Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Influence of Ballet Training on Hip Range of Motion, Turnout, and Hip Strength in Young Pre-Professional Ballet Students Aged 10-14. A One Academic Year Prospective Longitudinal Observational Study
Get PDFIntroducció: La rotació externa de les extremitats inferiors, comunament coneguda com a turnout, és un element vital tant estèticament com funcionalment per al ballet clàssic i el seu entrenament. Hi ha pocs estudis sobre els canvis en el rang de moviment articular (ROM) i la força entre joves ballarins pre-professionals i no ballarins. Aquest estudi té com a objectiu avaluar l'efectivitat d'un any acadèmic (9 mesos) d'entrenament preprofessional de ballet i valorar fins a quin punt es poden desenvolupar i entrenar la mobilitat del maluc, la rotació externa i la força del maluc des de jove.
Mètode: Aquest estudi longitudinal va avaluar 28 ballarins de ballet pre-professionals i 31 no ballarins amb una edat mitjana d'12.1 (± 1.30). L'avaluació va incloure la rotació externa passiva del maluc (PHER) i la seva rotació interna (PHIR), la torsió tibial (TT) i el turnout passiu total (TPT) utilitzant un goniòmetre digital. El turnout actiu total (TAT), tant estàtic (SAT) com dinàmic (DAT), es va avaluar dempeus sobre paper i discos rotacionals. A més, es va avaluar la força de la musculatura per a la rotació externa del maluc (HERS) i per a la rotació interna (HIRS) utilitzant un dispositiu de sensor de força. Les anàlisis estadístiques van incloure regressions lineals multivariables comparant els valors de postemporada entre els ballarins i el grup de control. Aquestes regressions es van ajustar pels nivells inicials d'edat, alçada i pes. Els coeficients de correlació de rang de Spearman van avaluar les variables en pretemporada per a ambdós grups i les diferències en post-pretemporada per als ballarins. Es va aplicar la correcció de Bonferroni per abordar múltiples comparacions.
Resultats: En pretemporada, els ballarins van mostrar valors més alts de la PHER, TPT i DAT en ambdues extremitats en comparació amb els no ballarins, així com valors més alts en la TT, SAT i HERS, però només a l'extremitat dreta. Les mesures en posttemporada, després d'un curs acadèmic d'entrenament preprofessional de ballet, van revelar millores significatives en els ballarins en quant a la PHER, TPT i TAT (incloent SAT i DAT) en ambdues extremitats, així com de la HERS al maluc esquerre. Més específicament, els ballarins van mostrar menys millora en el TPT que en el TAT (SAT) en comparació amb els no ballarins, mentre que els canvis observats en el SAT van ser més grans que en el DAT. Els ballarins també van mostrar més asimetria entre extremitats que els no ballarins, particularment en la TT i el TPT en les mesures de pretemporada, però no es van observar diferències significatives en comparació amb els no ballarins en les mesures de posttemporada. La majoria de les correlacions van ocórrer dins de la mateixa extremitat o entre direccions de moviment oposades. No es van trobar correlacions entre PHER i HERS, ni entre PHER i SAT.
Conclusions: L'estudi destaca l'impacte positiu de l'entrenament de ballet pre-professional en la millora dels paràmetres relacionats amb el turnout entre els joves ballarins en comparació amb els no ballarins. Aquestes millores ressalten l'efectivitat de l'entrenament de ballet en la promoció d'adaptacions musculoesquelètiques crucials per a aconseguir un turnout òptim, com l'augment del ROM i la força. Malgrat que els ballarins van exhibir més asimetria en l'alineació de les extremitats que els no ballarins en pretemporada, l'absència de canvis significatius després de l'entrenament suggereix que un any acadèmic d'entrenament no va afectar l'asimetria de les extremitats. La complexitat de la mecànica del turnout, influenciada per múltiples factors, destaca la necessitat d'un enfocament multifacètic en l'entrenament i l'avaluació en el ballet per a millorar el rendiment i el benestar general.Introducción: La rotación externa de las extremidades inferiores, comúnmente conocida como turnout, es un elemento vital tanto estética como funcionalmente para el ballet clásico y su entrenamiento. Existen escasos estudios longitudinales sobre los cambios en el rango de movimiento articular (ROM) y la fuerza entre jóvenes bailarines pre-profesionales y no bailarines. Este estudio tiene como objetivo evaluar la efectividad de un año académico (9 meses) de entrenamiento pre-profesional de ballet y valorar hasta qué punto se pueden desarrollar y entrenar la amplitud de movimiento de la cadera, el en dehors y la fuerza de la cadera desde una edad temprana.
Método: Este estudio longitudinal evaluó a 28 bailarines de ballet pre-profesionales y 31 no bailarines con una edad promedio de 12.1 (± 1.30). La evaluación incluyó la rotación externa pasiva de la cadera (PHER) y su rotación interna pasiva (PHIR), la torsión tibial (TT) y el turnout pasivo total (TPT) utilizando un goniómetro digital. El turnout activo total (TAT), tanto estático (SAT) como dinámico (DAT), se evaluó de pie sobre papel y discos rotacionales. Además, se evaluó la fuerza muscular para la rotación externa de la cadera (HERS) y la rotación interna (HIRS) utilizando un dispositivo de sensor de fuerza. Los análisis estadísticos incluyeron regresiones lineales multivariables comparando los valores de postemporada entre los bailarines y el grupo de control. Estas regresiones se ajustaron por los niveles iniciales de edad, altura y peso. Los coeficientes de correlación de rango de Spearman evaluaron las variables de pretemporada para ambos grupos y las diferencias de post-pretemporada para los bailarines. Se aplicó la corrección de Bonferroni para abordar múltiples comparaciones.
Resultados: En pretemporada, los bailarines mostraron valores superiores de PHER, TPT y DAT en ambas extremidades en comparación con los no bailarines, así como también valores superiores de TT, SAT y HERS, pero solo en la extremidad derecha. Las mediciones en postemporada, después de un año académico de entrenamiento preprofesional de ballet, revelaron mejoras significativas en los bailarines en cuanto a la PHER, TPT y TAT (incluyendo SAT y DAT) en ambas piernas, así como en la HERS en la cadera izquierda. Más específicamente, los bailarines mostraron menos mejoras en el TPT que en el TAT (SAT) en comparación con los no bailarines, mientras que los cambios observados en el SAT fueron mayores que en el DAT. Los bailarines también mostraron más asimetría en las extremidades que los no bailarines, particularmente en cuanto a la TT y el TPT en las mediciones en pretemporada, pero no hubo diferencias significativas en comparación con los no bailarines en las mediciones en postemporada. La mayoría de las correlaciones ocurrieron dentro de la misma extremidad o entre direcciones de movimiento opuestas. No se encontraron correlaciones entre PHER y HERS, ni entre PHER y SAT.
Conclusiones: El estudio destaca el impacto positivo del entrenamiento de ballet a nivel pre-profesional en la mejora de los parámetros relacionados con el turnout entre los jóvenes bailarines en comparación con los no bailarines. Estas mejoras enfatizan la efectividad del entrenamiento de ballet en la promoción de adaptaciones musculoesqueléticas cruciales para lograr un turnout óptimo, como el aumento del ROM y la fuerza. A pesar de que los bailarines mostraron más asimetría en la alineación de las extremidades que los controles en las mediciones en pretemporada, la ausencia de cambios significativos después del entrenamiento sugiere que un año académico de entrenamiento no afectó la asimetría de las extremidades. La complejidad de la mecánica del turnout, influenciada por múltiples factores, destaca la necesidad de un enfoque multifacético en el entrenamiento y la evaluación en el ballet para mejorar el rendimiento y el bienestar general.Introduction: Lower-limb external rotation, commonly known as turnout is a vital element both aesthetically and functionally for classical ballet and its training. Limited longitudinal research exists regarding changes in joint Range of Motion (ROM) and strength among pre-professional young dancers and non-dancers. This study aims to assess the effectiveness of one academic year (9 months) of pre-professional ballet training and to examine the extent to which hip ROM, turnout, and hip strength can be developed and trained from a young age.
Methods: This longitudinal study assessed 28 pre-professional ballet dancers and 31 non-dancers with an average age of 12.1 (± 1.30). Evaluation included Passive Hip External (PHER) and Internal Rotation (PHIR), Tibial Torsion (TT), and Total Passive Turnout (TPT) using a digital goniometer. Total Active Turnout (TAT), both Static (SAT) and Dynamic (DAT) was assessed by standing on paper and rotational discs. Additionally, Hip External (HERS) and Internal Rotation Strength (HIRS) were evaluated using a force sensor device. Statistical analyses involved multivariable linear regressions comparing post-season values between dancers and the non-dancers. These regressions were adjusted for baseline levels of age, height, and weight. Spearman's rank correlation coefficients assessed pre-season variables for both groups and post-pre-season differences for dancers. The Bonferroni correction was applied to address multiple comparisons.
Results: In pre-season, dancers exhibited greater PHER, TPT, and DAT in both limbs compared to non-dancers, as well as higher TT, SAT, and HERS in the right limb only. Post-season measurements after one academic year of pre-professional ballet training revealed significant improvements in dancers for PHER, TPT, and TAT (including both SAT and DAT) in both legs, as well as HERS in the left hip. More specifically, dancers exhibited less improvement in TPT than in TAT (SAT) compared to non-dancers, while the changes observed in SAT were greater than in DAT. Dancers also exhibited more limb asymmetry than non-dancers, particularly in TT and TPT in pre-season measurements, but there were no significant differences compared to non-dancers in post-season measurements. Most correlations occurred within the same limb or between opposite movement directions. No correlations were found between PHER and HERS, or between PHER and SAT.
Conclusions: The study highlights the positive impact of pre-professional ballet training on improving turnout-related parameters among young dancers compared to non-dancers. These improvements emphasize the effectiveness of ballet training in promoting musculoskeletal adaptations crucial for achieving optimal turnout, such as increased ROM and strength. Despite dancers exhibiting more asymmetry in limb alignment than non-dancers in pre-season measurements, the absence of significant changes post-training suggests that one academic year of training did not affect limb asymmetry. The complexity of turnout mechanics, influenced by multiple factors, highlights the need for a multi-faceted approach to training and assessment in ballet to enhance performance and overall well-being
Mineral system in the mantle section of forearc ophiolites = Sistemes minerals a la secció mantèl·lica d'ofiolites d'avantarc
No full textPrograma de Doctorat en Ciències de la Terra[eng] Ophiolitic sequences are the remnants of past oceanic lithosphere, including upper mantle and oceanic crust, that have been tectonically emplaced onto continental margins or volcanic arcs. Subduction-related ophiolites are the most common type of ophiolite formed in the so-called suprasubduction zone (SSZ). The mantle section of ophiolitic sequences is predominantly constituted by peridotites, mainly harzburgites with layers, dikes and/or sills of dunites, lherzolites, and pyroxenites. Ophiolitic peridotites are most relevant in the study of the composition of oceanic lithospheric mantle and in understanding large-scale geodynamic processes. However, ophiolitic peridotites also have a great potential at containing important economic resources of a suite of different metals, such as Cr, Ni, Co, Sc, Cu, Au, Ag, and platinum group elements (Ru, Os, Ir, Rh, Pt, Pd). In recent years, many national and international agreements have been signed to reduce, and eventually cut off, the emission of greenhouse gases, to slow the effects of climate change. However, the implementation of low-carbon energy technologies entails a considerable increase in the demand for minerals. In this regard, the mantle section of ophiolitic sequences has great potential to contribute to ease the demand of several metals catalogued as critical. The criticality of these metals lies in their essential role in modern technologies, economies, and national security, while their supply chains remain vulnerable to disruption.
In this Ph.D. thesis, three different mineral systems hosted in the mantle section within the forearc region of a SSZ ophiolitic sequence are evaluated. The three studied mineral systems formed at different stages within the evolution of the intra-oceanic subduction setting, produced by the subduction of the proto-Caribbean lithosphere (inter-American Mesozoic ocean of Atlantic affinity formed after the breakup of Pangea) underneath the Caribbean lithosphere (of Pacific affinity), which generated the Cretaceous Caribbean island arc. The evaluation of the different deposits from a mineral system point of view considers all the geological processes that take place in the genesis and preservation of an ore deposit. This includes the mobilization, transport and accumulation of metals from a fertile source to an accumulation zone, together with all the processes responsible for preserving the deposit after its genesis.[cat] Les seqüències ofiolítiques són els romanents d’antigues litosferes oceàniques, incloent tant el mantell superior com l’escorça oceànica, que han sigut emplaçades tectònicament sobre marges continentals o arcs volcànics. Les ofiolites més comunes són aquelles relacionades amb zones de subducció, les quals es formen en l’anomenada zona de suprasubducció. La secció mantèl·lica de les seqüències ofiolítiques està predominantment constituïda per peridotites, majoritàriament harzburgites amb capes, dics i/o sills de dunites, lherzolites i piroxenites. Les peridotites ofiolítiques representen una font valuosa d’informació sobre la composició del mantell litosfèric oceànic i sobre els processos geodinàmics a gran escala. A més, les peridotites ofiolítiques també poden contenir concentracions econòmicament rellevants de Cr, Ni, Co, Sc, Cu, Au, Ag o elements del grup del platí (Ru, Os, Ir, Rh, Pt i Pd). En els darrers anys, nombrosos acords de caràcter nacional i internacional han estat signats per a reduir, i eventualment aturar, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle per a poder mitigar els efectes del canvi climàtic. No obstant, la implementació de tecnologies de baixes emissions comporta un augment significatiu de la demanda de minerals. En aquest sentit, la secció mantèl·lica de les seqüències ofiolítiques té un gran potencial per a satisfer la demanda de molts metalls, els quals han estat catalogats com a crítics. La criticitat d’aquests metalls rau en el seu paper fonamental en les tecnologies modernes, les economies i la seguretat nacional de molts països, però que a la vegada les seves xarxes de subministrament són vulnerables i potencialment poden veure’s interrompudes.
En aquesta tesi doctoral s’avaluen tres sistemes minerals encaixats en la secció mantèl·lica d’ofiolites de zona de suprasubducció, en particular de la regió d’avantarc. Els tres sistemes minerals es van formar en diferents estadis dins de l’evolució d’un context de subducció intraoceànica, produïda per la subducció de la litosfera del proto- Carib (oceà mesozoic inter-americà d’afinitat Atlàntica format durant la ruptura de Pangea) per sota de la litosfera del Carib (d’afinitat pacífica), i que va originar l’arc d’illes del Cretaci del Carib. L’avaluació de diferents tipologies de jaciments minerals des del punt de vista de sistema mineral té en compte tots els processos involucrats en la gènesi i preservació del dipòsit mineral. Aquests processos inclouen la mobilització, el transport i l’acumulació de metalls des d’una font fèrtil fins a una zona d’acumulació, juntament amb tots els processos responsables de la conservació del dipòsit un cop s’ha format.[spa] Las secuencias ofiolíticas son los remanentes de antiguas litosferas oceánicas, incluyendo tanto el manto superior como la corteza oceánica, que han sido emplazadas tectónicamente sobre márgenes continentales o arcos volcánicos. Las ofiolitas más comunes son aquellas relacionadas con zonas de subducción, las cuales se forman en la llamada zona de suprasubducción. La sección mantélica de las secuencias ofiolíticas está predominantemente constituida por peridotitas, mayoritariamente harzburgitas con capas, diques y/o sills de dunitas, lherzolitas y piroxenitas. Las peridotitas ofiolíticas representan una valiosa fuente de información sobre la composición del manto litosférico y sobre los procesos geodinámicos a gran escala. Por otra parte, las peridotitas ofiolíticas también pueden albergar concentraciones económicamente relevantes de Cr, Ni, Co, Sc, Cu, Au, Ag, o elementos del grupo del platino (Ru, Os, Ir, Rh, Pt, Pd). En los últimos años, se han firmado numerosos acuerdos de carácter nacional e internacional para reducir, y eventualmente cesar, la emisión de gases de efecto invernadero, con el fin de mitigar los efectos del cambio climático. Sin embargo, la implementación de tecnologías de bajas emisiones conlleva un aumento significativo en la demanda de minerales. En este sentido, la sección mantélica de las secuencias ofiolíticas tiene un gran potencial para satisfacer la demanda de muchos de estos metales, los cuales han sido catalogados como críticos. La criticidad de estos metales reside en su papel fundamental en las tecnologías modernas, las economías y la seguridad nacional de muchos países, pero cuyas cadenas de suministro son vulnerables y potencialmente pueden verse interrumpidas.
En esta tesis doctoral, se evalúan tres sistemas minerales encajados en la sección mantélica de ofiolitas tipo zona de suprasubducción, en particular en la región de antearco. Los tres sistemas minerales se formaron en diferentes estadios dentro de la evolución de un contexto de subducción intraoceánica producido por la subducción de la litosfera del proto-Caribe (océano mesozoico inter-americano de afinidad Atlántica formada durante la ruptura de Pangea) por debajo de la litosfera del Caribe (de afinidad pacífica), que dio lugar al arco de islas del Cretácico del Caribe. La evaluación de distintas tipologías de yacimientos minerales desde el punto de vista de sistema mineral tiene en cuenta todos los procesos involucrados en la génesis y preservación del depósito mineral. Estos procesos incluyen la movilización, el transporte y la acumulación de metales desde
una fuente fértil hasta una zona de acumulación, junto con todos los procesos responsables de la conservación del yacimiento una vez se ha formado
A long-lasting porcine model of ARDS caused by Pseudomonas aeruginosa and Ventilator-Induced Lung Injury
No full textPrograma de Doctorat en Medicina i Recerca Translacional[eng] INTRODUCTION: Existing animal models of acute respiratory distress syndrome (ARDS) are varied and often differ compared to human ARDS in their main features of lung damage, etiology, pathophysiology, or maintenance over time. In this thesis, we characterize a new model of this disease induced by pulmonary sepsis due to Pseudomonas aeruginosa and mechanical ventilation-induced lung injury (VILI) that precisely resembles human ARDS.
HYPOTHESIS: The porcine model of ARDS developed in this thesis by means of P. aeruginosa and lung damage induced by mechanical ventilation, is capable of accurately reproducing the human disease. These characteristics include the Berlin criteria, as well as being a reliable model, being maintained in the long term and being irreversible for the duration of the experiments. In addition, as a result of the expected severe alteration, the penetration of the antibiotic into the tissue will be modified.
OBJECTIVES: The objectives are mainly to be able to induce ARDS with the combination of a P. aeruginosa inoculum and harmful mechanical ventilation, studying the variables of the process; and to analyze the pharmacokinetics of intravenous meropenem as a treatment of pneumonia.[cat] Introducció: Els models animals existents de síndrome de distret respiratori agut (SDRA) són variats i solen diferir en comparació amb el SDRA humà a els seus trets principals de dany pulmonar, etiologia, patofisiologia oa la seva manteniment al llarg del temps. En aquesta tesi es caracteritza un nou model de aquesta malaltia induïda per sepsi pulmonar a causa de Pseudomones aeruginosa i dany pulmonar induït per ventilació mecànica (VILI) que s'assembla de forma necessita el SDRA humà. Hipòtesi: El model porcí de SDRA que es desenvolupa en aquesta tesi mitjançant P. aeruginosa i dany pulmonar induït per ventilació mecànica, és capaç de reproduir de manera precisa la malaltia humana. Aquestes característiques inclouen els criteris de Berlín, a més de ser un model fiable, mantenir-se a llarg termini i ser irreversible durant la durada dels experiments. Objectius: Els objectius consisteixen principalment a ser capaços d'induir el SDRA amb la combinació d'un inòcul de P. aeruginosa i ventilació mecànica perjudicial, estudiant les variables del procés; i analitzar la farmacocinètica del meropenem intravenós com a tractament de la pneumònia. Materials i Mètodes: Deu porcs de la raça Landrace x Largewhite sans van ser anestesiats i inoculats amb P. aeruginosa multiresistent a cada lòbul pulmonar. En sis animals, s'hi va afegir un dany pulmonar causat per ventilació mecànica perjudicial, mentre que als quatre restants animals se'ls va proporcionar una ventilació protectora, com a grup a comparar. El diagnòstic de pneumònia es va basar en presència de febre, leucocitosi, secrecions purulentes i descens a l'oxigenació. Després d'això, es va començar una doble teràpia antibiòtica amb ceftriaxona i meropenem. El SDRA moderat-sever es va diagnosticar si la ràtio de pressió arterial d'oxigen i fracció inspirada d'oxigen, o PaO2/FiO2 <150, d'acord amb els criteris de Berlín. Durant les 96 hores que van durar els experiments, es van prendre mostres de aspirat traqueal i rentats broncoalveolars per a cultiu microbiològic. També es van registrar i van analitzar la mecànica respiratòria, hemodinàmia, i marcadors inflamatoris. A més, es van quantificar les concentracions de l'antibiòtic meropenem en sang i rentats broncoalveolars cada 1h, 2h, 4h, 6h and 8h després de la primera dosi. A la necròpsia, es van prendre mostres els lòbuls pulmonars per al posterior cultiu microbiològic i histològic. Resultats principals: Els sis animals del grup amb pneumònia i VILI van aconseguir registrar tots els criteris de Berlín per poder diagnosticar-se com a SDRA. La durada mitjana dels animals en condicions de SDRA va ser de 46.8±7.7 h amb una PaO2/FiO2 mitjana de 187.80±28.46 mmHg, arribant a mínims de fins a 83.00±5.45 mmHg. D'altra banda, els quatre animals del grup sense VILI no van poder assolir els criteris per al diagnòstic. Els animals que van desenvolupar SDRA van presentar hipercàpnia severa i inestabilitat hemodinàmica amb la necessitat de rebre fàrmacs vasopressors. Es van trobar diferències significatives en paràmetres respiratoris com la distensió pulmonar (p=0.011) i la driving pressure (p=0.011). A més, es va demostrar al grup amb VILI, una severa alteració de la permeabilitat de la membrana barrera capil·lar-alveolar amb una elevada quantitat d'aigua pulmonar extravascular (p=0.013). La càrrega més gran de P. aeruginosa es va registrar en tots dos grups en el moment del diagnòstic de pneumònia, i la resposta inflamatòria es va mostrar amb l'augment de les interleuquines Il-6 i Il-8. Als estudis de farmacocinètica es va observar que ambdós grups d'animals aconseguien similars concentracions d'antibiòtic en plasma i al fluid pulmonar extravascular (ELF), però a nivells molt menors en aquest darrer compartiment. Addicionalment, el meropenem triga més a eliminar-se a l'ELF dels animals amb VILI. Després dels exàmens postmortem, tot i que en tots dos grups s'observés pneumònia bilateral a la necròpsia, a l'examen histològic, només el grup amb VILI va presentar signes compatibles amb dany alveolar difús incloent les característiques membranes hialines. Conclusions: S'ha aconseguit establir un model animal precís de SDRA amb el desenvolupament de la malaltia i semblances clíniques en la disfunció fisiològica, resposta inflamatòria, alteració de la membrana barrera capil·lar-alveolar i dany histològic
Estudio comparativo de las complicaciones hemorrágicas en pacientes con terapia antiagregante y anticoagulante intervenidos de cirugía oftalmológica bajo anestesia regional oftálmica
Get PDFEl tractament antiagregant plaquetari (AAP) i anticoagulant (ACO) s'utilitza amb freqüència per a la prevenció i el tractament de la malaltia tromboembòlica. La prevalença d’aquest tractament ha augmentat en els darrers anys i la seva incidència en pacients sotmesos a cirurgia oftalmològica és significativa. Una proporció important de les cirurgies oftalmològiques es realitzen amb anestèsia regional oftàlmica (ARO). No existeix evidència que la prevalença d’hemorràgia retrobulbar (HRB) després de l’ARO sigui superior en pacients que estan en tractament amb ACO/AAP.
Objectius
Avaluar si la prevalença de HRB després de realitzar una tècnica d’ARO és superior en pacients en tractament amb ACO/AAP. Com a objectius secundaris, es van avaluar la prevalença d’ACO/AAP i el seu maneig perioperatori, la variabilitat de resposta als fàrmacs antagonistes de la vitamina K (AVK) i la prevalença dels tipus d’anestèsia realitzats.
Material i mètodes
Estudi observacional, descriptiu i prospectiu dut a terme entre gener de 2020 i febrer de 2021 en pacients sotmesos a cirurgia oftalmològica en règim de cirurgia major ambulatòria (CMA). Les patologies es van classificar en grups quirúrgics: càmera anterior, càmera posterior, cirurgia de glaucoma, estrabisme i òrbita. Es van analitzar els pacients en tractament amb ACO/AAP i el maneig perioperatori realitzat. En els pacients sotmesos a ARO, es va avaluar l’aparició de HRB com la presència d’hemorràgia ocular amb un increment de la pressió intraocular. Per comparar variables categòriques es va utilitzar la prova exacta de Fisher; per variables contínues entre dos grups, la prova t de Student; i per més de dos grups, l’ANOVA. Quan no es complien els criteris d’aplicabilitat, es va utilitzar el mètode no paramètric de la prova de U de Mann-Whitney.
Resultats
Es van recollir 5.354 pacients adults sotmesos a cirurgia oftalmològica. La prevalença del tractament amb ACO/AAP va ser del 25,9%. La prevalença d’AAP, ACO i teràpia doble va ser del 16%, 8,7% i 1,2%, respectivament. Un 41% dels pacients en tractament amb AVK que no van interrompre la medicació van presentar valors d’INR fora del marge terapèutic. La prevalença d’anestèsia tòpica i ARO va ser del 56,1% i 30,0%, respectivament, mentre que només un 0,8% dels casos van requerir anestèsia general. Es van realitzar 1.616 ARO, de les quals 410 pacients estaven en tractament amb ACO/AAP. D’aquests, en 67 pacients es va suspendre la medicació abans de la intervenció. L’aparició de HRB es va produir en 7 pacients (0,43%) sense tractament amb ACO/AAP. Cap pacient en tractament amb ACO/AAP va presentar complicacions per HRB.
Conclusions
En l’ARO, tot i que les incidències d’HRB són similars, no es pot afirmar que la continuïtat dels fàrmacs ACO/AAP no estigui associada a un increment d’aquesta complicació. La prevalença de fàrmacs ACO/AAP va ser del 25,9%, sent l’àcid acetilsalicílic i els anticoagulants orals directes els fàrmacs més freqüentment utilitzats com a AAP i ACO, respectivament. L'adhesió al tractament en pacients amb AVK no garanteix un bon control d’aquest. L’anestèsia tòpica i l’ARO van ser les tècniques anestèsiques més emprades.El tratamiento antiagregante (AAP) y anticoagulante (ACO) se utiliza con frecuencia para la prevención y tratamiento de la enfermedad tromboembólica. La prevalencia de este tratamiento ha incrementado en los últimos años y su incidencia, en pacientes que se intervienen de cirugía oftalmológica, es significativa. Una proporción importante de las cirugías oftalmológicas se realizan con anestesia regional oftalmológica (ARO). No existe evidencia de que la prevalencia de hemorragia retrobulbar (HRB) después de la ARO sea superior en pacientes que están en tratamiento ACO/AAP.
Objetivos
Evaluar si la prevalencia de HRB después de la realización de una técnica ARO es superior en los pacientes en tratamiento ACO/AAP. Como objetivos secundarios se evaluaron la prevalencia de ACO/AAP y su manejo perioperatorio, la variabilidad de respuesta a los fármacos antagonistas de la vitamina K (AVK) y la prevalencia de los tipos de anestesia realizados.
Material y Métodos
Estudio observacional, descriptivo y prospectivo desde enero del 2020 hasta febrero del 2021 en pacientes intervenidos de cirugía oftalmológica en régimen de cirugía mayor ambulatoria (CMA). Se clasificaron las patologías por grupos quirúrgicos de cámara anterior, cámara posterior, cirugía de glaucoma, estrabismo y órbita. Se analizaron los pacientes en tratamiento ACO/AAP y el manejo perioperatorio realizado. En los pacientes sometidos a ARO se evaluó la aparición de HRB como la presencia de hemorragia ocular con incremento de la presión intraocular. Para comparar entre variables categóricas se ha utilizado la prueba exacta de Fisher, para continuas entre dos grupos, la t de Student y ANOVA para más de dos. En caso de no cumplirse las asunciones de aplicabilidad, se han utilizado el método no paramétrico de la prueba de U de Mann-Whitney.
Resultados
Se recogieron 5.354 pacientes adultos sometidos a cirugía oftalmológica.
La prevalencia de tratamiento con ACO/AAP fue del 25,9%. La prevalencia de AAP, ACO, doble terapia fue de 16%, 8,7%, 1,2% respectivamente. Un 41% de los pacientes en tratamiento con AVK que no detuvieron la medicación presentaron valores de INR fuera del margen terapéutico. La prevalencia de anestesia tópica y ARO fue del 56,1% y 30,0% respectivamente, siendo sólo un 0,8% la anestesia general. Se realizaron 1.616 ARO de las que 410 pacientes estaban en tratamiento ACO/AAP. De éstos, en 67 pacientes se suspendió la medicación antes de la intervención. La aparición de HRB ocurrió en 7 pacientes (0,43%) sin tratamiento ACO/AAP. Ningún paciente en tratamiento ACO/AAP se complicó con la aparición de HRB.
Conclusiones
En la ARO aunque las incidencias de aparición de HRB son similares no se puede afirmar que la continuidad de los fármacos ACO/AAP no está asociada a un incremento de esta complicación. La prevalencia de fármacos ACO/AAP fue del 25,9% siendo el ácido acetil salicílico y los anticoagulantes orales directos los fármacos más frecuentemente utilizados como AAP y ACO respectivamente. La adhesión al tratamiento en pacientes con AVK no garantiza un buen control de éste. La anestesia tópica y ARO fueron las anestesias más frecuentemente empleadas.Both antiplatelet (APT) and anticoagulant (ACT) therapy is frequently used for the prevention and treatment of thromboembolic disease. The prevalence of this treatment has increased in the last years and its incidence in patients who have undergone ophthalmologic surgery is significative. A substantial number of ophthalmologic surgeries are performed with ophthalmic regional anaesthesia (ORA). There is no evidence supporting that the prevalence of retrobulbar hemorrhage (RBH) after the administration of ORA is superior in patients that are receiving treatment with APT/ACT.
Objectives
To evaluate if the prevalence of RBH after performing an ORA technique is superior in patients receiving ACT/APT therapy. As secondary objectives, the prevalence of ACT/APT and their perioperative management, the variability in response to vitamin K antagonist (VKA) medications, and the prevalence of the types of anesthesia performed were evaluated.
Materials and Methods
Observational, descriptive, and prospective study from January 2020 to February 2021 on patients undergoing outpatient ophthalmic surgery.Pathologies were classified into surgical groups of anterior chamber, posterior chamber, glaucoma surgery, strabismus, and orbit. Patients undergoing ACT/APT and their perioperative management were analysed. In patients undergoing ORA, the RBH was assessed as the presence of ocular hemorraghe with an increase in intraocular pressure. To compare categorical variables, Fisher's exact test was used; for continuous variables between two groups, the Student's t-test was applied, and for more than two groups, ANOVA was used. When the assumptions of applicability were not met, the non-parametric Mann-Whitney U test was employed
Results
A total of 5,354 adult patients undergoing ophthalmologic surgery were included. The prevalence of ACT/APT was 25.9%. The prevalence of APT, ACT, and dual therapy was 16%, 8.7%, and 1.2%, respectively. 41% of the patients that received VKA treatment and did not stop the medication, showed levels out of the therapeutic range. Topical and regional anaesthesia were used in 56.1% and 30.0% of the cases, respectively, while general anaesthesia was only used in 0.8% of them. A total of 1,616 ORA were performed, of which 410 patients were under ACT/APT treatment, with 67 patients having their medication interrupted prior to the procedure. The occurrence of RBH was observed in 7 patients (0.43%) who were not receiving ACT/APT treatment. No patient undergoing ACT/APT treatment experienced complications with the occurrence of RBH.
Conclusions
In ORA, although the incidence of RBH is similar, it cannot be stated that the maintenance of ACT/APT medications is not associated with an increase in this complication. The prevalence of ACT/APT treatment was 25.9%, with aspirin and direct oral anticoagulants being the most frequently used as APT and ACT, respectively. Adherence to treatment in patients on VKA does not guarantee proper control of this medication. Topical and regional anaesthesia were the most frequently used anaesthesia techniques.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològique
Bridging fast volumetric imaging and mechanical stimulation: a platform for studying mechanosensitive neurons functionality onset in C. elegans embryos
Get PDF(English) In Caenorhabditis elegans, the embryo develops within the protective confines of an eggshell, shielded from direct interactions with the outside world. In this isolated environment, neuronal mechanosensory circuits, responsible for translating physical forces into biochemical signals, are among the first to emerge during development. While their primary function is to mediate interactions with the external mechanical world, they also play a significant role in broader physiological and behavioral processes, including synaptic plasticity and social bonding.
C. elegans neurons responsible for the sense of touch arise very early during embryogenesis, long before any physical interaction, raising the question: when does the nervous system first awaken to the mechanical world it has yet to experience?
Unraveling the onsets of mechanosensation has critical implications for neuroscience and human health, as its dysregulation is linked to various diseases and neurodevelopmental disorders. For example, studies on mouse models of autism spectrum disorder (ASD) have demonstrated that the timing of mechanosensory disruptions during embryogenesis plays a pivotal role in determining the severity of the condition. Despite its importance, our understanding of when mechanosensitivity first emerges remains limited, also due to the practical and ethical challenges of studying the application of mechanical forces to developing neural systems.
To address these challenges, the goal of this project was to develop a multifunctional experimental platform that combines precision mechanical stimulation with live volumetric imaging, enabling the investigation of induced calcium signals in the developing neural system of C. elegans embryos. Central to this platform is a custom open-top light sheet fluorescence microscope, optimized for fast, 3D imaging of calcium dynamics.
The imaging unit is integrated with a fiber-optic-based nanoindenter, which provides precise force application and quantitative characterization of the mechanical properties of the sample. This setup allows for controlled mechanical stimulation while capturing real-time neuronal activity, facilitating the analysis of how and when external forces influence mechanosensory circuits during critical developmental stages.
Using this platform, we conducted proof-of-concept experiments to explore mechanosensory responses in C. elegans embryos. These studies validated the system's ability to trigger and record precise neuronal activity, demonstrating its experimental effectiveness. Preliminary findings suggest that mechanosensory functionality might begin to emerge during the late stages of embryogenesis of C. elegans embryos, offering a glimpse into the elusive timing of sensory circuits development. Overall, this work sets the stage for future investigations into how these circuits awaken and their vital role in early neural development.(Català) A Caenorhabditis elegans, l'embrió es desenvolupa dins la a protecció d'una closca, blindat de les interaccions directes amb el món exterior. En aquest entorn aïllat, els circuits neuronals mecanosensorials, responsables de traduir forces físiques en senyals bioquímic, són dels primers a aparèixer durant el desenvolupament. A més de coordinar la comunicació de l’organisme amb el món mecànic extern, el sentit del tacte és fonamental per a la vinculació social i la plasticitat sinàptica.
A C. elegans, les neurones responsables del sentit del tacte s’originen molt aviat durant l’embriogènesi, molt abans d'estar exposades al contacte físic, fet que planteja la pregunta: quan desperta el sistema nerviós al món mecànic que encara no ha experimentat?
Desentranyar l'inici de la mecanosensibilitat té implicacions crítiques per a la neurociència i la salut humana, ja que la seva desregulació està vinculada a diverses malalties i trastorns del neurodesenvolupament.
Per exemple, els estudis sobre models de ratolí del trastorn de l'espectre autista (TEA) han demostrat que el moment en què es produeixen alteracions en la mecanocepció durant l’embriogènesi té un paper clau en la gravetat de la condició. Tot i la seva importància, la nostra comprensió sobre quan emergeix la mecanosensibilitat continua sent limitada, en gran part a causa dels desafiaments pràctics que suposa estudiar com les forces mecàniques modelen els sistemes neuronals en desenvolupament.
Per abordar aquests desafiaments, l'objectiu d'aquest projecte ha estat desenvolupar una plataforma experimental multifuncional que integri l'estimulació mecànica de precisió amb la imatge volumètrica en temps real, permetent la investigació dels senyals de calci induïts en el sistema neuronal en desenvolupament dels embrions de C. elegans. L’element central d’aquesta plataforma és un microscopi de fluorescència de fulla de llum de disseny obert, optimitzat per a una adquisició ràpida i tridimensional de la dinàmica del calci. La unitat d'imatge està integrada amb un nanoindentador basat en fibra òptica, que proporciona una precisa aplicació de força i una caracterització quantitativa de les propietats mecàniques de la mostra. Aquesta combinació permet una estimulació mecànica controlada mentre es registra l’activitat neuronal en temps real, facilitant l'anàlisi de com i quan les forces externes influeixen en els circuits mecanosensorials durant etapes crítiques del desenvolupament.
Utilitzant aquesta plataforma, vam dur a terme experiments de prova de concepte per explorar les respostes mecanosensorials en embrions de C. elegans. Aquests estudis van validar la capacitat del sistema per desencadenar i enregistrar amb precisió l'activitat neuronal. Els resultats preliminars suggereixen que la funcionalitat mecanosensorial podria començar a emergir durant les etapes tardanes de l’embriogènesi, oferint una primera visió sobre el moment en què es desenvolupen els circuits sensorials.(Español) En Caenorhabditis elegans, el embrión se desarrolla dentro de los confines protectores de una cáscara, aislado de interacciones directas con el mundo exterior. En este entorno cerrado, los circuitos neuronales mecanosensoriales, responsables de traducir fuerzas físicas en señales bioquímicas, son de los primeros en emerger durante el desarrollo. Si bien su función principal es mediar las interacciones con el mundo mecánico externo, también desempeñan un papel clave en procesos fisiológicos y comportamentales más amplios, incluyendo la plasticidad sináptica y las relaciones sociales.
Las neuronas de C. elegans responsables del sentido del tacto surgen muy temprano en la embriogénesis, mucho antes de cualquier interacción física, lo que plantea la siguiente cuestión: ¿cuándo el sistema nervioso despierta por primera vez al mundo mecánico que aún no ha experimentado?
Desentrañar el origen de la mecanosensación tiene importantes implicaciones para la neurociencia y la salud humana, ya que su desregulación está vinculada a diversas enfermedades y trastornos del neurodesarrollo. Por ejemplo, estudios en modelos murinos de trastorno del espectro autista (TEA) han demostrado que el momento en el que se producen alteraciones mecanosensoriales durante la embriogénesis es un factor determinante en la gravedad de la condición. A pesar de su relevancia, nuestra comprensión sobre el inicio de la mecanosensibilidad sigue siendo limitada, en parte debido a los desafíos prácticos y éticos asociados con el estudio de la aplicación de fuerzas mecánicas a sistemas neuronales en desarrollo.
Para abordar estos desafíos, el objetivo de este proyecto fue desarrollar una plataforma experimental multifuncional que combina estimulación mecánica de alta precisión con imagen volumétrica en vivo, permitiendo la investigación de señales de calcio inducidas en el sistema neuronal en desarrollo de embriones de C. elegans. En el núcleo de esta plataforma se encuentra un microscopio de fluorescencia de hoja de luz de diseño "abierto", optimizado para la captura rápida de imágenes tridimensionales de la dinámica del calcio.
La unidad de imagen está integrada con un nanoindentador basado en fibra óptica, que permite la aplicación de fuerzas con alta precisión y la caracterización cuantitativa de las propiedades mecánicas de la muestra. Este sistema posibilita la estimulación mecánica controlada mientras se registra en tiempo real la actividad neuronal, facilitando el análisis de cómo y cuándo las fuerzas externas influyen en los circuitos mecanosensoriales en etapas críticas del desarrollo.
Utilizando esta plataforma, realizamos experimentos de prueba de concepto para explorar las respuestas mecanosensoriales en embriones de C. elegans. Estos estudios validaron la capacidad del sistema para activar y registrar con precisión la actividad neuronal, demostrando su eficacia experimental. Los hallazgos preliminares sugieren que la funcionalidad mecanosensorial podría comenzar a emerger en las etapas finales de la embriogénesis de C. elegans, ofreciendo una primera visión sobre el enigmático momento en que se desarrollan los circuitos sensoriales.DOCTORAT EN FOTÒNICA (Pla 2013
Collocation methods for the synthesis of graceful robot motions
Get PDFTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) Graceful motion can be loosely defined as the one we observe in natural movements executed by animals and humans, which are characterized by being agile, efficient, and fluid. The generation of graceful robot motions is typically sought through the minimization of cost functions involving not only path length, but also aspects related to smoothness, like the time derivative of acceleration, called jerk, or that of the controls. A widely used approach to compute optimal trajectories is through direct collocation, a technique that converts the continuous-time optimal control problem into a finite-dimensional NLP problem. Collocation proceeds by discretizing the trajectory using so-called collocation points, and imposing the dynamics constraints at such points. The formulation of most collocation methods, however, assumes that the system is governed by a first order ODE, whereas robotic systems are typically described by second or higher order ODEs. As a result, the usual practice is to initially convert those ODEs into first order form via introducing new variables, and adding new equations that link these variables with their integral counterparts. An often overlooked effect of this transformation is that it generates inconsistencies between the trajectory of each variable and that of its time derivative. This is so because a collocation method only imposes the differential relationships at the collocation points, but not in between such points. A closer examination of this effect reveals that the dynamic equations, which should be satisfied in the collocation points, are actually violated in them, despite apparently having been enforced. This thesis introduces new collocation methods designed to overcome these problems. Specifically, we develop improved versions of the most popular piecewise and pseudospectral collocation schemes, including the trapezoidal and Hermite-Simpson methods, as well as the LG, LGR, and LGL methods. The new algorithms are able to treat differential equations of arbitrary order M ≥ 1 without having to convert them into first order form. In all of them, the trajectory obtained for each variable coincides exactly with the time derivative of its corresponding integral variable, and the dynamic constraints are satisfied accurately at the collocation points. These properties allow a drastic reduction of the dynamics error of the obtained trajectories in many cases, meaning that the governing equations are better respected along the continuous time horizon of the problem. Our methods also provide trajectories that are smoother than those of conventional ones, and easily treat variables such as jerk or the time derivative of the controls in the cost function. An hp adaptive refinement algorithm is also proposed to combine the benefits of our piecewise and pseudospectral methods so as to speed up convergence to the solutions.(Català) Un moviment gràcil es pot definir informalment com el que observem en els moviments naturals executats per animals i humans, que es caracteritzen per ser àgils, eficients i fluids. La generació de moviments robòtics gràcils s’acostuma a realitzar mitjançant la minimització de funcions de cost que impliquen no només la longitud de la trajectòria, sinó també aspectes relacionats amb la suavitat, com ara la derivada temporal de l'acceleració, anomenada sobreacceleració (jerk en anglès), o la dels controls. Un enfocament molt utilitzat per calcular trajectòries òptimes és la col·locació directa, una tècnica que converteix el problema de control òptim en temps continu en un de programació no lineal de dimensió finita. La tècnica de col·locació consisteix a discretitzar la trajectòria utilitzant els anomenats punts de col·locació i imposant les restriccions de la dinàmica en aquests punts. No obstant això, la formulació de la majoria dels mètodes de col·locació assumeixen que el sistema es regeix per una EDO de primer ordre, mentre que els sistemes robòtics solen descriure's mitjançant EDOs de segon ordre o superior. En conseqüència, la pràctica habitual consisteix a convertir inicialment aquestes EDOs a la forma de primer ordre mitjançant la introducció de noves variables i l'addició de noves equacions que vinculen aquestes variables amb les seves homòlogues integrals. Un efecte d'aquesta transformació que sovint passa desapercebut és que genera inconsistències entre la trajectòria de cada variable i la de la seva derivada temporal. Això és així perquè un mètode de col·locació només imposa les relacions diferencials als punts de col·locació, però no entremig d’aquests punts. Una anàlisi més detallada d'aquest efecte revela que les equacions de la dinàmica, que s'haurien de satisfer en els punts de col·locació, en realitat s'hi incompleixen, tot i que aparentment s’hi hagin imposat. Aquesta tesi introdueix nous mètodes de col·locació directa dissenyats per resoldre aquests problemes. Específicament, desenvolupem versions millorades dels esquemes de col·locació per trams i pseudoespectrals més populars, incloent-hi els mètodes trapezoïdal i Hermite-Simpson, així com els mètodes LG, LGR i LGL. Els nous algorismes són capaços de tractar equacions diferencials d’ordre M ≥ 1 arbitrari sense necessitat de convertir-les a la forma de primer ordre. En tots ells, la trajectòria obtinguda per a cada variable coincideix exactament amb la derivada temporal de la corresponent variable integral, i les restriccions de la dinàmica se satisfan amb precisió als punts de col·locació. En molts casos, aquestes propietats permeten reduir dràsticament l'error dinàmic de les trajectòries obtingudes aconseguint, d’aquesta manera, que les equacions diferencials del sistema es respectin més acuradament al llarg de l'horitzó temporal del problema. Els nostres mètodes també proporcionen trajectòries més suaus que les dels mètodes convencionals, i permeten tractar fàcilment variables com la sobreacceleració o la derivada temporal dels controls a la funció de cost. La tesi també proposa un algorisme hp de refinament adaptatiu que combina els avantatges dels nous mètodes de col·locació per trams i pseudoespectrals, per tal d’accelerar la convergència cap a les solucions.(Español) Un movimiento grácil puede definirse informalmente como el que observamos en los movimientos naturales ejecutados por animales y humanos, que se caracterizan por ser ágiles, eficientes y fluidos. La generación de movimientos robóticos gráciles suele acometerse mediante la minimización de funciones de coste que implican no sólo la longitud de la trayectoria, sino también aspectos relacionados con la suavidad, como la derivada temporal de la aceleración, denominada sobreaceleración (jerk en inglés), o la de los controles. Un enfoque muy utilizado para calcular trayectorias óptimas es la colocación directa, una técnica que convierte el problema de control óptimo en tiempo continuo en un problema de programación no lineal de dimensión finita. La técnica de colocación consiste en discretizar la trayectoria utilizando los denominados puntos de colocación e imponiendo las restricciones de la dinámica en dichos puntos. Sin embargo, la formulación de la mayoría de los métodos de colocación asumen que el sistema se rige por una EDO de primer orden, mientras que los sistemas robóticos suelen describirse mediante EDOs de segundo orden o superior. En consecuencia, la práctica habitual consiste en convertir inicialmente esas EDOs a la forma de primer orden mediante la introducción de nuevas variables y la adición de nuevas ecuaciones que vinculan esas variables con sus homólogas integrales. Un efecto de esta transformación que a menudo se pasa por alto es que genera incoherencias entre la trayectoria de cada variable y la de su derivada temporal. Esto es así porque un método de colocación sólo impone las relaciones diferenciales en los puntos de colocación, pero no entre dichos puntos. Un examen más detallado de este efecto revela que las ecuaciones de la dinámica, que deberían satisfacerse en los puntos de colocación, en realidad se incumplen en ellos, a pesar de que aparentemente hayan sido impuestas. Esta tesis introduce nuevos métodos de colocación diseñados para superar estos problemas. Específicamente, desarrollamos versiones mejoradas de los esquemas de colocación por tramos y pseudoespectrales más populares, incluyendo los métodos trapezoidal y Hermite-Simpson, así como los métodos LG, LGR y LGL. Los nuevos algoritmos son capaces de tratar ecuaciones diferenciales de orden M ≥ 1 arbitrario sin necesidad de convertirlas a la forma de primer orden. En todos ellos, la trayectoria obtenida para cada variable coincide exactamente con la derivada temporal de su correspondiente variable integral, y las restricciones de la dinámica se satisfacen con precisión en los puntos de colocación. En muchos casos, estas propiedades permiten reducir drásticamente el error dinámico de las trayectorias obtenidas lo que significa que las ecuaciones que gobiernan el sistema se respetan mejor a lo largo de todo el horizonte temporal del problema. Nuestros métodos también proporcionan trayectorias más suaves que las de los métodos convencionales, y permiten tratar fácilmente variables como la sobreaceleración o la derivada temporal de los controles en la función de coste. También se propone un algoritmo hp de refinamiento adaptativo para combinar las ventajas de nuestros métodos por tramos y pseudoespectrales con el fin de acelerar la convergencia hacia las soluciones.DOCTORAT EN ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA (Pla 2013
La terminología floral: variación terminológica y estandarización comercial en el sector de flores cortadas
Get PDFEl desenvolupament de la indústria de les flors tallades ha aconseguit una notorietat considerable dins de l'àmbit econòmic mundial com a sector emergent. Xina i Espanya són al centre del creixement d'aquest sector, amb unes necessitats i uns obstacles terminològics ben evidents tant per a la producció local com per al comerç internacional.
La terminologia de les flors està relacionada amb àmbits científics ben consolidats, com la botànica, la medicina i la farmacologia. Per altra banda, la terminologia de les ciències naturals enriqueix un panorama lèxic històricament variat, ja que les llengües disposen d'un lèxic molt divers dialectològicament per a denominar plantes o animals. Davant d'aquesta variació tan alta, les necessitats de la indústria i el comerç demanen processos d'estandardització no coincidents amb l'estandardització científica. A més, a Xina tenim més de vint procediments diferents per a denominar les plantes, per la qual cosa no ens hauria de cridar l'atenció que una mateixa planta rebi moltes denominacions diferents. Aquest sector emergent compte cada dia amb més neologismes, que exerceixen influències positives o negatives en el panorama de la variació terminològica del sector.
Aquesta tesi, basada en els estudis descriptius realitzats sobre la terminologia floral i en recerques in situ (mercats i professionals), permet analitzar les necessitats terminològiques del sector a Xina i a Espanya, construir un recurs terminològic que serveixi per a l'estandardització d'aquest sector, i caracteritzar l'estandardització per al comerç tan nacional com internacional, de manera distinta de l'estandardització lingüística, de la científica i de l'estandardització industrial tal como està regulada en organismes com la ISO.El desarrollo de la industria de las flores cortadas ha llegado a alcanzar una considerable notoriedad dentro del ámbito económico mundial como sector emergente. China y España también están en el centro del desarrollo de este sector, con unas necesidades y obstáculos terminológicas muy evidentes tanto para la producción local como para el comercio internacional.
La terminología de las flores está relacionada con ámbitos científicos bien consolidados, como la botánica, la medicina y la farmacología. Por otro lado, la terminología de las ciencias naturales enriquece un panorama léxico históricamente variado: las lenguas disponen de léxico muy variado dialectológicamente para denominar plantas o animales. Ante esta variación tan elevada, las necesidades de la industria y el comercio demandan procesos de estandarización que no tienen porqué coincidir con la estandarización científica. Además, en China disponemos de más de veinte procedimientos para denominar las plantas, por lo cual no debería resultarnos llamativo que una misma planta reciba muchas denominaciones distintas. Este sector emergente cuenta cada día con más neologismos, que ejercen influencias tanto positivas como negativas en el panorama de la variación terminológica del sector.
Este proyecto de tesis se base de estudios descriptivos e investigaciones in situ que permita analizar las necesidades terminológicas del sector en China y en España, construir un recurso terminológico que sirva para la estandarización de este sector, y caracterizar la estandarización para el comercio tanto nacional como internacional, de manera distinta de la estandarización lingüística y de la estandarización industrial tal como está regulada en organismos como la ISO.The development of the cut flower industry has achieved considerable notoriety in the world economy as an emerging sector. China and Spain are also at the centre of the development of this sector, with very obvious terminological needs and obstacles for both local production and international trade.
Flower terminology is related to well-established scientific fields, such as botany, medicine, and pharmacology. On the other hand, the terminology of the natural sciences enriches a historically varied lexical panorama: languages have a dialectologically varied lexicon to name plants or animals. Given this high variation, the needs of industry and commerce demand standardization processes that do not have to coincide with scientific standardization. In addition, in China we have more than twenty procedures for naming plants, so it should not be surprising that the same plant receives many different names. This emerging sector has more neologisms every day, which exert both positive and negative influences on the panorama of terminological variation in the sector.
This thesis, based on descriptive studies on floral terminology and in-situ investigation, allows us to analyze the terminological needs of the sector in China and Spain, to build a terminological resource that can be used for the standardization of this sector, and to characterize standardization for both national and international trade, in a different way from linguistic standardization, scientific standardization and industrial standardization as regulated by organizations such as the ISO.Programa de Doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatg
Modelización avanzada y efectos de interacción vehículo—vía—estructura para el análisis del comportamiento dinámico de puentes de FFCC en vía convencional y de alta velocidad
No full textCompendi d'articlesEn los próximos 25 años se prevé un crecimiento considerable de la Red Transeuropea de Transporte, pudiendo verse comprometida la seguridad del tráfico. Para asegurar la integridad estructural de las infraestructuras existentes, la Agencia Ferroviaria Europea ha advertido que resulta necesario mejorar los métodos de predicción actuales. Con el foco puesto en los puentes de vigas isostáticos de luces medias—cortas, estructuras propensas a sufrir elevados niveles de aceleración vertical en sus tableros, la presente Tesis Doctoral se centra en el análisis de éstos empleando modelos detallados y tratando de identificar situaciones donde los modelos planos de viga pueden no resultar conservadores a la hora de predecir la máxima respuesta. Además, se evalúa el grado de ajuste alcanzado al considerar el fenómeno de interacción vehículo—vía balasto—estructura en presencia de irregularidades del carril, para mejorar la predicción dinámica en el tablero en condiciones de resonancia y no resonancia.The Trans—European Transport Network is expected to experience significant growth over the next 25 years, which could compromise traffic safety. To ensure the structural integrity of existing infrastructures, the European Union Agency for Railways has highlighted the need to enhance current prediction methods. Focusing on simply supported railway girder bridges of short—to—medium span lengths, which are prone to suffer high vertical acceleration levels, this Doctoral Thesis centres on the analysis of the aforementioned structures using detailed models, trying to identify situations where simplified planar beam assumptions may not be conservative for predicting the maximum response. Furthermore, the degree of adjustment achieved considering the train—track—bridge interaction phenomenon accounting for the vertical irregularities of the rails is evaluated, in order to improve the dynamic predictions under resonant and non—resonant conditions.Programa de Doctorat en Tecnologies Industrials i Material
Talent management in Spanish SME hotel sector
Get PDF(English) Hospitality has a great role in economy of Spain as the second most visited country in the world. Human resources (HRs) are the most important resources in this industry. Talented employees can be competitive advantage of hospitality organizations and specially hotels as a key sub-sector of the industry. For managing talents, effective practices should be used for high potential and high performing employees, to fill in key positions. There is still a need to study talent management in certain sectors and small and medium-sized enterprises such as hospitality. Following the research question “Which are the talent management practices in SME hotels?”, we considered various objectives. The first ones describe the meaning of Talent and Talent Management by different hotel stakeholders. After that formal and informal talent management practices were identified in hotel sector. Comparing the different approaches and perceptions for talent management and corresponding practices in hotels was another objective that we followed up. Furthermore, Methodology is a critical part in research. Methodology of our research is empirical inductive and exploratory. Qualitative research was done. The sampling methods were a combination of handpicked, volunteering, and convenience models. We collected data from SME hotel HRs by semi structured interviews. We used platforms such as SABI and LinkedIn to reach the samples of research. The interviews were done based on a defined interview protocol. We used the software of Excel for data analysis. Regarding Ontology and Epistemology of research we can say that our effort was to find out what the truth is about talent management in hotels. What followed led us to search for a suitable method to understand how the impact of talent management is in hotels. Due to the nature of our research, interpretivism was more appropriate among other philosophical research paradigms. On the other hand, we used grounded theory and thematic analysis in the research. We started data analysis by defining demographics and doing initial data analysis including data cleaning, data screening and documentation. Following these steps, detailed data analysis was conducted based on grounded theory and thematic analysis. It is important to note that we have been assured of quality of the research by following the appropriate strategies of Trustworthiness, Validity and Reliability. Regarding the results, we can assert that concepts mentioned in literature review were compared with the results of interviews. We found the commonalities and differences of the concepts. Therefore, we prepared a list of key HR positions in hotels. Characteristics of talented people were discussed. Besides, a classified list of suitable practices for attraction, selection, training and performance of talented employees in hotel sector was provided from the perspective of various stakeholders. Goals of talent management were discussed. Finding people in charge of talent management tasks was another result achieved. In addition, we uncovered the factors influence talent management practices. From our point of view, responding to the research objectives is the most important part of research conclusions. Regarding the implications of the research, hotels especially small and medium sized ones can improve the situation of their talents and increase organization efficiency using the results of this project. The data collected and analysed can help managers to be more aware of the subject and to choose best fit practices in talent positions of their organization. In other words, the results increase job satisfaction and provide talented employees a better work situation. Furthermore, the results from interviews which are not justified in literature review are like new hypothesis that can be studied in the future research. Recommendations for researchers, practitioners and governments is another part we discussed.(Català) Hospitalitat juga un paper important en l'economia d'Espanya com el 2n país més visitat del món. Els RRHH són el pilar fonamental en aquesta indústria. Els empleats amb talent poden ser un avantatge competitiu en hospitalitat i especialment els hotels com a subsector. Per gestionar el talent, cal utilitzar pràctiques efectives per a empleats d'alt potencial i rendiment, per omplir posicions clau. Encara hi ha la necessitat d'estudiar la gestió del talent en determinats sectors i en petites i mitjanes empreses (PIME). Partint de la pregunta de recerca “Quines són les pràctiques de gestió del talent en hotels PIME?”, els primers objectius de recerca descriuen el significat de Talent i gestió del talent segons els diferents grups d'interès dels hotels. Després es van identificar pràctiques formals i informals de gestió del talent. Comparar les diferents percepcions de la gestió del talent i les pràctiques corresponents als hotels va ser un altre objectiu que seguim. D'altra banda, la metodologia és una part crucial en la investigació. La metodologia de la investigació és empírica, inductiva i exploratòria. Es va dur a terme una investigació qualitativa. Els mètodes de mostreig van ser una combinació de diferents models. Recollim dades dels responsables de RRHH d'hotels PIME mitjançant entrevistes semiestructurades. Utilitzem plataformes com SABI i LinkedIn per arribar a les mostres de la investigació. Les entrevistes es van fer seguint un protocol d'entrevista definit. Pel que fa a l'ontologia i epistemologia de la investigació, podem dir que el nostre esforç va ser descobrir quina és la veritat sobre la gestió del talent als hotels. Això ens va portar a buscar un mètode adequat per entendre com impacta la gestió del talent als hotels. A causa de la naturalesa de la nostra investigació, l'interpretativisme va ser el més apropiat entre altres paradigmes filosòfics de recerca. Comencem l'anàlisi de dades definint les dades demogràfiques i realitzant una anàlisi inicial, incloent-hi la neteja, el cribratge i la documentació de dades. Després d'aquests passos, es va fer una anàlisi de dades basada en grounded theory i l'anàlisi temàtica. És important destacar que assegurem la qualitat de la investigació seguint estratègies apropiades de fiabilitat, validesa i fiabilitat. Pel que fa als resultats, podem afirmar que els conceptes esmentats a la revisió de la literatura es van comparar amb els resultats de les entrevistes. Trobem les similituds i diferències entre els conceptes. Per tant, preparem una llista de posicions clau de RH. Es van discutir les característiques de les persones amb talent. A més, es va proporcionar una llista classificada de pràctiques per a l'atracció, la selecció, la formació i el rendiment dels empleats amb talent en hotels des de la perspectiva de diversos grups d'interès. Es van discutir els objectius de la gestió del talent. Trobar les persones responsables de les tasques de gestió del talent va ser un altre resultat aconseguit. A més a més, descobrim els factors que influeixen en les pràctiques de gestió del talent. Des del nostre punt de vista, respondre als objectius de la investigació és la major part de les conclusions de la investigació. Pel que fa a les implicacions de la recerca, els hotels, especialment els de mida petita i mitjana, poden millorar la situació dels seus talents i augmentar l'eficiència de l'organització utilitzant els resultats d'aquest projecte. Les dades recollides i analitzades poden ajudar els directius a tenir més consciència del tema ia triar les pràctiques adequades per a les posicions clau. En altres paraules, els resultats augmenten la satisfacció laboral i proporcionen als empleats amb talent una situació de treball millor. A més, alguns resultats poden servir de base per a estudis futurs.(Español) Hospitalidad desempeña un papel importante en la economía de España como el 2º país más visitado del mundo. Los RRHH son el pilar fundamental en esta industria. Los empleados con talento pueden ser una ventaja competitiva en hospitalidad y especialmente los hoteles como un subsector. Para gestionar el talento, deben utilizarse prácticas efectivas para empleados de alto potencial y rendimiento, para llenar posiciones clave. Aún existe la necesidad de estudiar la gestión del talento en determinados sectores y en pequeñas y medianas empresas (PYME). Partiendo de la pregunta de investigación "¿Cuáles son las prácticas de gestión del talento en hoteles PYME?", Los primeros objetivos de investigación describen el significado de Talento y gestión del talento según los diferentes grupos de interés de los hoteles. Luego se identificaron prácticas formales e informales de gestión del talento. Comparar las distintas percepciones de la gestión del talento y las prácticas correspondientes en los hoteles fue otro objetivo que seguimos. Por otra parte, la metodología es parte crucial en la investigación. La metodología de la investigación es empírica, inductiva y exploratoria. Se llevó a cabo una investigación cualitativa. Los métodos de muestreo fueron una combinación de diferentes modelos. Recogimos datos de los responsables de RRHH de hoteles PYME mediante entrevistas semiestructuradas. Utilizamos plataformas como SABI y LinkedIn para llegar a las muestras de la investigación. Las entrevistas se realizaron siguiendo un protocolo de entrevista definido. En cuanto a la ontología y epistemología de la investigación, podemos decir que nuestro esfuerzo fue descubrir cuál es la verdad sobre la gestión del talento en los hoteles. Esto nos llevó a buscar un método adecuado para entender cómo impacta la gestión del talento en los hoteles. Debido a la naturaleza de nuestra investigación, el interpretativismo fue el más apropiado entre otros paradigmas filosóficos de investigación. Empezamos el análisis de datos definiendo los datos demográficos y realizando un análisis inicial, incluyendo la limpieza, cribado y documentación de datos. Tras estos pasos, se realizó un análisis de datos basado en grounded theory y el análisis temático. Es importante destacar que aseguramos la calidad de la investigación siguiendo estrategias apropiadas de fiabilidad, validez y confiabilidad. Por lo que respecta a los resultados, podemos afirmar que los conceptos mencionados en la revisión de la literatura se compararon con los resultados de las entrevistas. Encontramos las similitudes y diferencias entre los conceptos. Por tanto, preparamos una lista de posiciones clave de RRHH. Se discutieron las características de las personas con talentos. Además, se proporcionó una lista clasificada de prácticas para la atracción, selección, formación y rendimiento de los empleados con talento en hoteles desde la perspectiva de varios grupos de interés. Se discutieron los objetivos de la gestión del talento. Encontrar a las personas responsables de las tareas de gestión del talento fue otro resultado conseguido. Además, descubrimos los factores que influyen en las prácticas de gestión del talento. Desde nuestro punto de vista, responder a los objetivos de la investigación es la mayor parte de las conclusiones de la investigación. En cuanto a las implicaciones de la investigación, los hoteles, especialmente los de pequeño y mediano tamaño, pueden mejorar la situación de sus talentos y aumentar la eficiencia de la organización utilizando los resultados de este proyecto. Los datos recogidos y analizados pueden ayudar a los directivos a tener mayor conciencia del tema ya elegir las prácticas adecuadas para las posiciones claves. En otras palabras, los resultados aumentan la satisfacción laboral y proporcionan a los empleados con talento una mejor situación de trabajo. Además, algunos resultados pueden servir de base para futuros estudios.DOCTORAT EN ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES (Pla 2019
Els enterraments dins l’antiga església de Santa Maria de Besora. Estatus social i gènere. Un estudi osteoarqueològic
No full textAquest treball presenta un estudi osteoarqueològic dels individus enterrats a l’interior de l’antiga església de Santa Maria de Besora, situada al cim d’un turó al Bisaura, entre Osona i el Ripollès. L’església, construïda al segle XI i vinculada al castell de Besora, va tenir funcions parroquials fins al segle XVIII. A més de servir com a centre religiós, l’exterior i l’interior de l’edifici es van utilitzar com a espais d’inhumació. Mentre que l’exterior va servir per enterrar-hi la major part de la població, l’interior es va ser d’ús exclusiu per a alguns individus.
Les excavacions realitzades els anys 2017 i 2018 van documentar les restes esquelètiques de 77 individus enterrats, localitzats tant a l’interior de l’església com a l’atri adjacent. A dins, les inhumacions estaven distribuïdes en espais concrets com el presbiteri, la nau i el campanar. L’anàlisi de les restes ha permès caracteritzar diversos grups poblacionals separats cronològicament però vinculats per l’ús del mateix edifici com a espai funerari.
L’estudi dels esquelets ha inclòs la determinació de dades biològiques bàsiques, així com l’anàlisi de patologies, anomalies i indicadors de salut. Les dades dels enterraments de l’atri s’han comparat amb una mostra prèvia del cementiri exterior, fet que ha permès descriure unes dinàmiques d’enterrament semblants i una caracterització de la població similar a les dues zones tot i que amb diferències subtils. Aquestes diferències s’han interpretat tenint en compte possibles biaixos i limitacions de la mostra.
Pel que fa a l’interior de l’església, la combinació de dades arqueològiques, antropològiques i del context històric ha permès identificar la vinculació entre l’accés a aquests espais i l’estatus social. A l’edat mitjana, les inhumacions més privilegiades al presbiteri s’associen a la família dels Besora, propietaris del castell. A l’edat moderna, s’hi van enterrar homes que exercien càrrecs eclesiàstics, com preveres i rectors.
També s’han documentat enterraments d’individus femenins a gairebé tots els espais de l’església. L’estudi d’aquestes inhumacions femenines, en un context històric marcat per rols de gènere ben definits, obre la porta a reflexionar sobre la intersecció entre gènere i jerarquia social en els ritus funeraris. Aquestes dones, enterrades en espais privilegiats, podrien representar casos singulars dins de la societat local, i el seu estudi contribueix a aprofundir en la comprensió dels rols de gènere a la Catalunya rural medieval i moderna.
Aquest treball posa en relleu la necessitat d’una aproximació holística en l’anàlisi de les restes esquelètiques de contextos arqueològics. La integració de les dades biològiques de les restes amb la informació arqueològica i històrica permet comprendre millor les estructures socials, les jerarquies i les pràctiques funeràries d’aquesta comunitat rural durant l’edat mitjana i moderna.Este trabajo presenta un estudio osteoarqueológico de los individuos enterrados en el interior de la antigua iglesia de Santa Maria de Besora, situada en la cima de una colina en la región del Bisaura, entre Osona y el Ripollès. La iglesia, construida en el siglo XI y vinculada al castillo de Besora, ejerció funciones parroquiales hasta el siglo XVIII. Además de servir como centro religioso, tanto el exterior como el interior del edificio fueron utilizados como espacios de inhumación. Mientras que el exterior sirvió para enterrar a la mayor parte de la población, el interior fue de uso exclusivo para ciertos individuos.
Las excavaciones realizadas en los años 2017 y 2018 documentaron los restos esqueléticos de 77 individuos enterrados, localizados tanto en el interior de la iglesia como en el atrio adyacente. Dentro del edificio, las inhumaciones estaban distribuidas en espacios concretos como el presbiterio, la nave y el campanario. El análisis de los restos ha permitido caracterizar diversos grupos poblacionales separados cronológicamente, pero vinculados por el uso del mismo edificio como espacio funerario.
El estudio de los esqueletos ha incluido la determinación de datos biológicos básicos, así como el análisis de patologías, anomalías e indicadores de salud. Los datos de los enterramientos del atrio se han comparado con una muestra previa del cementerio exterior, lo que ha permitido describir dinámicas de inhumación similares y una caracterización poblacional comparable en ambas zonas, aunque con diferencias sutiles. Estas diferencias se han interpretado teniendo en cuenta posibles sesgos y limitaciones de la muestra.
En cuanto al interior de la iglesia, la combinación de datos arqueológicos, antropológicos y del contexto histórico ha permitido identificar la vinculación entre el acceso a estos espacios y el estatus social. En la Edad Media, los enterramientos más privilegiados en el presbiterio se asocian con la familia Besora, propietaria del castillo. En la Edad Moderna, fueron enterrados en la iglesia hombres que ejercían cargos eclesiásticos, como presbíteros y rectores.
También se han documentado enterramientos de individuos femeninos en casi todos los espacios de la iglesia. El estudio de estas inhumaciones femeninas, en un contexto histórico marcado por roles de género bien definidos, abre la puerta a reflexionar sobre la intersección entre género y jerarquía social en los rituales funerarios. Estas mujeres, enterradas en espacios privilegiados, podrían representar casos singulares dentro de la sociedad local, y su estudio contribuye a profundizar en la comprensión de los roles de género en la Cataluña rural medieval y moderna.
Este trabajo pone de relieve la necesidad de una aproximación holística en el análisis de los restos esqueléticos procedentes de contextos arqueológicos. La integración de los datos biológicos de los restos con la información arqueológica e histórica permite comprender mejor las estructuras sociales, las jerarquías y las prácticas funerarias de esta comunidad rural durante la Edad Media y Moderna.This work presents an osteoarchaeological study of the individuals buried inside the old church of Santa Maria de Besora, located on the top of a hill in the Bisaura region, between Osona and Ripollès. The church, built in the 11th century and linked to the castle of Besora, served as a parish church until the 18th century. In addition to its religious function, both the exterior and interior of the building were used as burial spaces. While the exterior served as the main burial site for most of the population, the interior was reserved exclusively for certain individuals.
Excavations carried out in 2017 and 2018 documented the skeletal remains of 77 individuals buried both inside the church and in the adjacent atrium. Within the building, the burials were distributed across specific areas such as the presbytery, the nave, and the bell tower. The analysis of the remains allowed for the characterization of several population groups, separated chronologically but connected through the use of the same building as a funerary space.
The study of the skeletons included the determination of basic biological data, as well as the analysis of pathologies, anomalies, and health indicators. The data from the burials in the atrium were compared with a previous sample from the exterior cemetery, allowing for the identification of similar burial dynamics and a comparable population profile in both areas, albeit with subtle differences. These differences were interpreted with consideration of potential biases and sample limitations.
Regarding the church interior, the combination of archaeological, anthropological, and historical contextual data enabled the identification of a link between access to these burial spaces and social status. In the medieval period, the most privileged burials in the presbytery were associated with the Besora family, owners of the castle. In the modern period, men who held ecclesiastical positions, such as priests and rectors, were buried in the church.
Female burials were also documented in nearly all areas of the church. The study of these female inhumations, within a historical context marked by well-defined gender roles, opens the door to reflections on the intersection between gender and social hierarchy in funerary rites. These women, buried in privileged spaces, may represent unique cases within the local society, and their study contributes to a deeper understanding of gender roles in rural medieval and modern Catalonia.
This work highlights the need for a holistic approach in the analysis of skeletal remains from archaeological contexts. The integration of biological data with archaeological and historical information enables a better understanding of the social structures, hierarchies, and funerary practices of this rural community during the medieval and modern periods.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biodiversita