Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Physical activity induced functional and structural changes in the Hippocampus and the Reward System
No full textCompendi d'articles, Doctorat internacionalThis thesis explores the effects of physical activity (PA) on the brain of young adults through four empirical studies that examine both structural and functional changes associated with regular and acute exercise. By combining accelerometry, self-reports, cognitive testing, and neuroimaging techniques, the relationship between PA, mood, cognition, and individual variables such as personality and physical fitness is investigated. The results show that regions such as the hippocampus and the anterior cingulate cortex (ACC) are particularly sensitive to activity and sedentary levels, and that this relationship is modulated by individual differences. Furthermore, immediate effects of acute exercise on medial temporal lobe connectivity are observed, along with a reduction in hippocampal volume after only 14 days of inactivity. Taken together, these findings highlight the high brain plasticity in young adults and the relevance of regular PA for neurocognitive health.Programa de Doctorat en Psicologi
Pharmaceuticals in water reclamation: prioritisation and monitoring for sustainable irrigation practices in mediterranean regions
No full textENG- The present doctoral thesis explores the potential risks posed by pharmaceutical compounds (PhACs) in water reuse scenarios across the Mediterranean region. The research begins with a comprehensive review of scientific literature, identifying the 50 most frequently detected PhACs in wastewater, surface water, and marine environments in Catalonia. These substances span a broad spectrum of therapeutic classes. An analytical method was subsequently developed to detect 45 of these compounds in environmental samples collected from Catalonia and the Greek islands (Articles 1 and 3). This method was then employed to assess the effectiveness of two wastewater treatment technologies. The conventional activated sludge (CAS) system achieved removal efficiencies of up to 98 percent, while the nature-based UASB-CW system yielded elimination rates between 64 and 69 percent. These results indicate that the CAS system is more effective in removing the targeted compounds. Additionally, regional variations in contaminant profiles underscored the importance of tailored prioritisation strategies based on geographical context.
In parallel, two risk assessment frameworks were applied to evaluate both the environmental and human health implications of the detected PhACs (Articles 2 and 3). The analysis identified ibuprofen and iopromide as having the highest potential for environmental impact, whereas diclofenac, ibuprofen, and several psychoactive pharmaceuticals emerged as the most concerning in terms of potential human health effects. Nonetheless, all compounds remained below established safety thresholds.
Overall, this thesis provides a robust scientific basis for improving water reuse management in Mediterranean contexts, integrating environmental protection and public health considerations into future water governance strategiesCAT- La present tesi doctoral examina els riscos associats als compostos farmacèutics (PhACs) en escenaris de reutilització d’aigua a la regió mediterrània. En una primera fase, es va fer una revisió de la literatura científica per identificar els 50 PhACs amb major concentració en aigües residuals, fluvials i marines a Catalunya, que són representatius de diverses classes terapèutiques. Seguidament, es va desenvolupar una metodologia analítica capaç de detectar-ne 45 en mostres de Catalunya i de les illes gregues (articles 1 i 3) i es va aplicar per comparar dues tecnologies de tractament de depuració d’aigües residuals. Per una banda, el sistema convencional de fangs activats (CAS) va aconseguir una eliminació del 98 %. Per altra banda, el sistema natural UASB-CW va assolir una supressió d’entre el 64 i el 69 %. Les dades van evidenciar que el sistema CAS resultava més eficaç per als compostos seleccionats. A més, es van detectar diferències regionals en la presència de contaminants, la qual cosa va remarcar la necessitat d’estratègies de priorització adaptades a cada context geogràfic.
Paral·lelament, es van aplicar dos enfocaments d’avaluació del risc per determinar l’impacte ambiental i sobre la salut humana dels PhACs (articles 2 i 3). L’anàlisi va identificar que l’ibuprofèn i la iopromida són els compostos que poden tenir un impacte ambiental més alt, mentre que, pel que fa a la salut humana, els que generen més preocupació són el diclofenac, l’ibuprofèn i alguns psicofàrmacs, si bé cap d’ells supera els llindars de seguretat.
En conjunt, aquesta tesi ofereix una base científica sòlida per millorar la gestió de la reutilització de l’aigua en entorns mediterranis, integrant consideracions ambientals i de salut públicaPrograma de Doctorat en Ciència i Tecnologia de l'Aigu
Estudi de rols i pràctiques dels coordinadors de cicle com a líders intermedis al context escolar català
No full textENG- The doctoral thesis by Aleix Olondriz Valverde analyzes the role of cycle coordinators as middle leaders within the Catalan education system. This research is framed in a context of transformation in school organizations, where leadership is no longer exclusively hierarchical but moves toward distributed and collaborative models.
The thesis is structured as a compilation of articles that share a common overarching objective: to identify and analyze the roles and typical practices of cycle coordinators as middle leaders. To achieve this aim, the research is organized into three main phases: a bibliometric analysis of scientific literature (195 articles), a systematic review (34 articles), and a field study involving 414 cycle coordinators from public and publicly funded primary education schools in Catalonia.
The data collection instruments, adapted and validated for the Catalan context (MLRQ-SE-CAT and ML-PR-CAT), enabled the identification of 6 middle leadership roles and 34 associated practices. These roles include functions focused on students, management, administration, supervision, staff development, and strategy. The identified practices are grouped into four dimensions: goals and expectations, use of resources, focus on teaching and learning, and collaborative work.
The results show that cycle coordinators perceive themselves as middle leaders and carry out leadership practices with pedagogical, relational, and organizational dimensions. It is also evident that specific leadership training has a positive impact on their daily practice, although many have not received such training in a structured manner.
The conclusions of the research emphasize the importance of recognizing and strengthening the role of cycle coordinators as key agents for educational improvement. The thesis proposes the design of specific training programs in middle leadership and the development of educational policies that clearly value and define this role within the school organizationCAT- La tesi doctoral d’Aleix Olondriz Valverde analitza la figura dels coordinadors de cicle com a líders intermedis en el sistema educatiu català. Aquesta recerca s’emmarca en un context de transformació de les organitzacions escolars, on el lideratge deixa de ser exclusivament jeràrquic per adoptar models distribuïts i col·laboratius.
La tesi s’organitza a través d’un compendi d’articles, que comparteixen un objectiu principal comú. Es busca identificar i analitzar els rols i pràctiques habituals dels coordinadors de cicle com a líders intermedis. Per assolir aquest objectiu, la recerca s’ha estructurat en tres fases principals: una anàlisi bibliomètrica de la literatura científica (195 articles), una revisió sistemàtica (34 articles) i un estudi de camp amb la participació de 414 coordinadors de cicle de centres d’educació primària públics i concertats de Catalunya.
Els instruments de recollida de dades, adaptats i validats al context català (MLRQ-SE-CAT i ML-PR-CAT), han permès identificar 6 rols i 34 pràctiques de lideratge intermedis. Aquests rols inclouen funcions centrades en l’alumnat, la gestió, l’administració, la supervisió, el desenvolupament del personal i l’estratègia. Les pràctiques identificades es distribueixen en quatre dimensions: metes i expectatives, ús de recursos, enfocament en l’ensenyament i l’aprenentatge, i treball col·laboratiu.
Els resultats mostren que els coordinadors de cicle es perceben com a líders intermedis i exerceixen un lideratge de caràcter pedagògic, relacional i organitzatiu. També es constata que la formació específica en lideratge té un impacte positiu en la seva pràctica diària, tot i que molts d’ells no han rebut aquesta formació de manera sistemàtica.
Les conclusions de la recerca subratllen la importància de reconèixer i potenciar el paper dels coordinadors de cicle com a agents clau per a la millora educativa. La tesi proposa dissenyar programes de formació específics en lideratge intermedi i desenvolupar polítiques educatives que valorin i estructurin clarament aquesta figura dins l’organització escolarPrograma de Doctorat en Educaci
Mitigation strategies for the biological risk associated with the consumption of unpasteurized fruit juices
No full textEls derivats de fruites mínimament processats, inclosos purés i sucs de fruites,
constitueixen un segment en creixement dins del mercat de productes frescos. No
obstant això, aquests productes poden albergar patògens alimentaris com la
Salmonel·la enterica, Escherichia coli O157:H7 i Listeria monocytogenes. Les barreres
tradicionals (pH baix i refrigeració) sovint es consideren suficients per a controlar els
perills microbiològics, però les respostes a l'estrès subletal i l'adaptació dels patògens a
ambients àcids poden comprometre la seva eficàcia. Aquesta tesi aborda la bretxa crítica
en la comprensió de com els factors intrínsecs de la matriu de fruita, l'adaptació àcida i
els compostos antimicrobians influeixen en la supervivència del patogen, el seu
potencial patogènic i l'expressió gènica, amb l'objectiu final de desenvolupar estratègies
de mitigació de riscos per al sector de derivats de fruites no pasteuritzats.
Es van utilitzar cinc serovars de S. enterica (incloent Agona, Michigan, Montevideo, Gaminara i Enteritidis), dos serovars de L. monocytogenes (4b i 4d) i tres soques d'E. coli O157:H7 (una de la Unitat de Microbiologia i Tecnologia Postcollita i dues de les col·leccions del Centre de Recerca Teagasc). Els cinc serovars de S. enterica es van provar en purés de fruita, mentre que dos (Enteritidis i Michigan), tots dos serovars de L. monocytogenes i totes les soques d'E. coli es van provar en sucs de fruites. Es van comparar dos mètodes d'adaptació a l’àcid i es va seleccionar el protocol basat en la fermentació de la glucosa (pH de ~7,0 a 4,5 durant 24 h) per als assajos posteriors. La capacitat de supervivència es va dur a terme monitoritzant els recomptes
poblacionals al llarg de la conservació. Les proves de potencial patogènic van incloure la
supervivència a través del tracte gastrointestinal simulat i assajos d'adhesió/invasió a
cèl·lules Caco-2. L'avaluació preliminar de diversos antimicrobians i concentracions va
identificar a la nisina (2 ml/L) i l'àcid cumàric (0,5 g/L) com els més eficaços; després, els
seus efectes sobre la supervivència i el potencial patogènic es van caracteritzar en
profunditat. Finalment, la RT-PCR quantitativa va mesurar l'expressió relativa de gens de
resposta a l'estrès (rpoS, rpoH, dnaK) i de virulència (stx1, stx2, eae) en E. coli O157:H7
exposada a suc de fruita.
En emmagatzematge refrigerat (4 °C), els patògens van mantenir alts nivells de
població en unes certes matrius després de 24 h (taronja, poma, préssec, caqui, pera),
mentre que en unes altres no es van detectar (raïm vermell, maduixa, grosella negra,
pruna). L'adaptació a l’àcid va oferir un avantatge de supervivència de 1–2 log a
S. enterica i E. coli O157:H7 en suc de taronja i tracte gastrointestinal simulat, i va
augmentar l'adhesió a cèl·lules Caco-2 (p < 0,05). Per contra, L. monocytogenes va
mostrar una supervivència reduïda després de l'adaptació. La nisina i l'àcid cumàric a les
dosis seleccionades van mostrar reduccions fortes (> 4 log UFC) en els recomptes i una
disminució significativa en l'adhesió epitelial per als tres patògens, fins i tot sota
condicions d'adaptació a l’àcid. En E. coli O157:H7, les anàlisis d'expressió gènica van
revelar una sobre-expressió moderada de rpoS, stx1, stx2 i eae en cèl·lules
emmagatzemades en suc en comparació amb els controls en brou de cultiu, sense
diferències marcades entre cèl·lules adaptades i no adaptades a l'àcid. Aquests resultats
suggereixen una base transcripcional per als canvis fenotípics observats.
El pH baix i l'emmagatzematge en fred són insuficients com a úniques mesures
de control per als principals patògens alimentaris en subproductes de fruites
mínimament processades. La composició de la matriu modula críticament l'eficàcia
antimicrobiana, i l'adaptació a l’àcid pot augmentar la supervivència i el potencial
patogènic del patogen. Els compostos antimicrobians (nisina (2 ml/L) i
àcid cumaric (0,5 g/L)) sorgeixen com a prometedors agents tecnològics de barrera,
reduint eficaçment tant la supervivència com la patogenicitat de S. enterica,
E. coli O157:H7 i L. monocytogenes en sucs de fruita. Integrar coneixements específics
de la matriu amb intervencions antimicrobianes dirigides ofereix un marc sòlid per a
mitigar riscos en la indústria de derivats de fruites no pasteuritzats.Los derivados de frutas mínimamente procesados, incluidos purés y zumos de
frutas, constituyen un segmento en crecimiento dentro del mercado de productos
frescos. Sin embargo, estos productos pueden albergar patógenos de transmisión
alimentaria como Salmonella enterica, Escherichia coli O157:H7 y Listeria
monocytogenes. Las barreras tradicionales (bajo pH y refrigeración) a menudo se
consideran suficientes para controlar los peligros microbiológicos, pero las respuestas al
estrés subletal y la adaptación de los patógenos a ambientes ácidos pueden
comprometer su eficacia. Esta tesis aborda la brecha crítica en la comprensión de cómo
los factores intrínsecos de la matriz de fruta, la adaptación ácida y los compuestos
antimicrobianos influyen en la supervivencia del patógeno, su potencial patogénico y la
expresión génica, con el objetivo final de desarrollar estrategias de mitigación de riesgos
para el sector de derivados de frutas no pasteurizados.
Se utilizaron cinco serovares de S. enterica (incluyendo Agona, Michigan,
Montevideo, Gaminara y Enteritidis), dos serovares de L. monocytogenes (4b y 4d) y tres
cepas de E. coli O157:H7 (una de la Unidad de Microbiología y Tecnología Postcosecha y
dos de las colecciones del Centro de Investigación Teagasc). Los cinco serovares de
S. enterica se probaron en purés de frutas, mientras que dos (Enteritidis y Michigan),
ambos serovares de L. monocytogenes y todas las cepas de E. coli se probaron en zumos
de frutas. Se compararon dos métodos de adaptación al ácido en diferentes medios y se
seleccionó el protocolo basado en la fermentación de la glucosa (pH de ~7,0 a 4,5
durante 24 h) para los ensayos posteriores. La capacidad de supervivencia se llevó a cabo
monitorizando los recuentos poblaciones durante la conservación. Las pruebas de
potencial patogénico incluyeron la supervivencia a través del tracto gastrointestinal
simulado y ensayos de adhesión/invasión a células Caco-2. La evaluación preliminar de
varios antimicrobianos y concentraciones identificó a la nisina (2 mL/L) y el ácido
cumárico (0,5 g/L) como los más eficaces; luego, sus efectos sobre la supervivencia y el
potencial patogénico se caracterizaron en profundidad. Finalmente, la RT-PCR cuantitativa midió la expresión relativa de genes de respuesta al estrés (rpoS, rpoH, dnaK) y de virulencia (stx1, stx2, eae) en E. coli O157:H7 expuesta a zumo de fruta.
Bajo almacenamiento refrigerado (4 °C), los patógenos mantuvieron altos niveles
poblacionales en ciertas matrices tras 24 h (naranja, manzana, melocotón, caqui, pera),
mientras que en otras no se detectaron (uva roja, fresa, grosella negra, ciruela). La
adaptación ácida otorgó una ventaja de supervivencia de 1–2 log a S. enterica y
E. coli O157:H7 en zumo de naranja y fluidos gastrointestinales simulados, y aumentó la
adhesión a células Caco-2 (p < 0,05). Por el contrario, L. monocytogenes mostró una
supervivencia reducida tras la adaptación. La nisina y el ácido cumárico a las dosis
seleccionadas mostraron reducciones fuertes (> 4 log UFC) en los recuentos y una
disminución significativa en la adhesión epitelial para los tres patógenos, incluso bajo
condiciones de adaptación ácida. En E. coli O157:H7, los análisis de expresión génica
revelaron una sobreexpresión moderada de rpoS, stx1, stx2 y eae en células
almacenadas en zumo, en comparación con los controles en caldo de cultivo, sin
diferencias marcadas entre células adaptadas y no adaptadas al acido. Estos resultados
sugieren una base transcripcional para los cambios fenotípicos observados.
El pH bajo y el almacenamiento en frío son insuficientes como únicas medidas de
control para los principales patógenos alimentarios en subproductos de frutas
mínimamente procesadas. La composición de la matriz modula críticamente la eficacia
antimicrobiana, y la adaptación ácida puede aumentar la supervivencia y el potencial
patogénico del patógeno. Los compuestos antimicrobianos (nisina (2 mL/L) y ácido
cumárico (0,5 g/L)) surgen como prometedores agentes tecnológicos de barrera,
reduciendo eficazmente tanto la supervivencia como la patogenicidad de S. enterica,
E. coli O157:H7 y L. monocytogenes en zumo de fruta. Integrar conocimientos
específicos de la matriz con intervenciones antimicrobianas dirigidas ofrece un marco
sólido para mitigar riesgos en la industria de derivados de frutas no pasteurizados.Minimally processed fruit derivatives, including fruit purees and fruit juices,
constitute a growing segment of the fresh-produce market. However, these products
can harbour foodborne pathogens such as Salmonella enterica, Escherichia coli O157:H7
and Listeria monocytogenes. Traditional hurdles (low pH and refrigeration) are often
presumed sufficient to control microbial hazards, yet sublethal stress responses and
pathogen adaptation to acidic environments may compromise their effectiveness. This
thesis addresses the critical gap in understanding how intrinsic fruit-matrix factors, acid
adaptation and antimicrobial compounds influence pathogen survival, pathogenic
potential and gene expression, with the goal of developing risk-mitigation strategies for
the unpasteurized fruit-derivatives sector. Studies employed five S. enterica serovars (including Agona, Michigan, Montevideo, Gaminara and Enteritidis), two L. monocytogenes serovars (4b and 4d), and three E. coli O157:H7 strains (one from the Postharvest Microbiology and Technology
Unit and two from Teagasc Research Centre collections). All five S. enterica serovars
were tested in fruit purees, while two (Enteritidis and Michigan), both L. monocytogenes
serovars, and all E. coli strains were tested in fruit juices. Two acid adaptation methods
in different media were compared; the glucose-based protocol (pH from ~7.0 to 4.5 over
24 h) was selected for further assays. The survival capability was assessed by monitoring
population counts throughout storage. Pathogenic potential was evaluated through
survival in simulated gastrointestinal conditions and adhesion/invasion assays using
Caco-2 cells. The preliminary screen of several antimicrobials and concentrations
identified nisin (2 mL/L) and coumaric acid (0.5 g/L) as the most effective; then, their
impacts on survival and pathogenic potential were characterized in depth. Finally,
quantitative RT-PCR measured relative expression of stress-response (rpoS, rpoH and
dnaK) and virulence genes (stx1, stx2, eae) in E. coli O157:H7 cells exposed to fruit juices.
Under refrigerated storage (4 °C), high pathogen populations were maintained
in some matrices after 24 h (orange, apple, peach, persimmon, pear), whereas in others (red grape, strawberry, black currant, plum), pathogen levels became undetectable. Acid adaptation conferred a 1– 2 log survival advantage to S. enterica and E. coli O157:H7 in
orange juice and simulated gastrointestinal tract, and enhanced adhesion to Caco-2 cells
(p < 0.05). Conversely, L. monocytogenes exhibited reduced survival post-adaptation.
Nisin and coumaric acid at the selected doses showed strong population reductions (> 4
log CFU) in viable counts and significantly decreased epithelial adhesion for all three
pathogens, even under acid-adapted conditions. In E. coli, gene expression analyses
revealed modest upregulation of rpoS, stx1, stx2 and eae in fruit juice-stored cells
compared to broth controls, with no differences observed between acid-adapted and
non-acid-adapted cells. These results suggest a transcriptional basis for the phenotypic
changes observed.
Low pH and cold storage are insufficient to control key foodborne pathogens in
minimally processed fruit products. The composition of the food matrix composition
critically modulates antimicrobial efficacy, and acid adaptation can enhance pathogen
survival and virulence traits. Among the tested compounds, nisin (2 mL/L) and coumaric
acid (0.5 g/L) emerge as promising hurdle-technology agents, effectively reducing both
viability and pathogenicity of S. enterica, E. coli O157:H7 and L. monocytogenes in fruit
juices. Integrating matrix-specific insights with targeted antimicrobial interventions
offers a robust framework for risk mitigation in the unpasteurized fruit-derivatives
industry
«Infancias activistas» y sus capacidades colectivas políticoepistémicas en la esfera adultocrática: una propuesta desde el enfoque de las capacidades
No full textPrograma de Doctorat en Ciutadania i Drets Humans[spa] Esta disertación plantea una revisión crítica orientada a resignificar las infancias bajo el concepto de «infancias activistas», con el objetivo de cuestionar y transformar las estructuras adultocéntricas que, históricamente, han moldeado la conceptualización y el tratamiento de la niñez. La noción de «infancias activistas» emerge como una respuesta urgente a la necesidad de reconocer a niños, niñas y adolescentes no solo como sujetos en desarrollo con derechos y voz propia, sino como agentes epistémicos y políticos, dotados de capacidades colectivas para incidir activamente en la vida social.
A lo largo de la historia, la infancia ha sido definida desde una perspectiva reduccionista, marcada por roles de género binarios y expectativas adultocéntricas que han relegado a la niñez a una posición de subordinación y pasividad. Esta visión restrictiva, arraigada en paradigmas socioculturales, ha perpetuado representaciones estereotipadas que impactan negativamente en la educación, la política y la cotidianidad de niños y niñas. Ante este escenario, resulta imperativo trascender estas barreras y avanzar hacia una comprensión más inclusiva y equitativa de la infancia, donde se reconozca a los menores como sujetos activos de cambio, es decir, como agentes capaces de desafiar los órdenes establecidos.
El concepto de «infancias activistas» se erige como una alternativa transformadora: no solo valida la capacidad de agencia infantil, sino que también interpela y amplía las nociones tradicionales de participación política. En lugar de circunscribir lo político y lo epistémico al dominio exclusivo de los adultos, esta propuesta reivindica un enfoque pluralista que reconozca las múltiples formas en que niños, niñas y adolescentes intervienen en la democracia a través del activismo. Es crucial subrayar que esta perspectiva no homogeniza a la niñez ni reduce su activismo a un apéndice de agendas adultas; por el contrario, celebra su diversidad, su
autodeterminación emergente y las prácticas creativas mediante las cuales interpretan y transforman su entorno.
La estructura del texto refleja la evolución de esta propuesta. En primer lugar, se analiza críticamente la construcción histórica de la infancia, examinando cómo los enfoques tradicionales han condicionado la percepción y el trato hacia niños y niñas. Posteriormente, se incorpora el enfoque de las capacidades —reinterpretado desde una perspectiva infantil— como marco normativo para deconstruir narrativas pasivas y cimentar el andamiaje teórico de las «infancias activistas», enfatizando su agencia epistémica y política. Finalmente, se desarrolla esta propuesta ilustrando cómo niños, niñas y adolescentes han participado de manera disruptiva en la esfera pública —desde movimientos climáticos—, desafiando no solo estructuras de poder, sino también los límites impuestos a su reconocimiento como sujetos políticos con plena legitimidad. En síntesis, esta disertación no solo busca visibilizar el protagonismo político de la niñez, sino también replantear las bases epistemológicas desde las que entendemos su lugar en la sociedad. Las «infancias activistas» no son una metáfora, sino una realidad que exige repensar la democracia y la justicia desde una perspectiva intergeneracional.[cat] Aquesta dissertació planteja una revisió crítica orientada a resignificar les infàncies sota el concepte d’«infàncies activistes», amb l’objectiu de qüestionar i transformar les estructures adultocèntriques que, històricament, han modelat la conceptualització i el tractament de la infantesa. La noció d’«infàncies activistes» emergeix com una resposta urgent a la necessitat de reconèixer infants i adolescents no només com a subjectes en desenvolupament amb drets i veu pròpia, sinó també com a agents epistèmics i polítics, dotats de capacitats col·lectives per incidir activament en la vida social.
Al llarg de la història, la infantesa ha estat definida des d’una perspectiva reduccionista, marcada per rols de gènere binaris i expectatives adultocèntriques que han relegat els infants a una posició de subordinació i passivitat. Aquesta visió restrictiva, arrelada en paradigmes socioculturals, ha perpetuat representacions estereotipades que impacten negativament en l’educació, la política i la quotidianitat dels nens i nenes. Davant d’aquest escenari, és imperatiu transcendir aquestes barreres i avançar cap a una comprensió més inclusiva i equitativa de la infantesa, on es reconegui els infants com a subjectes actius de canvi, és a dir, com a agents capaços de desafiar els ordres establerts.
El concepte d’«infàncies activistes» s’erigeix com una alternativa transformadora: no només valida la capacitat d’agència infantil, sinó que també interpel·la i amplia les nocions tradicionals de participació política. En lloc de circumscriure allò polític i epistèmic al domini exclusiu dels adults, aquesta proposta reivindica un enfocament pluralista que reconegui les múltiples formes en què infants i adolescents intervenen en la democràcia mitjançant l’activisme. És crucial subratllar que aquesta perspectiva no homogeneïtza la infantesa ni redueix el seu activisme a un apèndix d’agendes adultes; al contrari, celebra la seva diversitat, la seva
autodeterminació emergent i les pràctiques creatives mitjançant les quals interpreten i transformen el seu entorn.
L’estructura del text reflecteix l’evolució d’aquesta proposta. En primer lloc, s’analitza críticament la construcció històrica de la infantesa, examinant com els enfocaments tradicionals han condicionat la percepció i el tracte envers els infants. Posteriorment, s’incorpora l’enfocament de les capacitats —reinterpretat des d’una perspectiva infantil— com a marc normatiu per deconstruir narratives passives i fonamentar l’andamiatge teòric de les «infàncies activistes», tot subratllant-ne l’agència epistèmica i política. Finalment, es desenvolupa aquesta proposta il·lustrant com infants i adolescents han participat de manera disruptiva en l’esfera pública —des dels moviments climàtics—, desafiant no només estructures de poder, sinó també els límits imposats al seu reconeixement com a subjectes polítics amb plena legitimitat. En síntesi, aquesta dissertació no només busca visibilitzar el protagonisme polític de la infantesa, sinó també replantejar les bases epistemològiques des de les quals entenem el seu lloc a la societat. Les «infàncies activistes» no són una metàfora, sinó una realitat que exigeix repensar la democràcia i la justícia des d’una perspectiva intergeneracional.[eng] This dissertation proposes a critical review aimed at redefining childhoods through the concept of «activist children», with the objective of challenging and transforming the adult-centric structures that have historically shaped the conceptualisation and treatment of children. The notion of «activist children» emerges as an urgent response to the need to recognise children and adolescents not merely as subjects in development with rights and their own voice, but as epistemic and political agents, endowed with collective capacities to actively influence social life.
Throughout history, childhood has been defined through a reductionist lens, marked by binary gender roles and adult-centric expectations that have relegated children to a position of subordination and passivity. This restrictive vision, entrenched in sociocultural paradigms, has perpetuated stereotypical representations that negatively impact children’s education, political engagement, and daily lives. Faced with this scenario, it is imperative to transcend these barriers and advance towards a more inclusive and equitable understanding of childhood, where minors are recognised as active agents of change — that is, as actors capable of challenging established orders.
The concept of «activist children» stands as a transformative alternative: it not only validates children’s capacity for agency but also interrogates and expands traditional notions of political participation. Rather than confining the political and epistemic realms to the exclusive domain of adults, this proposal advocates for a pluralistic approach that acknowledges the multiple ways in which children and adolescents engage in democracy through activism. Crucially, this perspective does not homogenise childhood or reduce its activism to an appendage of adult
agendas; instead, it celebrates their diversity, emergent self-determination, and the creative practices through which they interpret and transform their environments.
The structure of the text reflects the evolution of this proposal. Firstly, it critically analyses the historical construction of childhood, examining how traditional approaches have conditioned perceptions and treatment of children. Subsequently, it incorporates the capabilities approach —reinterpreted from a child-centred perspective— as a normative framework to deconstruct passive narratives and establish the theoretical underpinnings of «activist children», emphasising their epistemic and political agency. Finally, the proposal is developed by illustrating how children and adolescents have participated disruptively in the public sphere — from climate movements to demands for educational equity — challenging not only power structures but also the limits imposed on their recognition as legitimate political subjects.
In summary, this dissertation seeks not only to highlight the political protagonism of children but also to re-examine the epistemological foundations through which we understand their place in society. «Activist children» are not a metaphor but a reality that demands rethinking democracy and justice from an intergenerational perspective
Elementos para una teoría sobre las reglas constitutivas
No full textLas reglas constitutivas son un instrumento teórico ampliamente analizado en la ontología social y en la teoría del derecho. Este trabajo busca revisar las principales posturas de la literatura, con el fin de comprender qué son las reglas constitutivas, identificar sus principales características y desarrollar un modelo propio que las integre y que clarifique su función, sus elementos y su ámbito de aplicación. En consecuencia, se articula el modelo de Reglas Constitutivas como Leyes de Fundamentación incorporando tanto el aspecto normativo como el constitutivo propio de la mayoría de las teorías acerca de las reglas constitutivas. Para finalizar, el modelo se aplica a la institución del Derecho mostrando sus capacidades y limitaciones; y se realiza una comparación con uno de los modelos más conocidos en este ámbito, el modelo de Reglas Constitutivas como Reglas Conceptuales.Constitutive rules are a theoretical tool widely analysed in social ontology and legal theory. This thesis seeks to review the literature’s central positions to understand constitutive rules, identify their main characteristics, and develop a new model that integrates them and clarifies their function, elements, and scope of application. Consequently, the Constitutive Rules as Grounding Laws model is articulated, incorporating the normative and constitutive aspects that most theories of constitutive rules attributed to them. Finally, the model is applied to the institution of Law, showing its capabilities and limitations; and a comparison with one of the best-known models in this field is made, the model of Constitutive Rules as Conceptual Rules.Programa de Doctorat en Dre
La Kitchen Comedy en la historia del cine una relectura de los fracasos domésticos femeninos desde una perspectiva reivindicativa
No full textEste trabajo de investigación tiene como objetivo explorar la historia del cine a través de las comedias protagonizadas por mujeres en el entorno doméstico de la cocina. Estas películas, puntualmente conocidas como kitchen comedies en los inicios del cine narrativo de Hollywood, serán analizadas para identificar los personajes, motivos visuales y elementos narrativos recurrentes. Se defenderá el término kitchen comedy como un posible subgénero dentro de la comedia. La hipótesis central de esta tesis plantea que estas comedias abordaron de manera paródica los desafíos y fracasos domésticos, evidenciando la necesidad de superar las restricciones sociales impuestas a las mujeres en el ámbito del hogar. El objetivo principal de este estudio es conceptualizar el término kitchen comedy y definir sus características distintivas en relación con diferentes formas artísticas, así como detectar su pervivencia en el cine sonoro de Hollywood y en otras cinematografías.The objective of this study is to explore the history of cinema through comedies featuring women in the household setting of the kitchen. These films, which were known as kitchen comedies at the start of Hollywood narrative film, are analysed to identify their recurring characters, visual motifs and narrative elements. The term kitchen comedy is suggested as a possible subgenre within comedy. The core hypothesis of this thesis posits that these comedies parodically addressed household challenges and failures, revealing the need to overcome the social constraints imposed on women in the household. The main objective of this study is to conceptualise the term kitchen comedy and to define its unique features in relation to different artistic forms, as well as to detect its survival in Hollywood talkies and other bodies of cinematographic work.Programa de Doctorat en Comunicaci
Characterization of synthetic lethality between MYC activation and splicing inhibition in an immortalized cell line : roles of alternative splicing
No full textCancer cells exhibit a synthetic lethal (SL) phenotype when Myc upregulation is combined with antitumor drugs targeting the splicing factor SF3B1. However, the molecular events and mechanisms responsible for this vulnerability remain poorly understood. We used an immortalized cell line (h-TERT RPE MYC-ER p53KO) which allows inducible MYC activation, and the SF3B1-targeting drug Pladienolide B (PLAD B), to recreate the SL phenotype, scored in viability and clonogenic assays. Our data indicate that apoptosis is a key pathway involved in the SL phenotype. However, contrary to the proposed role of MCL1 alternative splicing as a major mediator of apoptotic effects induced by PLAD B treatment, upregulation of the pro-apoptotic mRNA isoform of MCL1 cannot explain the SL phenotype.
We carried out RNA-seq analyses to identify and functionally characterize gene expression and alternative splicing changes potentially associated with the SL phenotype. Importantly, we identified a set of exons known to be essential for cancer cells that, when induced to be skipped using antisense oligonucleotides, are detrimental for cell viability and likely contribute to the SL phenotype.Las células cancerosas muestran un fenotipo de letalidad sintética (SL) cuando se combina la sobreexpresión de Myc con fármacos anticancerígenos dirigidos contra el factor de splicing SF3B1. Sin embargo, los eventos moleculares responsables de esta vulnerabilidad son poco comprendidos. Usamos una línea celular inmortalizada (h-TERT RPE MYC-ER p53KO) que permite la activación inducida de MYC, y el fármaco dirigido contra SF3B1 Pladienolide B (PLAD B), para recrear el fenotipo SL, medido en ensayos de clonogenicidad y viabilidad. Nuestros datos indican que la apoptosis es una ruta clave en el fenotipo SL. Sin embargo, al contrario del papel propuesto para el splicing alternativo de MCL1 como mediador de los efectos apoptóticos inducidos por tratamiento con PLAD B, el incremento de la isoforma proapoptótica de mRNA de MCL1 no puede explicar el fenotipo SL. No obstante, hemos confirmado que la apoptosis es una ruta clave para conseguir el fenotipo SL.
Ejecutamos análisis de RNA-seq para identificar y caracterizar funcionalmente los cambios de expresión génica y splicing alternativo potencialmente asociados a SL. Destacablemente, identificamos un set de exones esenciales para células cancerosas que, al inducir su salto con oligonucleótidos antisentido, son perjudiciales para la viabilidad celular y probablemente contribuyen al fenotipo SL.Programa de Doctorat en Biomedicin
Atendre i cuidar les famílies amb trastorn mental parental. Estudi fenomenològic de les infermeres de salut mental
No full textDiferents autors destaquen la importància d’una pràctica assistencial sense prejudicis al atendre a pares amb trastorn mental i a les seves famílies. L’objectiu de la recerca és conèixer les perspectives i les pràctiques de les infermeres de salut mental en la seva atenció i cura, centrant-nos en les infermeres de dispositius d’atenció especialitzada a la salut mental d’adults de Catalunya (hospitalaris i comunitaris). L’enfocament metodològic és qualitatiu i de tipus fenomenològic. Les tècniques de recollida de dades foren: l’entrevista en profunditat semi-estructurada, el diari de camp i un qüestionari. Es va seguir el model de Colaizzi per a l’anàlisi de dades. A més, d’aplicar la definició de cuidar de Tronto per analitzar les seves experiències. Els estereotips socials respecte a les persones amb trastorn mental es poden traslladar al seu “rol de pares” produint patiment. “L’acompanyament” emergeix com a element clau per definir les pràctiques de cuidar de les infermeres: conèixer i registrar la “història de la persona”, informar i realitzar psicoeducació a la persona i a les famílies, empoderar el rol de pare, i treballar la culpa i altres emocions. La confiança s’identifica no només com a element clau de la relació terapèutica, sinó necessària per poder parlar sobre la paternitat, valorar les necessitats relacionades i poder intervenir. Durant els ingressos hospitalaris, es considera d’importància fomentar el contacte entre pares-fills-família, es suggereixen canvis pel que fa als espais destinats a tal fi. Tot i que diferents professionals van valorar de forma positiva poder disposar de protocols d’intervenció per unificar criteris en l’atenció, es va considerar que poden conduir a formes d’actuació rígides. La formació dels professionals i unes guies d’actuació que contemplin la individualitat de cada cas, es destaquen com a elements clau a treballar a futur, aportant recomanacions al respecte.Diferentes autores destacan la importancia de una práctica asistencial sin prejuicios al atender a padres con trastorno mental y a sus familias. El objetivo de la investigación es conocer las perspectivas y las prácticas de las enfermeras de salud mental en su atención y cuidado, centrándonos en las enfermeras de dispositivos de atención especializada a la salud mental de adultos de Cataluña (hospitalarios y comunitarios). El enfoque metodológico es cualitativo y de tipo fenomenológico. Las técnicas de recogida de datos fueron: la entrevista en profundidad semi-estructurada, el diario de campo y un cuestionario. Se siguió el modelo de Colaizzi para el análisis. Además, de aplicar la definición de cuidado de Tronto para analizar sus experiencias. Los estereotipos sociales respecto a las personas con trastorno mental se pueden trasladar a su “rol de padres” produciendo sufrimiento. “El acompañamiento” emerge como el elemento para definir las prácticas de cuidado de las enfermeras: conocer y registrar la “historia de la persona”, informar y realizar psicoeducació a la persona y a las familias, empoderar el rol de padre, y trabajar la culpa y otras emociones. La confianza se identifica no solo como elemento clave de la relación terapéutica, sino necesaria para poder hablar sobre la paternidad, valorar las necesidades relacionadas y poder intervenir. Durante los ingresos hospitalarios, se considera de importancia fomentar el contacto entre padres-hijos-familia, se sugieren cambios en cuanto a los espacios destinados a tal fin. A pesar de que diferentes profesionales valoraron de forma positiva disponer de protocolos de intervención para unificar criterios en la atención, se consideró que pueden conducir a formas de actuación rígidas. La formación de los profesionales y unas guías de actuación que contemplen la individualidad de cada caso, se destacan como elementos clave a trabajar en un futuro, aportando recomendaciones al respecto.Different authors highlight the importance of a non-judgmental approach when caring for parents with mental illness. The objective of this research is to understand the perspectives and practices of mental health nursing professionals in the care of people with mental illness who are parents. It focuses on nurses who work in specialised mental health care facilities in Catalonia (hospital and community settings) and who care for adults who are parents. This is a qualitative and phenomenological methodology study. The data collection technique were the in-depth and semi-structured interview, the field diary and a questionnaire. To carry out the analysis process, the Colaizzi model was followed. In addition, Tronto's definition of care was applied to analyse their experiences. Mental health nurses consider that social stereotypes regarding people with mental illness can be transferred to their parenting role and can cause suffering. “Support” is the key element from which their care practices are defined: knowing and registering the "person's history", informing and providing psychoeducation to the person and the family, empowering the role of parent, and addressing guilt and other emotions. Trust is identified not only as a key element of the therapeutic relationship, but also as necessary to be able to talk about parenthood, assess related needs and be able to intervene in this regard. Although different professionals valued having intervention protocols positively, since they can unify criteria in the care of families, the majority considered that they could lead to forms of practice that were too rigid. During hospital admissions, it is considered important to encourage contact between parents-children-family, suggesting changes within the spaces intended for this purpose. Training and guidelines that take into account the individuality of each case stand out as key elements to work on in the future, providing recommendations in this regard
Servucción Integrada Adaptativa: una herramienta para el diseño de servicios en centros deportivos
No full textUn dels moments d'incertesa dels gerents i directors d'empreses de servei és la presa de decisions relacionades amb el disseny dels serveis, amb el procés de creació o prestació dels serveis, o amb la configuració de l'oferta total de serveis que prestaran les entitats. En aquestes situacions, pot ajudar el model de servucció, creat pel Pierre Eiglier i l'Eric Langeard (1989). És precisament en l'aplicació pràctica dels postulats d'aquest model al procés de disseny del servei dels centres esportius quan apareix l'evidència sorprenent que no és capaç d'explicar algunes de les diferències que presenten els serveis quan es comparen diversos centres esportius. Al model li faltaria integrar algun element que fes comprensible per què hi ha aquestes diferències i com es pot adaptar el servei a les característiques diferencials de cada centre, ajudant així a assegurar l'èxit de les decisions empresarials.
El propòsit de la tesi doctoral és elaborar una eina d'aplicació pràctica que faciliti la presa de decisions en el procés de disseny de serveis als centres esportius. Per aconseguir aquest objectiu, primer caldrà: a) crear un corpus de coneixement teòric sobre el procés de disseny de serveis als centres esportius; b) identificar les variables clau (categories) que afecten el disseny del servei; i c) identificar les diferents dimensions condicionants (codis i subcodis) que configuren cadascuna de les variables clau per al disseny del servei.
La metodologia qualitativa és la base del disseny de la investigació, que compta amb un enfocament constructivista i un mètode d'anàlisi abductiu, perquè és el que s'adequa més als objectius de la tesi i a les circumstàncies personals de l'investigador, que posseeix una àmplia experiència al sector dels centres esportius. Així, un cop detectat el fenomen sorprenent, s'apliquen els passos metodològics del raonament abductiu: revis(it)ar el fenomen, desfamiliaritzar el fenomen i generar marcs alternatius.
Per a la recollida de la informació necessària per a aquest procediment, s'han fet servir tres tècniques que, per ordre cronològic d'inici de la seva utilització, són: revisió bibliogràfica, entrevista i grup d'enfocament.
Un cop processada tota la informació i constatat que, efectivament, hi ha elements que influeixen en el disseny del servei que no havien estat tinguts en compte a les teories actuals, s'inicia el procés de construcció d'una teoria alternativa: generació de teoria per inferència abductiva; desenvolupament de la teoria alternativa per modelatge analògic, partint de la ja existent (el model de servucció, d'Eiglier i Langeard) i incorporant els nous elements detectats; i valoració de la nova teoria, en comparació de les actuals, per inferència a la millor explicació.
La teoria alternativa així construïda, s'anomena Servucció Integrada Adaptativa.
El model de Servucció Integrada Adaptativa (SIA) comprèn nou elements fonamentals: entorn, centre esportiu, espai o suport físic, recursos de l'organització, client, personal de contacte, servei, altres clients i interaccions entre els elements. A la possibilitat de no presència d'algun d'aquests factors en el procés, com ja passava al model de servucció original, s'inclou la possibilitat que el servei es presti sense necessitat d'estar present a l'espai o suport físic, com passa amb els serveis prestats utilitzant el canal virtual. L'augment del nombre de categories configuradores, així com contemplar diversos canals de distribució, permet que el nou model sigui capaç d'explicar més possibilitats de servei que l'original. El fet de proporcionar una millor i més coherent explicació del fenomen que les seves teories rivals valida el model de Servucció Integrada Adaptativa.Uno de los momentos de incertidumbre de los gerentes y directores de empresas de servicio es la toma de decisiones relacionadas con el diseño de los servicios, con el proceso de creación o prestación de los servicios, o con la configuración de la oferta total de servicios que prestarán sus entidades. En esas situaciones, puede servir de ayuda el modelo de servucción, creado por Pierre Eiglier y Eric Langeard (1989). Es precisamente en la aplicación práctica de los postulados de ese modelo al proceso de diseño del servicio de los centros deportivos, cuando aparece la evidencia sorprendente de que no es capaz de explicar algunas de las diferencias que presentan los servicios cuando se comparan diversos centros deportivos. Al modelo le faltaría integrar algún elemento que hiciese comprensible por qué existen esas diferencias y cómo se puede adaptar el servicio a las características diferenciales de cada centro, ayudando así a asegurar el éxito de las decisiones empresariales
El propósito de la tesis doctoral es la elaboración de una herramienta de aplicación práctica que facilite la toma de decisiones en el proceso de diseño de servicios en los centros deportivos. Para conseguir ese objetivo, primero será necesario: a) crear un corpus de conocimiento teórico sobre el proceso de diseño de servicios en los centros deportivos; b) identificar las variables clave (categorías) que afectan al diseño del servicio; y c) identificar las diferentes dimensiones condicionantes (códigos y subcódigos) que configuran cada una de las variables clave para el diseño del servicio.
La metodología cualitativa es la base del diseño de la investigación, que cuenta con un enfoque constructivista y un método de análisis abductivo, por ser el que más se adecúa a los objetivos de la tesis y a las circunstancias personales del investigador, que posee una amplia experiencia en el sector de los centros deportivos. Así, una vez detectado el fenómeno sorprendente, se aplican los pasos metodológicos del razonamiento abductivo: revis(it)ar el fenómeno, desfamiliarizar el fenómeno y generar marcos alternativos.
Para la recogida de la información necesaria para ese procedimiento, se han empleado tres técnicas que, por orden cronológico de inicio de su utilización, son: revisión bibliográfica, entrevista y grupo de enfoque.
Una vez procesada toda la información y constatado que, efectivamente, existen elementos que influyen en el diseño del servicio que no habían sido tenidos en cuenta en las teorías actuales, se inicia el proceso de construcción de una teoría alternativa: generación de teoría por inferencia abductiva; desarrollo de la teoría alternativa por modelado analógico, partiendo de la ya existente (el modelo de servucción, de Eiglier y Langeard) e incorporando los nuevos elementos detectados; y valoración de la nueva teoría, en comparación con las actuales, por inferencia a la mejor explicación.
La teoría alternativa así construida, se denomina Servucción Integrada Adaptativa.
El modelo de Servucción Integrada Adaptativa (SIA) comprende nueve elementos fundamentales: entorno, centro deportivo, espacio o soporte físico, recursos de la organización, cliente, personal de contacto, servicio, demás clientes e interacciones entre los elementos. A la posibilidad de no presencia de alguno de esos factores en el proceso, como ya ocurría en el modelo de servucción original, se incluye la posibilidad de que el servicio se preste sin necesidad de estar presente en el espacio o soporte físico, como ocurre con los servicios prestados utilizando el canal virtual. El aumento del número de categorías configuradoras, así como el contemplar diversos canales de distribución, permite que el nuevo modelo sea capaz de explicar más posibilidades de servicio que el original. El hecho de proporcionar una mejor y más coherente explicación del fenómeno que sus teorías rivales, valida el modelo de Servucción Integrada Adaptativa.One of the moments of uncertainty for managers and directors of service companies is decision-making related to the design of services, with the process of creating or providing services, or with the configuration of the total offer of services that their entities will lend. In such situations, the servuction model, created by Pierre Eiglier and Eric Langeard (1989), can help. It is precisely in the practical application of the postulates of this model to the service design process of sports centers, when the surprising evidence appears that it is not capable of explaining some of the differences that the services present when different sports centers are compared. The model would need to integrate some element that would make it understandable why these differences exist and how the service can be adapted to the differential characteristics of each center, thus helping to ensure the success of business decisions.
The purpose of the doctoral thesis is the elaboration of a practical application tool that facilitates decision-making in the process of designing services in sports centers. To achieve this objective, it will first be necessary to: a) create a corpus of theoretical knowledge on the service design process in sports centers; b) identify the key variables (categories) that affect the design of the service; and c) identify the different determining dimensions (codes and subcodes) that configure each of the key variables for the design of the service.
The qualitative methodology is the basis of the research design, which has a constructivist approach and an abductive analysis method, as it is the one that best suits the objectives of the thesis and the personal circumstances of the researcher, who has extensive experience. in the sports center sector. Thus, once the surprising phenomenon is detected, the methodological steps of abductive reasoning are applied: revis(it)ed the phenomenon, defamiliarize the phenomenon and generate alternative frameworks.
For the collection of the information necessary for this procedure, three techniques have been used which, in chronological order of the start of their use, are: bibliographic review, interview and focus group.
Once all the information has been processed and it has been verified that, indeed, there are elements that influence the design of the service that had not been taken into account in current theories, the process of building an alternative theory begins: theory generation by abductive inference ; development of the alternative theory by analogical modeling, based on the existing one (the servuction model, by Eiglier and Langeard) and incorporating the new elements detected; and evaluation of the new theory, in comparison with the current ones, by inference to the best explanation.
The alternative theory thus constructed is called Adaptive Integrated Servuction.
The Adaptive Integrated Servuction (SIA) model comprises nine fundamental elements: environment, sports center, space or physical support, organization resources, client, contact personnel, service, other clients and interactions between the elements. In addition to the possibility that any of these factors are not present in the process, as was already the case in the original service model, the possibility of the service being provided without the need to be present in the space or physical support is included, as is the case with the services provided using the virtual channel. The increase in the number of configuring categories, as well as contemplating various distribution channels, allows the new model to be able to explain more service possibilities than the original. The fact that it provides a better and more coherent explanation of the phenomenon than its rival theories, validates the Adaptive Integrated Servuction model