Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
La llengua dels barcelonins, by Antoni M. Badia i Margarit: Its origins and context
L’objectiu d’aquesta recerca documental és ajudar a contextualitzar el llibre La llengua dels barcelonins, d’Antoni M. Badia i Margarit, i vol cridar l’atenció sobre alguns factors que, a parer de l’autor, caldria tenir en compte per afinar les aproximacions historiogràfiques a la sociolingüística catalana.This documentary research study was conducted to help contextualize Antoni M. Badia’s book La llengua dels barcelonins (The Language of the Barcelonans) and seeks to draw attention to some factors that, in the author’s opinion, should be taken into account in order to refine historiographical approaches to Catalan sociolinguistics
Cooperative sesquilingualism as a peaceful communication strategy. A study based on the experience of young pacifists
L’objecte d’estudi d’aquesta recerca són les pràctiques sociolingüístiques d’un grup de joves amb diferents perfils lingüisticoterritorials (monolingües, bilingües de Catalunya i bilingües de València). La investigació es desenvolupa durant una activitat formativa organitzada pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau sobre cultura de pau i desarmament global. Partint de la base que totes les assistents es consideraven «pacifistes» en més o menys grau, el nostre objectiu principal ha estat descriure les estratègies de comunicació d’aquestes joves. Aquesta recerca és de caràcter interdisciplinari, ja que utilitza el marc teòric de la sociolingüística i els estudis per la pau. La metodologia de recerca és qualitativa i, com a sistema de recollida de dades, s’ha emprat l’observació participant. Com a resultat d’això, es va trobar que hi havia tres estratègies de comunicació: 1) el canvi total i durador de codi, 2) el canvi total i momentani de codi i 3) el canvi parcial de codi o sesquilingüisme cooperatiu. Tot i que es van reproduir certes normes socials en l’ús lingüístic a favor del grup monolingüe, a l’activitat es va observar una certa inclinació per la tercera estratègia. També es va determinar que existeix una relació estreta entre el sesquilingüisme cooperatiu i la cultura de pau, principalment, per dues raons; en primer lloc, aquesta és l’única de les estratègies de comunicació en què les dues parlants han de tenir un rol actiu en la conversa, i, en segon lloc, els parlants bilingües no han d’abandonar la seva llengua de preferència en detriment d’una altra.This research focuses on the sociolinguistic practices of a group of young people with different linguistic-territorial profiles (monolinguals, bilinguals from Catalonia and bilinguals from Valencia). The research was carried out in the course of a training activity organized by Centre Delàs d’Estudis per la Pau on peace culture and global disarmament. Taking into account that all the attendees considered themselves “pacifists” to a greater or lesser degree, our main objective has been to describe the communication strategies of these young women. This research is interdisciplinary by nature since it has used the theoretical framework of sociolinguistics and peace studies. The research methodology is qualitative and participant observation has been used as a data collection method. As a result, it was found that there were three communication strategies: (1) total lasting code change, (2) total momentary code change, and (3) partial code change or cooperative sesquilingualism. Although certain social norms were reproduced in linguistic use in favor of the monolingual group, a certain inclination towards the third strategy was observed in the activity. It was also determined that there is a close relation between cooperative sesquilingualism and peace culture, on the basis of two main factors: firstly, this is the only communication strategy in which both speakers must play an active role in the conversation, and secondly, it does not oblige bilingual speakers to abandon their preferred language to the detriment of another
Taula rodona sobre els arguments en la lluita per la diversitat lingüística (25 anys del CUSC)
Catalan in the social media: The battle over global linguistic diversity on the Internet
L’article es divideix en set apartats. Després d’un primer apartat introductori, el segon, titulat «Un món supraterritorial», presenta les estructures de poder de la societat actual per tal d’entendre quin rol hi ocupen les llengües. El tercer, «Internet i la colonització lingüística», fa una proposta de posicionament respecte de la situació de les llengües a Internet. El quart, «Internacionalment, hi ha governs preocupats per l’ús de les seves llengües a Internet?», analitza la relació entre governs d’arreu del món i les persones creadores de contingut. El cinquè, «La realitat del català a Internet: balanç dels darrers quatre anys», enumera algunes accions desenvolupades a Catalunya en aquest àmbit. El sisè, «I ara, què? Reptes del català a les xarxes socials», sintetitza algunes de les tasques pendents. I el setè i darrer, «Uns anys significatius que no poden aturar-se», amb les conclusions.This article is divided into seven sections. After a first introductory section, the second, entitled “A supraterritorial world”, presents the power structures in today’s society which allow to understand the role that languages play in it. The third section, “Internet and linguistic colonisation”, is a proposed take on the status of languages on the Internet. The fourth one, called “Internationally, are there governments concerned with the use of their languages on the Internet?”, analyses the relationship between governments around the world and content creators. The fifth section, entitled “The reality of Catalan on the Internet: Taking stock of the past four years”, lists several actions undertaken in this field in Catalonia. The sixth section is called “So now what? Catalan’s challenges on the social media” and summarises some of the issues yet to be addressed. The article closes with a seventh section entitled “Significant, unstoppable years”, which contains the conclusions
Catalan: From minoritised to global language
El català ha sabut pujar al carro de la globalització i s’hi ha fet un lloc més que destacable. Malgrat els problemes interns a què ha de fer front, i els dèficits en determinats àmbits, ha assolit una visibilitat i un reconeixement globals, que es tradueixen en la presència de la llengua en nombrosos serveis i empreses d’abast internacional, per davant d’algunes llengües amb estat. El posicionament del català com a llengua global sembla que és indiscutible. Però, en qualsevol cas, constatar-ho valdrà de poc si no es genera al mateix temps la consciència social d’aquesta realitat. Aquest és un dels reptes més apassionants que la cultura catalana té al davant.Catalan has managed to jump on the bandwagon of globalisation and carve an important niche for itself. Despite the internal problems it has to grapple with and deficits in certain areas, it has achieved global visibility and recognition, which translates into the language’s presence in numerous international services and companies, even ahead of other languages with a state. Catalan’s position as a global language seems to be indisputable. However, this is worth very little unless there is also social awareness of it, and this is precisely one of the most exciting challenges Catalan culture is facing
Jaume Mensa Valls, Arnau de Vilanova a Lleida. La Confessio Ilerdensis. Estudi, edició i traducció, Lleida 2023, 91 p.
Mateu Rodrigo Lizondo, Recerques de cultura medieval. València, segles XIII-XV (Ne-xus, 24), València, Publicacions de la Universitat de València 2023, 380 p.
Linguistic individuation and glottopolitics: the case of Brazilian Portuguese
El portuguès europeu i el brasiler presenten diferències clares i ben arrelades. Tanmateix, sempre s’ha considerat que es tracta de simple variació diatòpica. L’article es pregunta si és possible que la distància lingüística que presenten podria portar a considerar-les llengües diferents, tal com ha passat amb el gallec i el portuguès. S’hi revisen sumàriament els criteris d’individuació lingüística i alguns dels trets més clars de diferenciació entre ambdues varietats, que porten alguns lingüistes a afirmar que ja s’ha produït la individuació del brasiler. Finalment, es presenten i discuteixen els fonaments socioeconòmics i ideològics que justifiquen la proposta de secessió.European Portuguese and Brazilian Portuguese show clear, deeply-rooted differences. However, it has always been thought that this is mere diatopic variation. This article asks whether the obvious linguistic distance between the two justifies considering them different languages, as has happened with Galician and Portuguese. We briefly summarize the criteria for linguistic individuation and some of the more obvious differences between the two varieties, which have led some linguists to conclude that the individuation of Brazilian has already taken place. Finally, we present and discuss the socio-economic and ideological foundations of the proposed secessio