Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
Nuevos datos sobre la distribución de la garrapata Hyalomma lusitanicum (Acari, Ixodidae) en Cataluña
S’aporten els resultats de diversos mostrejos realitzats entre el 2023 i el 2024 per a la detecció de la paparra Hyalomma lusitanicum a Catalunya. S’ha detectat a 70 nous municipis de les províncies de Barcelona i Tarragona que, sumats als 31 en què s’havia detectat el 2022, ascendeixen a 101. També s’aporten dos registres de Hyalomma marginatum a la província de Girona.The results of various samplings carried out between 2023 and 2024 for the detection of the Hyalomma lusitanicum tick in Catalonia are
provided. It has been detected in 70 new municipalities in the provinces of Barcelona and Tarragona, which, added to the 31 in which it was
detected in 2022, amount to 101. Two records of Hyalomma marginatum in the province of Gerona are also provided
Primer registro de Aedes vittatus (Bigot, 1861) y Aedes vexans (Meigen, 1830) (Diptera: Culicidae) en la provincia de Tarragona
Ley 8/2022, del 11 de noviembre, de sucesión voluntaria paccionada o contractual de las Islas Baleares: una visión desde Ibiza y Formentera
L’aprovació de la Llei 8/2022, de l’11 de novembre, de successió voluntària paccionada
o contractual de les Illes Balears, constitueix una fita històrica en el desenvolupament, la protecció
i el reconeixement dels drets civils a l’arxipèlag en matèria hereditària, enfront del que fins ara preveien, de manera molt limitada, els llibres respectius de la Compilació de dret civil
de les Illes Balears.
Estam davant d’un text, redactat pel Consell Assessor de Dret Civil de les Illes Balears
i amb la participació també del Consell Assessor de Dret Civil Propi d’Eivissa i Formentera,
que ha assumit de manera plena el Parlament de les Illes Balears i s’ha aprovat unànimement,
per via meteòrica, entre el 20 de juliol i el 25 d’octubre de 2022.
L’exposició de motius i el text normatiu evidencien, en matèria de successió paccionada
o contractual, l’existència innata de les Balears «estrictes» (Mallorca i Menorca), per una
banda, i de les Pitiüses, per l’altra. I els drets civils respectius, que en virtut d’aquesta norma
s’han actualitzat i modernitzat degudament, sens perjudici de preservar els principis que els
són propis i característics. Amb la nova Llei, el dret civil propi d’Eivissa i Formentera presenta
fins i tot més mostres de pactes successoris que el dret civil de Mallorca (i Menorca).
La regulació transcendeix, en tot l’arxipèlag, la mera regulació civil i afecta també la consideració
dels drets civils respectius com a elements cabdals de la cultura i el tarannà de cada
illa. L’enfortiment de la competència civil pel conjunt de poders autonòmics queda evidenciat
clarament i s’inicia un camí que pot implicar una ampliació orgànica d’aqueixos drets civils de
manera indubtable.The approval of Law 8/2022, of November 11, on pacified or contractual voluntary succession
of the Balearic Islands constitutes a historical milestone in the development, protection
and recognition of civil rights in the archipelago in hereditary matters, compared to what
until now was foreseen, in a very limited way, in the respective books of the Compilation of
Civil Law of the Balearic Islands.
We are facing a text, drafted by the Advisory Council of Civil Law of the Balearic Islands,
with the participation of the Advisory Council of Civil Law of Eivissa and Formentera,
which has been fully assumed by the Parliament of the Balearic Islands, and has been unanimously
approved, and meteorically, between July 20 and October 25, 2022.
The exposition of motives and the regulatory text show, in matters of pacified or contractual
succession, the innate existence, of the «strict» Balearic Islands (Mallorca and Minorca),
on the one hand, and of the Pitiüses Islands, on the other. And the respective civil
rights, which under this rule have been duly updated and modernized, without prejudice to
preserving the principles that are their own and characteristic of them. The civil law of Eivissa
and Formentera presents with the new law, even more samples of succession agreements than
the civil law of Mallorca (and Minorca).
Regulation transcends, in all the archipelago, mere civil regulation, and also affects the
consideration of the respective civil rights as key elements of the culture and character of
each island. The strengthening of civil competition, by the set of autonomic powers, is clearly
evidenced; and a path begins that may involve an organic expansion of those civil rights in an
undoubted way.La aprobación de la Ley 8/2022, de 11 de noviembre, de sucesión voluntaria paccionada
o contractual de las Islas Baleares, constituye un hito histórico en el desarrollo, la protección
y el reconocimiento de los derechos civiles en el archipiélago en materia hereditaria, frente a
lo que hasta ahora preveían, de forma muy limitada, los respectivos libros de la Compilación
de derecho civil de las Islas Baleares.
Estamos ante un texto, redactado por el Consejo Asesor de Derecho Civil de las Islas
Baleares, con participación también del Consejo Asesor de Derecho Civil Propio de Ibiza y
Formentera, que ha asumido de forma plena el Parlamento de las Islas Baleares y que se ha
aprobado unánimemente, y por vía meteórica, entre el 20 de julio y el 25 de octubre de 2022.
La exposición de motivos y el texto normativo evidencian, en materia sucesoria paccionada
o contractual, la existencia innata de las Baleares «estrictas» (Mallorca y Menorca),
por un lado, y de las Pitiusas, por el otro. Y de los derechos civiles respectivos, que en virtud
de esta norma se han actualizado y modernizado debidamente, sin perjuicio de preservar los
principios que les son propios y característicos. El derecho civil propio de Ibiza y Formentera
presenta con la nueva Ley, incluso, más muestras de pactos sucesorios que el derecho civil de
Mallorca (y Menorca). La regulación trasciende, en todo el archipiélago, a la mera regulación civil y afecta también
a la consideración de los respectivos derechos civiles como elementos primordiales de
la cultura y el talante de cada isla. El fortalecimiento de la competencia civil por el conjunto
de los poderes autonómicos queda claramente evidenciado y se inicia un camino que puede
implicar una ampliación orgánica de esos derechos civiles de forma indudable
El principio de legalidad a la luz del arbitraje de consumo: ¿música celestial?
El treball analitza el principi de legalitat establert per la Directiva 2013/11/UE, del Parlament Europeu i del Consell, del 21 de maig de 2013, relativa a la resolució alternativa de litigis en matèria de consum, en el marc del procediment alternatiu que imposa una solució: l’arbitratge. Per una banda, s’examina l’àmbit d’aplicació d’aquesta directiva i es qüestiona la funció jurisdiccional atribuïda a l’arbitratge. Per l’altra, s’estudia fins a quin punt es pot garantir aquest principi en l’àmbit de l’arbitratge de consum, especialment en el marc del procediment d’execució i de l’acció d’anul·lació. En darrer terme, s’aborda l’observació feta de la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dels darrers cinc anys (2018-2023) en matèria d’accions d’anul·lació contra laudes arbitrals.The article analyzes the principle of legality established by Directive 2013/11/EU of the European Parliament and of the Council, dated May 21, 2013, regarding alternative dispute resolution in consumer matters within the framework of the procedure with the imposition of a solution: arbitration. On the one hand, the scope of application of this directive is examined, and the judicial function attributed to arbitration is questioned. On the other hand, it is studied to what extent this principle can be ensured in the field of consumer arbitration, especially within the framework of the enforcement procedure and annulment action. Ultimately, the article addresses the observation made of the jurisprudence of the Superior Court of Justice
of Catalonia over the last five years (2018-2023) regarding annulment actions against arbitral awards.El trabajo analiza el principio de legalidad establecido por la Directiva 2013/11/UE, del Parlamento Europeo y del Consejo, de 21 de mayo de 2013, relativa a la resolución alternativa de litigios en materia de consumo, en el marco del procedimiento que impone una solución: el arbitraje. Por un lado, se examina el ámbito de aplicación de esta directiva y se cuestiona la función jurisdiccional atribuida al arbitraje. Por otro lado, se estudia hasta qué punto se puedegarantizar este principio en el ámbito del arbitraje de consumo, especialmente en el marco del procedimiento de ejecución y la acción de anulación. En último término, se aborda la observación hecha de la jurisprudencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de los últimos cinco años (2018-2023) en materia de acciones de anulación contra laudos arbitrales
A. Font i Segura, J. J. Fontanellas Morell, M. Gardeñes Santiago i G. Garriga Suau (Coord.), Lliçons de dret internacional privat, amb pròleg de J. J. Forner Delayga, Barcelona, Atelier Llibres Jurídics, 2023.
Notas sobre los principios del European Law Institute en materia de blockchain, smart contracts y protección de consumidores
En el present treball es presenten els Principis de l’European Law Institute (ELI) en matèria de cadena de blocs (blockchain) i contractes intel·ligents (smart contracts), explicant el context en què es redacten i els propòsits que guien els seus autors. Després d’exposar succintament què és l’ELI i quins són els seus objectius i el seu modus operandi, es contextualitza el document i se n’expliquen la finalitat i l’estructura. En el seu apartat principal, en el qual es presta una atenció particular a l’exigència d’equivalència funcional, s’aborda l’anàlisi d’alguns dels principis més rellevants, des dels que conté la part general i tenen per destinatari qualsevol que contracti en blockchain, fins a alguns dels que s’inclouen en la seva part especial, que és la destinada a proporcionar a les persones consumidores el mateix nivell de protecció que els dispensa la normativa europea de tutela de consumidors, tenint en compte que les desigualtats que normalment es detecten en la negociació amb consumidors s’agreugen quan s’utilitzen tecnologies disruptives.This essay exposes the Principles of the European Law Institute (ELI) in the field of blockchains and smart contracts explaining the context in which they are formulated and the aims that guide their authors. After briefly detailing what ELI is, what are its goals and its modus operandi, we contextualize the document and explain its purpose and structure. In its main section, in which it pays special attention to the requirement of a functional equivalence, it addresses some of the most relevant principles, from those included in the general section and have anyone who uses blockchain to contract as recipient, to some of those included in its special section, that is intended to provide consumers the same level of protection as that given to them by the European legislation for consumers protection, keeping in mind that the inequality that generally can be found in the negotiation with consumers increases when disruptive technology is used.En el presente trabajo se presentan los Principios del European Law Institute (ELI) en materia de cadena de bloques (blockchain) y contratos inteligentes (smart contracts), explicando el contexto en el que se redactan y los propósitos que guían a sus autores. Tras exponer someramente qué es el ELI y cuáles son sus objetivos y su modus operandi, se contextualiza el documento y se explican su finalidad y su estructura. En su apartado principal, en el que se presta una particular atención a la exigencia de equivalencia funcional, se aborda el análisis de algunos de los principios más relevantes, desde los que se contienen en la parte general y tienen por destinatario a cualquiera que contrate en blockchain, hasta algunos de los que se incluyen en su parte especial, que es la destinada a proporcionar a las personas consumidoras el mismo nivel de protección que les dispensa la normativa europea de tutela de consumidores, teniendo en cuenta que las desigualdades que normalmente se detectan en la negociación con consumidores se agravan cuando se utilizan tecnologías disruptivas
Score automatizado en la concesión de crédito
El present estudi parteix de l’impacte que ha tingut la recent sentència del TJUE recaiguda en l’assumpte SCHUFA i relativa a l’ús de la IA per a l’avaluació de la solvència creditícia. En l’anàlisi s’ha tingut present el Reglament de IA aprovat recentment, així com l’última reforma de la Directiva de crèdit al consum, operada el 2023 per a determinar la direcció que està prenent la Unió Europea respecte de l’ús d’IA en matèria de consum. Tenint tots aquests elements en compte, s’han avaluat les qüestions més problemàtiques que es plantegen en aquesta esfera i s’assenyalen els encerts i els desafiaments pendents.This paper builds on the impact of the recent CJEU ruling in the SCHUFA case regarding the use of AI in the creditworthiness assessment. In the analysis, the recently approved AI Regulation, as well as the latest reform of the Consumer Credit Directive in 2023 have been considered in order to determine the path that the European Union is following with regards to the use of AI in the consumer’s realm. With all these elements in mind, it has been assessed the most problematic issues arising in this field, in addition to drawing attention to the successes and challenges ahead.El presente estudio parte del impacto que ha tenido la reciente sentencia del TJUE recaída en el asunto SCHUFA y relativa al uso de la IA para la evaluación de la solvencia crediticia. En el análisis se ha tenido presente el Reglamento de IA aprobado recientemente, así como la última reforma de la Directiva de crédito al consumo, operada en 2023 para determinar la dirección que está tomando la Unión Europea respecto del uso de la IA en materia de consumo. Teniendo todos estos elementos en cuenta, se han evaluado las cuestiones más problemáticas que se plantean en esta esfera y se apuntan los aciertos y los desafíos pendientes