Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
Del paradigma binomial al contexto generalizado de movilización estudiantil en España (1965-1969)
Full text linkA l’hora d’apropar-se al prolífic tema del moviment estudiantil antifranquista, emergeix amb claredat i validesa axiomàtica una realitat: fins a la segona meitat dels anys seixanta, Madrid i Barcelona van ser l’epicentre de les accions contestatàries per part dels universitaris. Un cop es va produir l’«explosió demogràfica» i van començar a arribar nous estudiants als campus, amb un perfil socioeconòmic diferent, amb inquietuds i necessitats distintes, es va posar de manifest que les velles estructures acadèmiques suposarien un problema per a la massa estudiantil. Aquest fenomen es va estendre de manera excepcional per tots els districtes universitaris, no n’existeix cap en què no es produís un conat de protesta. El monopoli exercit per ambdues capitals quedaria més que superat, tot iniciant-se una nova etapa de la protesta universitària.When approaching the prolific issue of the anti-Franco student movement, a reality emerges with clarity and axiomatic validity, that is, until the second half of the sixties, Madrid and Barcelona were the epicenter of protest actions by university students. Once the “demographic explosion” occurred and news students began to arrive on campus, with a different socioeconomic profile, with different concerns and needs, it became clear that the old academic structures were going to enter with the student body. This phenomenon spread throughout all the university districts in an exceptional way, with none in which an attempt to protest did not occur. The monopoly exercised by both capitals would be more than overcome, beginning a new stage of university protest.A la hora de acercarse al prolífico tema del movimiento estudiantil antifranquismo, una realidad emerge con claridad y validez axiomática, esta es, hasta la segunda mitad de los años sesenta Madrid y Barcelona fueron el epicentro de las acciones contestatarias por parte de los universitarios. Una vez se produjo la «explosión demográfica» y comenzaron a llegar nuevos estudiantes a los campus, de un perfil socioeconómico diferente, con inquietudes y necesidades distintas, se puso de manifiesto que las vetustas estructuras académicas iban a suponer un problema para la masa estudiantil. Este fenómeno se extendió por todos los distritos universitarios de forma excepcional, no existiendo ninguno en él no se produjera un conato de protesta. El monopolio ejercido por ambas capitales quedaría más que superado, iniciándose una nueva etapa de la protesta universitaria
Technology, technoethics and the Teaching Code of Ethics
Full text linkAquest article explora el concepte de tecnoètica encunyat per Mario Bunge, que connecta el desenvolupament tecnològic amb les seves implicacions ètiques i socials. S’examina la necessitat de tenir en compte aquests aspectes en l’educació, especialment a través del Codi Deontològic Docent (CDD) del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, que inclou explícitament un compromís amb l’ús responsable de la tecnologia. El CDD estableix una sèrie de normes perquè els docents siguin models de comportament tecnològic i digital, assegurant la seguretat i privacitat de l’alumnat en l’ús de la tecnologia. En el context d’una societat cada cop més digital, es defensa que la formació en tecnoètica hauria de ser una part essencial del currículum per garantir que els estudiants desenvolupin una comprensió profunda de l’impacte social i ètic de la tecnologia.This article delves into the concept of technoethics coined by Mario Bunge, linking technological development to its ethical and social implications. It examines the need to consider these aspects in education, especially through the Teaching Code of Ethics (CDD, from the Catalan) approved in Catalonia by the Official Association of Doctors and Licentiates in Philosophy and Letters and in Sciences of Catalonia, which includes a commitment to the responsible use of technology. The CDD outlines guidelines for teachers to act as models of technological and digital behavior, ensuring student safety and privacy in technology use. This article postulates that, in an increasingly digital society, technoethics training should form an essential part of the curriculum to ensure that students develop a deep understanding of the social and ethical impact of technology
Information consumption and misinformation perceptions in Spain during crisis situations: Legacy and social media
Full text linkEntendre la manera com la gent s’informa és fonamental perquè les comunicacions públiques puguin respondre a les crisis i les situacions d’emergència. El 12 i 13 de maig de 2021 vam dur a terme una enquesta a través de YouGov Espanya (N = 1.006) per analitzar els hàbits de consum d’informació de la població espanyola en situacions de crisi i avaluar les percepcions sobre la gestió de les crisis per part dels mitjans tradicionals i les institucions públiques. Els resultats apunten al paper emergent de les xarxes socials (especialment entre els més joves), indiquen que més de dues terceres parts dels enquestats es van trobar amb informacions errònies durant les crisis (especialment a Facebook) i mostren que la detecció de la desinformació està influenciada per l’edat i la mida del municipi. Finalment, tot i l’aprovació pública de les comunicacions institucionals i mediàtiques en situacions de crisi, encara hi ha marge de millora.Understanding how people obtain information is crucial for public communications to respond to crises and emergencies. We conducted a YouGov Spain survey (N = 1,006) on 12-13 May 2021 to analyse the information consumption habits of the Spanish population in crisis situations and to evaluate perceptions of crisis management by legacy media and public institutions. Our results point to the emerging role of social media (especially among younger citizens). Moreover, they reveal that more than two thirds of the respondents report encountering misinformation during a crisis (especially on Facebook), and they show that the detection of misinformation is influenced by age and size of municipality. Lastly, the results indicate that, despite public approval of institutional and media communications during crisis situations, there remains room for improvement
Existence of non-convex rotating vortex patches to the 2D Euler equation
Full text linkEls únics exemples explícits de vòrtexs en rotació uniforme a les equacions d’Euler 2D són els cercles i les el·lipses. Els altres exemples dels quals es coneixen propietats quantitatives són propers a aquests.
En aquest article presentem l’existència de vòrtexs no convexos, lluny dels règims pertorbatius, podent obtenir-ne una descripció quantitativa precisa. Per demostrar-ho utilitzem una combinació d’anàlisi i tècniques de demostració assistida per ordinador.The only explicit examples of uniformly rotating vortex patches to the 2D Euler equations are circles and ellipses. The other examples for which quantitative properties are known are close to these ones.
In this paper we present the existence of non-convex ones, far from the perturbative regimes, being able to obtain a precise quantitative description. To prove it we use a combination of analysis and computer assisted proofs techniques
