Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
La gestión del recurso animal por parte de las sociedades humanas del Magdaleniense medio en la cornisa cantábrica. Estudio arqueozoológico de la Galería Inferior de La Garma y su contribución a la comprensión del comportamiento humano
No full textAquesta tesi doctoral pretén avançar en el coneixement sobre el comportament socioeconòmic de les societats caçadors-recol•lectores a finals del Paleolític superior. Concretament, se centra en la gestió que aquestes societats van fer dels animals com a recurs en un moment específic, entre 17200 i 16000 cal BP, en el context geogràfic de la regió cantàbrica. Aquest apropament es fa des de l'Arqueozoologia mitjançant la sel.lecció de Zona IV de la Galeria Inferior de la Garma (Ribamontan a la Muntanya, Cantàbria). Aquest jaciment, inclòs a la llista de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, conserva paleosòls del Magdalenià mitjà que permet avançar en la reconstrucció i comprensió del comportament humà de les societats caçadores-recol•lectores durant el Paleolític superior.Esta tesis doctoral pretende avanzar en el conocimiento sobre el comportamiento socioeconómico de las sociedades cazadores-recolectoras a finales del Paleolítico superior. Concretamente, se centra en la gestión que estas sociedades hicieron de los animales como recurso en un momento específico, entre 17200 y 16000 cal BP, en el contexto geográfico de la región cantábrica. Este acercamiento se hace desde la Arqueozoología eligiendo para ello la Zona IV de la Galería Inferior de La Garma (Ribamontán al Monte, Cantabria). Este yacimiento, incluido en la lista de Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO, conserva paleosuelos del Magdaleniense medio que permite avanzar en la reconstrucción y comprensión del comportamiento humano de las sociedades cazadoras-recolectoras durante el Paleolítico superior.The present PhD thesis aims to advance in the knowledge on the socioeconomic behavior of hunter-gatherer societies at the end of the Upper Paleolithic. Specifically, it focuses on the management that these societies conducted in relation to animals as a resource, between 17,200 and 16,000 cal BP years ago, in the geographical context of the Cantabrian region. This approach is conducted from the field of the Archaeozoology, selecting Zone IV of the Lower Gallery of La Garma (Ribamontán al Monte, Cantabria). This archaeological site, listed World Heritage by UNESCO, preserves paleofloors dating to the Middle Magdalenian that aim in the reconstruction and understanding of human behavior of hunter-gatherer societies during the Upper Paleolithic.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Arqueologia Prehistòric
Biomarcadores en anafilaxia
No full textL'anafilàxia és una reacció al·lèrgica greu i potencialment mortal que es produeix de manera ràpida i afecta múltiples sistemes del cos. Actualment, no existeix una prova diagnòstica definitiva per a l'anafilàxia, sent el diagnòstic principalment clínic i recolzat per biomarcadors com la triptasa, que no és òptima a causa de la seva manca d'elevació fins al 35% de les reaccions intervingudes per IgE i en reaccions anafilàctiques amb baixa implicació de mastòcits. Altres afeccions com la urticària i l'angioedema compliquen el diagnòstic diferencial. La hipòtesi d'aquesta tesi és que hi ha un biomarcador d'anafilàxia que complementa o supera la triptasa i aquest s'hi hagi en la coagulació, la fibrinòlisi o en el sistema de contacte o es tracta d'un perfil de citocines i que pot ser útil per a poder útil per donar suport al diagnòstic de l'anafilàxia. Es va realitzar un estudi observacional longitudinal de casos controls unicèntric amb mostres agudes durant brot d'anafilàxia, urticària i angioedema i mostres basals i es van determinar els nivells de Fibrinogen, TTPA(s), Dimer D, FXII, FXI, anti-Xa, C3, C4, C1INH, ECA, així com es van realitzar proves in vitro en context de recerca amb immunoassaig per determinar del sistema de contacte els valors de complex C1INH-FXI, complex C1INH-FXII, complex C1INH-PK, cHK i un panell de citocines triades per estar relacionades amb grups cel·lulars més enllà de mastòcit i basòfil.
El nostre estudi va demostrar que la triptasa sèrica s'eleva en només el 74.5% dels individus amb anafilàxia aguda, i és menys sensible especialment en casos d'al·lèrgia alimentària. La triptasa sèrica va ser més útil per identificar anafilàxies intervingudes per IgE i menys efectiva en les no intervingudes per IgE. En contrast, el Dimer D va mostrar una major freqüència d'elevació (85.9%) i es va relacionar amb la gravetat de l'anafilàxia, suggerint-ne el potencial com a biomarcador complementari. El complex plasmina-alfa-2-antiplasmina (PAP) també es va correlacionar amb la gravetat de l'anafilàxia, destacant-se a l'endotip d'alliberament de citocines. Les citocines IL-6, CCL5/RANTS, IL-10 i PAI-1 es van elevar freqüentment, incloent-hi casos amb triptasa negativa, indicant-ne la utilitat complementària. La IL-10 i el PAI-1 també van mostrar correlacions significatives amb la gravetat de l'anafilàxia. A més, es va observar que l'anafilàxia de causa alimentària té un perfil inflamatori distintiu, suggerint la participació d'altres mecanismes cel·lulars. Els individus amb urticària i angioedema van mostrar un perfil inflamatori menys intens i elevar algunes citocines específiques.
Aquest treball demostra la implicació dels tres sistemes en les reaccions anafilàctiques i en destaca potencials biomarcadors per millorar el diagnòstic i l'avaluació de la gravetat de l'anafilàxia.La anafilaxia es una reacción alérgica grave y potencialmente mortal que se produce de manera rápida y afecta a múltiples sistemas del cuerpo. Actualmente, no existe una prueba diagnóstica definitiva para la anafilaxia, siendo el diagnóstico principalmente clínico y apoyado por biomarcadores como la triptasa, que no es óptima debido a su falta de elevación en hasta el 35% de las reacciones mediadas por IgE y en reacciones anafilácticas con baja implicación de mastocitos. Otras afecciones como la urticaria y el angioedema complican el diagnóstico diferencial. La hipótesis de esta tesis es que existe un biomarcador de anafilaxia que complementa o supera a la triptasa y éste se haya en la coagulación, fibrinólisis o en sistema de contacto o se trata de una perfil de citocinas y que puede ser útil para poder útil paras apoyar al diagnóstico de la anafilaxia. Se realizó un estudio observacional longitudinal de casos controles unicéntrico con muestras agudas durante brote de anafilaxia, urticaria y angioedema y muestras basales y se determinaron los niveles de Fibrinógeno, TTPA(s), Dímero D, FXII, FXI, anti-Xa, C3, C4, C1INH, ECA, así como se realizaron pruebas in vitro en contexto de investigación con inmunoensayo para determinar del sistema de contacto los valores de complejo C1INH-FXI, complejo C1INH-FXII, complejo C1INH-PK, cHK y un panel de citocinas elegidas por estar relacionadas con grupos celulares más allá de mastocito y basófilo.
Nuestro estudio demostró que la triptasa sérica se eleva en sólo el 74.5% de los individuos con anafilaxia aguda, siendo menos sensible especialmente en casos de alergia alimentaria. La triptasa sérica fue más útil para identificar anafilaxias mediadas por IgE y menos efectiva en las no mediadas por IgE. En contraste, el Dímero D mostró una mayor frecuencia de elevación (85.9%) y se relacionó con la gravedad de la anafilaxia, sugiriendo su potencial como biomarcador complementario. El complejo plasmina-alfa-2-antiplasmina (PAP) también se correlacionó con la gravedad de la anafilaxia, destacándose en el endotipo de liberación de citocinas. Las citocinas IL-6, CCL5/RANTES, IL-10 i PAI-1 se elevaron frecuentemente, incluyendo casos con triptasa negativa, indicando su utilidad complementaria. La IL-10 y PAI-1 también mostraron correlaciones significativas con la gravedad de la anafilaxia. Además, se observó que la anafilaxia de causa alimentaria tiene un perfil inflamatorio distintivo, sugiriendo la participación de otros mecanismos celulares. Los individuos con urticaria y angioedema mostraron un perfil inflamatorio menos intenso y la elevación de algunas citocinas específicas.
Este trabajo demuestra la implicación de los tres sistemas en las reacciones anafilácticas y destaca potenciales biomarcadores dentro de ellos para mejorar el diagnóstico y la evaluación de la gravedad de la anafilaxia.Anaphylaxis is a severe and potentially life-threatening allergic reaction that occurs rapidly and affects multiple body systems. Currently, there is no definitive diagnostic test for anaphylaxis, with diagnosis being primarily clinical and supported by biomarkers such as tryptase, which is suboptimal due to its lack of elevation in up to 35% of IgE-mediated reactions and in anaphylactic reactions with low mast cell involvement. Other conditions such as urticaria and angioedema complicate the differential diagnosis. The hypothesis of this thesis is that there is a biomarker of anaphylaxis that complements or surpasses tryptase and that it is found in coagulation, fibrinolysis or in the contact system or is a cytokine profile and that it may be useful to support the diagnosis of anaphylaxis. A longitudinal, single-center, observational case-control study was conducted with acute samples during anaphylaxis, urticaria and angioedema flares and baseline samples. Fibrinogen, TTPA(s), D-Dimer, FXII, FXI, anti-Xa, C3, C4, C1INH, ACE levels were determined, as well as in vitro tests in a research context with immunoassay to determine the values of the C1INH-FXI complex, C1INH-FXII complex, C1INH-PK complex, cHK and a panel of cytokines chosen for being related to cell groups beyond mast cells and basophils.
Our study showed that serum tryptase is elevated in only 74.5% of patients with acute anaphylaxis, being less sensitive especially in cases of food allergy. Serum tryptase was more useful to identify IgE-mediated anaphylaxis and less effective in non-IgE-mediated anaphylaxis. In contrast, D-dimer showed a higher frequency of elevation (85.9%) and was related to the severity of anaphylaxis, suggesting its potential as a complementary biomarker. Plasmin-alpha-2-antiplasmin (PAP) complex also correlated with the severity of anaphylaxis, standing out in the cytokine release endotype. Cytokines IL-6, IL-10, PAI-1 and CCL5/RANTES were frequently elevated, including tryptase-negative cases, indicating their complementary utility. IL-10 and PAI-1 also showed significant correlations with the severity of anaphylaxis. Furthermore, food-induced anaphylaxis was found to have a distinctive inflammatory profile, suggesting the involvement of other cellular mechanisms. Patients with urticaria and angioedema showed a less intense inflammatory profile and elevation of some specific cytokines.
This work demonstrates the involvement of the three systems in anaphylactic reactions and highlights potential biomarkers within them to improve the diagnosis and assessment of the severity of anaphylaxis.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin
Pacientes crónicos complejos y atención domiciliaria: Percepciones sobre el cuidado de su enfermera/o de referencia
No full textObjectiu general: Explorar la percepció que tenen els pacients crònics complexos sobre la cura domiciliària que reben
de la seva infermera/o de referència. Objectius específics: Descriure i entendre el fenomen des del punt de vista de
cada pacient. Aprofundir en el significat que atorguen a la cura rebuda. Analitzar si al llarg del seu procés de malaltia
es produeixen canvis en la percepció de la cura. Detectar punts febles i fortaleses de la cura domiciliària que reben.
Metodologia: Estudi qualitatiu, descriptiu i interpretatiu amb mostra intencional, de 24 pacients amb perfil clínic de
pacient crònic complex, adscrits al programa d'atenció domiciliària. pertanyents a l'equip d'atenció primària Poblenou
de Barcelona, entre 2016-2018. Una vegada signat consentiment informat, va utilitzar-se un qüestionari ad hoc per
conèixer perfil sociodemogràfic i variables i una entrevista semiestructurada gravada en àudio. Una vegada transcrita,
va analitzar-se amb el mètode Colaizzi(1978), partint del marc referencial de la Teoria de les cures de la Dra. Kristen
Swanson(1991). Resultats: La mostra va estar formada per 24 pacients; 50%dones i 50%homes, amb una mitjana
M=83,83anys. Una troballa molt significativa va ser la valoració positiva que tots els pacients atorgaven a la cura que
la seva infermera/o de referència els proporcionava, descrivint els valors personals i professionals que observaven en
la seva dinàmica relacional, que han permès una relació pròxima, de confiança, empàtica, compassiva i font de suport
emocional que els ha motivat a seguir endavant en les transicions de la vida.Objetivo general: Explorar la percepción que tienen los pacientes crónicos complejos sobre el cuidado domiciliario que
reciben de su enfermera/o de referencia. Objetivos específicos: Describir y entender el fenómeno desde el punto de
vista de cada paciente. Profundizar en el significado que otorgan al cuidado recibido. Analizar si a lo largo de su
proceso de enfermedad se producen cambios en la percepción del cuidado. Detectar los puntos débiles y fortalezas
del cuidado domiciliario que reciben. Metodología: Estudio cualitativo, descriptivo e interpretativo con muestra
intencional, de 24 pacientes con perfil clínico de paciente crónico complejo, adscritos al programa de atención
domiciliaria. pertenecientes al equipo de atención primaria Poblenou de Barcelona, entre 2016-2018 Una vez firmado
el consentimiento informado, se utilizó un cuestionario ad hoc para conocer perfil sociodemográfico y variables y una
entrevista semiestructurada grabada en audio. Una vez transcrita, se analizó utilizando el método Colaizzi(1978),
partiendo del marco referencial de la Teoría de los cuidados de la Dra. Kristen Swanson(1991). Resultados: La
muestra estuvo formada por 24 pacientes; 50%mujeres y 50%hombres, con una media M=83,83años.General objective: To explore the perception that complex chronic patients have of the home care they receive from
their referring nurse. Specific objectives: To describe and understand the phenomenon from the point of view of each
patient. To go deeper into the meaning, they give to the care they receive. To analyse whether changes in the
perception of care occur throughout their illness process. To detect the weaknesses and strengths of the home care
they receive. Methodology: Qualitative, descriptive and interpretative study with a purposive sample of 24 patients with
a clinical profile of complex chronic patient, assigned to the home care programme, belonging to the Poblenou primary
care team in Barcelona, between 2016-2018. Once the informed consent was signed, an ad hoc questionnaire was
used to determine the sociodemographic profile and variables and a semi-structured audio-recorded interview. Once
transcribed, it was analysed using the Colaizzi method (1978), based on the referential framework of Dr. Kristen
Swanson's Theory of Care (1991). Results: The sample consisted of 24 patients; 50% women and 50% men, with a
mean M=83.83 years. One of the most significant findings was the positive evaluation that all patients gave to the care
provided by their nurse of reference, describing the personal and professional values that they observed in their
relational dynamics, which have allowed for a close, trustworthy, empathetic, compassionate relationship and a source
of emotional support that has motivated them to move forward in the transitions of life
Development of DNA-based assays for the detection of Trichomonas vaginalis
No full textEl paràsit Trichomonas vaginalis és l'agent causal de la tricomoniasi – la infecció de transmissió sexual (ITS) no vírica i curable més comú del món des de fa molt de temps. Hi ha nombrosos assaigs per a la detecció de T. vaginalis, però el diagnòstic sindròmic preval als països d'ingressos baixos i mitjans degut a la limitació de recursos i d’accés a proves diagnòstiques. Cal substituir el diagnòstic sindròmic per un etiològic, que detecti el paràsit en part o íntegrament. El desenvolupament de proves alternatives, ràpides i de baix cost al punt d'atenció (POCT) per a T. vaginalis s'ha identificat com una de les prioritats mundials de recerca de les ITS, establerta per l'Organització Mundial de la Salut. A més, aquest és un pas clau en l’assoliment de l'objectiu per al 2030 de reduir en un 50% els casos de tricomoniasi i de l'objectiu general d'eliminar les ITS com a amenaça per a la salut pública.
Aquesta tesi doctoral presenta el desenvolupament d'assaigs basats a l'ADN que es poden implementar en un POCT basat a l'ADN per a T. vaginalis. Es van desenvolupar dues proves de flux lateral (LFA) basades a l'ADN a partir de treballs inicials amb assaigs basats en microplaques. Ambdós LFA exploten l'ús d'oligonucleòtids d'ADN com a molècula de bioreconeixement i manquen del típic sistema biotina/estreptavidina. El primer assaig utilitza una parella d'aptàmers d'ADN seleccionats contra la proteïna 65 per a la detecció directa de T. vaginalis. El segon assaig utilitza encebadors de cua per a l'amplificació isotèrmica de l'ADN repetitiu de T. vaginalis i la detecció per hibridació de l'ADN amb oligonucleòtids complementaris. L'avaluació preliminar amb mostres clíniques va demostrar el potencial dels assaigs desenvolupats com a POCT.El parásito Trichomonas vaginalis es el agente causal de la tricomoniasis – la infección de transmisión sexual (ITS) no vírica y curable más común del mundo desde hace mucho tiempo. Existen numerosos ensayos para la detección de T. vaginalis, pero el diagnóstico sindrómico prevalece en los países de ingresos bajos y medios debido a la limitación de recursos y de acceso a pruebas diagnósticas. Es necesario sustituir el diagnóstico sindrómico por uno etiológico, que detecte el parásito en parte o en su totalidad. El desarrollo de pruebas alternativas, rápidas y de bajo coste en el punto de atención (POCT) para T. vaginalis se ha identificado como una de las prioridades mundiales de investigación de las ITS, establecida por la Organización Mundial de la Salud. Además, este es un paso clave para alcanzar el objetivo de2030 de reducir en un 50% los casos de tricomoniasis y del objetivo general de eliminar las ITS como amenaza para la salud pública.
Esta tesis doctoral presenta el desarrollo de ensayos basados en el ADN que pueden ser implementados en un POCT basado en el ADN para T. vaginalis. Se desarrollaron dos pruebas de flujo lateral (LFA) basadas en el ADN a partir de trabajos iniciales con ensayos basados en microplacas. Ambos LFAs explotan el uso de oligonucleótidos de ADN como molécula de biorreconocimiento y carecen del típico sistema biotina/estreptavidina. El primer ensayo utiliza una pareja de aptámeros de ADN seleccionados contra la proteína adhesina 65 para la detección directa de T. vaginalis. El segundo ensayo utiliza cebadores de cola para la amplificación isotérmica del ADN repetitivo de T. vaginalis y la detección por hibridación del ADN con oligonucleótidos complementarios. La evaluación preliminar con muestras clínicas demostró el potencial de los ensayos desarrollados como POCT.The parasite Trichomonas vaginalis is the causative agent of trichomoniasis – the longstanding world’s most common, non-viral, curable sexually transmitted infection (STI). Numerous assays are available for the detection of T. vaginalis but syndromic diagnosis prevails in low- and middle-income countries due to limited resources and access. There is a need to replace syndromic diagnosis with an etiological one, detecting the parasite in part or in whole. The development of alternative low-cost, rapid point-of-care tests (POCTs) for T. vaginalis has been identified as one of the global STI research priorities set by the World Health Organization. Moreover, this is a key step in the realization of the 2030 goal of 50% reduction of cases of trichomoniasis and the overall goal of eliminating STIs as a public health threat.
This doctoral thesis presents the development of DNA-based assays that can be implemented in a DNA-based POCT for T. vaginalis. Two DNA-based lateral flow tests (LFAs) were developed from initial works using microplate-based assays. Both LFAs exploit the use of DNA oligonucleotides as biorecognition molecule and are devoid of the typical biotin/streptavidin system. The first assay utilizes a pair of DNA aptamers, selected against the adhesin protein 65, for the direct detection of the T. vaginalis. The second assay utilizes tailed primers for the isothermal amplification of T. vaginalis repeatitive DNA and detection by DNA hybridization to complementary oligonucleotides. Preliminary evaluation against clinical samples demonstrated potential of the developed assays as POCTs
Dialogando sobre partículas: análisis de las prácticas dialógicas de maestras en formación con niñas y niños de primaria
No full textEn aquesta tesi es presenta una investigació sobre com les mestres en formació inicial de primària conversen amb nens i nenes sobre el model corpuscular de la matèria. Per dur-lo a terme, es van analitzar les pràctiques dialògiques dissenyades i implementades per un grup de mestres amb un grup reduït d'estudiants, per a desenvolupar una idea clau d'aquest model. En el marc de la recerca qualitativa, aquesta tesi focalitza particularment en tres dimensions d'anàlisis establertes per a tal fi. En la dimensió didàctica, s’identifica com les mestres estructuren les pràctiques dialògiques i els quins recursos van utilitzar per a abordar la idea clau del model en qüestió. En la dimensió dialògica, s’han caracteritzat com són les interaccions dialògiques i quines característiques té el discurs de les. Per últim, l’anàlisi de la dimensió científica ha permès caracteritzar i analitzar l'evolució de la idea clau del model.
La recerca s’ha fet amb 28 mestres en formació inicial d’una assignatura de didàctica de les ciències impartida durant el segon any del Grau d'Educació Primària de la Universitat de Barcelona. Per analitzar les dades s’ha construït un sistema de codis, seguint el mètode bottom-up, fent servir categories definides per d’altres autors i categories pròpies.
En relació amb els resultats de la dimensió didàctica, s’ha observat que les mestres estructuren les pràctiques dialògiques seguint un patró POE (Predicció-Observació-Explicació) en el que incorporen un episodi d'Introducció al Model. També s’observa que hi ha més d’un cicle POE, a vegades, però incomplerts. Al llarg d'aquestes pràctiques les mestres empren diferents recursos com a ara models físics o dibuixos, que s’havien fet servir a l'assignatura o no.
En relació amb la dimensió dialògica, s’observa que els torns de parla principalment van respondre a un patró IRE (Sinclair & Coulthard, 1975), en el que les Mestres són el centre del diàleg sol·liciten que els nens i nenes responguin a preguntes, i mostrant limitacions per a promoure el diàleg entre iguals. La major part de la sessions presenten un enfocament comunicatiu Interactiu-Autoritari (Mortimer & Scott, 2002). Però els episodis d'Introducció al Model es caracteritzen per ser majoritàriament Interactiu-Dialògics. Així, durant la sessió dirigeixen el discurs cap a la construcció de la idea, arribant a vegades a que els nens i nenes nombrin les entitats i en d’altres, a que nombrin les regles (difícilment han promogut que les facin servir per interpretar el fenomen).
Respecte a la dimensió científica, s’observa que no totes les idees presenten la mateixa complexitat: per exemple, per construir la idea del moviment de les partícules les mestres van ser capaces de construir aquesta regla, segurament perquè no tenien la necessitat de construir la entitat partícula. També es constata la dificultat que tenen les mestres en la mediació entre fenomen (situat a l’escala Macro, observable) i el modelo (Micro, no observable). S’ha evidenciat, també, que les mestres presenten models en transició cap al model científic, cosa que condiciona tant el desenvolupament de la pràctica, com la identificació d'oportunitats d'aprenentatge.
Els resultats obtinguts mostren com és necessari ensenyar a conversar a l’aula des del coneixement científic, ja que no només es necessita dominar el contingut, sinó fer-lo interactuar amb els seus aspectes didàctics i els dialògics, atesa la seva importància en la construcció de significats.En esta tesis se presenta una investigación sobre cómo dialogan las maestras en formación inicial de primaria con niños y niñas sobre el modelo corpuscular de la materia. Para ello, se analizaron las transcripciones de las prácticas dialógicas diseñadas e implementadas por las maestras con un grupo reducido de estudiantes, para desarrollar una idea clave de dicho modelo. En el marco de la investigación cualitativa-interpretativa, en este estudio se analizaron particularmente tres dimensiones establecidas para tal fin. En primer lugar, en la dimensión didáctica, se identificó cómo las docentes estructuraron las prácticas y qué recursos emplearon para abordar la idea clave del modelo en cuestión. En segundo lugar, en la dimensión dialógica, se identificó cómo son las interacciones con las niñas y niños y qué características tiene el discurso de las maestras a lo largo de las prácticas dialógicas. Finalmente, la dimensión científica permitió analizar la evolución de la idea clave del modelo, y el nivel de concreción que alcanzan.
La investigación se realizó con 28 maestras en formación inicial de una asignatura sobre didáctica de las ciencias impartida durante el segundo año del Grado de Educación Primaria de la Universitat de Barcelona. Para analizar los datos se construyó un sistema de códigos, siguiendo el método bottom-up, usando categorías definidas por otros autores y categorías propias.
En relación con los resultados de la dimensión didáctica, se observó que las maestras estructuran las prácticas dialógicas siguiendo un patrón POE (Predicción-Observación-Explicación) que es precedido por un episodio de Introducción al Modelo. También se observa que hay más de un ciclo POE, a veces incompletos. A lo largo de la sesión las maestras emplean diferentes recursos, como por ejemplo modelos físicos o dibujos, tomados o no de las clases de la asignatura. Es decir, las maestras identifican la necesidad de tener distintos objetivos didácticos a lo largo de la secuencia, así como la utilidad del recurso en la fase de explicación e introducción al modelo.
En relación con la dimensión dialógica, se observó que los turnos de habla principalmente respondieron a un patrón IRE (Sinclair & Coulthard, 1975), en el que las maestras son el centro del diálogo solicitando a los niños y niñas que respondan preguntas, y mostrando limitaciones para promover el diálogo entre pares. La mayor parte de las sesiones presentaron un enfoque comunicativo Interactivo-Autoritativo (Mortimer & Scott, 2002), pero los episodios de Introducción al Modelo se caracterizaron por ser mayoritariamente Interactivo-Dialógicos. Así, durante la sesión dirigen el discurso hacia la construcción de la idea, llegando a veces a que los niñas y niños nombren las entidades y en otras a nombrar las reglas (difícilmente han promovido que las usen para interpretar el fenómeno).
En cuanto a la dimensión científica, se observa que no todas las ideas presentan la misma complejidad: por ejemplo, para construir la idea del movimiento de las partículas las maestras fueron capaces de construir esta regla, seguramente porque no tenían la necesidad de construir la entidad partícula. También se constata la dificultad que tiene las maestras en la mediación entre el fenómeno (situado en una escala Macro, observable) y el modelo (Micro, no observable). Además, se evidenció que las maestras presentan modelos en transición hacia el modelo científico, lo que condiciona tanto el desarrollo de la práctica, así como la identificación de oportunidades de aprendizaje.
Los resultados obtenidos muestran cómo es necesario enseñar a dialogar en el aula desde el conocimiento científico, ya que no solo se necesita dominar el contenido, sino hacerlo interactuar con sus aspectos didácticos y los dialógicos, debido a la importancia que estos tienen para la construcción de significados.This thesis presents an investigation of how teachers in initial primary education dialogue with children about the corpuscular model of the matter. For this purpose, transcripts of dialogical practices, designed and implemented by teachers with a small group of students in order to develop a key idea of this model, were analysed. Within the framework of qualitative-interpretative research, three dimensions were particularly analysed in this study. Firstly, in the didactic dimension, we identified how the teachers structured their practices and which resources they used to address the key idea of the model in question. Secondly, in the dialogical dimension, we identified how the interactions with the children are, and the characteristics of the teachers' discourse throughout the dialogical practices. Finally, the scientific dimension allowed to analyse the evolution of the key idea of the model and the level of concreteness achieved.
The research was carried out with 28 pre-service teachers enrolled in a science education course during the second year of the Primary Education Degree at the University of Barcelona. A coding system was developed to analyze the data, following the bottom-up method, using both categories defined by other authors and self-defined categories.
Regarding the results of the didactic dimension, it was observed that the teachers structure the dialogic practices following a POE (Prediction-Observation-Explanation) pattern, which is preceded by an Introduction to the Model episode. It was also noted that there is more than one POE cycle, sometimes incomplete. Throughout the session, teachers use various resources, such as physical models or drawings, whether taken from the course classes or not. In other words, the teachers recognize the need to have different didactic objectives throughout the sequence, as well as the usefulness of the resource in the explanation and introduction phase of the model.
Chat: Regarding the dialogic dimension, it was observed that the speaking turns primarily followed an IRE pattern (Sinclair & Coulthard, 1975), where the teachers are the centre of the dialogue, prompting the children to answer questions, and showing limitations in promoting peer dialogue. Most of the sessions exhibited an Interactive-Authoritative communicative approach (Mortimer & Scott, 2002), but the Introduction to the Model episodes were mainly characterised as Interactive-Dialogic. Thus, during the session, the discourse is directed towards the construction of the idea, sometimes leading the children to name the entities and at other times to name the rules (they have rarely encouraged the use of these rules to interpret the phenomenon).
As for the scientific dimension, it was observed that not all ideas presented the same complexity: for instance, to construct the idea of particle movement, the teachers were able to construct this rule, likely because they did not need to construct the entity of a particle. Additionally, there was evidence of the teachers' difficulty in mediating between the phenomenon (situated at a Macro, observable scale) and the model (Micro, non-observable). Furthermore, it was evident that the teachers presented models in transition towards the scientific model, which influenced both the development of the practice and the identification of learning opportunities.
The results obtained highlight the necessity of teaching how to engage in dialogue in the classroom from a scientific knowledge perspective. It is essential not only to master the content but also to integrate it with its didactic and dialogic aspects, given their importance for the construction of meaning.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educaci
Endohedral Actinidofullerenes: Carbon-Metal Interactions and Rare Earth Metal-Metal Bonding
No full textAquesta tesi se centra en l’estudi dels metal·loful·lerens endohèdrics (EMF) basats en actínids, especialment aquells que contenen àtoms d’urani i tori encapsulats dins de caixes de carboni. La investigació es divideix en diverses àrees clau, explorant les característiques estructurals, electròniques i d’enllaç d’aquestes molècules complexes.
Aquesta investigació examina a fons la interacció entre l’àtom metàl·lic i la caixa de carboni en els actinidoful·lerens. S’utilitza DFT per entendre els mecanismes d’estabilització i les configuracions preferencials. Els resultats demostren que la posició de l’àtom metàl·lic dins del ful·lerè influeix significativament en les propietats electròniques i l’estabilitat dels EMFs.
Capítols posteriors exploren els di-actinidoful·lerens, particularment aquells que contenen enllaços U−U i Ce−Ce dins dels ful·lerens. La naturalesa d’aquests enllaços es investiga mitjançant tècniques computacionals, revelant que es poden formar enllaços covalents forts U−U sota condicions específiques, qüestionant els conceptes tradicionals de la química dels actínids.
Una altra contribució significativa d’aquesta tesi és l’estudi dels clústerful·lerens, on múltiples àtoms d’urani es troben encapsulats amb àtoms no metàl·lics com el nitrogen, formant clústers. Aquests estudis proporcionen informació sobre la varietat d’enllaços i les estructures electròniques dels clústers d’actínids estabilitzats per ful·lerens.
Aquesta tesi també aborda els di-metal·loful·lerens mixtos, centrant-se en els enllaços heteronuclears com Sc−Y. Aquests estudis revelen el potencial per crear nous tipus d’enllaços metall-metall i milloren la comprensió de les interaccions en sistemes de metalls mixtos.
Aquesta investigació avança en la comprensió de les propietats estructurals i electròniques dels metal·loful·lerens endohèdrics basats en actínids. En explorar diverses configuracions i escenaris d’enllaç, la tesi ofereix una visió integral del potencial d’aquestes interaccions.Esta tesis se centra en el estudio de los metalofulerenos endohédricos (EMF) basados en actínidos, especialmente aquellos que contienen átomos de uranio y torio encapsulados en cajas de carbono. La investigación se divide en varias áreas clave, explorando las características estructurales, electrónicas y de enlace de estas moléculas complejas.
Esta investigación examina minuciosamente la interacción entre el átomo metálico y la caja de carbono en los actinidofulerenos. Se emplea DFT para entender los mecanismos de estabilización y las configuraciones preferenciales. Los resultados demuestran que la posición del átomo metálico dentro del fulereno influye significativamente en las propiedades electrónicas y la estabilidad de los EMFs.
Capítulos adicionales exploran los di-actinidofulerenos, particularmente aquellos que contienen enlaces U−U y Ce−Ce dentro de los fulerenos. La naturaleza de estos enlaces se investiga mediante técnicas computacionales, revelando que se pueden formar enlaces covalentes fuertes U−U bajo condiciones específicas, desafiando los conceptos tradicionales de la química de actínidos.
Otra contribución significativa de esta tesis es el estudio de los clústeres de fulerenos, donde múltiples átomos de uranio se encapsulan con átomos no metálicos como el nitrógeno, formando clústeres. Estos estudios proporcionan información sobre la variedad de enlaces y las estructuras electrónicas de los clústeres de actínidos estabilizados por fulerenos.
Esta tesis también aborda los di-metalofulerenos mixtos, centrándose en los enlaces heteronucleares como Sc−Y. Estos estudios revelan el potencial para crear nuevos tipos de enlaces metal-metal y mejoran la comprensión de las interacciones en sistemas de metales mixtos.
Esta investigación avanza en la comprensión de las propiedades estructurales y electrónicas de los metalofulerenos endohédricos basados en actínidos. Al explorar diversas configuraciones y escenarios de enlace, la tesis ofrece una visión integral del potencial de estas interacciones.This thesis focuses on the study of actinide-based endohedral metallofullerenes (EMFs), specially those containing uranium and thorium atoms encapsulated within carbon cages. The research is divided into several key areas, exploring the structural, electronic, and bonding characteristics of these complex molecules.
This research thoroughly examines the interaction between the metal atom and the carbon cage in actinidofullerenes. DFT is employed to understand the stabilization mechanisms and preferred configurations. The results demonstrate that the position of the metal atom inside the fullerene cage significantly influences the electronic properties and stability of the EMFs.
Further chapters explore di-actinidofullerenes, particularly those containing U−U and Ce−Ce bonds within fullerene cages. The nature of these bonds is investigated using computational techniques, revealing that strong covalent U−U bonds can form under specific conditions, challenging traditional views of actinide chemistry.
Another significant contribution of this thesis is the study of clusterfullerenes, where multiple uranium atoms are encapsulated with non-metal atoms like nitrogen, forming clusters. These studies provide insights into the bonding variety and electronic structures of actinide clusters stabilized by fullerene cages.
This thesis also addresses mixed di-metallofullerenes, focusing on heteronuclear bonds such as Sc−Y. These studies reveal the potential for creating new types of metal-metal bonds and enhance the understanding of interactions in mixed-metal systems.
This research advances the understanding of the structural and electronic properties of actinide-based endohedral metallofullerenes. By exploring various configurations and bonding scenarios, the thesis provides a comprehensive view of the potential of these interactions
Dispersione, collezionismo e reimpiego di tavole da soffitto cremonesi tra XIX e XX secolo: definizione di un contesto internazionale
No full textA Itàlia la descoberta i el renovat interès per les tauletes de sostres pintats -cobertes característiques en immobles d’origen medieval i renaixentista de l’àrea mediterrània-, es produeix a partir de la segona meitat del segle XIX, època de la Unificació Nacional, quan la reordenació urbanística dels cascs històrics implicà l’enderrocament de cases i edificis històrics així com el retrobament amb vestigis materials de diversa índole. Les tauletes, ressorgides en gran nombre, atragueren en un primer moment a una clientela estrangera, que dividí a propietaris, antiquaris i col·leccionistes entre el desinterès i la recerca, la desinformació i la comprensió, ja no del valor simbòlic associat sinó de la seva funció estructural. La seva dispersió -conseqüència d’una legislació patrimonial durant molt de temps inexistent-, resultà en poques dècades en un intricant intercanvi entre Europa i els Estats Units d’Amèrica i que gradualment va veure modificat els gustos dels compradors.
Els fragments d’enteixinats reutilitzats en els revivals estilístics responen a la voluntat d’ostentació de la nova classe burgesa, sovint aliens a la seva funció original, modificant-los en favor de la seva pròpia visió del passat, lligada a la realitat social del moment. També es cotitzaren com a retrats de petit format i, per mitjà d’un diàleg estètic replet de dissonàncies històriques, les tauletes acabaren sent retallades, repintades, emmarcades de nou i reutilitzades com a complement moble.
El catàleg de sostres de Cremona (Itàlia) inclòs a l’annex evidencia la seva descontextualització, localitzant-se avui arreu del món. Un estudi que esdevé una brúixola a través de la que orientar-se dins del caòtic i opac mercat d’antiguitats dels segles XIX-XX, en un comerç encara viu i afavorit, en els darrers anys, per l’increment d’estudis internacionals dedicats al tema i que ha renovat la ‘moda’ per aquest tipus d’obres d’art.En Italia, el descubrimiento y el renovado interés por las tablillas de techos pintados -cubiertas características en inmuebles de origen medieval y renacentista en la cuenca del Mediterráneo-, tiene lugar a partir de la segunda mitad del siglo XIX, época de la Unificación Nacional, cuando la reordenación urbanística de los cascos históricos implicó la demolición de casas y edificios históricos, así como el recuentro con vestigios materiales de diversa índole. Las tablillas, resurgidas en gran número, atrajeron en un primer momento a la clientela extranjera, que dividió a propietarios, anticuarios y coleccionistas entre el desinterés y la investigación, la desinformación y la comprensión, ya no del valor simbólico asociado a las mismas sino de su función estructural. Su dispersión -consecuencia de una legislación patrimonial durante mucho tiempo inexistente-, resultó en pocas décadas en un intrincado intercambio de piezas entre Europa y Estados Unidos, gradualmente modificándose según el gusto de los compradores.
Los fragmentos de techo reutilizados en los revivals estilísticos responden a los deseos de ostentación de la nueva clase burguesa, a menudo ajena a su función original, modificándolos en favor de su propia visión del pasado, una ligada a la realidad social del momento. También se cotizaron como retratos de pequeño formato y mediante un diálogo estético repleto de disonancias históricas, las tablillas terminaron siendo recortadas, repintadas, enmarcadas de nuevo y reutilizadas como complemento mueble.
El catálogo de techos de Cremona (Italia) incluido en el apéndice evidencia su descontextualización, localizándose hoy por todo el mundo. Un estudio que sirve de brújula, útil para orientar-se dentro del caótico y opaco mercado de antigüedades de los siglos XIX-XX, en un comercio que sigue vivo y favorecido, en los últimos años, por el incremento de estudios internacionales dedicados al argumento y que ha renovado la ‘moda’ por este tipo de obras de arte.In Italy the rediscovery and renewed fortune of polychrome ceiling panels, a characteristic covering of Medieval and Renaissance buildings in the Mediterranean area, occurred starting from the second half of the 19th century, the era of national unification, when the reorganization of urban centers led to the demolition of ancient buildings and the discovery of heterogeneous material. The tablets, which resurfaced in large numbers, initially attracted a foreign clientele and divided owners, merchants and buyers between disinterest and intense research, between misunderstanding and understanding if not of the related symbolic value, then at least of the structural role of the small panels. The dispersion resulting from a long-vacant legislation led, over the course of a few decades, to an intricate interchange between Europe and the United States which gradually saw the tastes of buyers change. The ceiling panels reused in the revivals respond to the ostentation desires of the new bourgeois class, often unaware of their function, modifying them in favor of their own vision of the past and the social reality in which they lived. They were also valued as a small portraits, through an aestheticizing dialogue full of dissonances, the panels ended up being trimmed, repainted, framed and also reused as furnishing. The catalog of Cremonese ceilings in the appendix highlights the dispersion suffered by these artefacts, being located all over the world, and represents a compass for orienting oneself in the chaotic, opaque world of the antiques market between the 19th and 20th centuries, a trade which is still flourishing, favored , in recent decades, by the increase in international studies dedicated to the topic which have renewed the 'fashion' of this artistic genre
Trayectorias laborales en ocupaciones de bajos salarios: los casos de España y Chile
No full textAquesta investigació pretén entendre l'experiència laboral dels treballadors en ocupacions de baixos salaris. Per a això, la recerca proposa un estudi de mètodes mixts i comparatiu. La incorporació de la perspectiva quantitativa dóna compte d'una visió estructural de la pobresa laboral, mentre que la perspectiva de les trajectòries en l'etapa qualitativa té en compte l'experiència dels treballadors en ocupacions de baix salari. La perspectiva de les trajectòries laborals ens permet entendre l'experiència laboral al llarg del temps, tant en la dimensió productiva i reproductiva com des del punt de vista dels treballadors. Per la seva banda, el disseny comparatiu i l'elecció dels casos d'Espanya i Xile permeten mirar l'objecte d'estudi en dos escenaris diferents, identificant semblances i diferències, la qual cosa permet donar compte del paper mediador de la dimensió institucional de estudi de cada cas.Esta investigación busca comprender la experiencia laboral de los trabajadores en ocupaciones de bajos salarios. Para ello, la investigación propone un estudio de métodos mixtos y comparativo. La incorporación de la perspectiva cuantitativa da cuenta de una mirada estructural de la pobreza laboral, mientras que la perspectiva de las trayectorias en la etapa cualitativa da cuenta de la experiencia de los trabajadores en ocupaciones de bajos salarios. La perspectiva de las trayectorias laborales permite comprender la experiencia laboral a lo largo del tiempo, tanto en la dimensión productiva y reproductiva como desde el punto de vista de los trabajadores. Por su parte, el diseño comparativo y la elección de los casos de España y Chile permiten mirar el objeto de estudio en dos escenarios diferentes, identificando similitudes y diferencias, lo que permite dar cuenta del papel mediador de la dimensión institucional de cada caso de estudio.This research seeks to understand the work experience of workers in low-wage occupations. To this end, the research proposes a mixed methods and comparative study. The incorporation of the quantitative perspective accounts for a structural view of working poverty, while the perspective of the trajectories in the qualitative stage accounts for the experience of workers in low-wage occupations. The perspective of the work trajectories allows us to understand the work experience over time, both in the productive and reproductive dimensions and from the workers point of view. For its part, the comparative design and the choice of the cases of Spain and Chile allow us to look at the object of study in two different scenarios, identifying similarities and differences, which allows us to account for the mediating role of the institutional dimension of each case study.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Sociologi
Mechanical activation of clays as an alternative to thermal activation for ternary blended cement production
No full textPrograma de Doctorat en Enginyeria i Ciències Aplicades[eng] The construction industry significantly contributes to climate change and global warming, especially due to the environmental footprint of Portland cement (PC) production, which is the second most widely used material worldwide. PC manufacture involves CO2 emissions from the limestone reaction during calcination and the fossil fuel burning to reach the high temperatures needed to produce clinker, the main component of PC. Although several strategies are being implemented to decarbonise the PC industry, the most promising short-term solution is partially replacing clinker with supplementary cementitious materials (SCMs).
SCMs can replace clinker in blended cement, improving its long-term properties. However, SCMs can only replace clinker to a limited extent without affecting cement performance. Nevertheless, combining two or more SCMs to produce ternary blended cement allows for higher clinker replacements. One of the most promising ternary blended cement is limestone calcined clay cement (LC3), which uses widely available SCMs like clay and limestone, thereby reducing the environmental impact and cost of production and enabling local production of LC3.
However, clays require a prior activation process to enhance their reactivity, typically achieved by calcining them in industrial rotary kilns that burn fossil fuels and emit a significant amount of CO2 during the thermal activation process. In contrast, mechanical activation is an electrically driven milling process that induces the amorphisation of clay minerals by breaking the chemical bonds within the crystalline structure, improving their reactivity. This process has the potential to reduce the carbon footprint associated with clay activation.
The main goal of this PhD thesis is to explore the potential of using mechanically activated clay in ternary blended cements, aligning with the need for sustainable and affordable solutions to decarbonise the cement and construction industries. This thesis is presented as a compendium of articles, comprising a total of seven papers published, under review, or submitted to high-impact scientific journals. These scientific papers provide detailed descriptions of the results obtained from the mechanical activation of clays and the formulation of alternative ternary blended cements, consistently comparing them with those of LC3 containing metakaolin.
In this regard, the first step of this thesis involved evaluating the current status of LC3 technology through a bibliometric analysis. The analysis confirmed the potential of LC3 to reduce the carbon footprint of the cement industry, especially in developing countries needing affordable and locally produced materials.
The experimental work initially focused on evaluating the effect of mechanical activation on kaolinitic and muscovitic clays, which were selected due to their high and limited reactivity after thermal activation, respectively. The research revealed that the clays were successfully activated under optimal milling conditions, leading to increased reactivity and changes in particle size and morphology. The reactivity of mechanically activated kaolinitic clay was comparable to that of thermally activated kaolinitic clay, while the reactivity of mechanically activated muscovitic clay showed superior reactivity compared to its
thermally activated counterpart. The promising results validated the potential of using mechanically activated clays as SCM or alternative cementitious materials precursors.
Following the activation process evaluation, mechanically activated clays were introduced into ternary blended cements, replacing thermally activated clays in LC3. The resulting ternary blended cements exhibited properties comparable to traditional LC3 containing thermally activated kaolinitic clay and superior to those of LC3 containing thermally activated muscovitic clay. Furthermore, the incorporation of mechanically activated clay improved the workability of alternative ternary blended cements and induced an acceleration of hydration kinetics, enhancing early age performance.
This PhD thesis outlines the potential of mechanical activation as an alternative method for producing activated clay SCMs, contributing to the reduction of the environmental impact associated with ternary blended cements.[cat] La indústria de la construcció és una de les indústries que més negativament contribueix al canvi climàtic. Una de les principals estratègies per reduir el seu impacte ambiental és substituir parcialment el clínquer en el ciment per addicions que tinguin una menor petjada de carboni. El ciment ternari LC3 incorpora argiles calcinades i pedra calcària, reduint el cost de producció i l’impacte ambiental del ciment.
Les argiles han de ser activades prèviament per incrementar la seva reactivitat, normalment mitjançant un tractament tèrmic. Una possible alternativa és l’activació mecànica, que augmenta la reactivitat de les argiles mitjançant un procés de molturació altament energètic que en trenca l’estructura. La implementació d’aquest procés podria reduir la petjada de carboni deguda a l’activació d’argiles.
L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és investigar la incorporació d’argiles activades mecànicament en ciments ternaris cercant alternatives per retallar les emissions de CO2 de la producció de ciment.
El primer pas d’aquesta tesi doctoral ha estat la realització d’un estudi bibliomètric per tal d’avaluar l’estat de la investigació sobre els LC3, confirmant el potencial d’aquests ciments per reduir la petjada de carboni de la indústria de la construcció.
La part experimental s’ha centrat en l’estudi de l’efecte de l’activació mecànica en argiles caolinítiques i moscovítiques. El procés de molturació en unes condicions òptimes causa l’amorfització de les argiles i genera canvis en la mida i morfologia de les seves partícules, augmentant la reactivitat del material. Aquests resultats confirmen el potencial de les argiles activades mecànicament per ser utilitzades com a addicions o bé com a precursors de ciments alternatius.
Després d’avaluar la seva reactivitat, les argiles activades mecànicament s’han incorporat als ciments ternaris substituint les argiles activades tèrmicament. Els ciments ternaris formulats amb argiles activades mecànicament presenten propietats comparables o superiors a les dels ciments LC3 formulats amb argiles activades tèrmicament. A més, l’addició d’argiles activades mecànicament al ciment millora les seves propietats a curt termini.
En conclusió, aquesta tesi doctoral emfatitza el potencial de l’activació mecànica com a mètode alternatiu d’activació d’argiles, fet que pot contribuir a reduir l’impacte ambiental del ciment i la indústria de la construcció
Huesos tallados del Pleistoceno medio y superior en Europa. Estudio interdisciplinar de la cadena operativa en Galería y Gran Dolina-TD10.1 (Atapuerca), Castel di Guido (Lazio) y Abric Romaní (Barcelona)
No full textEls primers indicis de modificació de l'os i del seu ús com a matèria primera remunten al sud i est d'Àfrica, en el Plistocè inferior, fa uns 2 milions d'anys. No obstant això, aquestes proves no són contínues en el registre arqueològic i es reconeixen per primera vegada a Europa i Orient Pròxim durant el Plistocè mitjà. La problemàtica d'aquestes eines està en la seva identificació, ja que manquen de característiques culturals distintives i estan mínimament modificades, sent l'abrasió i la talla les principals tècniques de configuració. No obstant això, aquestes modificacions podrien confondre's amb processos tafonòmics en els conjunts ossis, causats tant per agents antròpics com no antròpics, la qual cosa genera problemes de equifinalitat. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat estudiar la cadena operativa de la indústria de l'os tallat a Europa, centrant-se en jaciments del Plistocè mitjà i superior com la Serra d'Atapuerca, Castel di Guido i Abric Romaní. L'estudi adopta un enfocament diacrònic, combinant disciplines arqueològiques com la zooarqueologia, la tafonomia, la tecnologia i la traceologia. Els resultats de l'estudi han conduït al desenvolupament d'una metodologia interdisciplinària per a l'estudi de les eines d'os poc modificades. Aquesta aproximació s'ha complementat amb un ampli programa experimental que pretén recrear les etapes d'obtenció, configuració, ús i abandonament de les eines òssies. L'anàlisi dels conjunts faunístics ha permès identificar pseudo-eines i eines. Es mostra un model d'explotació d'ossos obtinguts de l'entorn, sense selecció aparent, però a vegades amb estratègies de configuració complexes, que mostren una planificació i flexibilitat tecnològica per a usos diversos. Finalment, La perspectiva d'estudi utilitzada ens ha permès contribuir al coneixement dels comportaments tecnològics i de subsistència dels hominins que poblaven aquest territori.Los primeros indicios de modificación del hueso y de su uso como materia prima remontan al sur y este de África, en el Pleistoceno inferior, hace unos 2 millones de años. Sin embargo, estas pruebas no son continuas en el registro arqueológico y se reconocen por primera vez en Europa y Oriente Próximo durante el Pleistoceno medio. La problemática de estas herramientas está en su identificación, ya que carecen de características culturales distintivas y están mínimamente modificadas, siendo la abrasión y la talla las principales técnicas de configuración. Sin embargo, estas modificaciones podrían confundirse con procesos tafonómicos en los conjuntos óseos, causados tanto por agentes antrópicos como no antrópicos, lo que genera problemas de equifinalidad. El objetivo de esta investigación ha sido estudiar la cadena operativa de la industria del hueso tallado en Europa, centrándose en yacimientos del Pleistoceno medio y superior como la Sierra de Atapuerca, Castel di Guido y Abric Romaní. El estudio adopta un enfoque diacrónico, combinando disciplinas arqueológicas como la zooarqueología, la tafonomía, la tecnología y la traceología. Los resultados del estudio han conducido al desarrollo de una metodología interdisciplinar para el estudio de las herramientas de hueso poco modificadas. Este enfoque se ha complementado con un amplio programa experimental que pretende recrear las etapas de obtención, configuración, uso y abandono de las herramientas óseas. El análisis de los conjuntos faunísticos ha permitido identificar pseudo-herramientas y herramientas. Se muestra un modelo de explotación de huesos obtenidos del entorno, sin selección aparente, pero en ocasiones con estrategias de configuración complejas, que muestran una planificación y flexibilidad tecnológica para usos diversos. Finalmente, La perspectiva de estudio utilizada nos ha permitido contribuir al conocimiento de los comportamientos tecnológicos y de subsistencia de los homininos que poblaban este territorio.The earliest evidence of bone modification and its utilisation as raw material can be traced back to southern and eastern Africa in the Lower Pleistocene, approximately two million years ago. However, this evidence is not continuous in the archaeological record and is first identified in Europe and the Near East during the Middle Pleistocene. The primary challenge lies in the lack of distinctive cultural characteristics that can be attributed to these tools, coupled with the minimal modification that they have undergone. The primary shaping techniques can be attributed to knapping and abrasion. However, it is possible that these modifications may be mistaken for taphonomic processes in the bone assemblages, which are caused by both anthropogenic and non-anthropic agents. Such ambiguity leads to issues of equifinality. The objective of this research is to examine the chaîne opératoire of the knapped bone industry in Europe, focusing particularly on Middle and Upper Pleistocene sites such as Sierra de Atapuerca, Castel di Guido and Abric Romaní in Spain. The study employs a diachronic approach, integrating insights from a range of archaeological disciplines, including zooarchaeology, taphonomy, technology, and traceology. The findings of the study have led to the development of an interdisciplinary methodology for the investigation of slightly modified bone tools. An extensive experimental programme has been conducted with the objective of reproducing the stages of procurement, configuration, utilisation and abandonment of bone tools. The analysis of the faunal assemblages has identified both pseudo-tools and tools. It demonstrates a model of exploitation of bones obtained from the environment, without apparent selection, but sometimes with complex configuration strategies, which show technological planning and flexibility for different uses. Finally, the study perspective used has allowed us to contribute to the knowledge of the technological and subsistence behaviours of the hominins that inhabited this territory