Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
La música com a eina pel desenvolupament de l'autoestima de joves que cursen un programa de formació i inserció. Una investigació basada en les arts
Get PDFAquesta tesi doctoral analitza com un projecte musical basat en la metodologia d’Educació a Través de les Arts (ETA) pot incidir en el desenvolupament de l’autoestima de l’alumnat jove d’un Programa de Formació i Inserció (PFI). Mitjançant una Investigació Basada en les Arts (IBA), es desplega una anàlisi narrativa i artística centrada en les vivències de tretze joves en risc d’exclusió social. La recerca parteix d’un enfocament sociocrític i interseccional, reconeixent la importància del context social, emocional i cultural en la construcció de la identitat i l’autoestima. S’utilitzen grups focals, entrevistes i el diari de camp conjuntament amb la creació artística per a la recollida de dades. Els resultats són quatre creacions musicals que mostren com la participació activa en un projecte musical d’ETA millora l’autoestima de l’alumnat. Les conclusions de la tesi reivindiquen el poder transformador de les arts com a eina d’intervenció socioeducativa per promoure el benestar emocional i la transformació social.Esta tesis doctoral analiza cómo un proyecto musical basado en la metodología de Educación a Través de las Artes (ETA) incide en el desarrollo de la autoestima del alumnado joven de un Programa de Formación e Inserción (PFI). A través de una Investigación Basada en las Artes (IBA), se desarrolla un análisis narrativo y artístico centrado en las vivencias de trece jóvenes en situación de riesgo de exclusión social. La investigación se fundamenta en un enfoque sociocrítico e interseccional, reconociendo la relevancia del contexto social, emocional y cultural en la construcción de la identidad y la autoestima. Se utilizan grupos focales, entrevistes y el diario de campo además de la creacion artística para recoger los datos. Los resultados son cuatro creaciones musicales que evidencian cómo la participación activa en un proyecto musical de ETA mejora la autoestima del alumnado. Las conclusiones de la tesis reivindican el poder transformador del arte como herramienta de intervención socioeducativa para fomentar el bienestar emocional y la transformación social.This doctoral thesis analyzes how a music project based on the methodology of Education Through the Arts (ETA) affects the development of self-esteem in young students enrolled in a Training and Insertion Program (PFI). Through an Art-Based Research (ABR) approach, the study conducts a narrative and artistic analysis focused on the experiences of thirteen young people at risk of social exclusion. The research is framed within a socio-critical and intersectional perspective, acknowledging the relevance of social, emotional, and cultural contexts in the construction of identity and self-esteem. Focus groups, interviews and the field diary are used in addition to artistic creation to collect data. The results consist of four musical creations that demonstrate how active participation in a ETA musical project improves students' self-esteem. The thesis conclusions highlight the transformative power of the arts as a socio-educational tool to promote emotional well-being and social transformation.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educaci
La incidencia de las actuaciones de pacificación viaria en la consolidación del capital social. La experiencia de la Supermanzana de Sant Antoni en Barcelona
No full textTesi en modalitat de compendi de publicacions(English) This doctoral thesis explores the intricate relationship between urban design and the formation of social capital (SC), using the traffic calming of public space in the Sant Antoni Superblock in Barcelona as a case study. Starting from the premise that social interactions are fundamental to community development, SC is adopted as a conceptual framework, recognising its impact on individual and collective well-being. In this sense, SC is configured as a preventive tool with great potential to address the current challenges of an ageing society, characterised by an increase in single-person households and an increase in situations of dependency, as well as a growing sense of loneliness. The progressively multicultural nature of society, driven by the sustained increase in migration necessary to meet the demands of the labour market, requires the development of support networks that, on the one hand, complement the work of public social services and, on the other, contribute to strengthening social cohesion.
According to the literature, SC is not an individual attribute, but an emergent property of social structures, rooted in interpersonal relationships. For this reason, the public administration has an essential role in the provision and management of spaces, especially those of public ownership, which act as catalysts for the intersubjective relationships that shape SC. However, beyond the mere provision of facilities, the design of public space acquires critical relevance by influencing patterns of human activity and the quality of life of people.
In contrast to the traditional approach of macro-scale studies based predominantly on surveys, this research proposes a complementary micro-scale analysis, focused on the direct observation of behavioural patterns in public space as evidence of SC. In other words, we consider social manifestations in public space as symptoms of a more complex condition: SC. In this way, we seek to understand how the design and management of public space influence social interactions at the micro level, contributing to a deeper and more granular understanding of SC in the urban context.
A mixed methodology is used, which integrates: 1) a literature review, 2) urban analysis, 3) observation of the behaviour of people in public space, and 4) analysis of social capital indicators.
Various attributes of urban design are considered with the aim of elucidating their impact on the promotion of SC, such as: the tactical and structuring nature, spatial typologies (squares, courtyards, passages), connectivity, proximity, level of pedestrianisation, personalisation and permeability of building facades at ground level, among other characteristics of the environment.
The results reveal that urban interventions, both structuring and tactical, increase social activity compared to traditional urban design. However, structuring interventions of a permanent nature and characterised by the use of durable and low-maintenance materials such as concrete, generate greater diversity of uses and attract a wider public, as opposed to tactical interventions of an ephemeral and modular nature, which use more affordable elements such as paint and wood. This study offers valuable lessons for future urban interventions, emphasising the importance of a context-sensitive design, the balance between different users, social cohesion and long-term maintenance as key elements for the creation of inclusive spaces that foster social capital.(Català) Aquesta tesi doctoral explora la intricada relació entre el disseny urbà i la formació de capital social (CS), utilitzant com a cas d'estudi la pacificació viària de l'espai públic de la Superilla de Sant Antoni a Barcelona. Partint de la premissa que les interaccions socials són fonamentals per al desenvolupament comunitari, s'adopta el CS com a marc conceptual, reconeixent-ne l'impacte en el benestar individual i col·lectiu. En aquest sentit, el CS es configura com una eina preventiva de gran potencial per afrontar els desafiaments actuals d'una societat en procés d'envelliment, caracteritzada per un augment de llars unipersonals i un increment de situacions de dependència, així com per una creixent sensació de soledat. El caràcter progressivament multicultural de la societat, impulsat per l'augment sostingut de la migració necessària per satisfer les demandes del mercat laboral, exigeix el desenvolupament de xarxes de suport que, d'una banda, complementin la tasca dels serveis socials públics i, de l'altra, contribueixin a enfortir la cohesió social.
Segons la literatura, el CS no és un atribut individual, sinó una propietat emergent de les estructures socials, arrelat en les relacions interpersonals. Per això, l'administració pública té un rol essencial en la provisió i gestió dels espais, especialment de titularitat pública, que actuen com a catalitzadors de les relacions intersubjectives que donen forma al CS. No obstant això, més enllà de la mera provisió d'equipaments, el disseny de l'espai públic adquireix una rellevància crítica en influir en els patrons d'activitat humana i en la qualitat de vida de les persones.
Enfront de l'enfocament tradicional d'estudis a macro escala basats predominantment en enquestes, aquesta investigació proposa una anàlisi complementària a micro escala, centrada en l'observació directa de patrons de comportament en l'espai públic com a indicis de CS. És a dir, considerem les manifestacions socials en l'espai públic com a símptomes d'una condició més complexa: el CS. D'aquesta manera es busca comprendre com el disseny i la gestió de l'espai públic influeixen en les interaccions socials a nivell micro, contribuint a una comprensió més profunda i granular del CS en el context urbà.
S'empra una metodologia mixta que integra: 1) revisió bibliogràfica, 2) anàlisi urbanística, 3) observació del comportament de les persones en l'espai públic i 4) anàlisi d'indicadors de CS.
Es consideren diversos atributs del disseny urbà amb l'objectiu de dilucidar-ne l'impacte en la promoció del CS, com ara: la naturalesa tàctica i estructurant, tipologies espacials (places, patis, passatges), connectivitat, proximitat, nivell de vianantització, personalització i permeabilitat de paraments edificis en planta baixa, entre altres característiques de l'entorn.
Els resultats revelen que les intervencions urbanes, tant estructurants com tàctiques, augmenten l'activitat social en comparació amb el disseny urbà tradicional. No obstant això, les intervencions estructurants de naturalesa permanent i caracteritzades per emprar materials duradors i de poc manteniment com el formigó, generen més diversitat d'usos i atrauen un públic més ampli, en contraposició amb les tàctiques de naturalesa efímera i modular, que empren elements més assequibles com la pintura i la fusta. Aquest estudi ofereix valuoses lliçons per a futures intervencions urbanes, emfatitzant la importància d'un disseny sensible al context, l'equilibri entre els diferents usuaris, la cohesió social i el manteniment a llarg termini com a elements clau per a la creació d'espais inclusius que fomentin el capital social.(Español) Esta tesis doctoral explora la intrincada relación entre el diseño urbano y la formación de capital social (CS), utilizando como caso de estudio la pacificación viaria del espacio público de la Supermanzana de Sant Antoni en Barcelona. Partiendo de la premisa de que las interacciones sociales son fundamentales para el desarrollo comunitario, se adopta el CS como marco conceptual, reconociendo su impacto en el bienestar individual y colectivo. En este sentido, el CS se configura como una herramienta preventiva de gran potencial para afrontar los desafíos actuales de una sociedad en proceso de envejecimiento, caracterizada por un aumento de hogares unipersonales y un incremento de situaciones de dependencia, así como por una creciente sensación de soledad. El carácter progresivamente multicultural de la sociedad, impulsado por el aumento sostenido de la migración necesaria para satisfacer las demandas del mercado laboral, exige el desarrollo de redes de apoyo que, por un lado, complementen la labor de los servicios sociales públicos y, por otro, contribuyan a fortalecer la cohesión social.
Según la literatura, el CS no es un atributo individual, sino una propiedad emergente de las estructuras sociales, arraigado en las relaciones interpersonales. Por ello, la administración pública tiene un rol esencial en la provisión y gestión de los espacios, especialmente de titularidad pública, que actúan como catalizadores de las relaciones intersubjetivas que dan forma al CS. Sin embargo, más allá de la mera provisión de equipamientos, el diseño del espacio público adquiere una relevancia crítica al influir en los patrones de actividad humana y en la calidad de vida de las personas.
Frente al enfoque tradicional de estudios a macro escala basados predominantemente en encuestas, esta investigación propone un análisis complementario a microescala, centrado en la observación directa de patrones de comportamiento en el espacio público como indicios de CS. Es decir, consideramos las manifestaciones sociales en el espacio público como síntomas de una condición más compleja: el CS. De esta manera se busca comprender cómo el diseño y la gestión del espacio público influyen en las interacciones sociales a nivel micro, contribuyendo a una comprensión más profunda y granular del CS en el contexto urbano.
Se emplea una metodología mixta que integra: 1) revisión bibliográfica, 2) análisis urbanístico, 3) observación del comportamiento de las personas en el espacio público y 4) análisis de indicadores de CS.
Se consideran diversos atributos del diseño urbano con el objetivo de dilucidar su impacto en la promoción del CS, como: la naturaleza táctica y estructurante, tipologías espaciales (plazas, patios, pasajes), conectividad, proximidad, nivel de peatonalización, personalización y permeabilidad de paramentos edilicios en planta baja, entre otras características del entorno.
Los resultados revelan que las intervenciones urbanas, tanto estructurantes como tácticas, aumentan la actividad social en comparación con el diseño urbano tradicional. Sin embargo, las intervenciones estructurantes de naturaleza permanente y caracterizados por emplear materiales duraderos y de poco mantenimiento como el hormigón, generan mayor diversidad de usos y atraen a un público más amplio, en contraposición con las tácticas de naturaleza efímera y modular, que emplean elementos más asequibles como la pintura y la madera. Este estudio ofrece valiosas lecciones para futuras intervenciones urbanas, enfatizando la importancia de un diseño sensible al contexto, el equilibrio entre los diferentes usuarios, la cohesión social y el mantenimiento a largo plazo como elementos clave para la creación de espacios inclusivos que fomenten el capital social.DOCTORAT EN GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA (Pla 2012
Adaptar les escoles al canvi climàtic amb mesures verdes, blaves i grises a Barcelona: una avaluació amb mètodes mixtos
Get PDFEn el marc del programa Urban Innovative Actions de la Comissió Europea, l’any 2020, es van transformar onze escoles de primària de la ciutat de Barcelona en refugis climàtics, amb l’objectiu de millorar el confort tèrmic i promoure el benestar a les escoles. L’adaptació d’aquestes escoles al canvi climàtic es va dur a terme mitjançant la incorporació de vegetació (verd), punts d’aigua (blau), estructures d’ombra i elements per seure al patis, així com a través de la implementació de mesures de refrigeració passiva als edificis (gris). Els patis transformats es van obrir a la comunitat local durant els períodes no escolars. Aquesta tesi té com a objectiu avaluar l’impacte de les intervencions implementades en la salut i el seus determinants, tant a l’àmbit escolar com comunitari. Per aconseguir-ho, es van dur a terme dos estudis de mètodes mixtos amb disseny quasiexperimental pre-post. Es van realitzar un qüestionari i sessions de fotoveu amb l’alumnat i es va entrevistar al professorat per avaluar l’efecte de les intervencions sobre aspectes com la percepció de l’entorn, el joc i el comportament social, i la salut i el benestar al pati escolar (Estudi I), així com en relació amb la percepció de confort i benestar dins l’aula (Estudi II). Un tercer estudi avalua l’ús i les percepcions de les intervencions a l’àmbit comunitari a través d’un disseny qualitatiu amb un enfocament etnogràfic espontani (Estudi III).
Els resultats mostren un impacte positiu de les intervencions en la percepció de l’entorn, el confort tèrmic i el benestar físic i mental de l’alumnat, tant a l’interior com al pati de l’escola. La creació de noves àrees naturalitzades, amb ombra i amb elements per seure al pati ha disminuït el joc esportiu, ha incrementat les oportunitats de joc percebudes i ha promogut relacions més igualitàries entre nenes i nens. A l’àmbit comunitari, els patis transformats són valorats positivament com a refugis climàtics. Fora d’horari escolar, els patis són utilitzats com espais d’oci a l’aire lliure i socialització, especialment entre les famílies i grups de nois adolescents. Els resultats obtinguts mostren els beneficis d’adaptar les escoles al canvi climàtic mitjançant aquestes intervencions verdes, blaves i grises, suggerint la necessitat d’ampliar-ho a altres escoles i comunitats amb contextos similars.En el marco del programa Urban Innovative Actions de la Comisión Europea, en 2020, se transformaron once escuelas de primaria de la ciudad de Barcelona en refugios climáticos, con el objetivo de mejorar el confort térmico y promover el bienestar en las escuelas. La adaptación de estas escuelas al cambio climático se llevó a cabo mediante la incorporación de vegetación (verde), puntos de agua (azul), elementos de sombra y para sentarse en los patios, así como a través de la implementación de medidas de refrigeración pasiva en los edificios (gris). Los patios transformados se abrieron a la comunidad local durante los períodos no escolares. Esta tesis tiene como objetivo evaluar el impacto de las intervenciones implementadas en la salud y sus determinantes, tanto a nivel escolar como comunitario. Para ello, se llevaron a cabo dos estudios de métodos mixtos con diseño cuasiexperimentales pre-post. Se llevaron a cabo un cuestionario y sesiones de fotovoz con el alumnado y se entrevistó al profesorado para evaluar el efecto de las intervenciones sobre aspectos como la percepción del entorno, el juego y el comportamiento social, y la salud y el bienestar en el patio escolar (Estudio I), así como en relación con la percepción del confort y bienestar en el aula (Estudio II). Un tercer estudio evalúa el uso y percepciones de las intervenciones a nivel comunitario a través de un diseño cualitativo con un enfoque etnográfico espontáneo (Estudio III).
Los resultados muestran un impacto positivo de las intervenciones en la percepción del entorno, el confort térmico y el bienestar físico y mental del alumnado, tanto en el interior como en el patio de la escuela. La creación de nuevas áreas naturalizadas, con sombra y elementos para sentarse ha disminuido el juego deportivo, ha incrementado las oportunidades de juego y ha promovido relaciones más igualitarias entre niñas y niños. A nivel comunitario, los patios transformados son valorados positivamente como refugios climáticos. Fuera del horario escolar, los patios son utilizados como espacios de ocio al aire libre y socialización, especialmente entre familias y grupos de chicos adolescentes. Los resultados obtenidos muestran los beneficios de adaptar las escuelas al cambio climático mediante intervenciones verdes, azules y grises, sugiriendo la necesidad de ampliarlo a otras escuelas y comunidades con contextos similares.Within the framework of the Urban Innovative Actions programme of the European Commission, in 2020, eleven primary schools in the city of Barcelona were transformed into climate shelters to improve thermal comfort and promoting well-being at schools. The adaptation of the schools to climate change was carried out by incorporating vegetation (green), water points (blue), shading and seating elements in the schoolyards, as well as through the implementation of passive cooling measures in the buildings (grey). The transformed schoolyards were opened to the local community during non-school periods. This thesis aims to evaluate the impact of the implemented interventions on health and its determinants, both at school and community levels. To this end, two mixed-method studies with a pre-post quasi-experimental design were conducted. A questionnaire and photovoice sessions were conducted with students and, also, teachers were interviewed to evaluate the effect of the interventions on aspects such as the perception of the environment, play and social behaviour, and health and well-being in the schoolyard (Study I), as well as in relation to comfort and well-being in the classroom (Study II). A third study evaluates the use and perceptions of the interventions at community level through a qualitative design with a spontaneous ethnographic approach (Study III).
The results showed a positive impact of the interventions on the perception of the school environment, thermal comfort, and physical and mental well-being of the students, both inside and in the schoolyard. The creation of new naturalized areas, with shade and seating elements, in the schoolyard decreased sport games, increased perceived play opportunities and promoted more egalitarian relations between girls and boys. At the community level, the transformed schoolyards were positively valued as climate shelters. Outside school hours, the schoolyards were used as outdoor leisure and socialization spaces, especially among families and groups of adolescent boys. The results show the benefits of adapting schools to climate change through green, blue, and gray interventions, suggesting the need to expand it to other schools and communities with similar contexts.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Biomedicin
Utilidad del dimero-D en el algoritmo diagnóstico de la trombosis venosa profunda de miembros inferiores en situaciones especiales
Get PDFPrograma de Doctorat en Medicina i Recerca Translacional / Tesi realitzada a l'Hospital Universitari de Bellvitge[spa] El diagnóstico de la trombosis venosa profunda (TVP) supone un reto tanto en el paciente ambulatorio como en el paciente hospitalizado debido a la heterogeneidad de los síntomas con que se presenta. En los últimos tiempos han surgido situaciones especiales, como la enfermedad por coronavirus (COVID-19), que añaden una dificultad extra al alterar los valores de las principales pruebas que se disponen para la exclusión de la TVP. Nuestros estudios intentan mejorar estas herramientas diagnósticas en el paciente ambulatorio; y entender mejor el comportamiento de la patología en el paciente no crítico hospitalizado por COVID-19.
Nuestro primer estudio se titula “Role of an age-adjusted D-dimer cutoff level in the diagnosis algorithm of lower limb deep venous thrombosis in outpatients”. En éste evaluamos la utilidad de ajustar el punto de corte del dímero-D (DD) según la edad, en pacientes ambulatorios con sospecha clínica de TVP en los miembros inferiores (MMII). El DD es un marcador de degradación de fibrina cuyo nivel elevado puede indicar la presencia de un trombo. Sin embargo, los niveles de DD supuestamente aumentan con la edad, lo que puede generar falsos positivos en pacientes mayores.
Se incluyeron 606 pacientes mayores de 18 años, atendidos en urgencias con sospecha clínica baja o moderada de TVP de MMII, evaluada mediante la escala de Wells. Se midieron los niveles de DD y se realizó una ecoDoppler venosa del sector femoropoplíteo y infragenicular bilateral.
Los pacientes mayores de 50 años se dividieron en grupos separados por intervalos de edad de 10 años para construir curvas ROC y determinar el umbral óptimo de DD en cada grupo. Encontramos una menor sensibilidad para el punto de corte de DD ajustado por la edad en comparación con el umbral normal, en pacientes con sospecha clínica de TVP de MMII. Por tanto, concluimos que el punto de corte del DD ajustado por la edad no es útil en el algoritmo diagnóstico de la TVP en pacientes ambulatorios.
Nuestro segundo estudio lleva por título “Deep Vein Thrombosis in Non-Critically Ill Patients with Coronavirus Disease 2019 Pneumonia: Deep Vein Thrombosis in Non-intensive Care Unit Patients”. Se engloba en el contexto de la pandemia de COVID-19, durante la cual se ha observado que los pacientes afectados por esta enfermedad presentan una alta incidencia de TVP, incluso en aquellos que no requieren de ingreso en una unidad de cuidados intensivos (UCI). El objetivo era describir la prevalencia de TVP de MMII en pacientes con COVID-19 que no estaban en estado crítico, correlacionar estas observaciones con la tromboprofilaxis recibida, y objetivar si el DD podía ser útil para la exclusión de la patología.
Para ello, nos centramos en estudiar la prevalencia y características de TVP de MMII en 67 pacientes hospitalizados por COVID-19 ingresados en una planta de hospitalización convencional. Los pacientes se dividieron en dos grupos para el análisis estadístico: aquellos que recibieron profilaxis con heparina de bajo peso molecular y aquellos que recibieron tratamiento anticoagulante a dosis intermedias o completas. Así mismo analizamos los valores de DD de los pacientes con TVP y los pacientes sin TVP.
Los resultados revelaron que estos pacientes tienen un riesgo significativo de desarrollar TVP, subrayando la importancia de la vigilancia y prevención activa de la TVP en este grupo. Así mismo se objetivó una disminución del riesgo de TVP dependiendo del régimen de anticoagulación administrado. Al analizar el DD no se observaron diferencias entre los dos grupos de estudio.
El estudio también puso de manifiesto la necesidad de establecer protocolos específicos para la prevención de TVP en pacientes con COVID-19, considerando factores de riesgo adicionales y comorbilidades asociadas con la infección por coronavirus de tipo 2 causante del síndrome respiratorio agudo severo (SARS-CoV2).[cat] El diagnòstic de la TVP suposa un repte tant en el pacient ambulatori com en el pacient hospitalitzat a causa de la heterogeneïtat dels símptomes amb què es presenta. En els darrers anys han sorgit situacions especials, com la malaltia per COVID-19 que afegeixen una dificultat extra en alterar els valors de les principals proves disponibles per a l’exclusió de la TVP. Els nostres estudis intenten millorar aquestes eines diagnòstiques en el pacient ambulatori i entendre millor el comportament de la patologia en el pacient no crític hospitalitzat per COVID-19.
El nostre primer estudi porta per títol "Role of an age-adjusted D-dimer cutoff level in the diagnosis algorithm of lower limb deep venous thrombosis in outpatients". Es va avaluar la utilitat d'ajustar el punt de tall del DD segons l’edat, en pacients ambulatoris amb sospita de TVP de MMII. El DD és un marcador de degradació de fibrina, el nivell elevat del qual pot indicar la presència d'un trombe. No obstant això, es considera que els nivells de DD augmenten amb l'edat, fet que pot generar falsos positius en pacients d'edat avançada.
Es van incloure 606 pacients majors de 18 anys, atesos a urgències amb sospita clínica baixa o moderada de TVP de MMII, establerta mitjançant l’escala de Wells. Es van mesurar els nivells de DD i es va realitzar una ecoDoppler venosa del sector femoropopliti i infragenicular bilateral.
Els pacients majors de 50 anys es van dividir en grups separats per intervals d’edat de 10 anys per construir corbes ROC i determinar el punt de tall òptim de DD en cada grup d’edat. Vam trobar una menor sensibilitat per al punt de tall de DD ajustat per edat en comparació amb el llindar normal en pacients amb sospita clínica de TVP de MMII. Per tant, vam concloure que el punt de tall del DD ajustat per l’edat no era útil en l’algoritme diagnòstic de la TVP en pacients ambulatoris.
El nostre segon estudi porta per títol "Deep Vein Thrombosis in Non-Critically Ill Patients with Coronavirus Disease 2019 Pneumonia: Deep Vein Thrombosis in Non-intensive Care Unit Patients". S’emmarca en el context de la pandèmia de COVID-19, durant la qual es va observar que els pacients afectats per aquesta malaltia
presentaven una alta incidència de TVP, fins i tot aquells que no requerien d’ingrés en una UCI. L’objectiu era descriure la prevalença de TVP de MMII en pacients amb COVID-19 que no es trobaven en estat crític, correlacionar aquestes observacions amb la tromboprofilaxi rebuda i objectivar si el DD podia ser útil per a l’exclusió d’aquesta patologia.
Per això, ens vam centrar en estudiar la prevalença i les característiques de la TVP en 67 pacients hospitalitzats per COVID-19 ingressats en una planta d’hospitalització convencional. Vam dividir als pacients en dos grups per a l’anàlisi estadístic: aquells que van rebre profilaxi amb heparina de baix pes molecular i aquells que van rebre tractament anticoagulant a dosis intermitges o completes. Així mateix, vam analitzar els valors de DD dels pacients amb TVP i dels pacients sense TVP.
Els resultats van objectivar que aquests pacients tenen un risc significatiu de desenvolupar una TVP, subratllant la importància de la vigilància i prevenció activa de la TVP en aquesta població. Així mateix, es va objectivar una disminució del risc de TVP segons el règim d’anticoagulació administrat. En analitzar el DD, no es van observar diferències entre els dos grups d’estudi.
L’estudi també va posar de manifest la necessitat d’establir protocols específics per a la prevenció de la TVP en pacients amb COVID-19, considerant factors de risc addicionals i comorbiditats associades amb la infecció pel SARS-CoV-2
Experimentally constrained organic aerosol chemical and absorption properties in the atmospheric chemistry MONARCH model
No full textTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) Organic aerosols (OA) are a significant component of particulate matter (PM) in the atmosphere, accounting for 20-90% of total PM in Europe. OA plays a fundamental role in air quality, human health, and climate change. This Ph.D. thesis aimed to advance the understanding of OA characterization and optical properties, particularly focused on light-absorbing OA, termed brown carbon (BrC).
This research used detailed observations from experimental campaigns and modeling techniques. Observational data were provided by the EGAR-IDAEA group, and the modeling part was developed at the BSC-AC group. The Multiscale Online Nonhydrostatic AtmospheRe CHemistry (MONARCH) model was further developed and used for all studies in this thesis.
In the first study, we analyzed the chemical composition of coarse and fine PM simulated by the MONARCH model across three different environments in northeastern Spain (Barcelona urban, Montseny regional and Montsec remote sites). The urban site was characterized by mixed biogenic and anthropogenic sources, the regional site was primarily dominated by biogenic, and the remote site showed low concentrations except during long-range transport dust episodes. Sea salt aerosols played a fundamental role in the urban environment, while mineral dust had the largest impact during spring.
In the second study, analysis of carbonaceous aerosols (black carbon, BC, and OA) using three emission inventories in the MONARCH model highlighted the importance of model resolution and detailed emission estimates. Traffic was the main contributor to BC on the urban site, with significant contributions from residential wood combustion (RWC) and shipping. Discrepancies were found in spatiotemporal disaggregation and the treatment of condensables in RWC emissions, highlighting uncertainties in OA due to emission characterization and limited secondary aerosol production in the model.
The third study examined the variability of OA refractive imaginary index (k) from five sources using data from 12 European monitoring stations. The model performed well in simulating OA mass concentrations, identifying residential emissions as a major source during the colder months and secondary OA (SOA) during warmer periods, with a significant contribution of shipping emissions near ports. Optimizing k values at 370 nm revealed significant variability influenced by emission sources and environmental conditions.
In the fourth study, we implemented a BrC parameterization in MONARCH, including a photobleaching effect. The BrC absorption of an annual simulation was evaluated with the European observations used in the third study. Results showed underestimations of the model BrC absorption, likely due to uncertainty in the BrC emission estimates. Through sensitivity runs perturbing BrC sources the model bias improved significantly. BrC contributes to light absorption, especially during winter as a result of increased biomass burning and biofuel emissions, highlighting important implications for climate modeling.
The work carried out in this Ph.D. advances the understanding of OA and BrC and highlights the need for better representation of OA emission, formation processes, and optical properties in atmospheric models. These results will aid modelers in quantifying radiative effects of OA and their climate implications.(Català) Els aerosols orgànics (OA) són un component important del material particulat (PM), representant entre un 20 a 90% del PM total a Europa. Els OA tenen un paper fonamental en la qualitat de l’aire, la salut humana i el canvi climàtic. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu avançar en la comprensió de la caracterització dels OA i les seves propietats òptiques, centrant-se particularment en els OA que absorbeixen llum, nomenats carboni marró (BrC).
Per aquesta recerca s ’han utilitzat observacions detallades de campanyes experimentals i tècniques de modelatge. Les dades observacionals han es tat proporcionades pel grup EGAR-IDAEA i la part de modelatge s ’ha des envolupat al grup BSC-AC. El model de química atmosfècia Multiscale Online Nonhydrostatic AtmospheRe CHemistry (MONARCH) ha estat l’eina de modelització emprada en tots els es tudis d’aquesta tesi.
En el primer estudi, hem analitzat la composició química del material particulat gros i fi (PM) simulada pel model MONARCH en tres entorns diferents al nord-es t d’Es panya (Barcelona urbà, Montseny regional i Monts ec remot). L’estació urbana es caracteritza per la presencia d’aerosols d’origen biogènics i antropogènics , l’estació regional està principalment dominada per fonts biogèniques i l’estació remota es caracteritza per les baixes concentracions, excepte durant episodios de transport de pols mineral a llarga distància. Els aerosols de s al marina juguen un paper fonamental en l’entorn urbà, mentre que la pols mineral té el major impacte durant la primavera.
En el segon es tudi, l’anàlisi dels aerosols carbonacis (carboni negre (BC) i OA) utilitzant tres inventaris d’emis s ions diferents amb el model MONARCH ha destacat la importància de la resolució del model i les estimacions detallades d’emis s ions . El trànsit representa el principal contribuent al BC en l’entorn urbà (Barcelona), amb contribucions significatives de la combustió residencial de biomassa (RWC) i el transport marítim. S’han identificat discrepàncies en la desagregació espacial i temporal, i el tractament de condensables en les emissions de RWC, destacant incerteses en OA atribuïdes a la caracterització de les emissions i la formació d’aerosols secundaris en el model.
El tercer es tudi ha examinat la variabilitat de l’ índex de refracció imaginari (k) dels OA de cinc fonts d’emis s ió utilitzant dades de 12 estacions de monitoratge europees. Els resultats del model reprodueixen satisfactòriament les concentracions de OA. S’han identificat les emis s ions residencials com una font principal d’OA durant els mes os freds i els aerosols orgànics secundaris (SOA) durant els períodes càlids, amb una contribució significativa de les emissions del transport marítim en estacions properes a ports . L’optimització dels valors de k a 370 nm ha revelat una elevada variabilitat influenciada per les divers es fonts d’emissió i les condicions ambientals.
En el quart estudi, s'ha implementat una parametrització de BrC en el model MONARCH, incloent-hi l’efecte de pèrdua d’absorció per irradiació. S’ha avaluat l’absorció atribuida al BrC d’una simulació anual amb les observacions europees utilitzades en el tercer es tudi. Els resultats han mostrat subestimacions de l’absorció de BrC, probablemente degut a la incertes a en l’estimació de les emis s ions de BrC adoptades en l’estudi. A través de simulacions de sensibilitat pertorbant les fonts de BrC, el biaix del model ha millorat significativament. El BrC contribueix a l’absorció de radiació solar, especialment durant l’hivern com a resultat de l’augment de la crema de biomas s a i les emis s ions de biocombustibles, destacant possibles implicacions per a la modelització del clima.
Aquesta tesi avança en la comprensió dels OA i BrC, destacant la necessitat de millorar la seva representació en els models atmosfèrics per quantificar millor els seus efectes radiatius i implicacions climàtiques.(Español) Los aerosoles orgánicos (OA, por sus siglas en inglés) son una componente significativa del material particulado (PM) en la atmósfera, representando del 20 al 90% del PM total en Europa. Los OA desempeñan un papel fundamental en la calidad del aire, la salud humana y el cambio climático. El objetivo de esta tesis doctoral ha sido avanzar en la comprensión de la caracterización de los OA y sus propiedades ópticas, enfocándose particularmente en los OA que absorben luz, denominados carbono marrón (BrC, por sus siglas en inglés).
Esta investigación ha empleado observaciones detalladas de campañas experimentales y técnicas de modelado. Los datos observacionales han sido proporcionados por el grupo EGAR-IDAEA y la parte de modelado se ha desarrollado en el grupo BSC-AC. El modelo de química atmosférica No hidrostático multiescala en línea (MONARCH, por sus siglas en inglés) se ha desarrollado y se ha utilizado para todos los estudios en esta tesis.
En el primer estudio, hemos analizado la composición química del PM grueso y fino simulado por el modelo MONARCH en tres entornos diferentes en el noreste de España (Barcelona urbano, Montseny regional y Montsec remoto). El sitio urbano se ha caracterizado por fuentes mixtas biogénicas y antropogénicas, el sitio regional ha estado principalmente dominado por fuentes biogénicas y el sitio remoto ha mostrado bajas concentraciones, excepto durante episodios de transporte de polvo a larga distancia. Los aerosoles de sal marina han jugado un papel fundamental en el entorno urbano, mientras que el polvo mineral ha tenido el mayor impacto durante la primavera.
En el segundo estudio, el análisis de los aerosoles carbonosos (carbono negro (BC, por sus siglas en inglés) y OA) utilizando tres inventarios de emisiones en el modelo MONARCH ha destacado la importancia de la resolución del modelo y las estimaciones detalladas de emisiones. El tráfico ha sido el principal contribuyente al BC en el sitio urbano, con contribuciones significativas de la combustión residencial de madera (RWC, por sus siglas en inglés) y el transporte marítimo. Se han encontrado discrepancias en la desagregación espacio-temporal y el tratamiento de condensables en las emisiones de RWC, destacando incertidumbres en OA debido a la caracterización de las emisiones y la limitada producción de aerosoles secundarios en el modelo.
El tercer estudio ha examinado la variabilidad del índice de refracción imaginario (k) de los OA de cinco fuentes utilizando datos de 12 estaciones de monitoreo europeas. El modelo ha tenido un buen desempeño simulando las concentraciones de masa de OA e ha identificado las emisiones residenciales como una de las principales fuentes durante los meses fríos, y los aerosoles orgánicos secundarios (SOA, por sus siglas en inglés) durante los períodos cálidos, con una contribución significativa de las emisiones de transporte marítimo cerca de los puertos. La optimización de los valores de k a 370 nm ha revelado una variabilidad significativa influenciada por las fuentes de emisión y las condiciones ambientales.
En el cuarto estudio, se implementó una parametrización de BrC en MONARCH con fotodegradación y se evaluó su absorción frente a observaciones europeas, mostrando subestimaciones debidas a la incertidumbre de las emisiones; sin embargo, pruebas de sensibilidad mejoraron el sesgo del modelo, destacando la mayor absorción de BrC en invierno por la quema de biomasa y biocombustibles, con importantes implicaciones para la modelización climática.
Esta tesis ha avanzado en la comprensión de los OA y BrC, resaltando la necesidad de mejorar su representación en los modelos para cuantificar sus efectos radiativos y climáticos.DOCTORAT EN ENGINYERIA AMBIENTAL (Pla 2012
Deep learning for improving resilience of the sensors in Mars exploration missions
No full text(English) In space exploration missions, scientists have been putting efforts to achieve targeted scientific goals, such as environmental study of Mars through various exploration missions. In recent years, multiple missions have been sent to study the atmosphere of Mars with advance sensing systems. In the process of developing various sensing systems, worst- case scenarios are also considered and their possible solutions become crucial to be implemented to deal with adversities. During the operation of a mission, critical system components such as sensors could face complete or partial damage, and because of that, the mission might fail to send data to the monitoring station. This is a known fact in the case of wind sensors deployed with Mars 2020 Perseverance and Curiosity Rover missions those suffered partial damage. Moreover, at some point, TWINS wind sensor with InSight lander mission also faced power issues. Such scenarios create hurdles in the scientific study of a planet. Various space sensors related problems can be caused by various adversities, such as dust devils at Mars, adaptation of operating points in sensors themselves, and obstacles around the sensing systems. Furthermore, it is not possible to repair or replace a sensor on Mars. Thus, it is crucial to address space sensor problems with remedial techniques to achieve the target objectives.
Considering problems occurred in Mars wind sensors, this thesis is focused on investigating data-driven approaches to improve resilience of Mars wind sensors deployed in the last two Mars missions of NASA, namely TWINS (InSight Mission, 2018) and MEDA (Perseverance Mission, 2020) instruments. Various Machine Learning (ML) and Deep Learning (DL) models have been investigated to enhance the resilience of the aforementioned wind sensors in the case of partial failure. These data-driven algorithms are investigated to develop a soft or virtual sensor for Martian wind sensors. Furthermore, Transfer Learning (TL) based approach has been investigated to deal with data scarcity scenarios. These methods have yielded promising results in recovering the data in the event of partial failure. In TWINS investigation, RMSE for velocity is reduced by a factor between 2.43 and 4.78; and for wind angle by a factor between 1.74 and 4.71, compared to the case where only two wind sensing transducers are functioning. For MEDA, the investigated algorithms allowed to recover variables of the wind sensing boards with errors similar to TWINS instrument and in some cases have achieved slightly better results. With the TL approach, the multivariate predictions improve with the RMSE percentage between 10.21% to 22%. In summary, various data-driven methods investigated have illustrated the efficacy and potential in recovering data and dealing with adverse scenarios related to Mars wind sensors.(Català) Resum En les missions d’exploració espacial, els científics han dedicat esforços per aconseguir objectius científics concrets, com l’estudi ambiental de Mart. En els darrers anys, s’han enviat diverses missions per estudiar l’atmosfera de Mart amb sistemes avançats de detecció. En el procés de desenvolupament dels diversos sistemes de detecció, també es tenen en compte els escenaris més desfavorables i esdevé crucial implementar-hi solucions per fer front a les possibles adversitats. Durant una missió, els components crítics del sistema, com els sensors, poden arribar a patir danys parcials o totals, cosa que pot fer que la missió no aconsegueixi enviar dades a l’estació de monitoratge. És el cas dels sensors de vent dels ròvers Perseverance i Curiosity, desplegats en el marc de la missió Mars 2020, els quals van patir danys parcials. També, en algun moment, el sensor de vent TWINS del mòdul de la missió InSight no va poder proporcionar més dades perquè la missió InSight va tenir problemes de potència a causa de la pols acumulada als panells solars. Aquests fets suposen un impediment en l’estudi científic d’un planeta. Addicionalment, hi ha tota una sèrie d’adversitats que poden afectar els sensors espacials, com ara els remolins de pols de Mart, l’adaptació dels punts d’operació als mateixos sensors i els obstacles que hi pugui haver al voltant dels sistemes de detecció. A tot això s’hi suma la impossibilitat de reparar o substituir un sensor a Mart. Per tant, és crucial abordar els problemes dels sensors espacials amb tècniques compensatòries per aconseguir els objectius establerts.
Tenint en compte els problemes que experimenten els sensors de vent de Mart, aquesta tesi se centra en la recerca d’enfocaments basats en dades per millorar la resiliència dels sensors de vent dels instruments desplegats en les dues últimes missions a Mart de la NASA: TWINS (missió InSight, 2018) i MEDA (missió Perseverance, 2020). S’han investigat diversos models d’Machine Learning (ML) i Deep Learning (DL) per millorar la resiliència d’aquests sensors de vent en cas de fallada parcial. Aquests algorismes basats en dades s’han utilitzat per desenvolupar un sensor virtual o de software per als sensors de vents marcians. A més, s’ha estudiat un enfocament basat en Transfer Learning (TL) per afrontar escenaris d’escassetat de dades. Aquestes metodologies han obtingut resultats prometedors en la recuperació de dades en cas de fallada parcial. En la investigació de TWINS, s’ha reduït l’EQM de velocitat en un factor entre 2,43 i 4,78, i el d’angle del vent en un factor entre 1,74 i 4,71, comparat amb el cas en què només funcionen dos transductors de detecció de vent. En el cas de MEDA, el algorismes investigats han permès recuperar variables dels panells de detecció de vent amb errors similars als de l’instrument TWINS i en alguns casos amb uns resultats lleugerament millors. Amb l’aproximació de TL, les prediccions multivariables milloren amb un percentatge d’EQM entre el 10,21 % i el 22 %. En resum, diversos mètodes basats en dades han demostrat l’eficàcia i el potencial per recuperar dades i fer front escenaris adversos relacionats amb els sensors de vent de Mart.(Español) En las misiones de exploración espacial, los científicos han dedicado esfuerzos para conseguir objetivos científicos concretos, como el estudio ambiental de Marte. En los últimos años, se han enviado varias misiones para estudiar la atmósfera de Marte con sistemas avanzados de detección. En el proceso de desarrollo de los distintos sistemas de detección, también se tienen en cuenta los escenarios más desfavorables y resulta crucial implementar soluciones para hacer frente a las posibles adversidades. Durante una misión, los componentes críticos del sistema, como los sensores, pueden llegar a sufrir daños parciales o totales, lo que puede hacer que la misión no consiga enviar datos a la estación de monitorización. Este sería el caso de los sensores de viento de los rovers Perseverance y Curiosity, desplegados en el marco de la misión Mars 2020, los cuales sufrieron daño parciales. También, en algún momento, el sensor de viento TWINS no pudo proporcionar másdatos porque la misión InSight tuvo problemas de potencia debido al polvo acumulado en los paneles solares. Estos hechos suponen un impedimento en el estudio científico de un planeta. Adicionalmente, los sensores espaciales pueden verse afectados por toda una serie de adversidades, como los remolinos de polvo de Marte, la adaptación de los puntos de operación en los propios sensores y los obstáculos que puedan encontrarse alrededor de los sistemas de detección. A todo ello se le suma la imposibilidad de reparar o sustituir un sensor en Marte. Por lo tanto, resulta crucial abordar los problemas de los sensores espaciales con técnicas compensatorias para conseguir los objetivos establecidos.
Considerando los problemas que experimentan los sensores de viento de Marte, esta tesis se centra en la búsqueda de enfoques basados en datos para mejorar la resiliencia de los sensores de viento de los instrumentos desplegados en las dos últimas misiones en Marte de la NASA: TWINS (misión InSight, 2018) y MEDA (misión Perseverance, 2020). Se han investigado varios modelos de Machine Learning (ML) y Deep Learning (DL) para mejorar la resiliencia de dichos sensores de viento en caso de fallo parcial. Estos algoritmos basados en datos se han utilizado para desarrollar un sensor virtual o de software para los sensores de vientos marcianos. Además, se ha estudiado un enfoque basado en Transfer Learning (TL) para afrontar escenarios de escasez de datos. Estas metodologías han obtenido resultados prometedores en la recuperación de datos en caso de fallo parcial. En la investigación de TWINS, se ha reducido el ECM de velocidad en un factor entre 2,43 y 4,78, y el de ángulo del viento en un factor entre 1,74 y 4,71, comparado con el caso en el que solo funcionan dos transductores de detección de viento. En el caso de MEDA, los algoritmos investigados han permitido recuperar variables de los paneles de detección de viento con errores similares a los del instrumento TWINS y en algunos casos con resultados ligeramente mejores. Con el enfoque de TL, las predicciones multivariables mejoran con un porcentaje de ECM entre el 10,21% y el 22%. En resumen, varios métodos basados en datos han demostrado la eficacia y el potencial para recuperar datos y hacer frente a escenarios adversos relacionados con los sensores de viento de Marte.DOCTORAT EN ENGINYERIA ELECTRÒNICA (Pla 2013
Educar, medicalizar y corregir. Una aproximación desde las biopolíticas y el género a la construcción de las infancias anormales en Antioquia Colombia. 1920-1948
Get PDFEn aquesta tesi doctoral es realitza una història de com es va construir la categoria d'infàncies anormals en un context local: el departament de Antioquia a Colòmbia entre 1920-1948, entenent les seves relacions amb un disseny global de pràctiques i sabers diversos que es van desenvolupar al voltant del món i que van ser apropiades segons les necessitats i interessos pròpis del territori. Amb això es fa referència a les teories i pràctiques que van ser aplicades en el context antioqueny en relació amb els processos de medicalització i normalització de les infàncies anormals, per exemple, amb la inserció del problema dins del Moviment d'Higiene Mental o dels corrents psicopedagògics de les escoles especials. La hipòtesi plantejada suggereix que la categoria d'infàncies anormals va ser una construcció social en la qual va participar el poder hegemònic, però també van participar els nens i les nenes en tant que generadores de coneixement. Es fa un abordatge des de la perspectiva del control social a través de la descripció d'un entramat biopolítico que es va cristal·litzar en una xarxa d'institucions (Escola especials Rafael Uribe Uribe, Tomás Cadavid Restrepo i Baldomero Sanín Cano, la Casa de Menors i Escola de Treball i el Manicomi Departamental de Antioquia) aquesta anàlisi es va realitzar des de les epistemologies feministes abocant sobre les fonts una mirada interseccional, tenint en compte categories com el gènere, la classe social i la raça en la construcció de la idea de “infàncies anormals”.En esta tesis doctoral se realiza una historia de cómo se construyó la categoría de infancias anormales en un contexto local: el departamento de Antioquia en Colombia entre 1920-1948, entendiendo sus relaciones con un diseño global de prácticas y saberes diversas que se desarrollaron alrededor del mundo y que fueron apropiadas según las necesidades e intereses propias del territorio. Con esto se hace referencia a las teorías y prácticas que fueron aplicadas en el contexto antioqueño en relación con los procesos de medicalización y normalización de las infancias anormales, por ejemplo, con la inserción del problema dentro del Movimiento de Higiene Mental o de las corrientes psicopedagógicas de las escuelas especiales. La hipótesis planteada sugiere que la categoría de infancias anormales fue una construcción social en la que participó el poder hegemónico, pero también participaron los niños y las niñas en tanto generadoras de conocimiento. Se hace un abordaje desde la perspectiva del control social a través de la descripción de un entramado biopolítico que se cristalizó en una red de instituciones (Escuela especiales Rafael Uribe Uribe, Tomás Cadavid Restrepo y Baldomero Sanín Cano, la Casa de Menores y Escuela de Trabajo y el Manicomio Departamental de Antioquia) dicho análisis se realizó desde las epistemologías feministas vertiendo sobre las fuentes una mirada interseccional, teniendo en cuenta categorías como el género, la clase social y la raza en la construcción de la idea de “infancias anormales”.This doctoral thesis provides a history of how the category of abnormal childhoods was constructed in a local context: the Antioquia region of Colombia between 1920 and 1948, examining its relationship with a global design of diverse practices and knowledge that developed around the world and were adapted according to the needs and interests of the territory. This refers to the theories and practices that were applied in the Antioquia context in relation to the processes of medicalisation and normalisation of abnormal childhoods, for example, with the inclusion of the problem within the Mental Hygiene Movement or the psycho-pedagogical trends of special schools. The proposed hypothesis suggests that the category of abnormal childhoods was a social construct in which the hegemonic power participated, as did children as generators of knowledge. The approach is taken from the perspective of social control through the description of a biopolitical framework that crystallised into a network of institutions (the Rafael Uribe Uribe, Tomás Cadavid Restrepo and Baldomero Sanín Cano special schools, the Casa de Menores y Escuela de Trabajo and the Antioquia Departmental Asylum). This analysis was carried out from a feminist epistemological perspective, applying an intersectional approach to the sources, taking into account categories such as gender, social class and race in the construction of the idea of ‘abnormal childhood’.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de la Ciènci
Actividades cuasidelimitadas: un estudio contrastivo español-chino
Get PDFAquesta tesi doctoral està dedicada a la caracterització aspectual de certs predicats als quals alguns autors han anomenat realitzacions-activitats o situacions tèlic-atèliques, com és el cas de planxar i rentar. En els estudis dedicats a aquests predicats, se sol insistir en la idea que es tracta de predicats híbrids entre les activitats i les realitzacions. En aquest treball, tanmateix, hem defensat que són predicats atèlics i que, per tant, s’han de classificar dins la classe aspectual de les activitats. A aquest subtipus d’activitats els hem anomenat activitats quasidelimitades.
Després de dur a terme una revisió bibliogràfica sobre el concepte de telicitat, hem observat que aquesta exigeix simultàniament tres condicions: la presència d’un telos, l’existència d’un canvi d’estat definit i la incrementalitat. Per avaluar-les, hem proposat diagnòstics específics aplicables a l’espanyol i al xinès. Els resultats obtinguts a partir de l’aplicació d’aquestes proves han evidenciat que, en ambdues llengües, els predicats objecte del nostre estudi no compleixen cap d’aquestes condicions, cosa que ens ha permès classificar-los com a predicats atèlics.
Així mateix, hem posat de manifest que l’aparent comportament híbrid d’aquests predicats es deu a la delimitació: poden interpretar-se bé com a delimitats, bé com a no delimitats. Aquesta doble interpretació s’explica pel fet que es tracta de verbs de manera que, tanmateix, s’associen a un resultat convencional. La consecució d’aquest resultat pot funcionar com a delimitador; tanmateix, atès que aquests predicats no lexicalitzen el resultat, la possibilitat d’interpretar-los com a delimitats o com a no delimitats estarà determinada pel context.
En definitiva, aquest treball posa de relleu que la distinció entre telicitat i atelicitat no concerneix únicament la presència o absència d’un límit final. A més, reivindica la rellevància de la delimitació com a criteri clau en la caracterització de les classes aspectuals. Així mateix, evidencia que les activitats tampoc no constitueixen una classe aspectual homogènia; per consegüent, cal admetre l’existència de diferents subtipus d’activitats.Esta tesis doctoral está dedicada a la caracterización aspectual de ciertos predicados a los que algunos autores han dado en llamar realizaciones-actividades o situaciones télico-atélicas, tal es el caso de planchar y lavar. En los estudios dedicados a estos predicados, se suele insistir en la idea de que se trata de predicados híbridos entre las actividades y las realizaciones. En este trabajo, sin embargo, hemos defendido que son predicados atélicos y que, por ende, deben clasificarse dentro de la clase aspectual de las actividades. A este subtipo de actividades las hemos llamado actividades cuasidelimitadas.
Tras realizar una revisión bibliográfica sobre el concepto de telicidad, hemos observado que esta exige simultáneamente tres condiciones: la presencia de un telos, la existencia de un cambio de estado definido y la incrementalidad. Para evaluarlas, hemos propuesto diagnósticos específicos aplicables al español y al chino. Los resultados obtenidos a partir de la aplicación de estas pruebas han evidenciado que, en ambas lenguas, los predicados objeto de nuestro estudio no cumplen ninguna de estas condiciones, lo que nos ha permitido clasificarlos como predicados atélicos.
Asimismo, hemos puesto de manifiesto que el aparente comportamiento híbrido de estos predicados se debe a la delimitación: pueden interpretarse bien como delimitados, bien como no delimitados. Esta doble interpretación se explica porque se trata de verbos de manera que, sin embargo, se asocian a un resultado convencional. La consecución de dicho resultado puede funcionar como delimitador; no obstante, dado que tales predicados no lexicalizan el resultado, la posibilidad de interpretarlos como delimitados o como no delimitados estará contextualmente determinada.
En definitiva, este trabajo pone de relieve que la distinción entre telicidad y atelicidad no concierne únicamente a la presencia o ausencia de un límite final. Además, reivindica la relevancia de la delimitación como criterio clave en la caracterización de las clases aspectuales. Asimismo, evidencia que las actividades tampoco constituyen una clase aspectual homogénea; por consiguiente, es necesario admitir la existencia de distintos subtipos de actividades.This doctoral dissertation is devoted to the aspectual characterization of certain predicates that some authors have referred to as accomplishment-activities or telic-atelic situations, such as iron and wash. In studies dedicated to these predicates, it is often emphasized that they are hybrid predicates between activities and accomplishments. In this work, however, we have argued that they are atelic predicates and, therefore, they should be classified within the aspectual class of activities. We call this subtype of activities quasi-bounded activities.
After conducting a bibliographical review of the concept of telicity, we have observed that it simultaneously requires three conditions: the presence of a telos, the existence of a defined change of state, and incrementality. To evaluate them, we have proposed specific diagnostics applicable to Spanish and Chinese. The results obtained from applying these tests have shown that, in both languages, the predicates under study do not meet any of these conditions, which has allowed us to classify them as atelic predicates.
We have also shown that the apparent hybrid behavior of these predicates is due to boundedness: they can be interpreted either as bounded or as unbounded. This double interpretation is explained by the fact that they are manner verbs which, nevertheless, are associated with a conventional result. The attainment of this result may function as a delimiter; however, since such predicates do not lexicalize the result, the possibility of interpreting them as delimited or non-delimited will be contextually determined.
In short, this dissertation highlights that the distinction between telicity and atelicity does not depend solely on the presence or absence of an endpoint. It also underlines the relevance of boundedness as a key criterion in the characterization of aspectual classes. Furthermore, it shows that activities do not constitute a homogeneous aspectual class; consequently, it is necessary to acknowledge the existence of different subtypes of activities.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filologia Espanyol
Mancharse de barro. La comunicación rizomática, una defensa de la comunicación desjerarquizada para transformar las Instituciones culturales
Get PDFAquesta tesi analitza el declivi de les institucions culturals clàssiques en el marc de la postmodernitat i les anomenades guerres culturals, proposant la Comunicació Rizomàtica com a estratègia per transformar aquestes institucions i obrir espais a relats històricament silenciats, marginats o exotitzats. L’objecte d’estudi és la comunicació institucional en un “context de crisi del relat”, caracteritzat per les crisis d’accés, participació, representació i legitimitat. La recerca planteja una alternativa crítica al model comunicatiu funcionalista, difusionista, jeràrquic i patriarcal encara dominant, i s’alinea amb la necessitat de legitimar, escoltar i reparar els relats contrahegemònics des de la responsabilitat institucional, les cures i l’audiabilitat. D’aquesta manera, la tesi redefineix la institució cultural a partir de l’ètica feminista i les epistemologies del sud com a “zona de contacte” o “laboratori de vincles”, trencant amb la seva concepció tradicional com a mer contenidor neutral.
L’enfocament s’articula a partir d’una triangulació conceptual entre Cultura, Comunicació i Feminismes, concebuda com una estructura antijeràrquica en la qual cada vèrtex s’interrelaciona en condicions d’igualtat, amb l’objectiu de qüestionar i subvertir els paradigmes establerts.Esta tesis analiza el declive de las instituciones culturales clásicas en el marco de la posmodernidad y las denominadas guerras culturales, proponiendo la Comunicación Rizomática como estrategia para transformar dichas instituciones y abrir espacios a relatos históricamente silenciados, marginados o exotizados. El objeto de estudio es la comunicación institucional en un “contexto de crisis del relato”, caracterizado por las crisis de acceso, participación, representación y legitimidad. La investigación plantea una alternativa crítica al modelo comunicativo funcionalista, difusionista, jerárquico y patriarcal aún dominante, y se alinea con la necesidad de legitimar, escuchar y reparar los relatos contrahegemónicos desde la responsabilidad institucional, los cuidados y la audiabilidad. De este modo, la tesis redefine la institución cultural a partir de la ética feminista y las Epistemologías del Sur como “zona de contacto” o “laboratorio de vínculos”, rompiendo con su concepción tradicional como mero contenedor neutral.
El enfoque se articula a partir de una triangulación conceptual entre Cultura, Comunicación y Feminismos, concebida como una estructura antijerárquica en la que cada vértice se interrelaciona en condiciones de igualdad, con el objetivo de cuestionar y subvertir los paradigmas establecidos.This thesis analyzes the decline of classical cultural institutions within the framework of postmodernity and the so-called culture wars, proposing Rhizomatic Communication as a strategy to transform these institutions and open spaces for historically silenced, marginalized, or exoticized narratives. The object of study is institutional communication in a “narrative crisis context,” characterized by crises of access, participation, representation, and legitimacy. The research offers a critical alternative to the still-dominant functionalist, diffusionist, hierarchical, and patriarchal communicative model and aligns with the need to legitimize, listen to, and repair counter-hegemonic narratives through institutional responsibility, care, and audibility. In this way, the thesis redefines the cultural institution through feminist ethics and southern epistemologies as a “contact zone” or “laboratory of connections,” breaking with its traditional conception as a mere neutral container.
The approach is articulated through a conceptual triangulation between Culture, Communication, and Feminisms, conceived as an anti-hierarchical structure in which each vertex interrelates on equal terms, with the aim of questioning and subverting established paradigms.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Mitjans, Comunicació i Cultur
Neural Ensemble Dynamics in Multi-Option Decision Making
No full textPrograma de Doctorat en Biomedicina / Tesi realitzada a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)[eng] During perceptual decision-making, sensory information is transformed into decisions, requiring the integration of relevant inputs, maintenance of the response, and motor execution. This process can become particularly demanding when the interval between stimulus presentation and response is unpredictable. Previous studies have identified neural ensembles in the frontal cortex selectively maintaining the upcoming choice during the delay period (Funahashi et al., 1989; Fuster & Alexander, 1971; Kubota & Niki, 1971), and photo suppression of these areas causes pronounced deficits in task performance (Guo, Li, et al., 2014; Pinto et al., 2019). N-methyl-D-aspartate receptors (NMDARs) have been linked to such mnemonic maintenance (Lisman et al., 1998; van Vugt et al., 2020; M. Wang et al., 2013; X. J. Wang, 1999). In two-alternative forced choice tasks in rodents, modeling work proposes that a dynamic attractor landscape emerges at stimulus onset and maintains the choice in a winner-take-all regime until the response (Inagaki et al., 2019). However, it remains unclear what are the dynamics in conditions with more than two choices available, and what are the mechanisms underlying choice errors.
To address these questions, I developed a visuospatial multiple-choice delayed response (MCDR) task for freely moving mice with variable stimulus and delay durations. To train mice in this complex task, I developed the Training Village, a platform to automatically train group-housed mice in the task without human intervention. Using this system, mice learned to attend to a visual stimulus briefly displayed on a touchscreen at one of three possible positions (Left, Centre, and Right) while running along a central corridor. Stimulus duration varied across trials, resulting in a variable delay (~1-3s), defined as the interval between stimulus offset and the animal’s nose-poke on the screen.
I found choice accuracy increased with stimulus duration and decreased with delay length, suggesting that both perceptual and maintenance errors limit task performance. A significant portion of task errors arose from idiosyncratic choice biases, particularly pronounced with shorter stimulus durations. Additionally, a smaller but consistent source of errors was the attraction toward previous choices following correct outcomes. Systemic pharmacological blockade of NMDARs increased the tendency to repeat previous choices, suggesting that NMDAR hypofunction promotes repetitive, low-cognitive effort strategies. Notably, these effects were absent when NMDARs were specifically blocked in the anterolateral motor cortex (ALM), indicating broader circuit involvement in mediating repetitive behavioral patterns.
Next, I examined interactions between ALM neural ensembles representing choices using the TRAP2 system combined with optogenetics (DeNardo et al., 2019). Channelrhodopsin was expressed in a neural ensemble specific to one choice. Photostimulation of the TRAPed choice ensemble impaired the accuracy of the labeled choice without affecting the other choices. This suggests that the activation of a neural population in ALM that specifically encodes one choice has a deleterious effect on the targeted choice, without disrupting the activation of other ensembles. This challenges the winner-take-all model for choice selection by suggesting limited lateral inhibition between neural populations encoding different choices.
Finally, population activity recordings in ALM revealed neurons encoding the upcoming choices during the delay and response epochs. Guided by a dynamic three-choice attractor model, I hypothesized that choice errors could arise from different mechanisms based on the timing when the network transitions into the attractor winner-take-all regime: this transition could occur before the stimulus (premature choices), after the stimulus (late choices), or during the stimulus but followed by an attractor reversal during the delay. Decoding readouts during error trials supported late-choice errors, suggesting that the decision timing does
not always align with the timing of the stimulus. Instead, factors such as the cognitive cost of maintaining a decision may influence these late choice dynamics.
Overall, my research presents a novel delayed-response task with multiple options and unpredictable stimulus timing in freely moving mice, which captures the complexity of decision-making in ecologically valid contexts. Furthermore, my results provide new insights into the role of NMDARs in preparing upcoming responses, and the network dynamics of the frontal cortex during choice selection and maintenance.[cat] Durant la presa de decisions perceptives la informació sensorial es transforma en decisions, la qual cosa requereix: la integració dels inputs sensorials, la transformació en una elecció, el manteniment d'aquesta elecció en la memòria a curt termini i l'execució motora. Aquest procés complex pot tornar-se especialment exigent quan l'interval entre la presentació de l'estímul i la resposta és imprevisible.
Estudis previs han identificat conjunts neuronals en l’escorça frontal que mantenen selectivament la decisió futura en la memòria a curt termini (Funahashi et al., 1989; Fuster & Alexander, 1971; Kubota & Niki, 1971). A més, la supressió de l'activitat neuronal de l’escorça frontal produeix dèficits en la conservació de les decisions (Guo, Li, et al., 2014; Pinto et al., 2019), confirmant la causalitat entre l’activitat d’aquesta regió i la memòria a curt termini. Així mateix, s’ha demostrat que els receptors N-metil-D-aspartat (NMDAR) estan involucrats en el manteniment de l’activitat neuronal necessari per a conservar les decisions en la memòria (Lisman et al., 1998; van Vugt et al., 2020; M. Wang et al., 2013; X. J. Wang, 1999).
Alguns treballs de modelatge computacional, com el d'Inagaki i col·laboradors, han tractat d'explicar mecanísticament les dinàmiques dels circuits neuronals dels ratolins resolent una tasca amb dues alternatives en la qual les decisions han de mantenir-se durant uns segons en la memòria. En aquest estudi es proposa que durant la presentació de l'estímul sorgeixen dos possibles estats estables del sistema, també coneguts com a atractors, que mantenen les decisions en la memòria fins a la decisió final (Inagaki et al., 2019)). Tanmateix, no queda clar quines serien les dinàmiques del sistema en tasques amb més de dues alternatives disponibles, i com canviarien aquestes dinàmiques quan es produeixin errors en les decisions, és a dir, quan la resposta final no coincideix amb l'estímul presentat. També hi ha moltes preguntes obertes sobre el paper que juguen els NMDAR en aquest manteniment de decisions.
Per abordar aquestes preguntes, he dissenyat una tasca visual de memòria a curt termini amb múltiples eleccions (MCDR, per les seves sigles en anglès) en ratolins. En aquesta tasca les durades d'estímul i temps de memòria són variables. Per tal d’ensenyar la tasca als ratolins, he desenvolupat el Training Village, una plataforma que permet entrenar grups de ratolins automàticament (sense intervenció humana) mentre viuen tots junts en les seves gàbies. Utilitzant el Training Village els ratolins han après a recordar un estímul visual mostrat en una pantalla tàctil en una de tres posicions possibles (esquerra, centre i dreta), mentre es desplacen al llarg d'un corredor central. Per poder obtenir una recompensa, els animals han de tocar la pantalla en el lloc on s'ha mostrat l'estímul.
En aquesta tesi he analitzat la conducta dels ratolins durant la tasca MCDR per tal d’identificar les variables principals que afecten la correcta execució de les decisions. També he comparat la conducta dels ratolins wild-type amb la de diferents models amb disfunció dels NMDAR, per tal d’entendre millor la implicació d'aquests receptors en la memòria a curt termini i la presa de decisions. A més, he investigat les dinàmiques entre els conjunts neuronals representant les diferents decisions a l’escorça frontal, concretament al còrtex motor anterolateral (ALM). Per a aconseguir-ho he utilitzat el sistema TRAP2 combinat amb optogenètica (DeNardo et al., 2019). Aquest sistema permet manipular selectivament l'activitat de les neurones que mantenen específicament una decisió en concret, mitjançant l'expressió selectiva de la Channelrhodopsin. Per acabar, he registrat l'activitat neuronal en ALM durant l'execució de la tasca, amb especial atenció als seus canvis durant els errors en les decisions. Finalment, he intentat encabir els meus resultats amb els models mecanístics actuals per a la presa i el manteniment de les decisions explicats anteriorment