Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
El impacto, la presencia e influencia de Occidente en Japón (1851-1921)
No full textAl segle XVII, el shogunat de Tokugawa va decretar la política aïllacionista del sakoku, de manera que el Japó va quedar tancat al món exterior i va romandre aïllat durant 200 anys, encara que va continuar mantenint el contacte i les relacions comercials amb Holanda i la Xina. A finals del segle XVIII, va tenir lloc una nova onada de contactes, interaccions i trobades amb diverses nacions i potències occidentals, com Rússia, Gran Bretanya, França i Estats Units, les quals es van anar intensificant durant la primera meitat del segle XIX. A la dècada de 1850, després de la signatura de diversos tractats d'amistat i comerç, també coneguts com a “tractats desiguals”, el Japó es va veure obligat a abandonar la política del sakoku i a obrir el país, els ports i el comerç a l'exterior. Arran d'això i després de la Restauració Meiji, el Japó va experimentar canvis i transformacions, alguns dels quals van estar profundament condicionats per l'impacte, la influència, la presència i el contacte amb Occident. Així doncs, aquest treball i recerca pretén estudiar i analitzar, des de la perspectiva i historiografia occidental, l'impacte, la influència i la presència d'Occident al Japó des del 1851 fins al 1921, així com el contacte amb les nacions occidentals, el procés d'occidentalització i modernització. Aquesta tesi s'emmarca entre el segle XVII i el XX, més concretament entre els anys 1600 i 1921, tot i que l'estudi es centra, sobretot, en el període de temps que va des del 1851 fins al 1912, és a dir, des del Bakumatsu fins a finals del període Meiji. Per a la realització d’aquesta recerca s’ha emprat una historiografia occidental basada en diaris, relats de viatgers i llibres contemporanis, però també a partir de fonts autòctones del Japó i contemporànies de l'època. L'objectiu principal de la present investigació és analitzar, interpretar i determinar com va afectar al Japó l'impacte, la influència i la presència de les potències occidentals a partir dels nous apropaments a les costes japoneses i dels intents diplomàtics d'entre finals del segle XVIII i mitjans del segle XIX, així com de la forçosa obertura comercial del Japó a l'exterior.En el siglo XVII, el shogunato de Tokugawa decretó la política aislacionista del sakoku, de manera que Japón quedó cerrado al mundo exterior y permaneció aislado durante 200 años, aunque siguió manteniendo el contacto y las relaciones comerciales con Holanda y China. A finales del siglo XVIII, tuvo lugar una nueva oleada de contactos, interacciones y encuentros con varias naciones y potencias occidentales, como Rusia, Gran Bretaña, Francia y Estados Unidos, las cuales se fueron intensificando durante la primera mitad del siglo XIX. En la década de 1850, tras la firma de varios tratados de amistad y comercio, también conocidos como “tratados desiguales”, Japón se vio obligado a abandonar la política del sakoku y a abrir el país, los puertos y el comercio al exterior. A raíz de esto y tras la Restauración Meiji, Japón experimentó cambios y transformaciones, algunos de los cuales estuvieron profundamente condicionados por el impacto, la influencia, presencia y contacto con Occidente. Así pues, el presente trabajo e investigación pretende estudiar y analizar, desde la perspectiva e historiografía occidental, el impacto, la influencia y presencia de Occidente en Japón desde 1851 hasta 1921, así como el contacto con las naciones occidentales, el proceso de occidentalización y modernización. Esta tesis se enmarca entre el siglo XVII y el XX, más concretamente entre los años 1600 y 1921, aunque el estudio se centra, sobre todo, en el período de tiempo que va desde 1851 hasta 1912, es decir, desde el Bakumatsu hasta finales del período Meiji. Para la realización de esta investigación se ha empleado una historiografía occidental basada en diarios, relatos de viajeros y libros contemporáneos, pero también a partir de fuentes autóctonas de Japón y contemporáneas de la época. El objetivo principal de la presente investigación es analizar, interpretar y determinar cómo afectó a Japón el impacto, la influencia y la presencia de las potencias occidentales a partir de sus nuevos acercamientos a las costas japonesas e intentos diplomáticos de entre finales del siglo XVIII y mediados del siglo XIX, así como de la forzosa apertura comercial de Japón al exterior.In the 17th century, the Tokugawa shogunate decreed the isolationist policy of sakoku, so that Japan was closed to the outside world and remained isolated for 200 years, although it continued to maintain contact and trade relations with Holland and China. At the end of the 18th century, a new wave of contacts, interactions and encounters took place with various Western nations and powers, such as Russia, Great Britain, France and the United States, which intensified during the first half of the 19th century. In the 1850s, after the signing of several treaties of friendship and trade, also known as “unequal treaties”, Japan was forced to abandon the sakoku policy and open the country, ports and trade abroad. As a result of this and after the Meiji Restoration, Japan experienced changes and transformations, some of which were deeply conditioned by the impact, influence, presence and contact with the West. Thus, the present work and research pretends to study and analyse, from the Western perspective and historiography, the impact, influence and presence of the West in Japan from 1851 to 1921, as well as the contact with Western nations, the process of Westernization and modernization. This thesis is framed between the 17th and 20th centuries, more specifically between the years 1600 and 1921, although the study focuses, above all, on the period from 1851 to 1912, that is, from the Bakumatsu to the end of the Meiji period. To do this research, Western historiography based on diaries, traveller’s accounts and contemporary books, but also on native Japanese and contemporary sources of the time has been used. The main objective of this research is to analyse, interpret and determine how the impact, influence and presence of Western powers affected Japan from the new approaches to Japanese shores and the diplomatic attempts between the end of the century 18th and mid-19th century, as well as the forced commercial opening of Japan abroad
Wildlife trafficking, Speciesism, and the European eel: Unveiling harm towards non-human animals in the legal and illegal trade
No full textEl comercio ilegal de vida silvestre, o tráfico de vida silvestre, es un problema global que está
atrayendo una mayor atención académica. A pesar de esto, la investigación académica a menudo se
centra en especies y espacios carismáticos, y en los impactos que el comercio ilegal tiene en los
seres humanos. Por lo tanto, se descuidan especies menos carismáticas y su valor intrínseco. En
consecuencia, esta investigación utiliza el caso del comercio y tráfico de la anguila europea en
España para resaltar estos aspectos pasados por alto. Empleando métodos cualitativos, el estudio
explora los daños infligidos a los animales no humanos dentro del comercio, enfatizando el papel
del especismo en la perpetuación del comercio (ilegal) de vida silvestre. Para cumplir con los
objetivos planteados, la investigación se estructura en torno a cuatro publicaciones. El primer
estudio describe el rol de España en el tráfico de vida silvestre a lo largo de la cadena de
suministro y el daño a las víctimas animales de este delito. El segundo artículo analiza el papel
de España en el comercio de anguilas europeas y propone un enfoque multifacético para combatirlo.
La tercera publicación critica la perspectiva antropocéntrica usualmente adoptada en la
investigación sobre el tráfico de vida silvestre, documentando el extenso daño a las anguilas y
abogando por su valor intrínseco.The illegal wildlife trade, or wildlife trafficking, is a growing global issue gathering increased
scholarly attention. Despite this, academic research often focuses on charismatic species and
spaces, and on the impacts the illegal trade has on humans. Thus, neglecting less charismatic
species and their intrinsic value. Accordingly, this research uses the case of the European eel
trade and trafficking in Spain to highlight these overlooked aspects. Employing qualitative
methods, the study explores the harms inflicted on individual non-human animals within the trade,
emphasizing the role of speciesism in perpetuating (illegal) wildlife trade. To meet the aims and
objectives, the research is structured around four publications. The first study outlines Spain'
s significan! involvement in wildlife trafficking along the supply chain and the harm to the
individual animal victims in this crime. The second paper focuses on the European eel trade. lt
analyses Spain's role and propases a multifaceted approach to comba! trafficking. The third
publication critiques the anthropocentric perspective usually adopted in wildlife trafficking
research documenting the extensive harm to eels
and advocating for their intrinsic value.El comerç il·legal, o tràfic, de vida silvestre, és un problema global que está atraient una major atenció acadèmica. Malgrat això, la investigació acadèmica sovint se centra en espècies i espais carismàtics, i en els impactes que el comerç il·legal té en els éssers humans. Per tant, es descuiden espècies menys carismàtiques i el seu valor intrínsec. En conseqüència, aquesta investigació utilitza el cas del comerç i tràfic de !'anguila europea a Espanya per ressaltar aquests aspectes passats per alt. Emprant mètodes qualitatius, l'estudi explora els danys infligits als animals no humans dins del comen;:, fent èmfasi en el paper de l'espècimen en la perpetuació del comen;: (il·legal) de vida silvestre. Per complir amb els objectius plantejats, la investigació s'estructura al voltant de quatre publicacions. El primer estudi descriu el paper d'Espanya en el tràfic de vida silvestre al llarg de la cadena de subministrament i el dany a les víctimes animals d'aquest delicte. El segon article analitza el paper d'Espanya en el comerç d'anguila europea i proposa un enfocament multifacètic per combatre 'I. La tercera publicació critica la perspectiva antropocèntrica usualment adoptada en la investigació sobre el tràfic de vida silvestre, documentant l'extens dany a les anguiles i advocant pel seu valor intrínsec
Societat, treball i nivells de vida a les colònies tèxtils de Catalunya (1890-1936). Una reinterpretació.
No full textPrograma de Doctorat en Societat i Cultura: Història, Antropologia, Art i Patrimoni[cat] Les colònies industrials tèxtils han esdevingut un dels fenòmens més característics del
procés industrialitzador català. Un model fabril que començà a gestar-se a partir dels anys seixanta i setanta del segle XIX i que es caracteritzà per la seva singularitat, en el qual l’esfera social i l’esfera laboral convergiren en un mateix establiment generalment allunyat dels nuclis urbans i accionat principalment per energia hidràulica.
Un model productiu, empresarial i social únic que al llarg de les últimes dècades ha despertat un gran interès per part de la historiografia amb la finalitat de comprendre, desgranar i posar en valor el funcionament i les característiques d’aquestes societats. Al nostre entendre, però, el marc teòric en el que es recolzen bona part d'aquests estudis es fonamenta en un seguit d'idees preconcebudes mancades d'una base empírica sòlida i que han estat acceptades i reproduïdes sense haver estat sotmeses a un exercici crític previ (sobredimensió del fenomen; establiments aïllats i hermètics; mà d'obra d'origen rural disciplinada i estable; baixos salaris i unes condicions de vida que estan en el llindar de la pobresa, entre d'altres). Dit d'una altra manera, s'ha tendit a extrapolar a la globalitat del fenomen la ideologia, el paternalisme, les pràctiques i dinàmiques socials i laborals detectats d'una minoria de casos, la major part emblemàtics.
En base a l'exposat, la finalitat de la present tesi doctoral ha estat la de posar en tela de judici aquest discurs. Amb la voluntat de reformular, tant des del punt de vista social com laboral, aquest hipotètic hermetisme i comportament endogàmic tan elevats. Per a fer-ho, la tesi s'ha dividit en cinc capítols.
Després de la introducció, en el segon capítol s'ha posat especial èmfasi en identificar les principals línies d’investigació que s’han abordat al llarg de les últimes dècades en relació a l’univers de les colònies industrials a Catalunya. Això ens ha permès identificar les principals carències d'aquest debat i els elements susceptibles de ser revisats. En el tercer capítol, tot basant-nos en la informació extreta de fonts com els nomenclàtors de població, es reflexionarà al voltant del fenomen de les colònies industrials tèxtils i quin efecte i importància van tenir en el marc de la industrialització catalana. En el quart capítol, principalment a partir dels padrons municipals d'habitants, s’analitzaran les característiques de la població que va viure i treballar en les colònies industrials i fàbriques de riu tèxtils des de finals del segle XIX fins a mitjans de la dècada de 1930 (estructura per edats, sexe i estat civil; estructures i relacions familiars i de parentiu dins de l'establiment, procedència, mobilitat, temps de residència, etc.). El cinquè capítol, a partir de múltiples fonts de diversa índole (censos obrers, llistats de mà d'obra i nòmines, documentació de l'Institut de Reformes Socials i de les seves juntes locals, entre d'altres), es desgranarà detalladament l’organització laboral que regí en les colònies industrials i fàbriques de riu tèxtils i en comprendre quines estratègies laborals adoptaren les famílies per compaginar les tasques domèstiques i el treball a la fàbrica. El sisè capítol es focalitzarà en l'estudi de la composició i naturalesa dels salaris, en les condicions de treball i en la reconstrucció dels nivells de vida mitjançant l’elaboració de pressupostos familiars.
En resum, per una banda, i al contrari del que la bibliografia ha tendit a defensar, la societat creada al voltant de les colònies tèxtils fou, en la seva gran majoria, una societat dinàmica tant a nivell social com laboral la qual va estar sotmesa en un constant procés de transformació. Cal sortir d'aquesta visió que concep les colònies tèxtils com un microcosmos, com una societat rígida i hermètica, aïllada del seu entorn i inalterable en el temps. Tot i les seves especificitats i particularitats, aquests establiments estaven lligats de la mateixa manera que els altres al joc de l'oferta i la demanda. A més a més, dins de la globalitat del fenomen s'ha evidenciat la existència de dos grans models poblacionals a partir dels quals s'estructura o es teixeix el complex entramat. El primer, el de les grans colònies, l'excepció, ha esdevingut el discurs hegemònic que ha acabat aplicant-se a la resta de casos, la majoria. Per altra banda, gràcies a una planificada optimització dels ingressos familiars, a la importància dels ingressos no monetaris i les xarxes de solidaritat i d'ajut mutu, juntament amb unes jornades laborals més llargues i uns salaris que tendiren a augmentar a mesura que ens endinsem al segle XX, la capacitat adquisitiva de les famílies que visqueren en aquests establiments fou suficient com per suplir les seves necessitats bàsiques.[eng] The industrial textile colonies have been one of the most characteristic phenomena of the Catalan industrialization process. A manufacturing model that began to take shape from the sixties and seventies of the nineteenth century and was characterized by its uniqueness, in which the social and labor spheres converged in the same establishment, generally far from the urban centers and powered mainly by water power.
In recent decades, this model has aroused great interest on the part of historiography with the aim of understanding the functioning and characteristics of these societies. However, many of these studies are based on preconceived ideas lacking a solid empirical basis and which have been accepted and reproduced without having been subjected to a prior critical exercise (over-dimension of the phenomenon; isolated and hermetic establishments; disciplined and stable labor force of rural origin; low wages and living conditions on the threshold of poverty, among others).
Based on the above, the purpose of this doctoral thesis has been to question this discourse. To do so, the thesis has been divided into five chapters.
In the second chapter, special emphasis has been placed on identifying the main lines of research on the subject. In the third chapter, we will reflect on the phenomenon of the industrial textile colonies and their effect and importance in the framework of Catalan industrialization. The fourth chapter will analyze the characteristics of the population that lived and worked in the industrial colonies and textile mills from the end of the 19th century until the mid-1930s. The fifth chapter will examine in detail the labor organization that prevailed in the industrial colonies and textile mills and to understand what labor strategies families adopted to combine domestic chores and factory work. The sixth chapter will focus on the study of the composition and nature of wages, on working conditions and on the reconstruction of living standards through the elaboration of family budgets.
In summary, this doctoral thesis argues that the society created around the textile company towns was a dynamic society, both at the social and labor level, which was subject to a constant process of transformation. Within the overall phenomenon, the existence of two models has become evident. The first, that of the developed company towns, the exception, has become the hegemonic discourse that has ended up being applied to the rest of the cases, the majority. On the other hand, thanks to a planned optimization of family income, the importance of non-monetary income and networks of solidarity and mutual aid, together with longer working hours and salaries that tended to increase as we moved into the 20th century, the purchasing power of the families that lived in these establishments was sufficient to meet their basic needs
From the past to the present; using prehistoric architecture techniques for modern buildings
No full textDurant milers d'anys, la terra i l'argila han estat els materials de construcció naturals més utilitzats. També poden utilitzar-se per a construir edificis actuals sostenibles en combinació amb mètodes moderns. Durant segles, la humanitat ha entès molt poc de les propietats tècniques i materials dels recursos naturals, creant sovint edificis i estructures amb greus fallides en termes de durabilitat, solidesa i resistència a la corrosió. Moltes propietats d'enginyeria s'han comprès en el passat, i ara més plenament en les societats desenvolupades, però amb aquest major coneixement, molts altres factors semblen haver-se perdut. No hi ha hagut cap intent modern de connectar la mil•lenària arquitectura tradicional en terra, per la qual cosa aquest tema se situa en la base d'aquest estudi. El treball es divideix en tres parts: 1a part presenta una visió crítica sobre la construcció de la terra i l'arquitectura de la terra al llarg de la història. La segona part inclou una anàlisi numèrica de l'edifici prehistòric (Chogha Zanbil) utilitzant simulació computacional i anàlisi estructural en enginyeria. La 3a part conté un estudi exhaustiu per a arquitectes i altres interessats en la construcció sobre els usos moderns de les antigues tècniques de construcció.
S'han dut a terme diverses recerques, però fins ara cap ha inclòs una avaluació satisfactòria de l'arquitectura tradicional en terra i la seva història. Smith (2008), Llepin (1999), Nguyen et al. (2011), Rijal i Yoshida (2002), Abdel Aziz i Shawket (2011), Dili et al. (2010), Al-Temeemi i Harris (2004), Assefaa et al. (2007), Deable i Dear (2012), Wong i Seow Jan (2003), Al-Khaiat i Fattuhi (1990), Kim et al. (2005), Chan i Kumaraswamy (1996), Akinsola et al. (1997) i Grac et al. (2007) van dur a terme diverses recerques per a estudiar els factors de construcció en diversos tipus d'edificis prehistòrics, com els edificis vernacles, els edificis sostenibles i els edificis ecològics, en diferents països. No obstant això, no s'han intentat avaluar els paràmetres efectius sobre arquitectura i construcció en terra; de fet, que l'autor sàpiga, no s'ha realitzat cap estudi exhaustiu satisfactori sobre aquest tema. Per tant, ha estat necessari estudiar per a identificar els requisits de l'arquitectura en terra.
L'anàlisi estructural és un mètode pertinent per a l'estudi dels edificis. El mètode dels elements finits (MEF), el mètode de les diferències finites (MDF) i el mètode dels elements discrets (MDE) són les tècniques més útils per a l'anàlisi computacional d'edificis. Aquests mètodes numèrics permeten predir el comportament estructural de les construccions vernacles tradicionals. Basant-se en aquest marc, s'han analitzat algunes parts de Chogha Zanbil, edifici històric de l'Iran datat entorn del 3300 a. C. La selecció d'aquest edifici històric com a cas d'estudi subratlla la importància de l'anàlisi de simulació d'edificis històrics abans de la seva restauració i rehabilitació.
Finalment, aquesta tesi avalua les possibilitats d'utilitzar el passat en el present analitzant els factors desencadenants, impulsors, obstacles i raons en l'ús modern dels edificis de terra i l'arquitectura de terra. S'han realitzat qüestionaris en línia en sis països per a avaluar la importància dels estils arquitectònics, els mètodes de construcció, els materials, els aspectes estructurals i econòmics, les condicions climàtiques i les noves tecnologies en relació amb l'ús modern dels mètodes de construcció tradicionals.Durante miles de años, la tierra y la arcilla han sido los materiales de construcción naturales más utilizados. También pueden utilizarse para construir edificios actuales sostenibles en combinación con métodos modernos. Durante siglos, la humanidad ha entendido muy poco de las propiedades técnicas y materiales de los recursos naturales, creando a menudo edificios y estructuras con graves fallos de durabilidad, solidez y resistencia a la corrosión. Muchas propiedades de ingeniería se han comprendido en el pasado, y ahora más plenamente en las sociedades altamente desarrolladas, pero con este mayor conocimiento, muchos otros factores parecen haberse perdido. No ha habido ningún intento moderno de conectar la milenaria arquitectura tradicional en tierra, por lo que este tema se sitúa en la base de este estudio. El trabajo se divide en tres partes: 1ª parte presenta una visión crítica sobre la construcción de la tierra y la arquitectura de la tierra a lo largo de la historia. La segunda parte incluye un análisis numérico del edificio prehistórico (Chogha Zanbil) utilizando simulación computacional y análisis estructural en ingeniería. La 3ª parte contiene un estudio exhaustivo para arquitectos y otros interesados en la construcción sobre los usos modernos de las antiguas técnicas de construcción.
Se han llevado a cabo varias investigaciones, pero hasta ahora ninguna ha incluido una evaluación satisfactoria de la arquitectura tradicional en tierra y su historia. Smith (2008), Laman (1999), Nguyen et al. (2011), Rijal y Yoshida (2002), Abdel Aziz y Shawket (2011), Dili et al. (2010), Al-Temeemi y Harris (2004), Assefaa et al. (2007), Deable y Dear (2012), Wong y Seow Jan (2003), Al-Khaiat y Fattuhi (1990), Kim et al. (2005), Chan y Kumaraswamy (1996), Akinsola et al. (1997) y Grac et al. (2007) llevaron a cabo diversas investigaciones para estudiar los factores de construcción en varios tipos de edificios prehistóricos, como los edificios vernáculos, los edificios sostenibles y los edificios ecológicos, en diferentes países. Sin embargo, no se han intentado evaluar los parámetros efectivos sobre arquitectura y construcción en tierra; de hecho, que el autor sepa, no se ha realizado ningún estudio exhaustivo satisfactorio al respecto. Por lo tanto, ha sido necesario estudiar para identificar los requisitos de la arquitectura EB.
El análisis estructural es un método pertinente para el estudio de los edificios. El método de los elementos finitos (MEF), el método de las diferencias finitas (MDF) y el método de los elementos discretos (MDE) son las técnicas más útiles para el análisis computacional de edificios. Estos métodos numéricos permiten predecir el comportamiento estructural de las construcciones vernáculas tradicionales. Basándose en este marco, se han analizado algunas partes de Chogha Zanbil, edificio histórico de Irán datado en torno al 3300 a.C. La selección de este edificio histórico como caso de estudio subraya la importancia del análisis de simulación de edificios históricos antes de su restauración y rehabilitación.
Por último, esta tesis evalúa las posibilidades de utilizar el pasado en el presente analizando los factores desencadenantes, impulsores, obstáculos y razones en el uso moderno de los edificios de tierra y la arquitectura de tierra. Se han realizado cuestionarios en línea en seis países para evaluar la importancia de los estilos arquitectónicos, los métodos de construcción, los materiales, los aspectos estructurales y económicos, las condiciones climáticas y las nuevas tecnologías en relación con el uso moderno de los métodos de construcción tradicionales.For thousands of years, earth and clay have been the most tried and tested natural construction materials. They can also be used to construct modern sustainable buildings in combination with modern methods. For centuries, humanity has understood very little of the technical and material properties of natural resources, often creating buildings and structures with serious failures in durability, strength and corrosion resistance. Many engineering properties have been understood in the past, and now more fully in highly developed societies, but with this increased knowledge, many other factors seem to have been lost. There has been no modern attempt to connect earth′s architecture as prehistoric architecture and Earth′s buildings, and this topic creates the foundation of this study. This study is divided in three parts, 1st part presents a critical overview on earth building and earth architecture. 2nd part includes a numerical analysis of prehistoric building (Chogha Zanbil) using computational simulation and structural analysis in engineering. 3rd part contains an exhaustive survey to architects and other building stakeholders regarding the modern uses of ancient construction techniques.
Various researches have been undertaken but none have included any successful evaluation of EB until now. Smith (2008), Laman (1999), Nguyen et al. (2011), Rijal and Yoshida (2002), Abdel Aziz and Shawket (2011), Dili et al. (2010), Al-Temeemi and Harris (2004), Assefaa et al. (2007), Deable and Dear (2012), Wong and Seow Jan (2003), Al-Khaiat and Fattuhi (1990), Kim et al. (2005), Chan and Kumaraswamy (1996), Akinsola et al. (1997) and Grac et al. (2007) conducted various researches to investigate building factors in various prehistoric building types such as vernacular buildings, sustainable buildings and green buildings, in different countries. Yet no attempt has been made to assess effective parameters on EA and EB; in fact, to the author’s knowledge, no satisfactory comprehensive study of this has been made. Therefore, it has been necessary to study to identify requirements of EB architecture.
Structural analysis is a relevant method for building studies. Finite Element Method (FEM), Finite Difference Method (FDM) and Discrete Element Method (DEM) are most useful techniques for computational building analysis. These numerical methods allow predicting the structural behavior of traditional, vernacular constructions. Based on this framework, some parts of Chogha Zanbil, historic building in Iran dated around 3300 BC, have been analyzed. The selection of this historic building as a case study emphasizes the importance of simulation analysis of historic buildings before restoration and retrofitting.
Finally this thesis evaluates the possibilities of using the past in the Present analyzing triggers, drivers, obstacles and reasons in the modern use of earth buildings and earth architecture. Online questionnaires have been conducted in six countries to evaluate the importance of architectural styles, construction methods, materials, structural and economic aspects, climate conditions, and new technologies regarding the modern use of traditional construction methods.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Antropologia Social i Cultura
Exploring the potential of EVs as biological mRNA delivery systems
No full textLes vesícules extracel·lulars (VEs) són cada cop més reconegudes pel seu potencial com a sistemes naturals de lliurament de fàrmacs o gens en aplicacions terapèutiques. No obstant, els avenços en la seva manipulació, aïllament i caracterització no han evolucionat en paral·lel amb aquest interès. La manca de protocols estandarditzats per a l’aïllament i caracterització de les VEs afecta tant a la qualitat com la producció de VEs, comprometen la fiabilitat experimental. A més, la recerca sobre condicions òptimes d'emmagatzematge és limitada, la qual cosa és essencial per mantenir l'estabilitat de les VEs i possibilitar la seva aplicació clínica. La càrrega eficient de material genètic continua sent un desafiament, amb poques investigacions sobre tècniques efectives, mentre que la informació confusa en la literatura impedeix encara més el seu progrés. Abordar aquestes llacunes és fonamental per desbloquejar el potencial clínic de les VEs com a sistemes d’alliberament terapèutics.
Aquesta tesi té com a objectiu avançar en el camp de la recerca de les VEs abordant limitacions clau en la seva caracterització, emmagatzematge i aplicació funcional com a sistemes naturals de lliurament de gens. Mitjançant la implementació d'un conjunt de tècniques complementàries per a la caracterització biofísica i bioquímica de les VEs, s'estableix una plataforma de caracterització robusta dins la nostra institució. Per afrontar el repte de l'emmagatzematge de VEs, es desenvolupa un nou mètode de liofilització, amb l'objectiu de preservar les característiques biofísiques i bioquímiques de les VEs al llarg del temps. Les VEs liofilitzades conserven la seva distribució de mida, morfologia, puresa i funcionalitat, reforçant així el seu potencial com a producte clínic “llest per utilitzar”. Finalment, aquesta tesi explora la càrrega exògena de mRNA en VEs, un pas clau per crear un sistema de lliurament basat en ARN eficient. Es comparen cinc mètodes comuns de càrrega de mRNA, destacant el congelació-descongelació com el més efectiu. Les discrepàncies en l'eficiència de càrrega i lliurament entre els mètodes s'haurien d'estudiar més a fons per millorar la funcionalitat de les VEs. Tot i així, la proporció de VEs carregades aconseguida amb aquests mètodes proporciona una base prometedora per al desenvolupament continu.
En resum, aquesta tesi estableix metodologies essencials per a la investigació de VEs, incloent tècniques rigoroses de caracterització, un protocol d’emmagatzematge adequat i una estratègia de càrrega de mRNA efectiva. Aquests avenços pretenen contribuir a apropar les VEs a futures aplicacions clíniques.Las vesículas extracelulares (VEs) son cada vez más reconocidas por su potencial como sistemas naturales de administración de fármacos o genes en aplicaciones terapéuticas. Sin embargo, los avances en su manipulación, aislamiento y caracterización no han evolucionado en paralelo con este interés. La falta de protocolos estandarizados para el aislamiento y caracterización de VEs afecta tanto la calidad como la producción de VEs, comprometiendo la fiabilidad experimental. Además, la investigación sobre las condiciones óptimas de almacenamiento es limitada, lo cual es crucial para mantener la estabilidad de las VEs y posibilitar su aplicación clínica. La carga eficiente de material genético sigue siendo un desafío, con pocos estudios sobre técnicas efectivas, mientras que la información confusa en la literatura dificulta aún más su progreso. Abordar estas lagunas es fundamental para desbloquear el potencial clínico de las VEs como sistemas de administración terapéuticos.
Esta tesis tiene como objetivo avanzar en el campo de la investigación de VEs abordando limitaciones clave en su caracterización, almacenamiento y aplicación funcional como sistemas naturales de entrega de genes. A través de la implementación de un conjunto de técnicas complementarias para la caracterización biofísica y bioquímica de las VEs, se establece una plataforma de caracterización robusta dentro de nuestra institución. Para abordar el desafío del almacenamiento de VEs, se desarrolla un novedoso método de liofilización, orientado a preservar las características biofísicas y bioquímicas de las VEs a lo largo del tiempo. Las VEs liofilizadas mantienen su distribución de tamaño, morfología, pureza y funcionalidad, respaldando su potencial como producto clínico “listo para usar”. Finalmente, esta tesis explora la carga exógena de mRNA en VEs, un paso crítico hacia la creación de un sistema de entrega de ARN eficiente. Se comparan cinco métodos comunes de carga de mRNA, destacando la congelación-descongelación como el más efectivo. Las discrepancias en la eficiencia de carga y entrega entre los métodos deben estudiarse más a fondo para mejorar la funcionalidad de las VEs. No obstante, la proporción de VEs cargadas alcanzada con estos métodos proporciona una base prometedora para el desarrollo continuo.
En resumen, esta tesis establece metodologías esenciales para la investigación de VEs, que incluyen técnicas rigurosas de caracterización, un protocolo de almacenamiento adecuado y una estrategia de carga de mRNA efectiva. Estos avances pretenden contribuir a acercar las VEs a futuras aplicaciones clínicas.Extracellular vesicles (EVs) are increasingly recognized for their potential as natural drug or gene delivery systems (DDS) in therapeutic applications. However, advancements in their manipulation, isolation, and characterization have not evolved in parallel with this interest. The lack of standardized protocols for EV isolation and characterization affects both the quality and consistency of EV production, thus compromising experimental reliability. Additionally, research on optimal storage conditions is limited, which is crucial for maintaining EV stability and enabling their transference to clinical applications. Efficient loading of genetic material is essential for their use as gene delivery systems, however, mRNA loading into EVs remains a challenge. Few studies have reported effective techniques, while misleading information in the literature further impedes progress towards developing reliable mRNA-EV-based delivery systems. Addressing these gaps is essential for unlocking the clinical potential of EVs as therapeutic DDS.
This thesis aims to advance the field of EV research by addressing key limitations in their characterization, storage and functional application as natural gene delivery systems. By implementing a suite of complementary techniques for the biophysical and biochemical characterization of EVs, a robust characterization platform is established within our institution. To address the challenge of EV storage, a novel freeze-drying method is developed, aimed at preserving EV biophysical and biochemical characteristics over time. Freeze-dried EVs retain their size distribution, morphology, purity and functionality, supporting their potential as a “ready-to-use” clinical product. Finally, this thesis explores exogenous mRNA loading into EVs, a critical step toward creating an efficient RNA-based delivery system. Five common mRNA loading methods are compared, with freeze-thaw emerging as the most effective. Discrepancies in loading and delivery efficiencies across methods should be further studied in order to improve EVs functionality. Nevertheless, the proportion of loaded EVs achieved with these methods provides a promising basis for continued development.
In summary, this thesis establishes essential methodologies for EV research, including rigorous characterization techniques, a suitable storage protocol, and an effective mRNA loading strategy. These advancements aim to contribute toward bringing EVs closer to future clinical applications
Obtención y caracterización de hongos asociados a plantas con potencial como bioplaguicidas y biofertilizantes
No full textENG- Currently, agriculture requires products to protect crops against pests and diseases. Due to the problems generated by chemical synthesis products, such as the negative impact on the environment and on people's health, the study of products where the active material is microorganisms is erected as an alternative or complement to the products of synthesis. In addition, this type of product complies with the principles of the European Directive on the sustainable use of plant protection products (Directive 10009/128/EC) and with the strategy of the European Green Deal (Green Deal).
This thesis has focused on the isolation, identification, and characterization of fungi that present interesting characteristics for their development as phytosanitary products for the protection of crops against diseases and for the development of biostimulants. Given that the products to be developed would be used in the Mediterranean agro-climatic zone, fungi adapted to the agro-climatic conditions of this zone have been isolated.
From 206 isolated fungi, twenty-six strains were selected, of which characteristics such as antimicrobial activity against phytopathogens, growth-promoting activity of representative crops, and nematicidal activity were studied. The strains that presented the best activity profile in these studies were those belonging to the genus Trichoderma.
Finally, the three Trichoderma strains with the best results were selected, which were characterized and typed. Subsequently, seven representative horticultural, woody and extensive crops were used to determine their capabilities in controlling diseases caused by phytopathogenic microorganisms and their growth-promoting capacity in these crops. Furthermore, their defense-inducing abilities were studied in tomato plants under in vitro conditions.
As a result of this work, three strains of the genus Trichoderma are available that present great potential for the development of new phytosanitary and biostimulants productsCAT- Actualment, l’agricultura requereix productes per la protecció dels cultius enfront de plagues i malalties. A causa de la problemàtica generada pels productes de síntesi química com l’impacte negatiu en el medi ambient i en la salut de les persones, l’estudi de productes on la matèria activa són microorganismes s’erigeix com una alternativa o complement als productes de síntesi. A més, aquest tipus de productes compleixen amb els principis de la Directiva Europea d'ús sostenible de fitosanitaris (Directiva 10009/128/EC) i amb l'estratègia del Pacte Verd Europeu (Green Deal).
La present tesi s'ha focalitzat en l'aïllament, identificació i caracterització de fongs que presenten característiques d'interès, pel seu desenvolupament com a productes fitosanitaris per la protecció de cultius enfront de malalties i també pel desenvolupament de bioestimulants. Donat que els productes que es volen desenvolupar serien utilitzats en la zona agroclimàtica mediterrània, s'han aïllat fongs adaptats a les condicions agroclimàtiques d'aquesta zona.
De 206 fongs aïllats, es van seleccionar vint i sis soques, de les quals es van estudiar característiques com l’activitat antimicrobiana contra fitopatògens, l’activitat promotora del creixement de cultius representatius i l’activitat nematicida. Les soques que millor perfil d'activitats van presentar en aquests estudis van ser les pertanyents al gènere Trichoderma.
Finalment, es van seleccionar les tres soques de Trichoderma amb millors resultats, les quals es van caracteritzar i tipificar. Posteriorment, es van utilitzar set cultius representatius de hortícoles, llenyoses y extensius per determinar les seves capacitats en el control de malalties causades per microorganismes fitopatògens i la seva capacitat promotora del creixement en aquests cultius. A més, es van estudiar les seves capacitats inductores de les defenses en plantes de tomatera en condicions in vitro.
Com a resultat d'aquest treball, es disposa de tres soques del gènere Trichoderma que presenten un gran potencial pel desenvolupament de nous productes fitosanitaris i bioestimulantsPrograma de Doctorat en Tecnologi
La pràctica de la subtitulació per a persones sordes: una mirada des de la professió
No full textDoctorat internacionalLa present tesi doctoral té com a objectiu contribuir a la visibilitat dels problemes de la pràctica professional de la Subtitulació per a Persones Sordes i amb pèrdua auditiva (SPS). Una de les hipòtesis clau de la tesi és que la normativa UNE 153010:2012, que regula la subtitulació per a persones sordes, no cobreix totes les possibles problemàtiques que es poden donar en la pràctica professional, especialment en aspectes com la posició dels subtítols, la identificació dels personatges, els efectes sonors o les qüestions lingüístiques vinculades a contextos de convivència de llengües, com el valencià i el castellà. A través de l'estudi, que consta d’una part descriptiva i una part experimental, es pretén reflexionar sobre la possible ampliació de la norma, incidint en aspectes com l’adequació dels colors per a identificar personatges en programes amb múltiples oradors, la representació dels silencis o els canvis de llengua en territoris bilingües. També s’analitzarà si les estratègies de resolució de problemes divergeixen o coincideixen entre professionals i alumnes en formació.This doctoral thesis aims to shed light on the challenges faced in the practice of Subtitling for the Deaf and Hard-of-Hearing (SDH). The main hypothesis is that the UNE 153010:2012 standard does not fully address real-world issues, particularly regarding subtitle positioning, character identification, sound effects, and linguistic considerations in contexts of language coexistence, such as Valencian and Spanish. Through a descriptive and experimental approach, the study explores potential expansions to the standard, including the use of colours to identify characters in programs with multiple speakers, the representation of silences and the management of language changes in bilingual regions. Additionally, it examines whether problem-solving strategies differ between professionals and students in training, aiming to improve the standard and promote more inclusive and contextually adapted subtitling in multilingual settings.Programa de Doctorat en Llengües Aplicades, Literatura i Traducci
CULTIVANT SOBIRANIA ALIMENTÀRIA A LA CIUTAT: Agricultura urbana, conflictes i reproducció social a Barcelona
No full textEn un context de crisi socioecològica caracteritzat pel canvi climàtic, la degradació ambiental i l'augment de les desigualtats socials, la crisi alimentària emergeix com una de les seves manifestacions més severes, causada per l'agricultura industrial dominant. Les solucions institucionals proposades no han sigut suficients, perquè perpetuen les desigualtats i afavoreixen les grans corporacions agroindustrials. Com a resposta, la sobirania alimentària, desenvolupada pels moviments camperols i indígenes, La Vía Campesina, promou una transformació radical del sistema alimentari, proposant un control directe i democràtic dels sistemes agroalimentaris per part de les comunitats. Aquest moviment s’ha expandit a les ciutats del nord global, amb l’agricultura urbana com una de les seves pràctiques destacades. Tant l’agricultura urbana com les feines de reproducció social, realitzades majoritàriament per dones, han estat històricament subestimades.
La tesi examina com les lluites per la sobirania alimentària a les ciutats del nord global contribueixen a abordar les injustícies socioecològiques, i n’explora els moviments socials que busquen transformar les relacions de poder mitjançant l’agricultura urbana, amb un enfocament especial pel que fa la perspectiva de gènere. Concretament, analitza la relació entre cultivar la ciutat i el desig de canvi socioecològic per transformar les dinàmiques de poder. Els objectius principals són: (1) entendre com l’organització col•lectiva de l’agricultura urbana, com a canvi en les relacions de poder, contribueix a construir la sobirania alimentària, i (2) examinar el paper de les dones i les perspectives feministes en aquest procés.
La recerca inclou dos casos d'estudi a Barcelona: un històric, el de l’agricultura urbana durant la guerra civil espanyola (1936-1939), i un altre d’actual, sobre els projectes d’horts urbans col•lectius. La tesi planteja una mirada històrica per desenvolupar un pensament reflexiu sobre les dificultats, èxits i fracassos en el passat, i per suggerir alternatives que s'ajustin als contextos actuals. S’utilitza un enfocament metodològic mixt, que combina mètodes qualitatius, històrics, etnogràfics i elements quantitatius. La recerca històrica inclou visites a arxius, revisió de documents, fotografies, films i entrevistes amb supervivents de la guerra civil. Per la fase contemporània, s’han aplicat metodologies etnogràfiques i feministes, amb participació en moviments activistes, entrevistes, converses informals i l’anàlisi de documents d’organitzacions; que ha contribuït a enriquir la teoria amb les experiències de l’activisme.
A través de l’elaboració de quatre articles acadèmics, la tesi explica com l'agricultura urbana ha sigut un espai de resistència i reivindicació, amb les dones com a força essencial en la producció i la reproducció social. S’aporten contribucions empíriques i teòriques als estudis de geografia crítica urbana, en especial feminista, d’historiografia socioambiental i d’ecologia política. Es descobreixen les formes com la rereguarda barcelonina cultivava els seus propis aliments, i es revela un aspecte poc conegut d'aquest període. Es contraresta la percepció de l'agricultura urbana com una activitat marginal mostrant-la com una pràctica essencial, sobretot en contextos d'excepcionalitat. Es posa en relleu el paper essencial de les dones com a “forces de reproducció” social als espais urbans i els reptes a què s’enfronten. En l’aspecte teòric, la tesi enriqueix la comprensió de la sobirania alimentària urbana, al vincular-la a l'autogestió col•lectiva i a les teories de la reproducció social.En un contexto de crisis socioecológica caracterizado por el cambio climático, la degradación ambiental y el aumento de las desigualdades sociales, la crisis alimentaria emerge como una de sus más severas manifestaciones, causada por la agricultura industrial dominante. Las soluciones institucionales propuestas no han sido suficientes, ya que perpetúan las desigualdades y favorecen a las grandes corporaciones agroindustriales. Como respuesta, la soberanía alimentaria, desarrollada por los movimientos campesinos e indígenas, La Vía Campesina, promueve una transformación radical del sistema alimentario, proponiendo un control directo y democrático de los sistemas agroalimentarios por parte de las comunidades. Este movimiento se ha expandido a las ciudades del norte global, con la agricultura urbana como una de sus destacadas prácticas. Tanto la agricultura urbana como los trabajos de reproducción social, realizados mayoritariamente por mujeres, han sido históricamente subestimados.
La tesis examina cómo las luchas por la soberanía alimentaria en las ciudades del norte global contribuyen a abordar las injusticias socioecológicas, explorando movimientos sociales que buscan transformar las relaciones de poder mediante la agricultura urbana con un enfoque especial en la perspectiva de género. Concretamente, analiza la relación entre cultivar la ciudad y el deseo de cambio socioecológico para transformar las dinámicas de poder. Los objetivos principales son: (1) entender cómo la organización colectiva de la agricultura urbana contribuye a construir la soberanía alimentaria, y (2) examinar el papel de las mujeres y las perspectivas feministas en este proceso.
La investigación incluye dos casos de estudio en Barcelona: uno histórico, el de la agricultura urbana durante la guerra civil española (1936-1939), y otro actual, sobre los proyectos de huertos urbanos colectivos. La tesis plantea una mirada histórica para desarrollar un pensamiento reflexivo sobre las dificultades, logros y fracasos en el pasado, para sugerir alternativas que se ajusten a los contextos actuales. Se utiliza un enfoque metodológico mixto, combinando métodos cualitativos, históricos, etnográficos y elementos cuantitativos. La investigación histórica incluye visitas a archivos, revisión de documentos, fotografías películas y entrevistas con supervivientes de la guerra civil. Por la fase contemporánea, se han aplicado metodologías etnográficas y feministas, con participación en movimientos activistas, entrevistas, conversaciones informales y el análisis de documentos de organizaciones; que ha contribuïdo a enriquecer la teoria con las experiencias del activismo.
A través de la elaboración de cuatro artículos académicos, la tesis explica cómo la agricultura urbana ha sido un espacio de resistencia y reivindicación, con las mujeres como fuerza esencial en la producción y la reproducción social. Se aportan contribuciones empíricas y teóricas a los estudios de geografía crítica urbana, especialmente feminista, de historiografía socioambiental y de ecología política. Se descubren las formas como la retaguardia barcelonesa cultivaba sus propios alimentos, revelando un aspecto poco conocido de este período. Se contrarresta la percepción de la agricultura urbana como una actividad marginal mostrándola como una práctica essencial, sobre todo en contextos de excepcionalidad. Se pone de relieve el papel esencial de las mujeres como “fuerzas de reproducción” social en los espacios urbanos, y los retos a los que se enfrentan. A nivel teórico, la tesis enriquece la comprensión de la soberanía alimentaria urbana, vinculándola a la autogestión colectiva y a las teorías de la reproducción social.In a context of socio-ecological crisis characterised by climate change, environmental degradation and increasing social inequalities, the food crisis emerges as one of the most severe manifestations, caused by dominant industrial agriculture. The institutional solutions proposed have not been sufficient, as they perpetuate inequalities and favour large agribusiness corporations. In response, food sovereignty, developed by peasant and indigenous movements, La Vía Campesina, promotes a radical transformation of the food system, proposing direct and democratic control of agri-food systems by communities. This movement has expanded to the cities of the global north, with urban agriculture as one of its prominent practices. Both urban agriculture and social reproduction work, mostly carried out by women, have historically been undervalued.
The thesis examines how struggles for food sovereignty in cities of the global north contribute to addressing the socio-ecological injustices, exploring social movements that seek to transform power relations through urban agriculture with a special focus on gender. Specifically, it analyses the relationship between cultivating the city and the desire for socio-ecological change and to transform power dynamics. The main objectives are: 1) to understand how the collective organisation of urban agriculture contributes to building food sovereignty; and 2) to examine the role of women and feminist perspectives in this process.
The research includes two case studies in Barcelona: a historical one, on urban agriculture during the Spanish Civil War (1936-1939), and a current one, on collective urban garden projects. The thesis takes a historical perspective to develop reflective thinking on the difficulties, achievements and failures in the past, in order to suggest alternatives that fit current contexts. A mixed methodological approach is used, combining qualitative, historical and feminist ethnographic and quantitative elements. The historical research includes visits to archives, review of documents, photographs and films, and interviews with survivors of the Civil War. For the contemporary phase, ethnographic and feminist methodologies have been applied, with participation in activist movements, interviews, informal conversations and the analysis of organisational documents, contributing to a theory enriched by the experiences of activists.
Through the elaboration of four academic articles, the thesis explains how urban agriculture has been a space of resistance and reclamation, with women as essential forces in production and social reproduction. Empirical and theoretical contributions are made to critical urban geography, especially feminist, socio-environmental historiography and political ecology. It uncovers the ways in which the Barcelona rearguard grew its own food, revealing a little-known aspect of this period. It counters the perception of urban agriculture as a marginal activity, showing it as an essential practice especially in contexts of crisis. It highlights the essential role of women as social “forces of reproduction” in urban spaces, and the challenges they face. On a theoretical level, the thesis enriches the understanding of urban food sovereignty, linking it to collective self-management and social reproduction theories.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Geografi
The Cost of sybils
No full textThis thesis explores Sybil strategies in decentralized and anonymous systems,
focusing on blockchain technology. Combining blockchain insights with game
theory, mechanism design, and machine learning, the research analyzes Sybil
attacks and their implications. It establishes a theoretical foundation by formalizing
permissionless games and Sybil extension mechanisms and applies machine
learning to detect scams on decentralized exchanges, showcasing automated
methods for identifying Sybil-related activities.
A game-theoretical analysis of Miner Extractable Value (MEV) reveals Sybil
strategies’ impact on transaction ordering and economic outcomes. The research
examines cost-sharing mechanisms for public goods, highlighting vulnerabilities
to Sybil strategies and proposing Sybil-resistant solutions applicable to
blockchain technology.
This thesis enhances our understanding of Sybil strategies and their mitigation
in decentralized systems, offering insights for designing more secure
blockchain networks. It provides a comprehensive framework for analyzing
strategic behaviors in permissionless environments, contributing to efforts to
improve the robustness of decentralized systems against strategic manipulations.El nostre treball explora les estratègies de Sybil en sistemes descentralitzats i
anònims, amb un enfocament en la tecnologia blockchain. Combinant coneixements
de blockchain amb teoria de jocs, disseny de mecanismes i aprenentatge
automàtic, la investigaci´o analitza els atacs Sybil i les seves implicacions.
S’estableix una base teòrica formalitzant jocs sense permís i mecanismes
d’extensió Sybil i s’aplica l’aprenentatge automàtic per detectar estafes
en intercanvis descentralitzats, mostrant mètodes automatitzats per identificar
activitats relacionades amb Sybil.
Una anàlisi de teoria de jocs del Valor Extractable pel Miner (MEV) revela
l’impacte de les estratègies Sybil en l’ordre de les transaccions i els resultats
econòmics. La investigació examina mecanismes de repartiment de costos per
béns públics, destacant vulnerabilitats a les estratègies Sybil i proposant solucions
resistents a Sybil aplicables a la tecnologia blockchain.
Aquesta tesi millora la nostra comprensió de les estratègies Sybil i la seva
mitigació en sistemes descentralitzats, oferint coneixements per dissenyar xarxes
blockchain més segures. Proporciona un marc comprensiu per analitzar comportaments
estratègics en entorns sense permís, contribuint als esfor¸cos per millorar
la robustesa dels sistemes descentralitzats contra manipulacions estratègiques.Programa de Doctorat en Tecnologies de la Informació i les Comunicacion
La conectividad marítima en el occidente mediterráneo durante la República Romana (ss. III-I a.C.)
No full textMaritime connectivity played a pivotal role in the expansion of the Roman Republic in the Western Mediterranean. In this PhD thesis, I aim to address the study of such a connectivity from a multidisciplinary perspective, giving particular attention to several historical issues always understood from a naval standpoint. Accordingly, I have examined some historical events between the 3rd and 1st centuries BC whose maritime nature and connectivity have been overlooked, underestimated, or simply rejected by the scholarship previously tackling these issues.
The Mediterranean -beyond the theoretical approach generally proposed by modern historians- need to be understood for what it is: a vast extension of water holding its own dynamics and feature .
It is precisely such peculiarities many scholars have overlooked but in turn ancient mariners paid special attention to. Although the Mediterranean has been often featured as if holding an uniform character, neither its coastal geography is regular, nor do its winds and currents perform with the same intensity, direction, and regularity across it. Mostly, this may be attributed to a wrong perception probably due to traditional observations recently rejected by recent technological improvements in naval research. Such advantages have made us less dependent on climatic and environmental factors. As a result, nowadays understanding the dynamics of navigation between the 3rd and 1st centuries BC intends to avoid falling into any sort of anachronism.
In the five case studies presented below, we have approached maritime connectivity from a multiscale perspective, understanding maritime routes as dynamic elements of connection, directly conditioned by climatic and geographical factors, as well as by existing naval technology. These connections were articulated through ports becoming nodes that structured a naval network covering the entire Western Mediterranean. Rome's actions, presented in such five chapters, have not been analysed on a micro perspective -focusing the attention on the particular event-, but on macro perspective, to do with the Mediterranean's own connecting capacity, and thus encompassing large-scale connections and interactions. Instead of considering battles and campaigns in isolation, this research aims to provide the reader with an overview in order to better understand the true impact of such actions.
In sum, this compendium of articles and book chapters comprehensively addresses maritime connectivity during the Roman Republic, offering a multifaceted view of how this network decisively influenced Rome's territorial expansionLa connectivitat marítima va jugar un paper fonamental en l'expansió de la República Romana pel Mediterrani Occidental. En aquesta tesi abordarem l'estudi d'aquesta connectivitat des d'una perspectiva multidisciplinària, prestant especial atenció a diverses problemàtiques històriques des d'un prisma naval. Per fer-ho, hem examinat diferents episodis ocorreguts entre els segles III-I a.C. en els quals el caràcter marítim i la connectivitat subjacent havien estat obviats, menyspreats o rebutjats en anteriors interpretacions.
El Mediterrani, més enllà dels conceptes teòrics plantejats pels historiadors moderns, ha de ser entès com el que és: una gran massa d'aigua amb les seves pròpies dinàmiques i característiques . Són precisament aquestes particularitats les que molts estudiosos han passat per alt, però a les quals els mariners de l'antiguitat prestaven especial atenció. Malgrat el caràcter uniforme amb el qual actualment concebem el Mediterrani, ni la geografia costanera és regular, ni els vents ni les corrents actuen amb la mateixa intensitat, direcció o regularitat en tota la seva extensió. Principalment, aquesta percepció és deguda al nostre desconeixement, fruit de la incorporació de millores tecnològiques en matèria naval, les quals ens han fet menys dependents de factors climàtics o ambientals. A causa d'això, resulta fonamental comprendre les dinàmiques pròpies de la navegació entre els segles III-I a.C., evitant així caure en anacronismes.
En els cinc casos d'estudi presentats a continuació, hem abordat la connectivitat marítima des d'una perspectiva multiescalar, entenent les rutes marítimes com a elements dinàmics de connexió, directament condicionades per factors climàtics i geogràfics, així com per la tecnologia naval existent. Aquestes connexions s'articulaven gràcies als ports, els quals actuaven com a nodes que vertebraven una xarxa naval que s'estenia per tot el Mediterrani Occidental. Les accions de Roma, presentades en els cinc capítols, no han estat analitzades des d'un microenfocament, limitades a l'esdeveniment en qüestió, sinó des d'un macroenfocament, a causa de la pròpia capacitat connectora del Mediterrani, abastant connexions i interaccions a gran escala. En lloc de considerar les diferents batalles o campanyes de manera aïllada, era per a nosaltres essencial examinar el panorama global per comprendre el veritable impacte d'aquestes accions.
En resum, aquest compendi aborda de manera integral la connectivitat marítima durant la República Romana, oferint una visió multifacètica de com aquesta xarxa va influir en l'expansió territorial de RomaPrograma de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultur