Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Estudio multicéntrico controlado de la anastomosis mecánica intracorpórea latero-lateral isoperistáltica frente a la anastomosis extracorpórea en la hemicolectomía derecha laparoscópica: estudio HEMI-D-TREND
Get PDFIntroducció. El càncer colorectal és el segon càncer més freqüent en el món occidental. Un terç dels tumors colorectals es localitzen en el còlon dret, i la hemicolectomía dreta (CD) és el tractament en el càncer de còlon dret no disseminat. La complicació més greu d'aquest procediment és la fugida anastomòtica, que es produeix en el 8,4% dels casos. En l'actualitat, no existeix una tècnica estandarditzada per a la CD. En estudis observacionals previs, l'anastomosi ileocòlica laparoscòpica intracorpòria latero-lateral (L-L) ha mostrat millors resultats que l'anastomosi extracorpòria (AEC) en termes de morbiditat i mortalitat. L'estudi HEMI-D-TREND pretén demostrar que la CD laparoscòpica amb anastomosi intracorpòria (AIC) presenta millors resultats que la realitzada amb AEC a través d'un disseny TREND (Transparent Reporting of Evaluations with Senar randomized Designs-TREND). Es mostren els resultats a curt termini de morbiditat i mortalitat de la tècnica intracorpòria vs l'extracorpòria.
Material i mètodes. Estudi multicèntric, prospectiu, no aleatoritzat i controlat de la morbiditat i mortalitat de AIC isoperistáltica L-L mecànica enfront de la AEC en pacients amb indicació de CD laparoscòpica per adenocarcinoma de còlon. S'ha dut a terme un disseny estudio TREND en una mostra de mínim 416 pacients dividits en 2 grups segons la tècnica anastomòtica realitzada en cada hospital: intracopórea o extracorpòria. Es va realitzar la selecció de pacients segons criteris d'inclusió, exclusió i retirada de l'estudi. Les variables van ser recollides de manera prospectiva i, es va realitzar un seguiment dels pacients fins als 30 dies postcirurgia. Es va realitzar una anàlisi per intenció de tractar (ITT) dels pacients inclosos en l'estudi. Per protocol (PP), d'aquells que van complir els criteris de retirada de l'estudi. Trial registration: NCT03918369.
Resultats. La dehiscència anastomòtica (DA) en l'anàlisi ITT va ocórrer en 6 pacients (1.4%): 3 en el grup AEC (1.4%) i 3 en el grup AIC (1.3%), sense diferències estadísticament significatives, amb una p=1 i una diferència de 0.1 i IC 95% (2.3 a -2.1). En l'anàlisi ITT, excepte en la variable estada hospitalària, van existir diferències estadísticament significatives (p=<0.001), sent menor en el grup AIC. En la majoria de variables de complicacions postoperatòries no es van trobar diferències estadísticament significatives entre els grups. En l'anàlisi PP, no canvien els resultats respecte al ITT. El Propensity Score Matching aconsegueix reduir les diferències entre els grups, però no mostren variació significativa.
Conclusions. La cirurgia laparoscòpica de la CD-AIC aconsegueix unes xifres de DA inferiors al 2%. No s'ha obtingut l'objectiu de superioritat respecte a la CD-AEC pel fet que els resultats han estat òptims en totes dues tècniques. En aquest context de selecció de pacients, aquests resultats han de considerar-se com un punt de referència per a la CD i DA.Introducción. El cáncer colorrectal es el segundo cáncer más frecuente en el mundo occidental. Un tercio de los tumores colorrectales se localizan en el colon derecho, y la hemicolectomía derecha (CD) es el tratamiento en el cáncer de colon derecho no diseminado. La complicación más grave de este procedimiento es la fuga anastomótica, que se produce en el 8,4% de los casos. En la actualidad, no existe una técnica estandarizada para la CD. En estudios observacionales previos, la anastomosis ileocólica laparoscópica intracorpórea latero-lateral (L-L) ha mostrado mejores resultados que la anastomosis extracorpórea (AEC) en términos de morbilidad y mortalidad. El estudio HEMI-D-TREND pretende demostrar que la CD laparoscópica con anastomosis intracorpórea (AIC) presenta mejores resultados que la realizada con AEC a través de un diseño TREND (Transparent Reporting of Evaluations with Nonrandomized Designs-TREND). Se muestran los resultados a corto plazo de morbilidad y mortalidad de la técnica intracorpórea vs la extracorpórea.
Material y métodos. Estudio multicéntrico, prospectivo, no aleatorizado y controlado de la morbilidad y mortalidad de AIC isoperistáltica L-L mecánica frente a la AEC en pacientes con indicación de CD laparoscópica por adenocarcinoma de colon. Se ha llevado a cabo un diseño estudio TREND en una muestra de mínimo 416 pacientes divididos en 2 grupos según la técnica anastomótica realizada en cada hospital: intracopórea o extracorpórea. Se realizó la selección de pacientes según criterios de inclusión, exclusión y retirada del estudio. Las variables fueron recogidas de forma prospectiva y, se realizó un seguimiento de los pacientes hasta los 30 días postcirugía. Se realizó un análisis por intención de tratar (ITT) de los pacientes incluidos en el estudio. Por protocolo (PP), de aquellos que cumplieron los criterios de retirada del estudio. Trial registration: NCT03918369
Resultados. La dehiscencia anastomótica (DA) en el análisis ITT ocurrió en 6 pacientes (1.4%): 3 en el grupo AEC (1.4%) y 3 en el grupo AIC (1.3%), sin diferencias estadísticamente significativas, con una p=1 y una diferencia de 0.1 e IC 95% (2.3 a -2.1). En el análisis ITT, excepto en la variable estancia hospitalaria, existieron diferencias estadísticamente significativas (p=<0.001), siendo menor en el grupo AIC. En la mayoría de variables de complicaciones postoperatorias no se hallaron diferencias estadísticamente significativas entre los grupos. En el análisis PP, no cambian los resultados respecto al ITT. El Propensity Score Matching logra reducir las diferencias entre los grupos, pero no muestran variación significativa.
Conclusiones. La cirugía laparoscópica de la CD-AIC consigue unas cifras de DA inferiores al 2%. No se ha obtenido el objetivo de superioridad respecto a la CD-AEC debido a que los resultados han sido óptimos en ambas técnicas. En este contexto de selección de pacientes, estos resultados deben considerarse como un punto de referencia para la CD y DA.Introduction. Colorectal cancer is the second most common cancer in the Western world. One third of colorectal tumours are located in the right colon, and right hemicolectomy is the treatment for right colon cancer without metastases. The most serious complication of this surgical procedure is anastomotic leakage, which occurs in 8.4% of cases. Currently, there is no standardised technique for right colectomy. In previous observational studies, laparoscopic intracorporeal ileocolic anastomosis has shown better results than extracorporeal anastomosis in terms of morbidity and mortality. By a TREND (Transparent Reporting of Evaluations with Non-randomized DesignsTREND) design, the HEMI-D-TREND study aims to demonstrate that laparoscopic right colectomy with intracorporeal anastomosis has better results than extracorporeal anastomosis. The short-term morbidity and mortality results of the intracorporeal versus extracorporeal technique are shown.
Materials and methods. Multicentre, prospective, non-randomised and controlled study of the morbidity and mortality of mechanical laparoscopic intracorporeal ileocolic anastomosis versus extracorporeal anastomosis in patients with indication for laparoscopic right colectomy for colon adenocarcinoma. A TREND study design was carried out in a sample of at least 416 patients divided into 2 groups according to the anastomotic technique performed in each hospital (intracorporeal or extracorporeal). Patients were selected by inclusion, exclusion and withdrawal criteria. Variables were collected prospectively and patients were followed up to 30 days after surgery. Intention-to-treat analysis was performed for patients included in the study. Per protocol analysis was carried out with those who met the criteria for withdrawal. Trial registration: NCT03918369.
Results. Anastomotic failure in the intention-to-treat analysis occurred in 6 patients (1.4%): 3 in the extracorporeal group (1.4%) and 3 in the intracorporeal group (1.3%). No statistically significant differences were found, with a p=1 and a difference of 0.1 and 95% CI (2.3 to -2.1). In the intention-to-treat analysis, except for the hospital stay variable, there were statistically significant differences (p=<0.001), being lower in the AIC group. In most postoperative complication variables, no statistically significant differences were found between the groups. In the PP analysis, the results did not change with respect to the ITT. The Propensity Score Matching manages to reduce the differences between the groups, but shows no significant variation.
Conclusions. Laparoscopic right colectomy with intracorporeal anastomosis achieves a rate of less than 2% of anastomotic failure. The main objective of superiority of intracorporeal anastomosis over the extracorporeal has not been achieved because results have been optimal in both techniques. In this context of patient selection, these results should be considered as a benchmark for right colectomy and anastomotic failure.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològique
Shear response of dredged sand concrete elements: experimental behavior and theoretical model
Get PDFTesi amb menció de Doctorat InternacionalTesi en modalitat de compendi de publicacionsTesi en modalitat de cotutela: Universitat Politècnica de Catalunya i Hohai University(English) The Yangtze River shipping industry is becoming increasingly developed. To ensure the navigability of the Yangtze River, regular channel maintenance is required, which generates a large amount of dredged sand. Utilizing dredged sand concrete (DSC) in new prefabricated building structures is an important way to achieve resource utilization of dredged sand. The shear performance of concrete components in prefabricated structures is not only a critical part of the structural load-bearing calculations but also a significantly variable factor in the application of DSC structures. Based on that, this thesis focuses on the application of dredged sand in new prefabricated concrete components as the main research objective, conducting studies on the performance of dredged sand mortar and concrete as well as the shear performance of components through a combination of experimental and theoretical analysis. The research work developed includes:
The changes in the performance of composite materials by replacing fine aggregate with dredged sand (DS) in dredged sand mortar was studied. The effects of DS on dredged sand mortar under two different cementitious systems, rich in mineral powder and rich in fly ash, were analyzed separately. The compressive and flexural strengths of the dredged sand mortar composites were evaluated, and the mechanical properties of the mortar were studied. The durability of the mortar was investigated by measuring its drying shrinkage and water absorption. Additionally, the microstructure of DS mortar was examined to explore the effects of DS on the microstructure of dredged sand mortar.
The influence of steam curing systems on the mechanical properties and microstructure of dredged sand concrete was investigated. DSC was produced using different steam curing regimes and DS content. The results show that steam curing has a significant effect on improving the strength of DSC. Under reasonable steam curing, the 1-day strength of DSC can be increased from 2.1 MPa to 27 MPa, with a 7.8% increase in 28-day strength. Furthermore, the study found that the improvement in compressive strength is not directly correlated with the energy consumption of steam curing. Although the energy consumption at 40°C steam curing is 67% higher than at 60°C, the 1-day strength at 40°C is 7.5% lower than at 60°C. However, low-temperature steam curing leaves more room for further strength increase. These results indicate that a reasonable steam curing regime is crucial for the strength of DSC.
As a possible field of application of the dredged sand concrete, the shear behavior and load-bearing capacity of large shear key dredged sand concrete dry joints used in precast construction were studied. The studied parameters include the height of the key base, the number of keys, and the concrete strength. The research found that the height of the key base significantly affects the failure mode and shear load-bearing capacity. When the key base height increased by 100%, the shear load-bearing capacity of the joint increased by 156%. Digital Image Correlation (DIC) and Distributed Fiber Optic Sensing (DFOS) technologies revealed the load transfer characteristics in large shear keys, validated the inclined strut principle, and observed changes in the inclined strut angle with the increase in shear key size. Simultaneously, a separation trend was observed at the lower contact surface of the joint due to shear transfer at the large key teeth. Based on these findings, an improved shear strength calculation method for large shear key dry joints was established. The calculation results show that this method is more accurate in predicting the shear strength of large shear key dry joints compared to existing methods for smaller key dry joints.(Català) La indústria nàutica del riu Yangtsé està en expansió i requereix manteniment regular del canal per garantir la navegabilitat, la qual cosa genera una gran quantitat de sorra dragada. La utilització de formigó amb sorra dragada (DSC) en estructures prefabricades és una solució sostenible per evitar l’acumulació de sorra en abocadors. La resistència a l’esforç de tall de les estructures prefabricades de formigó és un factor crític en els càlculs estructurals i es veu afectada significativament per l’ús de DSC. Aquesta tesi se centra en la utilització de sorra dragada en elements prefabricats de formigó, amb un enfocament en les propietats del morter i formigó amb sorra dragada, així com en el comportament de tall de les estructures mitjançant anàlisis experimentals i modelització teòrica.
1. Estudi experimental del comportament del morter de ciment amb sorra dragada (DS)
Es van analitzar els efectes de la substitució de l’agregat fi per sorra dragada en morters de ciment amb dos sistemes cementants diferents: un ric en pols mineral i l’altre en ceniza volants. Es van mesurar les resistències a compressió i flexió, així com les propietats mecàniques del morter. També es va estudiar la durabilitat, mesurant la contracció per assecatge i l’absorció d’aigua. La microestructura es va examinar per entendre l’impacte de la DS en la seva estructura. Els resultats mostren millores en les propietats mecàniques del morter amb sorra dragada, especialment amb el sistema cimentant ric en ceniza volants.
2. Estudi experimental de la influència del curat amb vapor sobre el DSC
Es va produir formigó amb sorra dragada utilitzant diferents règims de curat amb vapor. Els resultats mostren que el curat amb vapor té un impacte significatiu en la millora de la resistència del DSC. La resistència del DSC a un dia pot passar de 2,1 MPa a 27 MPa, amb un augment del 7,8% a 28 dies. A més, la millora de la resistència no està directament relacionada amb el consum d’energia del curat amb vapor. Tot i que el consum a 40°C és un 67% més alt que a 60°C, la resistència a 40°C és un 7,5% inferior en el primer dia. El curat a temperatures més baixes deixa més marge per a futurs augments de resistència, destacant la importància d’un règim de curat adequat per maximitzar la resistència del DSC.
3. Estudi del comportament a tall de les juntes seques de formigó amb sorra dragada
Es va estudiar el comportament a tall i la capacitat de càrrega de les juntes seques d’elements prefabricats de formigó amb sorra dragada, utilitzant tècniques com la Correlació d’Imatges Digitals (DIC) i sensors de fibra òptica distribuïda (DFOS). Els resultats van mostrar que la dimensió de la base de la clau té una influència important en el mode de fallada i la resistència a tall. Quan la mida de la base augmenta un 100%, la capacitat de càrrega a tall de la junta augmenta un 156%. A més, es va validar el principi del puntal inclinat mitjançant DIC i DFOS, observant canvis en l’angle de la fissura crítica a mesura que augmentava la mida de la clau. També es va observar una tendència de separació a la superfície inferior de la junta a causa de la transferència de tall en els grans dents de la clau. Amb aquests resultats experimentals, es va desenvolupar un model teòric per a aquest tipus de juntes i una nova equació per calcular la resistència a tall de les juntes seques amb claus de tall grans, que demostra ser més precisa que els mètodes existents, els quals estan dissenyats per claus de menors dimensions.(Español) La industria naviera del río Yangtsé está experimentando un crecimiento continuo. Para garantizar la navegabilidad del río, es necesario realizar un mantenimiento regular del canal, lo que genera grandes cantidades de arena dragada. El uso de hormigón con arena dragada (DSC) en nuevas estructuras prefabricadas se presenta como una solución sostenible para utilizar esta arena sin necesidad de acumularla en vertederos. La resistencia a cortante de las estructuras prefabricadas de hormigón es un aspecto crítico de los cálculos estructurales, pero también es un factor variable cuando se emplea DSC en la mezcla. Por ello, esta tesis se centra en la aplicación de la arena dragada en elementos prefabricados de hormigón, con énfasis en el rendimiento del mortero y el hormigón con arena dragada, y en su comportamiento frente a esfuerzos cortantes mediante análisis experimentales y un modelo teórico.
1. Estudio del comportamiento del mortero de cemento con arena dragada (DS)
Se investigaron los efectos de reemplazar el agregado fino por arena dragada en morteros de cemento con dos sistemas cementantes diferentes: uno con alta proporción de polvo mineral y otro con cenizas volantes. Se evaluaron las resistencias a compresión y flexión, así como las propiedades mecánicas y la durabilidad, midiendo la contracción por secado y la absorción de agua. También se examinó la microestructura del mortero con DS para entender sus efectos en la estructura del mortero de arena dragada. Los resultados demostraron mejoras significativas en las propiedades mecánicas del mortero con arena dragada, especialmente cuando se utilizó ceniza volante como material cementante.
2. Estudio del efecto del curado con vapor sobre el DSC
Se analizó el efecto de diferentes regímenes de curado con vapor en las propiedades mecánicas y la microestructura del DSC. Los resultados mostraron que el curado con vapor mejora significativamente la resistencia del DSC. Bajo condiciones razonables de curado, la resistencia a 1 día aumentó de 2.1 MPa a 27 MPa, con un incremento del 7.8% a los 28 días. Además, se observó que la mejora en la resistencia no está correlacionada directamente con el consumo de energía. Aunque el consumo a 40°C es un 67% mayor que a 60°C, la resistencia a 1 día fue un 7.5% inferior a 40°C. Sin embargo, el curado a baja temperatura ofrece más margen para un incremento adicional de la resistencia, lo que demuestra que un régimen adecuado de curado es esencial para optimizar la resistencia del DSC.
3. Estudio del comportamiento a cortante de las juntas secas de elementos prefabricados con DSC
Se investigó el comportamiento a cortante y la capacidad de carga de las juntas secas de elementos prefabricados de hormigón con arena dragada, utilizando grandes llaves de cortante. Se realizaron ensayos experimentales en laboratorio con elementos a escala real. Se estudiaron parámetros como la altura de la base de la llave, el número de llaves y la resistencia del hormigón. Los resultados mostraron que la dimensión de la base de la llave tiene un efecto considerable en la capacidad de carga a cortante: al duplicarse la altura de la base, la capacidad de carga aumentó un 156%. Las técnicas de Correlación de Imágenes Digitales (DIC) y sensores de fibra óptica distribuida (DFOS) permitieron observar los mecanismos de transferencia de carga en las grandes llaves de cortante, validando el principio del puntal inclinado. Además, se registraron cambios en el ángulo de la fisura crítica y una tendencia a la separación en la superficie inferior de la junta debido a la transferencia de cortante. Con estos resultados experimentales, se desarrolló un modelo teórico para predecir el comportamiento de las juntas secas con grandes llaves de cortante, y se propuso una nueva ecuación para calcular su resistencia a cortante, que resulta más precisa que los métodos tradicionales diseñados para llaves de menor tamaño.DOCTORAT EN ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ (Pla 2012
Cytological features of the normal endometrium and ovaries in the queen
Get PDFEls gats són animals domèstics molt populars, i l'interès per la cria de felins està creixent, especialment al món occidental. Tot i així, la infertilitat en aquesta espècie continua sent poc entesa, amb estudis en gats de raça pura que sugereixen que al voltant del 15% de les femelles emparellades no aconsegueixen concebre.
La citologia és un mètode diagnòstic ben establert tant en medicina humana com veterinària, molt utilitzat habitualment en animals grans com cavalls i vaques per avaluar la fertilitat. Tot i així, la seva aplicació en animals petits, com els gats, encara és limitada.
Aquesta tesis doctoral va tenir com a objectiu explorar les característiques citològiques de l'endometri i els ovaris normals en les gates per tal de millorar la comprensió de la seva fisiologia reproductiva. Establir unes bases citològiques de normalitat és un pas crític per identificar anomalies que poden contribuir a la infertilitat.Los gatos son animales domésticos muy populares, y el interés por la cría de felinos está creciendo, especialmente en el mundo occidental. Sin embargo, la infertilidad en esta especie sigue siendo poco comprendida, con estudios en gatos de raza pura que sugieren que alrededor del 15 % de las hembras emparejadas no logran concebir.
La citología es un método diagnóstico bien establecido tanto en medicina humana como veterinaria, ampliamente utilizado en animales grandes como caballos y vacas para evaluar la fertilidad. Sin embargo, su aplicación en animales pequeños, como los gatos, aún es limitada.
Esta tesis doctoral tuvo como objetivo explorar las características citológicas del endometrio y los ovarios normales en las gatas para mejorar la comprensión de su fisiología reproductiva. Establecer unas bases citológicas de normalidad es un paso crítico para identificar anomalías que puedan contribuir a la infertilidad.Cats are a popular domestic animal, and interest in feline breeding is growing, particularly in the Western world. Despite this, infertility in queens remains poorly understood, with studies in purebred cats suggesting that around 15% of mated females fail to conceive, with potential breed-related variations. Cytology is a well-established diagnostic method in both human and veterinary medicine, commonly used in large animals like mares and cows for fertility assessments. However, its application in small animals, such as cats, is still limited.
This PhD research aimed to explore the cytological characteristics of the normal endometrium and ovaries in queens to improve the understanding of their reproductive physiology. Establishing a cytological baseline is a critical first step in identifying abnormalities that may contribute to infertility.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina i Sanitat Animal
Communicative ecologies of 'other economies': Case studies on commoning, solidarity economy and alternative food networks in Portugal and Catalonia
Get PDFThis thesis set out to explore how people, discourse and tools come together in complex ecologies to conceive an economy that aims to serve people and the planet. In the face of economic and climate crises, there is growing interest in, and need for, the development of alternative economic models that place social and ecological justice at the centre of production, consumption, distribution and exchange. This thesis addresses a shortcoming of theory on the communicative dimension of such phenomena and aims to contribute knowledge on organisational communication aspects for the development and affirmation of the ‘other economies’. In concrete, this thesis deploys a communicative ecologies framework enriched with commons theory to answer the following research questions: How do ‘other economies’ collectives organise, and how does it align with commons principles? How do they articulate transformative narratives to convey a common vision and praxis? Which tools do they use and how does it align with the digital commons and knowledge commons perspectives? The research is anchored on an ethnography of ‘other economies’ in Portugal and Catalonia. The methodology is based on case studies that offer an overview of distinct repertoires of action within a wide ecology of socioeconomic change. The five articles of the thesis compendium address the transformative economies movement, institutional solidarity economy networks, community-supported agriculture, a food exchange prosumers group, and online maps of alternatives. Through semi-structured interviews, discussion groups, content and discourse analysis, and digital methods —with both longitudinal, cross-sectional and comparative approaches— the results of the action-oriented research provide a nuanced perspective on social, discursive and technological aspects that characterise the communicative ecologies of ‘other economies’. The first case study takes on the World Social Forum of Transformative Economies (WSFTE) to reflect on the context and challenges surrounding the ‘other economies’ in Portugal. The second case analyses social media content conveyed by solidarity economy networks in Portugal and Catalonia to understand how they articulate transformative narratives and praxis. Then, the research focuses on alternative food networks with two case studies that examine how collectives organise themselves (and their communications) and which technological tools they use and how this aligns with the digital and knowledge commons perspectives. The fifth and last case study compares a set of digital maps of alternatives as communicative devices of diverse economies while exploring the relationship between collaborative mapping and commoning. Communication plays an important role in terms of visibility and recognition of economic alternatives in society, as well as with regard to the internal dynamics that sustain the collective practices. The results highlight the interplay between collective action, transformative discourse, and critical tools in the organisation and affirmation of ‘other economies’, and stress the importance of defending the message of the collective from neoliberal captures, the recognition of communication as reproductive labour, and the need for a critical pedagogy of technology commons. In an attempt to outline the contours of the communicative ecologies of ‘other economies’, this thesis argues for collectivist, feminist, emancipatory approaches to communications to move forward with another economy toward desirable futures.Aquesta tesi explora com les persones, el discurs i les eines s'articulen en ecologies comunicatives complexes per concebre una economia que té com a objectiu servir les persones i el planeta. Davant les crisis econòmiques i climàtiques, hi ha un creixent interès i necessitat en el desenvolupament de models econòmics alternatius que col·loquin la justícia social i ecològica al centre de la producció, el consum, la distribució i l'intercanvi. Aquesta tesi aborda una deficiència de la teoria sobre la dimensió comunicativa d'aquests fenòmens i té com a objectiu aportar coneixement sobre els aspectes de la comunicació organitzacional per al desenvolupament i l'afirmació de les “altres economies”. En concret, aquesta tesi desplega un marc d'ecologies comunicatives enriquit amb la teoria dels comuns per respondre les preguntes de recerca següents: Com s'organitzen els col·lectius de les "altres economies" i com s'alinea amb els principis dels comuns? Com articulen narratives transformadores per transmetre una visió i una praxi comuna? Quines eines fan servir i com s'alineen amb les perspectives dels comuns digitals i els comuns de coneixement? La investigació es fonamenta en una etnografía de les "altres economies" a Portugal i Catalunya. La metodologia es basa en estudis de cas que ofereixen una visió general de diferents repertoris dacció dins una àmplia ecologia del canvi socioeconòmic. Els cinc articles del compendi de tesi aborden el moviment de les economies transformadores, les xarxes institucionals d'economia solidària, l'agricultura recolzada per la comunitat, un grup de prosumidors d'intercanvi d'aliments i mapes en línia d´alternatives. A través d'entrevistes semiestructurades, grups de discussió, anàlisi de contingut i discurs i mètodes digitals –amb enfocaments tant longitudinals com transversals i comparatius–, els resultats de la investigació orientada a l'acció ofereixen una perspectiva matisada sobre els aspectes socials, discursius i tecnològics que caracteritzen les ecologies comunicatives de les "altres economies". El primer estudi de cas aborda el Fòrum Social Mundial d'Économies Transformadores (FSMET) per reflexionar sobre el context i els desafiaments que envolten les “altres economies” a Portugal. El segon cas analitza el contingut de les xarxes socials transmeses per les xarxes d'economia solidària a Portugal i Catalunya per comprendre com articulen narratives i pràctiques transformadores. Després, la investigació se centra en les xarxes alimentàries alternatives amb dos estudis de cas que examinen com s'organitzen els col·lectius (i les comunicacions) i quines eines tecnològiques utilitzen i com això s'alinea amb les perspectives dels béns comuns digitals i de coneixement. El cinquè i darrer estudi de cas compara un conjunt de mapes digitals d'alternatives com a dispositius comunicatius de diverses economies alhora que explora la relació entre el mapeig col·laboratiu i la creació de béns comuns. La comunicació juga un paper important en termes de visibilitat i reconeixement de alternatives econòmiques a la societat, així com pel que fa a la dinàmica interna que sustenta les pràctiques col·lectives. Els resultats destaquen la interacció entre l'acció col·lectiva, el discurs transformador i les eines crítiques en l'organització i l'afirmació "d'altres economies", i emfatitzen la importància de defensar el missatge del col·lectiu de les captures neoliberals, el reconeixement de la comunicació com a treball reproductiu i la necessitat d'una pedagogia crítica dels béns comuns tecnològics. En un intent de delinear els contorns de les ecologies comunicatives "d'altres economies", aquesta tesi advoca per enfocaments col·lectivistes, feministes i emancipadors de les comunicacions per avançar amb una altra economia cap a futurs desitjables.Esta tesis explora cómo las personas, el discurso y las herramientas se articulan en ecologías comunicativas complejas para concebir una economía que tiene como objetivo servir a las personas y al planeta. Ante las crisis económicas y climáticas, existe un creciente interés y necesidad en el desarrollo de modelos económicos alternativos que coloquen la justicia social y ecológica en el centro de la producción, el consumo, la distribución y el intercambio. Esta tesis aborda una deficiencia de la teoría sobre la dimensión comunicativa de tales fenómenos y tiene como objetivo aportar conocimiento sobre los aspectos de la comunicación organizacional para el desarrollo y la afirmación de las "otras economías". En concreto, esta tesis despliega un marco de ecologías comunicativas enriquecido con la teoría de los comunes para responder a las siguientes preguntas de investigación: ¿Cómo se organizan los colectivos de las "otras economías" y cómo se alinea con los principios de los comunes? ¿Cómo articulan narrativas transformadoras para transmitir una visión y una praxis comunes? ¿Qué herramientas utilizan y cómo se alinean con las perspectivas de los comunes digitales y los comunes de conocimiento? La investigación se fundamenta en una etnografía de las "otras economías" en Portugal y Cataluña. La metodología se basa en estudios de caso que ofrecen una visión general de distintos repertorios de acción dentro de una amplia ecología del cambio socioeconómico. Los cinco artículos del compendio de tesis abordan el movimiento de las economías transformadoras, las redes institucionales de economía solidaria, la agricultura apoyada por la comunidad, un grupo de prosumidores de intercambio de alimentos y mapas en línea de alternativas. A través de entrevistas semiestructuradas, grupos de discusión, análisis de contenido y discurso y métodos digitales —con enfoques tanto longitudinales como transversales y comparativos—, los resultados de la investigación orientada a la acción brindan una perspectiva matizada sobre los aspectos sociales, discursivos y tecnológicos que caracterizan las ecologías comunicativas de las "otras economías". El primer estudio de caso aborda el Foro Social Mundial de Economías Transformadoras (FSMET) para reflexionar sobre el contexto y los desafíos que rodean a las "otras economías" en Portugal. El segundo caso analiza el contenido de las redes sociales transmitidas por las redes de economía solidaria en Portugal y Cataluña para comprender cómo articulan narrativas y prácticas transformadoras. Luego, la investigación se centra en las redes alimentarias alternativas con dos estudios de caso que examinan cómo se organizan los colectivos (y sus comunicaciones) y qué herramientas tecnológicas utilizan y cómo esto se alinea con las perspectivas de los bienes comunes digitales y de conocimiento. El quinto y último estudio de caso compara un conjunto de mapas digitales de alternativas como dispositivos comunicativos de diversas economías al tiempo que explora la relación entre el mapeo colaborativo y la creación de bienes comunes. La comunicación juega un papel importante en términos de visibilidad y reconocimiento de alternativas económicas en la sociedad, así como con respecto a la dinámica interna que sustenta las prácticas colectivas. Los resultados destacan la interacción entre la acción colectiva, el discurso transformador y las herramientas críticas en la organización y afirmación de "otras economías", y enfatizan la importancia de defender el mensaje del colectivo de las capturas neoliberales, el reconocimiento de la comunicación como trabajo reproductivo y la necesidad de una pedagogía crítica de los bienes comunes tecnológicos. En un intento de delinear los contornos de las ecologías comunicativas de "otras economías", esta tesis aboga por enfoques colectivistas, feministas y emancipadores de las comunicaciones para avanzar con otra economía hacia futuros deseables.Societat de la informació i el coneixemen
Las relaciones entre la enseñanza de la Historia Reciente de Chile y la formación ciudadana en sexto básico
No full textLa present tesi doctoral té per objectiu crear un model de relacions entre l'ensenyament de la Història Recent de Xile i la formació ciutadana a sisè de primària. Es parteix, doncs, de la següent premissa: quines són les aportacions de la Història Recent a la Formació Ciutadana i quines relacions s'estableixen entre aquests dos camps d'estudi? Per abordar aquestes qüestions es treballa indagant en el pensament i en la pràctica del professorat.
Respecte al marc teòric de la recerca s'aborden els debats historiogràfics que existeixen sobre la construcció conceptual de la Història del Present i la Història Recent. Considerem aspectes teòrics i com s'han aplicat en el camp de la Didàctica de les Ciències Socials.
A la vegada, també s'analitza la Formació Ciutadana descrivint la concepció de ciutadania i el seu paper en la Didàctica de les Ciències Socials. Així com una descripció i exposició sobre el debat entorn de la temàtica a Xile. Finalment, es treballa el concepte de Representacions Socials considerant el seu origen i el seu tractament en recerques educatives dins del camp d'estudi.
La metodologia de recerca és de tipus qualitatiu a partir de l’estudi de casos. S’han utilitzat qüestionaris de preguntes tancades i obertes, entrevistes en profunditat i l'observació de classes, com a instruments per la recollida de dades.
L'anàlisi dels resultats es va generar en tres grans premisses, la primera respon a les representacions socials del professorat sobre l'entesa i ensenyament de la Història Recent de Xile. S’han considerat els seus orígens, les metodologies emprades a l'aula i les problemàtiques que han tingut per al seu tractament.
La segona, aborda les representacions socials sobre la formació ciutadana i com aquesta temàtica ha anat gradualment incloent-se en l’educació primària. Considerem les idees del professorat, els continguts amb els quals les relacionen, els recursos i metodologies i els desafiaments que ha implicat.
I finalment, s'exposen les relacions i les aportacions que són possibles establir a partir de l'ensenyament de la Història Recent i la formació ciutadana. Per aquest motiu, es presenta el model de relacions creat a partir del procés d’investigació. Per consegüent, també s'aborda el desenvolupament d'habilitats, la capacitat d'agència de l'alumnat, la formació de la consciència històrica, l'articulació de la memòria històrica i la valoració d'una educació orientada als Drets Humans.La presente tesis doctoral tiene por objetivo crear un modelo de relaciones entre la enseñanza de la Historia Reciente de Chile y la formación ciudadana en sexto básico. Para ello se parte de la premisa ¿cuáles son los aportes de la Historia Reciente a la Formación Ciudadana y qué relaciones se establecen entre estos dos campos de estudio? Para abordar estas cuestionantes se trabaja indagando en el pensamiento y en la práctica del profesorado.
Con respecto al marco teórico de la investigación se abordan los debates historiográficos que existen sobre la construcción conceptual de la Historia del Presente y la Historia Reciente. Consideramos aspectos teóricos y cómo se han aplicado en el campo de la Didáctica de las Ciencias Sociales.
A su vez, también se analiza la Formación Ciudadana describiendo la concepción de ciudadanía y su papel en la Didáctica de las Ciencias Sociales. Como también una descripción y exposición sobre el debate en torno a la temática en Chile. Y finalmente, se trabaja el concepto de Representaciones Sociales considerando su origen y su tratamiento en investigaciones educativas dentro del campo de estudio.
La metodología de investigación es de tipo cualitativo a partir de un estudio de casos. Dentro de los instrumentos de recogida de datos se utilizaron cuestionarios de preguntas cerradas y abiertas, entrevistas en profundidad y la observación de clases.
El análisis de los resultados se generó en tres grandes premisas, la primera respeonde a las representaciones sociales del profesorado sobre el entendimiento y enseñanza de la Historia Reciente de Chile. Consideramos sus orígenes, las metodologías empleadas en el aula y las problemáticas que han tenido para su tratamiento.
La segunda, aborda las representaciones sociales sobre la formación ciudadana y cómo esta temática ha ido paulatinamente incluyéndose en educación básica. Consideramos las ideas del profesorado, los contenidos con la que lo relacionan, los recursos y metodologías y los desafíos que ha implicado.
Y finalmente, se exponen las relaciones y los aportes que son posible establecer a partir de la enseñanza de la Historia Reciente y la formación ciudadana. Para ello, se presenta el modelo de relaciones creado a partir del proceso investigativo. Con ello también, se aborda el desarrollo de habilidades, la capacidad de agencia del estudiantado, la formación de la conciencia histórica, la articulación de la memoria histórica y la valoración de una educación orientada a los Derechos Humanos.The purpose of this doctoral thesis is to create a model of the relationship between the teaching of Recent History of Chile and citizenship education in sixth grade. To do so, we begin with the premise: What are the contributions of Recent History to Citizenship Education, and what relationships exist between these two fields of study? To address these questions, we investigate the thinking and practice of teachers.
With regard to the theoretical framework of the research, we address the historiographical debates surrounding the conceptual construction of the History of the Present and Recent History. We consider theoretical aspects and how they have been applied in the field of Didactics of Social Sciences.
In turn, we also analyze Citizenship Education, describing the concept of citizenship and its role in Didactics of Social Sciences. We also provide a description and exposition of the debate surrounding the topic in Chile. Finally, we explore the concept of Social Representations, considering its origin and its treatment in educational research within the field of study.
The research methodology is qualitative, based on a case study. Data collection instruments included closed-ended and open-ended questionnaires, in-depth interviews, and classroom observation.
The analysis of the results was based on three main premises. The first responds to teachers' social representations about the understanding and teaching of Chilean Recent History. We consider its origins, the methodologies used in the classroom, and the problems they have encountered in addressing it.
The second addresses social representations about citizenship education and how this topic has gradually been included in basic education. We consider teachers' ideas, the content they associate with it, the resources and methodologies, and the challenges it has entailed.
Finally, we present the relationships and contributions that can be established between the teaching of recent history and citizenship education. To this end, we present a relationship model created through the research process. This also addresses the development of skills, student agency, the development of historical awareness, the articulation of historical memory, and the appreciation of a human rights-oriented education.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educaci
Application and development of advanced mathematical tools for population and time series analysis in pulsar astrophysics
Get PDFAplicació i desenvolupament de ferramentes matemàtiques avançades per a l'anàlisi de poblacions i sèries temporals en astrofísica de púlsars. Implementació de teories de grafs i de tècniques de reducció de dimensionalitat per a l'exploració de poblacions de púlsars i de ràfegues de ràdio ràpides. Anàlisi de sèries temporals amb tècniques matemàtiques per a la població de púlsars en altes energies.Aplicación y desarrollo de herramientas matemáticas avanzadas para el análisis de poblaciones y series temporales en astrofísica de púlsares. Implementación de teorías de grafos y de técnicas de reducción de dimensionalidad para la exploración de poblaciones de púlsares y de ráfagas de radio rápidas.Análisis de series temporales con técnicas matemáticas para la población de púlsares en altas energías.Application and development of advanced mathematical tools for population and time series analysis in pulsar astrophysics. Implementation of graph theories and dimensionality reduction techniques for exploring pulsar populations and fast radio bursts. Application of mathematical techniques to time series analysis for pulsar populations at high energies.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Físic
Embodied Experience: Design as Practice for Unveiling the Sensible
No full textPartint de la mirada sobre el disseny i la pràctica de la disciplina en diàleg amb altres àmbits del coneixement, aquesta investigació qüestiona, en la contemporaneïtat, el cos disciplinat i objectificat quan en acció relacional. Com a contrapunt, la investigació proposa una sèrie depisodis daccés al cos sensible, articulant reflexió teòrica, crítica, i intervencions materials de caràcter experimental. Aquí, el disseny actua com a pràctica de mediació reflexiva amb l'objectiu de reposicionar la corporeïtat com a terreny primordial a rescatar en una societat global cada vegada més marcada per la virtualització de les relacions i aprofundiment del projecte cos màquina.
Aquest projecte de recerca centra el seu contribut pràctic a través de quatre assaigs intervinguts per experiències compostes per objectes, espai i so. Aquestes intervencions són propostes que desestabilitzen les normes d'interacció per reactivar –encara que de manera episòdica– el caràcter sensible del cos. Els resultats d'aquests experiments es presenten com a revelacions que afirmen el potencial de la materialitat per generar espais epistèmics als automatismes socials del cos. Exposant símptomes d'estranyament i vulnerabilitat, a més a més proposen la resignificació de la trobada i del toc. Aquestes fissures fonamenten el model de sessions públiques aplicat als experiments pràctics, que es configuren en tant que moments de descontextualització dels dies com a forma de redissenyar l'experiència corporal dels participants.
En aquesta investigació, el disseny es consolida com a pràctica de provocació per a la revelació, de manera a tornar conscient i possible la transformació i la nova relació amb el cos i amb els gestos que en emergeixen, en particular la seva acció relacional.Partiendo de la mirada sobre el diseño y de la práctica de la disciplina en diálogo con otros ámbitos del conocimiento, esta investigación cuestiona, en la contemporaneidad, el cuerpo disciplinado y objetificado cuando en acción relacional. Como contrapunto, la investigación propone una serie de episodios de acceso al cuerpo sensible, articulando reflexión teórica, crítica, e intervenciones materiales de carácter experimental. Aquí, el diseño actúa como práctica de mediación reflexiva con el objetivo de reposicionar la corporeidad en tanto que terreno primordial a rescatar en una sociedad global cada vez más marcada por la virtualización de las relaciones y profundización del proyecto cuerpo máquina.
Este proyecto de investigación centra su contributo práctico a través de cuatro ensayos mediados por experiencias compuestas por objetos, espacio y sonido. Estas intervenciones constituyen propuestas que desestabilizan las normas de interacción para reactivar –aunque de forma episódica– el carácter sensible del cuerpo. Los resultados de estos experimentos se presentan como revelaciones que afirman el potencial de la materialidad para generar espacios epistémicos en los automatismos sociales del cuerpo. Exponiendo síntomas de extrañamiento y vulnerabilidad, proponen además la resignificación del encuentro y del toque. Estas fisuras fundamentan el modelo de sesiones públicas aplicado en los experimentos prácticos, que se configuran en tanto que momentos de descontextualización de los días como forma de rediseñar la experiencia corporal de los participantes.
En esta investigación, el diseño se consolida como práctica de provocación para la revelación, de modo a tornar consciente y posible la transformación y la nueva relación con el cuerpo y con los gestos que de él emergen, en particular su acción relacional.This investigation, through the lens and disciplinary practice of design in dialogue with other fields of knowledge, interrogates the contemporary reality of the disciplined and objectified body in relational action. As a counterpoint, it proposes a series of episodes that grant access to the sensible body, weaving together theoretical reflection, critique, and experimental material interventions. Here, design operates as a practice of reflexive mediation to reposition corporeality as a primordial territory to reclaim in a global society increasingly defined by the virtualization of relationships and the intensification of the body-machine project.
This research project concentrates its practical contribution through four essays mediated by experiences composed of objects, space, and sound. These interventions function as proposals that destabilize interaction norms, thereby reactivating, if only episodically, the body’s sensible front. The results of these experiences emerge as revelations affirming materiality’s potential to create epistemic spaces in the social automatisms of the body, exposing symptoms of estrangement and vulnerability while also proposing a re-signification of encounter and touch. These fissures underpin the public session model applied in the practical experiments, which are configured as moments of decontextualization from daily life to redesign participants’ bodily experience. In this research, design consolidates itself as a practice of provocation for revelation, making conscious the possibility of transformation and a renewed relationship with the body and the gestures that arise from it, particularly its relational action.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filosofi
Exploring the dynamics of the β2-adrenergic receptor: insights from explainable AI in GPCR research
Get PDF(English) G-protein coupled receptors are transmembrane proteins that serve as critical mediators between extracellular signals and intracellular responses. These highly dynamic entities orchestrate a wide array of cellular processes in response to various stimuli, including hormones, neurotransmitters, and environmental signals. Due to their versatility and central role in cellular communication, GPCRs are prime pharmacological targets for treating a wide spectrum of diseases, ranging from diabetes and Alzheimer's to various forms of cancer. Despite significant advances in understanding their dynamic conformational landscapes, the precise molecular mechanisms underlying their transient and intricate shifts, especially upon ligand binding, remain obscured by the complexity of their structures. This poses substantial challenges to the elucidation of the processes that govern their signaling mechanisms.
In this thesis, we leverage the wealth of information generated by Molecular Dynamics simulations through advanced Machine Learning models to help decode the complex conformational landscape of GPCRs. A crucial step in our approach involves transforming the raw MD data into structured formats that are more suitable for analysis. Deep Neural Networks, known for their strength in capturing intricate relationships within large datasets, form the backbone of the thesis. When coupled with state-of-the-art explainability techniques, these models not only produce accurate classifications, but also reveal molecular mechanisms that drive the behavior of GPCRs.
Our goal extends beyond building reliable models for classification. We aim to reveal critical patterns and insights that deepen our understanding of GPCR dynamics. By focusing on the beta2 -adrenergic receptor, our aim is to improve the interpretation of receptor behavior while creating a reliable framework for broader applications in proteomics.(Català) Els receptors acoblats a proteïnes G (GPCRs) són proteïnes transmembrana que actuen com a mediadors crítics entre els senyals extracel·lulars i les respostes intracel·lulars. Aquestes entitats altament dinàmiques orchestren una àmplia varietat de processos cel·lulars en resposta a diversos estímuls, incloent-hi hormones, neurotransmissors i senyals ambientals. A causa de la seva versatilitat i del seu paper central en la comunicació cel·lular, els GPCRs són objectius farmacològics prioritaris per al tractament d'un ampli espectre de malalties, que va des de la diabetis i l'Alzheimer fins a diverses formes de càncer. Tot i els avenços significatius en la comprensió dels seus paisatges conformacionals dinàmics, els mecanismes moleculars precisos que subjauen a les seves transicions transitòries i complexes, especialment després de la unió de lligands, segueixen sent en gran part desconeguts a causa de la complexitat de les seves estructures. Això suposa un repte important per a la elucidació dels processos que regulen els seus mecanismes de senyalització.
En aquesta tesi, aprofitem la gran quantitat d'informació generada per les simulacions de Dinàmica Molecular mitjançant models avançats d'Aprenentatge Automàtic per ajudar a descodificar el complex paisatge conformacional dels GPCRs. Un pas clau en el nostre enfocament consisteix a transformar les dades brutes de MD en formats estructurats més adequats per a l'anàlisi. Les Xarxes Neuronals Profundes, conegudes per la seva capacitat per capturar relacions complexes dins de grans conjunts de dades, constitueixen l'eix metodològic d'aquesta tesi. Combinades amb tècniques d'explicabilitat d'última generació, aquests models no només produeixen classificacions precises, sinó que també revelen mecanismes moleculars que impulsen el comportament dels GPCRs.
El nostre objectiu va més enllà de construir models de classificació fiables. Pretenem descobrir patrons crítics i informació que aprofundeixin en la comprensió de la dinàmica dels GPCRs. Centrant-nos en el receptor beta2-adrenèrgic, aspirem a millorar la interpretació del comportament del receptor i a establir un marc sòlid per a aplicacions més àmplies en proteòmica.(Español) Los receptores acoplados a proteínas G (GPCRs) son proteínas transmembrana que actúan como mediadores críticos entre las señales extracelulares y las respuestas intracelulares. Estas entidades altamente dinámicas orquestan una amplia variedad de procesos celulares en respuesta a diversos estímulos, incluidos hormonas, neurotransmisores y señales ambientales. Debido a su versatilidad y su papel central en la comunicación celular, los GPCRs son objetivos farmacológicos clave para el tratamiento de un amplio espectro de enfermedades, que abarca desde la diabetes y el Alzheimer hasta diversas formas de cáncer. A pesar de los importantes avances en la comprensión de sus paisajes conformacionales dinámicos, los mecanismos moleculares precisos que subyacen a sus transiciones transitorias e intrincadas, especialmente tras la unión de ligandos, siguen estando en gran medida ocultos por la complejidad de sus estructuras. Esto plantea importantes desafíos para la elucidación de los procesos que gobiernan sus mecanismos de señalización.
En esta tesis, aprovechamos la riqueza de información generada por simulaciones de Dinámica Molecular mediante el uso de modelos avanzados de Aprendizaje Automático para ayudar a descifrar el complejo paisaje conformacional de los GPCRs. Un paso crucial de nuestro enfoque consiste en transformar los datos brutos de MD en formatos estructurados más adecuados para su análisis. Las Redes Neuronales Profundas, conocidas por su capacidad para capturar relaciones complejas dentro de grandes conjuntos de datos, constituyen el núcleo metodológico de esta tesis. Combinadas con técnicas de explicabilidad de última generación, estos modelos no solo proporcionan clasificaciones precisas, sino que también revelan mecanismos moleculares que impulsan el comportamiento de los GPCRs.
Nuestro objetivo va más allá de construir modelos de clasificación fiables. Buscamos descubrir patrones críticos e información que profundicen nuestra comprensión de la dinámica de los GPCRs. Centrándonos en el receptor beta2-adrenérgico, aspiramos a mejorar la interpretación del comportamiento receptor y establecer un marco de trabajo robusto para aplicaciones más amplias en proteómica.DOCTORAT EN INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL (Pla 2012
La participación como eje de transformación de la educación infantil: una mirada desde experiencias internacionales y desde la formación de las educadoras de párvulos chilenas
No full textPrograma de Doctorat en Educació i Societat[spa] Esta investigación tiene por objetivo identificar los elementos innovadores involucrados en la promoción de la participación en la educación infantil (EI) a partir de los avances de tres contextos internacionales donde la participación está siendo considerada un elemento clave de transformación educativa, para así vislumbrar los desafíos de la formación inicial de las educadoras de párvulos en Chile.
Desde una óptica socio-constructivista y sobre la base de una investigación educacional de Métodos Mixtos, este estudio considera un Diagnóstico Comparativo que analiza y compara un contexto español —Barcelona—, un contexto brasileño —São Paulo— y un contexto chileno —Santiago— en torno a los avances y los elementos innovadores para la implementación de la participación en la EI.
Posteriormente, a través de un Diagnóstico Participativo, se sitúa la mirada en la formación del profesorado de cuatro universidades chilenas, de manera de verificar los grados de conocimiento sobre la participación en la EI y recoger las percepciones de estudiantes y académicas sobre los avances y desafíos de sus respectivos programas de formación inicial. Finalmente, se discuten las posibilidades de la formación docente en Chile, de manera de proponer criterios para su mejoramiento.
Los resultados muestran similitudes entre las realidades internacionales en cuanto a las renovadas imágenes de infancia, educación infantil, instituciones educativas y perfiles docentes necesarios para la incorporación efectiva de la participación en la EI. Asimismo, se registran elementos e iniciativas con potencial innovador que tienen la participación como abordaje, indicador, estrategia y experiencia educativa. Entre las diferencias destacan los grados de priorización de las innovaciones y las tensiones propias de los escenarios políticos, sociales y culturales en donde la educación infantil se desarrolla. Como principal desafío se destaca la importancia de modificar la formación y continuada de los profesionales de la EI, pues son ellos los responsables de implementar las innovaciones en la práctica.
En cuanto a la formación inicial de las educadoras de párvulos chilenas, los resultados destacan las reformas universitarias en curso que pretenden alinearse con los cambios en la EI a nivel de sistema, incorporando la participación como un elemento transversal en los modelos de enseñanza, planes curriculares y prácticas de gestión universitaria. A partir de los desafíos y tensiones identificados por las estudiantes, las académicas elaboraron una propuesta con criterios a considerar en el mejoramiento de la formación inicial docente en torno a la participación en la EI (FIDPEI).[por] Esta pesquisa tem como objetivo identificar os elementos inovadores envolvidos na promoção da participação na educação infantil (EI) a partir dos avanços de três contextos internacionais onde a participação está sendo considerada um elemento- chave da transformação educacional, a fim de vislumbrar os desafios da formação inicial de educadores de infância no Chile.
A partir de uma perspectiva socioconstrutivista e com base na Metodologia de Métodos Mistos, este estudo propõe um Diagnóstico Comparativo que analisa e compara um contexto espanhol —Barcelona—, um contexto brasileiro —São Paulo— e um contexto chileno —Santiago— em torno dos avanços e elementos inovadores para a implementação da participação na EI.
Posteriormente, através de um Diagnóstico Participativo, o foco é colocado na formação de professores em quatro universidades chilenas, a fim de verificar os graus de conhecimento sobre a participação na EI e coletar as percepções de estudantes e acadêmicos sobre os avanços e desafios de seus respectivos programas de formação inicial. Por fim, discutem-se as possibilidades de formação de professores no Chile, a fim de propor critérios para o seu aperfeiçoamento.
Os resultados mostram semelhanças entre as realidades internacionais no que diz respeito às imagens renovadas da infância, da educação infantil, das instituições e dos perfis docentes necessários para a efetiva incorporação da participação na EI. Da mesma forma, são registrados elementos e iniciativas com potencial inovador que têm a participação como abordagem, indicador, estratégia e experiência educacional. Dentre as diferenças, destacam-se os graus de priorização das inovações e as tensões inerentes aos cenários políticos, sociais e culturais em que se dá a educação infantil em cada contexto. O principal desafio é a importância de modificar a formação e a educação continuada dos profissionais de EI, uma vez que são eles os responsáveis pela implementação das inovações na prática.
No que diz respeito à formação inicial de educadores chilenos, os resultados destacam as reformas universitárias em curso que visam alinhar-se com as mudanças na IE a nível do sistema, incorporando a participação como elemento transversal nos modelos de ensino, planos curriculares e práticas de gestão universitária. A partir dos desafios e tensões identificados pelos estudantes, os acadêmicos desenvolveram uma proposta de critérios a serem considerados na melhoria da formação inicial de professores em torno da participação na EI (FIDPEI).[eng] This research aims to identify the innovative elements involved in the promotion of participation in early childhood education (ECE or EI in Spanish), based on the progress made in three international contexts where participation is being considered a key element of educational transformation, in order to glimpse the challenges of the initial training of early childhood educators in Chile.
From a socio-constructivist perspective and on the basis of a Mixed Methods educational research, this study considers a Comparative Diagnosis that analyses and compares a Spanish context -Barcelona-, a Brazilian context -São Paulo- and a Chilean context - Santiago- regarding the advances and innovative elements for the implementation of participation in ECE.
Subsequently, and through a Participatory Diagnosis, the focus is placed on teacher training in four Chilean universities, in order to verify the degree of knowledge about participation in EI and to gather the perceptions of students and educators about the progress and challenges of their respective initial training programmes. Finally, the possibilities of teacher training in Chile are discussed in order to propose criteria for its improvement.
The results obtained show similarities between international realities in terms of the renewed images of childhood, early childhood education, educational institutions and teacher profiles necessary for the effective incorporation of participation in EI. Likewise, there are elements and initiatives with innovative potential that have participation as an approach, indicator, strategy, and educational experience. The differences include the degree of prioritisation of innovations and the tensions inherent to the political, social and cultural scenarios in which early childhood education is developed. The main challenge highlighted is the importance of modifying the training and continuing education of EI professionals, as they are responsible for implementing innovations in practice.
Regarding the initial training of Chilean early childhood educators, the results underscore the ongoing university reforms that aim to align with changes in EI at the system level, incorporating participation as a cross-cutting element in teaching models, curricular plans, and university management practices. Based on the challenges and tensions identified by the students, the educators developed a proposal to articulate the main criteria to be considered in improving initial teacher training on participation in EI (FIDPEI because of its acronym in Spanish)
Asthma due to exposure to allergens and other environmental pollutants: inflammatory and immunologic response
Get PDFLa contaminació atmosfèrica s'ha convertit en un problema crític per a la salut mundial, ja que contribueix significativament al desenvolupament i agreujament de les malalties respiratòries. Entre les fonts de contaminació atmosfèrica, el trànsit rodat constitueix la principal causa en les zones urbanes. Les emissions relacionades amb el trànsit estan conformades principalment per partícules de fuita dièsel (DEPs). Els DEPs indueixen estrès oxidatiu, inflamació i desregulació immunitària. Encara que s'han realitzat estudis sobre els efectes de la contaminació en malalties respiratòries com l'asma, sobretot en poblacions vulnerables com els nens i els ancians, les vies immunològiques específiques -especialment en individus sans- segueixen sense conèixer-se bé.
Aquesta tesi doctoral pretén identificar els mecanismes pels quals l'exposició a la contaminació atmosfèrica indueix efectes nocius en individus amb malalties respiratòries cròniques, concretament asma, i comparar aquests mecanismes amb els quals afecten individus sans.
En el capítol 1 es va determinar el potencial immunomodulador dels DEPs després d'una exposició a curt, mitjà i llarg termini en un model murino de ratolins sans. Es va determinar que els DEPs induïen una resposta immunitària en dues fases en els nostres ratolins sans. La primera fase, equivalent a una exposició curta a DEPs, es caracteritza per una disminució dels paràmetres funcionals pulmonars a causa d'un estat inflamatori mediat per respostes neutròfiles i eosinofíliques, que afecta principalment les vies respiratòries petites. Durant aquesta breu exposició, els macròfags alveolars (AM) fagocitan les DEPs embargament, amb una acumulació elevada de DEPs, els AM poden sofrir un esgotament que porti al reclutament de neutròfils, però que també indueixi una diferenciació dels monòcits inflamatoris en macròfags intersticials (EL MEU), la qual cosa podria culminar en un canvi de la subpoblació de macròfags i en un microambient proinflamatori. En la segona fase, els ratolins sans recuperen els paràmetres de funció pulmonar amb valors similars als dels ratolins no exposats, i ja no hi ha inflamació mediata per eosinofília-neutrofilia. Els macròfags residents en el teixit restant sofreixen un procés d'esgotament que pot culminar en la pèrdua de la seva capacitat fagocítica. En resposta, les cèl·lules dendrítiques (CD) substitueixen als macròfags en la regulació de la resposta immunitària, actuant com a intermediaris clau en el canvi d'una resposta innata a una adaptativa. L'exposició contínua al DEPs pot desencadenar mecanismes immunitaris que predisposen als individus sans a un microambient proinflamatori i hiperreactivo.
El capítol 2 presenta els resultats d'un estudi prospectiu, observacional en la vida real realitzat en pacients asmàtics i un grup de control sa després d'una exposició de curta durada a dos ambients, un contaminat enfront d'un altre no contaminat, determinant la funció pulmonar, l'estrès oxidatiu i els biomarcadores inflamatoris i immunitaris. Aquest capítol aprofundeix en els diferents mecanismes pels quals la contaminació ambiental pot deteriorar la salut respiratòria no sols dels pacients asmàtics, sinó també de les persones sanes després d'una breu exposició a la contaminació atmosfèrica. No es van establir diferències en la funció pulmonar. No obstant això, es van determinar alteracions immunològiques significatives durant aquest capítol. En els individus sans, existeix una supressió adaptativa de l'activitat immunitària per a mitigar la inflamació excessiva desencadenada pels contaminants amb l'augment de quimioatrayentes (CXCL8 i CCL2) i citocines reguladores (IL7) i una reducció de les citocines remodeladoras de teixits (OSM i HGF). Per contra, els asmàtics presenten una resposta inflamatòria més marcada, mediada principalment per IL1β i IL15, probablement a causa de la inflamació crònica preexistent. Tots dos grups presentaven un mecanisme comú per l'augment de CSF2 i IL17F que conduïa a l'activació de macròfags, neutròfils i cèl·lules Th17.La contaminación atmosférica se ha convertido en un problema crítico para la salud mundial, ya que contribuye significativamente al desarrollo y agravamiento de las enfermedades respiratorias. Entre las fuentes de contaminación atmosférica, el tráfico rodado constituye la principal causa en las zonas urbanas. Las emisiones relacionadas con el tráfico están conformadas principalmente por partículas de escape diésel (DEPs). Los DEPs inducen estrés oxidativo, inflamación y desregulación inmunitaria. Aunque se han realizado estudios sobre los efectos de la contaminación en enfermedades respiratorias como el asma, sobre todo en poblaciones vulnerables como los niños y los ancianos, las vías inmunológicas específicas -especialmente en individuos sanos- siguen sin conocerse bien.
Esta tesis doctoral pretende identificar los mecanismos por los que la exposición a la contaminación atmosférica induce efectos nocivos en individuos con enfermedades respiratorias crónicas, concretamente asma, y comparar estos mecanismos con los que afectan a individuos sanos.
En el capítulo 1 se determinó el potencial inmunomodulador de los DEPs tras una exposición a corto, medio y largo plazo en un modelo murino de ratones sanos. Se determinó que los DEPs inducían una respuesta inmunitaria en dos fases en nuestros ratones sanos. La primera fase, equivalente a una exposición corta a DEPs, se caracteriza por una disminución de los parámetros funcionales pulmonares debido a un estado inflamatorio mediado por respuestas neutrófilas y eosinofílicas, que afecta principalmente a las vías respiratorias pequeñas. Durante esta breve exposición, los macrófagos alveolares (AM) fagocitan las DEPs embargo, con una acumulación elevada de DEPs, los AM pueden sufrir un agotamiento que lleve al reclutamiento de neutrófilos, pero que también induzca una diferenciación de los monocitos inflamatorios en macrófagos intersticiales (MI), lo que podría culminar en un cambio de la subpoblación de macrófagos y en un microambiente proinflamatorio. En la segunda fase, los ratones sanos recuperan los parámetros de función pulmonar con valores similares a los de los ratones no expuestos, y ya no hay inflamación mediada por eosinofilia-neutrofilia. Los macrófagos residentes en el tejido restante sufren un proceso de agotamiento que puede culminar en la pérdida de su capacidad fagocítica. En respuesta, las células dendríticas (CD) sustituyen a los macrófagos en la regulación de la respuesta inmunitaria, actuando como intermediarios clave en el cambio de una respuesta innata a una adaptativa. La exposición continua al DEPs puede desencadenar mecanismos inmunitarios que predisponen a los individuos sanos a un microambiente proinflamatorio e hiperreactivo.
El capítulo 2 presenta los resultados de un estudio prospectivo, observacional en la vida real realizado en pacientes asmáticos y un grupo de control sano tras una exposición de corta duración a dos ambientes, uno contaminado frente a otro no contaminado, determinando la función pulmonar, el estrés oxidativo y los biomarcadores inflamatorios e inmunitarios. Este capítulo profundiza en los distintos mecanismos por los que la contaminación ambiental puede deteriorar la salud respiratoria no sólo de los pacientes asmáticos, sino también de las personas sanas tras una breve exposición a la contaminación atmosférica. No se establecieron diferencias en la función pulmonar. Sin embargo, se determinaron alteraciones inmunológicas significativas durante este capítulo. En los individuos sanos, existe una supresión adaptativa de la actividad inmunitaria para mitigar la inflamación excesiva desencadenada por los contaminantes con el aumento de quimioatrayentes (CXCL8 y CCL2) y citocinas reguladoras (IL7) y una reducción de las citocinas remodeladoras de tejidos (OSM y HGF). Por el contrario, los asmáticos presentan una respuesta inflamatoria más marcada, mediada principalmente por IL1β e IL15, probablemente debido a la inflamación crónica preexistente. Ambos grupos presentaban un mecanismo común por el aumento de CSF2 e IL17F que conducía a la activación de macrófagos, neutrófilos y células Th17.Air pollution has emerged as a critical global health issue, significantly contributing to the development and exacerbation of respiratory diseases. Among the sources of air pollution, road traffic constitutes the main cause in urban areas. Traffic-related emissions are conformed mainly by diesel exhaust particles (DEPs), which have been recognized by the World Health Organization (WHO) as one of the most harmful components of air pollution, as they penetrate the lungs producing a carcinogenic effect and disrupting immune and respiratory function. Concretely, DEPs induce oxidative stress, inflammation, and immune dysregulation. While studies have explored the effects of pollution on respiratory diseases such as asthma, particularly in vulnerable populations like children and the elderly, the specific immunological pathways—especially in healthy individuals—remain poorly understood.
This PhD thesis aims to identify the mechanisms by which air pollution exposure induces harmful effects in individuals with chronic respiratory diseases, specifically asthma, and to compare these mechanisms with those affecting healthy individuals.
Article 1 determined the immunomodulatory potential of DEPs after a short-, mid- and long-time exposure in a murine model of healthy mice. It was determined DEPs induced a two-phase immune response in our healthy mice. The first phase, equivalent to short DEPs exposure, is characterized by a decrease in lung functional parameters due to an inflammatory state mediated by neutrophilic and eosinophilic responses, affecting primarily the small airways. During this short exposure alveolar macrophages (AM) phagocytose DEPs to clear both lumen and tissue. However, with high DEPs accumulation AM may undergo depletion leading to neutrophilic recruitment, but also inducing a differentiation of inflammatory monocytes into interstitial macrophages (IM), which could culminate in a switch of the macrophage subpopulation and make the tissue a pro-inflammatory microenvironment. In the second phase, healthy mice recover the lung function parameters with values similar to those in non-exposed mice, and there is no more eosinophilia- neutrophilia-mediated inflammation. The remaining tissue resident macrophages undergo an exhaustion process which may culminate in the loss of their phagocytic capacity. In response, dendritic cells (DCs) replace macrophages in regulating the immune response, acting as key intermediators in the change from an innate to an adaptive response. All these data suggest that continuous DEPs exposure triggers immune mechanisms that predispose healthy individuals to a pro-inflammatory and hyper-reactive microenvironment.
Article 2 presents the results of a prospective, observational in real-life study performed in asthmatic patients and a healthy control group after a short-term exposure (2-hour) to two environments, a polluted vs a non-polluted environment, determining the lung function, oxidative stress, inflammatory and immune biomarkers. This article deeps on the different mechanisms by which environmental pollution can deteriorate the respiratory health of not only asthmatic patients, but also healthy people after a short exposure to air pollution. Prolonged exposure to pollutants leads to persistent oxidative stress and systemic inflammation, which have been linked to the progression of respiratory diseases, accelerated lung function decline, and increased asthma risk. No differences in the lung function were stablished. However, significant immune alterations were determined during this article. In healthy individuals, there is an adaptive suppression of immune activity to mitigate the excessive inflammation triggered by pollutants with the increase of chemoattract (CXCL8 and CCL2) and regulatory cytokines (IL7) and a reduction of tissue remodeling cytokines (OSM and HGF). Conversely, asthmatics present a more marked inflammatory response, primarily mediated by IL1β and IL15, probably due to the pre-existing chronic inflammation. Both groups presented a common mechanism by the increase of CSF2 and IL17F leading to the activation of macrophages, neutrophils and Th17 cells.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin