Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Algoritmos paralelos de descomposición en dominios para la resolución de sistemas lineales
Get PDFTesi doctoral presentada per obtenir el grau de Doctor Enginyer de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de Catalunya(Español) En esta tesis se proponen precondicionadores paralelos para sistemas lineales provenientes de la discretización de EDPs.
El primer precondicionador se basa en una factorización incompleta de la matriz del sistema, y el segundo precondicionador se basa en una aproximación de la matriz de complemento de Schur.
También se propone una familia de precondicionadores para sistemas lineales provenientes de la resolución de cadenas de Markov.
Finalmente se propone un secuenciamiento dinámico de las comunicaciones que aparecen en la aplicación de los precondicionadores.
Todas estas propuestas estan enmarcadas en las técnicas de descomposición en dominios, y en la estructura de la matriz que dichas técnicas inducen
L'aprenentatge informal dels joves amb persones desconegudes a internet. Aproximació a un fenomen glocal a partir d'un estudi de cas
Get PDFPrograma de Doctorat en Educació i Societat[cat] La societat xarxa fa possible comunicar-nos amb persones d'arreu del món i aprendre conjuntament sobre interessos comuns. Els joves nascuts al segle XXI hi tenen accés a la tecnologia digital que ho facilita, però sabem poc fins a quin punt aprofiten aquestes oportunitats. L'objectiu de la present investigació és explorar com aquests joves aprenen a internet interactuant amb persones desconegudes. Aquesta recerca s'emmarca en l'àmbit de l'aprenentatge informal perquè allò que aprenen els joves en aquestes trobades amb persones desconegudes té lloc fora del sistema educatiu i no es reconeix institucionalment. Situem l'estudi de cas en un institut públic de referència en educació digital i de treball per projectes de la ciutat de Barcelona. Amb una metodologia mixta i la triangulació d’instruments recollim les veus de l’alumnat del segon cicle d’ESO i de la seva comunitat educativa per poder comprendre què aprenen amb d’altres persones i com s’hi relacionen en el context digital. Es tracta d’un àmbit que necessita fer emergir més coneixement, i també reconeixement, per part dels sabers acadèmics, pedagògics i socials. Els resultats d’aquest estudi ens ajuden a comprendre els principals interessos, experiències i preocupacions que tenen els joves al construir els seus processos de socialització i d’aprenentatge a internet. I ens permeten observar la distància existent entre l’imaginari adult (tant de les famílies com del professorat) sobre com és aquesta interacció amb persones desconegudes i la vida dels joves a la xarxa. Aquesta proposta s’ubica dins de la línia de recerca Societat Digital i Educació: Mitjans i Tecnologia del programa de Doctorat en Educació i Societat de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona.[spa] La sociedad red hace posible comunicarnos con personas de todo el mundo y aprender conjuntamente sobre intereses comunes. Los jóvenes nacidos en el siglo XXI tienen acceso a la tecnología digital que lo facilita, pero sabemos poco hasta qué punto aprovechan estas oportunidades. El objetivo de la presente investigación es explorar cómo estos jóvenes aprenden en internet interactuando con personas desconocidas. Esta investigación se enmarca en el ámbito del aprendizaje informal porque lo que aprenden los jóvenes en estos encuentros con personas desconocidas tiene lugar fuera del sistema educativo y no se reconoce institucionalmente. Situamos el estudio de caso en un instituto público de referencia en educación digital y de trabajo por proyectos de la ciudad de Barcelona. Con una metodología mixta y la triangulación de instrumentos recogemos las voces del alumnado del segundo ciclo de ESO y de su comunidad educativa para poder comprender qué aprenden con otras personas y cómo se relacionan con ellas en el contexto digital. Se trata de un ámbito que necesita hacer emerger más conocimiento, así como reconocimiento, por parte de los saberes académicos, pedagógicos y sociales. Los resultados de este estudio nos ayudan a comprender los principales intereses, experiencias y preocupaciones que tienen los jóvenes al construir sus procesos de socialización y aprendizaje en internet. Y nos permiten observar la distancia existente entre el imaginario adulto (tanto de las familias como del profesorado) sobre cómo es esta interacción con personas desconocidas y la vida de los jóvenes en la red. Esta propuesta se ubica dentro de la línea de investigación Sociedad Digital y Educación: Medios y Tecnología del programa de Doctorado en Educación y Sociedad de la Facultad de Educación de la Universidad de Barcelona.[eng] The network society makes it possible to communicate with people from all over the world and learn together about common interests. Young people born in the 21st century have access to the digital technology that facilitates this, but we know little to what extent they take advantage of these opportunities. The aim of this research is to explore how these young people learn on the internet by interacting with strangers. This research falls within the scope of informal learning because what young people learn in these encounters with strangers takes place outside the educational system and is not institutionally recognized. We place the case study in a leading public institute in digital education and project work in the city of Barcelona. Using a mixed methodology and triangulation of instruments, we collect the voices of second-cycle ESO students and their educational community in order to understand what they learn from other people and how they relate to them in the digital context. This is an area that needs to bring out more knowledge, and also recognition, from academic, pedagogical and social knowledge. The results of this study help us understand the main interests, experiences and concerns that young people have when building their socialization and learning processes on the internet. And they allow us to observe the distance that exists between the adult imagination (both of families and teachers) about what this interaction with unknown people is like and the life of young people on the net. This proposal is located within the research line Digital Society and Education: Media and Technology of the Doctoral Program in Education and Society of the Faculty of Education of the University of Barcelona
Towards Responsible Higher Education Institutional Analytics: A Study of Biases and Dependencies on Student Satisfaction
Get PDFLas analíticas institucionales es un campo de investigación y práctica que promueve decisiones basadas en datos en la Educación Superior. A partir de varias fuentes de datos, las instituciones realizan análisis con diferentes objetivos para proporcionar información útil en la gestión académica. Los datos de satisfacción de los estudiantes tienen un papel importante en el campo de analíticas institucionales, ofreciendo información valiosa para evaluar la calidad de las asignaturas e informar las decisiones de promoción académica. No obstante, muchos estudios han demostrado la presencia de sesgos y otros factores influyentes en la satisfacción de los estudiantes que pueden conducir a decisiones injustas en la Educación Superior. En este contexto, esta tesis doctoral muestra la importancia de comprender los posibles sesgos, considerando diferentes factores que influyen en los resultados de las encuestas de estudiantes. La tesis doctoral investiga factores como genero, idioma, calificaciones, y diseño de aprendizaje en la satisfacción de los estudiantes a partir del caso de la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Como resultado, la tesis presenta un abordaje comprehensivo, que destaca la necesidad de las analíticas institucionales desde una consideración continua de potenciales sesgos y dependencias usando incertidumbre generativa para promover análisis institucionales responsables y facilitar la mejora institucional.Institutional analytics is a growing field of research and practice that promotes data-driven decision-making in higher education institutions. Through several data sources, institutions perform analyses with different purposes to provide actionable insight to assess and improve decisions in academic management. Student satisfaction surveys play an important role in the field of institutional analytics, providing valuable insights to assess the quality of courses and inform academic promotions. However, several studies have shown the presence of biases and influential factors on student satisfaction that may lead to unfair decisions in higher education. In this context, this doctoral thesis states the importance of understanding potential biases considering different factors influencing survey results. The doctoral thesis investigates the role of gender, language, grades, and learning design on student satisfaction survey data from the case of Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. As a result, the thesis presents a comprehensive approach highlighting the need for institutional analytics to continuously consider potential biases and dependencies by supporting generative uncertainty to promote responsible institutional analytics and facilitate institutional improvement.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Tecnologies de la Informació i les Comunicacion
Research on Intergenerational Gamified Digital Reverse Mentorship and Experience Design for Older Adults Well-being
No full textAquesta tesi explora el disseny d'experiències per a la participació digital de les persones grans des d'una perspectiva filosòfica, centrant-se especialment en l'aplicació de L'ètica de la cura recíproca en el mentoratge digital invers. Davant l'acceleració del procés de digitalització i l'envelliment global de la població, les persones grans enfronten múltiples barreres per participar en la societat digital, especialment sobrecàrrega cognitiva, manca de suport emocional i absència de mecanismes sostinguts d'interacció social. Tot i que el mentoratge digital invers intergeneracional (IDRM) ofereix una solució potencial, les pràctiques actuals sovint manquen d’una estructura sistemàtica, continuïtat emocional i mecanismes per a un compromís a llarg termini.
Per això, aquesta tesi proposa un model de mentoratge intergeneracional gamificat basat en L'ètica de la cura recíproca, amb l’objectiu de millorar l’alfabetització digital i la participació social de les persones grans. L’estudi combina la teoria de l’envelliment cognitiu, el disseny d’experiències i l’ètica del tenir cura recíproc, adoptant un enfocament multimètode per a la seva exploració.
Primer, s'investiguen els factors socials, psicològics i fisiològics que influeixen en l'adopció de dispositius intel·ligents per part de les persones grans, analitzant com afecten l’acceptació i compromís amb la tecnologia digital. A continuació, es presenta un marc conceptual integrat que combina el Model d’Acceptació de la Tecnologia (TAM), l’Ajustament Tasca-Tecnologia (TTF) i la Teoria Unificada d’Acceptació i Ús de la Tecnologia (UTAUT), mitjançant una anàlisi estructural basada en la comunitat. Aquest marc distingeix entre habilitats digitals receptives i participatives, i identifica els motors psicològics i conductuals que influeixen en la participació digital de les persones grans.
Posteriorment, es desenvolupa un prototip de mentoratge digital invers intergeneracional gamificat, anomenat Digital Bridge, que integra sistemàticament la col·laboració intergeneracional i un disseny basat en la cura, emprant un sistema de tasques estructurades de manera progressiva per fomentar l'adquisició d'habilitats digitals. Finalment, es realitza un assaig controlat aleatoritzat amb 90 participants grans per avaluar l'eficàcia d’aquest model en la millora de les habilitats digitals, el suport emocional i la participació sostinguda.
Els resultats revelen que, quan el mentoratge digital invers intergeneracional s’incorpora dins un marc de disseny basat en la cura, millora significativament les habilitats digitals, el benestar emocional i la connexió social de les persones grans. La combinació d'una estructura d'aprenentatge gamificada, la interacció intergeneracional i el suport emocional incrementa l’acceptació de la tecnologia digital, redueix de manera significativa l'ansietat tecnològica, augmenta la motivació per aprendre i promou un compromís a llarg termini.
Integrant l'ètica del tenir cura recíproc, aquest estudi redefineix l’alfabetització digital com un procés que implica no només l'adquisició d’habilitats tècniques, sinó també el compromís emocional, la interacció intergeneracional i el context social. Es destaca el paper central del suport emocional i les relacions mútuament significatives en l'aprenentatge tecnològic.
En conclusió, aquesta investigació demostra que millorar l’alfabetització digital de les persones grans no és només una qüestió tècnica, sinó també social, emocional i ètica. Mitjançant la integració de l’ètica del tenir cura recíproc, l’estudi ofereix suport teòric i orientació pràctica per al disseny de sistemes d’aprenentatge digital més inclusius, centrats en la persona i basats en la cura. En una societat digital, redefinir les persones grans com a participants actius pot afavorir un futur digital més inclusiu, empàtic i sostenible.Esta tesis explora el diseño de experiencias para la participación digital de las personas mayores desde una perspectiva filosófica, con especial énfasis en la aplicación de la Ética del Cuidado Recíproco en contextos de mentoría digital inversa intergeneracional. A medida que se acelera la digitalización y se intensifica el envejecimiento demográfico a nivel global, las personas mayores enfrentan múltiples barreras para participar en la sociedad digital, en particular, una elevada carga cognitiva, falta de apoyo emocional y ausencia de mecanismos de interacción social sostenida. Aunque la mentoría digital inversa intergeneracional (IDRI) representa una solución potencial, su implementación actual carece frecuentemente de una estructura sistemática, continuidad afectiva y mecanismos de compromiso a largo plazo.
En respuesta, esta investigación propone un modelo de mentoría gamificada intergeneracional basado en la Ética del Cuidado Recíproco, con el objetivo de mejorar la alfabetización digital y la participación social entre adultos mayores. El estudio combina la Teoría del Envejecimiento Cognitivo, el Diseño de Experiencias y la Ética del Cuidado Recíproco, adoptando un enfoque metodológico mixto. Primero, se examinan los factores sociales, psicológicos y fisiológicos que influyen en la adopción de dispositivos inteligentes por parte de personas mayores, analizando cómo estos determinan su aceptación y compromiso con la tecnología digital. Luego, se presenta un marco conceptual integrado que combina el Modelo de Aceptación Tecnológica (TAM), la Adecuación Tarea-Tecnología (TTF) y la Teoría Unificada de Aceptación y Uso de la Tecnología (UTAUT), a través de un análisis estructural basado en la comunidad. Este marco permite distinguir entre habilidades digitales receptivas y participativas, e identifica los factores psicológicos y conductuales que impulsan la participación digital en adultos mayores.
La investigación desarrolla un prototipo de mentoría digital gamificada: Puente Digital, que integra de forma sistemática la colaboración intergeneracional y el diseño centrado en el cuidado, utilizando un sistema de tareas estructuradas progresivamente para fomentar la adquisición de competencias digitales. Finalmente, se evalúa la eficacia del modelo mediante un ensayo controlado aleatorizado con 90 participantes mayores, midiendo mejoras en habilidades digitales, apoyo emocional y participación sostenida.
Los resultados demuestran que, cuando la mentoría digital intergeneracional se enmarca en un diseño guiado por el cuidado, se mejora significativamente la competencia digital, el bienestar emocional y el sentido de conexión social en personas mayores. La combinación de una estructura de aprendizaje gamificada, interacción intergeneracional y apoyo emocional incrementa la aceptación tecnológica, reduce la ansiedad digital, aumenta la motivación para aprender y favorece el compromiso a largo plazo. Al integrar la Ética del Cuidado Recíproco, esta investigación redefine la alfabetización digital como un proceso que incluye la adquisición de habilidades técnicas, compromiso emocional, interacción intergeneracional y contexto social, subrayando el papel central del apoyo afectivo y las relaciones mutuas en el aprendizaje tecnológico.
En conclusión, este estudio demuestra que fomentar la alfabetización digital en personas mayores no es solo un desafío técnico, sino también un asunto social, emocional y ético. Al integrar la Ética del Cuidado Recíproco, la tesis ofrece una base teórica y directrices prácticas para diseñar sistemas de aprendizaje digital más inclusivos, empáticos y centrados en el ser humano. En el contexto de una sociedad digital, redefinir a las personas mayores como participantes digitales activos contribuye a la construcción de un futuro digital más inclusivo, solidario y sostenible.This dissertation explores the experience design for older adults' digital participation from a philosophical perspective, with a particular focus on the application of Reciprocal Care Ethics in digital reverse mentorship. As the digitalization process accelerates and global population aging intensifies, older adults face multiple barriers to participation in the digital society, particularly cognitive load, lack of emotional support, and the absence of sustained social interaction mechanisms. Although intergenerational digital reverse mentorship (IDRM) offers a potential solution, current practices often lack systematic structure, emotional continuity, and mechanisms to support long-term engagement. Therefore, this dissertation proposes a gamified intergenerational mentorship model based on Reciprocal Care Ethics, aimed at enhancing digital literacy and social participation among older adults.
The study combines Cognitive Aging Theory, Experience Design, and Reciprocal Care Ethics, adopting a multi-method approach for exploration. First, the research investigates the social, psychological, and physiological factors influencing older adults' adoption of smart devices, analyzing how these factors affect their acceptance and engagement with digital technology. Next, the study presents an integrated conceptual framework combining the Technology Acceptance Model (TAM), Task-Technology Fit (TTF), and the Unified Theory of Acceptance and Use of Technology (UTAUT) through a community-based structural model analysis. This framework differentiates between receptive and participatory digital skills and identifies the psychological and behavioral drivers influencing older adults' participation in digital technology. The research then develops a gamified intergenerational digital reverse mentorship prototype: Digital Bridge, that systematically integrates intergenerational collaboration and care-driven design, employing a progressively structured task system to promote digital skill acquisition. Finally, a randomized controlled trial with 90 older adult participants evaluates the effectiveness of this model in enhancing digital skills, emotional support, and sustained participation.
The findings reveal that when intergenerational digital backfeeding is embedded in a care-driven design framework, it significantly enhances older adults’ digital skills, emotional well-being, and sense of social connection. The combination of gamified learning structure, intergenerational interaction, and emotional support improves older adults' acceptance of digital technology, significantly reduces technology anxiety, increases learning motivation, and promotes long-term engagement. By integrating Reciprocal Care Ethics, this study redefines digital literacy as a process that involves acquiring technical skills, emotional engagement, intergenerational interaction, and social context, emphasizing the core role of emotional support and mutual relationships in technology learning.
In conclusion, this research shows that enhancing older adults’ digital literacy is not just a technical issue but also a social, emotional, and ethical matter. By integrating Reciprocal Care Ethics, the study provides theoretical support and practical guidance for designing more inclusive, caring, and human-centered digital learning systems. Particularly in the digital society, redefining older adults as active digital participants can effectively promote a more inclusive, empathetic, and sustainable digital future.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filosofi
Interacting particle systems with mobility and demographic dynamics as biological models
No full text[eng] Interacting particle systems serve as a fundamental tool for modeling and understanding the behavior of complex biological systems. By focusing on how individual agents interact, these models provide valuable insights into emergent phenomena like spatial organization, collective behavior, and evolutionary dynamics. In this thesis, we use individual-based models to investigate systems of active and passive particles, exploring their collective dynamics and structural organization.
More in detail, we first study (Chapter 2 of the thesis) the spatial distribution and dynamics of Brownian particles, incorporating stochastic birth–death processes, active movement, and spatial constraints. Using numerical simulations, we study how critical parameters, including diffusion rates, activity levels, and reproduction rates, affect phenomena like phase transitions, clustering, and motility-induced phase separation. These findings help to understand some underlying mechanisms that drive the organization of biological systems on microscopic scales.
The second study (Chapter 3) broadens this analysis to multi-type systems, emphasizing the balance between competition and coexistence in binary particle mixtures. By combining computational simulations with theoretical models inspired by Lotka–Volterra dynamics, we explore how factors such as mobility, random demographic variations, and interaction rules influence population stability and species dominance.
The third study (Chapter 4) explores how game-theoretical interactions influence spatial population dynamics and stability. We analyze the conditions that promote coexistence, competitive exclusion, or dominance, focusing on the role of environmental factors and interaction rules in determining these outcomes.
Overall, this thesis demonstrates the versatility and effectiveness of interacting particle systems as a framework for studying complex biological phenomena. By connecting theoretical approaches with practical applications, this thesis contributes via simple models to analyzing some real-world biological systems.[cat] Els sistemes de partícules en interacció són una eina fonamental per modelar i comprendre el comportament de sistemes biològics complexos. En centrar-se en com interactuen els agents individuals, aquests models proporcionen coneixements valuosos sobre fenòmens emergents com l’organització espacial, el comportament col·lectiu i la dinàmica evolutiva. En aquesta tesi, utilitzem models basats en individus per investigar sistemes de partícules actives i passives, explorant-ne la dinàmica col·lectiva i l’organització estructural.
Més en detall, en primer lloc estudiem (Capítol 2 de la tesi) la distribució espacial i la dinàmica de partícules brownianes, incorporant processos estocàstics de naixement i mort, moviment actiu i restriccions espacials. Mitjançant simulacions numèriques, analitzem com paràmetres clau, com ara les taxes de difusió, els nivells d’activitat i les taxes de reproducció, afecten fenòmens com transicions de fase, formació d’aglomerats i separació de fase induïda per mobilitat. Aquests resultats ajuden a comprendre alguns dels mecanismes subjacents que regeixen l’organització dels sistemes biològics a escales microscòpiques.
El segon estudi (Capítol 3) amplia aquesta anàlisi a sistemes de múltiples tipus, fent èmfasi en l’equilibri entre competència i coexistència en mescles binàries de partícules. Combinant simulacions computacionals amb models teòrics inspirats en la dinàmica de Lotka–Volterra, explorem com factors com la mobilitat, les variacions demogràfiques aleatòries i les regles d’interacció influeixen en l’estabilitat poblacional i la dominància d’espècies.
El tercer estudi (Capítol 4) analitza com les interaccions basades en teoria de jocs influeixen en la dinàmica i estabilitat espacial de les poblacions. Examinem les condicions que afavoreixen la coexistència, l’exclusió competitiva o la dominància, centrant-nos en el paper dels factors ambientals i les regles d’interacció en la determinació d’aquests resultats.
En general, aquesta tesi demostra la versatilitat i eficàcia dels sistemes de partícules en interacció com a marc per a l’estudi de fenòmens biològics complexos. En connectar enfocaments teòrics amb aplicacions pràctiques, aquesta tesi contribueix, a través de models senzills, a l’anàlisi d’alguns sistemes biològics del món real.[spa] Los sistemas de partículas en interacción son una herramienta fundamental para modelar y comprender el comportamiento de sistemas biológicos complejos. Al centrarse en cómo interactúan los agentes individuales, estos modelos proporcionan valiosos conocimientos sobre fenómenos emergentes como la organización espacial, el comportamiento colectivo y la dinámica evolutiva. En esta tesis, utilizamos modelos basados en individuos para investigar sistemas de partículas activas y pasivas, explorando su dinámica colectiva y organización estructural.
Más en detalle, en primer lugar estudiamos (Capítulo 2 de la tesis) la distribución espacial y la dinámica de partículas brownianas, incorporando procesos estocásticos de nacimiento y muerte, movimiento activo y restricciones espaciales. Mediante simulaciones numéricas, analizamos cómo parámetros clave, como las tasas de difusión, los niveles de actividad y las tasas de reproducción, afectan fenómenos como transiciones de fase, formación de cúmulos y separación de fase inducida por movilidad. Estos hallazgos ayudan a comprender algunos de los mecanismos subyacentes que rigen la organización de los sistemas biológicos a escalas microscópicas.
El segundo estudio (Capítulo 3) amplía este análisis a sistemas de múltiples tipos, enfatizando el equilibrio entre competencia y coexistencia en mezclas binarias de partículas. Combinando simulaciones computacionales con modelos teóricos inspirados en la dinámica de Lotka–Volterra, exploramos cómo factores como la movilidad, las variaciones demográficas aleatorias y las reglas de interacción influyen en la estabilidad poblacional y la dominancia de especies.
El tercer estudio (Capítulo 4) analiza cómo las interacciones basadas en teoría de juegos influyen en la dinámica y estabilidad espacial de las poblaciones. Examinamos las condiciones que favorecen la coexistencia, la exclusión competitiva o la dominancia, centrándonos en el papel de los factores ambientales y las reglas de interacción en la determinación de estos resultados.
En general, esta tesis demuestra la versatilidad y eficacia de los sistemas de partículas en interacción como marco para el estudio de fenómenos biológicos complejos. Al conectar enfoques teóricos con aplicaciones prácticas, esta tesis contribuye, a través de modelos sencillos, al análisis de algunos sistemas biológicos del mundo real.The Impact of Training Program on the job Performanc
Les habilitats i satisfacció vital dels adolescents en acolliment residencial: aprenentatges a partir del joc
Get PDFENG- Residential care for children and adolescents is a protective measure that offers an alternative form of care outside the family environment when it cannot ensure the well-being, safety, or proper development of children and adolescents. Educational interventions in these resources focus on the emotional, social, educational, and developmental needs, offering various activities to support the necessary learning. Although play is an activity present in childhood, it tends to disappear as children grow older, as academic and life preparation areas are prioritized. This makes play a sporadic activity for adolescents in residential care.
This doctoral thesis is part of the Erasmus+ project "Domus Ludens" (The House that Plays), which focuses on adolescents in the protection system. The hypothesis is that a structured and sustained implementation of modern board game sessions has a positive impact on the relational climate of the residential resource and on interpersonal relationships. The thesis includes three studies to evaluate different aspects of the program.
The first study analyzes the perceptions of children and adolescents in residential care regarding their cognitive, emotional, and social skills, as well as their life satisfaction and social relationships. The results show that adolescents' self-perceptions are higher than the educators' evaluations, and higher scores in skills are associated with greater well-being. The importance of changing educators' perspectives towards a more positive view is highlighted.
The second study analyzes the impact of the systematic use of board games on the emotional, relational, and learning aspects of children and adolescents in residential centers. The results show that board game sessions are an excellent tool for working on these aspects, including thinking, creativity, involvement, motivation, and social relationships. The proximity to educators and the time dedicated to relaxing and disconnecting from technology are also highlighted.
The third study explores the impact of the board game program on adolescents, based on their own responses and the educators' evaluations. The results show that adolescents' self-evaluations remain stable, while educators' evaluations improve significantly after the program. This reflects a transformation in educators' perspectives towards a more positive view of adolescents' competencies.
In conclusion, the thesis highlights that residential care centers are essential spaces for the development of children and adolescents in vulnerable situations. Board games emerge as a valuable tool for fostering positive relationships, improving emotional management, and promoting well-being. Emphasis is placed on the need to specifically train educators in the facilitation of these activities to promote more enriching and personalized socio-educational experiencesCAT- L'acolliment residencial per a infants i adolescents és una mesura de protecció que ofereix una alternativa d'atenció fora de l'entorn familiar quan aquest no pot garantir el benestar, la seguretat o el desenvolupament adequat dels infants i adolescents. Les intervencions educatives en aquests recursos se centren en les necessitats emocionals, socials, educatives i de desenvolupament, oferint diverses activitats de suport als aprenentatges necessaris. Tot i que el joc és una activitat present en la infància, tendeix a desaparèixer a mesura que els infants creixen, ja que es prioritzen les àrees acadèmiques i de preparació per a la vida adulta. Això fa que el joc esdevingui una activitat esporàdica per als adolescents en acolliment residencial.
Aquesta tesi doctoral s'emmarca en el projecte Erasmus+ "Domus Ludens" (La Casa que Juga), que se centra en adolescents en el sistema de protecció. La hipòtesi és que una implementació estructurada i sostinguda de sessions de joc de taula moderns té un impacte positiu en el clima relacional del recurs residencial i en les relacions interpersonals. La tesi inclou tres estudis per avaluar diferents aspectes del programa.
El primer estudi analitza les percepcions dels infants i adolescents en acolliment residencial sobre les seves habilitats cognitives, emocionals i socials, així com la seva satisfacció amb la vida i les relacions socials. Els resultats mostren que les autopercepcions dels adolescents són més elevades que les valoracions dels educadors, i que puntuacions més altes en habilitats estan associades a un major benestar. Es destaca la importància de canviar la perspectiva dels educadors cap a una visió més positiva.
El segon estudi analitza l'impacte de l'ús sistemàtic del joc de taula en els aspectes emocionals, relacionals i d'aprenentatge dels infants i adolescents en centres residencials. Els resultats mostren que les sessions de joc de taula són una eina excel·lent per treballar aquests aspectes, incloent-hi el pensament, la creativitat, la implicació, la motivació i les relacions socials. També es ressalta la proximitat amb els educadors i el temps dedicat a relaxar-se i desconnectar de la tecnologia.
El tercer estudi explora l'impacte del programa de jocs de taula en els adolescents, basant-se en les seves pròpies respostes i les valoracions dels educadors. Els resultats mostren que les autovaloracions dels adolescents es mantenen estables, mentre que les valoracions dels educadors milloren significativament després del programa. Això reflecteix una transformació en la perspectiva dels educadors cap a una visió més positiva sobre les competències dels adolescents.
En conclusió, la tesi destaca que els centres d'acolliment residencial són espais essencials per al desenvolupament d'infants i adolescents en situació de vulnerabilitat. Els jocs de taula emergeixen com una eina valuosa per fomentar relacions positives, millorar la gestió emocional i promoure el benestar. Es posa èmfasi en la necessitat de formar específicament els educadors en la dinamització d'aquestes activitats per afavorir experiències socioeducatives més enriquidores i personalitzadesPrograma de Doctorat en Psicologia, Salut i Qualitat de Vid
Construcción de subjetividades intersexuales en Chile: Experiencias y desafíos en los intersticios
Get PDFLa patologització i la invisibilització social de les experiències intersexuals plantegen reptes urgents per al reconeixement i l'autodeterminació corporal. En aquesta tesi doctoral analitzo les experiències de les persones intersexuals a Xile per examinar com construeixen la seva subjectivitat, negocien la seva identitat i despleguen estratègies per habitar les seves corporalitats en un espai social marcat per dispositius normalitzadors, silencis familiars i emergents resistències polítiques.
Construeixo aquesta investigació a partir d'un marc teòric que utilitza l'Antropologia de la subjectivitat per promoure una visió relacional, situada i crítica. Utilitzo una metodologia etnogràfica que incorpora observació participant, entrevistes en profunditat i anàlisi institucional, adoptant el concepte de multiposicionalitat que em situa en un doble rol com a investigadora i aliada de l'activisme intersexual. Vaig desenvolupar el treball de camp a Xile entre 2020 i 2024, on vaig recollir dades a través de múltiples actors: persones intersexuals, les seves famílies, institucions mèdiques i organismes governamentals.
En el Capítol I presento el marc conceptual, abordant la intersexualitat des de l'Antropologia del cos i la subjectivitat, examinant la seva definició en la història mèdica occidental i les crítiques formulades des del feminisme i els estudis de gènere. En el Capítol II exploro l'articulació de l'activisme intersexual internacional a través de les narratives de les pròpies persones intersexuals i el sorgiment del concepte d'"arquetip intersexual" com a representació simbòlica del moviment. En els Capítols III i IV reviso aspectes metodològics fonamentals: criteris de selecció de participants, eines per a la recollida de dades, estratègies analítiques i dilemes ètics del treball de camp amb agrupacions activistes.
En el Capítol V, mitjançant etnografia institucional, documento l'evolució del fenomen des de 2015, examinant relacions entre la comunitat mèdica, el Ministeri de Salut i agrupacions intersexuals. Evidencio la "paradoxa del reconeixement" en polítiques de diversitat sexual i l'emergència de "dispositius institucionals mèdics i jurídics" que modelen subjectivitats.
Els Capítols VI al IX conformen el nucli etnogràfic, on desenvolupo l'anàlisi de cinc categories analítiques que emergeixen del diàleg entre el marc teòric i les troballes del treball de camp.
El Capítol VI examina la revelació diagnòstica com a moment d'inflexió biogràfica, adoptant una perspectiva polifònica que documenta com diverses veus convergeixen en la construcció de les narratives intersexuals. Identifico les "mitologies familiars" com a estratègies de protecció i les "microagències" com a expressions de resistència durant la infància i adolescència.
El Capítol VII aprofundeix en la gestió mèdico-institucional, evidenciant la persistència del model mèdic-hegemònic caracteritzat per la centralització del saber biomèdic i l'atenció fragmentada. Documento desigualtats que configuren un "apartheid biopolític" i pràctiques de "navegació institucional estratègica" on les persones s'apropien de sabers mèdics a través de "processos d'expertització".
En el Capítol VIII analitzo la gestió quotidiana en l'esfera íntima, on emergeixen "cicles de revelació/ocultament" en relacions sexoafectives i estratègies de resignificació que inclouen actes d'enunciar "sóc intersexual" com a "sobirania corporal lingüística". El Capítol IX examina les dinàmiques de l'activisme xilè, analitzant com opera com a força simultàniament empoderadora i constrictiva que pot generar normativitats pròpies.
En el Capítol X exploro elements no verbalitzats com a components centrals de narratives intersexuals, desenvolupant una "etnografia del no dit" que reconeix silencis, riures i ambivalències com a expressions legítimes de zones d'inexplicabilitat subjectiva.
Finalment, en les conclusions exposo la rellevància del concepte de "devenir intersexual" com a procés performatiu que desafia identitats fixes. Identifico tres reptes fonamentals interconnectats —institucional, de reconeixement i existencial— configurant un entramat que requereix respostes articulades des de múltiples fronts. Reconec limitacions com la dificultat per traslladar comprensions acadèmiques complexes al terreny de polítiques públiques i la subrepresentació d'experiències rurals i indígenes, proposo futures línies d'investigació: anàlisi de representacions mediàtiques i aprofundiment en intervencions pedagògiques.La patologización y la invisibilización social de las experiencias intersexuales plantean desafíos urgentes para el reconocimiento y la autodeterminación corporal. En esta tesis doctoral analizo las experiencias de las personas intersexuales en Chile para examinar cómo construyen su subjetividad, negocian su identidad y despliegan estrategias para habitar sus corporalidades en un espacio social marcado por dispositivos normalizadores, silencios familiares y emergentes resistencias políticas.
Construyo esta investigación a partir de un marco teórico que utiliza la Antropología de la subjetividad para promover una visión relacional, situada y crítica. Empleo una metodología etnográfica que incorpora observación participante, entrevistas en profundidad y análisis institucional, adoptando el concepto de multiposicionalidad que me sitúa en doble rol como investigadora y aliada del activismo intersexual. Desarrollé el trabajo de campo en Chile entre 2020 y 2024, donde recogí datos a través de múltiples actores: personas intersexuales, sus familiares, instituciones médicas y organismos gubernamentales.
En el Capítulo I presento el marco conceptual, abordando la intersexualidad desde la Antropología del cuerpo y la subjetividad, examinando su definición en la historia médica occidental y las críticas formuladas desde el feminismo y los estudios de género. En el Capítulo II exploro la articulación del activismo intersexual internacional a través de las narrativas de las propias personas intersexuales y el surgimiento del concepto de "arquetipo intersexual" como representación simbólica del movimiento. En los Capítulos III y IV reviso aspectos metodológicos fundamentales: criterios de selección de participantes, herramientas para recolección de datos, estrategias analíticas y dilemas éticos del trabajo de campo con agrupaciones activistas.
En el Capítulo V, mediante etnografía institucional, documento la evolución del fenómeno desde 2015, examinando relaciones entre comunidad médica, Ministerio de Salud y agrupaciones intersexuales. Evidencio la "paradoja del reconocimiento" en políticas de diversidad sexual y la emergencia de "dispositivos institucionales médicos y jurídicos" que moldean subjetividades en el territorio.
Los Capítulos VI al IX conforman el núcleo etnográfico, donde desarrollo el análisis de cinco categorías analíticas que emergen del diálogo entre el marco teórico y los hallazgos del trabajo de campo.
El Capítulo VI examina la revelación diagnóstica como momento de inflexión biográfica, adoptando una perspectiva polifónica que documenta cómo diversas voces convergen en la construcción de las narrativas intersexuales. Identifico las "mitologías familiares" como estrategias de protección y las "microagencias" como expresiones de resistencia durante la infancia y adolescencia.
El Capítulo VII profundiza en la gestión médico-institucional, evidenciando la persistencia del modelo médico-hegemónico caracterizado por centralización del saber biomédico y atención fragmentada. Documento desigualdades que configuran un "apartheid biopolítico" y prácticas de "navegación institucional estratégica" donde las personas se apropian de saberes médicos a través de "procesos de expertización".
En el Capítulo VIII analizo la gestión cotidiana en la esfera íntima, donde emergen "ciclos de revelación/ocultamiento" en relaciones sexoafectivas y estrategias de resignificación que incluyen actos de enunciar "soy intersexual" como "soberanía corporal lingüística". El Capítulo IX examina las dinámicas del activismo chileno, analizando cómo opera como fuerza empoderadora y constrictiva que puede generar normatividades propias.
En el Capítulo X exploro elementos no verbalizados como componentes centrales de narrativas intersexuales, desarrollando una "etnografía de lo no dicho" que reconoce silencios, risas y ambivalencias como expresiones legítimas de zonas de inexplicabilidad subjetiva.
Finalmente, en las conclusiones expongo la relevancia del concepto de "devenir intersexual" como proceso performativo que desafía identidades fijas. Identifico tres desafíos fundamentales interconectados —institucional, de reconocimiento y existencial— configurando un entramado que requiere respuestas articuladas desde múltiples frentes. Reconozco limitaciones como la dificultad para trasladar comprensiones académicas complejas al terreno de políticas públicas y la subrepresentación de experiencias rurales e indígenas, propongo futuras líneas de investigación: análisis de representaciones mediáticas de la intersexualidad y profundización en intervenciones pedagógicas que descentren lógicas normativas.The pathologization and social invisibilization of intersex experiences pose urgent challenges for recognition and bodily self-determination. In this doctoral thesis, I analyze the experiences of intersex people in Chile to examine how they construct their subjectivity, negotiate their identity, and deploy strategies to inhabit their corporealities in a social space marked by normalizing devices, family silences, and emerging political resistances.
I construct this research from a theoretical framework that uses Anthropology of subjectivity to promote a relational, situated, and critical vision. I employ an ethnographic methodology that incorporates participant observation, in-depth interviews, and institutional analysis, adopting the concept of multipositionality that situates me in a dual role as researcher and ally of intersex activism. I developed fieldwork in Chile between 2020 and 2024, where I collected data through multiple actors: intersex people, their families, medical institutions, and government agencies.
In Chapter I, I present the conceptual framework, addressing intersexuality from the Anthropology of the body and subjectivity, examining its definition in Western medical history and the critiques formulated from feminism and gender studies. In Chapter II, I explore the articulation of international intersex activism through the narratives of intersex people themselves and the emergence of the concept of "intersex archetype" as symbolic representation of the movement. In Chapters III and IV, I review fundamental methodological aspects: participant selection criteria, data collection tools, analytical strategies, and ethical dilemmas of fieldwork with activist groups.
In Chapter V, through institutional ethnography, I document the evolution of the phenomenon since 2015, examining relationships between the medical community, Ministry of Health, and intersex groups. I evidence the "recognition paradox" in sexual diversity policies and the emergence of "medical and legal institutional devices" that shape subjectivities.
Chapters VI to IX constitute the ethnographic core, where I develop the analysis of five analytical categories that emerge from the dialogue between the theoretical framework and fieldwork findings.
Chapter VI examines diagnostic revelation as a biographical turning point, adopting a polyphonic perspective that documents how diverse voices converge in the construction of intersex narratives. I identify "family mythologies" as protection strategies and "microagencies" as expressions of resistance during childhood and adolescence.
Chapter VII delves into medical-institutional management, evidencing the persistence of the hegemonic medical model characterized by centralization of biomedical knowledge and fragmented care. I document inequalities that configure a "biopolitical apartheid" and practices of "strategic institutional navigation" where people appropriate medical knowledge through "expertization processes."
In Chapter VIII, I analyze daily management in the intimate sphere, where "revelation/concealment cycles" emerge in sexual-affective relationships and resignification strategies that include acts of enunciating "I am intersex" as "linguistic bodily sovereignty." Chapter IX examines the dynamics of Chilean activism, analyzing how it operates as a simultaneously empowering and constrictive force that can generate its own normativities.
In Chapter X, I explore non-verbalized elements as central components of intersex narratives, developing an "ethnography of the unspoken" that recognizes silences, laughter, and ambivalences as legitimate expressions of zones of subjective inexplicability.
Finally, in the conclusions, I expose the relevance of the concept of "becoming intersex" as a performative process that challenges fixed identities. I identify three fundamental interconnected challenges —institutional, recognition, and existential— configuring a framework that requires articulated responses from multiple fronts. I acknowledge limitations such as the difficulty of translating complex academic understandings to public policy terrain and the underrepresentation of rural and indigenous experiences, I propose future research lines: analysis of media representations of intersexuality and deepening pedagogical interventions that decenter normative logics.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Antropologia Social i Cultura
Confounding factors-aware hierarchical deep learning for sustainable edge wildfire detection
No full textTesi en modalitat de compendi de publicacions(English) Wildfires present a significant threat to ecosystems, property, and human life, underscoring the need for accurate, adaptable, and efficient detection systems. This thesis introduces a novel approach to wildfire detection that addresses key limitations in accuracy, adaptability, and sustainability, emphasizing real-world deployment and resource-conscious design. Through three interconnected studies, the research develops a structured, confounding factors-aware framework that progresses from dataset creation to efficient, real-time deployment solutions.
The first study establishes a confounding factor-aware wildfire dataset and a multi-task learning framework to address false positives caused by challenging elements, such as clouds, fog, and reflections. By training models on both fire classification and confounding element identification, this approach significantly reduces false alarms, enhancing model precision in complex detection scenarios. The second study advances this framework by incorporating a hierarchical domain-adaptive learning approach that integrates forest-specific and non-forest datasets. This dual-dataset strategy, with shared and specialized layers, enhances the model’s ability to generalize across diverse environmental conditions, providing a more adaptable solution for varied forest contexts.
Building on these foundations, the third study introduces knowledge distillation to transfer insights from a complex, hierarchically trained model to a lightweight model optimized for edge devices, such as drones. This approach maintains high detection accuracy while minimizing computational demands, supporting sustainable deployment. A novel metric, the Confounding Element Specificity (CES), is also introduced to evaluate the model’s ability to handle confounding elements in real-world settings, contributing to efficient resource deployment and accurate monitoring.
Together, these studies propose a structured, scalable framework for wildfire detection that combines technical rigor with practical, sustainability-focused applications. The findings contribute adaptable, high-accuracy models intended for real-world implementation and offer a foundation for further research in sustainable, AI-driven environmental monitoring and wildfire management.(Català) Els incendis forestals representen una amenaça significativa per als ecosistemes, les propietats i la vida humana, cosa que posa en relleu la necessitat de sistemes de detecció precisos, adaptables i eficients. Aquesta tesi introdueix un nou enfocament per a la detecció d'incendis forestals, que aborda limitacions clau en termes de precisió, adaptabilitat i sostenibilitat, amb èmfasi en la implementació pràctica i el disseny conscient dels recursos. A través de tres estudis interrelacionats, la investigació desenvolupa un marc estructurat i conscient dels factors de confusió, que avança des de la creació de conjunts de dades fins a solucions d’implementació en temps real.
El primer estudi estableix un conjunt de dades d'incendis forestals conscient dels factors de confusió i un marc d'aprenentatge multitarea per abordar els falsos positius causats per elements confusos, com núvols, la boira i els reflexos de la llum. Aquest enfocament redueix significativament les alarmes falses, millorant la precisió del model en escenaris de detecció complexos. El segon estudi avança aquest marc incorporant un enfocament d'aprenentatge jeràrquic i adaptatiu al domini, que integra conjunts de dades de zones forestals i no forestals. Aquesta estratègia de doble conjunt de dades, amb capes compartides i especialitzades, millora la capacitat del model per generalitzar-se en diverses condicions ambientals, oferint una solució més adaptable en contextos forestals variats.
A partir d’aquestes bases, el tercer estudi introdueix la destil·lació de coneixement per transferir coneixements d’un model complex i entrenat jeràrquicament a un model lleuger optimitzat per a dispositius de baix consum, com els drons. Aquest enfocament manté una alta precisió en la detecció alhora que minimitza les demandes computacionals, contribuint a una implementació sostenible. També es presenta una nova mètrica, la Specificitat dels Elements Confusos (CES), per avaluar la capacitat del model per gestionar aquests elements en entorns reals, facilitant un ús eficient dels recursos i un monitoratge precís.
Aquests estudis proposen conjuntament un marc estructurat i escalable per a la detecció d’incendis forestals que combina rigor tècnic amb aplicacions pràctiques i orientades a la sostenibilitat. Els resultats ofereixen models adaptables i d'alta precisió per a la implementació en entorns reals i proporcionen una base per a la recerca futura en monitoratge ambiental sostenible i gestió d'incendis forestals impulsada per la IA.(Español) Los incendios forestales representan una amenaza significativa para los ecosistemas, las propiedades y la vida humana, destacando la necesidad de sistemas de detección precisos, adaptables y eficientes. Esta tesis introduce un nuevo enfoque para la detección de incendios forestales, abordando limitaciones clave en términos de precisión, adaptabilidad y sostenibilidad, con un énfasis en la implementación práctica y el diseño eficiente de recursos. A través de tres estudios interrelacionados, la investigación desarrolla un marco estructurado y consciente de los factores de confusión, que avanza desde la creación de conjuntos de datos hasta soluciones de implementación en tiempo real.
El primer estudio establece un conjunto de datos de incendios forestales consciente de los factores de confusión y un marco de aprendizaje multitarea para abordar los falsos positivos causados por elementos confusos, como las nubes, la niebla y los reflejos. Este enfoque reduce significativamente las alarmas falsas, mejorando la precisión del modelo en escenarios complejos de detección. El segundo estudio avanza este marco mediante la incorporación de un enfoque de aprendizaje jerárquico y adaptativo al dominio, que integra conjuntos de datos de zonas forestales y no forestales. Esta estrategia de doble conjunto de datos, con capas compartidas y especializadas, mejora la capacidad del modelo para generalizar en diversas condiciones ambientales, ofreciendo una solución más adaptable en distintos contextos forestales.
Basándose en estas bases, el tercer estudio introduce la destilación de conocimiento para transferir los conocimientos de un modelo complejo y entrenado jerárquicamente a un modelo ligero optimizado para dispositivos de bajo consumo, como drones. Este enfoque mantiene una alta precisión en la detección al tiempo que minimiza las demandas computacionales, contribuyendo a una implementación sostenible. También se presenta una nueva métrica, la Especificidad de Elementos Confusos (CES), para evaluar la capacidad del modelo para gestionar estos elementos en entornos reales, facilitando un uso eficiente de los recursos y un monitoreo preciso.
En conjunto, estos estudios proponen un marco estructurado y escalable para la detección de incendios forestales que combina rigor técnico con aplicaciones prácticas y sostenibles. Los resultados ofrecen modelos adaptables y de alta precisión para la implementación en entornos reales y proporcionan una base para futuras investigaciones en monitorización ambiental sostenible y gestión de incendios forestales impulsada por IA.DOCTORAT EN SOSTENIBILITAT (Pla 2013
Elfrida i Elvira: una transició invisible
No full textL’anàlisi d’aquests dos melodrames de finals del segle XVIII, Elfrida i Elvira, parteix d’una hipòtesi: la “transició invisible”, proposada com a eix conductor del projecte. La tesi de base és que el llibretista i el compositor, mitjançant la seva obra, intenten conduir el melodrama cap a una nova estructura que només es consolidarà plenament al segle XIX amb Bellini, Donizetti, Rossini i, finalment, Verdi.
Després de l’intent de reforma realitzat a Viena amb Gluck, i havent constatat la poca atenció i seguiment que aquesta va rebre especialment a Itàlia, Calzabigi sent la necessitat de crear una nova forma de melodrama. Aquesta ha de tenir en compte les exigències del mecenes i els gustos del públic, però també ha de superar tant l’estructura tradicional metastasiana com l’enfocament que a Itàlia ja sembla superat o, si més no, no plenament acceptat, per tal de dirigir l’òpera cap a una nova via.
No existeixen estudis complets i profunds sobre aquestes dues obres, només articles en revistes especialitzades o intervencions en congressos, la majoria dels quals són antics. Aquests breus escrits aborden les dues òperes per separat. Entre ells, cal destacar l’assaig de Giovanni Carlo Ballola L’ultimo Calzabigi: Paisiello e l’Elfrida (1972), centrat en la recepció de l’obra, i el de Rosy Candiani L’intellettuale censurato: Calzabigi e l’Elvira a Napoli nel 1794, on l’autora, després d’una breu comparació amb el drama del 1792 (Elfrida), examina les raons del “presumpte” fracàs de l’obra, ja que no se’n va fer cap reposició després de l’estrena del 12 de gener de 1794.
També cal esmentar la contribució de Marita Petzholdt McClymonds: Calzabigi and Paisiello’s “Elfrida” and “Elvira”. Crumbling Conventions within a Rapidly Changing Genre, que, comparant l’estructura textual i musical dels dos drames, els considera un pas important cap a un canvi de gènere que només es consolidarà al segle XIX, donant suport així a la hipòtesi que fonamenta aquest estudi. Igualment rellevant és l’article de Mario Piscitelli I libretti napoletani di Ranieri de’ Calzabigi, una breu anàlisi dels dos textos literaris.
També són destacables dues intervencions sobre l’estètica de Calzabigi presentades al Congrés d’estudis celebrat a Livorno el 1996, ciutat natal del poeta: la d’Enrico Fubini L’estetica di Ranieri de’ Calzabigi i la de Michela Garda Il tragico ed il sublime in Ranieri de’ Calzabigi.
Hi ha, a més, un estudi més recent del 2012 d’Antony R. Del Donna titulat Opera, Theatrical Culture and Society in Late Eighteenth-Century Naples, el tercer capítol del qual està dedicat explícitament a Elfrida, des del punt de vista del compositor: Giovanni Paisiello’s Elfrida: Operatic Idol, Martyr and Symbol of Nation. Finalment, un estudi del 2016 de Magnus Tessing Schneider, Legacy of an Anti-Patriot: Calzabigi’s Elvira in Naples 1794, que se centra exclusivament en els fets relacionats amb l’ajornament de l’estrena de l’òpera, tema al qual dedicarem un apartat específic al capítol sobre Elvira.
En efecte, aquests dos melodrames napolitans, escrits per Calzabigi en la seva maduresa i musicats pel geni de Paisiello, representen encara que de manera subtil un punt d’inflexió cap al melodrama del nou segle, si més no perquè s’hi consolida la idea d’un compositor que posa música a un llibret escrit expressament per a l’ocasió.
La recerca s’articularà, com ja s’ha esmentat, a partir de l’anàlisi de les posicions teòriques de Calzabigi, expressades en els seus textos assagístics, i de les dels teòrics napolitans contemporanis. Posteriorment s’estudiarà la naturalesa dels arguments: el d’Elfrida, derivat d’un drama anglès contemporani; el d’Elvira, una invenció original de Calzabigi; així com l’estructura mètrica i estilística dels dos llibrets.
També es farà una anàlisi de la part musical i orquestral, amb comparacions pertinents amb altres drames coetanis i ambEl análisis de estos dos melodramas de finales del siglo XVIII, Elfrida y Elvira, parte de una hipótesis: la “transición invisible”, propuesta como eje central del proyecto. La idea de base es que el libretista y el compositor, intentan conducir el melodrama hacia una nueva estructura que solo se consolidará plenamente en el siglo XIX con Bellini, Donizetti, Rossini y finalmente Verdi.
Calzabigi, después de su intento de reforma llevado a cabo en Viena, siente la necesidad de crear una nueva forma de melodrama que, sin dejar de tener en cuenta las exigencias del comitente y los gustos del público, supere tanto la estructura tradicional metastasiana como el enfoque que, en Italia, ya parece superado para orientar la ópera hacia un nuevo camino.
. Estos breves escritos abordan las dos óperas de manera individual. Entre ellos se encuentra el ensayo de Giovanni Carlo Ballola L’ultimo Calzabigi: Paisiello e l’Elfrida (1972), centrado esencialmente en la fortuna de la obra, y el de Rosy Candiani L’intellettuale censurato: Calzabigi e l’Elvira a Napoli nel 1794, donde la autora, tras una breve comparación con el drama de 1792 (Elfrida), examina las razones del “presunto” fracaso de la obra, ya que no tuvo ninguna reposición tras su estreno el 12 de enero de 1794.
También destaca la aportación de Marita Petzholdt McClymonds: Calzabigi and Paisiello’s “Elfrida” and “Elvira”. Crumbling Conventions within a Rapidly Changing Genre, que, comparando la estructura textual y musical de ambos dramas, los considera un paso importante hacia un cambio de género que solo se consolidará en el siglo XIX, reforzando así la hipótesis de este estudio. Se suma el artículo de Mario Piscitelli I libretti napoletani di Ranieri de’ Calzabigi, un breve análisis de los dos textos literarios.
Cabe señalar también dos intervenciones sobre la estética de Calzabigi presentadas en el Congreso de estudios celebrado en 1996 en Livorno, ciudad natal del poeta: la de Enrico Fubini L’estetica di Ranieri de’ Calzabigi y la de Michela Garda Il tragico ed il sublime in Ranieri de’ Calzabigi.
Existe un estudio más reciente, publicado en 2012 por Antony R. Del Donna, titulado Opera, Theatrical Culture and Society in Late Eighteenth-Century Naples, cuyo tercer capítulo se centra en Elfrida, desde el punto de vista del compositor: Giovanni Paisiello’s Elfrida: Operatic Idol, Martyr and Symbol of Nation. Finalmente, un estudio de 2016 de Magnus Tessing Schneider, Legacy of an Anti-Patriot: Calzabigi’s Elvira in Naples 1794, que sin embargo se limita a tratar los hechos relacionados con el aplazamiento del estreno de la ópera, cuestión a la que se dedicará un apartado específico en el capítulo correspondiente a Elvira.
De hecho, estos dos melodramas napolitanos, escritos por Calzabigi en su plena madurez y musicados de Paisiello, representan aunque de forma velada un punto de inflexión hacia el melodrama del nuevo siglo, si no fuera más que por la afirmación de la idea de un compositor escribiendo música para un libreto creado expresamente para la ocasión.
La investigación se desarrollará, como ya se ha mencionado, analizando en primer lugar las posiciones teóricas de Calzabigi expuestas en sus escritos ensayísticos, así como las de los teóricos napolitanos contemporáneos. A continuación se estudiará la naturaleza del argumento: en Elfrida, derivado de un drama inglés contemporáneo; en Elvira, una invención original de Calzabigi; y la estructura métrica y estilística de ambos libretos.The analysis of these two operas, Elfrida and Elvira, the result of the collaboration between Ranieri de Calzabigi and Giovanni Paisiello, is based on a hypothesis: the "invisible transition," proposed as the guiding thread of this project. The premise is that the librettist and composer, through their work, attempt to steer melodrama toward a new structure that would only fully emerge in the 19th century with Bellini, Donizetti, Rossini, and eventually Verdi.
Calzabigi, after his reform efforts in Vienna with Gluck and having experienced the limited attention and following that such reform met with especially in Italy felt the need to create a new form of melodrama. This form, while still considering the demands of patrons and audience tastes, would surpass both the traditional Metastasian structure and the approach that already seemed outdated or not fully embraced in Italy, aiming to direct opera toward a new path.
There are no comprehensive or in-depth studies on these two works, only articles in specialized journals or papers presented at conferences, most of which are rather dated. These brief writings examine the two works individually. Among them is Giovanni Carlo Ballola’s essay L’ultimo Calzabigi: Paisiello e l’Elfrida (1972), which focuses mainly on the reception of the opera, and Rosy Candiani’s L’intellettuale censurato: Calzabigi e l’Elvira a Napoli nel 1794, where the author, after a brief comparison with the 1792 drama (Elfrida), examines the reasons behind the "alleged" failure of the opera, since there was no revival after its premiere on January 12, 1794. Another contribution is by Marita Petzholdt McClymonds: Calzabigi and Paisiello’s “Elfrida” and “Elvira”. Crumbling Conventions within a Rapidly Changing Genre, which, by comparing the textual and musical structures of the two dramas, considers them an important step toward a genre transformation that would solidify only in the 19th century—thus supporting the hypothesis at the core of this study. Also relevant is Mario Piscitelli’s article I libretti napoletani di Ranieri de’ Calzabigi, a brief analysis of the two literary texts.
Noteworthy as well are two interventions on Calzabigi's aesthetics, both presented at the 1996 conference in Livorno, the poet’s birthplace: Enrico Fubini’s L’estetica di Ranieri de’ Calzabigi and Michela Garda’s Il tragico ed il sublime in Ranieri de’ Calzabigi.
There is also a more recent work from 2012 by Antony R. Del Donna, titled Opera, Theatrical Culture and Society in Late Eighteenth-Century Naples, where the third chapter explicitly focuses on Elfrida, from the perspective of the composer: Giovanni Paisiello’s Elfrida: Operatic Idol, Martyr, and Symbol of Nation. Finally, there is a 2016 study by Magnus Tessing Schneider, Legacy of an Anti-Patriot: Calzabigi’s Elvira in Naples 1794, which focuses specifically on the events surrounding the postponement of the opera’s premiere a subject we will address in the chapter dedicated to Elvira.
Indeed, these two Neapolitan melodramas, written by Calzabigi in his late years and set to music by Paisiello’s genius, represent even if subtly a turning point toward the melodrama of the new century, if only because they reflect the idea of a composer setting music to a libretto written specifically for the occasion.
The investigation will begin, as already mentioned, by analyzing Calzabigi's theoretical positions as expressed in his essays, alongside those of contemporary Neapolitan theorists. It will then explore the nature of the plots: that of Elfrida, derived from a contemporary English drama, and that of Elvira, an original invention by Calzabigi, as well as the metrical and stylistic structure of the two librettos.
There will also be an analysis of the musical and orchestral components, with appropriate comparisons to contemporary dramas and to opera buffa. Furthermore, we will examine the presumed reasons for theUniversitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologi
From Community Gardens to Rooftops: Practices, Innovation, and Regulations to Enhance Barcelona’s Food System
Get PDFEl canvi climàtic i l’escassetat creixent de recursos estan transformant les condicions en què operen els sistemes alimentaris. Els models agrícoles tradicionals, durant molt de temps basats en l’abundància de terra, aigua i energia, són cada vegada menys adequats per resistir l’augment de les temperatures i els canvis en els patrons de precipitació. Adaptar els sistemes alimentaris a aquests reptes en evolució requereix un redisseny fonamental. Atès que les ciutats actuen com a centres de processament, consum i gestió de residus alimentaris, integrar la producció d’aliments en entorns urbans representa una oportunitat prometedora. Els avenços recents en la ciència urbana posen de manifest el paper clau que tenen les ciutats a l’hora de repensar la producció i distribució d’aliments. Com a sistemes complexos i adaptatius, els centres urbans densament poblats concentren l’activitat humana i el consum de recursos, cosa que els converteix en punts neuràlgics on impactes ambientals i decisions polítiques convergeixen. En aquest context, Barcelona esdevé un cas d’estudi interessant per la seva elevada densitat de població, la manca de terres cultivables i les nombroses iniciatives municipals que promouen la producció alimentària urbana. Aquesta tesi avalua la capacitat actual i potencial de producció d’aliments dins de Barcelona i examina el seu marc regulador per identificar l’actor clau responsable d’escalar l’horticultura urbana (HU) d’alta tecnologia.El cambio climático y la creciente escasez de recursos están transformando las condiciones en las que operan los sistemas alimentarios. Los modelos agrícolas tradicionales, durante mucho tiempo basados en la abundancia de tierra, agua y energía, están cada vez menos preparados para resistir el aumento de las temperaturas y los cambios en los patrones de precipitación. Adaptar los sistemas alimentarios a estos desafíos emergentes requiere un rediseño fundamental. Dado que las ciudades actúan como centros de procesamiento, consumo y gestión de residuos alimentarios, integrar la producción de alimentos en entornos urbanos representa una oportunidad prometedora. Los avances recientes en la ciencia urbana destacan el papel clave que desempeñan las ciudades en la reimaginación de la producción y distribución de alimentos. Como sistemas complejos y adaptativos, los centros urbanos densamente poblados concentran la actividad humana y el consumo de recursos, lo que los convierte en puntos clave donde convergen los impactos ambientales y las decisiones políticas. En este contexto, Barcelona se presenta como un caso de estudio relevante debido a su alta densidad de población, la limitada disponibilidad de tierras cultivables y las numerosas iniciativas municipales que promueven la producción alimentaria urbana. Esta tesis evalúa la capacidad actual y potencial de producción de alimentos en Barcelona y examina su marco regulador para identificar al actor clave responsable de escalar la horticultura urbana (UH) de alta tecnología.Climate change and the growing scarcity of resources are reshaping the conditions under which food systems operate. Traditional agricultural models, long reliant on abundant land, water, and energy, are increasingly ill-equipped to withstand rising temperatures and shifting precipitation patterns. Adapting food systems to these evolving challenges requires a fundamental redesign. Given that cities serve as hubs for food processing, consumption, and waste management, integrating food production into urban environments presents a promising opportunity. Recent advancements in urban science underscore the critical role cities play in reimagining food production and distribution. As complex adaptive systems, densely populated urban centers concentrate human activity and resource consumption, making them focal points where environmental impacts and policy decisions intersect. Within this context, Barcelona emerges as a compelling case study due to its high population density, limited arable land, and extensive municipal initiatives promoting urban food production. This thesis evaluates the current and potential capacity for food production within Barcelona and examines its regulatory framework to identify the key stakeholder responsible for scaling up high-technology urban horticulture (UH).Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambiental