plasticidad celular, sería posible potenciar la regeneración intestinal tras una lesión intestinal.
En la última década, los macrófagos han recibido una atención significativa debido a sus funciones multifacéticas y a su diverso papel en procesos como la inflamación, la reparación y la remodelación. No
obstante, carecemos de un marco integral que describa cómo los macrófagos pueden influir en el proceso de regeneración intestinal a niveles celular y molecular, su posible papel en la adquisición de un estado regenerativo y, por último, si estos procesos también se conservan en humanos.
En este estudio identificamos una nueva interacción entre los macrófagos y las células epiteliales intestinales que regula el programa regenerativo intestinal en ratones y humanos. Tras una lesión, los macrófagos son reclutados cerca del epitelio intestinal para expresar nrg1 y spp1, lo que induce el programa genético regenerativo y la posterior restauración de las condiciones homeostáticas. Nuestros hallazgos revelaron que los macrófagos son reclutados alrededor del compartimento de células madre intestinales tras una lesión por radiación, promoviendo una reprogramación similar al estado fetal y la proliferación de células epiteliales que impulsan el proceso de regeneración. En conjunto, este estudio identifica a los macrófagos como contribuyentes esenciales a la regeneración intestinal más allá de su respuesta inmune innata. Dirigir terapéuticamente a los macrófagos podría ser prometedor para mejorar la regeneración y la calidad de vida de los sobrevivientes de cáncer
Análisis Comparativo de la Representación de Personajes en Narrativas Informativas sobre la COVID-19 en Periódicos Chinos y Españoles
Get PDFAquesta tesi ocupa de l’anàlisi de la construcció de les imatges dels personatges en les narratives informatives publicades per diaris xinesos i espanyols que relaten experiències personals vinculades a la pandèmia de la COVID-19. La configuració discursiva dels personatges depèn tant del contingut narratiu com de les estratègies discursives emprades, les quals poden veure’s condicionades per factors com l’estil i la línia editorial de cada mitjà, el context mediàtic, els valors culturals predominants, la cognició social i el marc sociopolític associat a la pandèmia.
Per abordar aquest objecte d’estudi, s’ha dut a terme, en primer lloc, una anàlisi semiòtico-narrativa de les peces informatives seleccionades, provinents de sis rotatius —tres de xinesos i tres d’espanyols— amb la finalitat de comparar-ne les similituds i divergències. En segon lloc, s’ha aplicat l’Anàlisi Crítica del Discurs com a eina metodològica per identificar i interpretar els factors que influeixen en la construcció de les imatges dels personatges, així com per examinar com aquests es materialitzen textualment.
Els resultats obtinguts posen de manifest que la imatge discursiva dels personatges és el resultat d’una interacció complexa de múltiples condicionants. Davant una crisi sanitària d’abast nacional, els diferents mitjans construeixen relats tipificats sobre els subjectes, els quals reflecteixen l’entramat cultural, social i polític propi de cada context. En el cas dels diaris xinesos, predomina la figura del «model exemplar dotat de valors nobles», mentre que en els diaris espanyols s’imposa la imatge del «ciutadà resilient».La tesis se enfoca en la construcción de las imágenes de personajes en las narrativas informativas de periódicos chinos y españoles que relatan historias personales relacionadas con la COVID-19. La configuración discursiva de un personaje depende tanto del contenido narrativo como de las estrategias narrativas empleadas, cuya selección puede estar influida por el estilo y la línea editorial de cada periódico, el entorno mediático, los valores culturales predominantes, la cognición social y el contexto sociopolítico asociado a la COVID-19.
Para investigar este tema, en primer lugar, se realiza un análisis semiótico-narrativo de las narrativas informativas seleccionadas de seis periódicos —tres chinos y tres españoles— con el objetivo de comparar las similitudes y diferencias entre ambos países. En segundo lugar, se aplica el Análisis Crítico del Discurso para identificar y explicar los factores que condicionan la construcción de estas imágenes y cómo se manifiestan en los textos.
Los resultados muestran que la imagen discursiva de un personaje es producto de la interacción entre múltiples factores. Ante una crisis sanitaria de impacto nacional, distintos periódicos construyen diferentes narrativas típicas sobre los individuos, las cuales reflejan la cultura, la sociedad y las estructuras de poder existentes en sus respectivos contextos. En los periódicos chinos predomina la imagen del ‘modelo ejemplar con cualidades nobles’, mientras que en los periódicos españoles prevalece la imagen del ‘ciudadano resiliente’.The thesis examines the construction of character images in news stories from Chinese and Spanish newspapers that tell personal stories related to COVID-19. The discursive configuration of individuals is shaped by the narrative content and the narrative techniques, which may be influenced by each newspaper's editorial style, the media environment, predominant cultural values, social cognition, and the sociopolitical context associated with COVID-19.
To investigate this topic, firstly, the study conducts a semiotic-narrative analysis of selected news stories from three Chinese and three Spanish newspapers to compare the similarities and differences between both countries. Secondly, it applies Critical Discourse Analysis to identify and explain the underlying factors that condition the construction of these images and how they manifest in the texts.
The results show that the discursive image of a character is a product of the interaction between multiple factors. When reporting on a national health crisis, different newspapers construct distinct typical narratives that reflect their respective sociocultural environments and power dynamics. In Chinese newspapers, the image of the 'exemplary model with noble qualities' predominates, while in Spanish newspapers, the image of the 'resilient citizen' prevails.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatg
Desigualtats en salut adolescent a Barcelona: COVID-19, ús d'Internet i benestar mental des d'una òptica salubrista
Get PDFLes desigualtats socials i de gènere condicionen profundament la salut de la població adolescent. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu principal analitzar com aquestes desigualtats es manifesten i s’entrecreuen en tres àmbits clau de la salut adolescent a la ciutat de Barcelona: la incidència de la COVID-19, el benestar mental i l’ús problemàtic d’Internet. El treball adopta una mirada crítica, interseccional i sistèmica, entenent la salut com un dret col·lectiu vinculat a les condicions materials, socials i emocionals de vida, i a l’accés equitatiu als recursos i oportunitats.
Per assolir aquest objectiu, s’han desenvolupat tres estudis. El primer analitza la incidència de la COVID-19 entre l’alumnat escolaritzat i evidencia un patró desigual vinculat a la classe social i al gènere, especialment en les primeres onades de la pandèmia. El segon estudia l’ús problemàtic d’Internet (UPI) i identifica una prevalença més elevada entre les noies joves de barris socioeconòmicament desfavorits, així com l’associació d’aquest fenomen amb factors com la mala salut mental, les males relacions familiars i la manca d’activitat física regular. El tercer estudia l’evolució del benestar mental entre 2016 i 2021 i mostra un empitjorament significatiu, especialment entre les noies i l’alumnat amb menys recursos, evidenciant l’impacte de la pandèmia en la salut emocional i l’eixamplament de les desigualtats socials i de gènere.
Els tres estudis es basen en dades representatives de l’alumnat de secundària a Barcelona, i combinen fonts administratives (com el registre COVID escolar i sanitari) i dades basades en una enquesta (FRESC). Tot i les limitacions pròpies dels dissenys transversals i l’anàlisi binària del gènere, la tesi aporta una visió sòlida i contextualitzada dels determinants socials i de gènere en salut adolescent. A més, defensa la necessitat d’enfocaments intersectorials, sistèmics i transformadors en l’àmbit de la salut pública, i reivindica la importància d’incorporar perspectives qualitatives i interculturals per comprendre millor les vivències adolescents. En aquest sentit, s’inclou a l’apèndix un estudi qualitatiu realitzat amb joves maputxes a Xile, que aporta una mirada complementària sobre els impactes de la pandèmia en contextos marcats per la desigualtat estructural i la identitat cultural.
Aquesta tesi contribueix a visibilitzar els mecanismes socials que generen i perpetuen desigualtats en salut, i aspira a oferir evidències útils per al disseny de polítiques públiques més justes i orientades a garantir el benestar de totes les persones adolescents, independentment del seu gènere, origen o condició social.Las desigualdades sociales y de género condicionan profundamente la salud de la población adolescente. Esta tesis doctoral tiene como objetivo principal analizar cómo estas desigualdades se manifiestan y se entrecruzan en tres ámbitos clave de la salud adolescente en la ciudad de Barcelona: la incidencia de la COVID-19, el bienestar mental y el uso problemático de Internet. El trabajo adopta una perspectiva crítica, interseccional y sistémica, entendiendo la salud como un derecho colectivo vinculado a las condiciones materiales, sociales y emocionales de vida, y al acceso equitativo a los recursos y oportunidades.
Para alcanzar este objetivo, se han desarrollado tres estudios. El primero analiza la incidencia de la COVID-19 entre el alumnado escolarizado y evidencia un patrón desigual vinculado a la clase social y al género, especialmente en las primeras olas de la pandemia. El segundo estudia el uso problemático de Internet (UPI) e identifica una prevalencia más elevada entre las chicas jóvenes de barrios socioeconómicamente desfavorecidos, así como la asociación de este fenómeno con factores como la mala salud mental, las malas relaciones familiares y la falta de actividad física regular. El tercero estudia la evolución del bienestar mental entre 2016 y 2021 y muestra un empeoramiento significativo, especialmente entre las chicas y el alumnado con menos recursos, evidenciando el impacto de la pandemia en la salud emocional y la ampliación de las desigualdades sociales y de género.
Los tres estudios se basan en datos representativos del alumnado de secundaria en Barcelona, y combinan fuentes administrativas (como el registro COVID escolar y sanitario) y datos basados en una encuesta (FRESC). A pesar de las limitaciones propias de los diseños transversales y el análisis binario del género, la tesis aporta una visión sólida y contextualizada de los determinantes sociales y de género en la salud adolescente. Además, defiende la necesidad de enfoques intersectoriales, sistémicos y transformadores en el ámbito de la salud pública, y reivindica la importancia de incorporar perspectivas cualitativas e interculturales para comprender mejor las vivencias adolescentes. En este sentido, se incluye en el apéndice un estudio cualitativo realizado con jóvenes mapuches en Chile, que aporta una mirada complementaria sobre los impactos de la pandemia en contextos marcados por la desigualdad estructural y la identidad cultural.
Esta tesis contribuye a visibilizar los mecanismos sociales que generan y perpetúan desigualdades en salud, y aspira a ofrecer evidencias útiles para el diseño de políticas públicas más justas y orientadas a garantizar el bienestar de todas las personas adolescentes, independientemente de su género, origen o condición social.Social and gender inequalities profoundly shape adolescent health. This doctoral thesis aims to analyse how these inequalities manifest and intersect across three key areas of adolescent health in the city of Barcelona: COVID-19 incidence, mental well-being, and problematic Internet use (PIU). The work adopts a critical, intersectional, and systemic perspective, understanding health as a collective right linked to the material, social, and emotional conditions of life, and to equitable access to resources and opportunities.
To achieve this objective, three studies were conducted. The first analyses COVID-19 incidence among school-aged adolescents and reveals a pattern of inequality related to social class and gender, especially during the early waves of the pandemic. The second explores problematic Internet use, identifying higher prevalence among younger girls from socioeconomically disadvantaged neighbourhoods, and highlights its association with factors such as poor mental health, negative family relationships, and lack of regular physical activity. The third study examines changes in mental well-being between 2016 and 2021, showing a significant deterioration—particularly among girls and adolescents with fewer resources—thus evidencing the impact of the pandemic on emotional health and the widening of social and gender inequalities.
The three studies are based on representative data from secondary school students in Barcelona and combine administrative records (such as COVID-19 school and health registries) with survey-based data (FRESC). Despite the limitations of cross-sectional designs and the binary analysis of gender, this thesis offers a robust and contextualised perspective on the social and gender determinants of adolescent health. It also advocates for intersectoral, systemic, and transformative approaches to public health, and highlights the importance of incorporating qualitative and intercultural perspectives to better understand adolescent experiences. In this regard, the appendix includes a qualitative study conducted with Mapuche youth in Chile, providing a complementary view on the pandemic’s impact in contexts marked by structural inequality and strong cultural identity.
This thesis contributes to making visible the social mechanisms that generate and perpetuate health inequalities and aspires to provide useful evidence for the design of fairer public policies aimed at ensuring the well-being of all adolescents, regardless of their gender, origin, or social background.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Biomedicin
La aplicación de competencias de subtitulación en asignaturas de traducción no audiovisuales de los estudios de grado en Traducción e Interpretación
No full textEsta tesis se enmarca en el campo de la formación de traductores y se centra en el empleo de la subtitulación interlingüística activa como una herramienta didáctica en asignaturas de traducción del grado en Traducción e Interpretación. Diversos estudios han demostrado la validez pedagógica de este recurso en el campo de la enseñanza de lenguas extranjeras. Sin embargo, aunque la subtitulación es una modalidad de TAV que ya se enseña en las universidades con la finalidad de formar subtituladores profesionales, aún son pocas las investigaciones que abordan su empleo como una herramienta didáctica en el ámbito de la formación de traductores. Por ello, el objetivo principal de este estudio es comprobar la validez de la subtitulación interlingüística activa y analizar su nivel de implantación en asignaturas de traducción no audiovisuales como un recurso didáctico que permite desarrollar la competencia traductora de los estudiantes. En esta tesis se lleva a cabo un estudio empírico basado en la realización de cuestionarios, entrevistas y actividades de subtitulación cuyos resultados demuestran que, a pesar de que la aplicación de competencias de subtitulación en asignaturas de traducción no audiovisuales aún es baja, la subtitulación es una herramienta pedagógica válida que permite trabajar distintas competencias generales y específicas dentro del aula de traducción.Aquest projecte de tesi s'emmarca en el camp de la formació de traductors i se centra en l’ús de la subtitulació interlingüística activa com a una eina didàctica en les assignatures de traducció del grau en Traducció i Interpretació. Diversos estudis han demostrat la validesa pedagògica d'aquest recurs en el camp de l'ensenyament de llengües estrangeres. No obstant això, tot i que la subtitulació és una modalitat de TAV que ja s'ensenya a les universitats amb la finalitat de formar subtituladors professionals, encara són poques les investigacions que aborden l'ús de la subtitulació activa com una eina didàctica en l'àmbit de la formació de traductors. Per això, l'objectiu principal d'aquest estudi és comprovar la validesa de la subtitulació interlingüística activa i analitzar el seu nivell d'implantació en assignatures de traducció no audiovisuals com a un recurs pedagògic que permet desenvolupar la competència traductora dels estudiants. En aquesta tesi es duu a terme un estudi empíric basat en la realització de qüestionaris, entrevistes i activitats de subtitulació que demostra que, tot i que l’aplicació de competències de subtitulació en assignatures de traducció no audiovisuals encara és baixa, la subtitulació es una eina pedagògica vàlida que permet treballar diferents competències generals i específiques dins de l’aula de traducció.This thesis project is framed within the field of translator training and it focuses on the use of interlinguistic active subtitling as a didactic tool in translation courses of the BA in Translation and Interpreting. Several studies have proved the pedagogical validity of this resource in the field of foreign language teaching. Whereas subtitling is a type of Audiovisual Translation which is taught at universities in order to train professional subtitlers, there is still a lack of studies about the use of active subtitling as a didactic tool in the field of translator training. For this reason, the main objective of this study is to prove the pedagogical validity of interlinguistic active subtitling and analyze its level of implementation in non-audiovisual translation courses as a didactic resource that allows to develop the students’ translation competence. In this thesis an empirical study which combines the application of questionnaires, interviews and subtitling activities is carried out. Although the inclusion of subtitling in non-audiovisual translation courses is still low, the results of this study prove that subtitling is a valid pedagogical tool which leads to the activation of general and specific competences in the translation classroom.Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatg
Shared Decision-Making in health care: Thromboprophylaxis during pregnancy
Get PDFRESUM
Rerefons
La tromboembòlia venosa (TEV) és una de les principals causes de morbiditat i mortalitat materna durant l'embaràs. L'heparina de baix pes molecular (HBPM) es recomana comunament per a la tromboprofilaxi, però el seu ús comporta una càrrega significativa per a les pacients. Comprendre els valors i preferències (VP) de les dones pel que fa a la HBPM és crucial per optimitzar la presa de decisions compartida (PDC) en la pràctica clínica. Tot i la recomanació generalitzada de la HBPM, hi ha poca investigació sobre com integrar els VP de les pacients en la presa de decisions per a la tromboprofilaxi durant l'embaràs.
Objectius
Aquesta tesi té com a objectiu: (1) identificar i avaluar els VP de les dones respecte a l'ús de HBPM durant l'embaràs, i (2) avaluar l'efectivitat d'una intervenció de PDC multicomponent—l'eina DASH-TOP—per facilitar la presa de decisions informada i millorar el procés de PDC en la tromboprofilaxi durant l'embaràs. L'objectiu és integrar els VP en la pràctica clínica, involucrar les pacients en decisions informades i millorar la qualitat de les decisions en la trobada de PDC.
Mètodes
La investigació adopta un enfocament de mètodes mixtos, organitzat en tres estudis. El primer és una revisió sistemàtica (RS) de mètodes mixtos sobre els VP de les dones respecte a l'ús de HBPM durant l'embaràs. El segon realitza un anàlisi convergent de mètodes mixtos de les dades del projecte DASH-TOP, centrant-se en l'elicitació de VP i la integració de dades quantitatives i qualitatives. El tercer estudi, mitjançant un disseny paral·lel de mètodes mixtos convergents, avalua les perspectives dels professionals de la salut sobre l'efectivitat de la intervenció DASH-TOP utilitzant l'Escala de Conflicte Decisional i entrevistes. Aquest disseny permet una anàlisi exhaustiva, integrant anàlisis temàtiques qualitatives i mesures quantitatives per captar les complexitats dels VP en el procés de presa de decisions.
Resultats
La RS va trobar que, en general, les dones perceben que els beneficis de la profilaxi amb HBPM superen la molèstia de les injeccions diàries. Tanmateix, hi ha una variabilitat significativa en com les dones valoren els riscos i beneficis, especialment entre aquelles amb major risc percebut (TEV previ, factors hormonals o trombofília), més disposades a usar HBPM. L'anàlisi de l’eina DASH-TOP va revelar que la incorporació de VP va reduir el conflicte decisional, amb participants més informades i segures de les seves decisions. Els marcs qualitatius estandarditzats per capturar VP específics del context van ser clau per entendre millor els contextos que afecten les preferències. Els professionals van informar que l'eina va millorar la comunicació i el procés d'atenció centrada en el pacient. Persistien reptes en la integració completa dels VP de les pacients, especialment en la transmissió d'informació complexa sobre riscos de TEV i avaluació de l'estat de salut amb factors contextuals.
Conclusions
Aquesta investigació subratlla la importància d'incorporar els VP en el procés de presa de decisions per a la prevenció de TEV durant l'embaràs. La RS de mètodes mixtos va proporcionar valuoses perspectives sobre els VP de les pacients, mentre que la intervenció DASH-TOP va mostrar potencial per millorar la participació en la presa de decisions i la qualitat del procés de PDC. Alineant les recomanacions clíniques amb els VP, aquesta investigació recolza la integració d'eines de PDC com DASH-TOP en la pràctica clínica, oferint un marc per millorar l'atenció de les dones en risc de TEV. Fomentar converses que permetin resoldre situacions problemàtiques col·laborativament, considerant evidències i una comprensió integral dels VP que afecten la capacitat per seguir el pla de tractament, és crucial. Es recomana continuar investigant per perfeccionar les eines de PDC i superar les barreres d'adopció.RESUMEN
Antecedentes
La tromboembolia venosa (TEV) es una de las principales causas de morbilidad y mortalidad materna durante el embarazo. La heparina de bajo peso molecular (HBPM) se recomienda para la tromboprofilaxis, pero su uso conlleva una carga significativa para las pacientes. Comprender los valores y preferencias (VP) de las mujeres sobre la HBPM es crucial para optimizar la toma de decisiones compartida (TDC) en la práctica clínica. A pesar de la recomendación generalizada de la HBPM, hay poca investigación sobre cómo integrar los VP de las pacientes en la toma de decisiones para la tromboprofilaxis durante el embarazo.
Objetivos
Esta tesis tiene como objetivos: (1) identificar y evaluar los VP de las mujeres sobre el uso de HBPM durante el embarazo, y (2) evaluar la efectividad de una intervención de TDC multicomponente—la herramienta DASH-TOP—para facilitar la toma de decisiones informada y mejorar el proceso de TDC en la tromboprofilaxis. El objetivo es integrar los VP en la práctica clínica, involucrar a las pacientes en decisiones informadas y mejorar la calidad de las decisiones en el encuentro de TDC.
Métodos
La investigación adopta un enfoque de métodos mixtos, organizado en tres estudios. El primero es una revisión sistemática (RS) sobre los VP de las mujeres sobre el uso de HBPM durante el embarazo. El segundo realiza un análisis convergente de los datos del proyecto DASH-TOP, centrándose en la elicitación de VP y la integración de datos cuantitativos y cualitativos. El tercer estudio, con un diseño paralelo de métodos mixtos convergentes, evalúa las perspectivas de los profesionales de la salud sobre la efectividad de la intervención DASH-TOP utilizando la Escala de Conflicto Decisional y entrevistas. Este diseño permite un análisis exhaustivo, integrando análisis temáticos cualitativos y medidas cuantitativas para captar las complejidades de los VP en el proceso de toma de decisiones.
Resultados
La RS encontró que, en general, las mujeres perciben que los beneficios de la profilaxis con HBPM superan la molestia de las inyecciones diarias. Sin embargo, hay una variabilidad significativa en cómo valoran los riesgos y beneficios, especialmente entre aquellas con mayor riesgo percibido (TEV previo, factores hormonales o trombofilia), quienes están más dispuestas a usar HBPM. El análisis de la herramienta DASH-TOP reveló que la incorporación de los VP redujo el conflicto decisional, con participantes más informadas y seguras de sus decisiones. Los marcos cualitativos estandarizados para capturar VP específicos del contexto fueron clave para entender mejor los contextos que afectan las preferencias. Los profesionales informaron que la herramienta mejoró la comunicación y el proceso de atención centrada en el paciente. Persistieron retos en la integración completa de los VP de las pacientes, especialmente en la transmisión de información compleja sobre riesgos de TEV y evaluación del estado de salud con factores contextuales.
Conclusiones
Esta investigación subraya la importancia de incorporar los VP en el proceso de toma de decisiones para la prevención de TEV durante el embarazo. La RS de métodos mixtos proporcionó valiosas perspectivas sobre los VP de las pacientes, mientras que la intervención DASH-TOP mostró potencial para mejorar la participación en la toma de decisiones y la calidad del proceso de TDC. Alineando las recomendaciones clínicas con los VP, esta investigación respalda la integración de herramientas de TDC como DASH-TOP en la práctica clínica, ofreciendo un marco para mejorar la atención de las mujeres en riesgo de TEV. Fomentar conversaciones que permitan resolver situaciones problemáticas de manera colaborativa, considerando evidencias y una comprensión integral de los VP que afectan la capacidad para seguir el plan de tratamiento, es crucial. Se recomienda seguir investigando para perfeccionar las herramientas de TDC y superar las barreras de adopción.ABSTRACT
Background
Venous thromboembolism (VTE) is a leading cause of maternal morbidity and mortality during pregnancy. Low-molecular-weight heparin (LMWH) is commonly recommended for thromboprophylaxis, but its use is associated with significant patient burden. Understanding women’s values and preferences (VPs) regarding LMWH is crucial for optimizing shared decision-making (SDM) in clinical practice. Despite the widespread recommendation of LMWH, limited research exists on integrating patient VPs into the decision-making process for thromboprophylaxis during pregnancy.
Objectives
This thesis aims to: (1) identify and assess the VPs of women regarding LMWH use during pregnancy, and (2) evaluate the effectiveness of a multi-component SDM intervention—the DASH-TOP tool—in facilitating informed decision-making and improving the SDM process for thromboprophylaxis during pregnancy. The goal is to integrate patient VPs into clinical practice, involve patients in an informed decision-making process, and improve decision quality in the SDM encounter.
Methodology
The research adopts a mixed-methods approach, organized into three studies. The first is a mixed-methods systematic review (SR) of women's VPs on LMWH use during pregnancy. The second study conducts a convergent mixed-methods analysis of data from the DASH-TOP project, focusing on VPs elicitation and the integration of quantitative and qualitative data. The third study, through a convergent parallel mixed-methods design, assesses healthcare professionals' perspectives on the effectiveness of the DASH-TOP intervention using the Decisional Conflict Scale and interviews. This design allows for a comprehensive analysis, integrating qualitative thematic analysis and quantitative measures to capture the complexities of VPs influence in decision-making process, within this context.
Results
The SR found that women generally perceive the benefits of LMWH prophylaxis to outweigh the inconvenience of daily injections. However, there is significant variability in how women value risks and benefits, particularly among those with higher perceived risk (prior VTE, hormonal-associated factors, or thrombophilia) who are more willing to use LMWH. The analysis of the DASH-TOP tool revealed that incorporating VPs elicitation significantly reduced decisional conflict, with many participants feeling more informed and confident about their choices. The added value of standardized qualitative frameworks to capture context-specific VPs was key to understanding broader patient contexts affecting their preferences. Healthcare professionals reported that the DASH-TOP tool enhanced communication and supported a more patient-centered care process. Challenges remained in fully integrating patient VPs, particularly in conveying complex information about VTE risks and health state evaluations with contextual factors, in both clinical practice and research.
Conclusions
This research underscores the importance of incorporating patient VPs into the decision-making process for VTE prevention during pregnancy. The mixed-methods SR provided valuable insights into patient VPs, while the DASH-TOP intervention showed potential to enhance decision-making involvement and improve SDM process quality. By aligning clinical recommendations with patient VPs, this research supports the broader integration of SDM tools like DASH-TOP in clinical practice, offering a framework for improving care for pregnant women at risk of VTE. Fostering conversations that enable patients and clinicians to collaboratively solve problematic situations, considering evidence-based information and a comprehensive understanding of VPs affecting patients' ability to carry out the treatment plan, is crucial. Further research is recommended to refine SDM tools and address barriers to their adoption.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Públic
Integrating modeling, synthesis, and knowledge management to support strategic decision-making toward the circular economy paradigm
Get PDFTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) This thesis tackles some of the most urgent global issues we face today: waste accumulation, resource scarcity, and climate change. The focus is on applying sustainable practices through models like Industrial Symbiosis (IS) and the Circular Economy (CE). Traditional linear economic models have hit a limit, and this research proposes a solution to optimize resource use and waste management. The central goal of this work is to develop a Decision Support System (DSS) to help identify and assess the most effective routes to convert waste into resources, particularly focusing on plastic waste, but with applications to other materials, too.
Chapter 1 discusses how demographic and industrial trends are accelerating problems like waste accumulation, resource shortages, and climate crises. It emphasizes the urgent need to adopt models like CE and IS to reduce material consumption and waste generation. While implementing CE comes with challenges—such as figuring out the best ways to convert waste into valuable products—this chapter introduces the development of a DSS designed to support informed, rigorous decision-making for sustainable resource management.
Chapter 2 dives into the methods and tools used to create the DSS. It introduces Process Systems Engineering (PSE), a crucial field for understanding and developing sustainable production processes. PSE uses tools like process modeling, simulation, and optimization to design more efficient and sustainable systems. This chapter explains how these tools can be applied to address the challenges of CE and help design sustainable processes.
Chapter 3 presents a proof of concept for the application of CE, focusing on alternative fuels made from plastic waste. A techno-economic and environmental assessment compares plastic waste-derived fuels with traditional ones like diesel and gasoline. The results show that pyrolysis oil from plastic waste has a lower environmental impact and production cost compared to diesel. However, for gasoline substitutes, bioethanol and ethanol from plastic pyrolysis have mixed results. These findings highlight the potential of plastic waste conversion technologies, although more research is needed to improve fuel quality.
Chapter 4 focuses on generating and evaluating new waste-to-resource routes, particularly for plastics. Using an ontological framework for more efficient knowledge management, this chapter creates a system to identify, generate, and classify processing alternatives for the upcycling of waste. The framework helps find the best ways to close material loops, and chemical recycling emerges as a promising option to reduce the environmental impact of plastic waste.
Chapter 5 shows how an integrated set of tools was developed to design, model, and optimize waste conversion processes. Using methods like graph theory, network optimization, MCDM, and multi-objective optimization, the system helps identify and assess the best waste treatment routes. A case study on plastic waste highlights that chemical recycling for the recovery of raw materials could be a promising option from both an economic and environmental perspective.
Chapter 6 concludes by summarizing the development and validation of the DSS. The thesis shows how the framework was successfully validated through case studies focused on plastic waste recovery, proving its effectiveness in closing material loops and supporting sustainable practices within the circular economy.(Català) Aquesta tesi aborda problemes urgents com l’acumulació de residus, l’escassetat de recursos i el canvi climàtic, proposant l’adopció de models sostenibles com la Simbiosi Industrial (SI) i l’Economia Circular (EC). Els models econòmics lineals tradicionals han arribat a un límit, i aquesta investigació proposa un Sistema de Suport a la Decisió (SSD) per millorar l’ús dels recursos i gestionar millor els residus, amb especial focus en els plàstics, però amb aplicacions per a altres materials.
El Capítol 1 analitza com les tendències demogràfiques i industrials agreugen problemes com els residus i el canvi climàtic, ressaltant la necessitat urgent de models com l’EC i la SI per reduir el consum de materials i els residus. Tot i els reptes d’implantar l’EC, l’objectiu és crear eines per prendre decisions informades, com el SSD, que facilita una millor gestió sostenible dels recursos.
El Capítol 2 explora les eines i mètodes utilitzats per crear el SSD, destacant l’Enginyeria de Sistemes de Processos (ESP), una disciplina que utilitza el modelatge, la simulació i l’optimització per dissenyar processos productius més sostenibles. Aquestes eines són clau per resoldre els reptes de l’EC i millorar l’eficiència dels processos.
El Capítol 3 presenta una prova de concepte (PoC) per a l’EC, amb un enfocament en els combustibles alternatius obtinguts de residus plàstics. Mitjançant una avaluació tècnicoeconòmica i ambiental, es compara l’oli de piròlisi derivat de residus plàstics amb els combustibles tradicionals com el dièsel i la gasolina. Els resultats mostren que l’oli de piròlisi té un menor impacte ambiental i de salut, així com costos de producció més baixos. Tot i això, els substituts de la gasolina com el bioetanol mostren costos de producció més alts i un impacte reduït en l’escassetat de recursos. Això ressalta el potencial de convertir residus plàstics en combustibles, tot i que cal més recerca per millorar la qualitat del combustible.
El Capítol 4 aborda la generació i avaluació de noves rutes per a la transformació de residus, enfocant-se en els plàstics. Mitjançant un enfocament ontològic per a la gestió del coneixement, es crea un sistema per identificar, generar i classificar alternatives de recuperació de residus, que ajuda a tancar els cicles materials. Es destaca l’ús del reciclatge químic com una opció viable per reduir l’impacte ambiental dels residus plàstics.
El Capítol 5 presenta la integració d’eines per al disseny, modelatge i optimització dels processos de conversió de residus. S’utilitzen mètodes com la teoria de grafos, l’optimització de xarxes i la presa de decisions multi-criterio per avaluar les millors rutes de tractament de residus. Es presenta un estudi de cas sobre els residus plàstics, concloent que el reciclatge químic pot ser una opció prometedora tant econòmica com ambientalment.
El Capítol 6 conclou amb la validació del SSD, destacant la seva eficàcia per tancar els cicles materials dins de l’economia circular. La tesi demostra que el sistema desenvolupat és aplicable i efectiu per implementar pràctiques més sostenibles, especialment en la recuperació de residus plàstics, i valida la seva aplicabilitat mitjançant casos d’estudi.(Español) Esta tesis aborda problemas globales urgentes como la acumulación de residuos, la escasez de recursos y el cambio climático, con un enfoque en aplicar prácticas sostenibles mediante modelos como la Simbiosis Industrial (SI) y la Economía Circular (EC). Los modelos económicos lineales tradicionales han llegado a su límite, y esta investigación propone una solución para optimizar el uso de recursos y la gestión de residuos. El objetivo principal es desarrollar un Sistema de Soporte a la Decisión (SSD) que facilite la identificación y evaluación de rutas efectivas para convertir residuos en recursos, especialmente los plásticos, aunque también aplicable a otros materiales.
El Capítulo 1 analiza cómo las tendencias demográficas e industriales están acelerando la acumulación de residuos, la escasez de recursos y las crisis climáticas, subrayando la urgencia de adoptar modelos como la EC y la SI para reducir el consumo de materiales y los residuos. Aunque la implementación de la EC presenta retos, como encontrar las mejores formas de transformar los residuos en productos valiosos, este capítulo introduce el desarrollo de un SSD diseñado para apoyar decisiones informadas en la gestión sostenible de recursos.
El Capítulo 2 detalla los métodos y herramientas utilizados para crear el SSD, enfocándose en la Ingeniería de Sistemas de Procesos (ESP). La ESP, que emplea herramientas como modelado, simulación y optimización, es crucial para diseñar procesos de producción más sostenibles y eficientes. Este capítulo explica cómo estas herramientas abordan los desafíos de la EC y ayudan a mejorar la sostenibilidad de los procesos.
El Capítulo 3 presenta una prueba de concepto (PoC) centrada en los combustibles alternativos derivados de residuos plásticos, mediante una evaluación técnico-económica y ambiental. Se comparan los combustibles plásticos con los tradicionales como el diésel y la gasolina. Los resultados indican que el aceite de pirólisis de residuos plásticos tiene un menor impacto ambiental y un costo de producción más bajo. Sin embargo, los sustitutos de gasolina como el bioetanol y el etanol de pirólisis presentan resultados mixtos, lo que destaca el potencial de las tecnologías de conversión de residuos, aunque se necesita más investigación para mejorar la calidad del combustible.
El Capítulo 4 se enfoca en generar y evaluar nuevas rutas de conversión de residuos, especialmente plásticos. Utilizando un marco ontológico para la gestión eficiente del conocimiento, se crea un sistema para identificar, generar y clasificar alternativas de procesamiento de residuos. Este sistema ayuda a encontrar las mejores formas de cerrar los ciclos de materiales, destacando el reciclaje químico como una opción viable para reducir el impacto ambiental de los residuos plásticos.
El Capítulo 5 describe el desarrollo de un conjunto de herramientas integradas para diseñar, modelar y optimizar los procesos de conversión de residuos. Usando métodos como la teoría de grafos, optimización de redes y toma de decisiones multicriterio, el sistema permite identificar y evaluar las mejores rutas de tratamiento de residuos. Un estudio de caso sobre los residuos plásticos sugiere que el reciclaje químico podría ser una opción prometedora tanto económica como medioambientalmente para recuperar materias primas.
El Capítulo 6 concluye con la validación del SSD, demostrando cómo el sistema desarrollado ha sido validado con éxito a través de casos de estudio enfocados en la recuperación de residuos plásticos. La tesis prueba que este marco es efectivo para cerrar los ciclos de materiales y apoyar prácticas sostenibles dentro de la economía circular.DOCTORAT EN ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS (Pla 2012
Advanced mass spectrometric techniques for screening and metabolomics approaches in food and nutrition
Get PDFCompendi d'articles, Doctorat internacionalThis current doctoral thesis investigates the potential of xC-HRMS-based advanced analytical methodologies in addressing different challenges in food science. The work is structured into three main thematic chapters. The first chapter focuses on improving analytical methodologies for monitoring non-polar, volatile, and thermally stable organic micropollutants (OMPs) in food and environmental matrices. The second chapter examines and quantifies changes in volatile compounds (aromas) during a food processing technique aimed at modifying the organoleptic properties of a product. The third explores in vitro digestion models to compare the metabolic effects of red meat and an ultra-processed plant-based meat alternative (PBMA) on the gut microbiota. The studies conducted in this thesis have resulted in four peer-reviewed scientific articles.Programa de Doctorat en Cièncie
Diseño de una propuesta para el desarrollo de la competencia digital docente en profesorado universitario. Una investigación basada en el diseño educativo.
No full textCompendi d'articles, Doctorat internacionalLa competencia digital docente (CDD) es un elemento clave para responder a las exigencias de un contexto universitario marcado profundamente por la digitalización. A pesar de esta relevancia los esfuerzos institucionales aún suelen ser insuficientes y poco conectados con la práctica docente real. Esta investigación tiene como objetivo el diseño y validación de una estrategia institucional para desarrollar la CDD. El estudio fue realizado en una universidad española, utilizando la metodología de investigación basada en el diseño educativo con un enfoque iterativo y participativo, integrando a diferentes grupos de interés. Las contribuciones de este trabajo incluyen una serie de recomendaciones para el desarrollo de la CDD, implementadas y validadas en el contexto real de una universidad. Destacan aspectos como la conexión de las estrategias institucionales con la práctica docente, la construcción del metalenguaje o el uso de marcos comunes, ofreciendo una serie de principios de diseño extrapolables a contextos similares.Digital teaching competence (DTC) is a key element in responding to the demands of a university context deeply marked by digitalisation. Despite its importance, institutional efforts are still often insufficient and poorly connected to actual teaching practice. This research aims to design and validate an institutional strategy for developing DTC. The study was conducted at a Spanish university, using educational design-based research methodology with an iterative and participatory approach, integrating different interest groups. The contributions of this work include a series of recommendations for the development of DTC, implemented and validated in the real context of a university. Highlights include aspects such as the connection between institutional strategies and teaching practice, the construction of metalanguage and the use of common frameworks, offering a series of design principles that can be extrapolated to similar contexts.Programa de Doctorat en Educaci
Efectes immunoinflamatoris del programa FIBROWALK en format online o outdoor en fibromiàlgia: un assaig controlat aleatoritzat
Get PDFLa fibromiàlgia (FM) és una condició crònica i complexa que impacta significativament la qualitat de vida de les persones afectades. Els tractaments multicomponent s'han establert com el gold standard, però la complexitat de la FM evidencia la necessitat de desenvolupar noves estratègies terapèutiques que millorin tant els símptomes clínics com el benestar emocional dels pacients. Així mateix, és fonamental investigar si aquestes intervencions poden contribuir a la regulació dels nivells alterats de biomarcadors associats a aquesta condició i analitzar el valor predictiu d'aquests biomarcadors en la resposta clínica.
Aquesta tesi, estructurada com a compendi de publicacions, inclou dos estudis principals. El primer article presenta el protocol de l'estudi On&Out, que estableix les bases metodològiques per avaluar la intervenció multicomponent FIBROWALK, tant en format online (FIBRO-On) com outdoor (FIBRO-Out), en comparació amb el tractament habitual (TH). El segon article se centra en els resultats empírics d'un subestudi que explora els efectes a curt termini dels dos formats de la teràpia sobre variables clíniques, biomarcadors immunoinflamatoris i el factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF), així com la capacitat predictiva d'aquests biomarcadors en relació amb la resposta terapèutica.
Per a l'avaluació dels efectes de la intervenció, es van realitzar mesures al començament i a les 12 setmanes (postintervenció), analitzant variables clíniques com l'impacte funcional, el dolor, la fatiga, els símptomes depressius i d'ansietat, la kinesiofòbia i la funció física. A més, es van mesurar biomarcadors immunoinflamatoris (IL-6, CXCL8, IL-17A, IL-4, IL-10, proteïna C reactiva d'alta sensibilitat) en sèrum i els nivells de BDNF en una mostra de 120 participants (40 per grup).
Els resultats van indicar que tant FIBRO-On com FIBRO-Out van ser efectius per millorar l'impacte funcional i reduir la kinesiofòbia en comparació amb TH. A més, el grup FIBRO-Out va experimentar una disminució significativa del dolor, la fatiga, els símptomes depressius i els nivells de IL-6 i IL-10, així com una reducció en la relació IL-6/IL-4. En canvi, FIBRO-On només va presentar un augment menys pronunciat de IL-6 en comparació amb TH. A banda, es va observar que un perfil inicial proinflamatori combinat amb nivells elevats de BDNF prediu una millor resposta clínica en ambdós formats d'intervenció.
Aquests resultats posen de manifest que FIBRO-On i FIBRO-Out són estratègies terapèutiques eficaces per a la millora dels símptomes i la modulació de biomarcadors en persones amb FM. No obstant això, es suggereixen aspectes a optimitzar, com la necessitat de personalitzar la intervenció online, incorporar més biomarcadors rellevants i avaluar la persistència dels efectes a llarg termini per determinar si es mantenen els resultats.
En conclusió, tant el protocol com els resultats empírics presentats en aquesta tesi podrien contribuir a ampliar el coneixement sobre la FM i obrir noves línies d'investigació per a la millora de les intervencions terapèutiques en aquest àmbit.La fibromialgia (FM) es una condición crónica y compleja que impacta significativamente la calidad de vida de las personas afectadas. Los tratamientos multicomponente se han establecido como el gold standard, pero la complejidad de la FM evidencia la necesidad de desarrollar nuevas estrategias terapéuticas que mejoren tanto los síntomas clínicos como el bienestar emocional de los pacientes. Asimismo, es fundamental investigar si estas intervenciones pueden contribuir a la regulación de los niveles alterados de biomarcadores asociados a esta condición y analizar el valor predictivo de dichos biomarcadores en la respuesta clínica.
Esta tesis, estructurada como un compendio de publicaciones, incluye dos estudios principales. El primer artículo presenta el protocolo del estudio On&Out, que establece las bases metodológicas para evaluar la intervención multicomponente FIBROWALK, tanto en formato online (FIBRO-On) como outdoor (FIBRO-Out), en comparación con el tratamiento habitual (TH). El segundo artículo se centra en los resultados empíricos de un subestudio que explora los efectos a corto plazo de ambos formatos de la terapia sobre variables clínicas, biomarcadores inmunoinflamatorios y el factor neurotrófico derivado del cerebro (BDNF), así como la capacidad predictiva de estos biomarcadores en relación con la respuesta terapéutica.
Para la evaluación de los efectos de la intervención, se realizaron mediciones al inicio y a las 12 semanas (postintervención), analizando variables clínicas como el impacto funcional, el dolor, la fatiga, los síntomas depresivos y de ansiedad, la kinesiofobia y la función física. Además, se midieron biomarcadores inmunoinflamatorios (IL-6, CXCL8, IL-17A, IL-4, IL-10, proteína C reactiva de alta sensibilidad) en suero y los niveles de BDNF en una muestra de 120 participantes (40 por grupo).
Los resultados indicaron que tanto FIBRO-On como FIBRO-Out fueron efectivos para mejorar el impacto funcional y reducir la kinesiofobia en comparación con TH. Además, el grupo FIBRO-Out experimentó una disminución significativa del dolor, la fatiga, los síntomas depresivos y los niveles de IL-6 e IL-10, así como una reducción en la relación IL-6/IL-4. En cambio, FIBRO-On solo presentó un aumento menos pronunciado de IL-6 en comparación con TH. Por otro lado, se observó que un perfil inicial proinflamatorio combinado con niveles elevados de BDNF predice una mejor respuesta clínica en ambos formatos de intervención.
Estos resultados ponen de manifiesto que FIBRO-On y FIBRO-Out son estrategias terapéuticas eficaces para la mejora de los síntomas y la modulación de biomarcadores en personas con FM. No obstante, se sugieren aspectos a optimizar, como la necesidad de personalizar la intervención online, incorporar más biomarcadores relevantes y evaluar la persistencia de los efectos a largo plazo para determinar si los resultados se mantienen.
En conclusión, tanto el protocolo como los resultados empíricos presentados en esta tesis podrían contribuir a ampliar el conocimiento sobre la FM y abrir nuevas líneas de investigación para mejorar las intervenciones terapéuticas en este ámbito.Fibromyalgia (FM) is a chronic and complex condition that significantly impacts the quality of life of affected individuals. Multicomponent treatments have been established as the gold standard, but the complexity of FM highlights the need to develop new therapeutic strategies that improve both clinical symptoms and the emotional well-being of patients. Likewise, it is essential to investigate whether these interventions can contribute to regulating the altered levels of biomarkers associated with this condition and to analyze the predictive value of these biomarkers in clinical response.
This thesis, structured as a compilation of publications, includes two main studies. The first article presents the protocol of the On&Out study, which establishes the methodological basis for evaluating the multicomponent intervention FIBROWALK, both in online format (FIBRO-On) and outdoor format (FIBRO-Out), compared to usual treatment (UT). The second article focuses on the empirical results of a sub-study exploring the short-term effects of both therapy formats on clinical variables, immunoinflammatory biomarkers, and brain-derived neurotrophic factor (BDNF), as well as the predictive capacity of these biomarkers in relation to therapeutic response.
To assess the effects of the intervention, measurements were taken at baseline and at 12 weeks (post-intervention), analyzing clinical variables such as functional impact, pain, fatigue, depressive and anxiety symptoms, kinesiophobia, and physical function. Additionally, immunoinflammatory biomarkers (IL-6, CXCL8, IL-17A, IL-4, IL-10, high-sensitivity C-reactive protein) were measured in serum, along with BDNF levels in a sample of 120 participants (40 per group).
The results indicated that both FIBRO-On and FIBRO-Out were effective in improving functional impact and reducing kinesiophobia compared to UT. Additionally, the FIBRO-Out group experienced a significant decrease in pain, fatigue, depressive symptoms, and levels of IL-6 and IL-10, as well as a reduction in the IL-6/IL-4 ratio. In contrast, FIBRO-On only showed a less pronounced increase in IL-6 compared to UT. Moreover, it was observed that an initial pro-inflammatory profile combined with high BDNF levels predicts a better clinical response in both intervention formats.
These findings highlight that FIBRO-On and FIBRO-Out are effective therapeutic strategies for improving symptoms and modulating biomarkers in individuals with FM. However, aspects for optimization are suggested, such as the need to personalize the online intervention, incorporate more relevant biomarkers, and assess the long-term persistence of effects to determine whether the results are maintained.
In conclusion, both the protocol and the empirical results presented in this thesis could contribute to expanding knowledge about FM and opening new lines of research to improve therapeutic interventions in this field.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psicologia de la Salut i de l'Espor