Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Lateral Ankle Instability: From Anatomy to Surgery
Get PDFPrograma de Doctorat en Medicina i Recerca Translacional[eng] INTRODUCTION: Knowledge of the anatomy of the lateral ligaments of the ankle is essential for understanding their function, pathophysiology, and treatment options. Recently, new anatomical features have been described, including previously undescribed connections between these ligaments. Consequently, new concepts and anatomical techniques for the arthroscopic treatment of lesions in this area have emerged. However, these anatomical advances’ applicability and mechanical role still need to be studied. Additionally, the clinical relevance of these anatomical concepts in the surgical field requires further exploration and investigation.
HYPOTHESIS: The connections between the lateral collateral ligaments of the ankle extend to the medial facet of the fibula and have a biomechanical role. Based on new anatomical concepts, arthroscopic anatomical techniques used to repair the lateral ligaments of the ankle have good clinical and functional outcomes.
OBJECTIVES: This PhD thesis aims to conduct biomechanical and anatomical research on the lateral ligaments of the ankle and their connections and analyze the clinical outcomes of the arthroscopic anatomical techniques used to treat lateral ankle instability.[cat] INTRODUCCIÓ: El coneixement de l'anatomia dels lligaments laterals del turmell és essencial per entendre la seva funció, fisiopatologia i opcions de tractament. Recentment, s'han descrit noves connexions i característiques d'aquests lligaments. En conseqüència, han sorgit nous conceptes i tècniques anatòmiques per al tractament artroscòpic de lesions en aquesta zona. No obstant això, l'aplicabilitat i el paper mecànic d'aquests avenços anatòmics romanen sense estudiar. A més, la rellevància clínica d'aquests conceptes anatòmics en l'àmbit quirúrgic requereix més exploració i investigació.
HIPÒTESI: les connexions entre els lligaments col·laterals laterals del turmell s'estenen fins a la faceta medial del peroné, i tenen un paper biomecànic. A partir de nous conceptes anatòmics, les tècniques anatòmiques artroscòpiques utilitzades per reparar els lligaments laterals del turmell tenen bons resultats clínics i funcionals.
OBJECTIUS: Aquesta tesi doctoral pretén dur a terme investigacions biomecàniques i anatòmiques sobre els lligaments laterals del turmell i les seves connexions i analitzar els resultats clínics de les tècniques anatòmiques artroscòpiques utilitzades per tractar la inestabilitat lateral del turmell
Enhanced Optical Response in Arrays of Multifunctional Plasmonic Nanostructures
Get PDFPrograma de Doctorat en Nanociències[eng] This thesis is devoted to the study of two plasmonic nanostructures that present a 3-fold symmetry, namely, inverted honeycomb lattices of bars and twisted stacks of triskelion nanostructures. These systems are particularly interesting due to the inherent geometric frustration originated by the mis- match between dipolar excitations, and the odd parity associated with the 3-fold symmetry. The combination of FDTD simulations with the fabrica- tion and subsequent far-field and near-field optical characterization of such structures allows for a multifaceted description of the system. In this thesis, a remarkable agreement between experiments and simulation is achieved, demonstrating the effectiveness of this combined approach in elucidating the response of plasmonic systems.
This thesis begins with a fundamental overview of the field, laying the groundwork for the essential concepts necessary for understanding the main findings presented in subsequent sections. These results are discussed in detail through the publications derived from this research. Furthermore, simulation methodologies, nanofabrication techniques, and characterization methods are introduced, as they form the core of the research presented herein.
Publications I and II are devoted to the study of inverted honeycomb plas- monic lattices. Here we prove the potential of such structures as refractive index sensors, taking advantage of the sharp SLR and the well-defined spec- tral dependence with the refractive index. The general sensing capabilities of this SLR can easily be expanded due to the out-of-plane electric field of hot spots spanning hundreds of nanometers away from the structure surface, providing a huge potential sensing volume. From a fundamental point of view, we have successfully characterized the plasmonic response of this system through state-of-the-art EELS experiments and FDTD simulations. By using EELS, both bright and dark modes can be detected. In particular, we present the first observation of resonances with an anti-ferroelectric arrangement of the dipolar excitations of the slits in the honeycomb lattice that occur with such spatial periodicity so that their unit cell has twice the
area of the honeycomb lattice. The samples presented in this part have been fabricated by EBL and specially dedicated FIB milling using Au ions to avoid contamination of the sample.
Publications III and IV focus on the study of two stacked triskelia nanostruc- tures, and their response as a function of the geometry of the structure, in particular, the twist angle between them. The triskelion motif is character- ized by its 3-fold symmetry and inherent two-dimensional chirality in 2D. This system holds two coupled plasmonic resonances tunable by control- ling the angle between both triskelia. We have demonstrated that a simple bonding-antibonding model is insufficient to fully elucidate the behavior of these two resonances. Instead, we have observed a continuous evolution of the excited modes as a function of the angle between the elements. Further insight into the combination of such resonances with SLR is proposed. The fabrication of this structure by successive EBL over large areas and high degree of alignment are also detailed.[cat] Aquesta tesi està dedicada a l’estudi de dues nanostructures plasmòniques que presenten una simetria trigonal, xarxes de panal d'abella d'escletxes i apilaments de nanostructures en forma de triskelió. Aquests sistemes són particularment interessants a causa de la seva inherent frustració geomètrica, originada pel fet que les excitacions dipolars no es poden acomodar correctament a un sistema amb simetria trigonal. La combinació de simulacions FDTD amb la fabricació i posterior caracterització d’aquestes estructures permet una descripció completa del sistema. En aquesta tesi s’aconsegueix un notable acord entre experiments i simulacions, demostrant l’èxit de la combinació de tècniques a l’hora de comprendre la resposta dels sistemes plasmònics. Aquest treball comença amb una introducció bàsica al camp d’estudi, establint els conceptes fonamentals necessaris per tal de comprendre els principals resultats d’aquesta tesi. Aquests resultats s'exposen detalladament a les publicacions que se'n deriven. Addicionalment, es resumeixen les principals les tècniques de simulació, nanofabricació i caracterització utilitzades, ja que són l’eix vertebrador de la recerca presentada en aquesta tesi. Les publicacions I i II es dediquen a l’estudi de xarxes plasmòniques de panal d'abella invertit. En aquest cas, es demostra el seu potencial com a sensors d’índex de refracció, aprofitant la forta ressonància SLR i la seva dependència espectral amb l’índex de refracció del medi. Les capacitats generals de detecció d’aquest SLR es poden ampliar fàcilment gràcies a la generació de zones de concentració del camp elèctric fora del pla, que abasten centenars de nanòmetres fora de l’estructura, proporcionant un enorme potencial volum de detecció. Des d’un punt de vista fonamental, hem caracteritzat amb èxit la resposta plasmònica d’aquest sistema mitjançant mesures experimentals d’EELS i simulacions FDTD. Mitjançant EELS, es poden detectar tant modes brillants com foscos. Concretament, presentem la primera observació de ressonàncies originades per una disposició antiferroelèctrica d'excitacions dipolars a les escletxes que formen la xarxa de panal d'abella, que es produeixen amb una periodicitat espacial tal que la seva cèl·la unitat té el doble d’àrea que la de la xarxa original. Les mostres presentades en aquesta part s’han fabricat amb EBL i un fresat FIB específic amb ions d’or per evitar la contaminació de la mostra. Les publicacions III i IV es centren en l’estudi de dues nanostructures amb forma de triskelió apilades i de la seva resposta en funció de la geometria de l’estructura, concretament, en funció l’angle de rotació entre elles. El triskelió es caracteritza per presentar una simetria trigonal, però també per ser quiral en 2D. Aquest sistema presenta dues ressonàncies plasmòniques acoblades que es poden modular controlant l’angle entre ambdós triskelionss. Hem demostrat que un simple model de "bonding-antibonding" no pot explicar amb èxit el comportament d’aquestes dues ressonàncies, sinó que es produeix un canvi continu en els modes excitats a mesura que canvia l’angle entre els elements. També es proposa un anàlisi més profund sobre la combinació d’aquestes ressonàncies amb les SLR. Es detalla, a més, la fabricació d’aquesta estructura mitjançant processos de EBL consecutius sobre una àrea gran i amb un alt grau d’alineament
Asociación entre parámetros metabólicos del 18FDG-PET-TC y el control local, regional a distancia y la supervivencia en pacientes con carcinoma de orofaringe tratados con radioterapia
No full textIntroducció: Des de la introducció del 18FDG-PET TC a la pràctica clínica als anys 2000, ha esdevingut un element clau en el diagnòstic i l'estadiatge dels pacients amb carcinomes escamosos de cap i coll, especialment en aquells pacients en estadis avançats que reben tractament amb radioteràpia. Molts paràmetres metabòlics extrets del PET-TC s'han relacionat amb el pronòstic dels pacients, el més conegut d'ells, el SUVmax.
Objectius: Els objectius d'aquest estudi s'han basat en analitzar la relació dels diversos paràmetres metabòlics amb el control local, regional i a distància i la supervivència específica de malaltia en els pacients amb carcinomes de orofaringe tractats amb radioteràpia i quin d'ells té un millor pronòstic.
Materials i mètodes: Es tracta d'un estudi retrospectiu amb 127 pacients amb carcinomes d'orofaringe tractats amb radioteràpia (quimio- o bio- radioteràpia) i que s'han realitzat un estudi PET-TC previ a l'inici de tractament,
Resultats: Tenint en compte el control local, el paràmetre amb la millor capacitat pronòstica va ser el TLG-SUL (p=0.0000) amb un punt de tall de 170.60 i una AUC a les corves ROC de 0.65 (IC95%: 0.52-0.78). L'anàlisis multivariable es va dur a terme amb el paràmetre TLG-SUV i els pacients amb un valor superior a 221.84 tenien un risc 2.64 vegades superior de tenir una recurrència local (IC95% : 1.15-6.06, p=0.022), sense veure's influit per l'estatus del VPH. El SUVmax va ser el paràmetre que es va trobar en el setè lloc dels nou paràmetres analitzats. El TLG-SUV de tots els ganglis limfàtics va mostrar la millor capacitat pronòstica (p=0.000) amb una AUC de 0.69 (IC 95% 0.54-0.78), mantenint-se en els pacients VPH negatius (p=0.001) però no en els VPH positius. Tenint en compte la supervivència específica de la malaltia, el paràmetre metabòlic total amb la millor capacitat pronòstica va ser el TLG-SUL (p=0.001) amb un AUC de 0.68 (IC95%: 0.59-0.78). En l'estudi multivariable, TLG-SUL va comptar amb una capacitat pronòstica independent.
Conclusions: Els paràmetres metabòlics compostos que compten amb informació volumètrica i metabòlica (TLG) calculats amb la massa magra del pacient (SUL) podrien tenir una millor capacitat pronòstica que el SUVmáx utilitzat actualment.Introducción
Des de la introducción del 18FDG-PET TC en la práctca clínica en la década de los 2000, se ha convertdo en un elemento clave en el diagnóstico y estadiaje de los pacientes con carcinomas escamosos de cabeza y cuello, especialmente en aquellos pacientes con estadios avanzados que reciben tratamiento con radioterapia. Varios parámetros cuantitativos metabólicos se han relacionado con el pronóstico de los pacientes, siendo el más conocido el SUVmáx.
Justificación científica:
Los estudios publicados que relacionan los distintos parámetros metabólicos del PET-TC con 18-FDG y su capacidad pronóstica cuentan con una marcada heterogeneidad entre los mismos, incluyendo varios tipos de localizaciones de tumores primarios a nivel de cabeza y cuello con comportamientos clínicos diferentes, y analizan varios parámetros metabólicos por separado. No se encuentran estudios en los cuales en una muestra de pacientes homogénea (misma localización del tumor primario y mismo tratamiento), se hayan evaluado todos los parámetros metabólicos para decidir cuál sería el de mejor pronóstico en cuanto a la supervivencia libre de enfermedad y global.
Hipótesis y objetivos:
En los pacientes con carcinomas escamosos de orofaringe tratados con radioterapia los parámetros metabólicos en el PET-TC de forma previa al inicio del tratamiento pueden contar con capacidad pronóstica. Los objetivos de este estudio se centran en analizar si los parámetros metabólicos tienen relación con el control local, regional, de enfermedad y a distancia en los carcinomas de orofaringe tratados con radioterapia y cuál de ellos es el que confiere un mejor pronóstico.
Diseño del estudio:
Se trata de un estudio retrospectivo de 127 pacientes con carcinomas de orofaringe tratados con radioterapia, incluyendo tratamientos con quimio y bio-radioterapia, y que contaron con una exploración PET-TC previa al inicio del tratamiento.
Resultados:
En cuanto al control local, el parámetro que contó con una mejor capacidad pronóstica fue el TLG (Total Lesion Glycolisis)-SUL (p=0,0000) con un punto de corte de 170,60 y una AUC en las curvas ROC de 0,65 (IC95%: 0,52-0,78). Se realizó un análisis multivariable con el TLG-SUV y los pacientes con un valor superior a 221,84 tuvieron un riesgo 2,64 veces superior de recidiva local del tumor (IC 95%: 1,15-6,06, p=0,022), independientemente del estatus VPH. El parámetro SUVmáx se encontró en el séptimo lugar de los nueve parámetros analizados en las curvas ROC (AUC de 0,56) en cuanto al control local. El TLG-SUV del total de las adenopatias contó con la mejor capacidad pronóstica (p=0,000) con un AUC de 0,69 (IC 95%: 0,54-0,78). Se mantuvo esta capacidad pronóstica en los pacientes VPH negativos (p=0,001) pero no en los VPH positivos. En cuanto a la supervivencia específica, el parámetro metabólico total que contó con una mejor capacidad pronóstica fue el TLG-SUL (p=0,001) con un AUC de 0,68 (IC 95%: 0,59- 0,78). En el análisis multivariable el TLG-SUL contó con una capacidad pronóstica independiente. Aquellos pacientes con un valor superior o igual a 99,74 tuvieron un riesgo 3,14 veces superior de fallecer como consecuencia de la evolución del tumor (IC 95%: 12,8-7,70; p=0,012).
Conclusiones:
Los parámetros metabólicos obtenidos mediante estudios PET-TC cuentan con capacidad pronóstica en el control local, regional y de enfermedad en los carcinomas de orofaringe tratados con radioterapia. Los parámetros compuestos por información volumétrica y metabólica (TLG) y aquellos calculados con la masa magra del paciente (SUL) podrían contar con una mejor capacidad pronóstica que el SUVmáx utilizado actualmente.Background: Since the introduction of 18FDG-PET TC into clinical practice in the 2000s, it has become a key element in the diagnosis and staging of patients with head and neck squamous cell carcinomas, especially in those patients with advanced stages who receive radiotherapy treatment. Several quantitative metabolic parameters have been related to patients' prognosis, the best known being SUVmax.
Aims: The objectives of these study are focused on analyzing the relashionship of the metabolic parameters with the local, regional, and distant control of disease and the specific disease control in oropharyngeal carcinomas treated with radiotherapy and which of them provides the best prognosis.
This is a retrospective study of 127 patients with oropharyngeal carcinomas treated with radiotherapy, including treatments with chemo- and bio- radiotherapy, and who had a PET-CT scan prior to the first day of treatment.
Results: Regarding local control, the parameter with the best prognostic capacity was TLG-SUL (p=0.0000) with a cut-off point of 170.60 and an AUC on the ROC curves of 0.65 (95%CI: 0.52-0.78). Multivariable analysis was performed with TLG-SUV and patients with a value above 221.84 had a 2.64-fold increased risk of local tumor recurrence (95% CI: 1.15-6.06, p=0.022), regardless of the HPV status. The SUVmax parameter was found to be seventh of the nine parameters analyzed. The TLG-SUV of total lymph nodes had the best prognostic ability (p=0.000) with an AUC of 0.69 (95% CI 0.54-0.78) and was maintained in HPV-negative patients (p=0.001) but not in HPV-positive patients. Regarding specific survival, the total metabolic parameter with the best prognostic ability was TLG-SUL (p=0.001) with an AUC of 0.68 (95% CI: 0.59-0.78). In the multivariate analysis, TLG-SUL had an independent prognostic ability.
Conclusions: The parameters composed of volumetric and metabolic information (TLG) and those calculated with the patient's lean body mass (SUL) could have a better prognostic capacity than the currently used SUVmax.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològique
Navigating Change: The Economic and Technological Implications of Energy Transition Metals and Blockchain in Chile.
Get PDFEn aquest estudi investiguem la interacció dinàmica entre l'economia de Xile, la tecnologia blockchain i la demanda global de coure i liti, dos metalls crítics al capdavant de la transició energètica impulsada per iniciatives de descarbonització. Encara que les energies tradicionals continuen sent rellevants i coexistents amb la transició energètica, el món s’està desplaçant cada cop més cap a fonts d’energia renovables i l’electrificació del transport. Dotat amb les majors reserves de coure i liti, Xile està estratègicament posicionat per capitalitzar aquesta creixent demanda. Tanmateix, la indústria minera de Xile s’enfronta a molts reptes per satisfer la creixent demanda de metalls a causa de la Covid-19, les inversions endarrerides, el declivi de la producció futura i la baixa productivitat, fet que podria afectar el PIB a llarg termini.
Mentrestant, els avenços tecnològics com la Indústria 4.0 i la tecnologia blockchain tenen el potencial de millorar la productivitat, però l’adopció de blockchain al sector miner continua sent baixa i limitada a poques empreses.In this study we investigate the dynamic interplay between Chile’s economy, the blockchain, and the global demand for copper and lithium, two critical metals at the forefront of the energy transition driven by decarbonization initiatives. Even when traditional energies are still relevant and concomitant with energy transition, the world is increasingly shifting toward renewable energy sources and electrification of transportation. Endowed with the largest reserves of copper and lithium, Chile is strategically positioned to capitalize on this burgeoning demand. However, Chile’s mining industry faces many challenges in meeting growing metal demand due to Covid19, delayed investments, declining future production, and negative productivity, which could affect GDP in the long-term. Meanwhile, technological advancements like Industry 4.0 and blockchain have the potential to improve productivity, but blockchain adoption in the mining sector remains low and limited to a few companies.Economía y Derecho (RD 99/2011
Nanoscale phonon transport across semiconductor interfaces
No full textAquesta tesi doctoral investiga el transport de calor mediada per fonons en heteroestructures i superxarxes semiconductores a escala atòmica, on els models continus clàssics deixen de ser vàlids. Emprant dinàmica molecular en no equilibri i simulacions de primers principis, el treball caracteritza la resistència tèrmica en la frontera d’interfícies simples GaAs/Ge, revelant la seva dependència de la temperatura, la sensibilitat a la morfologia de la interfície i la mescla química, així com els criteris de convergència per a les cel·les atomístiques. Tot seguit, explora la coherència i difusió de fonons en nanocables de superxarxes Si/Ge, traçant la transició entre els règims balístic i difusiu en funció del gruix de les capes, la temperatura i la dimensionalitat. La tesi també integra anàlisi optotèrmic mitjançant espectroscòpia Raman i teoria de pertorbacions del funcional de la densitat, preveient desplaçaments espectrals característics en superxarxes bessones GaAs/GaP i InAs. En conjunt, aquests estudis estableixen un marc unificat per dissenyar propietats tèrmiques i electroòptiques de nanostructures semiconductores, oferint principis de disseny per a la gestió tèrmica avançada i l’enginyeria fonònica en dispositius nanoelectrònics de pròxima generació.Esta tesis doctoral investiga el transporte de calor mediado por fonones en heteroestructuras y superredes semiconductoras a escala atómica, donde los modelos continuos clásicos dejan de ser válidos. Empleando dinámica molecular en no equilibrio y simulaciones de primeros principios, el trabajo caracteriza la resistencia térmica en la frontera de interfaces simples GaAs/Ge, revelando su dependencia con la temperatura, la sensibilidad a la morfología de la interfaz y la intermezcla química, así como los criterios de convergencia para las celdas atomísticas. A continuación, explora la coherencia y difusión de fonones en nanocables de superredes Si/Ge, trazando la transición entre los regímenes balístico y difusivo en función del espesor de las capas, la temperatura y la dimensionalidad. La tesis también integra análisis optotérmico mediante espectroscopía Raman y teoría de perturbaciones del funcional de la densidad, prediciendo desplazamientos espectrales característicos en superredes geminadas GaAs/GaP e InAs. En conjunto, estos estudios establecen un marco unificado para diseñar propiedades térmicas y electroópticas de nan Estructuras semiconductoras, ofreciendo principios de diseño para la gestión térmica avanzada y la ingeniería fonónica en dispositivos nanoelectrónicos de próxima generación.This doctoral thesis investigates phonon‐mediated heat transport in semiconductor heterostructures and superlattices at the atomic scale, where classical continuum models fail. Employing nonequilibrium molecular dynamics and first‐principles simulations, the work characterizes thermal boundary resistance across single GaAs/Ge interfaces, revealing its temperature dependence, sensitivity to interface morphology and chemical intermixing, and convergence criteria for atomistic cells. It then explores phonon coherence and diffusion in Si/Ge superlattice nanowires, mapping the transition between ballistic and diffusive regimes as a function of layer thickness, temperature, and dimensionality. The thesis also integrates opto‐thermal analysis via Raman spectroscopy and density functional perturbation theory, predicting characteristic spectral shifts in GaAs/GaP and InAs twinning superlattices. Together, these studies establish a unified framework to tailor thermal and electro‐optical properties of semiconductor nanostructures, offering design principles for advanced thermal management and phononic engineering in next‐generation nanoelectronic devices.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Físic
Virtual-Self Identity Construal in Online Videogames
Get PDFPrograma de Doctorat en Cervell, Cognició i Conducta[eng] One of the most compelling topics in scholarly research over the years has
been personal Identity, its formation, and its psychological functions. Our
sense of identity helps us recognize ourselves and distinguish us from other
people and gives us a sense of internal consistency and continuity over time.
This need for continuity, while crucial for our well-being, can often conflict
with our need for change, which is also essential for adaptation to our
environment and for personal growth. Fortunately, this need for continuity is
not as rigid as it would seem, different aspects of one’s identity can coexist.
Thus, every individual possesses several “selves”, each fulfilling a different role
(e.g., the "self” as a parent, a worker, a friend, etc.).
Following this idea of identity multiplicity, the advent of online virtual
environments has introduced the concept “virtual identity” or “the virtual
self”. It refers to the aspects of an individual’s identity that are expressed
online. The anonymity of the Internet and the capacity to customize how users
present themselves allow them to manifest aspects of their identity that might
diverge significantly from their offline selves without disrupting their sense of
continuity. Consequently, virtual environments serve as useful platforms for
the expression of different identities that fulfill various psychological needs.
This thesis aims to explore how virtual environment users construe their
virtual self and what different psychological functions this virtual self can have.
To that aim, we conducted three studies.
In the first study, we reviewed the available literature on virtual identity across
different types of virtual environments, examining how it relates to personal
identity. We categorized articles based on the type of virtual environment
they focused on: social media, online videogames, avatar-mediated
environments, and specialized environments (e.g., dating sites or professional
networks). We conducted a quality assessment of the articles included and
provided a narrative synthesis of the most notable findings.
In the second study, we aimed to put forward and validate a typology
identifying the different ways online videogame players construe their virtual
selves. The typology was defined by the perceived discrepancies between our
participants’ actual self, ideal self, and their online videogame characters
(their virtual self). We administered the Repertory Grid Technique to 202
online videogame players to measure their actual-ideal, actual-virtual, and
virtual-ideal self discrepancies, and we divided them into three clusters using
k-means cluster analysis:
· Proximal-type: Characterized by a low actual-virtual self-discrepancy. This
category represents characters that are considerably similar to the player’s
actual self, serving an instrumental function of extending their offline identity
into the game rather than creating a new one.
· Projection-type: Characterized by a high actual-ideal self-discrepancy, high
actual-virtual self-discrepancy, and low virtual-ideal self-discrepancy. This
category represents players who see themselves as distant from how they
would like to be and create a virtual self that compensates for that by being
closer to their ideal self.
· Exploratory-type: Characterized by a low actual-ideal self-discrepancy, high
actual-virtual self-discrepancy, and high virtual-ideal self-discrepancy. This
category represents players who are already satisfied with themselves and
choose to explore alternative identities that are not necessarily ideal for the
performative enjoyment of adopting a different persona.[cat] Un dels temes que més atractius pels acadèmics al llarg de la història ha estat el de la identitat personal, com es forma i les seves diverses funcions psicològiques. El nostre sentit d’identitat ens permet identificar-nos com a individus, diferenciar-nos de la resta i ens aporta una sensació de continuïtat al llarg del temps. Aquesta necessitat de continuïtat, tot i ser crucial pel nostre benestar, sovint entra en conflicte amb la necessitat de canvi, també essencial per a poder adaptar-nos a l’entorn i per al creixement personal. Afortunadament, la necessitat de continuïtat no és tan rígida com podria semblar, diferents aspectes de la identitat d’un mateix individu poden coexistir. D’aquesta manera, podem dir que cada individu posseeix diversos “jos”, cada un amb els seus rols específics (p.ex., el “jo” com a pare, treballador, amic, etc.).
En relació amb aquesta idea de multiplicitat identitaria, l’adveniment dels entorns virtuals en línia ha introduït el concepte d’ “identitat virtual”, o “jo virtual”, referint-se als aspectes de la identitat que un individu expressa a la xarxa. L'anonimat de la Internet i la capacitat dels usuaris de personalitzar com es presenten els permet manifestar aspectes de la seva identitat que poden diferir significativament del seu jo “offline” sense pertorbar el seu sentit de continuïtat. Conseqüentment, els entorns virtuals resulten plataformes molt útils per l’expressió de diferents identitats que compleixen diverses necessitats psicològiques. Aquesta tesi pretén explorar com els usuaris d’entorns virtuals construeixen el seu jo virtual i quines funcions psicològiques pot tenir el seu jo virtual. Per complir amb aquest objectiu, vam realitzar tres estudis. Per al primer estudi, vam revisar la literatura disponible sobre identitat virtual a diferents tipus d’entorns en línia, explorant com aquesta es relaciona amb la identitat personal. Vam categoritzar els articles segons el tipus d’entorn virtual que estudiaven: xarxes socials, videojocs en línia, entorns mediats per avatars i entorns especialitzats (p.ex., webs de cites o xarxes professionals). Vam dur a terme una valoració qualitativa dels articles inclosos i vam realitzar una síntesi narrativa dels resultats més destacables.
L’objectiu del segon estudi era presentar i validar una tipologia que identifiqués les diferents maneres en què els jugadors de videojocs en línia construeixen el seu jo virtual. La tipologia estaria definida per les discrepàncies que els nostres participants percebien entre el seu jo actual, el seu jo ideal i el seu personatge principal a un videojoc de la seva elecció (el seu jo- virtual). Vam administrar la Tècnica de la Graella a 202 jugadors de videojocs online per a mesurar les discrepàncies entre el seu jo actual, ideal i virtual i vam emprar un anàlisi de clústers amb k-mitjanes (k-means cluster analysis), per a classificar-los en tres clústers:
· Tipus proximal: Es caracteritza per una baixa discrepància entre el jo actual i virtual. Aquesta categoria representa a personatges considerablement similars al jo actual del jugador, tenint una funció instrumental d'estendre la seva identitat “offline” dins els joc en comptes de crear-ne una de nova. · Tipus projector: Es caracteritza per una alta discrepància entre el jo actual i ideal, una alta discrepància entre el jo actual i virtual i una baixa discrepància entre el jo virtual i ideal. Aquesta categoria representa els jugadors que es veuen molt diferents de com voldrien ser i creen un jo virtual que compensi aquestes mancances apropant-se al seu jo ideal. · Tipus exploratori: Es caracteritza per una baixa discrepància entre el jo actual i ideal, una alta discrepància entre el jo actual i virtual i una alta discrepància entre el jo virtual i ideal. Aquesta categoria representa els jugadors que estan satisfets amb si mateixos i trien explorar identitats alternatives que no són necessàriament ideals per la satisfacció lúdica d’adoptar una identitat diferent a la pròpia.
A l’últim estudi, els participants de l’estudi 2 va respondre una sèrie de qüestionaris que mesuraven diferents variables personals i del videojoc seleccionat per explorar com podien afectar a la construcció del jo virtual. Vam administrar el qüestionari “Player Experience of Need Satisfaciton” (PENS) per a mesurar la immersió experimentada pels participants dins del joc. Addicionalment, vam administrar l’Escala d’Autoestima de Rosenberg (RSES) i el qüestionari “Clinical Outcomes in Routine Evaluation – Outcome Measure” (CORE-OM) per mesurar el nivell de malestar psicològic dels participants. També vam extraure mesures addicionals de les graelles dels participants, com la presència i percentatge de conflictes cognitius als seus sistemes de constructes. Els jugadors del clúster de tipus projector presenten una menor autoestima i major malestar psicològic, així com un major percentatge de conflicte cognitiu, que els altres dos clústers. Així mateix, els jugadors del clúster de tipus exploratori també presenten un major malestar psicològic que aquells que es troben al clúster de tipus proximal.
A la discussió general s'argumenten possibles aplicacions per la nostra tipologia, tant en recerca clínica com de mercat. També proposem línies futures d’investigació que podrien beneficiar-se d’incloure-la com a eina centrada en la identitat
Structural and Theoretical Approaches to Modeling Information Choices and Media Markets
Get PDFAquesta tesi analitza com els individus decideixen on informar-se i com les estratègies publicitàries interactuen amb les preferències dels espectadors. Combinant la modelització teòrica amb l’anàlisi economètrica estructural mitjançant dades d’alta freqüència, ofereix una visió detallada sobre el consum de mitjans, la dinàmica publicitària i les implicacions més àmplies per als mercats de la informació. La primera part explora com les expectatives d’informació externa influeixen en la tria de biaix informatiu, estenent un model d’aprenentatge bayesià per explicar per què els individus tendeixen a consumir notícies afins a les seves creences però, de tant en tant, també s’exposen a perspectives oposades. L’anàlisi identifica les condicions en què els agents es coordinen en un mateix biaix informatiu i aporta idees sobre com fomentar l’adquisició d’informació. Una altra secció investiga la inèrcia dels consumidors en el consum de notícies, aprofitant la cancel·lació inesperada del concurs televisiu Pasapalabra el 2019. Aquesta cancel·lació va reduir l’audiència del principal informatiu en horari de màxima audiència en un 28\%, revelant com els programes d’entreteniment influeixen en la demanda de notícies. Un model de demanda estructural permet distingir entre inèrcia i preferències. L’impacte en l’audiència de les notícies es relaciona amb els resultats electorals, suggerint una connexió entre el consum de notícies i una menor participació electoral. L’última part examina l’aversió heterogènia a la publicitat en els mercats de mitjans, utilitzant dades de consum minut a minut per mostrar que l’aversió als anuncis varia àmpliament i no està fortament correlacionada amb característiques socioeconòmiques. Els anunciants paguen un preu més alt per arribar a espectadors amb una alta aversió a la publicitat. En conjunt, aquests resultats aporten noves perspectives sobre el consum de mitjans, els mercats publicitaris i l’adquisició d’informació, amb implicacions per a l’estratègia mediàtica i la política pública.This dissertation examines how individuals choose where to inform themselves and how advertising strategies interact with viewer preferences. Combining theoretical modeling with structural econometric analysis using high-frequency data, it provides insights into media consumption, advertising dynamics, and the broader implications for information markets. The first part explores how expectations of external information shape news bias choices, extending a Bayesian learning model to explain why individuals tend to consume like-minded news while occasionally engaging with opposing viewpoints. The analysis identifies conditions under which agents coordinate on news bias and offers insights into fostering information acquisition. Another section investigates consumer inertia in news consumption, leveraging the unexpected cancellation of the Spanish game show Pasapalabra in 2019. The cancellation reduced news viewership on the main primetime news broadcast by 28\%, revealing how entertainment programming influences news demand. A structural demand model is used to disentangle inertia from preferences. The shock to news viewership is linked to election outcomes, suggesting a relationship between news consumption and reduced voter participation. The final part examines heterogeneous ad aversion in media markets, using minute-by-minute viewing data to show that ad aversion varies widely and is largely uncorrelated with socioeconomic traits. Advertisers pay a premium to reach highly ad-averse viewers. Together, these findings provide new perspectives on media consumption, advertising markets, and information acquisition, offering implications for media strategy and policy.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Economia, Finances i Empres
Ecologías [des]tejidas : un discurso sobre la 'relación'
Get PDF(English) This research addresses the theme of coexistence, a concept of increasing relevance in the current context, marked by the economic, social, and environmental crises that have been manifesting globally since the beginning of this century. These crises have challenged the fragmented visions of Western modernity's urban thought, which divide reality into dichotomies such as: nature-culture, center-periphery, subject-object, public-private, or masculinity-femininity, compelling us to adopt new ways of thinking about space and its project. In this context, 'ecology' and 'body' have become key notions for rethinking coexistence among 'differents': human and non-human beings, desires, intentions, economies, ecosystems. The Amazon, being a place where diverse actors, peoples and nationalities, forms of spatial production, territorial conflicts over the extraction of natural resources, and imaginaries about space converge, is a place where the project of coexistence becomes particularly relevant.
However, traditionally the Amazon has been represented through Western approaches that, implicitly, reproduce colonial matrix values and homogenizing visions of the region. This research, which focuses on the Tena canton, in the Ecuadorian Amazonian foothills, proposes a dual objective. On the one hand, it seeks to develop a new perspective that recognizes the invisibilized bodies and their multiple forms of relationship with the territory, overcoming reductionist visions. And, on the other hand, this research aims to rethink coexistence in a fragmented space: the Amazon is neither a primeval forest nor a purely rural space, but a dislocated territory where 'differents' coexist: peoples and nationalities, intentions, ways of life that produce a multiplicity of 'ecologies'.
To fulfill this dual objective, it has been necessary to develop a specific interpretation methodology, which has been redefined throughout the course of the research. It is not, therefore, the rigid application of a pre-established protocol. While it has been required to collect and analyze both quantitative and qualitative data, as well as reconstruct the state of the art on the Amazon in urban studies. However, from the limitations and problems of insufficiency identified in this first stage, we realized that it was necessary to determine a coherent form of research, consistent with the characters of 'vacillation' and 'instability' of the Amazonian space. Hence, an approach to other disciplinary fields such as anthropology and sociology has been fundamental. This has allowed us to combine tools, resources, discourses, and concepts, paving the way to enter into 'relationship' with these complex realities, from our own bodily experience.
Thus, traversing the territories and attentive to the characters constructed in the singularity of their daily lives, it was possible to establish a relationship between two key elements: socio-spatial analysis and the use of decolonial conceptual tools such as Eduardo Viveiros de Castro's 'cannibal thinking' and Silvia Rivera Cusicanqui's 'ch'ixi'. The socio-spatial analysis is carried out through the construction of a series of 'microhistories', analyzing the dynamics of 'power', 'resistance', and 'cannibalization' in the Amazonian space, paying special attention to the relationship between 'body' and 'territory'. The postulated hypothesis is that the dynamics of relationship can be interpreted as a result of the knowledge of bodies, which are patterns of resistance that make coexistence possible. Resistance understood as an active defense of human and non-human life, overcoming Western matrix discourses.(Català) Aquesta investigació tracta sobre el tema de la coexistència, un concepte cada cop més rellevant en el context actual, marcat per les crisis econòmiques, socials i mediambientals que s'han estat manifestant a escala global des de principis d'aquest segle. Aquestes crisis han qüestionat les visions fragmentades del pensament urbà de la modernitat occidental, que divideixen la realitat en dicotomies com ara: naturalesa-cultura, centre-perifèria, subjecte-objecte, públic-privat o masculinitat-feminitat, interpel·lant-nos a adoptar noves maneres de pensar l'espai i el seu projecte. En aquest context, l''ecologia' i el 'cos' s'han convertit en nocions clau per a repensar la coexistència entre 'diferents': éssers humans i no humans, desitjos, intencions, economies, ecosistemes. L'Amazònia, al ser un lloc on convergeixen diversos actors, pobles i nacionalitats, formes de producció espacial, conflictes territorials per l'extracció de recursos naturals i imaginaris sobre l'espai, és un lloc on el projecte de la coexistència esdevé rellevant.
No obstant això, tradicionalment l'Amazònia ha estat representada a través d'enfocaments occidentals que, de manera implícita, reprodueixen valors de matriu colonial i visions homogeneïtzadores de la regió. Aquesta investigació, que se centra en el cantó Tena, al peu de muntanya de l'Amazònia equatoriana, proposa un doble objectiu. D'una banda, busca desenvolupar una nova mirada que reconegui els cossos invisibilitzats i les seves múltiples formes de relació amb el territori, superant les visions reduccionistes. I, d'altra banda, aquesta investigació pretén repensar la coexistència en un espai fragmentat: l'Amazònia no és una selva primigènia ni un espai purament rural, sinó un territori dislocat on conviuen 'diferents': pobles i nacionalitats, intencions, formes de vida que produeixen una multiplicitat d''ecologies'.
Per a complir aquest doble objectiu, ha estat necessari desenvolupar una metodologia pròpia d'interpretació, que s'ha anat redefinint en el transcurs de la investigació. No es tracta, doncs, de l'aplicació rígida d'un protocol preestablert. Si bé, s'ha requerit recopilar i analitzar dades, tant quantitatives com qualitatives, així com reconstruir l'estat de l'art sobre l'Amazònia en els estudis urbans. No obstant això, a partir de les limitacions i problemes d'insuficiència identificats en aquesta primera etapa, ens vam adonar que era necessari determinar una forma d'investigació coherent, amb els caràcters de "vacil·lació" i "inestabilitat" de l'espai amazònic. Per això, ha estat fonamental una aproximació a altres camps disciplinaris com l'antropologia i la sociologia. El que ens ha permès combinar eines, recursos, discursos i conceptes, obrint-nos camí per a entrar en 'relació' amb aquestes complexes realitats, des de la pròpia experiència corporal. Així doncs, travessant els territoris i atenta als personatges construïts en la singularitat de les seves vides quotidianes, ha sigut possible establir una relació entre dos elements clau: l'anàlisi socioespacial i l'ús d'eines conceptuals decolonials com el "pensar caníbal" d'Eduardo Viveiros de Castro i el "ch'ixi" de Silvia Rivera Cusicanqui. L'anàlisi socioespacial es realitza mitjançant la construcció d'una sèrie de "microhistòries", analitzant les dinàmiques de "poder", "resistència" i "canibalització" en l'espai amazònic, posant especial atenció a la relació entre el "cos" i el "territori". La hipòtesi postulada és que les dinàmiques de relació poden ser interpretades com a resultat dels sabers dels cossos, que són patrons propis de resistència que fan possible la coexistència. Resistència entesa com a defensa activa a la vida humana i no humana, superant els discursos de matriu occidental.(Español) Esta investigación trata sobre el tema de la coexistencia, un concepto cada vez más relevante en el contexto actual, marcado por las crisis económicas, sociales y medioambientales que se vienen manifestando a escala global desde principios de este siglo. Estas crisis han cuestionado las visiones fragmentadas del pensamiento urbano de la modernidad occidental, que dividen la realidad en dicotomías tales como: naturaleza-cultura, centro-periferia, sujeto-objeto, público-privado o masculinidad-feminidad, interpelándonos a adoptar nuevas maneras de pensar el espacio y su proyecto. En este contexto, la ‘ecología’ y el ‘cuerpo’ se han convertido en nociones clave para re-pensar la coexistencia entre ‘diferentes’: seres humanos y no humanos, deseos, intenciones, economías, ecosistemas. La Amazonia, al ser un lugar en el que convergen diversos actores, pueblos y nacionalidades, formas de producción espacial, conflictos territoriales por la extracción de recursos naturales e imaginarios sobre el espacio, es un lugar donde el proyecto de la coexistencia se torna relevante.
No obstante, tradicionalmente la Amazonía ha sido representada a través de enfoques occidentales que, de manera implícita, reproducen valores de matriz colonial y visiones homogeneizadoras de la región. Esta investigación, que se centra en el cantón Tena, en el piedemonte de la Amazonía ecuatoriana, propone un doble objetivo. Por un lado, busca desarrollar una nueva mirada que reconozca los cuerpos invisibilizados y sus múltiples formas de relación con el territorio, superando las visiones reduccionistas. Y, por otro lado, esta investigación pretende re-pensar la coexistencia en un espacio fragmentado: la Amazonía no es una selva primigenia ni un espacio puramente rural, sino un territorio dislocado donde conviven ‘diferentes’: pueblos y nacionalidades, intensiones, formas de vida que producen una multiplicidad de ‘ecologías’.
Para cumplir con este doble objetivo, ha sido necesario desarrollar una metodología propia de interpretación, que se ha ido redefiniendo en el transcurso de la investigación. No se trata, pues, de la aplicación rígida de un protocolo preestablecido. Si bien, se ha requerido recopilar y analizar datos, tanto cuantitativos como cualitativos, así como reconstruir el estado del arte sobre la Amazonía en los estudios urbanos. No obstante, a partir de las limitaciones y problemas de insuficiencia identificados en esta primera etapa, nos percatamos que era necesario determinar una forma de investigación coherente, con los caracteres de “vacilación” e “inestabilidad” del espacio amazónico. De ahí que haya sido fundamental una aproximación a otros campos disciplinarios como la antropología y la sociología. Lo que nos ha permitido combinar herramientas, recursos, discursos y conceptos, abriéndonos camino para entrar en ‘relación’ con estas complejas realidades, desde la propia experiencia corporal. Así pues, atravesando los territorios y atenta a los personajes construidos en la singularidad de sus vidas cotidianas fue posible establecer una relación entre dos elementos clave, el análisis socioespacial y el uso de herramientas conceptuales decoloniales como el “pensar caníbal” de Eduardo Viveiros de Castro y el “ch’ixi” de Silvia Rivera Cusicanqui. El análisis socioespacial se realiza mediante la construcción de una serie de “microhistorias”, analizando las dinámicas de ‘poder’, ‘resistencia’ y ‘canibalización’ en el espacio amazónico, poniendo especial atención en la relación entre el ‘cuerpo’ y el ‘territorio’. La hipótesis postulada es que, las dinámicas de relación pueden ser interpretadas como resultado de los saberes de los cuerpos, que son patrones propios de resistencia que hacen posible la coexistencia. Resistencia entendida como defensa activa a la vida humana y no humana, superando los discursos de matriz occidental.DOCTORAT EN URBANISME (Pla 2012
Intrinsic tracers for the analysis of habitat use by large marine vertebrates
Get PDFPrograma de Doctorat en Ciències del Mar[eng] The use of the stable isotopes of different chemical elements as intrinsic biogeochemical tracers offers a unique opportunity to infer information about the foraging and spatial ecology of large marine vertebrates from small tissue samples of alive or dead individuals. Historically, the most commonly used tracers to study the trophic ecology of marine species have been the stable isotope ratios of carbon (δ13C) and nitrogen (δ15N), since they allow to identify the contribution of different primary producers with distinct isotopic signatures to the diet of a consumer and to estimate the trophic position of species and individuals within an ecosystem. More recently, the use of these isotopic tracers to analyse the habitat use of marine animals has led to the inclusion of other chemical elements to explore new dimensions of the isotopic niche. Such is the case of the sulphur stable isotope ratio (δ34S) to differentiate between inshore/benthic habits from offshore/pelagic habits, and the oxygen stable isotope ratio (δ18O) to study migration patterns across areas with distinct salinity. Nevertheless, the advantages of using additional isotopic tracers to improve the definition of the isotopic niche will depend on the ecosystem and species involved and, particularly, on the existence and scale of environmental isotopic gradients that affect the stable isotope ratios in primary producers and along the respective food webs. Therefore, this thesis aims to assess the suitability of the δ34S and δ18O ratio as habitat tracers for two different aspects, (1) to evaluate the isotopic niche partitioning among species of the same community and (2) to identify individual movement patterns among isotopically distinct foraging grounds. To do this, the δ13C, δ15N, δ34S and/or δ18O ratios were analysed in two types of consumer tissues, bone of marine mammals and sea turtles and epidermis of sea turtles, inhabiting ecosystems with marked environmental isotopic gradients such as the Río de la Plata estuary, the Mauritanian coast and the North Atlantic Ocean-Mediterranean Sea system. On one hand, the addition of the δ18O and δ34S ratios to the δ13C and δ15N ratios allowed to better characterize the isotopic niche partitioning among marine consumers in an ecosystem with important inputs of freshwater and terrestrial particulate organic matter, since the spatial scale of the environmental isotopic gradients covered the area used by the species. However, this did not occur everywhere and hence, the inclusion of more tracers does not necessarily translate into an improvement of the characterization of the isotopic niche partitioning among species. On the other hand, the use of at least three of these intrinsic tracers allowed to identify individual specialization in habitat within populations, as well as to trace individual movements among isotopically distinct areas. Furthermore, accounting for as many physical and chemical processes as possible, both environmental and metabolic, is critical when using stable isotopes to assess the habitat use and trophic ecology of large marine vertebrates, as the isotopic ratios of the consumers can be jointly affected by many processes. Finally, results should be validated with other complementary research techniques, such as direct observations, satellite telemetry and genetic analysis.[spa] El uso de isótopos estables de diferentes elementos químicos como trazadores biogeoquímicos intrínsecos ofrece una oportunidad única para inferir información sobre la ecología trófica y espacial de grandes vertebrados marinos a partir de pequeñas muestras de tejido de individuos vivos o muertos. Históricamente, los trazadores más utilizados para estudiar la ecología trófica de las especies marinas han sido las proporciones de isótopos estables de carbono (δ13C) y nitrógeno (δ15N), ya que permiten identificar la contribución de diferentes productores primarios con distintas señales isotópicas a la dieta de un consumidor y estimar la posición trófica de especies e individuos dentro de un ecosistema. Más recientemente, el uso de estos trazadores isotópicos para analizar el uso del hábitat de los animales marinos ha llevado a la inclusión de otros elementos químicos para explorar nuevas dimensiones del nicho isotópico. Tal es el caso de los isótopos estables de azufre (δ34S) para diferenciar entre hábitos costeros/bentónicos de aquellos oceánicos/pelágicos, y los de oxígeno (δ18O) para estudiar patrones de migración a través de áreas con distinta salinidad. Sin embargo, las ventajas de usar trazadores isotópicos adicionales para mejorar la definición del nicho isotópico dependerán del ecosistema y especies involucradas y, particularmente, de la existencia y escala de gradientes isotópicos ambientales que afecten las relaciones de isótopos estables en productores primarios y a lo largo de las respectivas redes tróficas. Por lo tanto, esta tesis tiene como objetivo evaluar la idoneidad de los valores de δ34S y δ18O como trazadores de hábitat en dos aspectos diferentes, (1) para evaluar la partición del nicho isotópico entre especies de la misma comunidad y (2) para identificar patrones de movimiento individuales entre áreas de alimentación isotópicamente distintas. Para ello, se analizaron los valores de δ13C, δ15N, δ34S y/o δ18O en dos tipos de tejidos de consumidores, hueso de mamíferos marinos y tortugas marinas y epidermis de tortugas marinas, que habitan ecosistemas con gradientes isotópicos ambientales marcados como el estuario del Río de la Plata, la costa de Mauritania y el sistema Atlántico Norte-Mar Mediterráneo. Por un lado, la inclusión de los valores de δ18O y δ34S a los de δ13C y δ15N permitió mejorar la caracterización de la partición del nicho isotópico entre consumidores marinos en un ecosistema con importantes aportes de agua dulce y materia orgánica particulada terrestre, ya que la escala espacial de los gradientes isotópicos ambientales cubría el área utilizada por las especies. Sin embargo, esto no ocurrió en todas partes y, por lo tanto, la inclusión de más trazadores no necesariamente se traduce en una mejora en la caracterización del nicho isotópico entre especies. Por otra parte, el uso de al menos tres de estos trazadores intrínsecos permitió identificar la especialización individual dentro de las poblaciones, así como rastrear los movimientos individuales entre áreas isotópicamente distintas. Además, tener en cuenta tantos procesos físicos y químicos como sea posible, tanto ambientales como metabólicos, es fundamental cuando se utilizan isótopos estables para evaluar el uso del hábitat y la ecología trófica de los grandes vertebrados marinos, ya que las proporciones isotópicas de los consumidores pueden verse afectadas conjuntamente por diversos procesos. Finalmente, los resultados deberían validarse con otras técnicas de investigación complementarias, como observaciones directas, telemetría satelital y análisis genéticos.[cat] L'ús d'isòtops estables de diferents elements químics com traçadors biogeoquímics intrínsecs ofereix una oportunitat única per inferir informació sobre l'ecologia espacial i d'alimentació de grans vertebrats marins a partir de mostres de teixit d'individus vius o morts. Històricament, els traçadors més utilitzats per estudiar l'ecologia tròfica de les espècies marines han estat les proporcions d'isòtops estables de carboni (δ13C) i nitrogen (δ15N), ja que permeten identificar la contribució de diferents productors primaris amb diferents senyals isotòpics a la dieta d'un consumidor i estimar la posició tròfica d'espècies i d'individus dins d'un ecosistema. Més recentment, l’ús d’aquests traçadors isotòpics per analitzar l’ús de l’hàbitat dels animals marins ha portat a la inclusió d’altres elements químics per explorar noves dimensions del nínxol isotòpic. Aquest és el cas dels isòtops estables de sofre (δ34S) per diferenciar entre hàbits costaners/bentònics d'hàbits oceànics/pelàgics i els d'oxigen (δ18O) per estudiar patrons de migració a través d'àrees de diferent salinitat. No obstant això, els avantatges d'usar traçadors isotòpics addicionals per millorar la definició del nínxol isotòpic dependran de l'ecosistema i les espècies involucrades, particularment de l'existència i l'escala de gradients isotòpics ambientals que afectin les relacions d'isòtops estables en productors primaris i al llarg de les respectives xarxes tròfiques. Per tant, aquesta tesi té com a objectiu avaluar la idoneïtat dels valors de δ34S i δ18O com a traçadors d’hàbitat en dos aspectes diferents, (1) per avaluar la partició del nínxol isotòpic entre espècies de la mateixa comunitat i (2) per identificar patrons de moviment individuals entre àrees d'alimentació isotòpicament diferents. Per això, es van analitzar els valors de δ13C, δ15N, δ34S i/o δ18O en dos tipus de teixits animals, os de mamífers marins i tortugues marines i epidermis de tortugues marines, que habiten ecosistemes amb gradients isotòpics ambientals com l’estuari de Riu de la Plata, la costa de Mauritània i el sistema Atlàntic Nord-Mar Mediterrani. D'una banda, la inclusió dels valors de δ18O i δ34S als de δ13C i δ15N va permetre millorar la caracterització de la partició del nínxol isotòpic entre consumidors marins en un mateix ecosistema amb importants aportacions d'aigua dolça i matèria orgànica particulada terrestre, ja que l'escala espacial dels gradients isotòpics ambientals cobria l'àrea utilitzada per les espècies. Tanmateix, això no va passar a tot arreu i, per tant, la inclusió de més traçadors no necessàriament es tradueix en una millora en la caracterització del nínxol isotòpic entre espècies. D'altra banda, l'ús d'almenys tres d'aquests traçadors intrínsecs va permetre identificar l'especialització individual dins de les poblacions i rastrejar els moviments individuals entre àrees isotòpicament diferents. A més, tenir en compte tants processos físics i químics com sigui possible, tant ambientals com metabòlics, és fonamental quan s'utilitzen isòtops estables per avaluar l'ús de l'hàbitat i l'ecologia tròfica dels grans vertebrats marins, ja que les proporcions isotòpiques dels consumidors es poden veure afectades conjuntament per diversos processos. Finalment, els resultats s'haurien de validar amb altres tècniques de recerca complementàries, com a observacions directes, telemetria satel·lital i anàlisis genètiques
Advancing solver performance in large-scale computational fluid dynamics: generalizing the linelet preconditioner for the pressure correction equation
Get PDF(English) This thesis presents the Global Linelet Preconditioner (GLP), a preconditioning strategy designed to overcome these limitations and improve scalability in extreme-scale Computational Fluid Dynamics (CFD) applications. The method extends and generalizes the traditional linelet approach by introducing a communication step within the preconditioning operation, allowing interdomain coupling and preserving connectivity across partition boundaries. This modification significantly enhances convergence rates in highly anisotropic meshes by ensuring that the strongest couplings in the linear system are treated effectively, regardless of domain decomposition constraints.
A key contribution of this work is the development of a purely algebraic linelet construction algorithm, which eliminates the need for geometric information when defining linelets. While conventional methods rely on explicit mesh structures to determine anisotropic directions, the algebraic approach constructs linelets based solely on matrix properties, allowing greater flexibility and applicability to general unstructured meshes. Furthermore, the geometric-based construction was also explored and integrated within the framework, demonstrating superior performance in structured meshes with well-defined anisotropic features. The comparison between the geometric and algebraic approaches revealed that while the former achieves better performance when clear directional stiffness is present, the latter provides a robust alternative when mesh topology is complex or unavailable.
The effectiveness of GLP was assessed through extensive numerical experiments, including benchmark problems and real-world CFD applications such as the 30P30N high-lift airfoil, the Stanford diffuser, and the DrivAer model. Results demonstrated that GLP significantly improves solver convergence over existing preconditioners, including previous versions of the linelet preconditioner, particularly in cases where a high percentage of elements lie within the boundary layer. Performance analyses revealed that while GLP incurs a higher preprocessing cost due to linelet construction and communication, these overheads are outweighed by the substantial reduction in solver iterations, leading to overall computational savings in large-scale simulations.
In addition to improving convergence, GLP introduces a partition-agnostic formulation, making it independent of the domain decomposition strategy. Unlike traditional preconditioners, which are sensitive to mesh partitioning, GLP maintains its numerical performance across varying decomposition configurations, enabling more flexible and balanced parallel execution. The parallel implementation of the method, tailored for High Performance Computing environments, ensures scalability across a wide range of core counts, as demonstrated by detailed scalability analyses.(Català) Aquesta tesi presenta el Global Linelet Preconditioner (GLP), una estratègia de precondicionament dissenyada per superar aquestes limitacions i millorar l'escalabilitat en aplicacions en CFD d'escala extrema. El mètode amplia i generalitza l'enfocament tradicional dels linelets mitjançant la introducció d'un pas de comunicació dins l'operació de precondicionament, fet que permet l'acoblament entre dominis, fet que preserva la connectivitat a través de les fronteres de partició. Aquesta modificació millora significativament les taxes de convergència en malles altament anisotròpiques en assegurar que els acoblaments més forts en el sistema lineal es tractin de manera efectiva, independentment de les restriccions de la descomposició del domini.
Una contribució clau d'aquest treball és el desenvolupament d'un algoritme de construcció de linelets purament algebraic, que elimina la necessitat d'informació geomètrica a l'hora de definir els linelets. Mentre que els mètodes convencionals es basen en estructures de malla explícites per determinar les direccions anisotròpiques, l'enfocament algebraic construeix els linelets exclusivament a partir de les propietats de la matriu, permetent una major flexibilitat i aplicabilitat a malles no estructurades en general. A més, també es va explorar i integrar dins del marc de treball la construcció basada en la geometria, que demostrava un rendiment superior en malles estructurades amb característiques anisotròpiques ben definides. La comparació entre els enfocaments geomètric i algebraic va revelar que, mentre que el primer aconsegueix un millor rendiment quan hi ha una rigidesa direccional clara, el segon ofereix una alternativa robusta quan la topologia de la malla és complexa o no està disponible.
L'eficàcia del GLP es va avaluar mitjançant extensos experiments numèrics, que incloïen problemes de referència i aplicacions de CFD en el món real, com ara l'aeròfil 30P30N d'alta sustentació, el difusor Stanford i el model DrivAer. Els resultats van demostrar que el GLP millora significativament la convergència dels solvers en comparació amb els precondicionadors existents, incloses versions anteriors del precondicionador linelet, especialment en casos en què un alt percentatge d'elements es troben dins de la capa límit. Les anàlisis de rendiment van revelar que, tot i que el GLP comporta un cost de preprocessament més elevat a causa de la construcció de linelets i la comunicació, aquests costos addicionals es veuen compensats per la substancial reducció en les iteracions del Gradients Conjugats Precondicionats, la qual cosa comporta un estalvi computacional global en simulacions a gran escala.
A més de millorar la convergència, el GLP introdueix una formulació agnòstica a la partició, que la fa independent de l'estratègia de descomposició del domini. A diferència dels precondicionadors tradicionals, que són sensibles al particionament de la malla, el GLP manté el seu rendiment numèric a través de diverses configuracions de descomposició, i permet una execució paral·lela més flexible i equilibrada. La implementació paral·lela del mètode, adaptada a entorns de computació d'alt rendiment, garanteix l'escalabilitat a través d'una àmplia gamma de nombres de nuclis, com ho demostren les anàlisis detallades d'escalabilitat.(Español) Esta tesis presenta el Global Linelet Preconditioner (GLP), una método de precondicionamiento diseñado para superar estas limitaciones y mejorar la escalabilidad en aplicaciones de dinámica computacional de fluidos (CFD, por sus siglas en ingés) a escala extrema. El método extiende y generaliza el enfoque tradicional de linelet al introducir un paso de comunicación dentro de la operación de preacondicionamiento, permitiendo el acoplamiento entre dominios y preservando la conectividad a lo largo de los límites de partición. Esta modificación mejora significativamente las tasas de convergencia en mallas altamente anisotrópicas al asegurar que los acoplamientos más fuertes en el sistema lineal se traten de manera efectiva, independientemente de las restricciones de la descomposición del dominio.
Una contribución clave de este trabajo es el desarrollo de un algoritmo de construcción de linelets puramente algebraico, que elimina la necesidad de información geométrica al definir los linelets. Mientras que los métodos convencionales dependen de estructuras de malla explícitas para determinar direcciones anisotrópicas, el enfoque algebraico construye linelets basándose únicamente en las propiedades de la matriz, permitiendo una mayor flexibilidad y aplicabilidad a mallas no estructuradas en general. Además, se exploró e integró dentro del marco de trabajo la construcción basada en la geometría, demostrando un rendimiento superior en mallas estructuradas con características anisotrópicas bien definidas. La comparación entre los enfoques geométrico y algebraico reveló que, mientras que el primero logra un mejor rendimiento cuando existe una rigidez direccional clara, el segundo ofrece una alternativa robusta cuando la topología de la malla es compleja o no está disponible.
La efectividad de GLP fue evaluada a través de extensos experimentos numéricos, incluyendo problemas de referencia y aplicaciones de CFD en el mundo real, tales como el ala de alta sustentación 30P30N, el difusor Stanford y el modelo DrivAer. Los resultados demostraron que GLP mejora significativamente la convergencia del solucionador en comparación con los precondicionadores existentes, incluidas versiones anteriores del precondicionador linelet, particularmente en casos donde un alto porcentaje de elementos se encuentra dentro de la capa límite. Los análisis de rendimiento revelaron que, aunque GLP incurre en un mayor costo de preprocesamiento debido a la construcción de linelets y la comunicación, estos costos se ven compensados por la reducción en las iteraciones y tiempo del solver, lo que conduce a ahorrar recursos computacionales en simulaciones a gran escala.
Además de mejorar la convergencia, GLP introduce una formulación agnóstica a la partición, lo que lo hace independiente de la estrategia de descomposición del dominio. A diferencia de los precondicionadores tradicionales, que son sensibles a la partición de la malla, GLP mantiene su rendimiento numérico a través de diversas configuraciones de descomposición, permitiendo una ejecución paralela más flexible y equilibrada. La implementación paralela del método, adaptada a entornos computación de alta performance (HPC, por sus siglas en inglés), garantiza la escalabilidad a lo largo de un amplio rango de núcleos.DOCTORAT EN MATEMÀTICA APLICADA (Pla 2012