Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Análisis, Impacto y Costos de la Accidentabilidad de Tránsito en Chile y en la Industria de Transporte de Carga por Carretera
Get PDFLa tesi següent busca analitzar les causes dels accidents de trànsit a Xile, amb l'objectiu d'avaluar possibles mesures que permetin reduir els sinistres a nivell nacional i millorar la rendibilitat de les empreses de transport, indústria amb el pitjor índex de sinistralitat. Això considerant el context nacional i les bones pràctiques internacionals. A més, s'intenta explicar si la sinistralitat afecta negativament els resultats econòmics de Xile i de les empreses de transport de càrrega per carretera.
Per aconseguir això, es considera l'anàlisi de les dimensions següents: Econòmica, social, legal, factors humans i la seva causalitat.
L'estudi mostra que els accidents de trànsit a Xile tenen un alt impacte social i econòmic i representen el 2,2 % del PIB. El país està entre els primers de l'OCDE en morts per accidents i no va aconseguir complir la meta de reduir-les en un 50 % entre el 2010 i el 2020. Encara que hi va haver avenços legals, persisteixen problemes en fiscalització, aplicació de normes i coordinació institucional. Entre el 2000 i el 2020, el 93,7 % de les morts es van deure a factors humans. A més, es van detectar inconsistències als registres oficials i una major incidència de morts en zones rurals, joves i homes.
Donat el context, implementar mesures internacionals reeixides podria haver evitat 11.913 morts a Xile entre el 2000 i el 2021, generant un estalvi socioeconòmic de USD 42.081 milions. Al transport de càrrega, s'haurien evitat 634 morts, amb un estalvi estimat de USD 2.239 milions.
La sinistralitat en el transport de càrrega per carretera afecta els resultats financers, però les empreses amb més producció, rendibilitat i patrimoni aconsegueixen mitigar els seus costos gràcies a una gestió millor i una estructura organitzacional sòlida.
L'anàlisi mostra que Xile té un context favorable per aplicar mesures internacionals amb èxit i encara que els costos inicials són alts, estudis indiquen que són manejables per la seva favorable relació cost-benefici.La siguiente tesis busca analizar las causas de los accidentes de tránsito en Chile, con el objetivo de evaluar posibles medidas que permitan reducir los siniestros a nivel nacional y mejorar la rentabilidad de las empresas de transporte, industria con el peor índice de siniestralidad. Lo anterior considerando el contexto nacional y las buenas prácticas internacionales. Además, se intenta explicar si la siniestralidad afecta negativamente los resultados económicos de Chile y de las empresas de transporte de carga por carretera.
Para lograr lo anterior, se considera el análisis de las siguientes dimensiones: Económica, social, legal, factores humanos y su causalidad.
El estudio muestra que los accidentes de tránsito en Chile tienen un alto impacto social y económico, representando el 2,2 % del PIB. El país está entre los primeros de la OCDE en muertes por accidentes y no logró cumplir la meta de reducirlas en un 50 % entre 2010 y 2020. Aunque hubo avances legales, persisten problemas en fiscalización, aplicación de normas y coordinación institucional. Entre 2000 y 2020, el 93,7 % de las muertes se debieron a factores humanos. Además, se detectaron inconsistencias en los registros oficiales y una mayor incidencia de muertes en zonas rurales, jóvenes y hombres.
Dado el contexto, implementar medidas internacionales exitosas podría haber evitado 11.913 muertes en Chile entre 2000 y 2021, generando un ahorro socioeconómico de USD 42.081 millones. En el transporte de carga, se habrían evitado 634 muertes, con un ahorro estimado de USD 2.239 millones.
La siniestralidad en el transporte de carga por carretera afecta los resultados financieros, pero las empresas con mayor producción, rentabilidad y patrimonio logran mitigar sus costos gracias a una mejor gestión y una estructura organizacional sólida.
El análisis muestra que Chile tiene un contexto favorable para aplicar medidas internacionales exitosas y aunque los costos iniciales son altos, estudios indican que son manejables por su favorable relación costo-beneficio.The following thesis seeks to analyze the causes of traffic accidents in Chile, with the aim of evaluating possible measures to reduce accidents nationwide and improve the profitability of transportation companies, the industry with the worst accident rate. This is done by considering the national context and international best practices. In addition, it attempts to explain whether accident rates negatively affect the economic results of Chile and road freight transport companies.
To achieve this, the following dimensions are analyzed: economic, social, legal, human factors, and their causality.
The study shows that traffic accidents in Chile have a high social and economic impact, representing 2.2 % of GDP. The country is among the top OECD countries in accident-related deaths and failed to meet the goal of reducing them by 50 % between 2010 and 2020. Although legal progress has been made, problems persist in oversight, enforcement, and institutional coordination. Between 2000 and 2020, 93.7 % of deaths were due to human factors. Furthermore, inconsistencies in official records were detected, as well as a higher incidence of deaths in rural areas, among young people, and among men.
Given this context, implementing successful international measures could have prevented 11,913 deaths in Chile between 2000 and 2021, generating socioeconomic savings of USD 42.081 billion. In freight transport, 634 deaths would have been avoided, with an estimated savings of USD 2.239 billion.
Accidents in road freight transport affect financial results, but companies with higher production, profitability, and equity are able to mitigate their costs thanks to better management and a solid organizational structure.
The analysis shows that Chile has a favorable context for implementing successful international measures, and although the initial costs are high, studies indicate that they are manageable due to their favorable cost-benefit ratio
Transition Metal- Catalyzed Functional Group Transfer: Photoredox CN Transfer from Acetonitrile and Electrochemical O Transfer from Water
No full textAquesta tesi doctoral desenvolupa estratègies catalítiques que permeten l'activació sostenible d'enllaços i la transferència de grups funcionals utilitzant acetonitril i aigua com a matèries primeres segures i abundants. El treball es centra en enllaços inerts C–CN, C–H i C=C en condicions fotoredox i electroquímiques, amb l'objectiu d'establir metodologies suaus i eficients. Es va optimitzar un sistema dual de níquel/fotoredox per a la cianació d'halurs d'aril i triflats utilitzant acetonitril com a substitut de cianur estable al laboratori. Aquesta estratègia es va estendre a la hidrocianació d'alquens, aconseguint la formació selectiva anti-Markovnikov de nitrils lineals amb una àmplia tolerància a grups funcionals. Estudis mecanístics que empraven marcatge amb 13C, voltamperometria cíclica, anàlisi UV-Vis i DFT van confirmar la incorporació de CN derivada de l'acetonitril, intermediaris de Ni(0) i transmetal·lació entre espècies {Ni–CN} i {Ni–Ar}, aclarint el paper de l'AlCl3 en la ruptura de l'enllaç C–CN. A més, es van establir sistemes electrocatalítics i fotocatalítics basats en ferro per a l'epoxidació d'olefines utilitzant aigua com a donant d'oxigen. El sistema electrocatalític [Fe(OTf)2(dMMMCP)] va permetre l'epoxidació alifàtica selectiva, mentre que l'enfocament fotocatalític sensibilitzat amb Ru va afavorir les olefines riques en electrons.
Aquesta tesi demostra plataformes catalítiques versàtils per a la cianació, la hidrocianació i l'epoxidació unificades per llum o activació electroquímica. Integrant el cribratge d'alt rendiment amb la perspectiva mecanística, estableix un marc generalitzable per a la transferència sostenible de grups funcionals utilitzant molècules simples.Esta tesis desarrolla estrategias catalíticas que permiten la activación sostenible de enlaces y la transferencia de grupos funcionales utilizando acetonitrilo y agua como materias primas seguras y abundantes. El trabajo se centra en enlaces inertes C–CN, C–H y C=C en condiciones fotorredox y electroquímicas, con el objetivo de establecer metodologías suaves y eficientes. Se optimizó un sistema dual níquel/fotorredox para la cianación de haluros de arilo y triflatos utilizando acetonitrilo como sustituto de cianuro estable en laboratorio. Esta estrategia se extendió a la hidrocianación de alquenos, logrando la formación selectiva anti-Markovnikov de nitrilos lineales con amplia tolerancia de grupos funcionales. Estudios mecanísticos que emplean marcaje con 13C, voltamperometría cíclica, UV-Vis y análisis DFT confirmaron la incorporación de CN derivados del acetonitrilo, intermediarios de Ni(0) y transmetalación entre especies {Ni–CN} y {Ni–Ar}, aclarando el papel del AlCl3 en la escisión del enlace C–CN. Además, se establecieron sistemas electrocatalíticos y fotocatalíticos basados en hierro para la epoxidación de olefinas utilizando agua como donante de oxígeno. El sistema electrocatalítico [Fe(OTf)2(dMMMCP)] permitió la epoxidación alifática selectiva, mientras que el enfoque fotocatalítico sensibilizado con Ru favoreció las olefinas ricas en electrones.
Esta tesis demuestra plataformas catalíticas versátiles para la cianación, la hidrocianación y la epoxidación, unificadas mediante activación lumínica o electroquímica. Al integrar el cribado de alto rendimiento con el conocimiento mecanístico, se establece un marco generalizable para la transferencia sostenible de grupos funcionales utilizando moléculas simples.This dissertation develops catalytic strategies that enable sustainable bond activation and functional group transfer using acetonitrile and water as safe, abundant feedstocks. The work targets inert C–CN, C–H, and C=C bonds under photoredox and electrochemical conditions, aiming to establish mild and efficient methodologies. A nickel/photoredox dual system was optimized for the cyanation of aryl halides and triflates using acetonitrile as a bench-stable cyanide surrogate. This strategy was extended to the hydrocyanation of alkenes, achieving anti-Markovnikov selective formation of linear nitriles with broad functional group tolerance. Mechanistic studies employing 13C-labeling, cyclic voltammetry, UV–Vis, and DFT analysis confirmed acetonitrile-derived CN incorporation, Ni(0) intermediates, and transmetallation between {Ni–CN} and {Ni–Ar} species, clarifying the role of AlCl3 in C–CN bond cleavage.
Additionally, iron-based electro- and photocatalytic systems were established for olefin epoxidation using water as the oxygen donor. The electrocatalytic [Fe(OTf)2(dMMMCP)] system enabled selective aliphatic epoxidation, while the Ru-sensitized photocatalytic approach favored electron-rich olefins.
This thesis demonstrates versatile catalytic platforms for cyanation, hydrocyanation, and epoxidation unified by light or electrochemical activation. By integrating high-throughput screening with mechanistic insight, it establishes a generalizable framework for sustainable functional group transfer using simple molecules."Universitat Rovira i Virgili. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Química
Anàlisi de les complicacions més freqüents de l'infart agut de miocardi: de la insuficiència cardíaca a la fibril·lació auricular. Mortalitat en fase aguda i pronòstic a llarg termini
No full textLa cardiopatia isquèmica continua sent una de les principals causes de mortalitat, malgrat els avenços terapèutics i la implementació de xarxes de reperfusió precoç. L’infart agut de miocardi (IAM), i especialment les seves complicacions com la insuficiència cardíaca (IC), el xoc cardiogènic i la fibril·lació auricular (FA), condicionen de forma determinant el pronòstic vital a curt i llarg termini. En aquest context, la identificació de factors pronòstics esdevé clau per optimitzar el maneig i la supervivència dels pacients.
L’objectiu principal d’aquesta tesi és aprofundir en l’avaluació de factors clínics, electrocardiogràfics i bioquímics per optimitzar l’estratificació de risc i millorar la predicció de desenllaços a curt i llarg termini en pacients amb IAM, especialment quan aquest es complica amb IC o FA. Per assolir aquest objectiu, s’han realitzat tres estudis originals basats en un registre prospectiu de pacients amb IAM ingressats a la Unitat de Cures Agudes Cardiològiques d’un hospital terciari, i en el cas de l’estudi sobre la FA, s’han obtingut dades de pacients ingressats en dos centres amb disponibilitat de Codi IAM.
El primer estudi compara la mortalitat a curt i llarg termini de pacients amb IAM complicat amb xoc cardiogènic segons la presència o no d’elevació del segment ST a l’ECG inicial. El segon treball avalua la capacitat pronòstica de dos biomarcadors emergents, l’angiopoetina-2 (ANGPT-2) i el factor induïble per hipòxia 1 alfa (HIF-1α), determinats durant la fase aguda de l’IAM amb elevació de l’ST (IAMEST) complicat amb IC. A més, s’examina la seva capacitat per millorar la discriminació de risc més enllà de biomarcadors ja establerts, com el NT-proBNP. Finalment, el tercer estudi analitza l’impacte de la FA com a complicació durant la fase aguda de l’IAMEST, determinant la seva relació amb mortalitat, recurrència de la pròpia arrítmia i risc d’ictus tromboembòlic a llarg termini.
Els resultats obtinguts mostren que els pacients amb xoc cardiogènic i IAMEST presenten una mortalitat als 30 dies aproximadament un 40% superior en comparació als pacients sense elevació de l’ST, mentre que a llarg termini, els pacients amb IAMSEST acumulen una mortalitat més elevada, probablement deguda a una major càrrega de comorbiditats i malaltia coronària multivas. En relació als biomarcadors, tant l’ANGPT-2 com l’HIF-1α s’associen de forma independent amb mortalitat a 30 dies, destacant l’HIF-1α pel seu valor addicional en models combinats amb variables clíniques i NT-proBNP. Malgrat això, cap dels dos biomarcadors mostra associacions significatives amb mortalitat o complicacions a llarg termini. Respecte a la FA com a complicació de l’IAMEST, aquesta s’ha associat a major incidència de IC, xoc cardiogènic i mortalitat intrahospitalària. Durant el seguiment, es detecta que els pacients amb FA presenten un risc tres vegades superior de recurrència de l’arrítmia i una mortalitat global més elevada, tot i que no s’han observat diferències significatives en la incidència d’ictus entre grups.
Aquest treball posa de manifest que eines clíniques clàssiques com l’ECG segueixen tenint un paper fonamental en l’estratificació de risc dels pacients amb IAM complicat amb xoc cardiogènic, i que determinats biomarcadors emergents podrien complementar les eines pronòstiques ja establertes, especialment per l’avaluació de risc a curt termini. A més, la FA durant la fase aguda de l’IAMEST implica un seguiment acurat per prevenir recurrències i complicacions derivades, reforçant la necessitat d’una estratègia de maneig individualitzada. En conjunt, aquestes troballes contribueixen a avançar en l’estratificació de risc i podrien afavorir la presa de decisions terapèutiques individualitzades i més ajustades en pacients amb IAM d’alt risc.La cardiopatía isquémica continúa siendo una de las principales causas de mortalidad, a pesar de los avances terapéuticos y la implementación de redes de reperfusión precoz. El infarto agudo de miocardio (IAM), y especialmente sus complicaciones como la insuficiencia cardíaca (IC), el shock cardiogénico y la fibrilación auricular (FA), condicionan de forma determinante el pronóstico vital a corto y largo plazo. En este contexto, la identificación de factores pronósticos se convierte en clave para optimizar el manejo y la supervivencia de los pacientes.
El objetivo principal de esta tesis es profundizar en la evaluación de factores clínicos, electrocardiográficos y bioquímicos para optimizar la estratificación de riesgo y mejorar la predicción de desenlaces a corto y largo plazo en pacientes con IAM, especialmente cuando este se complica con IC o FA. Para alcanzar este objetivo, se han realizado tres estudios originales basados en un registro prospectivo de pacientes con IAM ingresados en la Unidad de Cuidados Agudos Cardiológicos de un hospital terciario, y en el caso del estudio sobre la FA, se han obtenido datos de pacientes ingresados en dos centros con disponibilidad de Código IAM.
El primer estudio compara la mortalidad a corto y largo plazo de pacientes con IAM complicado con shock cardiogénico según la presencia o no de elevación del segmento ST en el ECG inicial. El segundo trabajo evalúa la capacidad pronóstica de dos biomarcadores emergentes, la angiopoyetina-2 (ANGPT-2) y el factor inducible por hipoxia 1 alfa (HIF-1α), determinados durante la fase aguda del IAM con elevación del ST (IAMEST) complicado con IC. Además, se examina su capacidad para mejorar la discriminación de riesgo más allá de biomarcadores ya establecidos, como el NT-proBNP. Finalmente, el tercer estudio analiza el impacto de la FA como complicación durante la fase aguda del IAMEST, determinando su relación con mortalidad, recurrencia de la propia arritmia y riesgo de ictus tromboembólico a largo plazo.
Los resultados obtenidos muestran que los pacientes con shock cardiogénico e IAMEST presentan una mortalidad a los 30 días aproximadamente un 40% superior en comparación con los pacientes sin elevación del ST, mientras que a largo plazo, los pacientes con IAMSEST acumulan una mortalidad más elevada, probablemente debida a una mayor carga de comorbilidades y enfermedad coronaria multivaso. En relación con los biomarcadores, tanto la ANGPT-2 como el HIF-1α se asocian de forma independiente con mortalidad a 30 días, destacando el HIF-1α por su valor adicional en modelos combinados con variables clínicas y NT-proBNP. A pesar de ello, ninguno de los dos biomarcadores muestra asociaciones significativas con mortalidad o complicaciones a largo plazo. Respecto a la FA como complicación del IAMEST, esta se ha asociado a mayor incidencia de IC, shock cardiogénico y mortalidad intrahospitalaria. Durante el seguimiento, se detecta que los pacientes con FA presentan un riesgo tres veces superior de recurrencia de la arritmia y una mortalidad global más elevada, aunque no se han observado diferencias significativas en la incidencia de ictus entre grupos.
Este trabajo pone de manifiesto que herramientas clínicas clásicas como el ECG siguen teniendo un papel fundamental en la estratificación de riesgo de los pacientes con IAM complicado con shock cardiogénico, y que determinados biomarcadores emergentes podrían complementar las herramientas pronósticas ya establecidas, especialmente para la evaluación del riesgo a corto plazo. Además, la FA durante la fase aguda del IAMEST implica un seguimiento cuidadoso para prevenir recurrencias y complicaciones derivadas, reforzando la necesidad de una estrategia de manejo individualizada. En conjunto, estos hallazgos contribuyen a avanzar en la estratificación de riesgo y podrían favorecer la toma de decisiones terapéuticas individualizadas y más ajustadas en pacientes con IAM de alto riesgo.Ischemic heart disease remains one of the main causes of mortality, despite therapeutic advances and the implementation of early reperfusion networks. Acute myocardial infarction (AMI), and especially its complications such as heart failure (HF), cardiogenic shock and atrial fibrillation (AF), strongly determine short- and long-term vital prognosis. In this context, the identification of prognostic factors is key to optimizing patient management and survival.
The objective of this thesis is to deepen the evaluation of clinical, electrocardiographic and biochemical factors to optimise risk stratification and improve the prediction of short- and long-term outcomes in patients with AMI, especially when complicated by HF or AF. To achieve this objective, three original studies have been conducted on a prospective registry of patients with AMI admitted to the Acute Cardiac Care Unit of a tertiary hospital, and in the case of the AF study, data were obtained from patients admitted to two centres with an available emergency reperfusion network. The first study compares short- and long-term mortality in patients with AMI complicated by cardiogenic shock according to the presence or absence of ST-segment elevation on the initial ECG. The second study evaluates the prognostic capacity of two emerging biomarkers, angiopoietin-2 (ANGPT-2) and hypoxia-inducible factor 1 alpha (HIF-1α), determined during the acute phase of ST-elevation AMI (STEMI) complicated by HF. In addition, it examines their ability to improve risk discrimination beyond already established biomarkers, such as NT-proBNP. Finally, the third study analyses the impact of AF as a complication during the acute phase of STEMI, determining its relationship with mortality, recurrence of the arrhythmia, and long-term thromboembolic stroke risk.
The results obtained show that patients with cardiogenic shock and STEMI have approximately 40% higher 30-day mortality compared to patients without ST-segment elevation, whereas in the long term, patients with NSTEMI accumulate higher mortality, probably due to a higher burden of comorbidities and multivessel coronary disease. Regarding biomarkers, both ANGPT-2 and HIF-1α are independently associated with 30-day mortality, with HIF-1α standing out for its additional value in models combined with clinical variables and NT-proBNP. However, neither biomarker shows significant associations with long-term mortality or complications. As for AF as a complication of STEMI, it is associated with a higher incidence of HF, cardiogenic shock and in-hospital mortality. During follow-up, patients with AF have a threefold higher risk of recurrence of the arrhythmia and higher overall mortality, although no significant differences have been observed in the incidence of stroke between groups.
This work highlights that classic clinical tools such as the ECG continue to play a fundamental role in risk stratification in patients with complicated AMI, and that emerging biomarkers could complement already established prognostic tools, especially for short-term risk assessment. Moreover, AF as an acute complication of STEMI implies close follow-up to prevent recurrences and derived complications, reinforcing the need for an individualized management strategy. Overall, these findings contribute to refining risk stratification and may facilitate more precise and personalized therapeutic decision-making in patients with high-risk myocardial infarction.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin
Genealogía autoetnográfica de mujeres payasas en Colombia: poéticas y performatividades de la comicidad femenina.
Get PDFAquesta tesi explora el panorama de les pallasses contemporànies a Colòmbia, examinant les seves arrels històriques, els seus universos artístics i el seu significat sociopolític. Utilitza un enfocament riSomático, com a metodologia que integra teories del riure i pensament rizomático per a analitzar els processos creatius de les pallasses des d'una perspectiva somàtica. La recerca aborda una bretxa en els estudis del clown en centrar-se en les contribucions de les dones en aquest camp, particularment en el context colombià. L'estudi connecta les tradicions del clown amb teories ecofeministes, emfatitzant el paper de l'actuació còmica de dones com a vehicle d'agència i acció social. Des dels postulats teòrics, pràctics i metodològics, cerca desconstruir les oposicions binàries i explorar el femení com a qualitat ontològica dins del clown. La recerca es basa en un procés autoetnográfico que posa en diàleg el treball de camp, l'anàlisi poètica i les gramàtiques creatives, oferint una comprensió multifacètica d'aquesta manera d'art en evolució. La payasería de dones es revela com una eina poderosa per a la sanació, la construcció de pau i la transformació cultural, en el context de la història de violència i desigualtat social de Colòmbia.Esta tesis explora el panorama de las payasas contemporáneas en Colombia, examinando sus raíces históricas, sus universos artísticos y su significado sociopolítico. Utiliza un enfoque riSomático, como metodología que integra teorías de la risa y pensamiento rizomático para analizar los procesos creativos de las payasas desde una perspectiva somática. La investigación aborda una brecha en los estudios del clown al centrarse en las contribuciones de las mujeres en este campo, particularmente en el contexto colombiano. El estudio conecta las tradiciones del clown con teorías ecofeministas, enfatizando el papel de la actuación cómica de mujeres como vehículo de agencia y acción social. Desde los postulados teóricos, prácticos y metodológicos, busca deconstruir las oposiciones binarias y explorar lo femenino como cualidad ontológica dentro del clown. La investigación se basa en un proceso autoetnográfico que pone en diálogo el trabajo de campo, el análisis poético y las gramáticas creativas, ofreciendo una comprensión multifacética de esta forma de arte en evolución. La payasería de mujeres se revela como una herramienta poderosa para la sanación, la construcción de paz y la transformación cultural, en el contexto de la historia de violencia y desigualdad social de Colombia.This thesis explores the landscape of contemporary female clowns in Colombia, examining their historical roots, artistic universes, and sociopolitical significance. It employs a riSomatic approach, a methodology that integrates theories of laughter and rhizomatic thinking to analyze the creative processes of these clowns from a somatic perspective. The research addresses a gap in clown studies by focusing on the contributions of women in this field, particularly within the Colombian context. The study connects clowning traditions with ecofeminist theories, emphasizing the role of women's comedic performance as a vehicle for agency and social action. From theoretical, practical, and methodological standpoints, it seeks to deconstruct binary oppositions and explore the feminine as an ontological quality within clowning. The research is based on an autoethnographic process that brings fieldwork, poetic analysis, and creative grammars into dialogue, offering a multifaceted understanding of this evolving art form. Female clowning is revealed as a powerful tool for healing, peacebuilding, and cultural transformation within the context of Colombia's history of violence and social inequality.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Humanitat
Polish refugees detained in Spain during the Second World War
Get PDFThe dissertation explores the experiences of Polish refugees who, during the Second World War, escaped from France into Spain by clandestinely crossing the Pyrenees and were detained by Spanish authorities due to their irregular entry into the country. The research traces their journey from the moment they decided to flee through to their perilous crossing of the Pyrenees and subsequent captivity in Spain and finally their eventual liberation and departure to further destinations. It also analyses the activity of key actors they encountered: the Spanish authorities, the representation of the Polish government-in-exile, and private American relief organizations operating in Spain. Thanks to the inclusion in the study of both ethnic/Christian Poles and Polish Jews, the dissertation examines whether religious or ethnic background influenced their experience, situation, treatment by various institutions, and opportunities in exile. Moreover, it investigates other factors shaping the stance of Polish refugees in Spain, such as age, gender, or profession, and explores how various groups of Polish refugees perceived and recalled their wartime stay in Spain.Esta tesis analiza las experiencias de los refugiados polacos que durante la Segunda Guerra Mundial escaparon de Francia hacia España cruzando clandestinamente los Pirineos y fueron detenidos por las autoridades españolas debido a su entrada irregular en el país. La investigación sigue su recorrido desde el momento en que decidieron huir hasta que fueron liberados y emigraron a otros destinos, pasando por la peligrosa travesía de los Pirineos y su posterior cautiverio en España. También analiza la actividad de los principales actores con los que entraron en contacto: las autoridades españolas, la representación del Gobierno polaco en el exilio y las organizaciones privadas de ayuda norteamericanas que operaban en España. Gracias a la inclusión en el estudio tanto de polacos étnicos/cristianos como de judíos polacos, la tesis examina si el origen religioso o étnico influyó en su experiencia y situación, en el trato recibido por parte de varias instituciones y en las oportunidades que tuvieron en el exilio. Además, la tesis investiga otros factores que influyeron en la situación de los refugiados polacos en España, como la edad, el género o la profesión, y explora cómo percibieron y recordaron su estancia en España durante la guerra distintos grupos de refugiados polacos.Aquesta tesi analitza les experiències dels refugiats polonesos que durant la Segona Guerra Mundial van escapar de França cap a Espanya travessant clandestinament els Pirineus i van ser detinguts per les autoritats espanyoles a causa de la seva entrada irregular al país. La recerca segueix el seu recorregut des del moment en què van decidir fugir fins que van ser alliberats i van emigrar a altres destinacions, passant per la perillosa travessa dels Pirineus i la posterior captivitat a Espanya. També analitza l'activitat dels principals actors amb els quals van entrar en contacte: les autoritats espanyoles, la representació del Govern polonès a l'exili i les organitzacions privades nord-americanes de socors que operaven a Espanya. Gràcies a la inclusió en l'estudi tant de polonesos ètnics/cristians com de jueus polonesos, la tesi examina si l'origen religiós o ètnic va influir en la seva experiència i situació, en el tracte rebut per part de diverses institucions i en les oportunitats que van tenir a l'exili. A més, la tesi investiga altres factors que van configurar la situació dels refugiats polonesos a Espanya, com l'edat, el gènere o la professió, i explora com van percebre i recordar la seva estada a Espanya durant la guerra diferents grups de refugiats polonesos.Arts i humanitat
Improving memory access efficiency for real-time rendering in tile-based GPU architectures
No full text(English) Following the growing demands of applications mobile GPUs have greatly evolved in the past decade with expectations for continued advancement. These developments must address the rising performance demands and prioritize energy efficiency to accommodate the energy and temperature constraints of battery-powered, handheld devices. Main memory accesses are one of the main sources of energy consumption and occasionally a source of performance bottleneck in GPUs. The adoption of Tile-Based Rendering (TBR) architecture for many mobile GPUs in the late 1990s, marks a leap towards energy efficiency for mobile GPUs by enhancing locality and minimizing bandwidth-intensive memory accesses.
The objective of this thesis is to enhance memory access efficiency in TBR GPU architectures for graphics applications. The strategy involves fine-tuning the structures in the memory hierarchy or altering the memory access patterns directed towards the memory hierarchy. By capitalizing on the unique characteristics of graphics applications, the goal is to boost both performance and energy efficiency with minimal hardware adjustments, thereby avoiding any adverse impact on general-purpose workloads running on GPUs.
TBR architectures introduce an overhead through the creation of a specialized data structure for tiling which is stored in memory and cached in L1 and shared L2 caches. The OPT replacement policy, has been formally proven as optimal for minimizing misses but it is near-impossible to implement in hardware. The first proposal in this thesis brings the OPT to life, for this data structure. Along with other improvements in the L2, this proposal called TCOR results in a 13.8% decrease in the memory hierarchy energy consumption and an increased throughput in the Tiling Engine.
DTexL, the second proposal in this thesis, increases the aggregated capacity of certain L1 caches by reducing replication of memory blocks. Contemporary GPUs have multiple GPU cores and a scheduler that distributes work (warps) among them, focusing on load balancing. These load balancing techniques are detrimental to texture memory locality in the L1 caches. We propose a new workload scheduler that favours texture locality and to overcome the resulting load imbalance, we propose a minor modification to the GPU architecture. DTexL results in a 46.8% decrease in L2 Accesses, a 19.3% increase in performance and a 6.3% decrease in total GPU energy. All this with a negligible overhead.
Literature is plentiful in works exploiting cache locality for GPUs. A majority of them explore replacement or bypassing policies. In our third proposal, we surpass this exploration by fabricating a formal proof for a no-overhead quasi-optimal caching technique in the shared L2 for textures. We exploit the frame-to-frame reuse of textures by traversing frames in a boustrophedonic manner w.r.t. the conventional frame-to-frame tile order. We first approximate the texture access trace to a circular trace and then forge a formal proof for our proposal being optimal for such traces. We call our proposal Boustrophedonic Frames.
Hiding memory latency is becoming a problem in contemporary GPUs. To address this challenge, we introduce WaSP as the final work in this thesis, a lightweight warp scheduler tailored for GPUs in graphics applications. WaSP strategically mimics prefetching by initiating a select subset of warps, termed priority warps, early in execution to reduce memory latency for subsequent warps. WaSP reduces average memory latency while maintaining locality for the majority of warps. While maximizing memory parallelism utilization, WaSP prevents saturating the caches with misses to avoid filling up the MSHRs. This approach reduces cache stalls that halt further accesses to the cache. Overall, WaSP yields a 3.9% performance speedup with a negligible overhead.(Català) De resultes dels creixents requeriments de les aplicacions, les GPUs per a mòbils han evolucionat enormement en la passada dècada, i s'espera que continuïn progressant. Aquests desenvolupaments han de donar resposta a exigències de rendiment creixents i han de prioritzar l'eficiència energètica per cenyir-se a les restriccions d'energia i temperatura de dispositius portàtils alimentats per bateries. Els accessos a memòria principal de les GPUs són una de les majors fonts de consum d'energia i ocasionalment la causa de colls d'ampolla del rendiment.
L'objectiu d'aquesta tesi és millorar l'eficiència en l'accés a memòria d'una GPU amb arquitectura del tipus Tile-Base Rendering (TBR) per a aplicacions gràfiques (habitual en GPUs per a mòbils)
Les arquitectures TBR introdueixen un cost afegit ja que requereixen una estructura de dades especialitzada per al "tiling", la qual s'emmagatzema en memòria i s’hi accedeix per mitjà d'una memòria cau L1 i una L2 compartida. La política de reemplaçament OPT ha estat formalment demostrada òptima per a minimitzar fallades però és quasi impossible d'implementar en hardware. La primera proposta d'aquesta tesi dona vida a OPT per a aquesta estructura de dades. Juntament amb altres millores de la L2, aquesta proposta anomenada TCOR produeix una reducció del 13,8% en l'energia consumida per la jerarquia de memòria, i un augment de productivitat en el Tiling Engine.
DTexL, la segona proposta d'aquesta tesi, augmenta la capacitat agregada de certes memòries cau L1 reduint-hi la replicació de blocs de memòria. Les GPUs contemporànies tenen múltiples nuclis i un planificador que distribueix les tasques (warps) entre ells centrant-se en equilibrar la càrrega. Aquestes tècniques d'equilibri de càrrega perjudiquen la localitat de les textures a les memòries cau L1. Nosaltres proposem un nou planificador de tasques per afavorir la localitat de les textures, així com una petita modificació de l'arquitectura per tal de vèncer el desequilibri de càrrega resultant. DTexL resulta en una reducció del 46,8% dels accessos a L2, un 19,3% d'augment del rendiment i un 6,3% de reducció de l'energia total de la GPU. Tot això amb un cost addicional insignificant.
La literatura és plena de treballs que exploten la localitat en GPUs. La majoria exploren polítiques de reemplaçament o de bypass. En la nostra tercera proposta anem més enllà d'aquesta exploració inventant una demostració formal d'una tècnica sense cost i quasi òptima per a textures a la L2 compartida. Explotem la reutilització de textures entre fotogrames per mitjà de recórrer-los en ordre bustrofèdic en comptes de l'ordre convencional dels tiles fotograma a fotograma. Primer aproximem la traça dels accessos a textures a una traça circular, i llavors demostrem formalment que la nostra proposta és òptima per a tals traces. La nostra proposta l'anomenem Boustrophedonic Frames.
Ocultar la latència de memòria està esdevenint un problema en les GPUs actuals. Per encarar aquest repte, introduïm WaSP com a darrer treball d'aquesta tesi, un planificador de tasques lleuger fet a mida per a GPUs en aplicacions gràfiques. WaSP imita estratègicament una prebúsqueda tot iniciant precoçment l'execució d'un subgrup seleccionat de warps, que anomenem prioritaris, per tal de reduir la latència dels warps subsegüents. Alhora que es maximitza el paral·lelisme en l'ús de la memòria, WaSP prevé la saturació de les memòries cau amb fallades per evitar que s'omplin els MSHRs. Aquest enfoc redueix les parades de la memòria cau que n'aturarien posteriors accessos. En general, WaSP produeix un guany de rendiment del 3,9% amb un cost addicional insignificant.(Español) Las GPU móviles han evolucionado enormemente en la última década debido a la continua demanda de las aplicaciones. Estos diseños deben abordar la creciente demanda de rendimiento y priorizar la eficiencia energética para adaptarse a las limitaciones de energía y temperatura de los dispositivos móviles. La memoria principal es una de las principales fuentes de consumo de energía y, en muchas ocasiones, llega a convertirse en el principal cuello de botella que limita el rendimiento de las GPUs.
El objetivo de esta tesis es mejorar la eficiencia de los accesos a memoria en arquitecturas Tile-Based Rendering (TBR), que son las que implementan las GPU móviles, para la ejecución de aplicaciones gráficas.
Las arquitecturas TBR utilizan una estructura de datos que almacena la información de las primitivas de cada región (tile) de la pantalla, que reside en la memoria principal y en la caché L1 (Tile Cache) y en la L2 compartida. Se ha demostrado que la política de reemplazo OPT es óptima para minimizar los fallos de caché pero es casi imposible de implementar en hardware. La primera propuesta de esta tesis da vida a la política OPT y la incorpora en la Tile Cache. Junto con otras mejoras en la L2, esta propuesta, denominada TCOR, resulta en una disminución del 13,8% en el consumo de energía de la jerarquía de memoria y un mayor rendimiento del Tiling Engine.
DTexL, la segunda propuesta de esta tesis, aumenta la capacidad agregada de las cachés de texturas, al reducir la replicación de los bloques de memoria que éstas almacenan. Las GPU modernas integran múltiples núcleos junto a un planificador que distribuye el trabajo (en forma de warps) entre ellos, tratando de equilibrar la carga de trabajo. Sin embargo, estas técnicas de balanceo de la carga son contraproducentes para la localidad de los bloques almacenados en las cachés de texturas. Se ha propuesto un nuevo planificador que favorece la localidad de las texturas y, para compensar el desequilibrio de la carga resultante, se propone una modificación menor en la arquitectura de la GPU. DTexL da resulta en una disminución del 46,8% en los accesos a la L2, un aumento del 19,3% en el rendimiento y una disminución del 6,3% en la energía total de la GPU. Todo ello, con unos sobrecostes insignificantes.
En la literatura existen muchos trabajos que explotan la localidad de las cachés de las GPUs, la mayoría de ellos enfocados en las políticas de reemplazo. En la tercera propuesta, se realiza una prueba formal de una técnica de almacenamiento de las texturas en la L2 compartida cuasi óptima, con un sobrecoste nulo. Explota la reutilización de texturas de un fotograma al siguiente, para lo que se recorren los fotogramas de forma “boustrofedónica” en lugar de usar el recorrido convencional de los tiles por filas (o en Z-order). En primer lugar, se aproxima la traza de acceso a texturas a una traza circular y se demuestra formalmente que la propuesta es óptima para este tipo de trazas.
Ocultar la latencia de la memoria se está convirtiendo en un problema en las GPU contemporáneas. Para abordar este reto, presentamos como trabajo final de esta tesis el mecanismo denominado WaSP, que consiste en un planificador de warps ligero para GPUs y centrado en la ejecución de aplicaciones gráficas. WaSP imita a los mecanismos de pre-búsqueda tradicionales ya que lanza un subconjunto warps, elegidos de forma estratégica y denominados warps prioritarios, al comienzo de la ejecución para reducir la latencia de memoria de los warps siguientes. La propuesta reduce la latencia media de la memoria gracias a preservar la localidad para la mayoría de los warps. Al tiempo que maximiza la utilización del paralelismo de memoria (MLP), WaSP reduce los fallos de las cachés para evitar llenar sus MSHRs. Gracias a esto, se reducen las detenciones de dichas cachés que acabarían frenando los accesos posteriores. En conjunto, WaSP consigue una mejora del rendimiento del 3,9% con una sobrecarga insignificante.DOCTORAT EN ARQUITECTURA DE COMPUTADORS (Pla 2012
Estudi dels factors de risc de l'aneurisma de l'aorta abdominal i la seva progressió
Get PDFINTRODUCCIÓ
El diàmetre mitjà de l’aorta abdominal infrarrenal varia segons factors com l’edat, el sexe i la mida corporal. L’augment del diàmetre de l’aorta és continu durant la vida, però pot arribar a ser patològic quan el creixement és excessiu i provoca la formació d’un aneurisma. L’aneurisma d’aorta abdominal (AAA) és una dilatació focal produïda pel debilitament de la paret de l’aorta que condueix a una dilatació progressiva i pot arribar a provocar la ruptura.
JUSTIFICACIÓ
Hi ha una variabilitat normal en el diàmetre de totes les artèries, incloent-hi el diàmetre de l’aorta. Encara que es coneix que la dilatació progressiva de la paret aòrtica està associada a l’envelliment, per una proporció més elevada col·lagen-elastina que augmenta la rigidesa de la paret vascular i a la hipertensió arterial, és raonable pensar que una part d’aquesta variabilitat en el diàmetre i el creixement de l’aorta és determinada per altres factors encara desconeguts, incloent-hi factors genètics.
HIPÒTESIS I OBJECTIUS
La nostra principal hipòtesis és que existeixen mecanismes biològics encara desconeguts que regulen el desenvolupament i el creixement de l’AAA. L’estudi de factors de risc, inclosos factors de risc genètic, ens permetrà identificar els individus amb una major probabilitat de desenvolupar un AAA, quins fenotips intermedis estan relacionats causalment amb la malaltia i ens portarà a un millor coneixement de l’etiologia i dels mecanismes biològics subjacents a l’aparició i al creixement dels AAA. L’estudi dels mecanismes implicats en el creixement de l’aneurisma, a més, ens permetrà una millor monitorització dels pacients, i el descobriment de noves dianes terapèutiques pel tractament personalitzat i la prevenció de la ruptura de l’aneurisma.
El nostre objectiu principal és identificar nous factors de risc, inclosos factors de risc genètics i vies biològiques subjacents a la formació dels AAA així com l’estudi dels factors contribuents al seu creixement.
DISSENY DE L’ESTUDI
Observacional prospectiu
RESULTATS
L’edat, el sexe masculí, una major alçada, el pes, els nivells de creatinina en sèrum i una millor capacitat pulmonar han resultat ser els millors predictors del diàmetre aòrtic en pacients sans.
Finalment, els nostres resultats suggereixen la implicació dels gens del receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR) i de la betacel·lulina (BTC) amb el diàmetre aòrtic. L’EGFR és un gen del qual ja s’havia descrit la seva relació amb l’AAA, per tant, la seva relació amb el diàmetre aòrtic normal podria indicar que un fons genètic comú podria determinar el diàmetre de l’aorta i el seu futur risc d’AAA.
Els nostres resultats mostren un augment significatiu de les taxes de creixement a mesura que augmenta el diàmetre de l’aneurisma. A més, s’observa una alta variabilitat en les taxes de creixement entre individus de diàmetres comparables, el qual suggereix que hi ha factors addicionals que contribueixen a la variabilitat de les taxes de creixement, més enllà del diàmetre inicial.
Hem estimat que si el nombre de visites que es podrien estalviar en diàmetres aòrtics petits s’invertissin en fer cribratge a la població de risc (homes fumadors de 65 anys) es podrien identificar prematurament 521 AAA/any a Espanya.
CONCLUSIONS
Aquesta tesi avança en el coneixement dels factors que determinen el diàmetre de l’aorta tant en individus sans d’alt risc com en pacients amb AAA, apunta a nous factors de risc, i representa així un pas prometedor per entendre el creixement dels aneurismes, per avançar cap al desenvolupament de millors eines de predicció per avaluar les decisions clíniques en pacients amb AAA i per orientar futures polítiques de cribratge.INTRODUCCIÓN
El diámetro medio de la aorta abdominal infrarrenal varía según factores como la edad, el sexo y el tamaño corporal. El aumento del diámetro de la aorta es continuo durante la vida, pero puede llegar a ser patológico cuando el crecimiento es excesivo y provoca la formación de un aneurisma. El aneurisma de aorta abdominal (AAA) es una dilatación focal producida por el debilitamiento de la pared de la aorta que conduce a una dilatación progresiva y puede llegar a provocar la ruptura.
JUSTIFICACIÓN
Existe una variabilidad normal en el diámetro de todas las arterias, incluyendo el diámetro de la aorta. Aunque se conoce que la dilatación progresiva de la pared aórtica está asociada al envejecimiento, por una proporción más elevada colágeno-elastina que aumenta la rigidez de la pared vascular y la hipertensión arterial, es razonable pensar que una parte de esta variabilidad en el diámetro y el crecimiento del aorta es determinada.
HIPÓTESIS Y OBJETIVOS
Nuestra principal hipótesis es que existen mecanismos biológicos todavía desconocidos que regulan el desarrollo y crecimiento de la AAA. El estudio de factores de riesgo, incluidos factores de riesgo genético, nos permitirá identificar a los individuos con una mayor probabilidad de desarrollar un AAA, qué fenotipos intermedios están relacionados causalmente con la enfermedad y nos llevará a un mejor conocimiento de la etiología y de los mecanismos biológicos subyacentes a la aparición y crecimiento de los AAA. El estudio de los mecanismos implicados en el crecimiento del aneurisma, además, nos permitirá una mejor monitorización de los pacientes, y el descubrimiento de nuevas dianas terapéuticas para el tratamiento personalizado y la prevención de la ruptura del aneurisma.
Nuestro principal objetivo es identificar nuevos factores de riesgo, incluidos factores de riesgo genéticos y vías biológicas subyacentes a la formación de los AAA así como el estudio de los factores contribuyentes a su crecimiento.
DISEÑO DEL ESTUDIO
Observacional prospectivo
RESULTADOS
La edad, el sexo masculino, una mayor altura, el peso, los niveles de creatinina en suero y una mejor capacidad pulmonar han resultado ser los mejores predictores del diámetro aórtico en pacientes sanos.
Por último, nuestros resultados sugieren la implicación de los genes del receptor del factor de crecimiento epidérmico (EGFR) y de la betacelulina (BTC) con el diámetro aórtico. El EGFR es un gen del que ya se había descrito su relación con la AAA, por tanto, su relación con el diámetro aórtico normal podría indicar que un fondo genético común podría determinar el diámetro de la aorta y su futuro riesgo de AAA.
Nuestros resultados muestran un aumento significativo de las tasas de crecimiento a medida que aumenta el diámetro del aneurisma. Además, se observa una alta variabilidad en las tasas de crecimiento entre individuos de diámetros comparables, lo que sugiere que existen factores adicionales que contribuyen a la variabilidad de las tasas de crecimiento, más allá del diámetro inicial.
Hemos estimado que si el número de visitas que se podrían ahorrar en diámetros aórticos pequeños se invirtieran en realizar cribado a la población de riesgo (hombres fumadores de 65 años) se podrían identificar prematuramente 521 AAA/año en España.
CONCLUSIONES
Esta tesis avanza en el conocimiento de los factores que determinan el diámetro de la aorta tanto en individuos sanos de alto riesgo como en pacientes con AAA, apunta a nuevos factores de riesgo, representando así un paso prometedor para entender el crecimiento de los aneurismas, para avanzar hacia el desarrollo de mejores herramientas de predicción para evaluar las decisiones clínicas de pacientes con pacientes.INTRODUCTION
The average diameter of the infrarenal abdominal aorta varies according to factors such as age, sex and body size. The increase in aortic diameter is continuous throughout life, but it can become pathological when the growth is excessive and causes the formation of an aneurysm. Abdominal aortic aneurysm (AAA) is a focal dilation caused by weakening of the aortic wall that leads to progressive dilation and can lead to rupture.
RATIONALE
There is normal variability in the diameter of all arteries, including the diameter of the aorta. Although it is known that progressive dilation of the aortic wall is associated with aging, due to a higher collagen-elastin ratio that increases the stiffness of the vascular wall and to arterial hypertension, it is reasonable to think that part of this variability in aortic diameter and growth is determined by other factors as yet unknown, including genetic factors.
HYPOTHESIS AND OBJECTIVES
Our main hypothesis is that there are still unknown biological mechanisms that regulate the development and growth of AAA. The study of risk factors, including genetic risk factors, will allow us to identify individuals with a higher probability of developing an AAA, which intermediate phenotypes are causally related to the disease and will lead to a better understanding of the etiology and biological mechanisms underlying the appearance and growth of AAA. The study of the mechanisms involved in aneurysm growth will also allow us to better monitor patients, and the discovery of new therapeutic targets for personalized treatment and prevention of aneurysm rupture.
Our main objective is to identify new risk factors, including genetic risk factors and biological pathways underlying the formation of AAA as well as the study of factors contributing to their growth.
RESULTS
Age, male gender, greater height, weight, serum creatinine levels and better lung capacity were found to be the best predictors of aortic diameter in healthy patients.
Finally, our results suggest the involvement of the epidermal growth factor receptor (EGFR) and betacellulin (BTC) genes with aortic diameter. EGFR is a gene whose relationship with AAA has already been described, therefore, its relationship with normal aortic diameter could indicate that a common genetic background could determine aortic diameter and its future risk of AAA.
Our results show a significant increase in growth rates as aneurysm diameter increases. In addition, a high variability in growth rates is observed between individuals of comparable diameters, suggesting that there are additional factors contributing to the variability in growth rates, beyond the initial diameter.
We have estimated that if the number of visits that could be saved in small aortic diameters were invested in screening the at-risk population (male smokers aged 65 years), 521 AAA/year could be prematurely identified in Spain.
CONCLUSIONS
This thesis advances the knowledge of the factors that determine aortic diameter in both healthy high-risk individuals and patients with AAA, points to new risk factors, and thus represents a promising step towards understanding aneurysm growth, towards the development of better prediction tools to evaluate clinical decisions in patients with AAA and to guide future screening policies.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològique
La representación del neoliberalismo en la prensa brasileña y española: Análisis Crítico del Discurso editorial durante las elecciones de 2014 en Brasil y 2015-2016 en España
No full textAquesta tesi investiga com els editorials dels diaris El Mundo, El País, O Globo i Folha de São Paulo van representar la ideologia neoliberal durant les eleccions de 2014 al Brasil i de 2015/2016 a Espanya. Basant-se en els fonaments metodològics de l’Anàlisi Crítica del Discurs (ACD), la recerca revela que aquests mitjans construeixen i difonen valors ideològics mitjançant estratègies discursives que legitimen i naturalitzen els principis del neoliberalisme, com l’austeritat fiscal, les privatitzacions, la flexibilització de les lleis laborals i la liberalització dels mercats. Aquests principis es presenten com a solucions tècniques i inevitables, desproveïdes de disputa política, cosa que contribueix a la construcció i reproducció d’una visió del món alineada amb interessos econòmics concrets. S’observa, a més, que els editorials silencien veus dissidents, ometen conflictes socials i estableixen asimetries argumentatives, seleccionant aliats i adversaris en funció d’afinitats ideològiques i econòmiques. En fer-ho, deixen de promoure un debat públic plural i profund, actuant com a agents actius en el manteniment de l’hegemonia neoliberal. Oferint una representació parcial i marcadament ideològica de la realitat política i econòmica, els mitjans incompleixen el compromís ètic que ells mateixos assumeixen amb els seus lectors.Esta tesis investiga cómo los editoriales de los periódicos El Mundo, El País, O Globo y Folha de São Paulo representaron en sus editoriales la ideología neoliberal durante las elecciones de 2014 en Brasil y de 2015/2016 en España. Basándose en los fundamentos metodológicos del Análisis Crítico del Discurso (ACD), la investigación revela que estos medios construyen y difunden valores ideológicos mediante estrategias discursivas que legitiman y naturalizan los principios del neoliberalismo, como la austeridad fiscal, las privatizaciones, la flexibilización de las leyes laborales y la liberalización de los mercados. Estos principios son presentados como soluciones técnicas e inevitables, desprovistas de disputa política, lo que contribuye a la construcción y reproducción de una visión del mundo alineada con intereses económicos específicos. Se observa además que los editoriales silencian voces disidentes, omiten conflictos sociales y establecen asimetrías argumentativas, seleccionando aliados y adversarios en función de afinidades ideológicas y económicas. Al hacerlo, dejan de promover un debate público plural y profundo, actuando como agentes activos en el mantenimiento de la hegemonía neoliberal. Ofreciendo una representación parcial y marcadamente ideológica de la realidad política y económica, los medios incumplen el compromiso ético que ellos mismos asumen con sus lectores.This thesis investigates how the editorials of the newspapers El Mundo, El País, O Globo, and Folha de São Paulo represented neoliberal ideology during the 2014 elections in Brazil and the 2015/2016 elections in Spain. Based on the methodological foundations of Critical Discourse Analysis (CDA), the research reveals that these media outlets construct and disseminate ideological values through discursive strategies that legitimize and naturalize the principles of neoliberalism, such as fiscal austerity, privatizations, labor law flexibilization, and market liberalization. These principles are presented as technical and inevitable solutions, devoid of political dispute, which contributes to the construction and reproduction of a worldview aligned with specific economic interests. The study also observes that the editorials silence dissenting voices, omit social conflicts, and establish argumentative asymmetries by selecting allies and adversaries according to ideological and economic affinities. In doing so, they fail to promote a pluralistic and in-depth public debate, acting instead as active agents in the maintenance of neoliberal hegemony. By offering a partial and overtly ideological representation of political and economic reality, the media outlets neglect the ethical commitment they themselves claim to uphold with their readers.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Mitjans, Comunicació i Cultur
Application of a collagen and cyanoacrylate mesh as an anastomotic reinforcement in colorectal surgery
Get PDFAntecedents:
La fuga anastomòtica (FA) és una de les complicacions més greus de la cirurgia colorectal, responsable d’un augment significatiu de la morbiditat i la mortalitat. Malgrat els avenços tecnològics i quirúrgics, la seva incidència continua sent rellevant, especialment en les anastomosis colorrectals, fet que justifica la recerca de noves estratègies de prevenció.
Objectiu:
L’objectiu principal d’aquest estudi fou desenvolupar un dispositiu mèdic basat en la combinació d’una matriu de col·lagen i cianoacrilat, avaluant-ne la viabilitat i seguretat com a reforç per prevenir la FA. Com a objectius secundaris, es pretenia definir la FA segons el moment de presentació, revisar les tècniques de reforç extern existents i valorar el potencial benefici clínic del nou dispositiu.
Mètodes:
Es va realitzar una revisió narrativa sistemàtica d’articles sobre cirurgia colorectal, FA, factors de risc i cronologia d’aparició, consultant MEDLINE (PubMed), Cochrane i Embase, d’acord amb les directrius PRISMA. Els estudis seleccionats foren revisats críticament per qualitat metodològica i la revisió es registrà a PROSPERO (CRD42022303012). Paral·lelament, es dugué a terme una revisió sistemàtica específica de les tècniques de reforç extern per valorar la seva eficàcia en la reducció de la FA. Es proposà una classificació dels materials en sòlids i líquids i se’n valorà l’impacte clínic. El protocol fou registrat a PROSPERO (CRD42022312025). A partir d’aquestes dades, es dissenyà i provà un dispositiu experimental format per col·lagen i n-butil-cianoacrilat, destinat a reforçar l’anastomosi en un model porcí amb anastomosis colorectal deficitària i a prevenir complicacions associades.
Resultats:
La FA precoç (FAP) es diagnosticà habitualment entre el 3,5 i el 10è dia postoperatori (DPO), mentre que la FA tardana (FAT) aparegué entre el 7,5 i el 210 DPO segons els estudis revisats. La FAP, vinculada principalment a problemes tècnics en la confecció de l’anastomosi, sol requerir reintervenció quirúrgica, mentre que la FAT s’associa a factors de risc de mala cicatrització. Pel que fa a les estratègies de reforç, els sellants de fibrina (SF) reduïren la incidència de FA entre l’1,5 % i el 33,7 %, encara que un estudi informà d’un augment de l’11,4 % en el grup tractat. L’omentoplàstia (OP) mostrà reduccions entre el 3,9 % i el 15,5 % en assaigs amb pacients. El dispositiu de col·lagen-cianoacrilat desenvolupat fou fàcilment aplicable, aconseguí contenir el defecte anastomòtic i tots els animals mostraren una supervivència del 100 %, sense signes clínics de FA. Malgrat que no hi ha consens universal sobre el punt de tall temporal entre FAP i FAT, es reconeix que representen entitats clíniques diferents, amb implicacions terapèutiques pròpies.
Conclusions:
Els materials de reforç extern han demostrat una reducció moderada de la FA, encara que amb resultats variables segons la tècnica i el context clínic. El dispositiu dissenyat combina les propietats mecàniques del col·lagen amb l’efecte segellant del cianoacrilat, proporcionant una solució pràctica per segellar i contenir possibles esquinçaments de l’anastomosi. Les proves en model porcí amb anastomosis d’alt risc demostraren viabilitat i seguretat, la qual cosa el converteix en una opció prometedora per reduir la morbiditat associada a la FA. Són necessaris estudis clínics addicionals per confirmar-ne l’eficàcia i establir protocols d’ús òptims en la pràctica quirúrgica.Antecedentes: La fuga anastomótica (FA) es una de las complicaciones más graves y temidas en cirugía colorrectal, responsable de un aumento significativo en la morbilidad y mortalidad postoperatoria. A pesar de los avances en técnicas quirúrgicas, instrumentación y cuidados perioperatorios, su incidencia sigue siendo elevada, sobre todo en las anastomosis colorrectales, lo que motiva la búsqueda de estrategias para su prevención.
Objetivo: El propósito principal de este estudio fue desarrollar un dispositivo médico innovador, basado en una combinación de matriz de colágeno y cianoacrilato, y evaluar su viabilidad y seguridad como refuerzo para la prevención de la FA en cirugía colorrectal. De forma complementaria, se planteó definir la FA según el momento de presentación, revisar las técnicas existentes de refuerzo externo y valorar los beneficios clínicos potenciales de esta nueva propuesta terapéutica.
Métodos: Se realizó una revisión narrativa sistemática de la literatura disponible sobre cirugía colorrectal, FA, factores de riesgo y cronología de aparición, empleando las bases de datos MEDLINE (PubMed), Cochrane y Embase, siguiendo las directrices PRISMA. Los estudios incluidos fueron evaluados críticamente en cuanto a su calidad metodológica. La revisión fue registrada en PROSPERO (código CRD42022303012). Asimismo, se llevó a cabo una revisión sistemática específica sobre las técnicas de refuerzo externo de anastomosis, con el objetivo de clasificar los materiales en sólidos y líquidos y analizar su eficacia clínica en la reducción de la FA. El protocolo fue registrado en PROSPERO (código CRD42022312025). Con base en estos hallazgos, se diseñó y probó un nuevo dispositivo compuesto por colágeno y n-butil-cianoacrilato en un modelo porcino de anastomosis colorrectal deliberadamente deficiente, evaluando su capacidad de reforzar la línea de sutura y prevenir complicaciones.
Resultados: El análisis de la literatura reveló que la FA precoz (FAP) suele diagnosticarse entre el 3,5 y el 10º día postoperatorio (DPO), mientras que la FA tardía (FAT) se detecta entre el 7,5 y el 210 DPO. La FAP, generalmente asociada a problemas técnicos en la confección de la anastomosis, tiende a requerir reintervención quirúrgica. La FAT, en cambio, se vincula a defectos de cicatrización y factores del huésped. Respecto a las estrategias de refuerzo externo, los sellantes de fibrina (SF) mostraron una reducción de la FA que osciló entre el 1,5 % y el 33,7 % en diferentes estudios, aunque se reportó un incremento del 11,4 % en un ensayo específico. La omentoplastia (OP) evidenció reducciones entre el 3,9 % y el 15,5 % en ensayos clínicos. El nuevo dispositivo colágeno-cianoacrilato fue fácil de aplicar intraoperatoriamente, selló de forma eficaz el defecto anastomótico y proporcionó una tasa de supervivencia del 100 % en el modelo experimental, sin signos clínicos de FA.
Conclusiones: Los materiales de refuerzo externo han demostrado cierta eficacia en la reducción de FA, aunque con resultados heterogéneos. La diferenciación entre FA precoz y tardía es esencial, dado que representan entidades clínicas distintas y requieren abordajes específicos. El dispositivo desarrollado ha demostrado viabilidad y seguridad en un modelo porcino con anastomosis de alto riesgo, actuando como un sellante eficaz que podría mitigar las consecuencias de la FA. Estos resultados preliminares lo convierten en una alternativa prometedora para disminuir la morbilidad asociada, si bien se requieren estudios clínicos en humanos para confirmar su utilidad y optimizar su aplicación.Background:
Anastomotic leak (AL) remains one of the most feared and challenging complications in colorectal surgery, accounting for a significant rise in postoperative morbidity and mortality. Despite technological progress and refinements in surgical techniques, AL rates remain clinically relevant, particularly in colorectal anastomoses, prompting the search for improved preventive strategies.
Objective:
The primary objective of this study was to develop a novel medical device combining a collagen mesh and cyanoacrylate, and to evaluate its feasibility and safety as an anastomotic reinforcement to prevent AL in colorectal surgery. Secondary objectives included defining AL based on time of presentation, systematically reviewing current external reinforcement methods aimed at reducing AL incidence, and assessing the potential clinical benefits of the newly designed device.
Methods:
A systematic narrative review of the literature on colorectal surgery, AL, risk factors, and timing was performed using MEDLINE (PubMed), Cochrane, and Embase databases, following PRISMA guidelines (1). Articles meeting inclusion criteria were critically assessed for methodological quality. This review was registered in the PROSPERO database under ID: CRD42022303012. A second systematic review focusing on external reinforcement techniques was conducted to evaluate their efficacy in reducing AL. Materials were subsequently classified into solid and liquid categories, and their clinical relevance was analyzed. This review was also registered in PROSPERO (ID: CRD42022312025) and reported according to PRISMA guidelines. Based on these findings, a novel collagen and n-butyl-cyanoacrylate device was developed and tested in a porcine experimental model with intentionally deficient colorectal anastomoses, assessing its capacity to reinforce the anastomotic line and prevent leakage-related complications.
Results:
Across the reviewed studies, the mean day of early AL (EAL) diagnosis ranged from postoperative day (POD) 3.5 to 10, whereas late AL (LAL) was identified between POD 7.5 and 210. EAL was predominantly associated with technical errors during the index surgery and frequently required reintervention. LAL was more commonly linked to impaired healing or patient-related risk factors. Concerning external reinforcement techniques, fibrin sealants (FS) demonstrated a reduction in AL rates ranging between 1.5–33.7%, though one study reported an 11.4% increase in the fibrin group. Omentoplasty (OP) showed a 3.9–15.5% reduction in AL rates across human clinical trials. The collagen-cyanoacrylate device developed in this study was straightforward to apply intraoperatively, successfully sealed the anastomotic defect, and achieved 100% survival in the porcine model without clinical evidence of AL. Although no universally accepted time-based cut-off exists to differentiate early from late AL, these conditions are considered distinct entities with different pathophysiological mechanisms: early leaks are mostly related to intraoperative technical factors, whereas late leaks are associated with impaired or delayed healing processes.
Conclusions:
External reinforcement materials have shown modest but variable benefits in reducing AL rates. Our newly designed collagen-cyanoacrylate device demonstrated both feasibility and safety in a high-risk porcine model, effectively sealing anastomotic defects and potentially mitigating the clinical impact of AL. These promising preclinical results support the need for further studies to optimize its use and confirm its effectiveness in human colorectal surgery, with the ultimate goal of lowering AL-related morbidity and improving postoperative outcomes.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològique
Catalunya a finals del segle XVIII a partir de les respostes als qüestionaris de Francisco de Zamora
Get PDFA finals del segle XVIII, el viatger i funcionari borbònic Francisco de Zamora va fer arribar als pobles i llogarets catalans uns interrogatoris formats per 146 o 183 preguntes (segons el cas) referides, pràcticament, a tots els àmbits: qüestions polítiques, administratives, naturals, econòmiques, socials, culturals... Aquesta tesi doctoral és un estudi que extreu la informació de totes les respostes que s’han localitzat a dia d’avui –estiguin o no publicades– i n'analitza el contingut. S’ha realitzat des d’una mirada global al conjunt del territori català, però aportant informacions precises i concretes d’àmbit local per tal de contribuir a configurar la història social i econòmica de la Catalunya del 1790.A finales del siglo XVIII, el viajero y funcionario borbónico Francisco de Zamora envió a los pueblos y aldeas de Cataluña unos interrogatorios formados por 146 o 183 preguntas (según el caso) concernientes, prácticamente, a todos los ámbitos: cuestiones políticas, administrativas, naturales, económicas, sociales, culturales... Esta tesis doctoral es un estudio que extrae la información de todas las respuestas que se han localizado a día de hoy –estén o no publicadas– y analiza el contenido de las mismas. Se ha realizado desde una perspectiva global del conjunto del territorio catalán, pero con la aportación de informaciones precisas y concretas de ámbito local para contribuir a configurar la historia social y económica de la Cataluña de 1790.At the end of 18th century, Francisco de Zamora (traveller and bureaucrat of the Bourbon administration) sent out questionnaires to the towns and villages of Catalonia, consisting of 146 or 183 questions (depending on the case) concerning practically all areas and issues: political, administrative, natural, economic, social, cultural... This doctoral thesis extracts information from all the answers that have been found up to date –published or not– and analyses their content. It has been carried out from a global perspective of the whole of Catalan territory, but giving precise and specific information from the local areas in order to contribute to build up the social and economic history of Catalonia in 1790.Programa de Doctorat en Històri