Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
Relations as neighbours between Christians and Jews in Cervera in the years 1439-1450
Get PDFEn aquest article comentem el contingut de quaranta-sis documents procedents de l’Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG), compresos entre els anys 1439-1450, els quals fan referència a les relacions veïnals entre cristians i jueus a Cervera en el período esmentat. En concret, expliquem els aspectos següents: la separació dins l’espai urbà, la defensa dels jueus, els treballs dels jueus per a la Paeria, el compliment de les ordinacions municipals, les obres públiques, els préstecs dels jueus i la defensa dels privilegis de la vila. A continuació, indiquem les publicacions citades als comentaris i, a més, incloem, en un apèndix documental, la transcripció dels quaranta-sis documents comentats.In this article, we discuss the content of 46 documents from the Segarra Regional Archive (ACSG). Dating from the years 1439-1450, they refer to the relations as neighbours between Christians and Jews in Cervera over the period in question. Specifically, we shed light on the following aspects: separation within the town; the protection of Jews; the work Jews performed for the municipal authorities; adherence to municipal rules; public works; loans from Jews; and the defence of the town’s privileges. We then list the publications cited in our discussion and, in an appendix, transcribe the 46 documents examined
John A. Cook. The Biblical Hebrew Verb. A Linguistic Introduction. Michigan: Baker Academic, 2024. 332 p.; 23 cm. ISBN 978-1-540-96112-9.
Get PDF
Optical methods for detecting biofilms in situ
Get PDFEls biofilms són estructures microbianes altament resistents que suposen un risc per a la seguretat alimentària, ja que permeten a microorganismes patògens,com la Salmonella o Listeria monocytogenes, persistir en superfícies de contacte amb aliments de la indústria alimentària als processos habituals de neteja i desinfecció. La presència de biofilms pot provocar contaminació creuada, deteriorament de productes, ineficiència d’equips i riscos per a la salut pública. En aquest estudi, es revisen els mètodes òptics disponibles per a la detecció de biofilms in situ i en temps real, amb l’objectiu d’identificar tècniques aplicables a la indústria alimentària que facilitin una detecció ràpida i eficaç. Es presenta una classificació dels mètodes segons la naturalesa de la mesura, la necessitat de mostreig i el
tipus de lectura. D’entre les tècniques revisades, es destaquen sensors de fluorescència, espectroscòpia i tecnologies basades en fibra òptica com a opcions més
prometedores. També es proposa la combinació de mètodes fixos i portàtils com a estratègia òptima per al
monitoratge i control eficaç de biofilms. Aquest enfocament pot millorar els protocols d’higiene i contribuir a la seguretat alimentària basant-se en una detecció ràpida i específica.Biofilms are highly resistant microbial structures that pose a risk to food safety, as they allow pathogenic microorganisms such as Salmonella or Listeria monocytogenes to persist on food-contact surfaces in the food industry despite standard cleaning and disinfection procedures. The presence of biofilms can cause cross-contamination, product spoilage, equipment inefficiency, and public health risks. This study reviewed available optical methods for the in situ and real-time detection of biofilms, aiming to identify techniques applicable to the food industry that enable rapid and effective detection. A classification of methods is presented based on the nature of the measurement, sampling requirements, and type of signal reading. Among the techniques reviewed, fluorescence sensors, spectroscopy, and fiber-optic-based technologies stand out as the most promising options. The combination of fixed and portable methods is also proposed as an optimal strategy for efficient biofilm monitoring and control. This approach could improve hygiene protocols and contribute to food safety through fast specific detection
Terminàlia parla amb Àlex Rocas Jordi, degà del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya
Get PDFThe marine cnidarians of Catalonia
Get PDFAl llarg de la costa catalana, des del cap Falcó fins al riu de la Sénia, i des de la línia de costa fins a una fondària aproximada de 1.000 metres a mar obert, s’han registrat 357 espècies de cnidaris, que inclouen hidrozous, antozous, escifozous i cubozous. Aquesta elevada riquesa d’espècies s’explica tant per l’heterogeneïtat ambiental i geogràfica com per la diversitat d’hàbitats del mar Català. S’han estudiat tots els grups del fílum amb una gran varietat de metodologies —com xarxes de plàncton, mostratge amb busseig, recol·lecció amb dragues de fons, vehicles equipats amb càmeres (ROVs, de l’anglès remote operating vehicle) o submarins— i amb informació procedent de voluntaris i de projectes de ciència ciutadana. El resultat és que s’ha trobat que en el mar Català hi ha representats el 49,9 % dels hidrozous i el 74 % dels antozous de les espècies conegudes al Mediterrani.Along the Catalan coast, from Cape Falcó to the River Sènia, and from the coastline to a depth of approximately 1,000 m in the open sea, 357 species of
cnidarians have been recorded, including hydrozoans, anthozoans, scyphozoans and cubozoans. This great richness of species can be explained by both the environmental and geographical heterogeneity and the diversity of habitats of the Catalan sea. All groups of the phylum have been studied with a wide variety of methodologies such as plankton nets, dive sampling, collecting with bottom dredges, camera-equipped vehicles (ROVs), submarines and information from volunteers and citizen-science projects. The result is that it has been verified that 49.9% of the hydrozoans and 74% of the anthozoans of the species known in the Mediterranean are to be found in the Catalan sea
