Tesis Doctorals en Xarxa
Not a member yet
46997 research outputs found
Sort by
Creation of Chitosan Tri-Layered Membranes for Evaluating the Anti-Aging Properties of Active Ingredients and Products: An Alternative to Animal Testing
No full textL'ús de l'experimentació amb animals en la recerca científica i, en particular, en la indústria cosmètica ha estat objecte de crítiques en les darreres dècades per la seva utilització per a avaluar la seguretat i eficàcia d’ingredients i productes. És urgent desenvolupar alternatives ètiques als assajos amb animals que siguin més humanes, fiables i rendibles. Aquestes alternatives estan guanyant terreny a mesura que avança la tecnologia i els valors socials i sensibilitats socials s'orienten cap a una consciència de respecte cap el benestar animal.
Algunes de les alternatives ètiques actuals als assajos amb animals a la indústria cosmètica són l'ús d'assajos in vitro, en els quals els productes cosmètics es proven en cultius cel·lulars en un laboratori, o la modelització informàtica, que pot predir els efectes de les substàncies sobre la salut en lloc d'utilitzar animals vius. Un altre mètode innovador és l'ús de pell humana sintètica que pot reproduir moltes de les propietats de la pell real. Totes aquestes alternatives formen part d'una tendència creixent en la indústria cosmètica. Amb aquest propòsit s'ha creat una membrana tricapa de quitosà reticulada iònicament amb tripolifosfat sòdic amb la finalitat de simular el nombre de capes de la pell humana, entre d’altres característiques.
La tesi destaca la creació d'una membrana tricapa en la qual es van induir porus mitjançant un mètode nou. Es van realitzar diversos experiments per a avaluar la fermesa, elasticitat, retenció d'humitat, funció de barrera, capacitat de captar aigua, reducció de porus i capacitat de permeació d'aigua de les membranes. La majoria d'aquestes propietats es proven habitualment per a determinar l'eficàcia dels productes antienvelliment.
La primera part de la tesi se centra en: a) la metodologia duta a terme en les membranes tricapa i la creació dels seus porus; b) l'aplicació d'aquest procediment en membranes creades amb cinc tipus diferents de quitosà; c) la caracterització dels diferents tipus de membranes i; d) la comparació dels resultats obtinguts amb determinades característiques de la pell humana.
La segona part presenta les propietats antienvelliment de diferents ingredients actius i productes que es van provar en la membrana tricapa de quitosà. La membrana es va dissenyar amb la inclusió dels diferents ingredients actius i productes estudiats en diferents capes per a representar la composició natural de la pell. Es van estudiar tres dels principals components de la matriu extracelul·lar: elastina, col·lagen i hialuronat, un dels principals components de la barrera cutània, les ceramides.
La tercera part de la tesi estudia les propietats antienvelliment de diferents productes cosmètics acabats en la membrana tricapa de quitosà. Aquests productes cosmètics acabats es van afegir en la capa superior per a representar la seva aplicació tòpica.
En la segona i tercera part de la tesi es va realitzar una comparació entre la incorporació dels diferents ingredients actius, productes i productes cosmètics acabats en les tres capes o en les capes objectiu, per a comprendre millor com afecta la seva col·locació a les propietats de la membrana. Es van utilitzar estudis clínics en què es va valorar l'eficàcia d'alguns ingredients actius, productes i productes cosmètics acabats com a referència per comparar-los amb els resultats obtinguts amb les membranes.
Aquesta tesi demostra el potencial de l'ús de membranes tricapa de quitosà com a alternativa viable als assajos amb animals per a avaluar l'eficàcia d'ingredients actius, productes i productes acabats. Aquest enfocament biomimètic podria ajudar a les empreses cosmètiques, alimentàries i farmacològiques a desenvolupar nous productes amb propietats antienvelliment sense dependre de l'experimentació animal.El uso de la experimentación con animales en la investigación científica y, en particular, en la industria cosmética ha sido objeto de críticas durante mucho tiempo por su utilización para evaluar la seguridad y eficacia de ingredientes y productos. Urge desarrollar alternativas éticas a los ensayos con animales que sean más humanas, fiables y rentables. Estas alternativas están ganando terreno a medida que avanza la tecnología y los valores sociales se orientan hacia un mayor respeto del bienestar animal.
Algunas de las alternativas éticas actuales a los ensayos con animales en la industria cosmética son el uso de ensayos in vitro, en los que los productos cosméticos se prueban en cultivos celulares en un laboratorio, o la modelización informática, que puede predecir los efectos de las sustancias sobre la salud en lugar de utilizar animales vivos. Otro método innovador es el uso de piel humana sintética que puede reproducir muchas de las propiedades de la piel real. Todas estas alternativas forman parte de una tendencia creciente en la industria cosmética. Con este fin, se ha creado una membrana tricapa de quitosano reticulada iónicamente con tripolifosfato sódico con el fin de simular el número de capas de la piel humana, entre otras características.
La tesis destaca la creación de una membrana tricapa en la que se indujeron poros mediante un método novedoso. Se realizaron varios experimentos para evaluar la firmeza, elasticidad, retención de humedad, función de barrera, capacidad de captar agua, reducción de poros y capacidad de permeación de agua de las membranas. La mayoría de estas propiedades se prueban habitualmente para determinar la eficacia de los productos antienvejecimiento.
La primera parte de la tesis se centra en: a) la metodología llevada a cabo en las membranas tricapa y la creación de sus poros; b) la aplicación de este procedimiento a membranas creadas con cinco tipos diferentes de quitosano; c) la caracterización de los distintos tipos de membranas y; d) la comparación de los resultados obtenidos con determinadas características de la piel humana.
La segunda parte presenta las propiedades antienvejecimiento de diferentes ingredientes activos y productos que se probaron en la membrana tricapa de quitosano. La membrana se diseñó con la inclusión de los distintos ingredientes activos y productos estudiados en diferentes capas para representar la composición natural de la piel. Se estudiaron tres de los principales componentes de la matriz extracelular: elastina, colágeno e hialuronato así como uno de los principales componentes de la barrera cutánea, las ceramidas.
La tercera parte de la tesis estudia las propiedades antienvejecimiento de diferentes productos cosméticos acabados en la membrana tricapa de quitosano. Estos productos cosméticos acabados se añadieron en la capa superior para representar su aplicación tópica.
En la segunda y tercera parte de la tesis se realizó una comparación entre la incorporación de los distintos ingredientes activos, productos y productos cosméticos acabados en las tres capas o en las capas objetivo, para comprender mejor cómo afecta su colocación a las propiedades de la membrana. Se utilizaron estudios clínicos en los que se evaluó la eficacia de algunos ingredientes activos, productos y productos cosméticos acabados como referencia para compararlos con los resultados obtenidos con las membranas.
Esta tesis demuestra el potencial de uso de membranas tricapa de quitosano como alternativa viable a los ensayos con animales para evaluar la eficacia de ingredientes activos, productos y productos acabados. Este enfoque biomimético podría ayudar a las empresas cosméticas, alimentarias y farmacológicas a desarrollar nuevos productos con propiedades antienvejecimiento sin depender de la experimentación animal.The use of animal testing in scientific research, particularly in the cosmetic industry to evaluate the safety and efficacy of ingredients and products has long faced criticism. There is an urgent need for the development of ethical alternatives to animal testing which are both more humane and can be more reliable and cost-effective. These alternatives are gaining traction as technology advances and societal values shift towards greater respect for animal welfare.
Some current ethical alternatives to animal testing within the cosmetic industry are the use of in vitro testing, where cosmetic products are tested on cell cultures in a laboratory setting, or computer modeling, which allows us to predict the health effects of substances without using live animals. Another innovative method is using synthetic human skin that can replicate many of the properties of real skin. All these alternatives are part of a growing trend in the cosmetic industry. To this effect, a tri-layered chitosan membrane that was ionically crosslinked with sodium tripolyphosphate was created in order to simulate the number of layers in human skin, as well as other characteristics.
This thesis describes the creation of a tri-layered membrane in which pores were induced using a novel method. Several experiments were performed to assess the membrane’s firmness, elasticity, moisture retention, barrier function, swell, pore reduction, and water permeation capabilities. Most of these properties are routinely tested to determine the effectiveness of anti-aging products.
The first part of this thesis focuses on: a) a methodology for creating tri-layered membranes and their pores; b) the application of this procedure to membranes created using five different kinds of chitosan; c) the characterization of the different types of membranes; and d) the comparison of the obtained results with certain characteristics of human skin.
The second part introduces the anti-aging properties of different active ingredients and products that were tested using the tri-layered chitosan membrane. The membrane was designed with a focus on studying the different active ingredients and products in different layers to represent the skin's natural composition. Three of the main components of the extracellular matrix: elastin, collagen, and hyaluronan, were studied, as well as ceramides, which are some of the main components of skin barrier.
The third part of this thesis examines the anti-aging properties of different finished cosmetic products in the tri-layered chitosan membrane. These finished cosmetic products were introduced in the top layer to represent their topical application.
A comparison between the incorporation of the different active ingredients, products and finished cosmetic products into either all three layers or in the target layers was performed in the second and third parts of this thesis, to obtain a better understanding of how their placement affects the membrane's properties. Clinical efficacy studies of specific active ingredients, products and finished cosmetic products were used as references for comparison with the results obtained using the membranes.
This thesis demonstrates the potential of using tri-layered chitosan membranes as a viable alternative to animal testing for evaluating the efficacy of active ingredients, products and finished products. This biomimetic approach could help cosmetic, food, and pharmacological companies develop new active ingredients and products with anti-aging properties without relying on animal testing
Diamine oxidase supplements:New technological investigations, interactions, and quantitative approaches
No full textEl dèficit de diamina oxidasa (DAO) redueix la degradació de la histamina, contribuint a la intolerància a la histamina. Com que la DAO intestinal metabolitza la histamina exògena, el seu dèficit provoca la seva acumulació, desencadenant migranyes, problemes digestius i símptomes similars a al·lèrgies. Encara que hi ha suplements rics en DAO d’origen vegetal i animal amb potencial per restaurar el metabolisme de la histamina, encara hi ha desafiaments relacionats amb la seva eficàcia segons l’origen, estabilitat, interaccions amb antihistamínics i aplicacions en recerca i indústria.
Aquesta tesi amb menció industrial investiga els factors que influeixen en l’eficàcia de la suplementació amb DAO, centrant-se en les interaccions amb fàrmacs, la millora de l’estabilitat i la optimització de mètodes analítics.
Els antihistamínics poden interferir en l’activitat de la DAO, afectant el metabolisme de la histamina. Aquest estudi analitza aquestes interaccions i explora estratègies de co-administració per millorar la gestió de la intolerància en persones amb dèficit de DAO.
L’estabilitat és clau. Es va avaluar la trehalosa com a estabilitzant, millorant la vida útil dels suplements, reduint la necessitat de cadena de fred i disminuint costos. A més, es va desenvolupar un nou assaig colorimètric com a alternativa ràpida, econòmica i d’alt rendiment per mesurar l’activitat de la DAO. Mitjançant aquesta metodologia, es van estudiar les cinètiques de degradació de la histamina en suplements de DAO d’origen vegetal i animal, mostrant una afinitat de substrat similar.
Finalment, un estudi òmic exploratori va identificar compostos clau i molècules bioactives amb beneficis addicionals. Aquests descobriments optimitzen la suplementació amb DAO, millorant-ne l’aplicabilitat, facilitant així una gestió més eficaç de la intolerància a la histamina.El déficit de diamino oxidasa (DAO) reduce la degradación de histamina, contribuyendo a la intolerancia a la histamina. Dado que la DAO intestinal metaboliza la histamina exógena, su déficit provoca acumulación de histamina, desencadenando migrañas, problemas digestivos y síntomas similares a alergias. Aunque existen suplementos ricos en DAO de origen vegetal y animal con potencial para restaurar el metabolismo de la histamina, persisten desafíos en cuanto a su eficacia según el origen, estabilidad, interacciones con antihistamínicos y aplicaciones en investigación e industria.
Esta tesis con mención industrial investiga los factores que influyen en la eficacia de la suplementación con DAO, centrándose en sus interacciones con fármacos, la mejora de su estabilidad y la optimización de métodos analíticos.
Los antihistamínicos pueden interferir con la actividad de la DAO, afectando el metabolismo de la histamina. Este estudio analiza dichas interacciones y explora estrategias de co-administración para mejorar la gestión de la intolerancia en personas con déficit de DAO.
La estabilidad es clave. Se evaluó la trehalosa como estabilizante, mejorando la vida útil de los suplementos, reduciendo la necesidad de cadena de frío y disminuyendo costes. Además, se desarrolló un nuevo ensayo colorimétrico como alternativa rápida, económica y de alto rendimiento para medir la actividad de la DAO. Mediante esta metodología, se estudiaron las cinéticas de degradación de histamina en suplementos de DAO de origen vegetal y animal, mostrando una afinidad de sustrato similar.
Finalmente, un estudio ómico exploratorio identificó compuestos clave y moléculas bioactivas con beneficios adicionales. Estos hallazgos optimizan la suplementación con DAO, mejorando su estabilidad, caracterización e interacción con fármacos, facilitando así una gestión más eficaz de la intolerancia a la histamina.Diamine oxidase (DAO) deficiency leads to reduced histamine degradation, contributing to histamine intolerance (HIT). As intestinal DAO metabolises exogenous histamine, its deficiency causes histamine accumulation, triggering migraines, digestive issues, and allergy-like symptoms. DAO-rich supplements from both animal and plant sources are widely available and have shown potential in restoring histamine metabolism. However, challenges remain regarding their effectiveness based on origin, stability, and interactions with antihistaminic drugs, as well as research and industrial applications.
This thesis with industrial mention investigates factors influencing DAO supplementation effectiveness, focusing on drug-enzyme interactions, stability enhancement, and improved analytical methods. Antihistaminic drugs may interfere with DAO activity, affecting histamine metabolism. This study evaluates these interactions and explores co-administration strategies to support individuals with DAO deficiency.
Stability is crucial. Trehalose was assessed as a stabiliser, significantly extending self-life of the supplements, reducing cold chain dependence, and lowering costs. Additionally, a novel colourimetric assay was developed as a cost-effective, high-throughput method for measuring DAO activity. Using this methodology, the kinetics of histamine degradation by plant- and animal-derived DAO supplements were determined, revealing a similar substrate affinity.
To further characterise DAO supplements and understand intrinsic differences, an exploratory omic study was conducted, integrating proteomic, metabolomic, and lipidomic analyses. This approach identified key compounds contributing to enzymatic behaviour and revealed bioactive molecules with potential additional health benefits.
Thus, DAO supplementation optimisation was achieved, enhancing HIT management by addressing drug interactions, enzyme stability, supplement characterisation, and improved DAO measurement methods, ultimately contributing to more accessible and effective treatments."Universitat Rovira i Virgili. Programa de doctorat en Nutrigenòmica i Nutrició Personalitzada
La vita relazionale come fondamento della costruzione del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia di Antoni Gaudí. Persone ed esperienza secondo i testi del fondo Martí Matlleu e le memorie di Llorenç Matamala
No full textAquesta tesi doctoral analitza la vida a les obres del Temple Expiatori de la
Sagrada Família entre 1914 i 1926, mitjançant l'estudi comparatiu de dues fonts
inèdites: l'arxiu del secretari privat de Gaudí, Joan Martí Matlleu, i les memòries
del seu més estret col·laborador, Llorenç Matamala Piñol. Aquest estudi analitza la vida a
l'obra quan Gaudí encara vivia, i en particular les iniciatives que va impulsar, les seves
amistats i la relació que aquestes van tenir amb la creació de les imatges de la façana
de la Nativitat.Esta tesis doctoral analiza la vida en las obras del Templo Expiatorio de la
Sagrada Familia entre 1914 y 1926, a través del estudio comparativo de dos fuentes
inéditas: el archivo del secretario particular de Gaudí, Joan Martí Matlleu, y las memorias
de su más estrecho colaborador, Llorenç Matamala Piñol. Este estudio analiza la vida en
la obra cuando Gaudí aún vivía, y en particular las iniciativas que promovió, sus
amistades y la relación que éstas tuvieron con la creación de las imágenes de la fachada
de la Natividad.This doctoral thesis analyzes the life that took place within the construction site of
the expiatory temple of the Sagrada Familia, from 1914 to 1926, through the study of the
unpublished archives of Gaudí's secretary, Joan Martí Matlleu. These are compared to
the memoirs of his closest collaborator, Llorenç Matamala Piñol. It analyzes the situation
around the construction site during Gaudí's lifetime and, in particular, Gaudí's friendships,
the initiatives he promoted and their relationship with the images of the Nativity Façade
Geografías del desarrollo en el sur de Chile. Desposesión acuícola, resistencias comunitarias y gobernanza local de bienes comunes costeros
No full textEl 2022, la producció aqüícola d'animals aquàtics va superar per primera vegada en la història la producció de la pesca de captura, consolidant una tendència de creixement sostingut des del 1970 que ha posicionat l'aqüicultura com un dels sectors productius més rellevants del sistema alimentari mundial. L'expansió d'aquest sector ha estat acompanyada de la difusió dels discursos de l'economia blava, segons els quals l'aqüicultura permetria conciliar el creixement econòmic i el desenvolupament social, contribuint a la sostenibilitat dels oceans, la seguretat alimentària mundial i el benestar de les comunitats costaneres. La inclusió generalitzada d'aquests discursos en agendes globals de desenvolupament ha promogut una reconfiguració capitalista profunda dels espais costaners i marins en diverses regions del món, en un context de preocupació creixent pels impactes socioecològics del desenvolupament geogràfic desigual de l'aqüicultura.
Aquesta recerca cerca avançar en la comprensió de les transformacions socioespacials derivades de l'expansió de l'aqüicultura, així com dels efectes en les dinàmiques nacionals de desenvolupament i governança territorial. A través d'una metodologia d'estudi de cas de l'aqüicultura del salmó a Xile, i una aproximació teòrica que integra diverses aportacions de les ciències socials, s'analitzen els processos de formació i expansió de la salmonicultura xilena, els seus impactes en els sistemes socioecològics costaners i marins de la província de Chiloé, i les estratègies alternatives de desenvolupament i evolucions. El caràcter arxipelàgic del cas destudi, així com la diversitat cultural de la seva població, ofereix característiques excepcionals per comprendre els desafiaments socioeconòmics, polítics i ecològics que enfronta un dels principals productors de salmó de cultiu a nivell mundial.
Les troballes revelen que la salmonicultura ha generat profunds canvis en els patrons de control funcional i apropiació simbòlica dels espais costaners i marins al sud de Xile a través del tancament de béns comuns costaners i la despulla de comunitats locals. Aquest procés de despossessió ha estat acompanyat de la invisibilització de les institucions, els processos i les pràctiques socioculturals que històricament han tingut lloc en aquest territori, representant-lo com un espai buit i endarrerit, i el desplegament posterior de discursos d'integració territorial, creixement econòmic i sostenibilitat ambiental. Tot i això, en l'última dècada s'adverteix una crisi de legitimitat de la salmonicultura, marcada pel sorgiment de moviments socials que pugnen per generar models alternatius de desenvolupament i governança territorial. En aquest context, els pobles originaris han assumit un rol preponderant mitjançant la sol·licitud i la creació d'àrees marines indígenes, que no només condicionen l'expansió o la relocalització de la salmonicultura, sinó que també estan promovent formes alternatives de desenvolupament, governança i conservació marina.En 2022, la producción acuícola de animales acuáticos superó por primera vez en la historia a la producción de la pesca de captura, consolidando una tendencia de crecimiento sostenido desde 1970 que ha posicionado a la acuicultura como uno de los sectores productivos más relevantes del sistema alimentario mundial. La expansión de este sector ha estado acompañada de la difusión de los discursos de la economía azul, según los cuales la acuicultura permitiría conciliar crecimiento económico y desarrollo social, contribuyendo a la sostenibilidad de los océanos, la seguridad alimentaria mundial y el bienestar de las comunidades costeras. La inclusión generalizada de estos discursos en agendas globales de desarrollo ha promovido una profunda reconfiguración capitalista de los espacios costeros y marinos en diversas regiones del mundo, en un contexto de creciente preocupación por los impactos socioecológicos del desarrollo geográfico desigual de la acuicultura.
La presente investigación busca avanzar en la comprensión de las transformaciones socioespaciales derivadas de la expansión de la acuicultura, así como de sus efectos en las dinámicas nacionales de desarrollo y gobernanza territorial. A través de una metodología de estudio de caso de la acuicultura del salmón en Chile, y una aproximación teórica que integra diversos aportes de las ciencias sociales, se analizan los procesos de formación y expansión de la salmonicultura chilena, sus impactos en los sistemas socioecológicos costeros y marinos de la provincia de Chiloé, y las estrategias alternativas de desarrollo y gobernanza territorial construidas desde los actores, prácticas y recursos locales. El carácter archipelágico del caso de estudio, así como la diversidad cultural de su población, ofrece características excepcionales para comprender los desafíos socioeconómicos, políticos y ecológicos que enfrenta uno de los principales productores de salmón de cultivo a nivel mundial.
Los hallazgos revelan que la salmonicultura ha generado profundos cambios en los patrones de control funcional y apropiación simbólica de los espacios costeros y marinos en el sur de Chile a través del cercamiento de bienes comunes costeros y el despojo de comunidades locales. Este proceso de desposesión ha estado acompañado de la invisibilización de las instituciones, procesos y prácticas socioculturales que históricamente han tenido lugar en este territorio, representándolo como un espacio vacío y atrasado, y el posterior despliegue de discursos de integración territorial, crecimiento económico y sostenibilidad ambiental. No obstante, en la última década se advierte una crisis de legitimidad de la salmonicultura, marcada por el surgimiento de movimientos sociales que pugnan por generar modelos alternativos de desarrollo y gobernanza territorial. En este contexto, los pueblos originarios han asumido un rol preponderante mediante la solicitud y creación de áreas marinas indígenas, que no solo condicionan la expansión o relocalización de la salmonicultura, sino que también están promoviendo formas alternativas de desarrollo, gobernanza y conservación marina.In 2022, aquaculture production of aquatic animals exceeded capture fisheries production for the first time in history, consolidating a trend of sustained growth since 1970 that has positioned aquaculture as one of the most important production sectors in the global food system. The expansion of this sector has been accompanied by the spread of the blue economy discourse, according to which aquaculture would allow the reconciliation of economic growth and social development, contributing to the sustainability of the oceans, global food security and the well-being of coastal communities. The widespread inclusion of these discourses in global development agendas has promoted a profound reconfiguration of coastal and marine spaces in various regions in a context of growing concern about the socio-ecological impacts of the uneven geographical development of aquaculture.
This research seeks to advance in the understanding of the socio-spatial transformations derived from the expansion of aquaculture, as well as its effects on the national dynamics of development and territorial governance. Through a case study methodology of salmon aquaculture in Chile, and a theoretical approach that integrates diverse contributions from the social sciences, we analyse the processes of formation and expansion of Chilean salmon farming, its impacts on coastal and marine socio-ecological systems in the province of Chiloé, and the alternative strategies of development and territorial governance constructed by local actors, practices and resources. The archipelagic character of the case study, as well as the cultural diversity of its population, offers exceptional characteristics for understanding the socio-economic, political and ecological challenges faced by one of the world's leading producers of farmed salmon.
The findings reveal that salmon farming has generated profound changes in the patterns of functional control and symbolic appropriation of coastal and marine spaces in southern Chile through the enclosure of coastal commons and the dispossession of local communities. This process of dispossession has been accompanied by the invisibilisation of the institutions, processes and socio-cultural practices that have historically occurred in this territory, representing it as an empty and backward space, and the subsequent deployment of discourses of territorial integration, economic growth and environmental sustainability. However, the last decade has seen a crisis of legitimacy for salmon farming, marked by the emergence of social movements struggling to generate alternative models of territorial development and governance. In this context, indigenous peoples have assumed a preponderant role by requesting and establishing indigenous marine areas, which not only condition the expansion or relocation of salmon farming, but are also promoting alternative forms of marine development, governance and conservation.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Geografi
Harun Farocki: una crítica de la mirada desde la práctica artística
No full textLa presente investigación explora la obra cinematográfica y textual de Harun Farocki (1944-2014) para analizar la forma en que esta es capaz de levantar una crítica de la mirada y de las imágenes desde la práctica artística. Mediante la revisión atenta de una selección de películas, instalaciones y textos ensayísticos, se examinan las líneas de investigación más predominantes en su trayectoria, las cuales pivotan en torno a tres tipologías de imagen: la ‘imagen de archivo’, la ‘imagen operativa’ y la ‘imagen sintética’. El estudio profundiza en su metodología, que se nutre de la obra de autores como Michael Foucalt, Bertolt Brecht o Vilém Flusser, para reivindicar la praxis artística como herramienta creadora de conocimiento capaz de colaborar valiosamente en el debate en torno a las complejidades de la imagen y sus dinámicas en el contexto de la sociedad contemporánea.This research explores the cinematic and textual work of Harun Farocki (1944-2014) to analyze how it critically engages with both vision and images through artistic practice. By conducting a close examination of a selection of films, installations, and essayistic texts, the study delves into the predominant lines of inquiry in Farocki’s career, focusing on three main types of imagery: the ‘archive image’ the ‘operative image’, and the ‘synthetic image’. The research also explores his methodology, which draws on the work of thinkers such as Michel Foucault, Bertolt Brecht, and Vilém Flusser, to emphasize artistic praxis as a knowledge-creating tool that can also contribute valuably to the ongoing debate surrounding the complexities of the image and its dynamics within contemporary society.Programa de Doctorat en Humanitat
Gestió de l’excel·lència i la qualitat en les escoles de negocis en un entorn disruptiu: un estudi empíric
No full textENG- This doctoral thesis explores the key dimensions that determine the perception of quality in business schools in a global context marked by competition and disruptive changes. Through a systematic literature review and two empirical studies, the BS-QUAL scale is developed, an innovative tool that allows for measuring and managing students’ perceived quality in these institutions.
The research is structured around three main pillars:
1. Identification of factors: Internal domains (teaching, services and facilities, innovation) and external domains (institutional reputation, internationalization) are defined as key influences on student satisfaction.
2. Development of the BS-QUAL scale: This tool provides a reliable framework for school managers to analyze and improve perceived quality.
3. Importance of sustainability in business schools: It examines how sustainability practices affect schools’ reputation and internationalization and how these dimensions influence perceived quality and students’ likelihood to recommend the school in the future.
The results highlight that strategically managing both tangible and intangible factors is essential to ensuring competitiveness and institutional excellence. This thesis offers practical recommendations for business school managers and proposes new research avenues, opening the door to a deeper understanding of how to maximize student satisfaction and loyalty in an increasingly globalized environment.
Ultimately, this work serves as a practical guide that combines academic rigor and real-world applications to strengthen the position of business schools as key agents in developing business leaders and driving economic and social progressCAT- Aquesta tesi doctoral explora les dimensions clau que determinen la percepció de qualitat en les escoles de negocis en un context global marcat per la competència i els canvis disruptius. Mitjançant una revisió sistemàtica de la literatura i dos estudis empírics, es dissenya l’escala BS-QUAL, una eina innovadora que permet mesurar i gestionar la qualitat percebuda pels estudiants d’aquestes institucions.
La investigació s’estructura en tres eixos principals:
1. Identificació de factors: Es defineixen àmbits interns (docència, serveis i instal·lacions, innovació) i externs (reputació institucional, internacionalització) que influeixen en la satisfacció dels estudiants.
2. Desenvolupament de l’escala BS-QUAL: Aquesta eina proporciona una base fiable perquè els gestors d’escoles puguin analitzar i millorar la qualitat percebuda.
3. Importància de la sostenibilitat en les escoles de negocis: S’examina com les pràctiques de sostenibilitat afecten la reputació i la internacionalització de les escoles, i com aquestes dimensions influeixen en la percepció de qualitat i la recomanació futura per part dels estudiants.
Els resultats evidencien que la gestió estratègica tant de factors tangibles com intangibles és essencial per assegurar la competitivitat i l’excel·lència institucional. Aquesta tesi ofereix recomanacions pràctiques per als directius d’escoles de negocis i planteja noves línies de recerca, obrint la porta a una millor comprensió de com maximitzar la satisfacció i la lleialtat dels estudiants en un entorn cada vegada més globalitzat.
En definitiva, aquest treball esdevé una guia pràctica que combina rigor acadèmic i aplicacions reals per reforçar la posició de les escoles de negocis com a agents clau en la formació de líders empresarials i en el desenvolupament econòmic i socialPrograma de Doctorat en Dret, Economia i Empres
Changes in Sino-British trade before the First Opium War based on supercargoes
No full textThe Sino-British trade system before the First Opium War was not a static structure entirely controlled by the Qing government; instead, it underwent a process of reconstruction through Sino-British interactions. In fact, Sino-British trade was essentially under joint management by the Guangdong authorities representing the interests of the Qing government and the supercargoes representing the interests of the British East India Company. Using James Drummond and William Jardine as case studies, I examine the activities of the supercargoes, representing the social elite, in China and the role-switching between East India Company employees and private merchants. Through the analysis, the thesis aims to reveal the symbiotic relationship between the Hong merchant system and the British East India Company’s monopolJardiney on trade with China, highlighting the pivotal role supercargoes played in shaping Sino-British trade and relations before the First Opium War.El sistema de comercio sino-británico antes de la Primera Guerra del Opio no era una estructura estática controlada enteramente por el gobierno Qing; en cambio, fue objeto de una reconstrucción a través de las interacciones sino-británicas. De hecho, el comercio sino-británico estaba esencialmente bajo una gestión conjunta entre las autoridades de Guangdong, que representaban los intereses del gobierno Qing, y los supercargadores, que representaban los intereses de la Compañía Británica de las Indias Orientales. Utilizando a James Drummond y William Jardine como estudios de caso, examino las actividades de los sobrecargos, que representaban a la élite social, en China, y el cambio de roles entre los empleados de la Compañía de las Indias Orientales y los comerciantes privados. A través de este análisis, la tesis busca revelar la relación simbiótica entre el sistema de los comerciantes hong y el monopolio comercial de la Compañía de las Indias Orientales en China, destacando el papel fundamental que jugaron los sobrecargos en la configuración del comercio y las relaciones sino-británicas antes de la Primera Guerra del Opio.Programa de Doctorat en Històri
Analysis of physical exercise behavior, motivation, and adherence in a mobile fitness application
No full textL'exercici físic, reconegut com a pilar fonamental per a la promoció de la salut segons l'Organització Mundial de la Salut, s'enfronta a un repte global: la baixa adherència a les recomanacions d'activitat física. Les aplicacions mòbils es presenten com una eina prometedora per fomentar estils de vida actius. No obstant això, l'eficàcia d'aquestes aplicacions en termes de retenció a llarg termini i millora dels hàbits d'exercici segueix sent una qüestió oberta.
L’objectiu principal d’aquesta tesi és determinar la motivació i el comportament en l’exercici (per exemple, horari d’entrenament, dificultat, satisfacció, freqüència, retenció, adherència) en usuaris de l’aplicació mòbil de fitness Mammoth Hunters (MH).
Per al compliment de l’objectiu principal:
S’avaluen diferents nivells de les dimensions de motivació que podrien correlacionar-se amb la participació en l’exercici.
S’examina el comportament en l’exercici en una submostra de 2.771 usuaris de l’aplicació MH.
Es facilita una descripció dels modes en què actualment es determina l'adherència i s'aporten suggeriments per a futures recerques.
S’aplica un període de seguiment llarg (18 mesos).
L’enfocament metodològic d’aquesta tesi doctoral es centra en:
El constructe d’activitat física en el temps de lleure (LTPA), tal com es defineix per l’Organització Mundial de la Salut.
El concepte encara no consensuat d’adherència a l’exercici a través d’aplicacions mòbils (com una forma d’LTPA) en la població general.
La motivació dels usuaris, segons la Teoria de l’Autodeterminació.
Els resultats d’aquest treball inclouen els següents:
El desenvolupament d’una escala ad-hoc de 10 ítems que mostra que el concepte ‘motivació per exercitar-se mitjançant aplicació mòbil’ es pot dividir en motivació intrínseca, extrínseca identificada i motivació extrínseca introjectada.
Una anàlisi de la motivació de n = 753 usuaris de MH, que mostra una predominança de motivacions extrínseques sobre les intrínseques (sobre un total de 5 punts: extrínseca identificada = 4,48, extrínseca introjectada = 4,15, intrínseca = 3,90). Els resultats també indiquen nivells estadísticament més alts de motivació intrínseca i extrínseca introjectada en homes en comparació amb dones; absència de diferències estadísticament significatives per edat després dels ajustaments; una forta correlació entre motivació i nivells previs autoinformats d’activitat física, així com entre motivació i objectius de fitness.
Una revisió de l’abast que inclou n = 13 estudis sobre la conceptualització de l’adherència a l’exercici a través d‘aplicacions mòbils.
Resultats d’entrenament de n= 2.711 usuaris de MH, incloent l’horari d’entrenament, la freqüència, la retenció, l’adherència, la motivació (n = 289) i la correlació amb les dades sociodemogràfiques autoinformats.
Els resultats d’aquesta tesi contribueixen a ampliar el coneixement sobre els determinants de l’adherència i la retenció a l’exercici a través d’aplicacions mòbils, i aporten elements per al disseny d’intervencions efectives. No obstant, es reconeixen limitacions a l’estudi, com la complexa depuració de la base de dades inicial i la naturalesa autoinformada d’algunes variables d’estudi. Així mateix, es suggereixen futures línies d’investigació per aprofundir en la comprensió dels mecanismes subjacents a l’adherència a l’exercici en el context de l’exercici físic en el temps de lleure.El ejercicio físico, reconocido como pilar fundamental de la salud por la Organización Mundial de la Salud, enfrenta un desafío global: la baja adherencia a las recomendaciones de actividad física. Las aplicaciones móviles se presentan como una herramienta electrónica prometedora para fomentar estilos de vida activos. Sin embargo, su eficacia a la hora de mejorar la retención a largo plazo y los hábitos de ejercicio continúan siendo una cuestión abierta.
El objetivo principal de esta tesis es determinar la motivación y comportamiento de ejercicio (ejemplo: horario de entrenamiento, dificultad, disfrute, frecuencia, retención, adherencia) en usuarios de la aplicación de fitness Mammoth Hunters.
Para el cumplimiento del objetivo principal:
Se evalúan diferentes niveles de las dimensiones de la motivación, que potencialmente podrían correlacionar con la práctica de ejercicio.
Se examina el comportamiento de entrenamiento en una submuestra formada por 2.771 usuarios de la aplicación de fitness Mammoth Hunters (MH).
Se facilita una descripción de los modos en que actualmente se determina la adherencia y se aportan sugerencias para futuras investigaciones.
Se aplica un período de seguimiento extenso (18 meses).
El enfoque metodológico se desarrolla a través de:
El constructo de actividad física de tiempo libre (del inglés: LTPA), conforme a la definición de la Organización Mundial de la Salud.
El concepto, aún falto de consenso, de adherencia al ejercicio físico mediante app (una forma de LTPA) en la población general.
La motivación del usuario, bajo los parámetros establecidos por la Teoría de Autodeterminación.
Entre los resultados de esta tesis doctoral se incluye:
El desarrollo de una escala ad-hoc, compuesta por 10 ítems, y que muestra que el constructo ‘motivación para hacer ejercicio a través de una app móvil’ puede dividirse en motivación intrínseca, extrínseca identificada y extrínseca introyectada.
Un análisis de motivación en n = 753 usuarios de MH, que mostró predominancia de las formas de motivación extrínsecas sobre las intrínsecas. Sobre un total de 5 puntos, extrínseca identificada obtuvo 4,48, extrínseca introyectada 4,15, e intrínseca 3,90. También se observó: valores más elevados, y estadísticamente significativos, de motivación intrínseca e introyectada en los hombres que en mujeres; ausencia de diferencias estadísticamente significativas en función de la edad después de ajustes; y una alta correlación entre la motivación y el nivel previo autoinformado. de actividad física, así como entre motivación y objetivos de fitness.
Una revisión exploratoria de literatura, que incluyó n = 13 estudios acerca de la conceptualización de adherencia al ejercicio mediante app.
Resultados de entrenamiento de = 2.771 usuarios de MH, incluyendo su horario de entrenamiento, frecuencia, retención, adherencia, motivación (n = 289) y correlación con sus datos sociodemográficos autoinformados.
Los hallazgos de esta tesis contribuyen a ampliar el conocimiento sobre los determinantes de la adherencia y la retención al ejercicio a través de aplicaciones móviles, y aportan información para el diseño de intervenciones efectivas. Se reconocen limitaciones, como la compleja depuración de la base de datos inicial, y la naturaleza autoinformada de algunas variables de estudio. La tesis incluye sugerencias de futuras líneas de investigación que permitan profundizar en la comprensión de los mecanismos subyacentes en la adherencia al ejercicio durante el tiempo libre.Physical exercise, recognized as a cornerstone of health promotion by the World Health Organization, faces a global challenge: low adherence to physical activity recommendations. Mobile applications have emerged as promising electronic tools to promote active lifestyles. However, their effectiveness in long-term retention and improvement of exercise habits remains an open question.
The main objective of this thesis is to determine exercise motivation and behavior (e.g., training schedule, difficulty, enjoyment, frequency, retention, adherence) in users of the Mammoth Hunters (MH) fitness mobile application.
The main objective is approached by:
assessing for different levels in motivation dimensions, which could potentially correlate with exercise participation.
examining exercise behavior in a subsample MH of 2,771 fitness app users.
looking into current ways to determine adherence and providing suggestions for future research.
Applying a long (18 month) follow up.
The methodological approach is centered around:
The construct of leisure-time physical activity (LTPA), as defined by the World Health Organisation.
The still non-consensuated concept of adherence to mobile app-delivered exercise (as a form of LTPA) in the general population.
User motivation, as per the Self Determination Theory.
The results of this work include the following:
The development of a 10-item, ad-hoc scale showing that the construct ‘motivation to exercise through mobile app’ can be set up into intrinsic, identified extrinsic and introjected extrinsic motivation.
A motivation analysis of n = 753 MH users showing a predominance of extrinsic over intrinsic types of motivation (over a total of 5 points: identified extrinsic = 4.48, introjected extrinsic = 4.15, intrinsic = 3.90). The results also indicated statistically higher levels of intrinsic and introjected motivation in males compared to females, no statistically significant differences by age after adjustments, and a high correlation between motivation and previous self-declared levels of PA as well as fitness goals.
A scoping review including n = 13 studies on the conceptualization of adherence to app-delivered exercise.
Results of training from n = 2,771 MH users, including training schedule, frequency, retention, adherence, motivation (n = 289) and correlation to self-reported sociodemographic data.
The findings of this thesis contribute to expanding knowledge about the determinants of exercise retention and adherence through mobile applications and provide insights for the design of more effective interventions. Acknowledged study limitations include the complex data cleaning process required for the initial database and the self-reported nature of some study variables. Future research lines are suggested to deepen the understanding of the mechanisms underlying exercise adherence in the context of leisure-time physical exercise
BaCe0.6Zr0.3Y0.1O3-δ Ceramic Elements for Electrochemical H2 Sensors: Shaping Methods, Characterization and Prototypes Evaluation
No full textEls futurs reactors de fusió nuclear utilitzaran dos isòtops de l’hidrogen, deuteri i triti, per a la generació d’energia. Mentre que el deuteri es pot extreure de l’aigua mitjançant un procés conegut, el triti es generarà in situ en les mantes regeneradores de triti (TBB, per les seves sigles en anglès). Ambdós isòtops seran reciclats en un cicle tancat de combustible, on serà crucial mesurar i controlar la concentració d’hidrogen. Els sensors electroquímics basats en electròlits sòlids són una solució prometedora gràcies a la seva capacitat per operar en les exigents condicions dels reactors, incloent les TBB.
En aquesta Tesi Doctoral s’han desenvolupat sensors electroquímics d’hidrogen utilitzant
BaCe0.6Zr0.3Y0.1O3-δ, un electròlit sòlid amb alta conductivitat de protons, estabilitat tèrmica i resistència a atmosferes reductores. Es van emprar diferents tècniques de conformació, com la pressió isostàtica en fred, impressió 3D per extrusió i impressió 3D per litografia, fabricant elements ceràmics en forma de pastilles i tubs tancats per un extrem. També es van fabricar pastilles mitjançant pressió uniaxial per a comparació.
En el cas de la impressió 3D per extrusió, es va optimitzar la formulació de la barbotina per
garantir propietats reològiques adequades, així com el disseny d’un tanc d’acer inoxidable,
resistent al pH alcalí de les barbotines, i una punta de PTFE amb un diàmetre de sortida
menor al de les altres puntes comercialitzades amb l’equip. Finalment, també es van
optimitzar els paràmetres d’impressió per reduir el gruix de paret dels elements fabricats.
Les mostres obtingudes es van caracteritzar en termes d’estructura cristal·lina,
microestructura i conductivitat de protons. Les anàlisis van revelar lleugeres pèrdues de bari en algunes mostres i el seu impacte en la conductivitat. Les mesures de conductivitat de protons mitjançant espectroscòpia d’impedància electroquímica (EIS) en el rang de 50 °C a 500 °C van confirmar que els electròlits eren adequats per al seu ús en sensors.
Finalment, els sensors desenvolupats van ser avaluats per mesurar hidrogen en fase gasosa entre 400 °C i 600 °C en modes potenciomètric i amperomètric. Es van analitzar paràmetres com la sensibilitat, el rang lineal, el temps de resposta i recuperació, la precisió i l’exactitud.
Els sensors basats en impressió 3D per extrusió i litografia van destacar pel seu rendiment
equilibrat i sensibilitat, respectivament. Aquests resultats posicionen els sensors com a eines prometedores per al seu ús en reactors de fusió nuclear.Los futuros reactores de fusión nuclear emplearán dos isótopos del hidrógeno, deuterio y
tritio, para la generación de energía. Mientras que el deuterio puede extraerse del agua
mediante un proceso conocido, el tritio se generará in situ en las mantas regeneradoras de
tritio (TBB, por sus siglas en inglés). Ambos isótopos serán reciclados en un ciclo cerrado de
combustible, donde será crucial medir y controlar la concentración de hidrógeno. Los
sensores electroquímicos basados en electrolitos sólidos son una solución prometedora
debido a su capacidad para operar en las condiciones exigentes de los reactores, incluyendo
las TBB.
En esta Tesis Doctoral se han desarrollado sensores electroquímicos de hidrogeno utilizando
BaCe0.6Zr0.3Y0.1O3-δ, un electrolito sólido con alta conductividad de protón, estabilidad térmica
y resistencia a atmósferas reductoras. Se emplearon diferentes técnicas de conformado,
como presión isostática en frío, impresión 3D por extrusión e impresión 3D por litografía,
fabricando elementos cerámicos en forma de pastillas y tubos cerrados por un extremo.
También se fabricaron pastillas mediante presión uniaxial a modo de comparación.
En el caso de la impresión 3D por extrusión, se optimizó la formulación de la barbotina para
garantizar propiedades reológicas adecuadas, así como el diseño de un tanque de acero
inoxidable, resistente al pH alcalino de las barbotinas, y una boquilla de PTFE con un
diámetro de salida menor al del resto de puntas comercializadas con el equipo. Finalmente,
también se optimizaron los parámetros de impresión para reducir el grosor de pared en los
elementos fabricados.
Las muestras obtenidas fueron caracterizadas en cuanto a estructura cristalina,
microestructura y conductividad protónica. Los análisis revelaron ligeras pérdidas de bario en
algunas muestras y su impacto en la conductividad. Las mediciones de conductividad
protónica mediante espectroscopía de impedancia electroquímica (EIS) en el rango de 50 °C
a 500 °C confirmaron que los electrolitos eran adecuados para su uso en sensores.
Finalmente, los sensores desarrollados fueron evaluados para medir hidrógeno en fase gas
entre 400 °C y 600 °C en modos potenciométrico y amperométrico. Se analizaron parámetros
como sensibilidad, rango lineal, tiempo de respuesta y recuperación, precisión y exactitud.
Los sensores basados en impresión 3D por extrusión y litografía destacaron por su
rendimiento equilibrado y sensibilidad, respectivamente. Estos resultados posicionan a los
sensores como herramientas prometedoras para su empleo en reactores de fusión nuclear.Future nuclear fusion reactors will use two hydrogen isotopes, deuterium and tritium, to
generate energy. While deuterium can be extracted from water using a well-known process,
tritium will be produced in situ within tritium breeding blankets (TBBs). Both isotopes will be
recycled in a closed fuel cycle, where measuring and controlling hydrogen concentration will
be critical. Electrochemical sensors based on solid electrolytes are a promising solution due
to their ability to operate under the demanding conditions of reactors, including TBBs.
In this Doctoral Thesis, electrochemical hydrogen sensors were developed using
BaCe0.6Zr0.3Y0.1O3-δ, a solid electrolyte with high proton conductivity, thermal stability, and
resistance to reducing atmospheres. Different shaping techniques were employed, such as
cold isostatic pressing, extrusion-based 3D printing, and lithography-based 3D printing, to
fabricate ceramic elements in the form of pellets and one-end closed tubes. Additionally,
pellets were manufactured using uniaxial pressing for comparison.
In the case of extrusion-based 3D printing, the slurry formulation was optimized to ensure
suitable rheological properties, along with the design of a stainless-steel tank resistant to the
alkaline pH of the slurries and a PTFE nozzle with a smaller output diameter than other
included with the 3D printing machine. Finally, printing parameters were also optimized to
reduce wall thickness in the fabricated elements.
The obtained samples were characterized in terms of crystalline structure, microstructure, and
proton conductivity. The analyses revealed slight barium losses in some samples and their
impact on conductivity. Proton conductivity measurements using electrochemical impedance
spectroscopy (EIS) in the 50 °C to 500 °C range confirmed that the electrolytes were suitable
for use in sensors.
Finally, the developed sensors were evaluated for hydrogen gas phase measurements at
temperatures between 400 °C and 600 °C in potentiometric and amperometric modes.
Parameters such as sensitivity, linear range, response and recovery times, precision, and
accuracy were analyzed. Sensors based on extrusion-based 3D printing and lithographybased
3D printing stood out for their balanced performance and sensitivity, respectively.
These results position the sensors as promising tools for use in nuclear fusion reactors
Roberto Bolaño and the visual imagination: a poetics of the eye
No full textThe eye was a fetish object for the surrealists, a locus of desire, a portal into the unconscious and the irrational. Roberto Bolaño carried Breton’s savage eye into the center of his own poetics, to see anew. In his work we find the eye as symbol and metaphor, its communicating gesture, its visionary capacity to plumb the depths of dreams, that is able to reclaim the raw, primal nature of perception. We also see the opposite, eyes that cannot see, that are obfuscated, that alight on arbitrary surfaces like stains on the wall or ceiling to open the space of imagination. In Bolaño's work the eye functions as an organizing principle that unifies the components of a poetic system. Shifting signifiers that recur and link and emphasize the thingness of Bolaño’s body of work, making it into an object to be contemplated, una figura sembrada de ojos. We suggest a new way of reading Bolaño. To do so, we look at the text, open the imagination to see Bolaño’s poetic system, his recurring pictograms that act as a second-tier language, geometrical figures that spatialize and constellate, the picture that lay embedded in the language. We locate, bracket, and observe examples of Bolaño’s recurring glyphs, which we call “bolañoglyphs” -windows, triangles, the number three, and the eye providentially casting its spell-shadow-screen– and approach this system through a comparison with another similar system though across the intermedial gulf of image and text; that of Miró’s famous miroglyphs. What happens when we read a painting-poem and look at a novel-poem?El ojo era un objeto fetiche para los surrealistas, un locus del deseo. Roberto Bolaño llevó el ojo salvaje de Breton al centro de su propia poética, para ver y mirar nuevamente. El ojo como símbolo y metáfora, su gesto comunicador, su capacidad visionaria para sondear el inconsciente, su capacidad para reivindicar la naturaleza cruda y primigenia de la percepción. El ojo opera como principio organizador que unifica los componentes de un sistema poético recursivo que enlaza y enfatiza el carácter de cosa de la obra de Bolaño, convirtiéndola en un objeto para ser contemplado, una figura sembrada de ojos. Se analiza su sistema poético: una serie de pictogramas recurrentes que actúan como un lenguaje de segundo orden, figuras geométricas que espacializan y constelan la imagen que yace incrustada en el lenguaje. Se localizan, colocan entre corchetes y observan ejemplos de los glifos recurrentes en su obra, aquí denominados «bolañoglifos» --ventanas, triángulos, el número tres y el ojo que proyecta providencialmente su hechizo-sombra-pantalla-- y se compara cómo el sistema de glifos verbales trasladó el sistema de figuras poético-pictóricas de Miró, sus célebres miroglifos.Programa de Doctorat en Humanitat