Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
New ORR electrocatalysts and Cu-based MOFs for advanced treatment of pharmaceuticals by electro-Fenton process at near-neutral pH
No full textPrograma de Doctorat Interuniversitari en Electroquímica. Ciència i Tecnologia[eng] Global water crisis has compelled the search for unconventional wàter resources to meet growing demands. Wastewater, being abundant and easily accessible, is increasingly recognized as resource with great added value.
However, the presence of pharmaceuticals in certain wastewater, such as that from urban stations, poses a significant challenge to its efficient and safe reuse.
These pollutants, primarily originating from the extensive use of pharmaceuticals at global scale, are characterized by high persistence, polarity, and nonbiodegradability, making them difficult to remove using traditional treatment methods. Their continuous discharge exacerbates the degradation of ecosystems and entails severe risks to human health. Addressing these challenges necessitates the development of more efficient and environmentally friendly quaternary wastewater treatment technologies, with a particular focus on the complete degradation of pharmaceutical residues.
In recent years, the electrochemical advanced oxidation processes (EAOPs) have garnered considerable attention for wastewater treatment due to their unique characteristics. Among them, the electro-Fenton (EF) process has demonstrated remarkable performance in degrading organic pollutants even in complex mixtures. However, traditional EF systems face practical limitations, such as high operation costs associated with pH adjustment and catalyst deactivation. This Thesis addresses these challenges by investigating two key innovations: (1) The development of highly active and selective electrocatalysts for the two-electron oxygen reduction reaction (2e– ORR), which is needed for in-situ H2O2 electrogeneration to enhance the process viability; and (2) the synthesis of advanced heterogeneous catalysts with core-shell structure and synergistic mechanisms to significantly improve the H2O2 activation efficiency while minimizing leaching and secondary pollution. Furthermore, the integration of heterogeneous EF (HEF) process with ceramic membrane (CM) filtration enabled the development of a bifunctional electrified membrane for pollutant degradation in a flow-through reactor. All materials were studied in model solutions, with some trials involving target pharmaceuticals spiked into actual urban wastewater.
For in-situ H2O2 electrogeneration, two novel ORR electrocatalysts were explored. Sn-doped carbon materials synthesized via a direct thermal method exhibited an outstanding 2e– ORR selectivity of 98.0% and an electron transfer number of 2.04. The gas-diffusion electrodes (GDEs) fabricated with these materials achieved a cumulative H2O2 concentration of 20.4 mM at low input current under optimal conditions. The appropriate micro-mesopore structure enables the rapid generation and release of H2O2, preventing its further oxidation.
Under natural pH conditions, the HEF process achieved nearly 100% degradation of antihystamine drug diphenhydramine (DPH) within 120 min. Nitrogen-doped carbons, prepared via pyrolysis of carbon black mixed with melamine, exhibited a pyrrolic nitrogen content of 3.5% and a 2e– ORR selectivity of 95.3%. The resulting GDEs demonstrated superior H2O2 production rates as compared to commercial GDEs, reaching 18 mg h–1 cm–2, and exhibited exceptional performance at pH 5.9. Additionally, carbon-based GDEs modified with trace amounts of polymethylhydrosiloxane (PMHS) outperformed conventional PTFEbased GDEs in H2O2 generation (1874.8 mg L–1 vs. 1087.4 mg L–1). Density functional theory (DFT) calculations carried out by collaborators revealed that −CH3 groups confer superhydrophobic properties to the catalytic layer, while Si-H and Si-O-C sites modulate the coordination environment of active carbon centers. These electrocatalysts achieved efficient degradation of múltiple micropollutants, underscoring their potential for wastewater treatment.
For H2O2 activation, Cu/NC and FeCu/NC catalysts derived from metalorganic frameworks (MOFs) were developed. In HEF treatment using the former material, complete degradation of DPH was achieved at pH 6–8, outperforming homogeneous EF with Fe2+ catalyst under acidic conditions in terms of mineralization, since the formation of Fe(III)-carboxylate complexes could be avoided. FeCu/NC catalysts, synthesized using MIL(Fe)-88B as a precursor, exhibited remarkable performance with only 0.05 g L–1 catalyst, achieving 100% removal of antihypertensive drug lisinopril (LSN) within 6 min at pH 3 and 75 min at natural pH. The Fe-Cu synergy accelerated the Fe(II) regeneration, while the core-shell structure minimized metal leaching. The catalyst maintained 86.5% degradation efficiency after five cycles, demonstrating remarkable stability and reusability. These Cu-MOF derived catalysts provide efficient and stable solutions for wastewater treatment applications.
Finally, the integration of HEF processes with CM filtration was investigated. CMs, known for their chemical and mechanical stability, were employed as ideal catalyst supports and filters. The membrane electrode fabricated in this study enabled both in-situ H2O2 generation and its immediate activation, allowing the synergistic occurrence of filtration and reaction phenomena. In a flow-through reactor operated in recirculation mode, this setup effectively removed amoxicillin from model solutions, reduced membrane fouling risks, and enhanced the HEF process applicability.
In conclusion, this Thesis offers a set of novel and innovative electrochemical strategies that successfully addressed the challenge of pharmaceutical pollutant removal from wastewater at the laboratory scale. This work has resulted in five scientific publications, along with multiple oral and poster presentations at international conferences. Furthermore, collaborative research conducted in Italy and China for a total of four months has conferred solid training and international experience to the PhD candidate.[cat] La crisi mundial de l'aigua ha impulsat la recerca de recursos hídrics no convencionals per tal de satisfer una demanda que va en augment. Les aigües residuals, degut a la seva abundància i facilitat d’accés, son considerades cada cop més com un recurs amb gran valor afegit. Malgrat això, la presència de productes farmacèutics a certes aigües residuals planteja un desafiament significatiu per a la seva reutilització eficient i segura L'eliminació d'aquests contaminants, derivats principalment de l'ús intensiu de fàrmacs a escala global, és complexa. La seva descàrrega agreuja la degradació dels ecosistemes i suposa greus riscos per a la salut humana. Afrontar aquests desafiaments exigeix el desenvolupament de tecnologies quaternàries de tractament d’aigües residuals més eficients i respectuoses amb el medi ambient, amb un enfocament particular en la degradació completa de residus farmacèutics. En els darrers anys, els processos electroquímics d'oxidació avançada han rebut una atenció considerable per al tractament d'aigües residuals. Entre aquests, el procés electro-Fenton (EF) ha demostrat un rendiment notable en la degradació de contaminants orgànics. Tot i això, els sistemes EF tradicionals enfronten limitacions pràctiques, com els alts costos operatius associats a l'ajust del pH i la desactivació del catalitzador. Aquesta Tesi aborda aquests desafiaments mitjançant dues innovacions clau: (1) El desenvolupament d'electrocatalitzadors altament actius i selectius per a la reacció de reducció bielectrònica d'oxigen (2e– ORR), necessària per a l'electrogeneració in situ de H2O2; i (2) la síntesi de catalitzadors heterogenis avançats amb estructura nucli-escorça i mecanismes sinèrgics que incrementen significativament l'eficiència d'activació de l'H2O2, minimitzant la lixiviació. A més, la integració del procés EF heterogeni (HEF) amb la filtració mitjançant membranes ceràmiques (CM) ha permès el desenvolupament duna membrana electrificada bifuncional per a la degradació de contaminants en un reactor de flux continu. Per a l'electrogeneració in situ de H2O2, es van explorar dos nous electrocatalitzadors amb una eficiència millorada per a l'ORR. Diversos materials de carboni dopats amb Sn, sintetitzats mitjançant un mètode tèrmic directe, van mostrar una selectivitat excel·lent, del 98,0% i un nombre d'electrons transferits de 2,04. Els elèctrodes de difusió de gas (GDEs) fabricats amb aquests materials van aconseguir una concentració acumulada d'H2O2 de 20,4 mM aplicant un baix corrent en condicions òptimes. La seva estructura micromesoporosa adequada va permetre la ràpida generació i alliberament d’H2O2, evitant la seva oxidació posterior. A pH natural, el procés HEF va aconseguir gairebé un 100% de degradació del fàrmac antihistamínic difenhidramina (DPH) en 120 minuts. D'altra banda, una sèrie de carbonis dopats amb nitrogen, preparats mitjançant la piròlisi de negre de carboni barrejat amb melamina, van presentar un contingut de nitrogen pirròlic del 3,5% i una selectivitat del 95,3%. Els GDE resultants van mostrar taxes de producció d'H2O2 superiors en comparació amb els GDE comercials, assolint 18 mg h-1 cm-2, i van demostrar un rendiment excepcional a pH 5,9. A més, els GDEs basats en carbó modificats amb petites quantitats de polimetilhidrosiloxà (PMHS) van superar els GDEs convencionals basats en PTFE en la generació d’H2O2 (1874,8 mg L-1 enlloc de 1087,4 mg L-1). Els càlculs de teoria del funcional de densitat (DFT) realitzats per col·laboradors van revelar que els grups −CH3 confereixen propietats superhidrofòbiques a la capa catalítica. Per tal d’activar l’H2O2, es van desenvolupar catalitzadors Cu/NC i FeCu/NC derivats de xarxes metal·lorgàniques (MOFs). Al tractament HEF amb el primer material, es va aconseguir la degradació completa de DPH a pH 6–8, superant l'EF homogeni amb catalitzador Fe2+ en condicions àcides en termes de mineralització. Els catalitzadors FeCu/NC, sintetitzats usant MIL(Fe)-88B com a precursor, van mostrar un rendiment notable amb només 0,05 g L-1 de catalitzador, aconseguint un 100% d'eliminació del fàrmac antihipertensiu lisinopril (LSN) en 6 minuts a pH 3 i en 75 minuts a pH natural. La sinergia Fe-Cu va accelerar la regeneració de Fe(II), mentre que l'estructura nucli-escorça va minimitzar la lixiviació de metalls. El catalitzador va mantenir una eficiència de degradació del 86,5% després de cinc cicles, demostrant una notable estabilitat i capacitat de reutilització. Finalment, es va investigar la integració dels processos HEF amb la filtració mitjançant CM. La membrana electrocatalítica fabricada en aquest estudi va permetre tant la generació in situ d’H2O2 com la seva activació immediata en un reactor de flux continu operat en mode de recirculació. En conclusió, aquesta Tesi proposa un conjunt d'estratègies electroquímiques innovadores que aborden amb èxit el desafiament de l'eliminació de contaminants farmacèutics d'aigües residuals a escala de laboratori. Aquest treball ha donat com a resultat cinc publicacions científiques
Características de la afección muscular inflamatoria asociada a la esclerosis sistémica
Get PDFEstudi de biòpsies musculars en pacients amb Esclerosi Sistèmica que presentin una sospita de miopatia inflamatòria.Estudio de biopsias musculares en pacientes con Esclerosis Sistémica que presenten una sospecha de miopatía inflamatoria.Study of Muscle Biopsies in Patients with Systemic Sclerosis Suspected of Having Inflammatory MyopathyUniversitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin
Relational methods in algebraic logic
Get PDF[eng] This thesis is concerned with three instances of relational methods in algebraic logic.
First, determining which partially ordered sets are isomorphic to the spectrum of a Heyting algebra. This is an open question related to the classical problem of representing partially ordered sets as spectra of bounded distributive lattices or, equivalently, commutative rings with unit. We prove that a root system (the order dual of a forest) is isomorphic to the spectrum of a Heyting algebra if and only if it satisfies a simple order theoretic condition, known as "having enough gaps", and each of its nonempty chains has an infimum. This strengthens Lewis' characterisation of the root systems which are spectra of commutative rings with unit. While a similar characterisation for arbitrary forests currently seems out of reach, we show that a well-ordered forest is isomorphic to the spectrum of a Heyting algebra if and only if it has enough gaps and each of its nonempty chains has a supremum.
Second, Sahlqvist theorem provides sufficient syntactic conditions for a normal modal logic to be complete with respect to an elementary class of Kripke frames. We extend Sahlqvist theory to the fragments of the intuitionistic propositional calculus that include the conjunction connective. This allows us to introduce a Sahlqvist theory of intuitionistic character amenable to arbitrary protoalgebraic deductive systems. As an application, we obtain a Sahlqvist theorem for the fragments of the intuitionistic propositional calculus that include the implication connective and for the extensions of the intuitionistic linear logic.
Third, Blok's celebrated dichotomy theorem proves that each normal modal logic shares its Kripke frames with exactly one or continuurn-many logics. It is an outstanding open problem to characterise the number of logics having the same posets of an axiomatic extension of the intuitionistic propositional calculus. We solve this question in the case of implicative logics, the axiomatic extensions of the implicative fragment of the propositional intuitionistic logic. In this case, a trichotomy holds: every irnplicative logics shares its posets exactly with 1, N0, or 2(No) many logics.[cat]
Aquesta tesi tracta tres casos de mètodes relacionals en lògica algebraica. En primer lloc, es pretén determinar quins conjunts parcialment ordenats són isomorfs a l'espectre d'una àlgebra de Heyting. Es tracta d'una qüestió oberta relacionada amb el problema clàssic de representar conjunts parcialment ordenats com a espectres de reticles distributius afitats o, equivalentment, d'espectres d'anells commutatius amb unitat. Demostrem que un sistema d'arrels (el dual d'ordre d'un bosc) és isomorfa l'espectre d'una àlgebra de Heyting si, i només si satisfà una simple condició teòrica d'ordre, coneguda com a "tenir prou buits", i cadascuna de les seves cadenes no buides tenen un ínfim. Això reforça la caracterització de Lewis dels sistemes d'arrels que són espectres d'anells commutatius amb unitat. Encara que una caracterització similar per boscos arbitraris sembla actualment difícilment assolible, demostrem que un bosc ben ordenat és isomorf a l'espectre d'una àlgebra de Heyting si, i només si, té prou buits i cadascuna de les seves cadenes no buides té suprem.
En segon lloc, recordem que el teorema de Sahlqvist proporciona condicions sintàctiques suficients perquè una lògica modal normal sigui completa respecte a una classe elemental de marcs de Kripke. Estenem la teoria de Sahlqvist als fragments del càlcul proposicional intuïcionista que inclouen la conjunció. Això ens permet introduir un tipus de teoria de Sahlqvist de caràcter intuïcionista per sistemes deductius protoalgebraics arbitraris. Com a aplicació, obtenim un teorema de Sahlqvist pels fragments del càlcul proposicional intuïcionista que inclouen la implicació i per les extensions de la lògica lineal intuïcionista
En tercer lloc, recordem que el cèlebre teorema de dicotomia de Blok demostra que cada lògica modal normal comparteix els seus marcs de Kripke amb exactament 1 o 2(N°) lógiques. Caracteritzar el nombre de lògiques que tenen els mateixos conjunts parcialment ordenats d'una extensió axiomàtica del càlcul proposicional intuïcionista és un problema obert. Resolem aquesta qüestió en el cas de les lògiques implicatives, les extensions axiomàtiques del fragment implicatiu de la lògica intuïcionista proposicional. En aquest cas, es compleix una tricotomia: cada lògica implicativa comparteix els seus conjunts parcialment ordenats exactament amb 1, N(o), o 2(No) lògiques.[spa] Esta tesis se ocupa de tres casos de métodos relacionales en lógica algebraica. En primer lugar, se pretende determinar qué conjuntos parcialmente ordenados son isomorfos al espectro de un álgebra de Heyting. Se trata de una cuestión abierta relacionada con el problema clásico de representar conjuntos parcialmente ordenados como espectros de retículos distributivos acotados o, equivalentemente, anillos conmutativos con unidad. Demostramos que un sistema de raíces (el dual de orden de un bosque) es isomorfo al espectro de un álgebra de Heyting si y sólo si satisface una simple condición teórica de orden, conocida como "tener suficientes huecos", y cada una de sus cadenas no vacías tiene un ínfimo. Esto refuerza la caracterización de Lewis de los sistemas de raíces que son espectros de anillos conmutativos con unidad. Aunque una caracterización similar para los bosques arbitrarios parece actualmente difícilmente alcanzable, demostramos que un bosque bien ordenado es isomorfo al espectro de un álgebra de Heyting si y sólo si tiene suficientes huecos y cada una de sus cadenas no vacías tiene un supremo.
En segundo lugar, el teorema de Sahlqvist proporciona condiciones sintácticas suficientes para que una lógica modal normal sea completa con respecto a una clase elemental de marcos de Kripke. Extendemos la teoría de Sahlqvist a los fragmentos del cálculo proposicional intuicionista que incluyen la conjunción. Esto nos permite introducir una teoría de Sahlqvist de carácter intuicionista susceptible de sistemas deductivos protoalgebraicos arbitrarios. Como aplicación, obtenemos un teorema de Sahlqvist para los fragmentos del cálculo proposicional intuicionista que incluyen la implicación y para las extensiones de la lógica lineal intuicionista.
En tercer lugar, el célebre teorema de dicotomía de Blok demuestra que cada lógica modal normal comparte sus marcos de Kripke con exactamente 1 o 2(N)o lógicas. Caracterizar el número de lógicas que tienen los mismos conjuntos parcialmente ordenados de una extensión axiomática del cálculo proposicional intuicionista es un problema pendiente. Resolvemos esta cuestión en el caso de las lógicas implicativas, las extensiones axiomáticas del fragmento implicativo de la lógica intuicionista proposicional. En este caso, se cumple una tricotomía: cada lógica implicativa comparte sus conjuntos parcialmente ordenados exactamente con 1, o, o 2(No) lógicas.Matemàtiques i Informàtic
La identidad y su relación con el territorio en cinco novelas colombianas contemporáneas a partir de los conceptos de migración, desplazamiento forzado y desarraigo
Get PDF[spa] La identidad es un concepto que atraviesa la literatura colombiana del siglo XXI. Autores de diversas latitudes se han aproximado a este tema con el deseo de mostrar y representar, desde la ficción, la construcción identitaria de personajes literarios en sus respectivos territorios. En este sentido, la presente investigación analiza la relación entre la identidad y tres fenómenos sociales derivados de la violencia: la migración, el desplazamiento forzado y el desarraigo. El propósito es estudiar el modo en que estos influyen en las filiaciones identitarias de los personajes principales en cinco novelas colombianas contemporáneas: Hasta que pase un huracán (2015) y Tiempo muerto (2017), de Margarita García Robayo; Volver al oscuro valle (2017), de Santiago Gamboa; Rebelión de los oficios inútiles (2015), de Daniel Ferreira, y Río muerto (2020), de Ricardo Silva. Para esto, se realiza un acercamiento entre el análisis literario y la sociología, y se incluyen algunos aspectos históricos. Así mismo, el abordaje teórico presenta a autores y autoras como Tzvetan Todorov, Jean Paul Sartre, Daniel Pécaut, Monserrat Guibernau, Amin Maalouf, Amartya Sen, Margarita Quezada, Erick Hobsbawm, Zygmunt Bauman, Stuart Hall, Augusto Escobar, entre otros. Finalmente, el estudio de las obras y la discusión interdisciplinar evidencian que los vínculos que existen entre la identidad y los tres fenómenos nombrados están determinados por las condiciones sociales y el universo simbólico en que habitan los personajes. De este modo, cuando los lazos raigales con el lugar de origen se desvanecen y el sentido de pertenencia se interesa en lo foráneo, surge el deseo y la necesidad de migrar y de desplazarse para buscar resguardo y bienestar en otros territorios.[eng] Identity is a concept that runs through Colombian literature in the 21st century. Authors from different latitudes have approached this topic with the desire to show and represent, from fiction, the construction of identity of literary characters in their respective territories. In this sense, the present research analyzes the relationship between identity and three social phenomena derived from violence: migration, forced displacement and uprooting. The purpose is to study the way in which these influence the identity affiliations of the main characters in five contemporary Colombian novels: Hasta que pase un huracán (2015) and Tiempo muerto (2017), by Margarita García Robayo; Volver al oscuro valle (2017), by Santiago Gamboa; Rebelión de los oficios inútiles (2015), by Daniel Ferreira, and Río muerto (2020), by Ricardo Silva. For this, an approach is made between literary analysis and sociology, and some historical aspects are included. Likewise, the theoretical approach presents authors such as Tzvetan Todorov, Jean Paul Sartre, Daniel Pécaut, Monserrat Guibernau, Amin Maalouf, Amartya Sen, Margarita Quezada, Erick Hobsbawm, Zygmunt Bauman, Stuart Hall, Augusto Escobar, among others. Finally, the study of the works and the interdisciplinary discussion show that the links between identity and the three named phenomena are determined by the social conditions and the symbolic universe in which the characters live. In this way, when the root ties with the place of origin fade and the sense of belonging becomes interested in the foreign, the desire to migrate and move to seek shelter and welfare in other territories arises.Estudis Literaris, Lingüístics i Cultural
Aproximació a l'obra de la compositora Margarida Orfila i Tudurí (1889-1970)
No full textAquesta tesi doctoral es centra en l’estudi de la trajectòria i la producció musical de Margarida Orfila i Tudurí (Maó, 1889 - Barcelona, 1970), una figura rellevant però poc reconeguda dins de la música catalana del segle XX. L’objectiu principal és oferir una aproximació rigorosa a la seva obra, posant èmfasi a la seva triple faceta de compositora, pianista i pedagoga.
Els eixos fonamentals de la recerca són l’elaboració d’una biografia detallada, la confecció d’un catàleg exhaustiu de les seves obres i l’anàlisi musical d’una selecció de composicions representatives de la seva producció. La metodologia s’ha basat principalment en l’estudi de fonts primàries d’arxiu i documentació inèdita.
La biografia s’ha estructurat en diferents etapes per establir connexions entre els esdeveniments més significatius de la seva vida i la seva activitat creativa. També s’ha examinat com la seva condició de dona va influir en la seva carrera i projecció.
El catàleg d’obres, inclòs com a annex, està format per fitxes detallades que ordenen les composicions temàticament i cronològicament, facilitant-ne l’accés com a recurs de consulta independent.
L’anàlisi musical identifica els trets distintius del seu llenguatge compositiu, que combina la tradició romàntica amb elements estètics noucentistes, reflectint un equilibri entre la claredat formal i la riquesa expressiva. La seva escriptura, marcada per la seva formació pianística, destaca per un tractament idiomàtic i exigent de l’instrument.
La recuperació d’aquest llegat contribueix a enriquir el repertori musical català i posa en relleu el paper de les dones compositores dins la història de la música, evidenciant la necessitat de visibilitzar figures que van fer aportacions significatives malgrat les limitacions del seu context històric i social.Esta tesis doctoral se centra en el estudio de la trayectoria y la producción musical de Margarida Orfila i Tudurí (Maó, 1889 - Barcelona, 1970), una figura relevante pero poco reconocida dentro de la música catalana del siglo XX. El objetivo principal es ofrecer una aproximación rigurosa a su obra, haciendo hincapié en su triple faceta de compositora, pianista y pedagoga.
Los ejes fundamentales de la investigación son la elaboración de una biografía detallada, la confección de un catálogo exhaustivo de sus obras y el análisis musical de una selección de composiciones representativas de su producción. La metodología se ha basado principalmente en el estudio de fuentes primarias de archivo y documentación inédita.
La biografía se ha estructurado en diferentes etapas para establecer conexiones entre los eventos más significativos de su vida y su actividad creativa. Asimismo, se ha examinado cómo su condición de mujer influyó en su carrera y proyección.
El catálogo de obras, incluido como anexo, está formado por fichas detalladas que ordenan las composiciones temática y cronológicamente, facilitando su acceso como recurso de consulta independiente.
El análisis musical identifica los rasgos distintivos de su lenguaje compositivo, que combina la tradición romántica con elementos estéticos novecentistas, reflejando un equilibrio entre la claridad formal y la riqueza expresiva. Su escritura, marcada por su formación pianística, destaca por un tratamiento idiomático y exigente del instrumento.
La recuperación de este legado contribuye a enriquecer el repertorio musical catalán y pone de relieve el papel de las mujeres compositoras en la historia de la música, evidenciando la necesidad de visibilizar figuras que hicieron aportaciones significativas a pesar de las limitaciones de su contexto histórico y social.This doctoral thesis focuses on the study of the trajectory and musical production of Margarida Orfila i Tudurí (Maó, 1889 - Barcelona, 1970), a significant yet underrecognized figure in 20th-century Catalan music. The main objective is to provide a rigorous approach to her work, highlighting her triple role as a composer, pianist, and educator.
The fundamental pillars of this research are the elaboration of a detailed biography, the compilation of an exhaustive catalog of her works, and the musical analysis of a selection of compositions representative of her output. The methodology has been based primarily on the study of primary archive sources and unpublished documents.
The biography has been structured into different stages to establish connections between the most significant events in her life and her creative activity. Furthermore, the study examines how her condition as a woman influenced her career and visibility.
The catalog of works, included as an annex, consists of detailed records that organize the compositions thematically and chronologically, making it an accessible independent consultation resource.
The musical analysis identifies the distinctive features of her compositional language, which combines the Romantic tradition with Noucentist aesthetic elements, reflecting a balance between formal clarity and expressive richness. Her writing, shaped by her pianistic background, stands out for its idiomatic and demanding treatment of the instrument.
The recovery of this legacy not only enriches the Catalan musical repertoire but also highlights the role of women composers in the history of music, emphasizing the need to give visibility to figures who made significant contributions despite the limitations of their historical and social context.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologi
La Radio Comunitaria como agente del Cambio Social en las comunidades indígenas y afrodescendientes de la Costa Caribe nicaragüense: los casos de Radio URACCAN Rosita, Radio URACCAN Siuna y Radio URACCAN Waspam
Get PDFAquesta tesi doctoral analitza el canvi social impulsat per la ràdio comunitària d'URACCAN (Ràdio URACCAN Rosita, Ràdio URACCAN Siuna i Ràdio URACCAN Waspam) a les
comunitats indígenes i afrodescendents de les Regions Autònomes de la Costa Carib Nicaragüenca, des de tres dimensions pràctiques: territori , educació i salut. L'estudi evidencia la importància d'aquest tipus de mitjans de comunicació en un context complex, marcat per les desigualtats socials, els conflictes territorials, el dèficit educatiu i la debilitat del sistema sanitari que afecta les comunitats indígenes i els afrodescendents del Carib. On la ràdio URACCAN és una de les principals fonts d'informació, que a més, funciona com a agent de canvi social, ja que organitzen accions puntuals que aborden les principals realitats que pateixen els territoris multiètnics. És un estudi de cas múltiple de tall qualitatiu, holístic i descriptiu, que inclou una mostra quantitativa que analitza la graella de programació de l'objecte d'estudi, i que inclou tècniques com l'entrevista i l'observació participant.
Els resultats reflecteixen que aquestes emissores són un vehicle de comunicació intercultural, promotores del canvi social a les comunitats indígenes i afrodescendents. Tot i
que la graella de programació, mostra una debilitat important en els continguts que comparteixen diàriament, la qual està majoritàriament predominada per programes musicals.
Tot i això, la ràdio URACCAN, ha impulsat altres iniciatives que aborden els principals problemes que afecten les comunitats indígenes i afrodescendents a través
d'activitats, esdeveniments i accions comunicatives com campanyes de comunicació intercultural enfocades a la cultura de pau que promouen la recerca de solucions als conflictes
territorials; així com les orientades a la prevenció de malalties endèmiques i la promoció del model de salut intercultural; i les educatives que se centren en l'educació informal, que a més aporten a l'alfabetització, al reforçament lingüístic i la identitat. Les quals, han estat estratégicament claus per a la transformació social al Carib.La presente tesis doctoral analiza el cambio social impulsado por la radio comunitaria de URACCAN (Radio URACCAN Rosita, Radio URACCAN Siuna y Radio URACCAN
Waspam) en las comunidades indígenas y afrodescendientes de las Regiones Autónomas de la Costa Caribe Nicaragüense, desde tres dimensiones prácticas: territorio, educación y salud. El estudio evidencia la importancia de este tipo de medios de comunicación en un contexto complejo, marcado por las desigualdades sociales, los conflictos territoriales, el
déficit educativo y la debilidad del sistema sanitario que afecta a las comunidades indígenas y afrodescendientes del Caribe. Donde la radio URACCAN, es una de las principales fuentes de información, que además, funciona como agente de cambio social, por cuanto organizan acciones puntuales que abordan las principales realidades que sufren los territorios multiétnicos. Es un estudio de caso múltiple de corte cualitativo, holístico y descriptivo, que incluye una muestra cuantitativa que analiza la parrilla de programación del objeto de estudio, y que incluye técnicas como la entrevista y la observación participante. Los resultados, reflejan que estas emisoras son un vehículo de comunicación
intercultural, promotoras del cambio social en las comunidades indígenas y afrodescendientes. Aunque la parrilla de programación, muestra una debilidad importante en
los contenidos que comparten diariamente, la cual está mayormente predominada por programas musicales.
Sin embargo, la radio URACCAN, ha impulsado otras iniciativas que abordan los principales problemas que aquejan a las comunidades indígenas y afrodescendientes a través
de actividades, eventos y acciones comunicativas como campañas de comunicación intercultural enfocadas en la cultura de paz que promueven la búsqueda de soluciones a los
conflictos territoriales; así como las orientadas a la prevención de enfermedades endémicas y la promoción del modelo de salud intercultural; y las educativas que se centran en la
educación informal, que además, aportan a la alfabetización, al fortalecimiento lingüístico, y la identidad. Las cuales, han sido estratégicamente claves para la transformación social en el Caribe.This doctoral thesis analyzes the social change promoted by URACCAN community radio (Radio URACCAN Rosita, Radio URACCAN Siuna and Radio URACCAN Waspam) in the
indigenous and Afro-descendant communities of the Autonomous Regions of the Nicaraguan Caribbean Coast, from three practical dimensions: territory, education and health.
The study evidences the importance of this type of media in a complex context, marked by social inequalities, territorial conflicts, educational deficit and the weakness of
the health system that affects the indigenous and Afro-descendant communities of the Caribbean. URACCAN radio is one of the main sources of information, which also functions
as an agent of social change, as it organizes specific actions that address the main realities suffered by the multi-ethnic territories.
It is a qualitative, holistic and descriptive multiple case study, which includes a quantitative sample that analyzes the programming grid of the object of study, and includes techniques such as interviews and participant observation. The results reflect that these stations are a vehicle for intercultural communication, promoters of social change in indigenous and Afro-descendant communities. Although the programming grid shows an important weakness in the content shared daily, which is mostly dominated by music programs.
However, URACCAN radio has promoted other initiatives that address the main problems afflicting indigenous and Afro-descendant communities through activities, events and communication actions such as intercultural communication campaigns focused on the culture of peace that promote the search for solutions to territorial conflicts; as well as those
oriented to the prevention of endemic diseases and the promotion of the intercultural health model; and educational campaigns focused on informal education, which also contribute to
literacy, linguistic strengthening and identity. These have been strategically key to social transformation in the Caribbean.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Comunicació Estratègica, Publicitat i Relacions Públique
Synthesis of Polycyclic Aromatic Hydrocarbons by peri-Alkynylation
No full textEls hidrocarburs aromàtics policíclics d'estructura oberta (PAHs) s'utilitzen habitualment en dispositius electroluminescents, semiconductors, bateries de liti-ió i diversos altres camps de la ciència dels materials, gràcies a les seves distintes propietats electròniques, òptiques i magnètiques. El zetrè i els seus derivats representen una subclasse única de PAHs, que es poden conceptualitzar com a compostos formats per dues unitats de naftalè o antracè unides per un o més enllaços de butadiè, donant lloc a compostos amb una extensió π vertical o horitzontal. Tanmateix, aquests compostos, que mostren almenys parcialment propietats d'estructura oberta, sovint són propensos a l'oxidació, la qual cosa complica la seva síntesi i ús pràctic.
Ens vam interessar per la possibilitat de sintetitzar derivats del zetrè basats en pirè. Atès que l'estratègia d'homodimerització amb pal·ladi o níquel és particularment atractiva per la seva simplicitat, vam decidir intentar sintetitzar el zetrè utilitzant aquest enfocament. No obstant això, mai no s'ha publicat la síntesi de precursors per aquesta reacció.
En aquest context, vam emprar la peri-alquinilació catalitzada per Rh(III) dirigida per carbamat per preparar els precursors clau, i vam utilitzar reaccions de dimerització catalitzades per pal·ladi per preparar una sèrie de derivats del zetrè. A més, també es podrien preparar derivats d'octabenzoovalè mitjançant la fotociclització modificada de Katz i la subseqüent ciclització de Scholl.
Finalment, vam sintetitzar un precursor de dicetona per a la síntesi d'hexacenohexacè mitjançant l'acoblament de Suzuki i ciclització catalitzada per àcid de Brønsted.Los hidrocarburos aromáticos policíclicos de estructura abierta (PAHs) se utilizan comúnmente en dispositivos electroluminiscentes, semiconductores, baterías de litio-ion y en diversos otros campos de la ciencia de materiales, debido a sus propiedades electrónicas, ópticas y magnéticas distintivas. El zetreno y sus derivados representan una subclase única de PAHs, que se puede conceptualizar como compuestos formados por dos unidades de naftaleno o antraceno unidas por uno o más enlaces de butadieno, dando lugar a compuestos con extensión π vertical u horizontal. Sin embargo, estos compuestos, que muestran al menos parcialmente propiedades de estructura abierta, suelen ser propensos a la oxidación, lo que complica su síntesis y uso práctico.
Nos interesamos por la posibilidad de sintetizar derivados del zetreno basados en pireno. Dado que la estrategia de homodimerización con paladio o níquel es particularmente atractiva por su simplicidad, decidimos intentar sintetizar el zetreno utilizando este enfoque. Sin embargo, nunca se ha reportado la síntesis de precursores para esta reacción.
En este contexto, empleamos la peri-alquinilación catalizada por Rh(III) dirigida por carbamato para preparar los precursores clave, y se utilizaron reacciones de dimerización catalizadas por paladio para preparar una serie de derivados de zetreno. Además, también se pudo preparar derivados de octabenzoovaleno mediante la fotociclización modificada de Katz y la posterior ciclización de Scholl.
Finalmente, sintetizamos un precursor de dicetona para la síntesis de hexacenohexaceno mediante acoplamiento de Suzuki y ciclización catalizada por ácido de Brønsted.Open-shell polycyclic aromatic hydrocarbons (PAHs) are commonly used in electroluminescent devices, semiconductors, lithium-ion batteries, and various other material science fields, owing to their distinctive electronic, optical, and magnetic properties. Zethrene and its derivatives represent a unique subclass of PAHs, which can be conceptualized as consisting of two naphthalene or anthracene units connected by one or more butadiene linkages, resulting in compounds with either vertical or horizontal π-extension. However, these compounds, exhibiting at least partial open-shell properties, are often prone to oxidation, which complicates their synthesis and practical use.
We became interested in the possibility of synthesizing zethrene derivatives based on pyrene. Since the palladium or nickel homodimerization strategy is particularly attractive due to its simplicity, we decided to try to synthesize zethrene using this approach. However, the synthesis of precursors for this reaction has never been reported.
In this context, we employed the Rh(III)-catalyzed carbamate directed peri-alkynylation to prepare key precursors, and palladium-catalyzed dimerization reactions were used to prepare a series of zethrene derivatives. In addition, octabenzoovalene derivatives could also be prepared by Katz-modified Mallory photocyclization and subsequent Scholl cyclization.
Finally, we synthesized a diketone precursor for the synthesis of hexacenohexacene by Suzuki coupling and Brønsted acid-catalyzed cyclization."Universitat Rovira i Virgili. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Química
Caracterización epidemiológica, clínica e inmunológica del Síndrome Inflamatorio Multisistémico Pediátrico asociado a la infección por SARS-CoV-2
Get PDF[spa] La infección por el nuevo coronavirus SARS-CoV-2, iniciada en Wuhan, emerge y se propaga rápidamente constituyéndose pronto como pandemia. La infección muchas veces asintomática, produce en pacientes una enfermedad infecciosa que afecta a diferentes órganos definida como COVID-19. Un mes después de declarada la pandemia, en Reino Unido primero y poco después en Italia, Francia, Estados Unidos y en nuestro país, se comunicaron casos de niños con fiebre elevada, inestabilidad hemodinámica y fallo multiorgánico, que habían sido diagnosticados de infección por SARS-CoV-2 o habían estado en contacto con personas infectadas. Estos pacientes presentaban manifestaciones clínicas similares a las de la enfermedad de Kawasaki, una vasculitis de la infancia que puede afectar a las arterias coronarias y cuya causa es aún desconocida.
Se desconoce por qué precisamente los niños que presentan infecciones asintomáticas o clínicamente leves en general, desarrollan entre 2-6 semanas después de la infección un cuadro tan grave que compromete potencialmente su vida.
Cuatro años después, todavía existen muchas incógnitas en relación con esta nueva enfermedad. El conocimiento de la etiología, la incidencia, las formas de presentación clínica y los factores epidemiológicos asociados a peor pronóstico en el MIS-C permitirán un tratamiento más específico y una utilización más adecuada de los recursos. Precisamente este es el objetivo principal de este trabajo.
HIPÓTESIS Y OBJETIVOS
5 HIPÓTESIS
1.- El MIS-C se expresa como una enfermedad inflamatoria post-infecciosa que se ha vinculado temporalmente a la infección por SARS-CoV-2. La presentación clínica incluye una variedad de síntomas y signos (según criterios WHO, CDC, Royal College), que incluyen diferentes fenotipos de presentación (fenotipo shock, fenotipo EK, fenotipo fiebre inflamatoria). El espectro clínico es muy similar a la EK, síndrome mucocutáneo asociado a vasculitis ya descrito en la infancia años atrás (1967).
• Pensamos que la presentación clínica del MIS-C tipo fenotipo EK, presenta características diferentes a los cuadros de EK no vinculados a SARS-CoV-2.
2.- Aún cuando la incidencia y prevalencia de MIS-C en Cataluña es similar a la de otros países, es importante determinar las formas de presentación en nuestro entorno, y si estas han sido distintas en función de las variantes virales de SARS-CoV-2 circulantes a lo largo de la pandemia.
• Nuestra hipótesis es que es muy probable que existan cambios de incidencia, prevalencia y de gravedad del fenotipo clínico de presentación de MIS-C en función de las diferentes variantes de SARS-CoV-2 y de cambios en otras condiciones (política de restricciones, programa de vacunación, robustez en la respuesta inmune por reinfecciones) durante la pandemia.
3.- El MIS-C se comporta como un síndrome post-infeccioso, pero seguimos sin saber por qué entre las 2-6 semanas tras la infección y/o vacunación frente a SARS-CoV-2, el paciente inicia de forma aguda la clínica que lo caracteriza. Es preciso identificar los potenciales factores de riesgo asociados a su presentación.
• Sugerimos que la respuesta inflamatoria asociada al SARS-CoV-2 estaría implicada directamente en el desarrollo de MIS-C, al igual que en la expresión de su gravedad, tal y como se ha constatado ya en la EK. De hecho, en la EK, la expresión de interleucinas tiene una firma característica conocida y estudiada,
vehiculizada sobre todo por la sobreexpresión de IL-1 y en ocasiones IL-6 e IL-
18. Dada la similitud de presentación clínica entre ambas entidades, hipotetizamos que MIS-C pudiese compartir esta cascada infamatoria post- infecciosa, o que incluso pudiese existir un perfil de interleucinas que sea diferenciador entre las dos enfermedades. Esta patología o el daño inflamatorio sistémico secundario también podría estar relacionada con la formación de inmunocomplejos.
6 OBJETIVOS
En relación con las hipótesis anteriores, los objetivos son:
1. Conocer las variables clínicas y epidemiológicas de los pacientes diagnosticados de síndrome inflamatorio multisistémico pediátrico vinculado a SARS-CoV-2, en nuestro entorno.
1.1 Describir las diferentes formas de presentación (signos, síntomas y afectación orgánica) y alteraciones analíticas de la enfermedad.
1.2 Determinar factores de riesgo de presentación de Síndrome inflamatorio multisistémico pediátrico vinculado a SARS-CoV-2.
1.3 Identificar las diferencias clínicas y analíticas entre la enfermedad de Kawasaki vinculada o no a SARS-CoV-2.
2. Estimar la incidencia de síndrome inflamatorio multisistémico pediátrico vinculado a SARS-CoV-2 en relación con datos de infección por SARS-CoV-2 en Cataluña.
2.1 Conocer la distribución de signos, síntomas y afectación de sistemas en la presentación clínica y analítica de la enfermedad durante las diferentes olas de la pandemia.
2.2 Objetivar si existen cambios de incidencia, de presentación clínica o alteraciones analíticas en relación con las variantes predominantes en cada etapa.
3. Identificar el patrón de generación de interleucinas en los pacientes con síndrome inflamatorio multisistémico pediátrico vinculado a SARS-CoV-2.
3.1 Comparar el patrón encontrado en pacientes con síndrome inflamatorio multisistémico pediátrico vinculado a SARS-CoV-2 con el patrón generado por pacientes con diagnóstico de enfermedad de Kawasaki y controles sanos.
3.2 Estudiar la existencia de inmunocomplejos circulantes en pacientes síndrome inflamatorio multisistémico pediátrico vinculado a SARS-CoV-2.Medicina i Recerca Translaciona
Understanding, predicting and preventing the impact of nonsense mutations on gene expression by deep mutational scanning
Get PDFTesi realitzada a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i al Centre de Recerca Genòmica (CRG)[eng] Premature termination codons (PTCs) are responsible for ~10–20% of inherited diseases and represent a major mechanism of tumor suppressor gene inactivation in cancer. Traditionally, PTCs are considered to induce transcript degradation via nonsense-mediated mRNA decay (NMD) and lead to the production of truncated non-functional proteins. Nonsense suppression therapies aim to promote translational readthrough over PTCs, enabling the synthesis of full-length proteins.
Both NMD and readthrough modulate the severity of disease phenotypes by regulating the abundance of the mRNA and the full-length protein; respectively. However, their efficiencies vary across PTCs. In this thesis, we employed deep mutagenesis methods to systematically quantify how sequence context and other genetic factors influence the mRNA levels and the full-length protein abundance of PTC-containing transcripts.
First, we developed a methodological improvement for deep mutagenesis libraries generation. Second, a comprehensive assessment of drug-induced readthrough was performed, encompassing over 140,000 measurements and generating readthrough scores for 6,000 PTCs that cause genetic diseases and cancer. This massive dataset was subsequently leveraged to elucidate the effect of sequence context on readthrough and to train accurate predictive models to estimate drug-specific PTC readthrough genome-wide. We envisage these datasets will become a valuable resource to improve clinical trial design and the development of personalized nonsense suppression therapies. Third, we combined different libraries to test and extend hypotheses for how PTC position, exon length, sequence context and translation reinitiation interplay to determine NMD efficiency.
Overall, this thesis provides a comprehensive view of how the sequence landscape influences the fate of PTC-containing transcripts. More broadly, it demonstrates the effectiveness of deep mutagenesis in uncovering sequence-to- activity relationships, highlighting the potential of this approach for investigating other mRNA-related processes.[cat] Els codons de terminació prematura (PTCs) són responsables del ~10-20% de les malalties hereditàries i representen un mecanisme important d'inactivació dels gens supressors de tumors en el càncer. Tradicionalment, es considera que els PTCs indueixen la degradació del trànscrit mitjançant la degradació de l'ARNm mediada per codons stop (NMD) i causen la producció de proteïnes truncades no funcionals. Les teràpies de supressió de codons stop busquen promoure el ‘llegir a través’ dels PTCs (procés conegut com a readthrough), el que permet la síntesi de proteïnes completes.
Tant la NMD com la ‘lectura a través’ modulen la gravetat de les malalties al regular l'abundància de l'ARNm i de la proteïna completa, respectivament. Tanmateix, les seves eficiències varien entre els PTCs.
En aquesta tesi, hem utilitzat mètodes de mutagènesis massiva per quantificar sistemàticament com el context de la seqüència i altres factors genètics influeixen en l'abundància de l'ARNm i de la proteïna completa dels trànscrits que tenen PTCs.
En primer lloc, hem desenvolupat una millora metodològica per a la generació de llibreries pels experiments de mutagènesis massiva. En segon lloc, hem fet una avaluació exhaustiva de com diferents fàrmacs estimulen el readthrough, on hem dut a terme més de 140,000 mesures per als 6,000 PTCs més comuns en malalties genètiques i càncer. Posteriorment, hem utilizat aquesta base de dades per estudiar com la seqüència afecta l’eficiència del readthrough i per entrenar models predictius precisos per estimar l’eficiència dels fàrmacs en tots els possibles PTCs que poden haver-hi en el genoma humà. Creiem que aquest estudi esdevindrà un recurs valuós per millorar el disseny d'assajos clínics i el desenvolupament de teràpies personalitzades de supressió de codons sense sentit. Finalment, en el tercer projecte, hem combinat diferents llibreries per investigar en més profunditat com la posició del PTC, la longitud de l'exó, el context de la seqüència i la reiniciació de la traducció interactuen per determinar l'eficiència de la NMD.
En general, aquesta tesi ofereix una visió completa de com la seqüència influeix en el regulació dels trànscrits mutats per PTCs. Més enllà, demostra l'eficàcia del la mutagènesis massiva per estudiar les relacions entre seqüència i activitat, destacant el potencial d'aquesta estratègia per investigar altres processos regulats a nivell de l'ARNm.Biomedicin
The Acquisition of English Consonant Clusters by Kurdish EFL Learners
Get PDFGeneralment les descripcions dels grups de consonants del kurd del nord (NK), variant del kurd parlada a Iraq, contenen un màxim de dos consonants en les posicions de marge sil·làbic. Tanmateix, la literatura existent sobre NK presenta descripcions discrepants sobre si els grups consonàntics en posició sil·làbica d' atac i coda es produeixen amb una vocal epentètica. L'organització dels elements consonàntics en un grup sol estar regida pel Principi de Seqüenciació de Sonoritat (SSP, Clements, 1990; Selkirk, 1984). Segons l’SSP, la sonoritat de les consonants disminueix com més s'allunyen del nucli vocàlic o sil·làbic. No obstant això, hi ha casos de seqüències consonàntiques que violen l’SSP, malgrat el seu caràcter universal (Carlise, 2001). Molts d'aquests exemples apareixen en les descripcions de Kahn (1976) i Hasan (2009). D'altra banda, l'extens anàlisi de Shokri (2002) inclou només una combinació que no s'adhereix a l’SSP. Aquesta discrepància en la literatura es deu en part a diferències en les anàlisis teòriques, impressionistes (auditives) i ortogràfiques dels grups NK que es donen en aquests treballs. Fins ara, no s' ha realitzat cap investigació experimental al respecte. El primer objectiu d' aquesta tesi és proporcionar la primera anàlisi acústica i impressionista d' aquestes seqüències, a més d'examinar com les perceben els parlants nadius de NK, utilitzant un experiment de percepció amb parlants de NK que van completar una tasca de valoració perceptiva, complementada amb dues tasques de producció.
Els resultats de les tasques de percepció i producció van estar estretament alineats. Només tres seqüències (específicament, fricativa + oclusiva en les posicions d'atac i coda, i nasal + oclusiva en la posició de coda) van funcionar consistentment com a veritables seqüències. Els resultats respecte a les seqüències restants van indicar que no són grups consonàntics reals en NK, la qual cosa suggereix la necessitat de revisar les descripcions anteriors de NK. A més, els resultats no indiquen un paper rellevant de l’SSP o de la naturalesa de la combinació de seqüències en la percepció i producció de les seqüències d' atac. Tanmateix s' observa una influència de l’SSP i de les combinacions de seqüències en el cas de les combinacions de coda. L' anàlisi acústica de la vocal epentètica mostra que aquesta té unes característiques espectrals específiques.
Els resultats de l'estudi kurd van establir les bases per investigar la influència de les combinacions de consonants NK com L1, juntament amb altres factors com el grau de marcatge basat en la sonoritat (Clements, 1990; Selkirk, 1984) i la longitud del marge de la síl·laba (Eckman, 1977, 1991), en l'adquisició de grups consonàntics estrangers, particularment en anglès, que va constituir el segon objectiu principal d'aquesta tesi. Amb aquesta finalitat, l'estudi va investigar la producció de grups d' atac de l' anglès de 2 i 3 consonants per estudiants kurds d' anglès com a llengua estrangera a través de dues tasques de producció. L'estudi de L2 també va avaluar l'efecte del nivell de llengua estrangera en l'adquisició de grups d'anglès per part dels estudiants kurds. Els aprenents d'anglès van completar una tasca d'imitació (Wu et al., 2022) i un test d'amplitud de vocabulari (Meara & Miralpeix, 2016). Els resultats dels experiments van mostrar que els grups consonàntics de l'anglès no suposen una dificultat pels aprenents, independentment del grau de marcatge, si bé aquest factor explica la millor producció de grups de dos consonants en comparació amb els grups de tres consonants. Globalment, la tesi presenta una anàlisi més fiable de la fonologia del kurd i descriu possibles dificultats en l' adquisició de l' anglès per part d' aprenents kurds.Generalmente se describe que los grupos de consonantes en kurdo del norte (NK), variante del kurdo hablada en Irak, contienen un máximo de dos consonantes en las posiciones de margen silábico. Sin embargo, la literatura existente sobre NK presenta descripciones discrepantes sobre si los grupos consonánticos en posición silábica de ataque y coda se producen con una vocal epentética. La organización de los elementos consonánticos en un grupo suele estar regida por el Principio de Secuenciación de Sonoridad (SSP, Clements, 1990; Selkirk, 1984). Según el SSP, la sonoridad de las consonantes disminuye cuanto más se alejan del núcleo vocálico o silábico. Sin embargo, hay casos de secuencias consonánticas que violan el SSP, a pesar de su carácter universal (Carlise, 2001). Muchos de estos ejemplos aparecen en las descripciones de Kahn (1976) y Hasan (2009). Por otro lado, el extenso análisis de Shokri (2002) incluye sólo una combinación que no se adhiere al SSP. Esta discrepancia en la literatura se debe en parte a diferencias en los análisis teóricos, impresionistas (auditivos) y ortográficos de los grupos NK que se dan en estos trabajos. Hasta la fecha, no se ha realizado ninguna investigación experimental al respecto. El primer objetivo de esta tesis es proporcionar el primer análisis acústico e impresionista de estas secuencias, además de examinar cómo las perciben los hablantes nativos de NK, utilizando un experimento de percepción con hablantes de NK que completaron una tarea de valoración perceptiva, complementada con dos tareas de producción.
Los resultados de las tareas de percepción y producción estuvieron estrechamente alineados. Sólo tres secuencias (específicamente, fricativa + oclusiva en las posiciones de ataque y coda, y nasal + oclusiva en la posición de coda) funcionaron consistentemente como verdaderas secuencias. Los resultados con respecto a las secuencias restantes indicaron que no son grupos consonánticos reales en NK, lo que sugiere la necesidad de revisar las descripciones anteriores de NK. Además, los resultados no indican un papel relevante del SSP o de la naturaleza de la combinación de secuencias en la percepción y producción de las secuencias de ataque. Sin embargo se observa una influencia del SSP y de las combinaciones de secuencias en el caso de las combinaciones de coda. El análisis acústico de la vocal epentética muestra que ésta tiene unas características espectrales específicas.
Los hallazgos del estudio kurdo sentaron las bases para investigar la influencia de las combinaciones de consonantes NK como L1, junto con otros factores como la marcación basada en la sonoridad (Clements, 1990; Selkirk, 1984) y la longitud del margen de la sílaba (Eckman, 1977, 1991), en la adquisición de grupos consonánticos extranjeros, particularmente en inglés, que constituyó el segundo objetivo principal de esta tesis. Con este fin, el estudio investigó la producción de grupos de ataque del inglés de 2 y 3 consonantes por estudiantes kurdos de inglés como lengua extranjera a través de dos tareas de producción. El estudio de L2 también evaluó el efecto del nivel de lengua extranjera en la adquisición de grupos de inglés por parte de los estudiantes kurdos. Los aprendices de inglés completaron una tarea de imitación (Wu et al., 2022) y un test de amplitud de vocabulario (Meara & Miralpeix, 2016). Los resultados de los experimentos mostraron que los grupos consonánticos del inglés no suponen una dificultad para los aprendices, independientemente del grado de marcación, si bien la marcación explica la mejor producción de grupos de dos consonantes en comparación con los grupos de tres consonantes. Globalmente, la tesis presenta un análisis más fiable de la fonología del kurdo y describe posibles dificultades en la adquisición del inglés por parte de aprendices kurdos.Consonant clusters in Northern Kurdish (NK), a variety spoken in Iraq, are generally described to contain maximally two consonants in syllable margins. However, most of the literature on this Kurdish dialect phonology provides discrepant descriptions regarding whether such sequences constitute actual clusters or if they are produced with an epenthetic vowel. The organisation of consonant elements in a cluster tends to be governed by the Sonority Sequencing Principle (SSP, Clements, 1990; Selkirk, 1984). According to the SSP, the sonority of consonants decreases the farther they are from the vowel or syllable nucleus. There are, however, cases of consonant sequences that violate the SSP, despite their universal markedness (Carlise, 2001). Many examples that violate the SSP are reported for by Kahn (1976) and Hasan (2009). In contrast, Shokri’s (2002) extensive analysis involves only one combination that does not adhere to the SSP. This discrepancy in the literature is partly due to differences in the theoretical, impressionistic, and orthography-based analyses of NK clusters given in these works. To date, no experimental research has been conducted to assess the actual status of onset and coda combinations in NK. The first goal of this thesis is to settle the cluster status of such sequences by providing the first acoustic and impressionistic analysis of these sequences, along with examining how they are perceived by native NK speakers. A perception experiment was conducted with NK speakers using a forced-choice goodness task, complemented by two production tasks.
The perception and production task results were closely aligned, demonstrating that only three sequences – specifically, fricative + stop in both onset and coda positions, and nasal + stop in the coda position – consistently functioned as true clusters. The results regarding the remaining sequences tested did not confirm whether these combinations can be actual clusters in NK, suggesting that previous descriptions of NK consonant clusters may need to be revisited. Furthermore, the study found no important role of the SSP or the nature of sequence combination – whether in terms of the frequency of combination use or the homogeneity of the place of articulation among its constituents – in the perception and production of onset sequences. However, the influence of the SSP and sequence combinations was more obvious with coda combinations. The acoustic analysis of the epenthetic vowel shows that it has specific spectral characteristics.
The findings from the Kurdish study were influential in elucidating the phonological structure of NK consonant sequences. These insights also laid the groundwork for investigating the influence of NK consonant combinations as an L1, along with other factors such as markedness based on sonority (Clements, 1990; Selkirk, 1984) and syllable margin length (Eckman, 1977, 1991), on the acquisition of foreign clusters, particularly in English, which constituted the second main objective of this thesis. To this end, the study investigated the production of 2-member and 3-member English onset clusters in Kurdish learners of English through two production tasks. The L2 study also assessed the effect of L2 proficiency on Kurdish learners’ acquisition of English clusters using an Elicited Imitation task (Wu et al., 2022) and a vocabulary size test (Meara & Miralpeix, 2016). The results revealed that Kurdish EFL learners did not generally struggle with producing 2-member English consonant clusters, indicating minimal native language interference. However, markedness based on sonority influenced production. Notably, the SSP was ineffective, possibly due to positive transfer from their native language. Markedness effects related to syllable margin length were more impactful, with 3-member clusters proving more challenging than 2-member clusters. Globally, the thesis presents the most empirically based analysis of Kurdish consonant clusters to date and describes pronunciation difficulties for Kurdish-speaking learners.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filologia Angles