Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Ayuda humanitaria, género y comunicación digital: la imagen de las mujeres en las ONG. El caso del Chocó, Colombia (2000-2020)
No full textEl treball de recerca té per objecte analitzar les transformacions de les representacions de les dones receptores de l'ajuda humanitària a través de l'estudi de cas de l'ONG MSF. En l'encreuament de la història de la regió sud del continent americà, els estudis descoloniales, els estudis culturals i els estudis de comunicació amb perspectiva de gènere, es construeix un marc teòric que permet l'anàlisi de la fotografia humanitària. Aquestes imatges, que troben el seu gènesi en les fotografies missioneres estretament relacionades amb la fotografia colonial, han viscut transformacions derivades de l'arribada de la Web 2.0 alterant les lògiques comunicatives. S'estudiaran les fotografies preses per les organitzacions locals de la regió chocoana com a contraexemples de les fotografies sinfronteristas. Les categories analítiques es construeixen sobre la base de l'articulació dels marcs teòrics, és a dir, des de la sociologia de la imatge s'atén els estudis culturals i les teories descoloniales per a la inferència de les exhibicions i des d'una part tècnica de la fotografia, s'empra l'estudi dels elements semiòtics. Partint d'aquesta primera anàlisi, les interpretacions s'acaren amb les transcripcions orals de les converses col·lectives realitzades amb les dones chocoanas. Així, a partir del concepte de mirada com a instrument de poder, s'estipula la presència d'una mirada colonial que es desdoblega en les mirades cristiana, imperial i postfeminista, enfront d'una mirada d'oposició com a acte de resistència.Esta investigación tiene por objeto analizar las transformaciones de las representaciones de las mujeres receptoras de la ayuda humanitaria a través del estudio de caso de la ONG MSF. En el cruce de la historia de la región sur del continente americano, los estudios descoloniales, los estudios culturales y los estudios de comunicación con perspectiva de género, se construye un marco teórico que permite el análisis de la fotografía humanitaria. Estas imágenes, que encuentran su génesis en las fotografías misioneras estrechamente relacionadas con la fotografía colonial, han vivido transformaciones derivadas de la llegada de la Web 2.0 alterando las lógicas comunicativas. Se estudiarán las fotografías tomadas por las organizaciones locales de la región chocoana como contraejemplos de las fotografías sinfronteristas. Las categorías analíticas se construyen en base a la articulación epistémica de los marcos teóricos, es decir, desde la sociología de la imagen se atiende a los estudios culturales y las teorías descoloniales para la inferencia de las exhibiciones y desde una parte técnica de la fotografía, se emplea el estudio de los elementos semióticos. Partiendo de este primer análisis, las interpretaciones se cotejan con las transcripciones orales de las conversaciones colectivas realizadas con las mujeres chocoanas. A partir del concepto de mirada como instrumento de poder, se estipula la presencia de una mirada colonial que se desdobla en las miradas cristiana, imperial y posfeminista, frente a una mirada de oposición como acto de resistencia.The present research aims to analyze the transformations in representations of women who receive humanitarian aid, using the case study of the NGO MSF. Constructing a theoretical framework at the intersection of the history of the southern region of the American continent, decolonial studies, cultural studies, and communication studies with a gender perspective, we examine the contemporary genre of humanitarian photography. These images, rooted in missionary and colonial photography, have evolved due to the impact of Web 2.0, altering communicative logics. This study contrasts photographs taken by local organizations in the Choco region with the professional MSF images. Analytical categories are built based on the epistemic articulation of the theoretical frameworks, that is to say, from the sociology of the image, we delve into cultural studies and decolonial theories, allowing us to infer the exhibitions. Finally, semiotics will be used for the technical image analysis. Initial interpretations are compared with oral transcriptions of collective conversations with Chocoan women during fieldwork. Based on the concept of gaze as an instrument of power, we posit the presence of a colonial gaze in these photographs. This macro-gaze gives rise to three micro-gazes: the Christian, the Imperial, and the Post-feminist, contrasting with the oppositional gaze rooted in the active recognition of resistance
Inhaled treatment and patient-reported outcomes in asthma
No full textThe general aim of this doctoral thesis was to examine the impact on persons with persistent asthma of inhaled treatment use and sociodemographic factors, in terms of patient-reported outcomes. To achieve this, a new patient-reported tool for inhalation technique assessment was developed and validated across all ages, the Inhaler Technique Questionnaire (InTeQ); and we evaluated in pediatric population the longitudinal relationships that inhalation technique and treatment adherence present with symptom control, exacerbations, and health-related quality of life.
The data used to perform this thesis came from two projects. The first one, “Assessment of the Safety of LABAs in Asthma in Routine Care by Combining Health-Care Databases and Direct Patient Follow-Up” (ASTRO-LAB), is a longitudinal asthma cohort study conducted in France and the United Kingdom in children and adults. The second project, “Asthma Research in Children and Adolescents” (ARCA), is a longitudinal, prospective, multicenter, observational study in Spain, directly derived from ASTRO-LAB to provide further evidence in children and adolescents.
Our findings showed that the InTeQ is a feasible, valid, and reliable instrument for self-reporting inhalation technique in any type of device in adults and pediatric populations. Also, we confirmed longitudinal associations at within-person level of the two indicators of quality use of inhalers: for adherence to the inhaled maintenance treatment with symptom control and health-related quality of life, and for inhalation technique with health-related quality of life. It is remarkable how, although treatment adherence showed to be excellent, a third part of participants reported a suboptimal inhalation technique, supporting the need of actions for improvement in the asthma management of pediatric population.El objetivo general de esta tesis doctoral fue examinar el impacto en las personas con asma persistente del uso del tratamiento inhalado y los factores sociodemográficos, en términos de resultados reportados por los pacientes. Para lograr esto, se desarrolló y validó una nueva herramienta reportada por el paciente para la evaluación de la técnica de inhalación en todas las edades, el Inhaler Technique Questionnaire (InTeQ); y se evaluó en población pediátrica la relación longitudinal que la técnica de inhalación y la adherencia al tratamiento de mantenimiento presenta con el control de síntomas, las exacerbaciones y la calidad de vida relacionada con la salud.
Los datos utilizados para realizar esta tesis provienen de dos proyectos. El primero, “Assessment of the Safety of LABAs in Asthma in Routine Care by Combining Health-Care Databases and Direct Patient Follow-Up” (ASTRO-LAB), es un estudio longitudinal de una cohorte de niños y adultos con asma realizado en Francia y el Reino Unido. Y el segundo proyecto, “Asthma Research in Children and Adolescents” (ARCA), es un estudio observacional, prospectivo, longitudinal, multicéntrico, en España, directamente derivado de ASTRO-LAB para proveer más evidencia en niños y adolescentes.
Nuestros hallazgos demostraron que el InTeQ es un instrumento factible, válido y fiable para autoinformar la técnica de inhalación en cualquier tipo de dispositivo en poblaciones adultas y pediátricas. Además, confirmamos asociaciones longitudinales a nivel intrapersonal de los dos indicadores de uso de calidad de los inhaladores: para la adherencia al tratamiento de mantenimiento con control de síntomas y calidad de vida relacionada con la salud, y para la técnica de inhalación con calidad de vida relacionada con la salud. Es notable cómo, aunque la adherencia al tratamiento resultó ser excelente, una tercera parte de los participantes reportó una técnica de inhalación subóptima, apoyando la necesidad de acciones para la mejora en el manejo del asma en la población pediátrica.Programa de Doctorat en Biomedicin
Understanding and addressing the support needs of young adults with autism: the creation and implementation of a program to develop self-determination
No full textEl desenvolupament de autodeterminació és clau en les persones amb i sense discapacitat. Aquesta afavoreix millors resultats després de l’educació obligatòria, i ajuda a millorar la qualitat de vida general. Les persones amb autisme presenten nivells d’autodeterminació més baixos que altres col·lectius. Malgrat això, existeixen pocs estudis sobre autodeterminació en joves adults amb autisme, els quals afronten diversos reptes durant l’etapa de transició a la vida adulta. Per aquest motiu, els objectius principals d’aquesta tesis van ser: comprendre els factors passats i presents i que influencien l’estat acadèmic i laboral actual dels joves amb autisme, explorar les percepcions dels joves amb autisme sobre la seva autodeterminació, i dissenyar, implementar i avaluar l’efectivitat d’un programa d’intervenció per a la promoció de l’autodeterminació creat específicament per a joves amb autisme al context espanyol, el programa TEAM_YOUNG ADULTS. Amb aquests objectius, es van portar a terme quatre estudis. El primer, va comptar amb 89 familiars i va analitzar els factors passats i presents que afecten els resultats acadèmics i laborals dels joves. En el segon estudi es va realitzar un anàlisi qualitatiu descriptiu per conèixer en profunditat les fortaleses i necessitats de suport en autodeterminació de 28 joves amb autisme. El tercer va consistir en un estudi pilot del programa d’intervenció. Es va realitzar un assaig clínic aleatoritzat (ACA) amb 14 joves i es van triangular dades quantitatives i qualitatives. En el quart estudi es va realitzar un ACA amb una anàlisi per mètodes mixtes a un total de 40 participants per estudiar l’efectivitat, implementació i acceptabilitat del programa. Els resultats mostren que hi ha factors passats i presents que impacten els resultats post-obligatoris dels joves amb autisme. També evidencien la importància d’oferir suports específics per a la promoció de l’autodeterminació donades les necessitats de suport detectades. Relacionat amb els estudis 3 i 4, el programa d’intervenció va mostrar una bona efectivitat, implementació i acceptabilitat. Finalment, es pot concloure que la promoció de l’autodeterminació és vital en aquesta població i es proposen futures línies de recerca.El desarrollo de la autodeterminación es clave en las personas con y sin discapacidad. Ésta favorece mejores resultados después de la educación obligatoria, y ayuda a mejorar la calidad de vida general. Las personas con autismo presentan niveles de autodeterminación menores que otros colectivos. Sin embargo, existen pocos estudios sobre autodeterminación en jóvenes adultos con autismo, quienes afrontan varios retos durante la etapa de transición a la vida adulta. Por este motivo, los principales objetivos de esta tesis fueron: comprender los factores pasados y presentes que influencian el estado académico y laboral actual de los jóvenes con autismo, explorar las percepciones de los jóvenes con autismo sobre su autodeterminación, y diseñar, implementar y evaluar la efectividad de un programa de intervención para la promoción de la autodeterminación creado específicamente para jóvenes con autismo en el contexto español, el programa TEAM_YOUNG ADULTS. Con estos objetivos, se llevaron a cabo cuatro estudios. El primero, contó con 89 familiares y analizó los factores pasados y presentes que afectan a los resultados académicos y laborales de los jóvenes. En el segundo estudio se realizó un análisis cualitativo descriptivo para conocer en profundidad las fortalezas y necesidades de apoyo en autodeterminación de 28 jóvenes con autismo. El tercero consistió en un estudio piloto del programa de intervención. Se realizó un ensayo clínico aleatorizado (ECA) con 14 jóvenes y se triangularon datos cuantitativos y cualitativos. En el cuarto estudio se realizó un ECA con un análisis por métodos mixtos a un total de 40 participantes para estudiar la efectividad, implementación y aceptabilidad del programa. Los resultados muestran que existen factores pasados y presentes que impactan los resultados postobligatorios de los jóvenes con autismo. También evidencian la importancia de ofrecer apoyos específicos para la promoción de la autodeterminación dadas las necesidades de apoyo detectadas. Relacionado con los estudios 3 y 4, el programa de intervención mostró una buena efectividad, implementación y aceptabilidad. Por último, se puede concluir que la promoción de la autodeterminación es vital en esta población y se proponen futuras líneas de investigación.The development of self-determination is key for people with and without disabilities. It promotes better outcomes after compulsory education and helps to improve overall quality of life. People with autism have lower levels of self-determination than other groups. However, there are few studies on self-determination in young adults with autism, who face several challenges during the transition to adulthood. For this reason, the main objectives of this thesis were: to understand the past and present factors that influence the current academic and employment status of youth with autism; to explore the perceptions of young adults with autism about their self-determination; and to design, implement, and evaluate the effectiveness of an intervention program to promote self-determination specifically created for young adults with autism in the Spanish context, the TEAM_YOUNG ADULTS program. With these objectives in mind, four studies were conducted. The first involved 89 family members and analyzed the past and present factors that influence the academic and employment outcomes of young adults with autism. The second study was a descriptive qualitative analysis to gain an in-depth understanding of the strengths and support needs for self-determination of 28 youth with autism. The third study was a pilot study of the intervention program. A randomized clinical trial (RCT) was conducted with 14 youths, and quantitative and qualitative data were triangulated. In the fourth study, a mixed methods RCT was conducted with a total of 40 participants to examine the effectiveness, implementation, and acceptability of the program. The results show that there are past and present factors that influence post-secondary outcomes for youth with autism. They also demonstrate the importance of providing specific supports to promote self-determination given the identified support needs. In relation to studies 3 and 4, the intervention program showed good effectiveness, implementation, and acceptability. Finally, it can be concluded that the promotion of self-determination is essential in this population and future lines of research are suggested
Design and development of an adhesive for an endovascular patch
No full textAquesta tesi se centra en el desenvolupament d'una formulació d'adhesiu i la seva aplicació sobre un pegat endovascular per canviar el paradigma del tractament de la dissecció aòrtica (AD), desenvolupat per Aortyx. La dissecció aòrtica implica una ruptura de la paret interna de l'aorta, permetent l'entrada del flux sanguini, creant un canal secundari de circulació i una separació de les capes de la paret de l'aorta. Això pot comportar una disminució del flux sanguini, un eixamplament de l'aorta o fins i tot la ruptura aòrtica.
Els tractaments actuals, ja siguin quirúrgics o endovasculars, no aconsegueixen curar la malaltia, ja que inicialment van ser dissenyats per tractar aneurismes aòrtics. Això resulta en altes taxes de mortalitat, morbiditat i la necessitat de reintervencions pels pacients.
En aquesta tesi, s'han desenvolupat diferents formulacions d'adhesius per permetre que el pegat d'Aortyx s'adhereixi a l'aorta, resistint el flux sanguini, evitant el rebuig pel cos i permetent la migració cel·lular. Per aconseguir-ho, s'han incorporat diversos components en diferents monòmers de la família dels cianoacrilats per modificar les seves propietats.
S'ha prioritzat la formulació que millor satisfà les necessitats del sistema i s'ha realitzat la caracterització necessària per a l'aprovació pels organismes reguladors. Un cop seleccionada la formulació, s'ha comprovat la seva funcionalitat a nivell ex vivo. Per fer-ho, s'han desenvolupat tres tècniques d'aplicació de l'adhesiu sobre el pegat. L'objectiu era determinar quines tècniques proporcionaven la millor adhesió i resistència al flux, alhora que facilitaven el procés d'aplicació a la sala d'operacions per part del personal sanitari.
Finalment, s'ha testejat l'actuació de la formulació en diferents escenaris in vivo, des de proves agudes fins a cròniques, creant una dissecció aòrtica, avaluant l'adhesió, resistència al flux, resposta citotòxica i migració cel·lular. Les diferents tècniques desenvolupades s'han comparat per seleccionar el millor mètode d'aplicació per garantir que el producte d'Aortyx pugui ser funcional in vivo i es pugui seguir amb més proves en el futur per a la comercialització del dispositiu pel tractament de les AD.Esta tesis se centra en el desarrollo de una formulación de adhesivo y su aplicación en un parche endovascular para cambiar el paradigma del tratamiento de la disección aórtica (AD), desarrollado por Aortyx. La disección aórtica implica una ruptura de la pared interna de la aorta, permitiendo el flujo sanguíneo, creando un canal de flujo secundario y una separación de las capas de la pared aórtica. Esto puede provocar una disminución del flujo sanguíneo, ensanchamiento de la aorta o incluso ruptura aórtica.
Los tratamientos actuales, ya sean quirúrgicos o endovasculares, no logran curar la enfermedad, ya que originalmente fueron diseñados para tratar aneurismas aórticos. Esto resulta en altas tasas de mortalidad, morbilidad y la necesidad de reintervenciones para los pacientes.
En esta tesis se han desarrollado diferentes formulaciones de adhesivos para permitir que el parche de Aortyx se adhiera a la aorta, resistiendo el flujo sanguíneo, evitando el rechazo por parte del cuerpo y permitiendo la migración celular. Para lograr esto, se han incorporado varios componentes en diferentes monómeros de la familia de los cianoacrilatos para modificar sus propiedades.
Se ha priorizado la formulación que mejor satisface las necesidades del sistema y se ha realizado la caracterización necesaria para su aprobación por parte de los organismos reguladores. Una vez seleccionada la formulación, se ha comprobado su funcionalidad a nivel ex vivo. Para llevar a cabo esto, se han desarrollado tres técnicas de aplicación del adhesivo sobre el parche. El objetivo era determinar cuáles técnicas proporcionaban la mejor adhesión y resistencia al flujo, al tiempo que facilitaban el proceso de aplicación en la sala de operaciones por parte del personal de salud.
Finalmente, se ha probado el rendimiento de la formulación en diferentes escenarios in vivo, desde pruebas agudas hasta crónicas, creando una ruptura aórtica, evaluando la adhesión, resistencia al flujo, respuesta citotóxica y migración celular. Se compararon las diferentes técnicas desarrolladas para seleccionar el mejor método de aplicación para garantizar que el producto de Aortyx pueda ser funcional in vivo y se pueda seguir probando en el futuro para la comercialización del dispositivo para el tratamiento de la AD.This thesis focuses on the development of an adhesive formulation and its application on an endovascular patch to change the paradigm of aortic dissection (AD) treatment, developed by Aortyx. Aortic dissection involves a tear of the inner wall of the aorta, allowing blood flow to enter, creating a secondary flow channel and a separation of the layers of the aortic wall. This can lead to decreased blood flow, widening of the aorta, or even aortic rupture.
Current treatments, either surgical or endovascular, fail to cure the disease as they were originally designed to treat aortic aneurysms. This results in high mortality rates, morbidity, and the need for reinterventions for patients.
In this thesis, different adhesive formulations have been developed to allow Aortyx's patch to adhere to the aorta, resist blood flow, avoid rejection by the body, and enable cellular migration. To achieve this, various components have been incorporated into different cyanoacrylate family monomers to modify their properties.
The formulation that best meets the system's needs has been prioritized, and the necessary characterization for approval by regulatory bodies has been conducted. Once the formulation was selected, its functionality was tested at the ex vivo level. To do this, three adhesive application techniques on the patch were developed. The goal was to determine which techniques provided the best adhesion and flow resistance while facilitating the application process in the operating room by the healthcare personnel.
Finally, the performance of the formulation has been tested in different in vivo scenarios, from acute to chronic tests, creating an aortic tear, evaluating adhesion, flow resistance, cytotoxic response, and cellular migration. The different techniques developed were compared to select the best application method to ensure that Aortyx's product can be functional in vivo and further tested in the future for the commercialization of the device for AD treatment
Preclinical and clinical studies in oncology and endocrinology with diffuse light
No full text(English) Near-infrared diffuse optical spectroscopy (DOS) techniques are capable of non-invasive measurement of microvascular hemodynamic parameters of deep tissues (>1 cm penetration). One important focus of the field has been applications in oncology, where the characterization of the tumor vasculature could play both a diagnostic and therapeutic role. This is mainly because malignant tissue growth requires the co-option and generation of blood vessels to be supported. Microvessel density, microvascular blood flow and hypoxia have been linked to the progression of the disease, the likelihood of metastasis and patient survival, and can thus guide diagnosis, treatment plans and prognosis.
In this thesis, I have applied DOS methodologies in two projects exploiting hemodynamic information for cancer management. The first one consists in the demonstration of a toolbox for the optimization of plasmonic photothermal therapy (PPTT) in mice, while the second focuses on the contribution to the clinical diagnosis of thyroid cancer in nodule patients.
PPTT uses plasmonic nanoparticles (NPs) that are injected into the body and act as localized sources of heat upon external illumination to induce tumor cell death. Various aspects of the therapy are modulated by the optical and hemodynamic parameters of tumor tissue and can thus be studied with DOS monitoring. Moreover, it enables simultaneous quantification of NP concentration. Such information can improve the understanding and the outcome of the treatment and accelerate its slow progress to the clinics.
To prove this, we conducted experiments using DOS monitoring along PPTT to model the therapy steps and explain the variability among individuals. This was done on patient-derived orthotopic renal cell carcinoma models, injected with gold nanorods and treated with fixed conditions. The hybrid device combined continuous-wave broadband diffuse reflectance (DRS) and diffuse correlation (DCS) spectroscopies. The data was related to the NP accumulation, the temperatures reached during treatment, tumor growth and animal survival. Moreover, we analyzed the underlying mechanisms with simulations and demonstrated the extrapolation of therapy conditions for individual mice. With this, we managed to determine the relevant interactions and prognostic factors to guide the personalization of the therapy in a way that could be readily applied to other PPTT protocols.
The second study was part of the LUCA project, which aimed at implementing an ultrasound-guided hybrid DOS device that could be integrated into the clinical workflow of thyroid cancer screening and provide relevant hemodynamic information to improve diagnostic capabilities. The incidence of thyroid cancer has been on the rise for decades and the low specificity of standard screening methods implies tens of thousands of unnecessary thyroid extraction surgeries are carried out each year just in Europe. Therefore, any improvement in the discrimination between benign and malignant nodules can have a relevant impact on the large scale.
A clinical campaign was carried out with the LUCA device, a state-of-the-art device combining time-resolved spectroscopy (TRS) and DCS around a regular ultrasound transducer. The properties of thyroid, nodules and neck muscles were measured in nodule patients and healthy volunteers. Data from sixty-six subjects allowed to characterize these tissues, study the effect of demographic and anatomical variables and assess their diagnostic capabilities. In this way, we gathered a large reference data set relevant to various medical applications beyond oncology and identified the most promising indicators of malignancy.
With these studies I have shown how the information obtained with DOS has important roles in these particular applications and what are some of the mechanisms behind them. These results can guide the future steps of research endeavors and have implications for the advancement of solutions to these clinical problems.(Català) L'espectroscòpia d'òptica difusa (DOS) a l'infraroig proper permet mesurar de manera no invasiva els paràmetres hemodinàmics microvasculars de teixits profunds (penetració >1 cm). En oncologia, s'ha enfocat a caracteritzar la vasculatura tumoral per a usos diagnòstics i terapèutics, ja que el creixement de teixit maligne requereix el reclutament i la generació de vasos sanguinis per a ser mantingut. La progressió de la malaltia, metàstasi i supervivència del pacient s'han vinculat amb la densitat de microvasos, el flux sanguini i la hipòxia i, per tant, permeten guiar el diagnòstic, tractament i prognosi.
En aquesta tesi, he aplicat metodologies DOS en dos projectes que aprofiten la informació hemodinàmica per al maneig del càncer. El primer consisteix en la demostració d'un conjunt d'eines per a l'optimització de la teràpia plasmònica fototèrmica (PPTT) en ratolins i el segon se centra en el diagnòstic clínic del càncer de tiroide en pacients amb nòduls.
La PPTT utilitza nanopartícules plasmòniques (NP) que s'injecten al cos i actuen com a fonts localitzades de calor en ser il·luminades, induint la mort de les cèl·lules tumorals. Diversos aspectes de la teràpia són afectats pels paràmetres òptics i hemodinàmics del teixit tumoral i, per tant, es poden estudiar amb monitoratge DOS. A més a més, la DOS permet la quantificació simultània de la concentració de NP. Aquesta informació pot millorar la comprensió i el resultat del tractament, accelerant el seu avanç cap a la pràctica clínica.
Per provar això, vam utilitzar el monitoratge DOS al llarg de la PPTT per modelar la teràpia i explicar la variabilitat entre individus. Això es va realitzar en models ortotòpics de carcinoma de cèl·lula renal derivat de pacient, utilitzant nanocilindres d'or i un tractament fix. El dispositiu híbrid combina les tècniques de continuous-wave broadband diffuse reflectance spectroscopy (DRS) i diffuse correlation spectroscopy (DCS). Les dades es van relacionar amb l'acumulació de NP, les temperatures assolides durant la PPTT, el creixement tumoral i la supervivència. Addicionalment, mitjançant simulacions, vam analitzar els mecanismes subjacents i vam demostrar l'extrapolació de les condicions de teràpia per a cada individu. Amb això, vam aconseguir determinar les interaccions rellevants i els factors pronòstics per personalitzar la teràpia d'una manera fàcilment aplicable a altres protocols de PPTT.
El segon estudi va formar part del projecte LUCA, el qual ha tingut com a objectiu implementar un dispositiu DOS híbrid guiat per ultrasons que pogués integrar-se en el flux clínic de detecció de càncer de tiroide i proporcionar informació rellevant per a millorar el diagnòstic. La incidència del càncer de tiroide porta dècades en augment i la baixa especificitat dels mètodes de detecció estàndard implica que cada any es realitzen desenes de milers de tiroidectomies innecessàries a Europa. Per tant, qualsevol millora en la discriminació de nòduls malignes pot tenir un impacte significatiu.
Es va dur a terme una campanya clínica amb un dispositiu de última generació que combina time-resolved spectroscopy (TRS) i DCS en un transductor d'ultrasons. Les propietats de la tiroide, nòduls i músculs del coll es van mesurar en pacients amb nòduls i voluntaris sans. Les dades de seixanta-sis subjectes van permetre caracteritzar aquests teixits, estudiar l'efecte de les variables demogràfiques i anatòmiques i avaluar les capacitats de diagnòstic. D'aquesta manera, vam reunir un gran conjunt de dades, rellevant com a referència per a diverses aplicacions mèdiques més enllà de l'oncologia, i vam identificar els indicadors de malignitat més prometedors.
Amb aquests estudis, he demostrat com la informació obtinguda amb DOS té rols importants en aquestes aplicacions específiques i alguns dels mecanismes darrere d'ells. Aquests troballes poden guiar futurs esforços d'investigació i tenir implicacions en els avenços de les solucions a aquests problemes clínics.(Español) La espectroscopía de óptica difusa (DOS) en el infrarrojo cercano permite medir de forma no invasiva los parámetros hemodinámicos microvasculares de tejidos profundos (penetración >1 cm). En oncología, se ha enfocado en caracterizar la vasculatura tumoral para usos diagnósticos y terapéuticos, ya que el crecimiento de tejido maligno se mantiene con el reclutamiento y la generación de vasos sanguíneos. La progresión de la enfermedad, metástasis y supervivencia del paciente se han vinculado con la densidad de microvasos, el flujo sanguíneo e hipoxia, por lo que permiten guiar el diagnóstico, tratamiento y prognosis.
En esta tesis, he aplicado metodologías DOS en dos proyectos que explotan la información hemodinámica para el manejo del cáncer. El primero consiste en la demostración de un conjunto de herramientas para la optimización de la terapia fototérmica plasmónica (PPTT) en ratones y el segundo se centra en el diagnóstico clínico del cáncer de tiroides en pacientes con nódulos.
La PPTT utiliza nanopartículas plasmónicas (NP) que se inyectan en el cuerpo y actúan como fuentes localizadas de calor al ser iluminadas, induciendo la muerte de las células tumorales. Varios aspectos de esta terapia son afectados por los parámetros ópticos y hemodinámicos del tejido tumoral, por lo que pueden estudiarse con monitoreo DOS. Además, permite la cuantificación simultánea de la concentración de NP. Dicha información puede mejorar la comprensión y el resultado del tratamiento, acelerando su avance hacia la práctica clínica.
Para probar esto, usamos monitoreo DOS a lo largo de la PPTT para modelar la terapia y explicar la variabilidad entre individuos. Esto se realizó en modelos ortotópicos de carcinoma de célula renal derivado de paciente, utilizando nanorods de oro y un tratamiento fijo. El dispositivo híbrido combina las técnicas de continuous-wave broadband diffuse reflectance spectroscopy (DRS) y diffuse correlation spectroscopy (DCS). Los datos se relacionaron con la acumulación de NP, las temperaturas alcanzadas durante la PPTT, el crecimiento tumoral y la supervivencia. Además, mediante simulaciones, analizamos los mecanismos subyacentes y demostramos la extrapolación de las condiciones de terapia para cada individuo. Con esto logramos determinar las interacciones relevantes y los factores pronósticos para personalizar la terapia de una forma fácilmente aplicable a otros protocolos de PPTT.
El segundo estudio formó parte del proyecto LUCA, cuyo objetivo fue implementar un dispositivo DOS híbrido guiado por ultrasonido a incorporar en el flujo clínico de detección de cáncer de tiroides y proporcionar información relevante para mejorar el diagnóstico. La incidencia del cáncer de tiroides lleva décadas en aumento y la baja especificidad de los métodos de detección estándar implica que cada año se realizan decenas de miles de tiroidectomías innecesarias en Europa. Por lo tanto, cualquier mejora en la discriminación de nódulos malignos puede tener un impacto significativo.
Se llevó a cabo una campaña clínica con un dispositivo que combina time-resolved spectroscopy (TRS) y DCS en un transductor de ultrasonido. Las propiedades de tiroides, nódulos y músculos del cuello se midieron en pacientes con nódulos y voluntarios sanos. Los datos de sesenta y seis sujetos permitieron caracterizar estos tejidos, estudiar el efecto de las variables demográficas y anatómicas, y evaluar las capacidades diagnósticas. De esta manera, reunimos un conjunto extenso de datos, relevante como referencia para diversas aplicaciones médicas más allá de la oncología, e identificamos los indicadores de malignidad más prometedores.
Con estos estudios he demostrado cómo la información obtenida con DOS tiene roles importantes en estas aplicaciones específicas y cuáles son algunos de los mecanismos detrás de ellos. Estos hallazgos pueden guiar futuros esfuerzos de investigación y tener implicancias para los avances de las soluciones a estos problemas clínicos.DOCTORAT EN FOTÒNICA (Pla 2013
Tales of sheep in the north-eastern Iberian Peninsula during the Iron Age (3rd century BC): a multi-isotope research
No full textDurant l'Edat del Ferro, les comunitats ibèriques del nord-est peninsular basaven la seva subsistència en l'agricultura
cerealística i la ramaderia. Respecte a aquesta última, no existeixen dades sobre la gestió en vida del bestiar,
especialment de les ovelles (la espècie predominant).
Per omplir aquest buit d'informació, la present recerca ha emprat un enfocament biogeoquímic per obtenir una visió
nova i exhaustiva de les estratègies de gestió del bestiar adoptades en quatre jaciments rellevants de la Catalunya
actual del segle III aC. L'ús d'anàlisis multi-isotòpiques ha permès investigar els tres aspectes fonamentals d’un
sistema ramader oví: patrons de reproducció, estratègies de mobilitat i hàbits alimentaris.
En primer lloc, les anàlisis seqüencials dels valors isotòpics de l'oxigen en els molars d'ovelles han revelat diversos
patrons de reproducció, amb manipulació antròpica tant de l'estació com de la durada del període de naixement.
En segon lloc, la combinació d'anàlisis seqüencials dels valors de oxigen i carboni amb les ràtios isotòpiques d'estronci
en l'esmalt dental de les ovelles ha revelat moviments de ramats al llarg de diferents àrees altitudinals i geològiques. A
més, s'han registrat els primers testimonis de mobilitat descendent dels ramats des dels Pirineus cap a les terres
baixes.Durante la Edad del Hierro, las comunidades íberas del noreste peninsular basaban su subsistencia en la agricultura
cerealística y la ganadería. Respecto a esta última, no existen datos sobre la gestión en vida del ganado, sobre todo
de las ovejas (especie la predominante).
Para colmar este vacío de información, la presente investigación ha empleado un enfoque biogeoquímico para obtener
una visión novedosa y exhaustiva de las estrategias de gestión del ganado adoptadas en cuatro yacimientos catalanes
del siglo III a.C. El empleo de análisis multi-isotópicos ha permitido investigar los tres aspectos fundamentales de un
sistema ganadero: patrones de reproducción, estrategias de movilidad y hábitos alimentarios de las ovejas.
En primer lugar, los análisis secuenciales de los valores isotópicos del oxígeno en los molares de ovejas han revelado
diversos patrones de reproducción, con manipulación antrópica de la estación y de la duración del periodo de
nacimiento.
En segundo lugar, la combinación de análisis secuenciales de los valores de oxígeno y carbono con las ratios
isotópicas de estroncio en el esmalte dental de las ovejas, ha revelado movimientos a lo largo de diferentes áreas
altitudinales y geológicas. Además, se han registrado los primeros testimonios de movilidad descendente desde los
Pirineos hacia las tierras bajas.During the Iron Age, communities in the north-eastern Iberian Peninsula relied on cereal cultivation and livestock
husbandry for subsistence. Regarding husbandry, no data on in-life livestock management and, specifically, sheep is
currently available. The latter was the predominant species during this period.
To address this lacuna, this doctoral research has employed a biogeochemical approach to gain novel and in-depth
insights into the livestock management strategies adopted in four relevant Catalan sites dating back to the 3rd century
BC. Multi-isotopic analyses have made it possible to investigate, with direct evidence and a seasonal temporal
resolution, the three core elements of any livestock system: reproduction patterns, mobility strategies, and feeding
habits of sheep.
Firstly, the sequential analyses of oxygen isotope values (�����18O) of the sheep's second and third molars revealed
diversified reproduction patterns, with anthropogenic manipulation of both season and duration of lambing.
Secondly, the combination of sequential analyses of �����18O and carbon (�����13C) values with strontium isotope ratios
(87Sr/86Sr) in the sheep's dental enamel uncovered evidence of movement across different altitudinal and geological
areas. Nevertheless, livestock mobility was not widely practised. Furthermore, the study recorded the first evidence of
descending herds' mobility from the Pyrenees to the lowlands
Precise writing of human genomes: engineering & characterizing genome editors for programmable DNA integration in human cells
No full textMethods for genome engineering have enabled construction of synthetic genomes,
therapeutically reprogrammed cells, synthetic organs, and modification of human genomes.
Design and discovery of genome editors has enabled programmed small deletions and
insertions, however, tools for precise integration of large gene fragments are lacking. Towards
this goal, we describe the development of a programmable transposase system that can
integrate transgenes of >10kb precisely across cell types. We also describe a method for
targeted integration with a refactored lentiviral vector via HDR, and exemplify the potential of
targeted tissue delivery of lentiviral vectors via envelope protein pooled screening. We further
describe a synthetic evolution platform that can be applied to improve genome editors.
Finally, we describe the implementation of a method for whole genome characterization of
insertions using long read sequencing, that can enable comprehensive characterization of
engineered editors. These methods will enable new operations for therapeutic and
biotechnological genome writing, and further development of improved editors.Les metodologies per a l'enginyeria genòmica han permès la construcció de genomes
sintètics, la reprogramació terapèutica de cèl·lules, òrgans sintètics i l'edició d’humans. El
disseny i descobriment d'editors genòmics ha possibilitat petites delecions i insercions
programades, però encara falten eines per a la integració precisa de grans fragments de gens.
Amb aquest objectiu, descrivim el desenvolupament d'un sistema de transposasa
programable que pot integrar transgens de més de 10kb de manera precisa en diferents tipus
de cèl·lules. També descrivim un mètode per a la integració dirigida mitjançant un vector
lentiviral refactoritzat a través de HDR, i exemplifiquem el potencial de la lliurament de teixits
objectiu de vectors lentivirals mitjançant la selecció de proteïnes d'envoltura i cribatge
simultani. A més, descrivim una plataforma d'evolució sintètica per millorar els editors
genòmics. Finalment, descrivim la implementació d'un mètode per a la caracterització
completa del genoma de les insercions utilitzant seqüenciació de lectura llarga, que pot
permetre una caracterització completa dels editors enginyeritzats. Aquestes metodologies
permetran noves operacions per a l'escriptura genòmica terapèutica i biotecnològica, i el
desenvolupament futur d'editors millorats.Programa de Doctorat en Biomedicin
«La superbia negli orrori». Dido en el teatro trágico europeo del siglo XVI
No full textSegles després que Virgili consagrés la història de Dido de Cartago a l'Eneida, després que aquella història travessés el temps en pugna amb aquella que sostenia la seva veritable honestedat, el personatge va tornar a néixer al primer teatre europeu modern. La majoria dels dramaturgs que van tornar la veu a la reina africana van decidir teatralitzar l'episodi de l'epopeia llatina, però en les obres que van resultar d'aquell esforç Dido ja no podia ser la mateixa: si antany havia mort d'amor, ara moriria de vergonya. L'estudi de les deu tragèdies que va deixar el segle XVI testimonia com l'art dramàtic va ser capaç d'unir en una sola mirada totes les que en qualsevol altre àmbit mai van poder-se conciliar amb la mateixa fortuna. Els textos mostren també que no va bastar prendre de la tradició per donar a Dido un lloc definitiu a l'escena. Les normes antigues haurien de sortejar-se perquè Dido acabés vivint de veritat al teatre.Siglos después de que Virgilio consagrase la historia de Dido de Cartago en la Eneida, después de que esa historia atravesara el tiempo en pugna con aquella que sostenía su verdadera castidad, el personaje volvió a nacer en el primer teatro moderno europeo. La mayoría de los dramaturgos que devolvieron la voz a la reina africana decidieron teatralizar el episodio de la epopeya latina, pero en las obras que de aquel esfuerzo resultaron Dido no podía ser ya la misma: si antaño había muerto por amor, ahora moriría de vergüenza. El estudio de las diez tragedias sobre Dido que legó el siglo XVI testimonia cómo el arte dramático fue capaz de unir en una sola mirada todas las que en cualquier otro ámbito nunca llegaron a conciliarse con igual fortuna. Los textos enseñan, también, que no valió con tomar de la tradición para dar a Dido un lugar definitivo en la escena. Las normas antiguas habrían de sortearse para que Dido acabase viviendo de verdad en el teatro.Centuries after Virgil immortalised the tale of Dido of Carthage in the Aeneid, after the enduring struggle of that tale against the narrative of her true chastity, the char-acter found a resurgence in the inaugural stages of European modern theatre. Among the playwrights who resurrected the voice of the African queen, the prevailing choice was to theatricalize the episode from the Latin epic. However, in the resulting works, Dido's portrayal underwent a transformation: once having perished for love, she now met her demise through ignominy. The analysis of the ten tragedies centred around Dido passed down by the sixteenth century attests how dramatic art was able to reconcile the disparate voices that had been dissonant in any other context. Further-more, these texts elucidate that mere adherence to tradition was insufficient to secure Dido a lasting place upon the stage; rather, the established norms had to be by-passed to truly bring Dido to life in the theatre.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparad
In vitro diagnostic designs for applications in health care
No full textL'interès creixent per noves proves in vitro es justifica per la necessitat de nous diagnòstics ràpids específics i sensibles. Aquesta demanda s'ha tornat especialment important en resposta a l'augment de la prevalença de malalties emergents. L'objectiu d'aquesta tesi és, doncs, explorar l'ús de diferents biomarcadors per al disseny de proves in vitro en aplicacions per a l'atenció mèdica, incloent malalties tant infeccioses com no infeccioses. Actualment, hi ha diverses estratègies comercials per a la seva detecció, però el seu alt cost, instrumentació especialitzada i procediments complexos en dificulten l'accessibilitat en centres d'atenció primària. Per tant, sorgeix la necessitat de desenvolupar mètodes de detecció alternatius basats en nous biomarcadors per al diagnòstic primerenc. Aquesta tesi se centra a explorar diferents biomarcadors: els microRNAs (miRNAs), el RNA missatger (mRNA) i els exosomes. En ella s'han desenvolupat mètodes de detecció específics per a cada biomarcador, utilitzant biòpsies líquides i partícules magnètiques, que han permès procediments mínimament invasius per a la recol·lecció de mostres i han simplificat el protocol en reduir la complexitat dels equips usats. A més, el rendiment analític també ha millorat en preconcentrar l'analit i minimitzar l'efecte de la matriu. La primera aproximació s'ha centrat en els miRNAs com a biomarcadors per a la detecció de càncer. S'ha desenvolupat un assaig competitiu de miRNA magnetic enzimàtic per detectar els miRNA21 i miRNA27a dins dels exosomes, coneguts per tenir un augment en la seva expressió en el càncer de mama. La segona aproximació explora l'RNA missatger de l'interferó gamma per avaluar la resposta immune cel·lular, especialment rellevant durant la pandèmia de SARS-CoV-2. En aquest assaig, es va aconseguir reduir el temps d'incubació al mesurar els nivells d'mRNA en comptes de les proteïnes secretades. Aquest mètode, provat amb la infecció per SARS-CoV-2, simplifica l'avaluació i podria ajudar al pronòstic. La tercera aproximació investiga els exosomes derivats de neurones per al diagnòstic primerenc de la malaltia d'Alzheimer. Per això s'ha desenvolupat un immunoassaig magnètic per a proteïnes de membrana, utilitzant biomarcadors específics de neurones i la detecció de la proteïna beta-secretasa. Totes les estratègies estudiades en aquesta tesi apropen els diagnòstics als centres datenció primària i entorns amb recursos limitats. En resum, la tesi té com a objectiu contribuir al desenvolupament de plataformes in vitro per a la quantificació de tot tipus de biomarcadors, que es poden adaptar fàcilment a desafiaments emergents. Aquesta característica podria ser particularment interessant amb l'arribada d'una altra pandèmia, on el desenvolupament ràpid de noves estratègies de diagnòstic podria ser necessari.El creciente interés por nuevas pruebas in vitro se justifica por la necesidad de nuevos diagnósticos rápidos específicos y sensibles. Esta demanda se ha vuelto particularmente importante en respuesta al aumento de la prevalencia de enfermedades emergentes. Por lo tanto, el objetivo de esta tesis es explorar el uso de diferentes biomarcadores para el diseño de pruebas in vitro en aplicaciones para la atención médica, incluyendo enfermedades tanto infecciosas como no infecciosas. Actualmente, existen diversas estrategias comerciales para su detección, pero su alto precio, instrumentación especializada y procedimientos complejos dificultan su accesibilidad en centros de atención primaria. Por lo tanto, surge la necesidad de desarrollar métodos alternativos de detección basados en biomarcadores novedosos para el diagnóstico temprano. Esta tesis se centra en explorar diferentes biomarcadores: los microRNAs (miRNAs), el RNA mensajero (mRNA) y los exosomas. Se han desarrollado métodos de detección específicos para cada biomarcador, utilizando biopsias líquidas y partículas magnéticas, que han permitido procedimientos mínimamente invasivos para la recolección de muestras y han simplificdo el protocolo al reducir la complejidad de los equipos usados. Además, el rendimiento analítico también se mejora al preconcentrar el analito y minimizar el efecto de la matriz. La primera aproximación se centra en los miRNAs como biomarcadores para la detección de cáncer. Se ha desarrollado un ensayo competitivo de miRNA magneto enzimático para detectar los miRNA21 y miRNA27a dentro de los exosomas, conocidos por tener un incremento en su expresión en el cáncer de mama. La segunda aproximación explora el RNA mensajero del interferón gamma para evaluar la respuesta inmune celular, especialmente relevante durante la pandemia de SARS-CoV-2. En este ensayo, se logró reducir el tiempo de incubación al medir los niveles de mRNA en lugar de las proteínas secretadas. Este método, probado con la infección por SARS-CoV-2, simplifica la evaluación y podría ayudar en el pronóstico. La tercera aproximación investiga los exosomas derivados de neuronas para el diagnóstico temprano de la enfermedad de Alzheimer. Para ello se ha desarrollado un inmunoensayo magnético para proteínas de membrana, utilizando biomarcadores específicos de neuronas y la detección de la proteína beta-secretasa. Todas las estrategias estudiadas en esta tesis acercan los diagnósticos a los centros de atención primaria y entornos con recursos limitados. En resumen, la tesis tiene como objetivo contribuir al desarrollo de plataformas in vitro para la cuantificación de todo tipo de biomarcadores, que pueden adaptarse fácilmente a desafíos emergentes. Esta característica podría ser particularmente significativa con la llegada de otra pandemia, donde el rápido desarrollo de nuevas estrategias de diagnóstico podría ser necesario.The growing interest for novel in vitro testing is highlighted by the need for novel specific and sensitive rapid diagnostic. This demand has become particularly important in response to the rising prevalence of emerging diseases. Thereby, the aim of this thesis is exploring the use of different biomarkers for in vitro diagnostic designs in healthcare applications, including both communicable and non-communicable diseases. Currently, various approaches are commercially available, but their high cost, benchtop instrumentation, and complex procedures hinder their accessibility in point-of-care facilities. Therefore, there is a need for the development of alternative detection methods based on novel biomarkers for early diagnosis. This thesis is focused on different biomarkers: microRNAs (miRNAs), messenger RNA (mRNA), and exosomes. Specific detection methods were developed for each biomarker, utilizing liquid biopsies and magnetic particles. These allow minimally invasive procedures for sample collection and simplify the protocol, by reducing the complexity of the equipment. Moreover, the analytical performance is also improved by preconcentrating the analyte and minimizing the matrix effect. The first approach focuses on miRNAs as biomarkers for cancer detection. A competitive magneto enzyme-linked miRNA assay was developed to detect miRNA21 and miRNA27a within exosomes, known to be upregulated in breast cancer. The second approach explores interferon gamma mRNA for evaluating cellular immune response, particularly relevant during the SARS-CoV-2 pandemic. A shortened assay time was achieved by measuring mRNA levels instead of protein. This method, tested with SARS-CoV-2 infection, simplifies evaluation, and could aid in prognosis. The third approach investigates neuro-derived exosomes for early Alzheimer's disease diagnosis. A magneto-actuated immunoassay targeting membrane proteins was developed, utilizing neuron-specific biomarkers and beta-secretase detection. All the strategies studied in this thesis brings diagnostics closer to primary healthcare facilities and resource-constrained settings. To summarize, this thesis aims at contributing to the development of in vitro platform for the quantification of all types of biomarkers, which can be easily switched to emerging challenges. This feature could be particularly significant with the advent of another pandemic, wherein the rapid development of new diagnostic strategies could be imperative.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Químic
Narrativas sobre el arte rupestre en las sociedades cazadoras recolectoras del valle del río Ibáñez medio, Chile. Memoria, Agencia y Paisaje en la construcción de texturas territoriales
No full textS'hi presenten els resultats obtinguts del registre de 29 sitios amb art rupestre al sector mitjà del riu Ibáñez, a la Regió d'Aysén, Patagònia Central, Xile. A través de la caracterització d'aquests sitios, juntament amb l'anàlisi dels motius, tècniques, freqüències i comparacions amb els grups estilístics definits a l'àrea del riu Pintura (Argentina), s'aborden conceptes com paisatge, agència, memòria i intercanvi d'informació, buscant ampliar la comprensió sobre el comportament de les societats que van habitar aquesta zona durant l'Holocè.
En les investigacions vinculades a l'art rupestre, s'ha mostrat un interès centrat en aspectes com l'estil i les seqüències cronològiques. Per això, analitzar el registre arqueològic com un conjunt de motius interrelacionats en un context social resulta essencial. D'aquesta manera, les ocupacions humanes i les seves manifestacions adquireixen un significat social, visualitzant el paisatge com un escenari d'interacció i assignació de significats.
En el context del riu Ibáñez mitjà, la distribució dels sitios d'art rupestre suggereix una elecció intencionada dels llocs per a la realització de pintures. Això ressalta la relació intrínseca entre l'art rupestre i altres elements quotidians de qui van habitar la regió. Malgrat l'aparent limitada varietat estilística, on predomina els motius de mans, complementats per alguns dissenys zoomorfs i geomètrics, aquests podrien haver tingut la funció de delimitar territoris. Això subratlla la complexitat i riquesa de significats que comporta aquest tipus de manifestacions, i és a través del seu estudi que busca una perspectiva diferent per entendre les societats que van viure en aquesta àrea. D'aquesta manera, a través de la conceptualització d'un paisatge relacional i la connexió amb la memòria -individual i col·lectiva- sorgeixen com a aspectes fonamentals per interpretar el vincle de les pintures rupestres i les identitats de qui van habitar la vall mitja del riu Ibáñez."
S'hi presenten els resultats obtinguts del registre de 29 sitios amb art rupestre al sector mitjà del riu Ibáñez, a la Regió d'Aysén, Patagònia Central, Xile. A través de la caracterització d'aquests sitios, juntament amb l'anàlisi dels motius, tècniques, freqüències i comparacions amb els grups estilístics definits a l'àrea del riu Pintura (Argentina), s'aborden conceptes com paisatge, agència, memòria i intercanvi d'informació, buscant ampliar la comprensió sobre el comportament de les societats que van habitar aquesta zona durant l'Holocè.
En les investigacions vinculades a l'art rupestre, s'ha mostrat un interès centrat en aspectes com l'estil i les seqüències cronològiques. Per això, analitzar el registre arqueològic com un conjunt de motius interrelacionats en un context social resulta essencial. D'aquesta manera, les ocupacions humanes i les seves manifestacions adquireixen un significat social, visualitzant el paisatge com un escenari d'interacció i assignació de significats.
En el context del riu Ibáñez mitjà, la distribució dels sitios d'art rupestre suggereix una elecció intencionada dels llocs per a la realització de pintures. Això ressalta la relació intrínseca entre l'art rupestre i altres elements quotidians de qui van habitar la regió. Malgrat l'aparent limitada varietat estilística, on predomina els motius de mans, complementats per alguns dissenys zoomorfs i geomètrics, aquests podrien haver tingut la funció de delimitar territoris. Això subratlla la complexitat i riquesa de significats que comporta aquest tipus de manifestacions, i és a través del seu estudi que busca una perspectiva diferent per entendre les societats que van viure en aquesta àrea. D'aquesta manera, a través de la conceptualització d'un paisatge relacional i la connexió amb la memòria -individual i col·lectiva- sorgeixen com a aspectes fonamentals per interpretar el vincle de les pintures rupestres i les identitats de qui van habitar la vall mitja del riu Ibáñez.Se presentan los resultados obtenidos del registro de 29 sitios con arte rupestre en el sector medio del río Ibáñez, en la Región de Aysén, Patagonia Central, Chile. A través de la caracterización de estos sitios, junto con el análisis de los motivos, técnicas, frecuencias y comparaciones con los grupos estilísticos definidos en el área del río Pintura (Argentina), se abordan conceptos como paisaje, agencia, memoria e intercambio de información, buscando ampliar el entendimiento sobre el comportamiento de las sociedades que habitaron esta zona durante el Holoceno.
En las investigaciones vinculadas con el del arte rupestre, se ha mostrado un interés centrado en aspectos como el estilo y las secuencias cronológicas. Por ello, analizar el registro arqueológico como un conjunto de motivos interrelacionados en un contexto social resulta esencial. De esta forma, las ocupaciones humanas y sus manifestaciones cobran un significado social, visualizando el paisaje como un escenario de interacción y asignación de significados.
En el contexto del del río Ibáñez medio, la distribución de los sitios de arte rupestre sugiere una elección intencional de los lugares para la realización de pinturas. Esto resalta la relación intrínseca entre el arte rupestre y otros elementos cotidianos de quienes habitaron la región. Pese a la aparente limitada variedad estilística, donde predominan los motivos de manos, complementados por algunos diseños zoomorfos y geométricos, estos podrían haber tenido la función de delimitar territorios. Esto subraya la complejidad y riqueza de significados que conlleva este tipo de manifestaciones, y es a través de su estudio que busca una perspectiva distinta para entender a las sociedades que vivieron en esta área. De esta manera, a través de la conceptualización de un paisaje relacional y la conexión con la memoria -individual y colectiva- surgen como aspectos fundamentales para interpretar el vínculo de las pinturas rupestres y las identidades de quienes habitaron el valle medio del río Ibáñez.In this thesis, the results obtained from the recording of 29 rock art sites in the middle sector of the Ibáñez River, in the Aysén Region, Central Patagonia, Chile, are presented. Through the characterization of these sites, along with the analysis of the motifs, techniques, frequencies, and comparisons with the stylistic groups defined in the Pintura River area (Argentina), concepts such as landscape, agency, memory, and information exchange are addressed, aiming to expand the understanding of the behavior of the societies that inhabited this area during the Holocene.
In research related to rock art, there has been an interest focused on aspects such as style and chronological sequences. Therefore, analyzing the archaeological record as a set of interrelated motifs in a social context is essential. In this way, human occupations and their manifestations take on a social meaning, visualizing the landscape as a stage of interaction and assignment of meanings.
In the context of the middle Ibáñez River, the distribution of rock art sites suggests an intentional choice of places for painting. This highlights the intrinsic relationship between rock art and other everyday elements of those who inhabited the region. Despite the apparent limited stylistic variety, where hand motifs predominate, complemented by some zoomorphic and geometric designs, these could have had the function of delimiting territories. This underlines the complexity and richness of meanings that this type of manifestation entails, and it is through its study that a different perspective is sought to understand the societies that lived in this area. In this way, the conceptualization of a relational landscape and the connection with memory - individual and collective - emerge as fundamental aspects to interpret the link between the rock paintings and the identities of those who inhabited the middle valley of the Ibáñez River.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Arqueologia Prehistòric