Hemeroteca Cientifica Catalana

Menéndez Fernández, Claudia Elena

Catalan

Els processos d’estandardització en llengües minoritzades: notes sobre el cas de l’asturià

Gargallo Gil, José Enrique

Aguiló, Cosme (2023): De noms i llocs. Estudis de toponímia de les Illes Balears i més enllà. Palma: Edicions Documenta Balear, 395 p.

Giralt Latorre, Javier / Nagore Laín, Francho (coords.) (2023): Fonética histórica comparada de las lenguas iberorrománicas. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 336 p.

Torre García, Mercedes de la

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2023): Peix i sal. Història lèxica de la saladura. Alacant: Universitat d’Alacant, 186 p.

Garau, Pere

Veny-Mesquida, Joan Ramon (2024): Primera lliçó sobre mètrica catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 168 p.

Ribes i Marí, Enric

590 cRÒnIca
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 47 (2025), p. 567-619
l’atles i la història i metodologia de la seva elaboració. Intervingué tot seguit Xavier Cortadellas, 
de l’empordanesa Edicions Sidillà, editora del llibre, que mostrà la seva satisfacció per acollir 
aquesta obra en el seu catàleg, alhora que lamentà les dificultats de la distribució de llibres per ar-
ribar, com seria desitjable i més en aquest cas, al territori occità. La intervenció més llarga, en for-
ma de conferència, fou la de l’autor. Aitor Carrera presentà, en una xerrada alhora amena i 
didàctica però també d’alt nivell científic, els resultats d’aquesta tasca que l’ha ocupat durant 
molts anys i que ara s’acaba amb la publicació de l’atles. A més d’explicar alguns aspectes de la 
seva elaboració, amanits amb diverses anècdotes, remarcà els resultats de la recerca que s’ha fet a 
partir dels mapes de l’atles i, sobretot, la recerca que encara s’hi pot fer. Insistí en la necessitat de 
tenir una mirada global sobre l’aranès i en destacà les influències i relacions amb la resta de l’occi-
tà. Acabà assenyalant que, si bé l’atles pot ser la darrera plasmació d’un cert tipus de llengua que 
s’extingeix, no ha de ser la darrera fotografia de l’aranès com a tal llengua. Vegeu també la resse-
nya que es publica sobre l’atles en aquest mateix volum (p. 441-445).
Maria-Reina BastarDas i rufat
Universitat de Barcelona
Concessió del títol de Fill Iŀlustre de Montuïri al Dr. Joan Miralles i Montserrat (16 de 
desembre de 2023). — Amb presència de representants del món cultural de Mallorca, de la Uni-
versitat de les Illes Balears, de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i dels governs insular i balear, i 
acompanyat d’un grup nombrós de familiars i amics, el Doctor Joan Miralles, catedràtic jubilat 
i membre emèrit de l’IEC, rebé la distinció més important que pot donar-se a un ciutadà de la vila 
de Montuïri. El ple de l’Ajuntament, reunit en sessió extraordinària, acordà per unanimitat la con-
cessió del títol de Fill Iŀlustre de Montuïri al Dr. Miralles, pels mèrits acumulats en la seva llarga 
trajectòria com a docent i investigador i com a impulsor de moltes activitats culturals i autor d’una 
ingent quantitat de publicacions, moltes d’elles vinculades a la seva vila natal. L’acte solemne ad-
ministratiu va concloure amb la descoberta d’un retrat de l’homenatjat.
A continuació tingué lloc l’acte cívic i social, amb participació d’un nombrós públic montuï-
renc i vingut d’arreu de Mallorca: colles de xeremiers i fabiolers acompanyaren l’homenatjat, en 
comitiva, fins a l’església parroquial, on tothom fou rebut amb els acords d’orgue de la peça musi-
cal «Harmonització» del P. Antoni Martorell. Aquest acte s’obrí amb les intervencions de la bat-
llessa de Montuïri, la Sra. Paula Amengual, i la regidora Sra. Maria Francisca Pocoví, que actuà 
com a fiscal. Immediatament després, el Dr. Damià Pons i Pons en feu la laudatio i va fer palesa la 
justícia de la distinció pels seus mèrits. Després dels parlaments es va projectar l’audiovisual «La 
meva petita pàtria», un emotiu i complet repàs per tota la trajectòria vital de l’homenatjat. Per aca-
bar, el Dr. Miralles pronuncià un discurs on va reivindicar la unitat de la llengua catalana i reclamà 
esforços de les administracions per la seva normalització.
La festa s’acabà fora de l’església, davant ca s’Escolà, amb un breu concert a càrrec de la ban-
da de música local, amb dues peces del compositor Jacob de Haan i l’Himne de Montuïri, i amb un 
refresc i un piscolabis.
Enric riBes i marí
Institut d’Estudis Catalans
Estudis romanics 47_int.indd   590 3/1/25   14:26


Concessió del títol de Fill Il·lustre de Montuïri al Dr. Joan Miralles i Montserrat (16 de desembre de 2023)

 cRÒnIca 599
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 47 (2025), p. 567-619
III Congrés Toponomasticon Hispaniae. XIV Congrés Internacional sobre Onomàstica 
Hispànica. «La circularitat de la toponímia i l’antroponímia hispànica: documentació, histò-
ria, etimologia, geografia i cartografia, amb especial atenció a l’antic Regne de València» 
(Universitat de València, 9-12 d’abril de 2024). — La Universitat de València celebrà, a princi-
pis del mes d’abril, una fabulosa trobada científica dedicada a l’estudi de l’onomàstica, des de di-
ferents vessants d’anàlisi, com a fil conductor. L’activitat, impecablement organitzada per 
l’infatigable prof. Emili Casanova Herrero i el seu equip de coŀlaboradors, acollí, d’una banda, la 
presentació anual de resultats dels diferents subprojectes que integren el projecte coordinat Topo-
nomasticon Hispaniae i, d’una altra, les exposicions d’altres especialistes en onomàstica que no hi 
són vinculats. En total, es van acollir vint-i-dues ponències i més de quaranta comunicacions, 
concentrades en quatre denses però profitoses jornades de treball. L’endemà de Sant Vicent Fer-
rer, patró de València, es va encetar el congrés amb la benvinguda institucional, seguida de la 
conferència inaugural, a càrrec d’Ana Isabel Boullón Agrelo, IP (Investigadora Principal) del To-
ponomasticon Hispaniae, així com de la ponència de Josep Martines i d’un conjunt d’intervenci-
ons més breus.
El dia 10, durant la sessió matinal, es van oferir les ponències d’Ana María Cano González, 
Robert Poklington, Vicent Terol i Jordi Bolós, intercalades entre les aportacions de diversos co-
municants. La sessió vespertina va repetir el mateix guió i va discórrer amb les conferències de 
Javier Giralt, Stefan Ruhstaller i Ana Zabalza i amb un altre enfilall de comunicacions d’un format 
necessàriament més breu.
El matí del dijous d’abril comptà amb les ponències de Joan Peytaví Deixona, Emilio Nieto 
Ballester, Antoni Mas Forners i Maria Reina Bastardas i Rufat, a les quals s’hi afegiren un petit 
grup de comunicacions lliures i les presentacions d’interessants projectes de toponímia desenvolu-
pats per especialistes de l’àmbit italià a les universitats de Torí, Trento o Palermo, entre d’altres. A 
la vesprada, van tenir lloc les dissertacions de Toribio Fuentes Cornejo i Joan Ferreres Nos, set 
comunicacions breus i les exposicions del Diccionari de cognoms i dels llibres l’empremta occi-
tana en la historia dels valencians a través dels cognoms i Bibliografia d’onomàstica valenciana, 
a càrrec, respectivament, de Joan Peytaví i Mar Batlle, de Josep Saborit i d’Eva Montila i Elisa 
Pastor. Aquesta intensa jornada es va coronar amb un espectacle musical multilingüe encapçalat 
per Lluís Fornés, que va entusiasmar el públic assistent a la Sala d’Actes de la Facultat de Filolo-
gia i Traducció de la Universitat de València.
El 12 d’abril, darrer dia d’activitats, els ponents Manuel Pastor, Vicent Anyó, Mariano López 
Marín, Cristian Pardo, Rosa Gómez Casany i Enric Guinot, a més d’un altre grup de comunicants, 
tancaren les contribucions acadèmiques del congrés. La cirereta del pastís, ja al capvespre, consis-
tí en una visita guiada pels vells carrers de València, tot tenint molt present la història i origen dels 
seus noms, i que romandrà en el record dels nombrosos experts que es donaren cita a la vora del 
Túria.
Claudia Elena menénDez fernánDez
Universidá d’Uviéu
Academia de la Llingua Asturiana
El Lectorat de català de la Universitat de Bucarest, guardonat per l’Institut de Projecció 
Exterior de la Cultura Catalana (Barcelona, 12 d’abril de 2024). — Divendres 12 d’abril de 
2024 es va celebrar a Barcelona l’acte de lliurament dels XXXV Premis «Josep Maria Batista i 
Roca – Memorial Enric Garriga Trullols 2023», convocats i concedits anualment per l’Institut de 
Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC). El Lectorat de català de la Universitat de Buca-
Estudis romanics 47_int.indd   599 3/1/25   14:26


III Congrés Toponomasticon Hispaniae. XIV Congrés Internacional sobre Onomàstica Hispànica. «La circularitat de la toponímia i l’antroponímia hispànica: documentació, història, etimologia, geografia i cartografia, amb especial atenció a l’antic Regne de València» (Universitat de València, 9-12 d’abril de 2024)

Ciutescu, Elena

 cRÒnIca 599
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 47 (2025), p. 567-619
III Congrés Toponomasticon Hispaniae. XIV Congrés Internacional sobre Onomàstica 
Hispànica. «La circularitat de la toponímia i l’antroponímia hispànica: documentació, histò-
ria, etimologia, geografia i cartografia, amb especial atenció a l’antic Regne de València» 
(Universitat de València, 9-12 d’abril de 2024). — La Universitat de València celebrà, a princi-
pis del mes d’abril, una fabulosa trobada científica dedicada a l’estudi de l’onomàstica, des de di-
ferents vessants d’anàlisi, com a fil conductor. L’activitat, impecablement organitzada per 
l’infatigable prof. Emili Casanova Herrero i el seu equip de coŀlaboradors, acollí, d’una banda, la 
presentació anual de resultats dels diferents subprojectes que integren el projecte coordinat Topo-
nomasticon Hispaniae i, d’una altra, les exposicions d’altres especialistes en onomàstica que no hi 
són vinculats. En total, es van acollir vint-i-dues ponències i més de quaranta comunicacions, 
concentrades en quatre denses però profitoses jornades de treball. L’endemà de Sant Vicent Fer-
rer, patró de València, es va encetar el congrés amb la benvinguda institucional, seguida de la 
conferència inaugural, a càrrec d’Ana Isabel Boullón Agrelo, IP (Investigadora Principal) del To-
ponomasticon Hispaniae, així com de la ponència de Josep Martines i d’un conjunt d’intervenci-
ons més breus.
El dia 10, durant la sessió matinal, es van oferir les ponències d’Ana María Cano González, 
Robert Poklington, Vicent Terol i Jordi Bolós, intercalades entre les aportacions de diversos co-
municants. La sessió vespertina va repetir el mateix guió i va discórrer amb les conferències de 
Javier Giralt, Stefan Ruhstaller i Ana Zabalza i amb un altre enfilall de comunicacions d’un format 
necessàriament més breu.
El matí del dijous d’abril comptà amb les ponències de Joan Peytaví Deixona, Emilio Nieto 
Ballester, Antoni Mas Forners i Maria Reina Bastardas i Rufat, a les quals s’hi afegiren un petit 
grup de comunicacions lliures i les presentacions d’interessants projectes de toponímia desenvolu-
pats per especialistes de l’àmbit italià a les universitats de Torí, Trento o Palermo, entre d’altres. A 
la vesprada, van tenir lloc les dissertacions de Toribio Fuentes Cornejo i Joan Ferreres Nos, set 
comunicacions breus i les exposicions del Diccionari de cognoms i dels llibres l’empremta occi-
tana en la historia dels valencians a través dels cognoms i Bibliografia d’onomàstica valenciana, 
a càrrec, respectivament, de Joan Peytaví i Mar Batlle, de Josep Saborit i d’Eva Montila i Elisa 
Pastor. Aquesta intensa jornada es va coronar amb un espectacle musical multilingüe encapçalat 
per Lluís Fornés, que va entusiasmar el públic assistent a la Sala d’Actes de la Facultat de Filolo-
gia i Traducció de la Universitat de València.
El 12 d’abril, darrer dia d’activitats, els ponents Manuel Pastor, Vicent Anyó, Mariano López 
Marín, Cristian Pardo, Rosa Gómez Casany i Enric Guinot, a més d’un altre grup de comunicants, 
tancaren les contribucions acadèmiques del congrés. La cirereta del pastís, ja al capvespre, consis-
tí en una visita guiada pels vells carrers de València, tot tenint molt present la història i origen dels 
seus noms, i que romandrà en el record dels nombrosos experts que es donaren cita a la vora del 
Túria.
Claudia Elena menénDez fernánDez
Universidá d’Uviéu
Academia de la Llingua Asturiana
El Lectorat de català de la Universitat de Bucarest, guardonat per l’Institut de Projecció 
Exterior de la Cultura Catalana (Barcelona, 12 d’abril de 2024). — Divendres 12 d’abril de 
2024 es va celebrar a Barcelona l’acte de lliurament dels XXXV Premis «Josep Maria Batista i 
Roca – Memorial Enric Garriga Trullols 2023», convocats i concedits anualment per l’Institut de 
Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC). El Lectorat de català de la Universitat de Buca-
Estudis romanics 47_int.indd   599 3/1/25   14:26
600 cRÒnIca
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 47 (2025), p. 567-619
rest va ser un dels guardonats de la 35a edició, conjuntament amb nou altres catalans i catalanòfils, 
residents fora dels Països Catalans, que s’han distingit per la tasca de manteniment de la presència 
catalana en el món i la difusió de la llengua i cultura catalanes a l’exterior.
L’IPECC va premiar el Lectorat de català de Bucarest —l’únic existent a tot el sistema uni-
versitari romanès— per la seva trajectòria acadèmica i cultural de més de tres dècades. L’ensenya-
ment de la llengua catalana a la Universitat de Bucarest comença el curs 1992-1993, a través d’un 
conveni de coŀlaboració entre la Generalitat de Catalunya i la Facultat de Llengües i Literatures 
Estrangeres. Posteriorment, arran de la creació de l’Institut Ramon Llull, la Universitat de Buca-
rest signa un nou conveni per continuar garantint la presència dels estudis de català. Tanmateix, 
cal destacar que l’interès per l’estudi del català en l’àmbit romanès es remunta a la segona meitat 
del segle xx, a la mateixa Universitat com també a l’Institut de Lingüística “Iorgu Iordan – Ale-
xandru Rosetti” de Bucarest, en el marc de la recerca de les llengües romàniques. Al llarg dels 
trenta anys d’estudis catalans a la Universitat de Bucarest, s’ha desplegat una activitat acadèmica 
ininterrompuda a favor de l’ensenyament i la promoció de la llengua, la literatura i la cultura cata-
lanes. Una fita cabdal dels estudis de català s’assolí el curs 2005-2006, quan, en el marc del Pla 
Bolonya, s’introduí l’especialitat de català com a grau en Llengua i Literatura Catalanes, un fet 
realment excepcional en l’espai europeu més oriental (vegeu <https://publicacions.iec.cat/reposi-
tory/pdf/00000283/00000074.pdf> sobre l’ensenyament del català a Romania). Fins a l’actualitat, 
el Departament de Llengües i Literatures Romàniques, Clàssiques i Neogrec ha acollit set lectors 
catalans procedents de tot el domini lingüístic català, que juntament amb docents romanesos, pro-
fessors coŀlaboradors, catedràtics convidats i l’alumnat romanès han contribuït i segueixen contri-
buint a la conservació, al desenvolupament i a la continuïtat del Lectorat. A part de l’oferta 
acadèmica, el Lectorat ha organitzat congressos, seminaris, jornades universitàries, actes divulga-
tius, presentacions de traduccions, projeccions de cinema català i concerts de música. Com a fites 
acadèmiques, val la pena assenyalar que, l’any 2018, el Lectorat català de Bucarest va acollir el 
XVIII Coŀloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes que promou l’Associació Interna-
cional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC).
La relació de persones que han tingut una implicació directa en la docència del català i en la 
concepció i la consolidació del Lectorat català a Bucarest, per ordre alfabètic, és: Mioara Adeli-
na Angheluță, Jana Balacciu Matei (guardonada amb el premi IPECC 2008), Oana­Dana Balaș 
(guardonada amb el premi IPECC 2020), Jordi Joan Cassany Bates, Mianda Cioba, Elena Ciu-
tescu, Maria-Sabina Draga Alexandru, Glòria Roig, Neus Langa Chordá, Joan Llinàs Suau, Co-
man Lupu, Xavier Montoliu Pauli, Víctor Peña Irles, Sanda Reinheimer Rîpeanu i Jordi Santiago 
Puchades.
Com a representant del coŀlectiu del Lectorat de català de la Universitat de Bucarest, vaig 
participar en tots els actes previstos per al dia 12 d’abril. Va ser una jornada molt intensa que va 
començar amb una visita al Parlament de Catalunya, on ens va rebre la Molt Honorable Sra. Anna 
Erra i Solà, Presidenta del Parlament. Tot seguit, els guardonats, representants i acompanyants 
vam anar a l’Abadia de Montserrat, on ens va rebre el prior Bernat Juliol. A Montserrat vam poder 
escoltar el Cant de la Salve i el Virolai per part de l’Escolania de Montserrat. En tornar a Barcelo-
na, vam participar a l’ofrena floral al monument a Josep Maria Batista i Roca a Barcelona, al carrer 
que duu el seu nom. La cerimònia de lliurament dels premis va tenir lloc la mateixa tarda, a l’Hotel 
Catalònia Plaça, al centre de Barcelona. Em va acompanyar-hi Xavier Montoliu Pauli, el primer 
lector de català que va acollir el Lectorat de Bucarest, actualment traductor literari del romanès al 
català. L’acte va ser inaugurat per Xavier Tudela, president de l’IPECC i cofundador dels premis, 
que va subratllar la importància de recordar i fer visible «l’existència d’una Catalunya Exterior 
que treballa des de l’anonimat, però amb eficàcia i perseverança». Hi van intervenir també Josep 
Puig, secretari IPECC, i Josep Puig Peiró, presentador de l’acte, tots dos membres també del Jurat 
Estudis romanics 47_int.indd   600 3/1/25   14:26
 cRÒnIca 601
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 47 (2025), p. 567-619
dels premis. A continuació cadascun dels guardonats o representants vam pujar a l’escenari a reco-
llir la placa acreditativa i  van fer un breu discurs. La jornada es va acabar amb un sopar amb els 
guardonats i acompanyants.
En el discurs d’agraïment (que es pot llegir integralment aquí <https://www.facebook.com/
CatalanaUniBuc>) vaig voler reafirmar el compromís del Lectorat amb la llengua, la literatura i la 
cultura catalanes. El premi «Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols 2023» 
honra totes les persones que han participat, d’una forma o d’altra, en la tasca d’ensenyament i pro-
moció del català a la Universitat de Bucarest, i és, més enllà d’això, un motiu d’orgull i benefici 
per a tota la comunitat universitària romanesa. La concessió d’aquesta distinció a la càtedra de ca-
talà és un reconeixement afalagador dels esforços coŀlectius constants que s’han fet des de la Uni-
versitat de Bucarest per mantenir viva la presència del català en el territori romanès però també un 
deure per seguir garantint la seva continuïtat en l’àmbit romanès i fonamentar els propers anys de 
Lectorat.
Elena ciutescu
Universitat de Bucarest
Inauguració del «Museu de Fonètica» a la Universitat de Barcelona (15 d’abril del 2024). 
— El 15 d’abril del 2024 es va inaugurar el Museu de Fonètica, situat a la cinquena planta de l’edi-
fici Josep Carner, a la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB. Aquest espai acull la coŀlec-
ció d’instruments científics del Laboratori de Fonètica Eugenio Martínez Celdrán, i ofereix una 
perspectiva històrica sobre els avanços tecnològics en l’estudi de la fonètica.
Fundat el 1978, el Laboratori de Fonètica de la UB (<https://www.ub.edu/phoneticslabora-
tory/>) fou el primer laboratori universitari de fonètica a l’estat espanyol. L’any 2022 va rebre el 
nom del seu fundador i primer director, el Dr. Eugenio Martínez Celdrán, professor emèrit de 
la UB i reconegut fonetista. El laboratori ha estat essencial en el suport a la docència, la recerca i la 
transferència de coneixement, en el conjunt de la universitat i en l’estudi de la fonètica a escala 
europea i romànica. Dona suport a les classes pràctiques de diverses assignatures relacionades 
amb la fonètica, és la seu d’un equip especialitzat en fonètica experimental i fonologia de laborato-
ri que desenvolupa projectes de recerca bàsica i aplicada, coŀlabora amb altres grups d’investiga-
ció i entitats privades, i coordina la revista Estudios de Fonética Experimental, en funcionament 
des del 1984.
Els antecedents d’aquesta exposició se situen a l’any 2018, quan el CRAI, a través d’Esther 
Acereda, va proposar una exposició per commemorar els 40 anys del Laboratori. La mostra va in-
cloure diversos aparells històrics, llibres de fonètica i números de la revista EFE, i també es va 
crear una pàgina web per documentar l’esdeveniment. Des de llavors es va anar gestant la idea 
de crear un espai físic per a l’exposició permanent. Quan la situació epidemiològica ho va perme-
tre, es va poder reprendre el projecte.
El Museu de Fonètica destaca per la seva coŀlecció de més de cinquanta instruments cientí-
fics, representatius de l’evolució tecnològica en l’estudi del so en les darreres dècades, i també de 
la democratització posterior de l’accés a l’anàlisi acústica. Entre els instruments es troben peces 
històriques com un espectrògraf analògic de 1968, dos espectrògrafs digitals de la dècada de 1980, 
un vistós magnetòfon de bobina oberta TEAC X-2000R, i un equip d’anàlisi electropalatogràfica 
de finals del segle xx. Totes aquestes eines iŀlustren l’evolució tecnològica general i són testimoni de 
les innovacions metodològiques en la recerca fonètica.
Aquest projecte ha estat possible gràcies a l’esforç de diverses persones i institucions. La Dra. 
Lourdes Romera ha coordinat el projecte, amb el suport del Dr. Joan Borràs-Comes, la Dra. Wendy 
Estudis romanics 47_int.indd   601 3/1/25   14:26


El Lectorat de català de la Universitat de Bucarest, guardonat per l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (Barcelona, 12 d’abril de 2024)

Alemany Ferrer, Rafael

Studies in honour of Professor Rafael Alemany Ferrer

Cano Mateu, J. Àngel

The literature produced in Joan Fuster Year (2022)

Not a member yet