Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Peripheral sma-pathology during human development
No full textAquesta tesi doctoral explora l'impacte en el desenvolupament i a nivell sistèmic de la malaltia neurodegenerativa anomenada atròfia muscular espinal (AME). Tradicionalment, l’AME s’ha considerat una malaltia que afecta les neurones motores, causada per mutacions en el gen SMN1, que provoquen una reducció dels nivells de la proteïna de supervivència de la neurona motora (SMN). Aquest estudi va més enllà de la investigació de com els baixos nivells de proteïna SMN alteren el sistema neuromuscular, centrant-se de manera més intensiva en el desenvolupament dels òrgans perifèrics, com el fetge, el pàncrees, l’intestí, el cor, el pulmó, el ronyó i els teixits limfoides, utilitzant mostres de teixit fetal i postnatal humà. Aquesta tesi aporta proves patològiques d'alteracions precoces en òrgans específics, demostrant que l’aparició de l’AME ja es produeix abans del naixement i que afecta múltiples sistemes orgànics, subratllant l’AME com una malaltia multisistèmica.
Aquest estudi posa de manifest la necessitat d’un diagnòstic i una intervenció precoços, alhora que defensa estratègies terapèutiques que vagin més enllà de la restauració de la proteïna SMN per abordar la disfunció sistèmica generalitzada, ampliant encara més la nostra comprensió de la complexitat de l’AME i aspirant al desenvolupament d’enfocaments terapèutics més integrals.Esta tesis doctoral explora el impacto en el desarrollo y a nivel sistémico de la enfermedad neurodegenerativa llamada atrofia muscular espinal (AME). Tradicionalmente, la AME se ha considerado una enfermedad que afecta a las neuronas motoras, causada por mutaciones en el gen SMN1, que conducen a una reducción de los niveles de la proteína de supervivencia de la neurona motora (SMN). Este estudio va más allá de investigar cómo los niveles bajos de la proteína SMN alteran el sistema neuromuscular, y se centra de manera más intensiva en el desarrollo de órganos periféricos como el hígado, el páncreas, el intestino, el corazón, los pulmones, los riñones y los tejidos linfoides, utilizando muestras de tejido fetal y postnatal humano. Esta tesis aporta pruebas patológicas de alteraciones precoces en órganos específicos, demostrando que el inicio de la AME ocurre ya en la etapa prenatal y afecta a múltiples sistemas orgánicos, subrayando que la AME es una enfermedad multisistémica.
Este estudio resalta la necesidad de un diagnóstico e intervención tempranos, al tiempo que aboga por estrategias terapéuticas que vayan más allá de la restauración de la proteína SMN para abordar la disfunción sistémica generalizada, ampliando aún más nuestra comprensión de la complejidad de la AME y avanzando hacia el desarrollo de enfoques terapéuticos más integrales.This doctoral thesis explores the developmental and systemic impact of a neurodegenerative disease called spinal muscular atrophy (SMA). SMA is traditionally viewed as a motor neuron disease, caused by mutations in the SMN1 gene, leading to reduced levels of survival motor neuron (SMN) protein. This study goes beyond the investigation on how low levels of SMN protein disrupt the neuromuscular system, but more intensively focuses on peripheral organ development including the liver, pancreas, intestine, heart, lung, kidney, and lymphoid tissues using human fetal and postnatal tissue samples. This thesis provides pathological evidence of early organ-specific defects, demonstrating that SMA onset already occurs prenatally and affects multiple organ systems, underlining SMA as a multi-organ disease.
This study highlights the necessity for early diagnosis and intervention, while advocating for therapeutic strategies that go beyond SMN restoration to address widespread systemic dysfunction, further expanding our understanding of the complexity of SMA, striving for the development of more comprehensive treatment approaches.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Genètic
Estrategias para contrarrestar el impacto de la desinformación promovida por el discurso de odio: el caso del colectivo adolescente en las redes sociales
Get PDFLa desinformació és considerada un problema de gravetat i magnitud per a la societat a nivell mundial. La polarització i la crispació social vigent posen en risc més que mai la societat actual dels països democràtics. Els/les adolescents són considerats un col·lectiu de risc davant aquesta problemàtica a causa de la seva inexperiència, a l’elevat nombre d’hores que passen a les xarxes socials i a la manca d’habilitats crítiques per detectar-la. És en aquest punt on s’incideix en la necessitat de col·laboració per part de les plataformes de xarxes socials, així com de les institucions públiques i privades, per tal d’assolir mesures efectives que dificultin la circulació impune de continguts falsos a la xarxa.
Davant una societat alterada per la desinformació i la polarització, l’alfabetització mediàtica i informacional es proposa com una de les mesures clau per afrontar la problemàtica desinformativa des de les primeres edats fins a l’edat adulta, com un aprenentatge continu.
La investigació planteja com a objectiu general definir estratègies efectives per mitigar l’impacte de la desinformació promoguda per discursos d’odi en el col·lectiu adolescent espanyol. S’ha recorregut a una metodologia qualitativa que ha inclòs l’aplicació de quatre tècniques d’investigació: sistematització de literatura científica sobre les àrees d’interès, 20 entrevistes semiestructurades a persones expertes de l’àmbit acadèmic i professionals de cada sector de les àrees d’interès de la investigació, un benchmarking de 100 iniciatives i projectes contra la desinformació promoguda per discursos d’odi i l’aplicació de cinc grups focals amb adolescents. A partir d’aquestes tècniques d’investigació, s’han establert punts de confluència per conèixer les principals amenaces i conseqüències del fenomen i, alhora, s’han analitzat i identificat projectes i estratègies efectives per contrarestar l’impacte de la desinformació promoguda per discursos d’odi. Tot plegat ha permès determinar la importància d’estudiar el fenomen des de diverses perspectives per a un millor abordatge i una proposta d’estratègies efectives que funcionin per empoderar els/les joves i les generacions futures, desenvolupant així les seves habilitats crítiques.La desinformación es considerada un problema de gravedad y magnitud para la sociedad a nivel mundial. La polarización y la crispación social vigente pone en riesgo más que nunca a la sociedad actual de países democráticos. Los/as adolescentes son considerados un colectivo de riesgo ante esta problemática debido a su inexperiencia, al elevado número de horas que pasan en redes sociales y a la falta de habilidades críticas para su detección. Es ahí donde se incide en la necesidad de colaboración por parte de las plataformas de redes sociales, de instituciones públicas y privadas para lograr medidas efectivas que dificulten la circulación de contenidos falsos en la red de forma impune. Ante una sociedad alterada por la desinformación y la polarización, la alfabetización mediática e informacional se propone como una de las medidas clave para afrontar la problemática desinformativa desde edades tempranas hasta la edad adulta, como un aprendizaje continuo.
La investigación plantea como objetivo general definir estrategias efectivas para mitigar el impacto de la desinformación promovida por discursos de odio en el colectivo adolescente español. Se ha recurrido a una metodología cualitativa que ha incluido la aplicación de cuatro técnicas de investigación: sistematización de literatura científica sobre las áreas de interés, 20 entrevistas semiestructuradas a personas expertas del ámbito académico y profesionales de cada sector de las áreas de interés de la investigación, un benchmarking de 100 iniciativas y proyectos contra la desinformación promovida por discursos de odio y la aplicación de cinco grupos focales con adolescentes. A partir de estas técnicas de investigación, se han establecido puntos de confluencia para conocer las principales amenazas y consecuencias del fenómeno y, a su vez, se han analizado e identificado proyectos y estrategias efectivas para contrarrestar el impacto de la desinformación promovida por discursos de odio. Todo ello ha permitido determinar la importancia de estudiar el fenómeno desde diversas perspectivas para un mejor abordaje y una propuesta de estrategias efectivas que funcionan para empoderar a los/as jóvenes y a generaciones futuras, desarrollando así sus habilidades críticas.Misinformation is considered a serious and widespread problem for society on a global scale. The current social polarization and tension pose a greater risk than ever to the societies of democratic countries. Adolescents are considered a vulnerable group in this regard due to their lack of experience, the significant amount of time they spend on social media, and their lack of critical skills to detect misinformation. This highlights the need for collaboration between social media platforms, public and private institutions to implement effective measures that prevent the unchecked circulation of false content online. In a society disrupted by misinformation and polarization, media and information literacy is proposed as one of the key measures to tackle the issue from an early age through to adulthood, as part of continuous learning.
The research aims to define effective strategies to mitigate the impact of misinformation driven by hate speech within the Spanish adolescent group. A qualitative methodology has been used, including the application of four research techniques: systematisation of scientific literature on the areas of interest, 20 semi-structured interviews with experts in the academic field and professionals from each sector related to the research’s focus areas, a benchmarking of 100 initiatives and projects against misinformation driven by hate speech, and five focus groups with adolescents. Based on these research techniques, convergence points have been identified to understand the main threats and consequences of the phenomenon, and effective projects and strategies have been analysed and identified to counteract the impact of misinformation driven by hate speech. All of this has highlighted the importance of studying the phenomenon from various perspectives to ensure a better approach and the proposal of effective strategies that empower young people and future generations, thereby developing their critical skills.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Comunicació i Periodism
Rational Design and Synthesis of Advanced Nanocrystals with Enhanced Electrocatalytic Activities for Water Splitting
No full textLa dependència global dels combustibles fòssils ha provocat crisis tant energètiques com mediambientals, fet que posa de manifest la necessitat urgent d’adoptar alternatives sostenibles. L’hidrogen, amb una elevada densitat energètica gravimètrica (140 MJ∙kg-1) i volumètrica (8.5 MJ∙L-1), es presenta com un portador d’energia neutre en carboni amb un gran potencial per descarbonitzar diversos sectors. Entre els diferents mètodes de producció, l’electròlisi de l’aigua impulsada per electricitat renovable o de baixes emissions de carboni és considerada la via més viable per a la generació a gran escala d’hidrogen verd. No obstant això, la seva implementació generalitzada es veu limitada pel cost elevat i l’escassetat d’electrocatalitzadors alternatius als basats en metalls nobles, com el Pt per a la reacció d’evolució d’hidrogen (HER) i els materials basats en Ir/Ru per a la reacció d’evolució d’oxigen (OER).
Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant el disseny racional i la síntesi en solució de catalitzadors nanoestructurats, amb l’objectiu de millorar el rendiment tant en HER com en OER, tot reduint la dependència dels metalls nobles. Per exemple, substituir completament el Pt en la HER continua sent un repte a causa del seu baix sobrepotencial i excel·lent estabilitat. Per això, una estratègia més viable és reduir-ne el contingut sense comprometre l’activitat catalítica. El Capítol 2 presenta una síntesi col·loïdal assistida per microones de nanocristalls amb estructura nucli-recobriment Au@Pt. La incorporació de clor permet controlar la cinètica de reacció, mentre que el nucli d’or millora la transferència electrònica i el recobriment ric en Pt maximitza l’exposició dels llocs actius. Aquesta arquitectura millora significativament l’activitat HER en medis àcids, reduint l’ús de Pt.
En l’electròlisi de l’aigua, l’OER representa una limitació a causa de la seva cinètica lenta, la qual cosa redueix l’eficiència energètica global. Tot i els esforços per trobar alternatives, els òxids de Ru i Ir continuen sent els catalitzadors de referència. A més, molts catalitzadors es degraden en ambients agressius com l’aigua de mar, fet que restringeix la producció d’hidrogen a l’ús d’aigua dolça. El Capítol 3 aborda aquesta limitació mitjançant el desenvolupament de nanoplàques d’un hidròxid doble laminar de NiFe dopat amb bor i alumini (B,Al-NiFe LDH). Aquests dopants milloren el mecanisme d’oxigen de xarxa, augmentant el rendiment en OER. Càlculs de teoria del funcional de la densitat (DFT) ajuden a aclarir la ruta de reacció. A més, el dopatge amb Al també millora l’estabilitat en electròlisi amb aigua de mar.
Finalment, el Capítol 4 explora la substitució de l’OER per reaccions d’oxidació més favorables, com l’oxidació de metanol i etanol (MOR i EOR). Els nanocristalls Cu@CoO, sintetitzats per microones, mostren una excel·lent activitat, generant àcid fòrmic i acètic, respectivament. Aquests catalitzadors superen els materials de referència actuals en EOR, especialment si es considera que l’etanol pot obtenir-se de residus agrícoles.La dependencia global de los combustibles fósiles ha provocado crisis tanto energéticas como medioambientales, lo que resalta la necesidad urgente de adoptar alternativas sostenibles. El hidrógeno, con su alta densidad energética gravimétrica (140 MJ∙kg-1) y volumétrica (8.5 MJ∙L-1), se presenta como un portador de energía carbono-neutral con gran potencial para descarbonizar diversos sectores. Entre los distintos métodos de producción, la electrólisis del agua impulsada por electricidad renovable o de baja emisión de carbono es considerada la vía más viable para la generación a gran escala de hidrógeno verde. Sin embargo, su implementación generalizada se ve limitada por el alto costo y la escasez de electrocatalizadores alternativos a los basados en metales nobles, como el Pt para la reacción de evolución de hidrógeno (HER) y los materiales basados en Ir/Ru para la reacción de evolución de oxígeno (OER).
Esta tesis aborda estos desafíos mediante el diseño racional y la síntesis en solución de catalizadores nanoestructurados, con el objetivo de mejorar el rendimiento tanto en HER como en OER, reduciendo al mismo tiempo la dependencia de metales nobles. Por ejemplo, sustituir completamente el Pt en la HER sigue siendo un reto debido a su bajo sobrepotencial y excelente estabilidad. Por ello, una estrategia más viable es reducir su contenido sin comprometer la actividad catalítica. El Capítulo 2 presenta una síntesis coloidal asistida por microondas de nanocristales con estructura núcleo-corteza Au@Pt. La incorporación de cloro permite controlar la cinética de reacción, mientras que el núcleo de Au mejora la transferencia electrónica y la corteza rica en Pt maximiza la exposición de sitios activos. Esta arquitectura mejora significativamente la actividad HER en medios ácidos, reduciendo el uso de Pt.
En la electrólisis del agua, la OER representa una limitación debido a su cinética lenta, lo que limita la eficiencia energética global. A pesar de los esfuerzos por encontrar alternativas, los óxidos de Ru e Ir siguen siendo los catalizadores de referencia. Además, muchos catalizadores se degradan en ambientes agresivos como el agua de mar, lo que restringe la producción de hidrógeno al uso de agua dulce. El Capítulo 3 aborda esta limitación mediante el desarrollo de nanoplacas de un hidróxido doble laminar de NiFe dopado con boro y aluminio (B,Al-NiFe LDH). Estos dopantes mejoran el mecanismo de oxígeno de red, aumentando el rendimiento en OER. Cálculos de teoría del funcional de la densidad (DFT) ayudan a esclarecer la ruta de reacción. Además, el dopaje con Al mejora también la estabilidad en electrólisis con agua de mar.
Finalmente, el Capítulo 4 explora la sustitución de la OER por reacciones de oxidación más favorables, como la oxidación de metanol y etanol (MOR y EOR). Los nanocristales Cu@CoO, sintetizados por microondas, muestran excelente actividad, generando ácido fórmico y acético, respectivamente. Estos catalizadores superan a los actuales materiales de referencia en EOR, especialmente considerando que el etanol puede obtenerse de residuos agrícolas.The global dependence on fossil fuels has led to both energy and environmental crises, highlighting the urgent need for sustainable alternatives. Hydrogen, with its high gravimetric (140 MJ∙kg-1) and volumetric (8.5 MJ∙L-1) energy densities, stands out as a promising carbon-neutral energy carrier for decarbonizing various sectors. Among the different production methods, water electrolysis powered by renewable or low-carbon electricity is considered the most viable route for large-scale green hydrogen generation. However, its widespread adoption is limited by the high cost and scarcity of noble metal electrocatalysts, specifically Pt for the hydrogen evolution reaction (HER) and Ir/Ru-based materials for the oxygen evolution reaction (OER).
This thesis addresses these challenges through the rational design and solution-based synthesis of nanostructured catalysts aimed at improving both HER and OER performance while reducing reliance on noble metals. Replacing Pt in HER remains difficult due to its low overpotential and excellent stability. Instead of full substitution, reducing Pt content while maintaining high catalytic activity is a more feasible strategy. Chapter 2 presents a microwave-assisted colloidal synthesis of Au@Pt core-shell nanocrystals. Chlorine is used to control reaction kinetics, with the Au core enhancing electron transfer and the Pt-rich shell maximizing active site exposure. This design significantly improves HER activity in acidic media while lowering Pt usage.
In water splitting, the OER is a major bottleneck due to its sluggish kinetics, which limits overall energy efficiency. Despite efforts to find alternatives, RuO2 and IrO2 remain the benchmark OER catalysts. Additionally, many catalysts degrade in harsh environments like seawater, restricting hydrogen production to freshwater, a resource under increasing pressure. Chapter 3 tackles this by developing boron- and aluminum-doped NiFe layered double hydroxide (B,Al-NiFe LDH) nanosheets via hydrothermal synthesis. These dopants enhance the lattice oxygen mechanism, improving OER performance. Density functional theory (DFT) calculations clarify the reaction pathway, and Al doping also improves stability under seawater electrolysis conditions.
To overcome the limitations of the OER, Chapter 4 explores replacing it with more favorable oxidation reactions, such as methanol and ethanol oxidation (MOR and EOR). Cu@CoO core-shell nanocrystals, synthesized via a microwave-assisted method, show excellent activity in these reactions, producing formic and acetic acid, respectively. These catalysts outperform current state-of-the-art materials in EOR, especially considering ethanol’s potential to be sourced from agricultural waste.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència de Material
Flow map parameterization methods for invariant tori in Hamiltonian systems
Get PDFPrograma de Doctorat en Matemàtiques i Informàtica[eng] Given a dynamic system, it is important to identify the invariant objects that organize long-term behavior, as well as their dynamic connections. Both in theory and in applications. The objective of this thesis is to advance in the development of Kolmogorov-Arnold-Moser (KAM) type techniques within the framework of the parameterization method and its application to problems of celestial mechanics.
We have developed KAM iterative schemes for the calculation of partially hyperbolic invariant torus and their invariant bundles in quasiperiodic Hamiltonian systems. We look for invariant bulls and bundles under adequate time-1 maps, which allow us to reduce the dimension of the bull to be calculated by one. The computational cost of manipulating functions grows exponentially with the number of variables in the parameterization. Therefore, reduction by flow maps is computationally advantageous, although it requires numerical integration. However, this integration can be easily parallelized. If the parameterization is approximated with N Fourier coefficients, the iterative step requires O(N) of storage and O(N log N) operations, in contrast to standard Newtonian methods, which need O(N^2) of storage and O(N^3) operations. This gain in efficiency comes from the geometric properties of phase space (i.e., symplectic geometry), systems (symplectic accuracy), torus (isotropy, Lagrangianity), as well as dynamical properties (reducibility). In particular, the reducibility of the linearized dynamics around the torus to a triangular matrix by blocks is known as automatic reducibility and is an important property both in theory and in applications. The algorithms have been implemented and applied to the Three-Body Elliptic Restricted Problem (ERTBP) to compute an extensive set of non-resonant three-dimensional invariant torus along with their invariant bundles.
From these results, we have obtained an a posteriori theorem for partially hyperbolic invariant bulls and their rank 1 invariant bundles in quasiperiodic Hamiltonian systems. The approach followed allows the theorem to be applied to autonomous, periodic and quasiperiodic Hamiltonian systems, and constitutes the demonstration of the convergence of methods based on flow maps. In addition, we simultaneously obtain both stable and unstable bundles, providing a clear geometric view of the tangent space to the torus. The proof is based on geometric properties of a symplectic nature, which hold approximately when the parameterizations approximately satisfy their equations of invariance. We have obtained geometric lemmas that control error in the KAM iterative process. The new error in the invariance equations is controlled with explicit constants, which requires a
careful treatment of the loss of analyticity at each iterative step. The demonstration concludes by obtaining convergence conditions for the KAM iterative process. The a posteriori theorem obtained allows computer-aided proofs to be carried out.
Partially hyperbolic bulls have associated stable and unstable varieties, whiskers, where dynamics converge exponentially fast in the future and in the past, respectively. The stable and unstable bundles with the linear approximations of these varieties. We have also developed KAM schemes to compute high-order Fourier-Taylor expansions of whiskers in autonomous and quasiperiodic Hamiltonian systems. Unlike order-to-order methods, which first calculate the torus and its bundles before calculating the whiskers on an order-by-order basis, the approach followed simultaneously computes both the torus and the whiskers using the same KAM iterative method. This unified framework improves the efficiency of whisker calculation by doubling the number of correct terms in expansion in each iteration. The algorithms have been applied to the calculation of high-order expansions of partially hyperbolic non-resonant invariant torus in the circular and three-body elliptical constrained problems.[spa] Dado un sistema dinámico, es importante identificar los objetos invariantes que organizan el comportamiento a largo plazo, así como sus conexiones dinámicas. Tanto en teoría como en aplicaciones. El objetivo de esta tesis es avanzar en el desarrollo de técnicas tipo Kolmogorov-Arnold-Moser (KAM) dentro del marco del método de parametrización y su aplicación a problemas de mecánica celeste.
Hemos desarrollado esquemas iterativos KAM para el cálculo de toros invariantes parcialmente hiperbólicos y sus fibrados invariantes en sistemas Hamiltonianos cuasiperiódicos. Buscamos toros y fibrados invariantes bajo mapas tiempo-1 adecuados, los cuales permiten reducir en una la dimensión del toro a calcular. El costo computacional para manipular funciones crece exponencialmente con el número de variables de la parametrización. Por lo tanto, la reducción mediante mapas de flujo es computacionalmente ventajosa, aunque requiere integración numérica. Sin embargo, esta integración se puede paralelizar fácilmente. Si la parametrización se aproxima con N coeficientes de Fourier, el paso iterativo requiere O(N) de almacenamiento y O(N log N) operaciones, en contraste con los métodos de Newton estándar, que necesitan O(N^2) de almacenamiento y O(N^3) operaciones. Esta ganancia en eficiencia proviene de las propiedades geométricas del espacio de fase (es decir, la geometría simpléctica), de los sistemas (exactitud simpléctica), de los toros (isotropía, Lagrangianidad), así como de propiedades dinámicas (reducibilidad). En particular, la reducibilidad de la dinámica linealizada alrededor del toro a una matriz triangular por bloques es conocida como reducibilidad automática y es una propiedad importante tanto en teoría como en aplicaciones. Los algoritmos han sido implementados y aplicados al Problema Restringido de Tres Cuerpos Elíptico (ERTBP) para calcular un conjunto extenso de toros invariantes tridimensionales no resonantes junto con sus fibrados invariantes.
A partir de estos resultados, hemos obtenido un teorema a posteriori para toros invariantes parcialmente hiperbólicos y sus fibrados invariantes de rango 1 en sistemas Hamiltonianos cuasiperiódicos. El enfoque seguido permite aplicar el teorema a sistemas Hamiltonianos autónomos, periódicos y cuasiperiódicos, y constituye la demostración de la convergencia de los métodos basados en mapas de flujo. Además, obtenemos simultáneamente tanto los fibrados estables como los inestables, proporcionando una visión geométrica clara del espacio tangente al toro. La demostración se basa en propiedades geométricas de naturaleza simpléctica, las cuales se mantienen aproximadamente cuando las parametrizaciones satisfacen aproximadamente sus ecuaciones de invariancia. Hemos obtenido lemas geométricos que controlan el error en el proceso iterativo KAM. El nuevo error en las ecuaciones de invariancia se controla con constantes explicitas, lo que requiere un
tratamiento cuidadoso de la perdida de analiticidad en cada paso iterativo. La demostración concluye obteniendo condiciones de convergencia para el proceso iterativo KAM. El teorema a posteriori obtenido permite la realización de demostraciones asistidas por ordenador.
Los toros parcialmente hiperbólicos tienen asociadas variedades estables e inestables, los whiskers, donde la dinámica converge exponencialmente rápido en el futuro y en el pasado, respectivamente. Los fibrados estables e inestables con las aproximaciones lineales de estas variedades. También hemos desarrollado esquemas KAM para calcular expansiones de Fourier-Taylor de orden elevado de whiskrs en sistemas Hamiltonianos autónomos y cuasiperiódicos. A diferencia de los métodos orden a orden, que calculan primero el toro y sus fibrados antes de calcular los whiskers orden a orden, el enfoque seguido computa simultáneamente tanto el toro como los whiskers utilizando el mismo método iterativo KAM. Este marco unificado mejora la eficiencia del cálculo de los whiskers duplicando el número de términos correctos en la expansión en cada iteración. Los algoritmos se han aplicado al cálculo de expansiones de orden elevado de toros invariantes parcialmente hiperbólicos no resonantes en los problemas restringidos circular y elíptico de tres cuerpos
El Sistema de Administradoras de Fondos de Pensiones Chileno, ¿Protección Social efectiva? Una revisión posterior a las reformas del año 2008.
Get PDFChile enfrenta un acelerado envejecimiento poblacional, proyectándose que en 2050 un 29,5% de la población será mayor de 60 años. Este escenario tensiona el sistema previsional basado en la capitalización individual, vigente desde 1981 y administrado por AFP privadas. Aunque el modelo asegura sostenibilidad financiera, presenta graves deficiencias en cobertura y suficiencia, acentuadas por la informalidad laboral y las desigualdades de género. La reforma de 2008 incorporó un pilar solidario, mejorando la cobertura, pero las pensiones continúan siendo bajas, con marcadas brechas entre hombres y mujeres (tasa de reemplazo de 56% y 31%, respectivamente). Estas falencias contribuyeron al estallido social de 2019 y a la crisis de legitimidad del sistema. Un análisis de encuestas CASEN y EPS evidencia alta cobertura (88%), pero persistente inequidad. Las reformas recientes, incluida la de 2025, buscan avanzar hacia una mayor equidad y responder a las críticas históricas respecto de los bajos montos de las pensiones, con el objetivo de mejorar la percepción pública y recuperar la confianza en el sistema. No obstante, persiste la ausencia de medidas concretas orientadas a fortalecer el conocimiento y la educación previsional de la ciudadanía.Chile is experiencing a rapid demographic aging, with projections indicating that by 2050, 29.5% of the population will be over 60 years of age. This trend places significant pressure on the pension system, which is based on individual capitalization, in effect since 1981 and administered by private pension fund managers (AFPs). While the system ensures financial sustainability, it exhibits substantial deficiencies in both coverage and adequacy, which are further exacerbated by labor informality and gender disparities. The 2008 reform introduced a solidarity pillar, enhancing coverage; however, pensions remain low, with pronounced gender gaps (replacement rates of 56% for men and 31% for women). These structural shortcomings contributed to the social unrest of 2019 and to a crisis of legitimacy for the system. Analyses of CASEN and EPS survey data reveal high nominal coverage (88%) but persistent inequities. Recent reforms, including the 2025 reform, aim to promote greater equity and address longstanding criticisms regarding inadequate pension levels, with the objective of improving public perception and restoring confidence in the system. Nevertheless, concrete measures to strengthen citizens’ pension knowledge and financial literacy remain largely absent.Programa de Doctorat en Diseny, Gestió i Avaluació de Polítiques Públiques de Benestar Socia
Envelliment i alteracions en el circuit motor: mecanismes patogènics, teràpies nutricionals i aspectes patològics comuns amb l’atròfia muscular espinal
No full textEl sistema neuromuscular és el responsable dels moviments corporals. Els processos degeneratius en el sistema neuromuscular poden comportar conseqüències molt diverses que varien en funció de la causa i la gravetat del deteriorament. En aquest sentit, el propi envelliment del cos humà pot donar lloc a la pèrdua de massa i força muscular, fenomen que es coneix com a sarcopènia. Per altra banda, malalties com l’atròfia muscular espinal (AME), un trastorn neurodegeneratiu greu que constitueix la primera causa genètica de mortalitat infantil, poden afectar també el sistema neuromuscular a diferents nivells.
En aquest estudi es van examinar els canvis que tenien lloc en la medul·la espinal de ratolí durant el procés fisiològic de l’envelliment tot intentant trobar nexes comuns amb la patologia de l’AME. A més, es van analitzar dues suplementacions dietètiques, riques en extractes de te verd o en cacau, per tal de comprovar si eren capaces de prevenir o revertir els canvis regressius observats en les MNS espinals i el seu entorn en l’envelliment. Així mateix, es va administrar el fàrmac Nusinersen a ratolins afectats per l’AME per tal d’analitzar els seus efectes beneficiosos sobre aquesta malaltia.
Es va posar de manifest que, durant l’envelliment, no es produeix una pèrdua significativa del nombre de MNs, si bé algunes exhibeixen una aparença compatible amb la d’una cèl·lula degenerant. Aquestes MNs presenten, a més, una pèrdua dels seus aferents sinàptics i una prominent microgliosi i astrogliosi al seu voltant. També es van observar alteracions en els axons motors de les arrels ventrals, que es correlacionaven amb la degeneració de les MNs, i en neurones sensorials dels ganglis de les arrels dorsals. Després de les intervencions dietètiques, es va veure que el te verd i el cacau eren capaços, de manera diferencial, de revertir la deaferentació de les MNs, reduir la microgliosi i millorar els canvis histològics de les neurones sensorials dels ganglis de les arrels dorsals associats amb l’envelliment.
Finalment, l’estudi dut a terme en els ratolins SMNΔ7, com a model d’AME severa, va evidenciar una disminució significativa del nombre de MNs sanes associada amb la malaltia. Les MNs romanents presentaven clars signes d’atròfia cel·lular i una disminució dels aferents sinàptics excitadors, tant colinèrgics com glutamatèrgics. A més, es va observar una reacció astroglial en la perifèria de les MNs. D’altra banda, els cultius de MNs provinents d’aquests models murins i de pacients amb AME van posar de manifest l’existència d’una desregulació en l’homeòstasi del calci. El tractament amb Nusinersen dels animals afectats d’AME va prevenir la degeneració de les MNs espinals i la seva deaferentació, però no l’astrogliosi reactiva associada amb la malaltia.
En conjunt, els nostres resultats mostren un efecte beneficiós del cacau i el te verd sobre els canvis fisiopatològics del circuit motor que acompanyen a l’envelliment. A més, el tractament amb Nusinersen produeix una millora parcial de la patologia de les MNS i de la reacció glial observada en els ratolins model d’AME.El sistema neuromuscular es el responsable de los movimientos corporales. Los procesos degenerativos en el sistema neuromuscular pueden acarrear consecuencias muy diverses en función de la causa y gravedad del deterioro. En este sentido, el propio envejecimiento del cuerpo humano puede dar lugar a la pérdida de masa y fuerza muscular, fenómeno que se conoce como sarcopènia. Por otro lado, enfermedades como la atrofia muscular espinal (AME), un trastorno neurodegenerativo grave que constituye la primera causa genética de mortalidad infantil, pueden afectar también al sistema neuromuscular a diferentes niveles.
En este estudio se examinaron los cambios que tenían lugar en la medula espinal de ratones durante el proceso fisiológico del envejecimiento intentando encontrar nexos comunes con la patología de la AME. Además, se analizaron dos suplementaciones dietéticas, ricas en extractos de té verde o en cacao, para comprobar si eran capaces de prevenir o revertir los cambios regresivos observados en las MNs espinales y su entorno durante el envejecimiento. Asimismo, se administró el fármaco Nusinersen a ratones afectados por la AME para analizar sus efectos beneficiosos sobre esta enfermedad.
Se evidenció que, durante el envejecimiento, no se produce una pérdida significativa del número de MNs, si bien algunas exhiben una apariencia compatible con la de una célula en degeneración. Estas MNs presentan, además, una pérdida de sus aferentes sinápticos y una prominente microgliosis y astrogliosis a su alrededor. También se observaron alteraciones en los axones motores de las raíces ventrales, que se correlacionaban con la degeneración de las MNs y en las neuronas sensoriales de los ganglios de las raíces dorsales. Tras las intervenciones dietéticas se observó que el té verde y el cacao eran capaces, de manera diferencial, de revertir la deaferentación de las MNs, reducir la microgliosis y mejorar los cambios histológicos de las neuronas sensoriales de los ganglios de las raíces dorsales asociados con el envejecimiento.
Finalmente, el estudio realizado en los ratones SMNΔ7, como modelo de AME severa, evidenció una disminución significativa del número de MNs sanas asociada con la enfermedad. Las MNs restantes presentaban claros signos de atrofia celular y una disminución de los aferentes sinápticos excitadores, colinérgicos y glutamatérgicos. Además, se observó una reacción astroglial en la periferia de las MNs. Por otro lado, los cultivos de MNs provenientes de estos modelos murinos y de pacientes con AME, revelaron la existencia de una desregulación en la homeostasis del calcio. El tratamiento con Nusinersen de los animales afectados de AME previno la degeneración de las MNs espinales y su deaferentació, pero no la astrogliosis reactiva asociada a la enfermedad.
En conjunto, nuestros resultados muestran un cierto efecto beneficioso del cacao y el té verde sobre los cambios fisiopatológicos del circuito motor que acompañan el envejecimiento. Además, el tratamiento con Nusinersen produce una mejora parcial de la patología de las MNs i de la reacción glial observada en los ratones modelo de AME.The neuromuscular system is responsible for body movements. Degenerative processes in the neuromuscular system can lead to a wide variety of consequences, depending on the cause and severity of the deterioration. In this sense, the natural aging of the human body can result in the loss of muscle mass and strength, a phenomenon known as sarcopenia. On the other hand, diseases like spinal muscular atrophy (SMA), a severe neurodegenerative disorder that is the leading genetic cause of infant mortality, can also affect the neuromuscular system at different levels.
In this study, changes occurring in the spinal cord of mice during the physiological aging process were examined, while trying to find common links with the pathology of SMA. Additionally, two dietary supplements, rich in green tea or cocoa extracts, were analyzed to determine if they could prevent or reverse the regressive changes observed in the spinal MNs and their environment during aging. Furthermore, the drug Nusinersen was administered to mice affected by SMA to analyze its beneficial effects on the disease.
It was shown that, during aging, there is no significant loss in the number of MNs, although some exhibit an appearance consistent with that of a degenerating cell. These MNs also show a loss of synaptic afferents and a prominent microgliosis and astrogliosis around them. Motor axon alterations in the ventral roots, which correlated with MN degeneration, and histological changes in dorsal root ganglia sensory neurons were also observed. After dietary interventions, it was observed that green tea and cocoa were able to reverse, in a differential manner, the deafferentation of MNs, reduce microgliosis, and improve the histological changes of dorsal root ganglia sensory neurons associated with aging.
Finally, the study conducted on SMNΔ7 mice, as a model of severe SMA, showed a significant decrease in the number of healthy MNs associated with the disease. The remaining MNs showed clear signs of cellular atrophy and a reduced number of excitatory synaptic afferents, both cholinergic and glutamatergic. Additionally, an astroglia reaction was observed around the MNs. Moreover, MN cultures from these murine models and SMA patients revealed a dysregulation in calcium homeostasis. Nusinersen treatment in SMA-affected animals prevented spinal MN degeneration and deafferentation, but not the reactive astrogliosis associated with the disease.
Overall, our results show a beneficial effect of cocoa and green tea on the physipathological changes of the motor circuit that follows aging. Moreover, Nusinersen treatment partially improves the MN pathology and glial reaction we observed in the SMA mouse model
Superinductive ultrastrong couplings in superconducting quantum circuits
Get PDFUn dels sitemes més simples per estudiar la interacció llum-matèria en circuits superconductors quàntics consisteix en un qubit superconductor acoblat a un ressonador. En general, per aplicacions de computació quàntica o altres aplicacions relacionades amb qubits, l'acoblament entre el qubit i el ressonador es dissenya amb valors molt per sota de les freqüències naturals individuals del sistema, permetent així aproximacions que resulten en un marc matemàtic relativament simple. A mesura que l'acoblament augmenta, les aproximacions comencen a fallar i el sistema entra el que es coneix com a règim d'acoblament ultrafort (USC de les sigles en anglès), on la física del sistema encara es troba en gran part inexplorada.
En aquesta tesi proposem materials superinductors com a un nou enfoc per acoblar un qubit de flux de manera ultraforta a un ressonador. Generalment, aconseguir acoblaments en el rang d'USC ha comportat dissenys que perjudicaven la coherència dels qubits. Per eludir complicacions, introduïm aquest nou enfoc amb superinductors. L'elevada inductància cinètica associada a aquests materials permet dissenyar grans inductàncies compartides a la vegada que es mantenen dimensions del qubit relativament petites i corrents persistents baixes. Així mateix, presentem un disseny que consisteix en un qubit de flux de 3 unions Josephson amb derivació capacitiva acoblat galvànicament a un ressonador mitjançant un fil d'Alumini granular (grAl). Derivem els Hamiltonians necessaris així com els mètodes numèrics per analitzar de manera teòrica l'espectre i obtenir una estimació del coeficient d'acoblament del sistema. D'altra banda, proporcionem els detalls de la recepta de fabricació de qubits consistent en múltiples passos que permeten assegurar que el xip final es trobi en el règim d'USC.
Mostrem també les mesures de l'espectre d'un sistema qubit de flux ressonador amb corrent persistent baixa i una inductància compartida elevada. Observem elements característics del règim USC, com ara l'efecte dels termes contra-rotants que s'evidencia com a un desplaçament de Bloch-Siegert de 23 MHz. El coeficient d'acoblament és prou gran per entrar al rang pertorbatiu del règim USC amb un valor g/\omega_r ~ 0.13. El circuit mesurat serveix com a prova de concepte per demostrar la possibilitat d'arribar a acoblaments ultraforts qubit-ressonador amb corrents persistents baixes i obre la possibilitat de realitzar estudis coherents al règim d'USC.
L'ús de superinductors per estudiar el règim USC també motiva la cerca de nous materials amb propietats superiors a les del grAl. Així mateix, presentem el desenvolupament d'un nou material superconductor basat en nitridació d'Alumini i que es pot obtenir mitjançant la deposició per pulverització catòdica d'Alumini en differents fraccions de flux de N2 /Ar. En aquesta tesi, anlitzem les principals propietats superconductores de capes fines de \SI{100}{\nano\meter} d'Alumini nitridat (NitrAl). Mostrem mesures de l'increment de temperatures crítiques que arriben al valor màxim de Tc = (3.38 +- 0.01) K i resil·liències a camps magnètics en el pla per sobre d'1 T. De la mateixa manera que en grAl, observem una distribució en foma de cúpula de la temperatura crítica en funció de la resistivitat a tempertura ambient. Addicionalment, estimem la inductància cinètica que va des d'1 pH/sq per les mostres menys resistives, fins a 400 pH/sq per aquelles capes més resistives. Finalment, presentem els primers passos en la caracterització de les pèrdues del NitrAl i la implementació del material com a superconductor i superinductor en tecnologies de circuits quàntics.Uno de los sistemas más simples para estudiar la interacción luz-materia en circuitos superconductores cuánticos se compone de un cúbit superconductor acoplado a un resonador. En general, para aplicaciones de computación cuántica u otras aplicaciones relacionadas con qubits, el acoplamiento entre qubit y resonador se diseña con valores muy por debajo de las frecuencias naturales individuales del sistema, permitiendo así aproximaciones que resultan en un marco matemático relativamente simple. A medida que el acoplamiento aumenta, las aproximaciones empiezan a fallar y el sistema entra dentro de lo que se conoce como régimen de acoplamiento ultrafuerte (USC, de sus siglas en inglés), donde la física del sistema se encuentra en gran parte inexplorada.
En esta tesis, proponemos materiales superinductores como un nuevo enfoque para acoplar un cúbit de flujo de manera ultrafuerte a un resonador. Generalmente, conseguir acoplamientos en el rango de USC ha implicado diseños que perjudicaban la coherencia de los cúbits. Para eludir complicaciones, introducimos este nuevo enfoque con superinductores. La elevada inductancia cinética asociada con estos materiales permite diseñar grandes inductancias compartidas a la vez que se mantienen dimensiones del cúbit relativamente pequeñas y corrientes persistentes bajas. Asimismo, presentamos un diseño que consiste en un cúbit de flujo de 3 uniones Josephson con derivación capacitiva acoplado galvánicamente a un resonador mediante un hilo de Aluminio granular (grAl). Derivamos los Hamiltonianos necesarios, así como los métodos numéricos para analizar de manera teórica el espectro y obtener una estimación del coeficiente de acoplamiento del sistema. Por otro lado, proporcionamos los detalles de la receta de fabricación de cúbits, consistente en múltiples pasos y que permite asegurar que el chip final se encuentra en el rango de USC.
Mostramos también las medidas del espectro de un sistema cúbit de flujo resonador con una corriente persistente baja y una inductancia compartida elevada. Observamos elementos característicos del régimen USC, como por ejemplo, el efecto de los términos contra-rotantes, que se evidencia como un desplazamiento de Bloch-Siegert de 23 MHz. El coeficiente de acoplamiento es lo suficientemente grande para entrar en el rango perturbativo del régimen de USC, con un valor de g/\omega_r ~ 0.13. El circuito medido sirve como prueba de concepto para demostrar la posibilidad de llegar a acoplamientos cúbit-resonador ultrafuertes con corrientes persistentes bajas y abre la posibilidad de realizar estudios coherentes en el régimen USC.
El uso de superinductores para estudiar el régimen de USC también motiva la búsquda de nuevos materiales con propiedades superiores a las del grAl. Así, presentamos el desarrollo de un nuevo material superconductor basado en la nitridación de Aluminio y que se puede obtener mediante la deposición por pulverización catódica de Aluminio en distintas fracciones de flujo de N2 / Ar. En esta tesis, analizamos las principales propiedades superconductoras de capas finas de \SI{100}{\nano\meter} de Aluminio nitridado (NitrAl). Mostramos las medidas del incremento de temperaturas críticas, que llegan a un valor máximo de Tc = (3.38 +- 0.01) K, y resiliencias a campos magnéticos en el plano por encima de 1 T. Del mismo modo que en grAl, observamos una distribución en forma de cúpula de la temperatura crítica en función de la resistividad a temperatura ambiente. Adicionalmente, estimamos la inductancia cinética, que toma valores entre 1 pH/sq para las muestras menos resistivas y 400 pH/sq para aquellas capas más resistivas. Finalmente, presentamos los primeros pasos en la caracterización de las pérdidas del NitrAl y la implementación del material como superconductor y superinductor en tecnologías de circuitos cuánticos.One of the simplest systems to study light-matter interactions in superconducting quantum circuits consists of a superconducting qubit coupled to a resonator. In general, for quantum computing and other qubit-related applications, the qubit-resonator coupling is designed well below the bare frequencies of the individual elements, allowing for a set of approximations which yield a relatively simple framework. As the coupling increases, the approximations begin to fail and the system enters the so-called ultrastrong coupling regime (USC), where the physics of the system have been largely unexplored.
In this thesis, we introduce superinductor materials as an approach to couple a flux qubit ultrastrongly to a resonator. Usually, achieving the USC regime has led to circuit designs that impaired qubit coherence. Hence, we study a new approach with superinductors to circumvent these complications. The large kinetic inductance provided by these materials allows one to design large shared linear inductors while keeping relatively small qubit loops and low persistent currents. We present a device consisting of a C-shunted 3-Josephson junction flux qubit galvanically coupled to a resonator with a wire of granular Aluminum (grAl). We derive the necessary Hamiltonians and numerical methods to analyze the theoretical spectrum and obtain an estimate of the coupling coefficient of the system. Additionally, we provide the details of the developed multi-step qubit fabrication recipe which allows to adjust each component to guarantee that the final chip is in the USC regime. In terms of design, special attention is put to obtain a qubit-resonator system close to resonance, at a range of measurable frequencies, and coherent enough.
We report the spectral measurements of a flux-qubit resonator device with low persistent current and a large shared inductance. We observe USC features such as the effect of counter-rotating terms, evidenced as a Bloch-Siegert shift of 23 MHz. The coupling coefficient is large enough to be in the perturbative USC regime with g / \omega_r ~ 0.13. The measured circuit serves as a proof-of-concept for the possibility of reaching large qubit-resonator couplings with low persistent current qubits and opens the door to coherent studies in the USC regime.
The use of superinductors to study USC also motivates the search for new materials with superior properties to grAl. We present the development a novel superconducting material based on Alumium nitridization which can be obtained by sputtering Aluminum in different N2/Ar fractional flows. In this thesis, we analyze the main superconducting properties of nitridized Aluminum (NitrAl) thin films of 100 nm. We report the measurement of enhanced critical temperatures reaching Tc = (3.38 +- 0.01) K and resilience to in-plane magnetic fields well above \SI{1}{\tesla}. Similarly to granular aluminum, we observe a dome-shape like distribution of the critical temperature versus room-temperature resistivity. Additionally, we estimate a kinetic inductance ranging from 1 pH/sq for the least resistive samples to 400 pH/sq for higher resistivity films. Finally, we present the first steps towards the characterization of losses of NitrAl and the implementation of the material as a superinductor in superconducting quantum circuit technologies.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Físic
Interlanguage Pragmatics in Greek as a Foreign Language by Spanish/Catalan Bilinguals: An Analysis of Requests
Get PDFPrograma de Doctorat en Ciència Cognitiva i Llenguatge[eng] The speech act of requests has been widely investigated in the field of Interlanguage Pragmatics (ILP) throughout the years (i.e., Alcón Soler et al., 2005, Barón, 2015; Cohen & Shively, 2007; Martínez-Flor, 2003; Taguchi, 2006), due to its highly face-threatening nature (Vilar & Martínez-Flor, 2008) and strong connection with politeness and cross-cultural differences (Blum-Kulka & Olshtain, 1984; Blum-Kulka et al., 1989; Brown & Levinson, 1987; Ishihara & Cohen, 2021). Despite the growing body of research on L2 English requests by native speakers of Greek in recent years (i.e., Economidou-Kogetsidis, 2012; 2018; 2022), little attention has been given to the acquisition of requests in Greek as a Foreign Language (FL), with only a few studies existing to date (Bella 2012a, 2012b, 2014a). In order to fill this gap in the field, the present dissertation intends to analyze the acquisition of requests in L2 Greek by Spanish/Catalan bilinguals. First, it aims to analyze the role of proficiency in their use of requests across a variety of contexts. Second, it examines the use of requests by L2 Greek learners in informal and formal communicative situations, characterized by different social parameters (-/+social power and -
/+social distance). Lastly, it explores pragmatic transfer from a learner's L1 to their L2 in requesting behavior regarding the use of address forms in Greek (informal versus formal form of ‘you’). Thus, the theoretical foundations of this dissertation revolve around ILP, the speech act of requests, requests in Greek, and pragmatic transfer.
The participants of this study were 54 (n = 54) adult learners of Greek (NNS), enrolled in language courses at two schools in Barcelona, Spain, with proficiency levels ranging from A2 to C1, as per the Common European Framework of Reference for Languages (Council of Europe, 2001). Additionally, a group of native speakers of Greek (NS) (n = 53) was included to provide a baseline for comparison. Data was gathered through role plays with varying degrees of social parameters (-/+social power and -/+social distance). A background questionnaire was administered to the NNS to obtain information about their language profile, time learning Greek, previous experience with the language, and motivations for learning Greek. Moreover, retrospective verbal reports were conducted to provide insights into their perceptions of familiarity, prior experience, and level of difficulty of each scenario presented in the role plays. The data were then analyzed quantitatively and qualitatively, adapting Bella’s (2012a, 2012b) categorizations of Greek requests and modifications.
Results have revealed no statistically significant differences between the NS and NNS in the types of requests, although several differences were observed in the qualitative analysis in some scenarios. Conversely, statistically significant differences were obtained regarding the use of modifications across various scenarios. The aforementioned divergences appeared to stem from the varying social parameters inherent to each context, which seemed to influence the NNS’s choice of requests and mitigation devices. Proficiency appeared to affect the type and amount of modifiers, both external and internal, revealing notable differences among groups based on the specific context, with advanced learners performing more in line with native-speaker norms. Findings revealed that the NNS struggled more when using requests and mitigation devices in formal contexts, showing a lack of sociopragmatic competence. Additionally, statistically significant differences were also found between the NS and NNS in the use of address forms when making requests in three particular scenarios. This dissertation concludes with a discussion of the pedagogical implications of these findings for teaching L2 learners to use requests in Greek appropriately across communicative situations, while adhering to Greek politeness standards. This study lays the groundwork for future research on cross-linguistic pragmatics within this underexplored combination of languages and promotes further investigation into request strategies across various linguistic contexts.[cat] L’acte de parla de les peticions ha estat àmpliament investigat en l’àmbit de la Pragmàtica de la Interllengua (ILP) al llarg dels anys (p. ex., Alcón Soler et al., 2005, Barón, 2015; Cohen & Shively, 2007; Martínez-Flor, 2003; Taguchi, 2006) a causa de la seva naturalesa altament amenaçadora per la cara (Vilar & Martínez-Flor, 2008) i la seva estreta relació amb la cortesia i les diferències interculturals (Blum-Kulka & Olshtain, 1984; Blum-Kulka et al., 1989; Brown & Levinson, 1987; Ishihara & Cohen, 2021). Malgrat el creixent nombre d’estudis sobre les peticions en anglès com a segona llengua per part de parlants nadius de grec (L1) en els darrers anys (p. ex., Economidou-Kogetsidis, 2012; 2018; 2022), s’ha prestat poca atenció en aquest àmbit a l’adquisició de les peticions en grec com a llengua estrangera, amb només uns pocs estudis existents fins ara (Bella 2012a, 2012b, 2014a). Per tal d’omplir aquest buit en la recerca, la present tesi té com a objectiu analitzar l’adquisició de les peticions en grec com a llengua estrangera per part de bilingües espanyol/català. En primer lloc, s’examinarà el nivell de domini en la L2 pel que fa a l’ús de les peticions en grec per part dels aprenents. En segon lloc, analitza l’ús que fan els aprenents de les peticions en situacions comunicatives informals i formals, caracteritzades per diferents paràmetres socials (-/+poder social i -/+distància social). Finalment, explora possibles casos de transferència pragmàtica en el comportament dels aprenents pel que fa a l’ús de les formes de tractament en grec a les peticions (informal “tu” versus formal “vostè”). Així, els fonaments teòrics d’aquesta tesi giren al voltant de la Pragmàtica de la Interllengua, l’acte de parla de les peticions, les peticions en grec i la transferència pragmàtica.
Els participants d’aquest estudi van ser 54 (n = 54) aprenents adults de grec, matriculats en cursos de llengua en dues escoles de Barcelona, Espanya, amb nivells de competència que anaven de l’A2 al C1, segons el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (Council of Europe, 2001). A més, es va incloure un grup de parlants nadius de grec (n = 53) per establir una línia base de comparació. Les dades es van recollir mitjançant jocs de rols amb diferents graus de paràmetres socials (-/+poder social i -/+distància social). Es va administrar un qüestionari per obtenir informació sobre el perfil lingüístic dels aprenents, així com el temps que porten aprenent grec, experiència prèvia amb la llengua i la seva motivació per aprendre-la. A més, es van dur a terme informes verbals retrospectius per oferir informació sobre les percepcions dels aprenents de grec sobre la familiaritat, l’experiència prèvia, i el grau de dificultat de cada situació als jocs de rol. Les dades es van analitzar de manera qualitativa i quantitativa, adaptant la categorització de les peticions en grec de Bella (2012a, 2012b).
Els resultats no han revelat diferències estadístiques significatives entre els parlants nadius de grec i els aprenents pel que fa als tipus de peticions, tot i que s’han observat diferències en l’anàlisi quantitativa a alguns escenaris. D’altra banda, s’han obtingut diferències estadístiques significatives pel que fa a l’ús de modificacions en diferents situacions. Les divergències esmentades semblen provenir dels diferents paràmetres socials inherents a cada context, els quals semblaven influir en l’elecció de les peticions i estratègies de mitigació. El nivell de competència lingüística sembla afectar el tipus i quantitat de modificacions, revelant diferències notables entre els grups segons el context específic, amb els aprenents avançats mostrant un comportament més alineat amb les normes dels parlants nadius. Els resultats també van revelar que els aprenents de grec tenien més dificultats a l’hora d'utilitzar peticions i estratègies de mitigació en situacions formals, mostrant una manca de competència sociopragmàtica. A més, es van trobar diferències estadístiques significatives també entre els parlants nadius i els aprenents en l’ús de les formes de tractament en fer peticions en tres situacions concretes. Aquesta tesi conclou amb una discussió sobre les implicacions pedagògiques d’aquests resultats per ensenyar als aprenents a utilitzar les peticions en grec de manera adequada en diverses situacions comunicatives, tot seguint els estàndards de cortesia del grec. Finalment, aquest estudi estableix les bases per a futures recerques sobre la Pragmàtica de la Interllengua dins d’aquesta combinació de llengües poc explorada i fomenta una investigació més profunda sobre les estratègies de petició en diferents contextos lingüístics
The next generation of dementia prevention: Improved multidomain lifestyle interventions through novel risk markers, tailored approaches, and engagement strategies
Get PDFLa malaltia d'Alzheimer (MA) i la demència són problemes cabdals de salut pública, que condueixen a la discapacitat i a la dependència en la vellesa. Fins s un 45 % dels casos de MA es podrien prevenir si s'abordessin factors de risc modificables com la diabetis tipus 2 i les malalties cardiovasculars. Tot i que els tractaments que modifiquen el curs de la malaltia han demostrat eficàcia en etapes preclíniques de la MA, la prevenció primària continua essent essencial per contenir l’augment previst del nombre de persones afectades.
Malgrat l’evidència creixent que dóna suport a la rendibilitat, viabilitat i acceptació de les intervencions multicomponent basades en l’estil de vida per prevenir la demència, encara hi ha diverses àrees clau amb marge per a un desenvolupament més ampli. Sobretot, cal millorar la identificació de les persones en risc que podrien beneficiar més d’una intervenció estructurada i basada en l’estil de vida, així com assegurar que els participants mantinguin l’adherència a llarg termini a través d’estratègies de participació activa. Si no es treballa en millorar aquests punts, fins i tot les intervencions més prometedores tindran dificultats per generar un impacte significatiu i sostenible en el temps.
Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant: (i) la investigació de marcadors relacionats amb la glucosa (com ara la prova de tolerància oral a la glucosa, OGTT) com a predictors precoços de deteriorament cognitiu; (ii) la identificació i estratificació d’individus segons el seu perfil de risc; (iii) la personalització d’una intervenció basada en l’estil de vida d’acord amb aquest perfil; i (iv) l’exploració d’estratègies de participació activa per mantenir l’adherència a llarg termini.
Els resultats mostren que els marcadors de la prova de tolerància oral a la glucosa (OGTT) podrien ser més sensibles que els biomarcadors glucometabòlics ja establerts per detectar alteracions subtils que precedeixen els canvis cognitius i cerebrals a llarg termini, oferint una finestra d’oportunitat clau per a la intervenció precoç.
Els resultats també han demostrat que orientar intervencions cap a persones d’alt risc (com els portadors de l’APOE-ε4 que experimenten deteriorament cognitiu subjectiu) pot ser beneficiós. L’estudi PENSA ha demostrat que una intervenció multicomponent estructurada basada en l’estil de vida, combinada amb un nutricèutic procognitiu (EGCG), pot millorar els resultats cognitius en adults grans amb risc. A més, s’ha observat que les estratègies de participació activa poden afavorir l’adherència, incrementant així l’eficàcia de la intervenció.
En conjunt, aquest treball se suma a l’evidència, cada vegada més sòlida, que la prevenció personalitzada i basada en factors de risc és clau per fer front a l’augment previst dels casos de demència.La enfermedad de Alzheimer (EA) y la demencia representan un importante reto de salud pública, al ser causas frecuentes de discapacidad y dependencia en la vejez. Hasta un 45 % de los casos de EA podrían prevenirse abordando factores de riesgo modificables, como la diabetes tipo 2 y las enfermedades cardiovasculares. Aunque los tratamientos que modifican el curso de la enfermedad han demostrado eficacia en las etapas preclínicas de la EA, la prevención primaria sigue siendo esencial para contener el aumento previsto del número de personas afectadas.
A pesar de la creciente evidencia que demuestra la rentabilidad, viabilidad y aceptabilidad de las intervenciones multicomponente basadas en el estilo de vida para la prevención de la demencia, aún quedan áreas clave con gran potencial de desarrollo. En especial, es fundamental identificar a las personas en riesgo que puedan beneficiarse más de estas intervenciones dirigidas y encontrar formas efectivas de mantener su adherencia a largo plazo mediante estrategias de participación activa. Si no se abordan estos aspectos, incluso las intervenciones más prometedoras tendrían dificultades para lograr un impacto significativo y duradero.
Esta tesis aborda estos retos mediante: (i) la investigación de marcadores relacionados con la glucosa (por ejemplo, la prueba de tolerancia oral a la glucosa, OGTT) como predictores tempranos de deterioro cognitivo; (ii) la identificación y estratificación de individuos según su perfil de riesgo; (iii) la personalización de una intervención basada en el estilo de vida en consecuencia; y (iv) la exploración de estrategias que fomenten una participación activa y mantengan la adherencia a largo plazo.
Los resultados muestran que los marcadores de la prueba de tolerancia oral a la glucosa (OGTT) podrían ser más sensibles que los biomarcadores glucometabólicos ya establecidos para detectar alteraciones sutiles que preceden a los cambios cognitivos y cerebrales a largo plazo, ofreciendo una ventana de oportunidades clave para la intervención temprana.
Además, los hallazgos han demostrado que enfocar las intervenciones en personas de alto riesgo (como los portadores del APOE-ε4 que presentan deterioro cognitivo subjetivo) puede ser beneficioso. El estudio PENSA ha demostrado que una intervención multicomponente estructurada basada en el estilo de vida, combinada con un nutracéutico procognitivo (EGCG), puede mejorar la función cognitiva en adultos mayores en riesgo. Asimismo, se ha observado que las estrategias de participación activa contribuyen a mejorar la adherencia, lo que a su vez aumenta la efectividad de la intervención.
En conjunto, este trabajo refuerza la creciente evidencia de que la prevención personalizada, basada en factores de riesgo, es fundamental para hacer frente al aumento esperado de casos de demencia.Alzheimer’s disease (AD) and dementia are major public health concerns, leading to late-life disability. Up to 45% of AD cases may be prevented by addressing modifiable risk factors, such as type 2 diabetes and cardiovascular conditions. While disease modifying treatments have shown efficacy in preclinical AD stages, primary prevention remains essential to contain the projected raise in the number of affected individuals. Despite growing evidence supporting the cost-effectiveness, feasibility, and acceptability of multidomain lifestyle interventions for dementia prevention, several important areas still offer opportunities for further development. Particularly in identifying individuals at risk most likely to benefit from a targeted lifestyle-based intervention, and in sustaining long-term adherence through engagement strategies. Without addressing this, even the most promising interventions will struggle to deliver a meaningful and lasting impact.
This thesis addresses these gaps by (i) investigating glucose-related markers (e.g., Oral Glucose Tolerance Test; OGTT) as early predictors of cognitive decline; (ii) identifying and stratifying individuals based on their risk profile; (iii) tailoring a lifestyle intervention accordingly; and (iv) exploring engagement strategies to sustain long-term adherence.
Findings show that OGTT markers may be more sensitive than established glucometabolic biomarkers to detect subtle alterations preceding cognitive and brain changes over time, offering an essential window for early intervention. Findings also showed that targeting high-risk individuals (such as APOE-ε4 carriers experiencing subjective cognitive decline) can benefit from tailored interventions. The PENSA trial demonstrated that a structured multidomain lifestyle intervention combined with a pro-cognitive nutraceutical (EGCG) improved cognitive outcomes in at-risk older adults. Additionally, engagement strategies enhance adherence, therefore contributing to the intervention effectiveness.
Overall, this work supports the growing evidence that personalised, risk-based prevention is key to reducing the future burden of dementia.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Biomedicin
Exploring actors' discourses on nuclear energy and sustainability: a study from EU complementary climate delegated act
Get PDFLa sostenibilitat s’ha tornat crucial en la recerca científica contemporània a causa de les seves importants implicacions socials i ambientals. En aquest context, el sector energètic representa un àmbit d’interès central. L’energia nuclear, en particular, és una opció prometedora entre les fonts d’energia netes i verdes; tanmateix, continua essent objecte de debat i escrutini constant.
La invasió russa d’Ucraïna l’any 2022 va intensificar les preocupacions energètiques globals, provocant un augment dels preus del combustible i una desacceleració econòmica. Com a resposta, el Parlament Europeu va votar per classificar les inversions en energia nuclear com a "verdes". Tot i el potencial de l’energia nuclear per avançar en els objectius de sostenibilitat, la percepció pública —configurada per narratives històriques negatives i la cobertura mediàtica— continua essent un repte. Malgrat l’existència d’una literatura considerable sobre energia nuclear, persisteix una bretxa significativa en la recerca que abordi el discurs canviant relacionat amb la seva sostenibilitat.
Aquest projecte de recerca té com a objectiu proporcionar una comprensió exhaustiva de les controvèrsies entorn de la sostenibilitat de l’energia nuclear mitjançant la teoria del discurs i la teoria de l’actor-xarxa. L’anàlisi se centra en els discursos generats en resposta a la classificació de l’energia nuclear com a "verda" per part de la Unió Europea (UE).
La tesi està organitzada en tres fases i, per assolir els seus objectius, inclou cinc estudis diferents, cadascun amb una metodologia única. La primera fase consisteix en un estudi exhaustiu que estableix les bases per a les investigacions posteriors. En el primer estudi s’empren una revisió semi-sistemàtica de la literatura i una anàlisi temàtica per identificar i classificar els principals temes sobre els discursos entorn de la sostenibilitat de l’energia nuclear a la literatura científica.
La segona fase inclou dos estudis individuals (segon i tercer estudi) centrats en els mitjans de comunicació. El segon estudi utilitza una anàlisi descriptiva i la tècnica de modelatge de temes no supervisada coneguda com Latent Dirichlet Allocation (LDA) per explorar les tendències de cobertura dels mitjans, il·luminant la intersecció entre les polítiques energètiques i la representació mediàtica. El tercer estudi revela la representació complexa de la sostenibilitat de l’energia nuclear als mitjans, tot destacant la varietat de punts de vista presents en el discurs mediàtic.
La tercera fase consta de dos estudis (quart i cinquè estudi) centrats en la xarxa social YouTube. El quart estudi té com a objectiu identificar els actors clau, il·lustrar les seves interaccions, analitzar-ne les posicions i crear una xarxa basada en aquestes posicions. Aquest estudi utilitza anàlisi de contingut i anàlisi de xarxes. El cinquè estudi examina els temes més significatius que es debaten i avalua els arguments exposats pels participants en vídeos de YouTube sobre la designació de l’energia nuclear com a verda per part de la Comissió Europea. Aquest estudi empra anàlisi temàtica i anàlisi del discurs.
Els resultats suggereixen que, tot i l’acceptació creixent de l’energia nuclear en els marcs normatius, l’acceptació social més àmplia continua essent controvertida. Les preocupacions sobre la seguretat, la gestió de residus i el risc d’accidents catastròfics continuen dificultant la percepció de l’energia nuclear com una opció sostenible. Aquestes qüestions posen de manifest la importància de dur a terme avaluacions transparents i exhaustives, així com estratègies de comunicació eficaces que abordin els beneficis ambientals de l’energia nuclear i en considerin les implicacions socials i econòmiques.
A la tesi, els mitjans de comunicació es consideren l’actor més rellevant. Mitjançant la seva cobertura, els mitjans juguen un paper crucial en oferir una plataforma a una varietat d’actors, incloent-hi organitzacions, professionals, polítics i activistes, perquè expressin les seves preocupacions, defensin canvis en les polítiques o recolzin el paper de l’energia nuclear en laLa sostenibilidad se ha vuelto crucial en la investigación científica contemporánea debido a sus importantes implicaciones sociales y ambientales. En este contexto, el sector energético representa un campo de interés central. La energía nuclear, en particular, es una opción prometedora entre las fuentes de energía limpias y ecológicas; sin embargo, sigue siendo objeto de debate y escrutinio constante.
La invasión rusa de Ucrania en 2022 intensificó las preocupaciones energéticas a nivel mundial, provocando un aumento en los precios del combustible y desaceleraciones económicas. Como respuesta, el Parlamento Europeo votó a favor de clasificar las inversiones en energía nuclear como "verdes". A pesar del potencial de la energía nuclear para avanzar en los objetivos de sostenibilidad, la percepción pública —influenciada por narrativas históricas negativas y la cobertura mediática— sigue siendo un desafío. Aunque existe una considerable cantidad de literatura sobre energía nuclear, persiste una brecha significativa en la investigación que aborde el discurso en evolución relacionado con su sostenibilidad.
Este proyecto de investigación tiene como objetivo proporcionar una comprensión exhaustiva de las controversias en torno a la sostenibilidad de la energía nuclear, utilizando la teoría del discurso y la teoría del actor-red. El análisis se centra en los discursos generados en respuesta a la clasificación de la energía nuclear como "verde" por parte de la Unión Europea (UE).
La tesis está organizada en tres fases, y para alcanzar sus objetivos, incluye cinco estudios diferentes, cada uno con una metodología única. La primera fase consiste en un estudio exhaustivo que sienta las bases para investigaciones posteriores. En el primer estudio, se emplean una revisión semi-sistemática de la literatura y un análisis temático para identificar y clasificar los principales temas relacionados con los discursos sobre la sostenibilidad de la energía nuclear en la literatura científica.
La segunda fase incluye dos estudios individuales (segundo y tercer estudio) enfocados en los medios de comunicación. El segundo estudio utiliza un análisis descriptivo y la técnica de modelado de temas no supervisada conocida como Latent Dirichlet Allocation (LDA) para explorar las tendencias en la cobertura mediática, iluminando la intersección entre políticas energéticas y representación mediática. El tercer estudio revela la compleja representación de la sostenibilidad de la energía nuclear en los medios, destacando la diversidad de puntos de vista presentes en el discurso mediático.
La tercera fase consta de dos estudios (cuarto y quinto estudio) centrados en la red social YouTube. El cuarto estudio tiene como objetivo identificar actores clave, ilustrar sus interacciones, analizar sus posturas y crear una red basada en dichas posturas. El estudio emplea análisis de contenido y análisis de redes. El quinto estudio examina los temas más relevantes discutidos y evalúa los argumentos presentados por los participantes en videos de YouTube sobre la designación de la energía nuclear como verde por parte de la Comisión Europea. Este estudio emplea análisis temático y análisis del discurso.
Los hallazgos sugieren que, a pesar de la creciente aceptación de la energía nuclear en los marcos regulatorios, su aceptación a nivel social sigue siendo conflictiva. Las preocupaciones sobre la seguridad, la gestión de residuos y el riesgo de accidentes catastróficos continúan afectando la percepción de la energía nuclear como una opción sostenible. Estas cuestiones subrayan la importancia de llevar a cabo evaluaciones transparentes y exhaustivas, así como estrategias de comunicación eficaces que aborden los beneficios ambientales de la energía nuclear y consideren sus implicaciones sociales y económicas.
En la tesis, los medios de comunicación se identifican como el actor más importante. A través de su cobertura, los medios desempeñan un papel crucial al ofrecer una plataforma a una variedad de actores, incluidos organizaciones, profesionales, políticos y activistas, para expresar sus preocupaciones, abogar por cambios en las políticas o defender el papel de la energía nuclear en la transición energética. Cada actor aporta perspectivas únicas que influyen en el debate público en torno a la sostenibilidad de la energía nuclear. Finalmente, el estudio señala sus limitaciones y ofrece recomendaciones para investigaciones futuras.Sustainability has become crucial in contemporary scientific research due to significant societal and environmental implications. In this context, the energy sector is a central field of interest. Nuclear energy, in particular, is a promising option among clean and green energy sources; however, it remains a subject of ongoing debate and scrutiny.
The Russian invasion of Ukraine in 2022 intensified global energy concerns, leading to rising fuel prices and economic slowdowns. In response, the European Parliament voted to classify investments in nuclear energy as ‘green.’ Despite nuclear energy's potential to further sustainability goals, public perception, shaped by historical negative narratives and media coverage, remains a challenge. While there is a considerable amount of literature on nuclear energy, a significant gap persists in research addressing the evolving discourse related to its sustainability.
This research project aims to provide a comprehensive understanding of the controversies surrounding the sustainability of nuclear energy by employing discourse theory and actor-network theory. The analysis focuses on the discourses generated in response to the European Union (EU)’s classification of nuclear energy as ‘green’.
The thesis is organized into three phases, and to achieve its objectives, it includes five different studies, each with a unique methodology. The first phase consists of a thorough study that lays the foundation for further research. In the first study, a semi systematic literature review and thematic 3 analysis are employed to identify and classify the main themes regarding the discourses on the sustainability of nuclear energy in scientific literature. The second phase includes two individual studies (second study and third study) focused on media. The second study uses descriptive analysis and the unsupervised topic modelling technique known as Latent Dirichlet Allocation (LDA) to explore news media coverage trends, illuminating the intersection of energy policies and media representation. The third study reveals the complex portrayal of nuclear energy's sustainability in the media, emphasizing the variety of viewpoints present in media discourse.
The third phase consists of two studies (fourth study and fifth study) centred on the social media YouTube. The fourth study aims to identify key actors, illustrate their interactions, analyse their positions, and create a network based on these positions. The study employs content analysis and network analysis. The fifth study examines the most significant themes discussed and evaluates the arguments presented by participants in YouTube videos regarding the European Commission's designation of nuclear energy as green. The study employs thematic analysis and discourse analysis.
The findings suggest that, despite the increasing acceptance of nuclear energy in regulatory frameworks, broader societal acceptance remains contentious. Concerns regarding safety, waste management, and the potential for catastrophic accidents continue to challenge the perception of nuclear energy as a sustainable option. These issues point out the importance of conducting transparent and thorough assessments and communication strategies that effectively address the environmental benefits of nuclear energy and consider its social and economic implications. In the thesis news media found as the most important actor. Through their coverage news media plays a crucial role in giving a platform to a range of actors, including organizations, professionals, politicians, and activists to voice their concerns, advocate for policy changes, or defend the role of nuclear energy in the broader energy transition. Each actor contributes unique perspectives that influence the public debate surrounding the sustainability of nuclear energy. Finally, the study outlines limitations and offers recommendations for future research.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Comunicació Estratègica, Publicitat i Relacions Públique