Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Bringing Transition Metal Dichalcogenides to the Forefront: Advancements in Gas Sensing Beyond Metal Oxides
No full textAquesta tesi demostra la transició dels materials de detecció de gasos des dels òxids metàl·lics semiconductors d'alt consum d'energia cap als dicalcogeniurs de metalls de transició enriquits en vores. La tesi es va planificar per primer entendre el comportament de detecció de gasos dels òxids metàl·lics, especialment el WO3, i posteriorment progressar cap als dicalcogeniurs de metalls de transició. En aquesta tesi, no només vam fer amb èxit la transició des dels òxids metàl·lics sinó que també vam utilitzar dicalcogeniurs de metalls de transició per detectar de manera selectiva diversos gasos tòxics com el NO2 i el NH3. A més, vam aconseguir utilitzar híbrids d'òxids metàl·lics i dicalcogeniurs de metalls de transició per baixar les temperatures de funcionament dels òxids metàl·lics de 300°C a 150°C. Nanofils de WO3 amb morfologia controlada van ser sintetitzats utilitzant AACVD i decorats amb nanopartícules de CeO2 per a la detecció de gasos, mostrant respostes millorades i selectives a l'etanol. Addicionalment, es va desenvolupar una nova tècnica d'APCVD per sintetitzar làmines de WS2 a gran escala en forma de pols, demostrant propietats excepcionals de detecció de NH3. A més a més, es van aconseguir pel·lícules primes híbrides de WS2-grafè per a la detecció d'ultra baix nivell de NO2, amb un límit experimental de detecció (LoD) de 10 ppb. Es va demostrar que la integració de heterojuncions de TMDs i òxids metàl·lics millora la sensibilitat i redueix les temperatures de funcionament per a la detecció de NO2. A més a més, làmines de MoS2 van ser decorades amb nanopartícules de Pd utilitzant AACVD per a una detecció d'hidrogen altament sensible i selectiva. Finalment, en la recerca de dispositius d'autoalimentació, es van fabricar composites de polímers piezoelèctrics de ZnO per a nanogeneradors piezoelèctrics flexibles, amb l'objectiu d'avançar en les tecnologies de recol·lecció d'energia per a l'electrònica portàtil.Esta tesis demuestra la transición de los materiales de detección de gases desde los óxidos metálicos semiconductores de alto consumo de energía hacia los dicalcogeniuros de metales de transición enriquecidos en bordes. La tesis se planificó primero para comprender el comportamiento de detección de gases de los óxidos metálicos, especialmente el WO3, y posteriormente avanzar hacia los dicalcogeniuros de metales de transición. En esta tesis, no solo logramos la transición exitosa desde los óxidos metálicos, sino que también utilizamos dicalcogeniuros de metales de transición para detectar selectivamente varios gases tóxicos como NO2 y NH3. Además, logramos el uso de híbridos de óxidos metálicos y dicalcogeniuros de metales de transición para reducir las temperaturas de operación de los óxidos metálicos de 300°C a 150°C. Se sintetizaron nanocables de WO3 con morfología controlada utilizando AACVD y se decoraron con nanopartículas de CeO2 para la detección de gases, mostrando respuestas mejoradas y selectivas al etanol. Además, se desarrolló una nueva técnica de APCVD para sintetizar láminas de WS2 a gran escala en forma de polvo, demostrando propiedades excepcionales de detección de NH3. Además, se lograron películas delgadas híbridas de WS2-grafeno para la detección ultra baja de NO2, con un límite experimental de detección (LoD) de 10 ppb. Se demostró que la integración de heterojunciones de TMDs y óxidos metálicos mejora la sensibilidad y reduce las temperaturas de operación para la detección de NO2. Además, se decoraron láminas de MoS2 con nanopartículas de Pd utilizando AACVD para una detección altamente sensible y selectiva de hidrógeno. Finalmente, en busca de dispositivos de autoalimentación, se fabricaron compuestos de polímeros piezoeléctricos de ZnO para nanogeneradores piezoeléctricos flexibles, con el objetivo de avanzar en las tecnologías de recolección de energía para la electrónica vestible.This thesis demonstrates the transition of gas sensing materials from high-power-consuming semiconductor metal oxides to edge-enriched transition metal dichalcogenides. The thesis was planned to first understand the gas sensing behavior of metal oxides, especially WO3, and subsequently progress towards transition metal dichalcogenides. In this thesis, we not only successfully transitioned from metal oxides but also utilized transition metal dichalcogenides in selectively detecting various toxic gases like NO2 and NH3. Moreover, we accomplished the use of hybrids of metal oxides and transition metal dichalcogenides to lower the operating temperatures of the metal oxides from 300°C to 150°C. WO3 nanowires with controlled morphology were synthesized using AACVD and decorated with CeO2 nanoparticles for gas sensing, showing enhanced and selective responses to ethanol. Additionally, a novel APCVD technique was developed to synthesize large-scale WS2 sheets in powder form, demonstrating exceptional NH3 sensing properties. Furthermore, WS2-graphene hybrid thin films for ultra-low NO2 detection, with an experimental limit of detection (LoD) of 10 ppb, were achieved. Integrating heterojunctions of TMDs and metal oxides were demonstrated to enhance sensitivity and reduce operating temperatures for NO2 sensing. Moreover, MoS2 sheets were decorated with Pd nanoparticles using AACVD for highly sensitive and selective hydrogen detection. Finally, in pursuit of self-powering devices, ZnO-piezoelectric polymer composites were fabricated for flexible piezoelectric nanogenerators, aiming to advance energy harvesting technologies for wearable electronics
Las peticiones sacerdotales en el Egipto helenístico (332-30 BCE)
No full textDesde una perspectiva material y sociológica, esta tesis estudia la conexión entre sacerdotes y peticiones en el Egipto helenístico. Se analiza el lenguaje visual de las peticiones producidas por sacerdotes, observando las decisiones estéticas en cuanto a formato, márgenes y disposición del texto que los escribas implementaban a la hora de redactarlas, y se contrasta con la materialidad de peticiones no sacerdotales. Se examina también el contenido de las peticiones, observando en detalle los remitentes, los destinatarios y las problemáticas planteadas en estos documentos. Finalmente, se propone la figura del “sacerdote-escriba” y se examina en relación con la competencia de los sacerdotes en la producción escribal y con el grado de influencia que tuvo este grupo en su desarrollo durante el Egipto ptolemaico.From a material and sociological perspective, this thesis studies the connection between priests and petitions in Hellenistic Egypt. It analyzes the visual language of petitions produced by priests, observing the aesthetic decisions in regards to format, margins and layout that scribes implemented when drafting them, and contrasting it with the materiality of non-priestly petitions. Their contents are also examined, exploring in detail the senders, the addressees and the issues raised in these documents. Finally, it proposes the figure of the “priest-scribe” and examines its relationship with the competence of the priests in scribal production and the degree of influence that this group had in its development during Ptolemaic Egypt.Programa de Doctorat en Històri
Food safety evaluation and management approaches in dry-cured meat products
No full textThis doctoral thesis focuses on the study of the behavior of foodborne pathogens during the production process and/or storage of dry-cured meat products, including chicken-based fermented sausages and pork dry-cured ham. Several processing and preservation strategies were evaluated to improve microbiological safety, applying experimental and modelling approaches of emerging use for food safety assessment and management at industrial level.
An exhaustive literature review of available predictive models has been carried out to evaluate the behaviour of different foodborne pathogens during fermentation, maturation and/or storage applicable to dry-cured meat products. Most consider temperature as the main factor and some also include pH and aw. In the case of fermented sausages, predictive models that combine gamma and lambda concepts, depending on temperature, pH, aw and lactic acid concentration, would be the most appropriate, since they allow simulation of the possible growth of Listeria monocytogenes and Salmonella spp. in the early stages of fermentation and its subsequent inactivation, as observed in experimental trials. In the case of dry-cured ham, according to growth/non-growth boundary models, the physicochemical characteristics of most commercial products would favour the growth of Staphylococcus aureus with a probability greater than 10% at storage temperatures > 15 ºC, although no model was found to assess the impact of different packaging systemsLa present tesi doctoral es centra en l'estudi del comportament de patògens transmesos pels aliments durant l’elaboració i/o emmagatzematge de productes carnis crus curat-madurats, incloent embotits fermentats a base de pollastre i pernil curat de porc. Es van avaluar diverses estratègies de processament i conservació per millorar la seguretat microbiològica, aplicant enfocaments experimentals i de modelització d'ús emergent per a l'avaluació i gestió de la seguretat alimentària a nivell industrial.
Es va realitzar una revisió bibliogràfica exhaustiva dels models predictius disponibles per avaluar el comportament de diferents patògens transmesos pels aliments durant la fermentació, maduració i/o emmagatzematge de productes carnis crus curats. La majoria consideren la temperatura com el principal factor i en alguns també s’inclouen el pH i l’aw. En el cas dels embotits fermentats, els models predictius que combinen els conceptes gamma i lambda, en funció de la temperatura, el pH, l'aw i la concentració d'àcid làctic, serien els més adequats, ja que permeten captar el possible creixement de Listeria monocytogenes i Salmonella spp. en les primeres etapes de la fermentació i la seva posterior inactivació, tal com es va observar en assajos experimentals. En el cas de pernil curat, d'acord amb els models de límits creixement/no creixement, les característiques fisicoquímiques de la majoria de productes comercials afavoririen el creixement de Staphylococcus aureus amb una probabilitat superior al 10 % a temperatures de conservació >15 ºC, encara que no es va trobar cap model per avaluar l'impacte de diferents sistemes d’envasatPrograma de Doctorat en Tecnologi
Role of polycomb-like proteins in mouse embryonic stem cell differentiation
No full textPolycomb repressive complex (PRC) 2 is one of the key regulators of the
transcriptional programs, it maintains stem cell properties and guides cell lineage
specification. It is a multiprotein complex formed by a core and the associated factors
that are assembled and dynamically expressed in a cell type-specific manner.
Although extensive studies have elucidated the role and composition of PRC2 in
mouse embryonic stem cells (ESCs), little is known about its architecture and function
during cellular differentiation. Polycomb-Like proteins (PCLs) are three mutually
exclusive accessory factors of PRC2, crucial for chromatin recruitment of the complex.
This thesis aims to characterise the role of PCLs during ESCs differentiation into
mesodermal embryoid bodies (mesoEBs), pinpointing the essential MTF2 protein
timeframe to address its molecular functions during this cellular fate transition.El complejo de represión Polycomb (PRC) 2 es uno de los reguladores clave de los
programas de transcripción, mantiene las propiedades de las células madre y guía la
especificación de la línea celular. Es un complejo multiproteico formado por un núcleo
y los factores asociados que se ensamblan y expresan dinámicamente al nucleo de
manera específica a cada tipo celular. A pesar de que estudios extensos han
dilucidado el papel y la composición del PRC2 en las células madre embrionarias de
ratón (ESCs), se sabe poco sobre su arquitectura y función durante la diferenciación
celular. Las proteines Polycomb-Like (PCLs) son tres factores accesorios
mutuamente exclusivos de PRC2, cruciales para el reclutamiento a la cromatina del
complejo. Esta tesis tiene como objetivo caracterizar el papel de las PCLs durante la
diferenciación de las células madre embrionarias (ESCs) en embryoid bodies
mesodérmicos (mesoEBs), identificando el período esencial de la proteína MTF2 para
abordar sus funciones moleculares durante esta transición en el destino celular.Programa de Doctorat en Biomedicin
Design, management, and simulation of mixed station-based and free-floating vehicle-sharing systems
No full textTesi amb menció de Doctorat Internacional(English) This thesis provides tools, based on mathematical modelling, for the analysis, optimization and simulation, of vehicle-sharing systems. The thesis addresses various implementation levels of such systems, from their planning and design to their operational management.
Specifically, the problems addressed can be grouped into two blocks. The first block focuses on the strategical design of vehicle-sharing systems. This is, the long-term planning and the sizing of the fundamental elements of the system, namely: the fleet size, the required infrastructure, and the personnel. The second block, analyzes the day-to-day operational problems of systems already in operation and whose main design characteristics are known. Specifically, the optimization problem in the repositioning task assignment, is addressed.
The thesis develops solutions for the aforementioned problems trying to find an adequate balance between the mathematical complexity of the models and the level of detail and accuracy of the solutions. Parsimonious solutions are sought, aiming at facilitating its implementation in real systems with limited resources. Parsimonious models require modelling simplifications. This is the price to pay when modelling complex and advanced systems. This modelling philosophy has guided the most significant contribution of this thesis: the design and optimization models depicting mixed vehicle-sharing systems, with both free-floating and station-based layouts working simultaneously and complementing each other. The modelling of such systems represents an important milestone in the research on the strategical planning of vehicle-sharing systems.
For the strategical design problem, simplification has been achieved by using the method of continuous approximations. This allows the estimation of the costs and the causal effects of the decision variables in the system, without the need to solve computationally costly models. This simplification has provided sufficiently accurate and robust results, and has also allowed the development of a hitherto unexplored model for mixed vehicle-sharing systems, in which free-floating and vehicles in stations are used indistinctly. The optimization of this model and its subsequent analysis of results tells us under which circumstances it is more convenient to opt for a free-floating configuration, for a station-based one, or for a mixed system.
Regarding the day-to-day operational problems in the second block of the thesis, simplification is achieved by avoiding the common optimal routing solutions, based on mixed integer linear programming models. The proposed approach in the thesis is based on the optimal real-time pairwise matching of tasks to resources. The idea is to obtain a strategy less dependent on demand forecasts, since the assignment occurs in real time. This avoids the estimation of the future vehicle inventory level at stations. Results obtained by simulation show that the real-time optimal pairwise assignment strategy generally works better, unless the accuracy of the predictions is extremely high, which typically is unlikely. These results have been obtained thanks to the ad-hoc development of an agent-based simulator for vehicle-sharing systems, able to emulate the complex operation of mixed systems, with vehicles both free-floating and in stations, including the possibility of using electric vehicles. The simulator also allows to establish different priority levels for repositioning operations (e.g. recharging and relocation). The development of this simulator culminates the second block of the thesis.
With all this, the thesis presents a complete framework of tools which will help in the optimal design and operation of mixed vehicle-sharing systems, being the first time that this kind of systems are addressed at this level in the academic literature.(Català) Aquesta tesi proveeix d'eines, basades en la modelització matemàtica, per a l'anàlisi, optimització i simulació de sistemes de vehicles compartits. La tesi tracta diversos nivells d'implementació d'aquests sistemes, des de la seva fase de planificació i disseny fins a la seva gestió operativa.
Concretament, els problemes tractats es poden agrupar en dos blocs. El primer bloc posa focus en el disseny estratègic de sistemes de vehicle compartit. És a dir, la planificació a llarg termini i dimensionament dels seus elements fonamentals: flota, infraestructura, i personal. El segon bloc considera els problemes operacionals del dia a dia de sistemes ja posats en funcionament i els principals elements del qual són coneguts. Específicament, es tracta el problema de l'assignació òptima de tasques de reposicionament.
La tesi desenvolupa solucions per als problemes esmentats tractant de trobar un equilibri adequat entre la complexitat matemàtica del model i el nivell de detall i encert de les solucions. Per a trobar aquestes solucions, s'han utilitzat models parsimoniosos amb l'objectiu de facilitar la seva implementació en sistemes reals amb recursos limitats. Els models parsimoniosos requereixen simplificacions com a preu a pagar al modelitzar sistemes complexos i avançats. Però a canvi aquesta filosofia de modelització ha guiat cap a la contribució més significativa de la tesi: la introducció de models de disseny i optimització per a sistemes mixtos de vehicles compartits, en els quals es contemplen tant vehicles de flota lliure com en estacions i que funcionen indistintament i es complementen. La modelització d'aquests sistemes mixtos suposa un important assoliment en la recerca de la planificació estratègica de sistemes de vehicles compartits.
Per al cas de l'optimització del disseny estratègic del sistema, la simplificació s'ha aconseguit implementant la metodologia de les aproximacions contínues. Això permet l'estimació del cost i efectes de les variables de decisió del sistema sense necessitat de resoldre models computacionalment costosos. Aquesta simplificació ha ofert resultats prou exactes i robustos, i a més ens ha permès desenvolupar un model de disseny fins ara inexplorat per a sistemes mixtos de vehicle compartit, en el qual vehicles de flota lliure i en estacions s'usen indistintament. L'optimització d'aquest model i la seva posterior anàlisi de resultats ens indica sota quines circumstàncies és més convenient optar per un sistema de flota lliure, amb estacions, o mixt.
Respecte als problemes d'operativa diària del segon bloc de la tesi, la simplificació s'aconsegueix evitant les solucions comunes d'optimització de rutes basades en models de programació mixta lineal i sencera. La solució proposada en la tesi es basi en canvi en l'aparellament òptim en temps real de tasques i recursos. La idea és obtenir una estratègia menys dependent de les prediccions de demanda. Això evita la necessitat d'estimar el nivell d'inventari de les estacions a futur. Els resultats obtinguts mitjançant simulació mostren que l'estratègia d'aparellament òptim funciona millor per regla general, tret que l'encert de les prediccions sigui altíssim, la qual cosa és poc freqüent. Aquests resultats han estat obtinguts gràcies al desenvolupament ad hoc d'un simulador basat en agents de sistemes de vehicle compartit, capaç d'emular les operacions complexes dels sistemes mixtos, i incloent la possibilitat d'usar vehicles elèctrics. El simulador també ha permès establir diferents nivells de prioritat per a les operacions de reposicionament (p. ex. recàrrega i recol·locació). Aquest simulador culmina el segon bloc de la tesi.
Amb tot això, aquesta tesi presenta un marc complet d'eines que ajudaran en l'optimització del disseny i operació de sistemes mixtos de vehicles compartits, sent la primera vegada que aquest tipus de sistemes són tractats a aquest nivell en la literatura acadèmica.(Español) Esta tesis provee de herramientas, basadas en la modelización matemática, para el análisis, optimización y simulación de sistemas de vehículos compartidos. La tesis trata varios niveles de implementación de estos sistemas, desde su fase de planificación y diseño hasta su gestión operativa.
Concretamente, los problemas tratados se pueden agrupar en dos bloques. El primer bloque pone foco en el diseño estratégico de sistemas de vehículo compartido. Es decir, la planificación a largo plazo y dimensionamiento de sus elementos fundamentales: flota, infraestructura, y personal. El segundo bloque considera los problemas operacionales del día a día de sistemas ya puestos en funcionamiento y cuyos principales elementos son conocidos. Específicamente, se trata el problema de la asignación óptima de tareas de reposicionamiento.
La tesis desarrolla soluciones para los problemas mencionados tratando de encontrar un equilibrio adecuado entre la complejidad matemática del modelo y el nivel de detalle y acierto de las soluciones. Se han utilizado modelos parsimoniosos con el objetivo de facilitar su implementación en sistemas reales con recursos limitados. Los modelos parsimoniosos requieren simplificaciones como precio a pagar al modelizar sistemas complejos y avanzados. Pero a cambio esta filosofía de modelización ha guiado hacia la contribución más significativa de la tesis: la introducción de modelos de diseño y optimización para sistemas mixtos de vehículos compartidos, en los cuales se contemplan tanto vehículos de flota libre como en estaciones y que funcionan indistintamente y se complementan. La modelización de estos sistemas mixtos supone un importante logro en la investigación de la planificación estratégica de sistemas de vehículos compartidos.
En cuanto al diseño estratégico del sistema, la simplificación se ha conseguido implementando la metodología de las aproximaciones continuas. Esto permite la estimación del coste y efectos de las variables de decisión del sistema sin necesidad de resolver modelos computacionalmente costosos. Esta simplificación ha ofrecido resultados suficientemente exactos y robustos, y además nos ha permitido desarrollar un modelo de diseño hasta ahora inexplorado para sistemas mixtos de vehículo compartido, en el que vehículos de flota libre y en estaciones se usan indistintamente. La optimización de ese modelo y su posterior análisis de resultados nos indica bajo qué circunstancias es más conveniente optar por un sistema de flota libre, con estaciones, o mixto.
Con respecto a los problemas de operativa diaria del segundo bloque de la tesis, la simplificación se consigue evitando las soluciones comunes de optimización de rutas basadas en modelos de programación mixta lineal i entera. La solución propuesta en la tesis se basa en el emparejamiento óptimo en tiempo real de tareas y recursos. La idea es obtener una estrategia menos dependiente de las predicciones de demanda. Esto evita la estimación del nivel de inventario de las estaciones a futuro. Los resultados obtenidos mediante simulación muestran que la estrategia de emparejamiento óptimo funciona mejor por regla general, salvo que el acierto de las predicciones sea altísimo, lo cual es poco frecuente. Estos resultados han sido obtenidos gracias al desarrollo ad-hoc de un simulador basado en agentes de sistemas de vehículo compartido, capaz de emular las operaciones complejas de los sistemas mixtos, e incluyendo la posibilidad de usar vehículos eléctricos. El simulador también ha permitido establecer distintos niveles de prioridad para las operaciones de reposicionamiento (p.ej. recarga y recolocación). Este simulador culmina el segundo bloque de la tesis.
Con todo esto, esta tesis presenta un marco completo de herramientas que ayudarán en la optimización del diseño y operación de sistemas mixtos de vehículos compartidos, siendo la primera vez que este tipo de sistemas son tratados a este nivel en la literatura académica.DOCTORAT EN ENGINYERIA CIVIL (Pla 2012
Anàlisi d'esdeveniments docents en pràctiques indagadores per a la millora del desenvolupament professional de l’estudiantat del grau d'Educació Primària Dual
No full textEstudis de l’última dècada evidencien que la indagació científica té una presència incipient a l’Educació Primària, fet que proporciona escasses oportunitats pràctiques d’aprenentatge per als Docents en Formació Inicial (DFI). A més a més, alguns autors han manifestat les dificultats dels DFI en la implementació de la indagació científica a les aules escolars. En els darrers anys, la literatura ha proposat l’ús del vídeo com a una estratègia formativa eficaç per la formació dels futurs mestres, també en l’ensenyament de les ciències experimentals.
L’interès principal de què parteix la present tesi doctoral per compendi de publicacions és promoure la indagació científica en els DFI dual a través del disseny, la implementació i l’anàlisi d’un procés formatiu basat en l’anàlisi en vídeo. L’experimentació d’aquest procés formatiu amb eines tecnològiques s’aborda a partir d’un estudi quasi experimental, amb un grup experimental, que participa del procés formatiu amb anàlisi de vídeo, i un grup de control, que segueix un procés formatiu sense l’ús de vídeos. A través d’una metodologia mixta, s’estudia si el procés formatiu promou la comprensió i la implementació de les habilitats científiques en la pràctica docent d’indagació científica dels DFI.
Els resultats de l'aplicació de la Rúbrica d'Observació Tsang-Hester Revisada de Quinze Ítems (FIR-THOR) van confirmar la validesa i fiabilitat de l’instrument per avaluar les tres dimensions de l’ensenyament, l’Avaluació, la Gestió de l’aula i la Instrucció, mitjançant enregistraments de vídeo. D’altra banda, els resultats globals dels estudis empírics que conformen la tesi confirmen que el procés formatiu, centrat en l’anàlisi de vídeo, promou el coneixement de la indagació, així com la comprensió de les habilitats científiques que implica i la implementació d’aquestes en la pràctica docent dels DFI. Específicament, l’estudi suggereix una funció modeladora del vídeo, tot fomentant la
transferibilitat d’esdeveniments docents a l'aula escolar.
Aquesta tesi ha permès ampliar la literatura existent sobre les possibilitats i beneficis de l’anàlisi de vídeo en la pràctica docent, aplicada en l’àmbit de la didàctica de les ciències. L’estratègia didàctica emprada dona suport a la formació inicial de mestres per afavorir el desenvolupament d’indagacions i de les habilitats científiques implicades en les aules d’Educació Primària.Estudios de la última década evidencian que la indagación científica tiene una incipiente presencia en la Educación Primaria, lo que proporciona escasas oportunidades prácticas de aprendizaje para los Docentes en Formación Inicial (DFI). Además, algunos autores han manifestado las dificultades de los DFI en la implementación de la indagación científica en las aulas escolares. En los últimos años, la literatura ha propuesto el uso del vídeo como una estrategia formativa eficaz para la formación de los futuros maestros, también en la enseñanza de las ciencias experimentales.
El interés principal del que parte la presente tesis doctoral por compendio de publicaciones es promover la indagación científica en los DFI dual a través del diseño, la implementación y el análisis de un proceso formativo basado en el análisis en vídeo. La experimentación de este proceso formativo con herramientas tecnológicas se aborda a partir de un estudio casi experimental, con un grupo experimental, que participa del proceso formativo con análisis de vídeo, y un grupo de control, que sigue un proceso formativo sin el uso de vídeos. A través de una metodología mixta, se estudia si el proceso formativo promueve la comprensión y la implementación de las habilidades científicas en la práctica docente de indagación científica de los DFI.
Los resultados de la aplicación de la Rúbrica de Observación Tsang-Hester Revisada de Quince Ítems (FIR-THOR) confirmaron la validez y fiabilidad del instrumento para evaluar las tres dimensiones de la enseñanza, la Evaluación, la Gestión del aula y la Instrucción, mediante grabaciones de vídeo. Por otra parte, los resultados globales de los estudios empíricos que conforman la tesis confirman que el proceso formativo, centrado en el análisis de vídeo, promueve el conocimiento de la indagación, así como la comprensión de las habilidades científicas que implica y la implementación de éstas en la práctica docente de los DFI. Específicamente, el estudio sugiere una función modeladora del vídeo, fomentando la transferibilidad de eventos docentes al aula escolar.
Esta tesis ha permitido ampliar la literatura existente sobre las posibilidades y beneficios del análisis de vídeo en la práctica docente, aplicada en el ámbito de la didáctica de las ciencias. La estrategia didáctica empleada apoya la formación inicial de maestros para favorecer el desarrollo de indagaciones y de las habilidades científicas implicadas en las aulas de Educación Primaria.Studies over the last decade show that scientific inquiry has an incipient presence in Primary Education, which provides few practical learning opportunities for preservice teachers (DFI). In addition, some authors have reported difficulties for DFIs in implementing scientific inquiry in school classrooms. In recent years, the literature has proposed the use of video as an effective training strategy for the education of prospective teachers, also in the instruction of experimental sciences.
The main interest of this dissertation is to promote scientific inquiry in DFIs in a dual system through the design, implementation and analysis of a training process based on video analysis. The experimentation of this training process with technological tools is approached from a quasi-experimental study, with an experimental group, which participates in the training process with video analysis, and a control group, which follows a training process without the use of videos. Using a mixed methodology, it is studied whether the training process promotes the knowledge and implementation of scientific skills in the DFIs' scientific inquiry teaching practices.
The results of the application of the Fifteen Items Revised Tsang-Hester Observation Rubric (FIR-THOR) confirmed the validity and reliability of the instrument for assessing the three dimensions of teaching, Assessment, Classroom Management, and Instruction, using video recordings. On the other hand, the overall results of the empirical studies that conform the thesis confirm that the formative process, centred on video analysis, promotes the knowledge of inquiry, as well as the understanding of the scientific skills involved and the implementation of these in the DFIs’ teaching practice. Specifically, the study suggests a modelling function of video, fostering the transferability of teaching events to the school classroom.
This thesis has expanded the existing literature on the possibilities and benefits of video analysis in teaching practice, applied in the field of science education. The didactic strategy used supports the initial training of teachers to favour the development of the scientific inquiry and the skills involved in primary school classrooms
La reproducción, y alguna transformación, de las desigualdades de género y clase social en Internet: un análisis interseccional en mujeres usuarias de programas de inclusión digital
Get PDFLa tesis doctoral tiene el objetivo de conocer los significados del uso de internet y sus implicaciones, respecto a las desigualdades de género y clase social, para las mujeres adultas que han participado en programas de inclusión digital. La aproximación teórica que orienta la investigación es la combinación de la perspectiva feminista interseccional que tiene en cuenta tanto las desigualdades estructurales como aquellas que exploran la normativización de las subjetividades en las mujeres. El desarrollo metodológico, basado en una aproximación cualitativa, ha constado de dos fases. Una primera fase exploratoria de aproximación al campo de análisis, concretamente al marco de los programas de inclusión digital; y una segunda fase de trabajo de campo, en el que han participado 49 mujeres y se ha realizado a partir de entrevistas episódicas sociobiográficas y grupos de discusión. Los resultados muestran que aunque la inclusión digital de las mujeres haya supuesto la reducción de la brecha digital identitaria, las desigualdades relacionadas con los aspectos más estructurales, tanto de clase como de género, persisten, se reproducen en el uso de internet y su resultado, e incluso se amplían. Ello nos lleva a una reformulación de las políticas digitales basadas en una ciudadanía digital feminista interseccional.This doctoral thesis aims to understand the meanings of Internet use and its implications regarding gender and social class inequalities for adult women who have participated in digital inclusion programs. The theoretical perspective guiding the research is a combination of the intersectional feminist perspective that considers both structural inequalities and those that explore the normatization of subjectivities in women. The methodological development, based on a qualitative approach, consisted of two phases. A first exploratory phase considered the field of analysis, specifically the framework of digital inclusion programs, and a second phase of field work involving 49 women was carried out using episodic socio-biographical interviews and discussion groups. The results show that, although the digital inclusion of women has reduced the digital identity divide, inequalities related to the most structural aspects of both class and gender persist, are reproduced in the use of the Internet and the results, and even expand. This leads us to suggest a reformulation of digital policies that takes into account the intersectional feminist perspective.La tesi doctoral té l'objectiu de conèixer els significats de l'ús d'internet i les seves implicacions, respecte a les desigualtats de gènere i classe social, per a les dones adultes que han participat en programes d'inclusió digital. La perspectiva teòrica que orienta la investigació és la combinació de la perspectiva feminista interseccional que té en compte tant les desigualtats estructurals com les que exploren la normativització de les subjectivitats en les dones. El desenvolupament metodològic, basat en una aproximació metodològica qualitativa, ha constat de dues fases. Una primera fase exploratòria d'aproximació al camp d'anàlisi, concretament al marc dels programes d'inclusió digital; i una segona fase de treball de camp, en el qual han participat 49 dones i s’ha realitzat a partir d’entrevistes episòdiques sociobiogràfiques i de grups de discussió. Els resultats mostren que, encara que la inclusió digital de les dones hagi suposat la reducció de la bretxa digital identitària, les desigualtats que tenen a veure amb els aspectes més estructurals, tant de classe com de gènere, persisteixen, es reprodueixen en l'ús d'internet i el seu resultat, i fins i tot s'amplien. Tot això ens porta a una reformulació de les polítiques digitals basades en una ciutadania digital feminista interseccional
Study of strabismus causes and management: the efficacy of vision therapy in the treatment of central stabismus
No full text(English) Strabismus is a deviation of the visual axes that prevents bifoveal fixation. It is a relatively common condition that affects between 2-6% of the population. The presentation of strabismus can vary greatly from one person to another, as it can differ in the direction of the deviation, its magnitude, whether it is constant or intermittent, unilateral or alternating, concomitant or incomitant, among others. Furthermore, ocular deviation can coexist with equally diverse sensory adaptations. The wide range of forms that strabismus can take suggests that it is not a single entity, but rather a possible consequence of multiple underlying conditions.
The causes of strabismus can arise from problems in any of the structures involved in vision and oculomotor control. From the eye and its annexes, peripheral origin, to alterations in the brain, central origin. Strabismus of peripheral origin is generally well-defined but is the least frequent. It is usually caused by problems in the orbit, the extraocular muscles (EOMs), or their innervations, either due to genetic alterations or acquired defects. Most cases of strabismus remain poorly understood, and it is believed that their causes have a central origin: the result of abnormal development of the neural networks involved in the visual and oculomotor systems.
The treatment of strabismus is traditionally based on optical correction, observation, and/or surgery of the extraocular muscles. When the deviation persists, eye surgery is the primary treatment option. Although it is a procedure frequently performed in ophthalmic practice, it continues to be debated regarding which surgical procedure is the most effective and what is the optimal age for intervention. Moreover, the criteria for a successful outcome in EOM surgery vary greatly between studies. An alternative treatment option for strabismus is visual therapy, a series of sequential and progressively more challenging exercises designed to improve binocular control and fusion. Visual therapy is used in the treatment of visual dysfunctions. However, scientific evidence supporting its use in strabismus is limited.
The main objective of this thesis is to shed light on the causes of strabismus and its relationship with treatment. To do this, we conducted a narrative review on the etiology of concomitant strabismus, where we concluded that most evidence points to a central cause rather than a peripheral one, meaning without significant alterations of the EOMs. We also conducted a review on the success of surgery and whether the causes of strabismus are considered in the surgical treatment of intermittent exotropia. The conclusions of this study are that the causes are not considered, and the criteria for surgical success vary greatly between studies, being almost exclusively based on motor aspects, overlooking sensory aspects. The third study consists of the clinical case of a patient with recurrent infantile esotropia who had undergone six EOM surgeries as a child and was successfully treated with visual therapy in adulthood. Finally, we designed a pilot program aimed at helping visual health professionals in decision-making regarding the management of patients with strabismus. The program takes into account the data collected during the visual examination, both in optometric tests and anamnesis, and based on that, provides information on the pros and cons of different treatment alternatives, the expected prognosis if opting for visual therapy, and offers ideas for exercises and tips for performing visual therapy.(Català) L’estrabisme és una desviació dels eixos visuals que impedeix la fixació bifoveal. És una condició relativament comuna que afecta entre el 2-6% de la població. La presentació de l’estrabisme pot variar molt d’una persona a una altra, ja que pot diferir en la direcció de la desviació, la magnitud, si és constant o intermitent, si és unilateral o alternant, o si és comitant o incomitant, entre d'altres. A més a més, la desviació ocular pot coexistir amb adaptacions sensorials igualment diverses. L'ampli ventall de formes que pot adoptar l'estrabisme suggereix que no és una única entitat, sinó una possible conseqüència de múltiples condicions subjacents.
Les causes de l'estrabisme poden sorgir de problemes en qualsevol de les estructures implicades en la visió i el control oculomotor. Des de l’ull i els seus annexos, orígen perifèric, fins a alteracions al cervell, orígen central. L'estrabisme d'origen perifèric està generalment ben definit però és el menys freqüent. Sol ser provocat per problemes a l'òrbita, els músculs extraoculars (MEOs) o les seves innervacions, ja sigui per alteracions genètiques o degut a defectes adquirits. La majoria dels casos d'estrabisme continuen sent poc compresos, i es creu que les seves causes tenen un origen central: conseqüència d'un desenvolupament anòmal de les xarxes neuronals implicades en els sistemes visual i oculomotor.
El tractament de l’estrabisme es basa tradicionalment en la correcció òptica, l'observació i/o la cirurgia dels músculs extraoculars. Quan la desviació persisteix, la cirurgia ocular és la principal opció de tractament. Tot i ser un procediment freqüentment realitzaten la pràctica oftalmològica, continua sent objecte de debat pel que fa a quin és el procediment quirúrgic més eficaç i quina és l’edat òptima per la intervenció. A més, els criteris per a un resultat exitós en la cirurgia dels MEOs varien molt entre estudis. Una opció de tractament alternativa per a l’estrabisme és la teràpia visual, una sèrie d'exercicis seqüencials i progressivament més difícils dissenyats per millorar el control binocular i la fusió. La teràpia visual s’utilitza en el tractament de disfuncions visuals. No obstant això, l’evidència científica que recolza el seu ús en l’estrabisme és escassa.
L’objectiu principal d’aquesta tesi és aportar llum sobre les causes de l'estrabisme i la seva relació amb el tractament. Per fer-ho hem dut a terme una revisió narrativa sobre l'etiologia de l'estrabisme comitant, on hem pogut concloure que la majoria d'indicis apunten a una causa central i no perifèrica, és a dir, sense alteracions significatives dels MEOs. També hem dut a terme una revisió sistemàtica sobre l'èxit de la cirurgia i si es tenen en compte les causes de l'estrabisme en el tractament quirúrgic de l'exotropia intermitent. Les conclusions d'aquest estudi són que les causes no es tenen en compte i que els criteris d'exit de la cirurgia són molt variables entre estudis i gairebé exclusivament basats en aspectes motors, passant per alt aspectes sensorials. El tercer estudi consisteix en el cas clínic d’un pacient amb endotropia infantil recurrent que havia estat sotmès a sis cirurgies dels MEOs quan era petit i que ha sigut tractat amb èxit amb teràpia visual en l'edat adulta. Finalment, hem dissenyat un programa informàtic pilot destinat a ajudar els professionals de la salut visual en la presa de decisions pel que fa a la gestió dels pacients amb estrabisme. El programa té en compte les dades recollides en l'examen visual, tant en les proves optomètriques com en l'anamnesis i, a partir d'aquí, informa sobre els pros i els contres de les diferents alternatives de tractament i el pronòstic esperat en cas d'optar per teràpia visual. Tanmateix, ofereix idees d'exercicis i consells per la realització de la teràpia visual.(Español) El estrabismo es una desviación de los ejes visuales que impide la fijación bifoveal. Es una condición relativamente común que afecta entre el 2-6% de la población. La presentación del estrabismo puede variar mucho de una persona a otra, ya que puede diferir en la dirección de la desviación, la magnitud, si es constante o intermitente, si es unilateral o alternante, si es concomitante o incomitante, entre otros. Además, la desviación ocular puede coexistir con adaptaciones sensoriales igualmente diversas. El amplio abanico de formas que puede adoptar el estrabismo sugiere que no es una única entidad, sino una posible consecuencia de múltiples condiciones subyacentes.
Las causas del estrabismo pueden surgir de problemas en cualquiera de las estructuras implicadas en la visión y el control oculomotor. Desde el ojo y sus anexos, origen periférico, hasta alteraciones en el cerebro, origen central. El estrabismo de origen periférico está generalmente bien definido, pero es el menos frecuente. Suele ser provocado por problemas en la órbita, los músculos extraoculares (MEOs) o sus inervaciones. Ya sea por alteraciones genéticas o debido a defectos adquiridos. La mayoría de los casos de estrabismo siguen siendo poco comprendidos, y se cree que sus causas tienen un origen central: consecuencia de un desarrollo anómalo de las redes neuronales implicadas en los sistemas visual y oculomotor.
El tratamiento del estrabismo se basa tradicionalmente en la corrección óptica, la observación y/o la cirugía de los músculos extraoculares. Cuando la desviación persiste, la cirugía ocular es la principal opción de tratamiento. Aunque es un procedimiento realizado con frecuencia en la práctica oftalmológica, sigue siendo objeto de debate en cuanto a cuál es el procedimiento quirúrgico más eficaz y cuál es la edad óptima para la intervención. Además, los criterios para un resultado exitoso en la cirugía de los MEOs varían mucho entre los estudios. Una opción de tratamiento alternativa para el estrabismo es la terapia visual, una serie de ejercicios secuenciales y progresivamente más difíciles diseñados para mejorar el control binocular y la fusión. La terapia visual se utiliza en el tratamiento de disfunciones visuales. Sin embargo, la evidencia científica que respalda su uso en el estrabismo es escasa.
El objetivo principal de esta tesis es arrojar luz sobre las causas del estrabismo y su relación con el tratamiento. Para ello, hemos realizado una revisión narrativa sobre la etiología del estrabismo concomitante, donde hemos podido concluir que la mayoría de los indicios apuntan a una causa central y no periférica, es decir, sin alteraciones significativas de los MEOs. También hemos llevado a cabo una revisión sobre el éxito de la cirugía y si se tienen en cuenta las causas del estrabismo en el tratamiento quirúrgico de la exotropía intermitente. Las conclusiones de este estudio son que no se consideran las causas y que los criterios de éxito de la cirugía varían mucho entre los estudios y se basan casi exclusivamente en aspectos motores, dejando de lado aspectos sensoriales. El tercer estudio consiste en el caso clínico de un paciente con endotropía infantil recurrente que había sido sometido a seis cirugías de los MEOs cuando era pequeño y que ha sido tratado con éxito con terapia visual en la edad adulta. Finalmente, hemos diseñado un programa piloto destinado a ayudar a los profesionales de la salud visual en la toma de decisiones con respecto a la gestión de los pacientes con estrabismo. El programa tiene en cuenta los datos recogidos en el examen visual, tanto en las pruebas optométricas como en la anamnesis, y a partir de ahí informa sobre los pros y los contras de las diferentes alternativas de tratamiento, el pronóstico esperado en caso de optar por terapia visual y da ideas de ejercicios y consejos para la realización de la terapia visual.DOCTORAT EN ENGINYERIA ÒPTICA (Pla 2013
Biomaterials based on LMWG-polymer multicomponent supramolecular hydrogels
No full textDoctorat internacionalSupramolecular hydrogels are formed through the self-assembly of low-molecular-weight gelators (LMWGs) in water, creating three-dimensional fiber networks via non-covalent interactions. The primary drawback of supramolecular hydrogels is their generally low mechanical strength. Therefore, the fabrication of hybrid LMWG-biopolymer materials is a useful strategy to enhance the final properties of the material. In this context, the synthesis of novel supramolecular hybrid hydrogels combining LMWGs with biopolymers for use as multicomponent biomaterials is notably relevant. On one hand, LMWG-polymer conjugates are prepared by synthesizing two low-molecular-weight peptide fragments that are covalently linked to the polymer, L-polyglutamic acid (PGA). On the other hand, multicomponent supramolecular hydrogels are developed. These hydrogels are formulated using biocompatible polymers such as hyaluronic acid (HA), L-polyglutamic acid (PGA), or different gelatins, which are combined with a supramolecular gelator based on dipeptides.Programa de Doctorat en Cièncie
Identification and characterisation of exposure to mycotoxins: co-occurrence and co-exposure with other chemical hazards
No full textL’exposició humana a contaminants químics, principalment a través de la dieta, és una preocupació que va en augment. Les micotoxines, com el desoxinivalenol (DON) i l’enniatina B (ENNB), produïdes per espècies de Fusarium, són prevalents en aliments a base de cereals i suposen riscos significatius per a la salut. L’ús de pesticides en l’agricultura per prevenir el creixement de fongs contribueix a l’exposició, ja que aquests productes químics i compostos com el bisfenol A (BPA), un disruptor endocrí utilitzat en plàstics per a envasos d’aliments, són perjudicials. Tot i l’evidència d’una exposició generalitzada a micotoxines, pesticides i BPA, no es comprenen bé els seus patrons de coexposició.
Aquesta tesi tenia com a objectiu avaluar l’exposició a micotoxines i la coexposició amb contaminants sintètics a Espanya i Catalunya a través de diversos estudis. Es van dur a terme dos estudis dietètics per mesurar l’exposició a DON i ENNB. Un altre estudi va utilitzar un mètode innovador d’espectrometria de masses per avaluar la coexposició a pesticides a través de biomarcadors en orina. Un estudi pilot va substituir els aliments convencionals per alternatives ecològiques per avaluar els canvis en l’exposició a micotoxines, pesticides i BPA.
En els estudis dietètics, es va utilitzar cromatografia líquida amb espectrometria de masses en tàndem per analitzar DON i ENNB en aliments a base de cereals. Les dades d’enquestes regionals i nacionals es van analitzar mitjançant mètodes probabilístics. Els resultats van mostrar que el DON és comú en els cereals consumits a Espanya, amb una exposició més alta entre els infants. El pa i la pasta van ser els principals contribuents a l’exposició al DON, fet que indica la necessitat d’estratègies d’intervenció específiques. L’ENNB estava gairebé sempre present a les mostres d’aliments, i els infants van mostrar els nivells més alts d’exposició.
Es va desenvolupar un mètode analític innovador per detectar micotoxines i pesticides en orina mitjançant un procés d’extracció líquid-líquid per salat (SALLE). Aquest mètode, aplicat a mostres d’orina de voluntaris en una intervenció dietètica ecològica, va revelar que es van detectar quatre micotoxines i set pesticides en més del 25% de les mostres. El DON i el metabolit de pesticida dietilfosfat (DEP) van ser els més freqüentment trobats. Es van observar correlacions positives entre micotoxines i metabolits de pesticides, fet que suggereix interaccions entre aquests contaminants. La intervenció de dieta ecològica va suggerir possibles reduccions en certs nivells de micotoxines, tot i que es necessita més investigació amb mides de mostra més grans.
Un altre estudi va mesurar els metabòlits del BPA i els biomarcadors d’esteroides en l’orina, trobant correlacions entre el BPA i altres productes químics. El canvi a una dieta ecològica va conduir a un augment en el sulfat de BPA i canvis en els biomarcadors d’esteroides, fet que subratlla les complexes interaccions entre la dieta i l’exposició química. El consum de certs aliments, com ara cereals i vegetals d’arrel, es va correlacionar amb nivells més alts de BPA.
En resum, aquesta investigació confirma que l’exposició humana a mescles complexes de micotoxines, pesticides i BPA és comuna a través de la dieta, fet que subratlla la necessitat d’una avaluació de riscos integral i d’estratègies d’intervenció.La exposición humana a contaminantes químicos, principalmente a través de la dieta, es una preocupación que está en auge. Las micotoxinas, como el deoxinivalenol (DON) y la eniatina B (ENNB), producidas por especies de Fusarium, son prevalentes en alimentos a base de cereales y suponen riesgos significativos para la salud. El uso de pesticidas en la agricultura para prevenir el crecimiento de hongos contribuye a la exposición, ya que estos químicos y compuestos como el bisfenol A (BPA), un disruptor endocrino utilizado en plásticos para envases de alimentos, son perjudiciales. A pesar de la evidencia de una exposición generalizada a micotoxinas, pesticidas y BPA, no se comprenden bien sus patrones de coexposición.
Esta tesis tuvo como objetivo evaluar la exposición a micotoxinas y la coexposición con contaminantes sintéticos en España y Cataluña a través de varios estudios. Se llevaron a cabo dos estudios dietéticos para medir la exposición a DON y ENNB. Otro estudio utilizó un método novedoso de espectrometría de masas para evaluar la coexposición a pesticidas a través de biomarcadores en orina. Un estudio piloto reemplazó los alimentos convencionales con alternativas orgánicas para evaluar los cambios en la exposición a micotoxinas, pesticidas y BPA.
En los estudios dietéticos, se utilizó cromatografía líquida con espectrometría de masas en tándem para analizar DON y ENNB en alimentos a base de cereales. Los datos de encuestas regionales y nacionales se analizaron utilizando métodos probabilísticos. Los resultados mostraron que el DON es común en los cereales consumidos en España, con mayor exposición entre los niños. El pan y la pasta fueron los principales contribuyentes a la exposición al DON, lo que indica la necesidad de estrategias de intervención específicas. La ENNB estuvo casi siempre presente en las muestras de alimentos, y los niños mostraron los niveles más altos de exposición.
Se desarrolló un método analítico novedoso para detectar micotoxinas y pesticidas en orina mediante un proceso de extracción líquido-líquido por salado (SALLE). Este método, aplicado a muestras de orina de voluntarios en una intervención dietética orgánica, reveló que se detectaron cuatro micotoxinas y siete pesticidas en más del 25 % de las muestras. El DON y el metabolito de pesticida dietilfosfato (DEP) fueron los más frecuentemente encontrados. Se observaron correlaciones positivas entre micotoxinas y metabolitos de pesticidas, lo que sugiere interacciones entre estos contaminantes. La intervención de dieta orgánica sugirió posibles reducciones en ciertos niveles de micotoxinas, aunque se necesita más investigación con tamaños de muestra más grandes.
Otro estudio midió los metabolitos del BPA y los biomarcadores de esteroides en la orina, encontrando correlaciones entre el BPA y otros químicos. El cambio a una dieta orgánica condujo a un aumento en el sulfato de BPA y cambios en los biomarcadores de esteroides, lo que subraya las complejas interacciones entre la dieta y la exposición química. El consumo de ciertos alimentos, como cereales y vegetales de raíz, se correlacionó con niveles más altos de BPA.
En resumen, esta investigación confirma que la exposición humana a mezclas complejas de micotoxinas, pesticidas y BPA es común a través de la dieta, lo que subraya la necesidad de una evaluación de riesgos integral y de estrategias de intervención.Human exposure to chemical contaminants, primarily through diet, is a growing concern. Mycotoxins, such as deoxynivalenol (DON) and enniatin B (ENNB), produced by Fusarium species, are prevalent in cereal-based foods and pose significant health risks. Other synthetic chemicals such as pesticides, widely used in agriculture to prevent fungal growth among other uses, and food container plastics like bisphenol A (BPA), are emerging threats in food safety. Their use on food (pesticides) or food containers (BPA). Using pesticides in farming to stop fungus growth increases exposure to harmful substances. Chemicals like bisphenol A (BPA), found in plastics used for food packaging, can also be dangerous. Despite the evidence supporting a widespread these chemicals in the food chain, their co-exposure patterns are not well understood.
This thesis aimed to assess exposure to mycotoxins and co-exposure with synthetic contaminants in Spain and Catalonia. To this end, two dietary modeling studies were conducted to evaluate the exposure and co-exposure to DON and ENNB. In order to assess, the co-exposure of mycotoxins with pesticides and BPA, we applied novel mass-spectrometry multidetection methods in a pilot study replacing conventional food with organic alternatives.
In the dietary studies, liquid chromatography-tandem mass spectrometry was used to analyze DON and ENNB in commonly consumed cereal-based foods. Consumption data from Catalonia and Spain surveys were integrated with contamination data using deterministic and probabilistic methods to characterize the exposure. Results showed that DON is common in cereals consumed in Spain, with higher exposure among children. Bread and pasta were major contributors to DON exposure, indicating a need for targeted intervention strategies. ENNB was nearly ubiquitous in food samples, and children showed the highest exposure levels.
A novel analytical method was developed to detect mycotoxins and pesticides in urine using a salting-out liquid-liquid extraction (SALLE) process. This method, applied to urine samples from volunteers in an organic diet intervention, revealed that four mycotoxins and seven pesticides were detected in more than 25% of samples. DON and the pesticide metabolite diethylphosphate (DEP) were most frequently found. Positive correlations between mycotoxins and pesticide metabolites were observed, suggesting interactions between these contaminants. The organic diet intervention suggested potential reductions in certain mycotoxin levels, though further research with larger sample sizes is needed.
Another study measured BPA metabolites and steroid biomarkers in urine, finding correlations between BPA and other chemicals. Switching to an organic diet led to increased BPA sulfate and changes in steroid biomarkers, highlighting the complex interactions between diet and chemical exposure. Consumption of certain foods, such as cereals and root vegetables, correlated with higher BPA levels.
In summary, this research confirms that human exposure to complex mixtures of mycotoxins, pesticides, and BPA is common through diet, emphasizing the need for integrated risk assessment