Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Development of vectorial descriptors to characterize small molecules and protein druggable pockets
No full textLa representació d'entitats bioquímiques, com ara molècules petites i cavitats farmacològicament aprofitables de les proteïnes, mitjançant descriptors vectorials facilita l'ús de tecnologies innovadores, inspirades en la intel·ligència artificial, en el camp del descobriment de fàrmacs. De fet, els vectors numèrics proporcionen representacions simplificades però potents, que permeten realitzar comparacions eficients i faciliten una millor interpretabilitat. En el cas de les molècules petites, la immensitat de l'espai químic farmacològicament aprofitable, essencialment infinit, es manté en gran part desaprofitada, i la seva exploració amb descriptors ofereix accés a una gran quantitat de compostos potencialment bioactius. Pel que fa a les cavitats de les proteïnes -els receptors principals dels fàrmacs basats en molècules petites-, la seva representació vectorial accelera la predicció de les funcions de les proteïnes i facilita l'avaluació de la polifarmacologia de compostos.
En aquesta tesi, pretenem ampliar el concepte de descriptors de molècules petites i cavitats susceptibles de ser objectius de fàrmacs, abordant les limitacions principals dels mètodes existents i dissenyant estratègies noves per millorar la capacitat d'aquests descriptors de captar característiques estructurals, químiques i funcionals rellevants. Concretament, hem (i) utilitzat signatures químiques per agrupar i comparar biblioteques de compostos, (ii) il·lustrat l'adveniment de les signatures de bioactivitat per permetre una exploració biològicament rellevant de l'espai químic i (iii) implementat una estratègia computacional predefinida d'integració de dades per crear noves signatures de bioactivitat. A més a més, també hem (iv) avaluat la relació entre l'estereoisomeria i la bioactivitat a una escala sense precedents i dissenyat nous generadors de signatures de compostos sensibles a l'estereoisomeria. Basant-nos en aquests avenços en la caracterització de molècules petites, hem dirigit el focus als objectius proteics, (v) dissenyant i avaluant àmpliament una nova metodologia, anomenada PocketVec, per generar descriptors vectorials de cavitats basats en les seves característiques estructurals. Aquesta nova estratègia, basada en el principi de la quimiogenòmica, que estableix que cavitats similars s'uneixen a compostos similars, ens ha permès (vi) caracteritzar i explorar tot el proteoma humà des de la perspectiva de les cavitats, identificant cavitats similars farmacològicament aprofitables en proteïnes sense relació aparent. En conjunt, aquesta tesi representa una modesta contribució als camps en creixement constant de la quimioinformàtica i la bioinformàtica, emmarcada dins el procés més ampli i llarg del descobriment de fàrmacs.La representación de entidades bioquímicas, como moléculas pequeñas y cavidades de proteínas aprovechables farmacológicamente, mediante descriptores vectoriales, facilita el uso de tecnologías innovadoras, inspiradas en la inteligencia artificial, en el campo del descubrimiento de fármacos. De hecho, los vectores numéricos proporcionan representaciones simplificadas pero potentes, que permiten realizar comparaciones eficientes y favorecen una mejor interpretabilidad. En el caso de las moléculas pequeñas, la inmensidad del espacio químico farmacológicamente aprovechable, esencialmente infinito, permanece en gran medida desaprovechada, y su exploración con descriptores ofrece acceso a una gran cantidad de compuestos potencialmente bioactivos. En cuanto a las cavidades de las proteínas -los principales receptores de los fármacos basados en moléculas pequeñas-, su representación vectorial acelera la predicción de las funciones de las proteínas y facilita la evaluación de la polifarmacología de compuestos.
En esta tesis, pretendemos ampliar el concepto de descriptores de moléculas pequeñas y cavidades susceptibles de ser objetivos de fármacos, abordando las principales limitaciones de los métodos existentes y diseñando estrategias nuevas para mejorar la capacidad de estos descriptores de captar características estructurales, químicas y funcionales relevantes. Concretamente, hemos (i) utilizado signaturas químicas para agrupar y comparar bibliotecas de compuestos, (ii) ilustrado el advenimiento de las signaturas de bioactividad para permitir una exploración biológicamente relevante del espacio químico e (iii) implementado una estrategia computacional predefinida de integración de datos para crear nuevas signaturas de bioactividad. Además, también hemos (iv) evaluado la relación entre la estereoisomería y la bioactividad a una escala sin precedentes y diseñado nuevos generadores de signaturas de compuestos sensibles a la estereoisomería. Basándonos en estos avances en la caracterización de moléculas pequeñas, hemos dirigido el enfoque hacia los objetivos proteicos, (v) diseñando y evaluando ampliamente una nueva metodología, llamada PocketVec, para generar descriptores vectoriales de cavidades basados en sus características estructurales. Esta nueva estrategia, basada en el principio de la quimiogenómica, que establece que cavidades similares se unen a compuestos similares, nos ha permitido (vi) caracterizar y explorar todo el proteoma humano desde la perspectiva de las cavidades, identificando cavidades similares aprovechables farmacológicamente en proteínas sin relación aparente. En conjunto, esta tesis representa una modesta contribución a los campos en constante crecimiento de la quimioinformática y la bioinformática, enmarcada dentro del proceso más amplio y prolongado del descubrimiento de fármacos.The representation of biochemical entities, such as small molecules and protein druggable pockets, with vectorial descriptors facilitates the use of novel AI-inspired technologies in drug discovery. Indeed, numerical vectors provide simplified yet powerful representations, amenable to efficient comparisons and improved interpretability. For small molecules, the vastness of the essentially infinite drug-like chemical space remains largely uncharted, and its exploration with descriptors offers a wealth of potentially bioactive compounds. For protein pockets -the primary targets of small molecule drugs- vectorial representation expedites the prediction of protein function as well as supporting the evaluation of compound polypharmacology.
In this thesis, we aim at further extending the concept of small molecule and druggable pocket descriptors, addressing the main limitations of existing methods and designing novel approaches to enhance their ability to capture relevant structural, chemical and functional features. More specifically, we have (i) leveraged chemical signatures to cluster and compare compound libraries, (ii) illustrated the advent of bioactivity signatures to enable the biologically relevant exploration of the chemical space, and (iii) implemented a predefined data integration framework to create novel bioactivity signatures. Moreover, we have also (iv) assessed the relationship between stereoisomerism and bioactivity at an unprecedented scale while designing new stereochemically-aware compound signaturizers. Building on these advancements in small molecule characterization, we have expanded our focus to protein targets by (v) designing and extensively benchmarking a new methodology to generate structure-based vectorial pocket descriptors, named PoketVec. This novel approach, founded on the chemogenomics principle stating that similar pockets will bind similar compounds, has enabled us to (vi) characterize, and explore, the complete human proteome from the pocket perspective, identifying similar druggable pockets in otherwise unrelated protein targets. Overall, this thesis represents a modest contribution to the ever-growing fields of cheminformatics and bioinformatics, encompassed within the wider and long-term process of drug discovery.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Químic
Improving grid stability by integration renewables using static synchronous generators
Get PDF(English) The European Commission has plans to transition from classic power system to a net-zero emission power system, mainly by focusing on renewable sources. The power plants owners and power grid operators have technical challenges to achieve this goal.
The used renewables technology is one of key challenges. The active power dynamic stability, generation frequency regulation, voltage stability issues, and reactive power balancing are main technical challenges.
This Ph.D. thesis proposes a new technology for operation, control, and grid connection of renewable power plant that suports power system dynamic stability during energy transition. The proposed technology is emulation of classic synchronous machine in control loops of electronic power converters, and it provides a feasible operation of a renewable static synchronous generator (SSG) based on synchronous power controller (SPC).
The proposed technology (RSSG-SPC) has flexibility and can comply with grid codes. The SPC technique is the core of RSSGSPC technology. So, there are two main parts in RSSG-SPC. The electromechanical part emulates performance of synchronous power generation. This part provides virtual damping and virtual inertia functionalities and it contributes to active power control and frequency regulation. The second part is virtual admittance which provides the control of a voltage source converter in current mode.
So, the converter can be modeled such as Thevenin model of synchronous generator. This part provides reactive power control and voltage regulation. The theory of RSSG-SPC, control layers modeling, and RSSG SPC’s grid connection modeling are illustrated. The RSSG-SPC’s operations to overcome technical challenges during grid connection, RSSG-SPC’s flexibilities to comply with grid codes, and RSSG-SPC’s capabilities to support dynamic stability have been discussed.
The performance of renewable power plant based on RSSG-SPC technology has been evaluated by doing detailed mathematical analysis, dynamic modeling, time domain simulation, and laboratory tests validations. The RSSG-SPC grid connection is analyzed for several network topologies and different RSSG-SPC operations including, i) RSSG-SPC connected to simple bus supported by weak grid either while bus is supported by a stiff grid, ii) RSSG-SPC operates to support a long ac transmission system, iii) RSSGSPC contributes in a unique generation area system (IEEE 14B), iv) RSSG-SPC operates as big generation plant and supports a multi area generation system (Kundur’s system), and v) RSSG-SPC operates as a small generation unit in Kundur’s system.
An algorithm is developed for implementation and modeling of RSSG-SPC in the noted applications. The algorithm covers RSSGSPC grid connection modeling taking to account the parameters of RSSG-SPC and power grid. The dynamic indices are proposed for tuning of RSSG-SPC’s dynamic parameters (virtual inertia and virtual damping) aiming to have a stable operation of RSSG-SPC.
Also, considering the real situation of power grid, adequate modifications are applied to RSSG-SPC’s control layers leads to provide adaptable operation of RSSG-SPC in the grid connection mode. Moreover, an active power limiter is proposed to solve the power transfer limitation of renewables and to provide functionalities to follow the grid operators balancing signals.DOCTORAT EN SISTEMES D'ENERGIA ELÈCTRICA (Pla 2013
EasyModel: a user-friendly web-based tool for model building, simulation, and analysis in systems and synthetic biology
Get PDFLa modelització matemàtica és una habilitat necessària per a la biologia de sistemes i la biologia sintètica. No obstant això, dominar la creació de models matemàtics per a la biologia molecular de sistemes sol implicar una corba d'aprenentatge pronunciada. Malgrat la disponibilitat de nombroses eines de modelització, poques incorporen una interfície d’usuari que agilitzi aquest procés. EasyModel ha estat dissenyat amb una filosofia de fàcil ús per reduir la corba d'aprenentatge de l’usuari, oferint una interfície gràfica intuïtiva amb elements de guia. Tècnicament, es tracta d’una aplicació web “full-stack” que utilitza el motor de Mathematica per realitzar els càlculs numèrics. L’aplicació permet el modelatge, la simulació i l’anàlisi dins els règims determinista i estocàstic. Els usuaris experts poden descarregar el fitxer “notebook” de Mathematica generat per personalitzar l’anàlisi. L'eina es troba disponible a: https://easymodel.udl.cat.La modelización matemática es una habilidad necesaria para la biología de sistemas y la biología sintética. Sin embargo, dominar la creación de modelos matemáticos para la biología molecular de sistemas suele implicar una curva de aprendizaje pronunciada. A pesar de la disponibilidad de numerosas herramientas de modelización, pocas incorporan una interfaz de usuario que agilice este proceso. EasyModel ha sido diseñado con una filosofía de fácil uso para reducir la curva de aprendizaje del usuario, ofreciendo una interfaz gráfica intuitiva con elementos de guía. Técnicamente, se trata de una aplicación web “full-stack” que utiliza el motor de Mathematica para realizar los cálculos numéricos. La aplicación permite el modelado, la simulación y el análisis en los regímenes determinista y estocástico. Los usuarios expertos pueden descargar el archivo “notebook” de Mathematica generado para personalizar el análisis. La herramienta está disponible en: https://easymodel.udl.cat.Mathematical modeling is a necessary skill for systems and synthetic biology. However, mastering the creation of mathematical models for molecular systems biology often involves a steep learning curve. Despite the availability of numerous modeling tools, few incorporate a user interface that streamlines this process. EasyModel has been designed with a user-friendly philosophy to reduce the user's learning curve, offering an intuitive graphical interface with guided elements. Technically, it is a full-stack web application that uses the Mathematica engine to perform numerical calculations. The application enables modeling, simulation, and analysis in both deterministic and stochastic regimes. Expert users can download the generated Mathematica notebook file to customize the analysis. The tool is available at: https://easymodel.udl.cat
Autopercepción de competencias y entorno de prácticas en estudiantes de enfermería en el este de Inglaterra
Get PDFLa experiencia práctico-clínica tiene un papel esencial en la formación universitaria de las enfermeras. La percepción de los estudiantes de su entorno de prácticas y la autopercepción de su preparación para desenvolverse en dicho entorno aparecen destacados en la literatura. Se llevó a cabo un estudio descriptivo y transversal de tipo correlacional en estudiantes del Grado de Enfermería en una universidad del este de Inglaterra para analizar la relación entre el entorno en las prácticas clínicas y el nivel de competencia percibido por los participantes. Se encontró una asociación positiva entre el entorno y el nivel de competencia y diferencias significativas de competencia autopercibida entre los grupos. Los estudiantes del grado de Enfermería valoran de forma favorable su entorno de prácticas, lo cual influye en una autopercepción general positiva de su nivel de competencia. Sería recomendable explorar en mayor profundidad a los diferentes grupos de estudiantes.Practice experience plays an essential role in the undergraduate education of nurses. Students' perceptions of their practice environment and the self-perception of their preparedness to work in that environment are highlighted in the literature as relevant factors. A descriptive, cross-sectional, correlational study of undergraduate nursing students at a university in the East of England was conducted to examine participants' perceived level of competence and its relationship to the clinical practice environment. A positive association was found between environment and level of competence. There were significant differences in self-perceived competence between the groups. Nursing students rate their practice environment favourably, and this influences their overall positive perception of their level of competence. Further exploration of these findings in different groups of students would be advisable.Programa de Doctorat en Ciències de la Infermeri
El proceso de construcción de aprendizaje a través del ePortfolio en el Taller de Diseño Arquitectónico
Get PDFLa presente tesis estudia el impacto del ePortfolio, como herramienta formativa basada en TIC, en el proceso de aprendizaje de los estudiantes del taller de diseño arquitectónico (TDA), analizando sus efectos, características y desafíos para potenciar la actualización del proceso formativo. Se aborda a través de una metodología de tipo descriptiva, con enfoque mixto y de carácter transversal y aplicado, desarrollada a partir de la secuencia de publicaciones que abordan los aspectos claves del tema de estudio. Los resultados muestran la compatibilidad del ePortfolio como estrategia tecno-pedagógica para potenciar la construcción de aprendizaje, la capacidad del ePortfolio para ayudar a reducir las brechas de gestión y planificación, y como estratégico instrumento de mediación educativa, que permite potenciar transformaciones graduales a partir de principios de identidad, gestión y personalización del proceso formativo, aportando consistentemente, a la actualización de la tradición formativa del taller de arquitectura.The present thesis studies the impact of the ePortfolio as an ICT-based training tool in the learning process of students of the architectural design workshop (ADS), analyzing its effects, characteristics and challenges to enhance the updating of the training process. It is addressed through a descriptive type methodology, with mixed approach and transversal and applied, developed from the sequence of publications addressing key aspects of the study topic. The results show the compatibility of the ePortfolio as a techno-pedagogical strategy to enhance learning construction, the ePortfolio’s ability to help reduce management and planning gaps, and as a strategic educational mediation instrument; it enables gradual transformations to be promoted based on principles of identity, management and personalization of the training process, contributing consistently to the updating of the training tradition of the architecture workshop.Aquesta tesi estudia l'impacte de l'ePortfolio, com a eina formativa basada en TIC, en el procés d'aprenentatge dels estudiants del taller de disseny arquitectònic (TDA), analitzant-ne els efectes, les característiques i els desafiaments per potenciar l'actualització del procés formatiu. S'aborda mitjançant una metodologia de tipus descriptiva, amb enfocament mixt i de caràcter transversal i aplicat, desenvolupada a partir de la seqüència de publicacions que aborden els aspectes claus del tema d'estudi. Els resultats mostren la compatibilitat de l'ePortfolio com a estratègia tecnopedagògica per potenciar la construcció d'aprenentatge, la capacitat de l'ePortfolio per ajudar a reduir les bretxes de gestió i planificació, i com a estratègic instrument de mediació educativa, que permet potenciar transformacions graduals a partir de principis d'identitat, gestió i personalització del procés formatiu, aportant.E-learnin
Development of data analysis algorithms and waveform models for the LISA mission
Get PDFFa gairebé una dècada, la primera detecció de LIGO va marcar l'inici d'una nova era en astrofísica, ja que els científics van començar a aprofitar el poder de les ones gravitatòries per conèixer el cosmos. Amb l'adopció recent de la missió LISA - programada per llançar-se d'aquí a una dècada - i l'arribada de la tercera generació d'interferòmetres terrestres - que s'espera que estiguin operatius aproximadament al mateix temps - una segona revolució en l'astronomia d'ones gravitatòries està molt a prop. En obrir la banda de freqüència de mil·lihertz, LISA detectarà fonts astrofísiques d'ones gravitatòries mai vistes. Les capacitats de l'instrument ens permetran respondre algunes de les grans preguntes sobre l'univers i les lleis de la física.
LISA és un detector dominat per senyals, on molts senyals superposats, d'interès científic i amb diferents propietats, estan presents a les dades en tot moment. Per fer ciència, s'han de desenvolupar algorismes per extreure els senyals emesos per aquestes fonts i utilitzar-los per caracteritzar les propietats de la font. A més, per a moltes d'aquestes fonts, l'alta sensibilitat de LISA genera la necessitat d'una major precisió i eficiència en els models de forma d'ona que són utilitzats en l'anàlisi de dades. Les millores en l'anàlisi de dades són fonamentals per maximitzar el retorn científic de la missió i reduir els seus costos computacionals.
Aquesta tesi aborda l'anàlisi de dades LISA des de tres angles diferents, per a tres de les principals fonts de LISA. En primer lloc, oferim una introducció completa a un dels principals enfocaments actuals del problema: els algorismes de Markov Chain Monte Carlo. Els hem aplicat per trobar i estimar amb èxit els paràmetres dels deu sistemes binaris galàctics de verificació presents en un dels conjunts de dades del primer repte de dades de LISA, conegut com Radler.
Els avenços en l'aprenentatge automàtic dels darrers anys han despertat interès en la comunitat d'ones gravitatòries, en la recerca d'algoritmes d'anàlisi de dades nous i més eficients. Explorem l'aplicació de mètodes d'aprenentatge automàtic a l'anàlisi de dades que contenen un senyal de la coalescència d'un sistema binari de forat negres massius. En particular, utilitzem "Sequential Neural Likelihood", un algorisme d'inferència basat en simulacions que és capaç de sol·licitar de manera iterativa més simulacions a les regions de l'espai de paràmetres on es necessita més precisió. Això fa que aquesta tècnica sigui molt més eficient en el nombre d'avaluacions del model de forma d'ona que qualsevol mètode utilitzat anteriorment.
Finalment, presentem el nostre treball sobre el modelatge de sistemes binaries amb raó de masses extrema en la fase de caiguda en espiral (EMRIs), i la construcció d'un nou model de formes d'ona per a aquest tipus de fonts de LISA. La majoria dels models existents que són prou ràpids, per a l'anàlisi de dades i/o estudis predictius, reprodueixen bé les característiques qualitatives de la dinàmica, però es basen en hipòtesis que els fan inexactes per a l'estimació de paràmetres. Desenvolupem un formalisme en el domini de Fourier per a EMRIs genèrics basat en una aproximació geodèsica a interbals que permet incorporar diferents prescripcions de la reacció a la radiació, per exemple, utilitzant el mètode de les geodèsiques osculants. La dinàmica a curt termini s'aproxima mitjançant una geodèsica de Kerr, i els paràmetres orbitals que descriuen la geodèsica evolucionen al llarg de l'escala de temps de la reacció de radiació, molt més llarga. El model és molt modular, eficient i, en general, té molt potencial de millora en moltes direccions.Hace casi una década, la primera detección de LIGO marcó el inicio de una nueva era en la astrofísica, ya que los científicos comenzaron a aprovechar el poder de las ondas gravitacionales para aprender sobre el cosmos. Con la reciente adopción de la misión LISA, cuyo lanzamiento está previsto para dentro de una década, y la llegada de la tercera generación de interferómetros terrestres, que se espera que entren en funcionamiento aproximadamente al mismo tiempo, se aproxima una segunda revolución en la astronomía de ondas gravitacionales. Al abrir la banda de frecuencia de milihercios, LISA detectará fuentes astrofísicas de ondas gravitacionales nunca antes vistas. Las capacidades del instrumento nos permitirán responder algunas de las grandes preguntas sobre el universo y las leyes de la física.
LISA es un detector dominado por señales, donde muchas señales superpuestas de interés científico con diferentes propiedades están presentes en los datos en un momento dado. Para hacer ciencia, se deben desarrollar algoritmos para extraer las señales emitidas por estas fuentes y utilizarlas para caracterizar las propiedades de las mismas. Además, para muchas de estas fuentes, la alta sensibilidad de LISA impulsa la necesidad de una mayor precisión en los modelos plantilla rápidos de forma de onda utilizados en el análisis de datos. Las mejoras en el análisis de datos son fundamentales para maximizar el rendimiento científico de la misión y reducir su coste computacional.
Esta tesis aborda el análisis de datos de LISA desde tres ángulos diferentes, para tres de las principales fuentes de LISA. Primero, proporcionamos una introducción completa a uno de los principales enfoques actuales para el problema: los algoritmos de Markov Chain Monte Carlo. Los aplicamos para encontrar y estimar con éxito los parámetros de las diez binarias galácticas de verificación presentes en uno de los conjuntos de datos del primer LISA Data Challenge, conocido como Radler.
Los avances en el aprendizaje automático en los últimos años han despertado el interés de la comunidad de ondas gravitacionales en la búsqueda de algoritmos de análisis de datos novedosos y más eficientes. Exploramos la aplicación de métodos de aprendizaje automático al análisis de datos que contienen una señal de la coalescencia de un sistema binario de agujero negro masivo. Utilizamos "Sequential Neural Likelihood", un algoritmo de inferencia basado en simulaciones que es capaz de solicitar iterativamente más simulaciones en las regiones del espacio de parámetros donde se necesita más precisión. Esto hace que esta técnica sea mucho más eficiente en el número de evaluaciones del modelo de forma de onda que cualquier método utilizado anteriormente.
Finalmente, presentamos nuestro trabajo sobre el modelado de espirales de relación de masa extrema (en inglés, EMRI) y la construcción de un nuevo modelo de forma de onda para este tipo de fuentes de LISA. La mayoría de los modelos existentes que son lo suficientemente rápidos para el análisis de datos y/o estudios de pronóstico, reproducen bien las características cualitativas de la dinámica, pero se basan en suposiciones que los hacen inexactos para la estimación de parámetros. Desarrollamos un formalismo en dominio de Fourier para EMRI genéricas basado en una aproximación geodésica por partes que permite incorporar diferentes prescripciones de reacción a la radiación, por ejemplo, utilizando el método de geodésicas osculantes. La dinámica a corto plazo se aproxima mediante una geodésica de Kerr, y los parámetros orbitales que describen la geodésica evolucionan a lo largo de una escala de tiempo de reacción a la radiación mucho más larga. El modelo es muy modular, eficiente y, en general, tiene un gran potencial de mejora en muchas direcciones.Nearly a decade ago, the first LIGO detection marked the beginning of a new era in astrophysics, as scientists began to harness the power of gravitational waves to learn about the cosmos. With the recent adoption of the LISA mission — scheduled to launch in about a decade — and the advent of the third-generation of ground-based interferometers — which are expected to be online at roughly the same time — a second revolution in gravitational wave astronomy is on the horizon. By opening up the millihertz frequency band, LISA will detect never-before-seen astrophysical sources of gravitational waves. The instrument’s capabilities will allow us to answer some long-standing questions about the universe and the laws of physics.
LISA is a signal-dominated detector, where many overlapping signals of scientific interest with different properties are present in the data at any given time. To do science, algorithms must be developed to extract the signals emitted by these sources and use them to characterize the source properties. In addition, for many of these sources, the high sensitivity of LISA drives the need for higher accuracy in the fast template waveform models used in data analysis. Improvements in data analysis are critical for maximizing the scientific return of the mission and reducing its computational costs.
This thesis approaches LISA data analysis from three different angles, for three of the main LISA sources. First, we provide a thorough introduction to one of the current main approaches to the problem: Markov Chain Monte Carlo algorithms. We apply them to successfully find and estimate the parameters of the ten Verification Galactic Binaries present in one of the datasets of the first LISA Data Challenge, known as Radler.
Advances in machine learning in recent years have sparked interest in the gravitational wave community, in the search for novel, and more efficient data analysis algorithms. We explore the application of machine learning methods to the analysis of data containing a signal from the coalescence of a Massive Black Hole Binary system. We use Sequential Neural Likelihood, a simulation-based inference algorithm that is able to iteratively request more simulations in the regions of parameter space where more precision is needed. This makes this technique to be much more efficient in the number of waveform model calls than any previously used method.
Finally, we present our work on the modelling of Extreme Mass-Ratio Inspirals, and the construction of a new waveform model for this type of LISA sources. Most of the existing models that are fast enough, for data analysis and/or forecast studies, reproduce well the qualitative features of the dynamics, but rely on assumptions that make them inaccurate for parameter estimation. We develop a Fourier-domain framework for generic EMRIs based on a piecewise geodesic approximation that allows for different radiation reaction prescriptions which can be incorporated, for nstance, by using the method of osculating geodesics. The short-term dynamics are approximated by a Kerr geodesic, and the orbital parameters that describe the geodesic evolve over the much longer radiation-reaction timescale. The model is very modular, efficient and, overall, has a lot of potential for improvements in many directions.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Físic
Citizen Translation in the Arab World: How Citizens’ Needs Are Met Through Non- Professional Translation in the Dissemination of Knowledge
Get PDFEl fenomen de la traducció ciutadana al món àrab està emergint com una força crítica en la difusió del coneixement i la comunicació intercultural. Amb l’arribada de les tecnologies de la Web 2.0 i les xarxes socials, ciutadans bilingües, impulsats per un sentit de responsabilitat social i activisme, estan contribuint cada cop més al panorama de la traducció sense tenir formació formal. Aquesta investigació aborda la manca de comprensió sobre com els traductors ciutadans influeixen en la disponibilitat de contingut en àrab en línia i configuren el discurs sociopolític de la regió. Mitjançant una metodologia de teoria fonamentada constructivista, aquest estudi investiga les motivacions darrere de la participació dels traductors ciutadans, el seu impacte en el camp professional de la traducció i les implicacions més àmplies per als estudis de traducció.
L’estudi va incloure la recopilació de dades qualitatives a través d’entrevistes en profunditat amb traductors ciutadans actius en diverses plataformes en línia. L’anàlisi de les dades va revelar que aquestes persones sovint actuen impulsades per un compromís amb la preservació i promoció de la identitat cultural i per tancar la bretxa d’informació en camps poc atesos, com la filosofia, les ciències polítiques i els mitjans no occidentals. La investigació va concloure que la traducció ciutadana no és simplement una activitat complementària, sinó que s’està convertint en una força significativa que desafia les nocions tradicionals de professionalitat en la traducció i el discurs acadèmic. Les conclusions suggereixen que la traducció ciutadana contribueix a la democratització del coneixement, permetent un accés més ampli a la informació i la participació en diàlegs globals. L’estudi proposa un nou marc teòric que situa la traducció ciutadana dins del context més ampli de l’activisme sociopolític i la creació de contingut digital. Aquest marc ofereix perspectives sobre com els traductors no professionals poden influir tant en la qualitat com en la quantitat de contingut traduït disponible en àrab, configurant el panorama cultural i intel·lectual del món àrab.
Les implicacions d’aquest estudi transcendeixen els estudis de traducció, oferint una perspectiva per comprendre el paper evolutiu dels mitjans digitals i els moviments de base en la producció de coneixement. Destaca la necessitat d’una investigació més aprofundida sobre els impactes socioeconòmics de la traducció ciutadana i el seu potencial per transformar les xarxes de comunicació locals i globals.El fenómeno de la traducción ciudadana en el mundo árabe está emergiendo como una fuerza crítica en la difusión del conocimiento y la comunicación intercultural. Con la llegada de las tecnologías de la Web 2.0 y las redes sociales, ciudadanos bilingües, impulsados por un sentido de responsabilidad social y activismo, están contribuyendo cada vez más al panorama de la traducción sin contar con formación formal. Esta investigación aborda la brecha en la comprensión de cómo los traductores ciudadanos influyen en la disponibilidad de contenido en árabe en línea y moldean el discurso sociopolítico en la región. Empleando una metodología de teoría fundamentada constructivista, este estudio investiga las motivaciones detrás de la participación de los traductores ciudadanos, su impacto en el campo profesional de la traducción y las implicaciones más amplias para los estudios de traducción.
El estudio incluyó la recolección de datos cualitativos a través de entrevistas en profundidad con traductores ciudadanos activos en diversas plataformas en línea. El análisis de los datos reveló que estas personas a menudo operan impulsadas por un compromiso con la preservación y promoción de la identidad cultural y con el cierre de la brecha de información en campos desatendidos, como la filosofía, las ciencias políticas y los medios no occidentales. La investigación encontró que la traducción ciudadana no es simplemente una actividad suplementaria, sino que se está convirtiendo en una fuerza significativa que desafía las nociones tradicionales de profesionalismo en la traducción y el discurso académico. Los hallazgos sugieren que la traducción ciudadana contribuye a la democratización del conocimiento, permitiendo un acceso más amplio a la información y la participación en diálogos globales. El estudio propone un nuevo marco teórico que sitúa la traducción ciudadana dentro del contexto más amplio del activismo sociopolítico y la creación de contenido digital. Este marco ofrece perspectivas sobre cómo los traductores no profesionales pueden influir tanto en la calidad como en la cantidad de contenido traducido disponible en árabe, moldeando el panorama cultural e intelectual del mundo árabe.
Las implicaciones de este estudio trascienden los estudios de traducción, ofreciendo una perspectiva para comprender el papel evolutivo de los medios digitales y los movimientos de base en la producción de conocimiento. Destaca la necesidad de una investigación más profunda sobre los impactos socioeconómicos de la traducción ciudadana y su potencial para transformar las redes de comunicación locales y globales.The phenomenon of citizen translation in the Arab world is emerging as a critical force in the
dissemination of knowledge and cross-cultural communication. With the advent of Web 2.0
technologies and social media, bilingual citizens, driven by a sense of social responsibility and
activism, are increasingly contributing to the translation landscape without formal training. This
research addresses the gap in understanding how citizen translators influence the availability of
Arabic content online and shape the socio-political discourse in the region. By employing a
constructivist grounded theory methodology, this study investigates the motivations behind citizen
translators' involvement, their impact on the professional translation field, and the broader
implications for translation studies.
The study involved qualitative data collection through in-depth interviews with active citizen
translators across various online platforms. Data analysis revealed that these individuals often
operate out of a commitment to preserving and promoting cultural identity and bridging the
information gap in underserved fields such as philosophy, political science, and non-Western
media. The research found that citizen translation is not merely a supplementary activity but is
becoming a significant force that challenges traditional notions of translation professionalism and
academic discourse. The findings suggest that citizen translation contributes to a democratization
of knowledge, enabling broader access to information and participation in global dialogues. The
study proposes a new theoretical framework that situates citizen translation within the larger
context of socio-political activism and digital content creation. This framework offers insights into
how non-professional translators can influence both the quality and quantity of translated content
available in Arabic, shaping the cultural and intellectual landscape of the Arab world.
The implications of this study extend beyond translation studies, offering a lens through which to
understand the evolving role of digital media and grassroots movements in knowledge production.
It highlights the need for further research into the socio-economic impacts of citizen translation
and its potential to transform both local and global communication networks.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Traducció i Estudis Intercultural
Experiencias inmersivas de no-ficción propuestas para el guionado y diseño narrativo
Get PDFTras algunos años de experimentación, las obras inmersivas de no-ficción muestran signos de consolidación en el desarrollo de experiencias basadas en tecnologías de realidad virtual. Esta investigación busca aportar a la comprensión de las etapas creativas de la producción inmersiva, focalizándose en las técnicas, metodologías y herramientas de escritura de guion aplicados por diversos equipos profesionales, procurando describir los procesos de diseño y creación de contenidos inmersivos de no-ficción tipo RVR y RV2 para consumo en HMDs. Aplicando un diseño metodológico cualitativo se revisaron producciones documentales inmersivas contemporáneas y se realizaron entrevistas en profundidad con directores, guionistas y diseñadores de estas obras, así como investigadores, especialistas y referentes españoles y latinoamericanos. Asimismo, se analizaron y compararon los documentos de trabajo elaborados por los equipos creativos (escaletas, guiones, bocetos y storyboards). Como resultado, se diseñaron guías, plantillas y recursos para diseño narrativo inmersivo que pueden aplicarse a futuros proyectos de no-ficción.After several years of experimentation, immersive non-fiction works show signs of consolidation in the development of experiences based on virtual reality technologies. This research seeks to contribute to the understanding of the creative stages of immersive production, focusing on the techniques, methodologies and scriptwriting tools applied by various professional teams, attempting to describe the design and creation processes of immersive non-fiction content such as VR and VR2 for consumption on HMDs. Using a qualitative methodological design, contemporary immersive documentary productions were reviewed, and in-depth interviews were conducted with directors, scriptwriters and designers of these works, as well as Spanish and Latin American researchers, specialists and experts. Likewise, the working documents prepared by the creative teams (outlines, scripts, sketches and storyboards) were analyzed and compared. As a result, guides, templates and resources for immersive narrative design were designed that can be applied to future non-fiction projects.Programa de Doctorat en Comunicaci
Unveiling Leprosy at Sant Llàtzer Hospital: A Comprehensive Bioarchaeological Study of Leprosy’s Historical Impact on Barcelona
Get PDFEl cementiri de l’hospital de Sant Llàtzer (segles XII-XVIII) és el primer directament associat a una leproseria que ha estat excavat a Espanya. El principal objectiu d’aquesta Tesi és contribuir a reconstruir la història de la lepra a Barcelona a partir de l’anàlisi bioarqueològica de les restes esquelètiques que s’hi van recuperar (n=87). Amb aquesta fi, se n’ha avaluat la freqüència de lesions òssies relacionades amb la lepra i s’ha treballat en la reconstrucció dels patrons dietètics i de mobilitat d’aquests individus a partir d’una anàlisi isòtops estables. D’aquesta manera, s’ha pogut explorar com eren percebuts els malalts de lepra a la Barcelona medieval i moderna i com s’integraven a la societat.
L’anàlisi ha permès identificar 21 individus com a possibles i probables casos de lepra (el 24.1%). No obstant, s’ha observat que aquesta freqüència varia al llarg dels segles, indicant possibles canvis en l’ús de la necròpolis.
L’anàlisi dels isòtops estables del carboni i el nitrogen han revelat un patró dietètic que es manté consistent entre diferents grups d’edat, sexes i períodes històrics, amb una dieta basada en el consum de plantes C3 i suplementada amb proteïna animal. S’han observat canvis abruptes en el patró dietètic de tres de cinc individus, causats per un increment en el consum de proteïna terrestre i marina, cosa que concorda amb l’evidència documental que a l’hospital s’administrava una dieta específica amb finalitat terapèutica als malalts. L’anàlisi dels isòtops de l’estronci i l’oxigen ha permès identificar 3 individus no locals de 33 analitzats, indicant que a Sant Llàtzer probablement es prioritzaven les admissions dels malalts de la ciutat o rodalies. No obstant, la presència d’individus no locals evidencia que l’hospital acollia també a malalts de fora de Barcelona.
No hi ha evidències que suggereixin que els malalts de lepra eren marginats a Barcelona abans del segle XIX. Contràriament, els resultats de la recerca històrica, arqueològica i biomolecular indiquen que els malalts no eren pas aïllats, sinó que es relacionaven amb la ciutat i fins i tot viatjaven.El cementerio del hospital de Sant Llàtzer (siglos XII-XVIII) es el primero directamente asociado a una leprosería que se ha excavado en España. El objetivo principal de esta Tesis es contribuir en la reconstrucción de la historia de la lepra en Barcelona a partir del análisis bioarqueológico de los restos esqueléticos que se recuperaron de este (n=87). Para ello, se ha evaluado la frecuencia de lesiones óseas relacionadas con la lepra y se han analizado los patrones dietéticos y de movilidad de estos individuos a partir del análisis de isótopos estables. De esta forma, ha sido posible explorar cómo eran percibidos los enfermos de lepra en la Barcelona medieval y moderna y cómo se integraban en la sociedad.
El análisis ha permitido identificar 21 individuos como posibles y probables casos de lepra (el 24.1%). No obstante, se ha observado que esta frecuencia varía a lo largo de los siglos, indicando posibles cambios en el uso de la necrópolis.
El análisis de los isótopos estables del carbono y el nitrógeno ha revelado un patrón dietético que se mantiene constante entre diferentes grupos de edad, sexos y periodos históricos, con una dieta basada en el consumo de plantas C3 y suplementada con proteína animal. Se han observado cambios abruptos en los patrones dietéticos de tres de cinco individuos, vinculados a un incremento del consumo de proteína terrestre y marina. Esto concuerda con la evidencia documental de que en el hospital se administraba una dieta específica con finalidades terapéuticas a los enfermos. El análisis de los isótopos del estroncio y el oxígeno ha permitido identificar 3 individuos no locales de 33 analizados, cosa que sugiere que en Sant Llàtzer se priorizaba la admisión de enfermos de la misma ciudad o sus cercanías. No obstante, la presencia de individuos no locales evidencia que en el hospital también se acogía a enfermos de fuera de Barcelona.
No hay evidencias que sugieran que los enfermos de lepra fueran marginados en Barcelona antes del siglo XIX. Al contrario, los resultados de la investigación histórica, arqueológica y biomolecular indican que los enfermos no eran aislados, sino que se relacionaban con la ciudad e incluso emprendían viajes.The cemetery of Sant Llàtzer Hospital (12th-18th c.) is the first one directly associated with a leprosarium excavated in Spain. The primary objective of this thesis is to contribute new insights into the history of leprosy in Barcelona through the bioarchaeological examination of the human skeletal remains recovered from it (n=87). This research evaluated the frequency of leprosy-related skeletal changes and reconstructed dietary and mobility patterns using stable isotope analyses in order to explore how leprosy sufferers were perceived and integrated into society in medieval and early modern Barcelona.
The analysis identified 21 individuals (24.1%) as highly suggestive of having suffered from leprosy. However, this frequency varied across centuries, reflecting changes in cemetery use.
Isotopic analysis of carbon and nitrogen showed a consistent dietary pattern among different age groups, sexes, and historical periods, with a diet based on C3 terrestrial plants and supplemented by animal protein. Abrupt dietary shifts in three of five individuals, marked by increased consumption of terrestrial and marine animal protein, align with historical records of therapeutic dietary regimens at the hospital. Strontium and oxygen isotope analyses identified 3 non-local individuals out of 33, suggesting that Sant Llàtzer Hospital prioritised local admissions. However, the presence of non-local individuals demonstrates that the hospital also accommodated individuals from outside Barcelona.
There is no evidence to suggest that individuals with leprosy were marginalised in Barcelona prior to the 19th century. Conversely, historical, archaeological, and biomolecular data indicate that leprosy sufferers were far from secluded.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biodiversita
Beyond planning: prefiguring horizontal practices of architecture in the context of autonomous geographies
No full text(English) Hegemonic organization of space and architecture as its essential means respond to political and economic intentions whose determination is out of most people’s reach. Representations of dominant practices are embedded in the order and form of space, reaching the spaces and practices of everyday life. The reform of architecture alone has been understood as insufficient in addressing the imbalance of power, indicating the necessity of more fundamental changes in the societal context that architecture depends on. The possible politics of space that would be based on decentralization and inhabitants’ self-determination have been approached theoretically. However, investigations into architectural practices that are, in fact, taking place in counter-hegemonic contexts are few.
This study investigated architecture that emerges within the prefiguration of social change, focusing on social movements whose autonomous politics are characterized by horizontal, egalitarian, and non-capitalist principles. The research questions were: What are the characteristics of architectural decision-making, and, what are the characteristics of the architecture carried out in occupied, largely self-built autonomous geographies? The research was based on grounded theory and was guided by simultaneous collection and analysis of data as well as theoretical sampling. Data was collected in three different autonomous geographies in Central Europe. The methods of data collection were participant observation, drawing, mapping, and interviews. The analysis was based on qualitative coding and followed the constant comparative method.
The study found first that, in the examined geographies, the collective organization of space is carried out in a direct democratic, transparent manner. Collective decision-making highlights the direct participation of everyone in relevant decisions, from the founding principles of organization to the specific patterns and forms of space. Second, the collective organization of space is voluntary and partial. It is combined with decentralization of decision-making and individual autonomy of intervening in space. Autonomy facilitates a certain freedom to transform space and the social relations implied within, beyond their collective determination. In the examined geographies, spatial organization develops through simultaneous collective and autonomous interventions in a partially non-planned manner. Third, the inhabitants question the property of space and the permanence of architectural form. The open, common, and malleable nature of space enables its transformation according to horizontal lines, referring directly to the inhabitants present.
The findings provide new insights into an architecture based on the politics of participation. While the study supports previous theorizations, one of its main contributions is the elaboration of architectural participation as it relates to the shifting negotiation between the individual and the collective. Furthermore, the principal theoretical implication of this study is the questioning and negation of overarching planning that the findings suggest. Instead of exhaustive instruments such as the urban plan, the findings indicate a less invasive idea of coordination-in-space that arises voluntarily from the bottom up. Finally, while questioning certain precepts of normative planning, the study also indicates directions to explore further the possibilities of an indeterminate, horizontal organization of space.(Català) L'organització hegemònica de l'espai i l'arquitectura com el seu mitjà essencial responen a intencions polítiques i econòmiques la determinació de les quals està fora de l'abast de la majoria. Les representacions de les pràctiques dominants s'incrusten en l'ordre i la forma de l'espai, aconseguint espais i pràctiques de la vida quotidiana. S'ha entès la reforma de l'arquitectura per si sola com a insuficient per a abordar el desequilibri de poder, la qual cosa indica la necessitat de canvis més fonamentals en el context social del qual depèn l'arquitectura. S'han abordat teòricament les possibles polítiques de l'espai que es basarien en la descentralització i l'autodeterminació. No obstant això, són escasses les recerques sobre pràctiques arquitectòniques que estan tenint lloc en contextos contra-hegemònics.
Aquest estudi va investigar l'arquitectura que sorgeix en la prefiguració del canvi social, i se centra en moviments socials les polítiques autònomes dels quals es caracteritzen per principis horitzontals, igualitaris i no-capitalistes. Les preguntes de recerca van ser: Quines són les característiques de la presa de decisions arquitectòniques, i, quines són les característiques de l'arquitectura duta a terme en geografies ocupades autònomes i majorment d'autoconstrucció? En la recerca es van aplicar mètodes de la teoria fonamentada; es va fer mitjançant la recopilació i l'anàlisi de dades de manera simultània, així com amb un mostreig teòric. Les dades es van recopilar en tres geografies autònomes distintes d'Europa Central. Els mètodes de recollida de dades van ser l'observació participant, el dibuix, la cartografia i les entrevistes. L'anàlisi es va basar en la codificació qualitativa i va seguir el mètode comparatiu constant.
L'estudi va constatar en primer lloc que, en les geografies examinades, l'organització col·lectiva de l'espai es fa de manera transparent i mitjançant democràcia directa. La presa de decisions col·lectiva posa en relleu la participació directa de tots en les decisions rellevants, des dels principis fundacionals de l'organització fins a les pautes i formes específiques de l'espai. En segon lloc, l'organització col·lectiva de l'espai és voluntària i parcial, i es combina amb la descentralització de les decisions i l'autonomia individual per a intervenir en l'espai. L'autonomia facilita una certa llibertat per a transformar l'espai i les relacions socials implícites en ell, més enllà de la seva determinació col·lectiva. L'organització espacial es desenvolupa mitjançant intervencions col·lectives i autònomes de manera simultània i parcialment no planificada. En tercer lloc, les conclusions indiquen que els habitants posen en escac la propietat de l'espai i la permanència de la forma arquitectònica. Aquesta relació i interacció amb l'espai permet la seva transformació segons línies horitzontals, que remeten directament als habitants presents.
Els resultats aporten noves perspectives sobre una arquitectura basada en la política participativa. Mentre l'estudi dona suport a teoritzacions anteriors, una de les seves principals aportacions és el desenvolupament de com es relaciona la participació arquitectònica amb la negociació canviant entre l'individual i el col·lectiu. La principal implicació teòrica d'aquest estudi és el qüestionament i la negació de la planificació global que suggereixen els resultats. En comptes d'instruments exhaustius com el pla urbanístic, els resultats indiquen una idea menys invasiva de coordinació que sorgeix voluntàriament de baix a dalt. Finalment, mentre qüestiona uns certs preceptes de la planificació normativa, l'estudi també apunta per a continuar explorant les possibilitats d'una organització no-determinada i horitzontal de l'espai.(Español) La organización hegemónica del espacio y la arquitectura como su medio esencial responden a intenciones políticas y económicas cuya determinación está fuera del alcance de la mayoría. Las representaciones de las prácticas dominantes se incrustan en el orden y la forma del espacio, alcanzando espacios y prácticas de la vida cotidiana. Se ha entendido la reforma de la arquitectura por sí sola como insuficiente para abordar el desequilibrio de poder, lo que indica la necesidad de cambios más fundamentales en el contexto social del que depende la arquitectura. Se han abordado teóricamente las posibles políticas del espacio que se basarían en la descentralización y la autodeterminación. Sin embargo, son escasas las investigaciones sobre prácticas arquitectónicas que están teniendo lugar en contextos contrahegemónicos.
Este estudio investigó la arquitectura que surge en la prefiguración del cambio social, y se centra en movimientos sociales cuyas políticas autónomas se caracterizan por principios horizontales, igualitarios y no-capitalistas. Las preguntas de investigación fueron ¿Cuáles son las características de la toma de decisiones arquitectónicas, y, ¿cuáles son las características de la arquitectura llevada a cabo en geografías ocupadas autónomas y mayormente de autoconstrucción? En la investigación se aplicaron métodos de la teoría fundamentada; se hizo mediante la recopilación y el análisis de datos de manera simultánea, así como con un muestreo teórico. Los datos se recopilaron en tres geografías autónomas distintas de Europa Central. Los métodos de recogida de datos fueron la observación participante, el dibujo, la cartografía y las entrevistas. El análisis se basó en la codificación cualitativa y siguió el método comparativo constante.
El estudio constató en primer lugar que, en las geografías examinadas, la organización colectiva del espacio se hace de forma transparente y mediante democracia directa. La toma de decisiones colectiva pone de relieve la participación directa de todos en las decisiones relevantes, desde los principios fundacionales de la organización hasta las pautas y formas específicas del espacio. En segundo lugar, la organización colectiva del espacio es voluntaria y parcial, y se combina con la descentralización de las decisiones y la autonomía individual para intervenir en el espacio. La autonomía facilita cierta libertad para transformar el espacio y las relaciones sociales implícitas en él, más allá de su determinación colectiva. La organización espacial se desarrolla mediante intervenciones colectivas y autónomas de forma simultánea y parcialmente no planificada. En tercer lugar, las conclusiones indican que los habitantes ponen en jaque la propiedad del espacio y la permanencia de la forma arquitectónica. Esta relación e interacción con el espacio permite su transformación según líneas horizontales, que remiten directamente a los habitantes presentes.
Los resultados aportan nuevas perspectivas sobre una arquitectura basada en la política participativa. Mientras el estudio apoya teorizaciones anteriores, una de sus principales aportaciones es el desarrollo de cómo se relaciona la participación arquitectónica con la negociación cambiante entre lo individual y lo colectivo. La principal implicación teórica de este estudio es el cuestionamiento y la negación de la planificación global que sugieren los resultados. En vez de instrumentos exhaustivos como el plan urbanístico, los resultados indican una idea menos invasiva de coordinación que surge voluntariamente de abajo arriba. Por último, mientras cuestiona ciertos preceptos de la planificación normativa, el estudio también apunta para seguir explorando las posibilidades de una organización no-determinada y horizontal del espacio.DOCTORAT EN TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA (Pla 2013