Dipòsit Digital EINA
Not a member yet
662 research outputs found
Sort by
Ultimatum
No full textULTIMATUM és un projecte editorial que té com a objectiu demostrar que el canvi climàtic existeix i pretén fer reflexionar a la humanitat del perill que suposa no actuar ràpidament davant aquest problema. Consisteix en una revista monotemàtica trimestral dirigida a un públic global no especialitzat en ciència. Cada reportatge que conforma la revista s’adapta al tema tractat, influenciant així la direcció d’art i el disseny de cada un.ULTIMATUM es un proyecto editorial que tiene como objetivo demostrar que el cambio climático existe y pretende hacer reflexionar a la humanidad sobre el peligro que supone no actuar rápidamente frente este problema. Consiste en una revista monotemática trimestral dirigida a un público global no especializado en ciencia. Cada reportaje que conforma la revista se adapta al tema tratado, influyendo así la dirección de arte y el diseño de cada uno.ULTIMATUM is an editorial project that aims to demonstrate that climate change exists and aims to make humanity reflect on this subject about the danger that supooses not acting quickly against this problem. It consists of a monothematic quarterly magazine aimed at a global audience not specialized in science. Each report that makes up the magazine is adapted to the topic, influencing the direction of art and design of each one
I tot pot ser com: indisciplines, espectres, juraments i altres eines polítiques
Get PDFParlaré sobretot del com i d’una i. El com i la i són dues partícules del llenguatge que sovint passen desapercebudes. Són un adverbi i una conjunció, però s’anomenen tècnicament sincategoremes perquè necessiten altres paraules per existir, necessiten els categoremes.
[Imaginem impreses aquestes breus paraules, amb la tipografia que vulgueu, amb color o sense: COM. En majúscula o minúscula: I o i...]
Parlaré sense grans ideologies ni grans promeses. El pensament ja no disposa de grans sistemes d’explicació. La globalitat globalitzada és potser un miratge, una trampa. De fet, ni els artistes ni els dissenyadors necessiten explicacions sistèmiques o globals.
[I jo tampoc he vingut aquí a explicar res, no se m’acudiria mai venir aquí per dictar una lliçó... De fet, per què sóc aquí?]
Parlaré de les maneres polítiques i estètiques de dir, veure i viure d’una altra manera, per no perdre el sentit d’allò que fem. També per imaginar altres sentits i fer altres coses que no siguin les coses consensuades pel poder dominant, la disciplina o la (in)justícia. Però això no constituirà cap “lliçó”, hi insisteixo, jo seria incapaç de donar-la.
En primer lloc parlaré del llenguatge, de la capacitat d’indicar-nos espais i temps, escenes si voleu, en què som molt més o molt menys del que som. I no parlo de fer teatre, o sí? També faré cinc cèntims de fenomenologia lingüística (Husserl, Derrida, Marion com a pensadors del com) per encaminar-nos vers el sentit d’un ésser-com, d’una subjectivitat espectral.
[Jo no sóc jo, tu no ets tu, nosaltres no som nosaltres, és la conjugació espectral de l’emancipació. Perquè els espectres no ens han de fer por, realment, per més que digui el príncep Hamlet... Ja ho veurem... l’espectralitat és als ulls allò que el com és al llenguatge: l’única possibilitat que ens queda de viure.]
Després parlaré sobre què és una imatge. Què és una imatge espectral? Per què una imatge espectral és una imatge política? També faré cinc cèntims de la fenomenologia de la imatge per arribar a preguntar-nos, de la mà de Rancière, si el disseny, com l’art, pot ser productor d’espectralitat. És a dir, em preguntaré sobre el valor de la i que apareix, provocadora, en el mateix nom de l’escola “EINA, Centre Universitari de Disseny i Art”. Entenc més o menys això de “Centre”, “Universitari”, “Disseny”, “Art”, però, què vol dir aquesta i entre Disseny i Art? No sembla que la clau d’EINA com a eina de pensament, d’educació, de transformació rau en aquesta misteriosa conjunció, en aquesta i sovint oblidada?
Per acabar, després de parlar sobre el llenguatge del com, sobre la subjectivitat i la visibilitat espectrals, passaré a l’acte. Un acte d’amor, d’engatjament polític, anava a dir “poètic”. Perquè l’única manera d’inaugurar un curs no és dictar una lliçó inaugural (jo, tu, ella o l’altre, incapaços de donar lliçons) per deixar pas a una sèrie d’esdeveniments futurs (classes, tallers, proves, reunions, etc.), sinó obrir en present una escena d’emancipació. I perquè un curs –el curs 2018-2019 a EINA, o el d’un altre any a una altra institució universitària– ja sempre ha començat, o no?Hablaré sobre todo del como y de una y. El como y la y son dos partículas del lenguaje que suelen pasar desapercibidas. Son un adverbio y una conjunción, pero técnicamente se denominan sincategoremas porque necesitan otras palabras para existir, necesitan los categoremas.
[Imaginemos estas breves palabras impresas, con la tipografía que queráis, con o sin color: COMO. En mayúsculas o en minúsculas: Y o y...]
Hablaré sin grandes ideologías ni grandes promesas. El pensamiento ya no dispone de grandes sistemas de explicación. Quizás la globalidad globalizada es un espejismo, una trampa. De hecho, ni los artistas ni los diseñadores necesitan explicaciones sistémicas o globales.
[Y yo tampoco he venido aquí a explicar nada, jamás se me ocurriría venir aquí a dictar una lección... De hecho, ¿por qué estoy aquí?]
Hablaré de las maneras políticas y estéticas de decir, ver y vivir de otro modo, para no perder el sentido de lo que hacemos. También para imaginar otros sentidos y hacer otras cosas que no sean las cosas consensuadas por el poder dominante, la disciplina o la (in)justicia. Pero eso no constituirá ninguna "lección", insisto, yo sería incapaz de darla.
En primer lugar hablaré del lenguaje, de la capacidad de indicarnos espacios y tiempos, escenas, si queréis, en las que somos mucho más o mucho menos de lo que somos. Y no hablo de hacer teatro, ¿o sí? También explicaré brevemente la fenomenología lingüística (Husserl, Derrida, Marion como pensadores del como) para encaminaros hacia el sentido de un ser-como, de una subjetividad espectral.
[Yo no soy yo, tú no eres tú, nosotros no somos nosotros, es la conjugación espectral de la emancipación. Porque los espectros no tienen por qué darnos miedo, realmente, por más que diga el príncipe Hamlet... Ya lo veremos... la espectralidad es a los ojos lo que el como es al lenguaje: la única posibilidad de vivir que nos queda.]
Luego hablaré sobre qué es una imagen. ¿Qué es una imagen espectral? ¿Por qué una imagen espectral es una imagen política? También explicaré brevemente la fenomenología de la imagen para llegar a preguntarnos, guiados por Rancière, si el diseño, como el arte, puede ser productor de espectralidad. Es decir, me preguntaré sobre el valor de la y que aparece, provocadora, en el mismo nombre de la escuela "EINA, Centro Universitario de Diseño y Arte". Comprendo más o menos lo de "Centro", "Universitario", "Diseño", "Arte", pero, ¿qué significa esa y entre Diseño y Arte? ¿No parece que la clave de EINA como herramienta de pensamiento, de educación, de transformación es esta misteriosa conjunción, esta y tantas veces olvidada?
Para terminar, tras hablar sobre el lenguaje del como, sobre la subjetividad y la visibilidad espectrales, pasaré al acto. Un acto de amor, de empeño político, iba a decir “poético”. Porque la única manera de inaugurar un curso no es dictar una lección inaugural (yo, tú, ella o el otro incapaces de dar lecciones) para dejar paso a una serie de acontecimientos futuros (clases, talleres, pruebas, reuniones, etc.), sino abrir en presente una escena de emancipación. Y porque un curso –el curso 2018-2019 en EINA, o el de otro año en otra institución universitaria– ya siempre ha empezado, ¿o no?.I’ll talk especially about the how and about an and. How and and are two language particles that often go unnoticed. They are an adverb and a conjunction, but technically they are called syncategoremes as they need other words to exist, they need categoremes.
[Imagine these short words printed, with the typeface you want, in colour or not: HOW. In upper-case or lower-case: AND or and...]
I’ll talk without any great ideologies or great promises. Thought no longer has great systems of explanation. Globalised globality is perhaps a mirage, a trap. In fact, neither artists nor designers need systemic or global explanations.
[And neither have I come here to explain anything, it would never occur to me to come here to give a lecture... In fact, why am I here?]
I’ll talk of the political and aesthetic ways of saying, seeing and living in another way not to lose the sense of what it is we do. Also to imagine other senses and do other things that are not the things agreed by the dominant power, discipline or (in)justice. That’s why it will not be any “lecture”, I insist, I would be incapable of giving one.
First of all, I will talk of language, of the ability to show ourselves spaces and times, scenes if you like, where we are much more or much less than what we are. And I’m not talking of play-acting, or am I? I’ll also take a brief look at linguistic phenomenology (Husserl, Derrida, Marion as thinkers of the how) to lead us along the path towards the sense of a how-being, of a spectral subjectivity.
[I am not me, you are not you, we are not us, is the spectral conjugation of emancipation. Because we shouldn’t be afraid of ghosts, really, whatever Prince Hamlet says... We’ll see... spectrality is to the eyes what how is to language: the only possibility left to us to live.]
Then I’ll talk of what an image is. What is a spectral image? Why is a spectral image a political image? I’ll also take a brief look at the phenomenology of the image to ask ourselves, guided by Rancière, if design, like art, can produce spectrality. In other words, I’ll ask myself about the value of the and that appears, provocatively, in the very name of the school “EINA: University School of Design and Art”. I more or less understand “University”, “School”, “Design”, “Art”, but what does that and between Design and Art mean? Does it not seem that the key to EINA as a tool for thought, education, transformation lies in this mysterious conjunction, in this often forgotten and?
To finish, after talking about the language of how, about the spectral subjectivity and visibility, I will go on to the act. An act of love, of political, I was going to say poetic, engagement. Because the only way to begin an academic year is not to give an opening lecture (I, you, she or the other unable of giving lectures) to give way to a series of future events (classes, workshops, tests, meetings, etc.), but to open up a scene of emancipation in the here and now. Because an academic year – the 2018-2019 academic year at EINA, or that of another year at another university institution – has already always started, hasn’t it
No es el contenido, es el continente : el cómo de una traducción ambiental personalizada desde la grafología
No full textLa intención de este proyecto es generar una forma de visualización de las sensaciones que se pierden durante el proceso de comunicación verbal. Con tal de hacer visible lo invisible, se sugiere una interpretación de las vivencias de un usuario, una formalización en un ambiente personalizado que visualice o potencie el mensaje que se quiere transmitir. Con una base en diferentes teorías del psicoanálisis y la fisiología, se trabaja con la grafología; un método de análisis del inconsciente a través de la expresión escrita. El proyecto no busca teorizar dentro del mundo de la psicología, es una pieza reflexiva donde la inquietud principal es saber jugar con los límites de la comunicación humana, y ver cómo pueden el arte y el diseño crear vías que ayuden a entender estas preguntas.The aim of this porject is to generate a visualization of the sensations lost in the verbal communication processes. To make visible what isn’t, an interpretation of the user’s experiences is suggested, a formalization in a personalized environement that visualizes or enhances the message that is to be communicated. Based on different theories of psichoanalisis and physiology, I work with graphology; a tool to analyze the subconscious through written expression. The project doesn’t look to theorize in psychology, it is a refective piece where the main concern is to play in the limits of human communication, and delve into how can art and design create ways that help understand the questions that arise in them
Arxiu General de Fira Barcelona
Get PDFArxiu29 és una proposta d’adequació, rehabilitació i conservació del patrimoni de Fira Barcelona generat durant els més de 100 anys d’història a través de la creació de diversos espais. Un museu amb exposició permanent de diversitat d’elements determinants durant la història de Fira Barcelona, un laboratori de disseny, recerca i creació dins el camp del disseny gràfic i industrial, i una zona de bar / restaurant que arrodoneixi la proposta cobrint el màxim espectre d’usos necessaris en l’actualitat. L’espai escollit, part superior del Palau 8 de Fira Montjuïc entre Av. Rius i Taulet i Av. Maria Cristina es un dels espais públics de la ciutat que en l’actualitat necessita una urgent restauració e integració amb l’entorn.Arxiu29 is a proposal to adapt, rehabilitate and preserve the heritage of Fira Barcelona generated during more than 100 years of history through the creation of different spaces. A museum with a permanent exhibition with a diversity of key elements during the history of Fira Barcelona; a design lab with research and creation in the graphic and industrial design world. And finally; a bar / restaurant that covers all the needs. The space chosen is located at the upper part of Palau 8 of Fira Montjuïc between Av. Rius i Taulet and Av. Maria Cristina. Nowadays, it is one of the public spaces that needs an urgent restoration and integration with the public environment
Follem dempeus
No full textFollem Dempeus és un projecte fílmic que es mou dins l'anàlisi política i pornogràfic de la societat contemporània. Establint vincles entre l'excitació que provoca l'ideal polític d'extrema esquerra i l'ideal romàntic, es construeix una trama il·lustrativa amb un dibuix paràsit: un mètode acadèmic més pertanyent al món de l'art s'introdueix a un context pornogràfic en format d'assaig fílmic i gèneres expositius, reivindicant una nova manera d'entendre el sexe i les relacions.Follem Dempeus es un proyecto fílmico que se mueve dentro del ámbito político y pornográfico de la sociedad contemporánea. Estableciendo vínculos entre la excitación que provoca el ideal político de extrema izquierda y el ideal romántico, se construye una trama ilustrativa con un dibujo parásito: un método académico que forma parte del mundo del arte se introduce en un contexto pornográfico en formato de ensayo fílmico y generos expositivos, reivindicando una nueva manera de entender el sexo y las relaciones.Follem Dempeus it's a is a film project that moves within the political and pornographic analysis of contemporary society. By establishing links between the excitement caused by the political ideal of the extreme left and the romantic ideal, an illustrative plot with a parasitic drawing is constructed: a more academic method belonging to the world of art is introduced to a pornographic context in film essay format and exhibition genres, claiming a new way of understanding sex and relationships
Coworking living
Get PDFAquest projecte resol problemes actuals que tenen els empresaris o els usuaris que visiten fires a Barcelona a l’hora d’allotjar-se. Dona solucions obrint 24h al dia tots els seus espais per no tenir problemes amb els horaris de menjador i cuina i els de les sales de reunions, ja que els usuaris que utilitzaran aquest servei no tenen un horari fixe i durant aquests dies gairebé tenen temps lliure. Els hotels durant els dies de fires aprofiten per encarir els seus preus ja que moltíssimes persones han de viatjar i allotjar-se fora de casa. Per resoldre aquest problema es dóna un tipus de servei d’allotjament diferent: lliteres o llits individuals en habitacions amb només un petit armari obert, i bany, cuina i zones de repòs comunes per a tots els usuaris. Aquest últim fet juntament amb la zona de coworking (que en aquest projecte es troba a la planta baixa) fa que el preu de l’estada sigui molt més baix i assequible a totes les butxaques. També ressalta la convivència amb altres usuaris i el compartir idees i experiències amb persones que poden ser totalment diferent.Este proyecto resuelve problemas actuales que tienen los empresarios o los usuarios que visitan ferias en Barcelona a la hora de alojarse. Da soluciones abriendo 24h al día todos sus espacios para no tener problemas de horarios de comedor y cocina y de las salas de reuniones, ya que los usuarios que utilizarán este servicio no tienen un horario fijo y durante estos días apenas tienen tiempo libre. Los hoteles durante los días de ferias aprovechan para encarecer sus precios ya que muchísimas personas tienen que viajar y alojarse fuera de casa. Para resolver este problema se da un tipo de servicio de alojamiento diferente: literas o camas individuales en habitaciones con solamente un pequeño armario abierto, y baño, cocina y zonas de descanso comunes para todos los usuarios. Este último hecho juntamente con la zona de coworking (que en este proyecto se encuentra en la planta baja) hace que el precio de la estancia sea mucho más bajo y asequible para todos los bolsillos. También resalta la convivencia con otros usuarios y el compartir ideas y experiencias con personas que pueden ser totalmente diferentes.This project solves current problems that entrepreneurs or users who visit fairs in Barcelona have at the time of lodging. It gives solutions opening 24 hours a day all its spaces to avoid problems of dining and kitchen schedules and meeting rooms, since users who use this service do not have a fixed schedule and during these days they hardly have free time. The hotels during the days of fairs take advantage to increase their prices since many people have to travel and stay away from home. To solve this problem there is a different type of accommodation service: bunk beds or single beds in rooms with only a small open cupboard, and bathroom, kitchen and common rest areas for all users. This last fact together with the coworking area (which in this project is on the ground floor) makes the price of the stay much lower and affordable for all budgets. It also highlights the coexistence with other users and sharing ideas and experiences with people who may be totally different
TYPO EINA. 01
Get PDFNúm. 1 (2018)En aquest número recollim els textos de tres treballs de recerca (On typographic superfamilies: investigating the history, nature and rationale of extended typeface families / Julia Sturm; Humanismo, Racionalismo y Funcionalismo: la importancia de Adrian Frutiger en la consolidación
de una nueva categoría tipográfica / Elio Salichs; Revisió de l’origen de la humanista cursiva fins a la seva formalització: de Niccolò Niccoli a Bartolomeo Sanvito / Laia Soler i Canaleta) i mostres de treballs de disseny d’alfabets de diverses edicions del màster (Stampa / Guillermo Bragoni; Stimme / Natalia Weber Antón). També hi trobareu tres textos que glossen la figura de Josep Maria Pujol (1947-2012) que va ser professor del centre i del màster
Una anàlisi de tres noms posat en pràctica : disseny d'interiors, art neo-concret, neuroestètica
No full textAquest treball és una anàlisi de relacions, escales i proporcions sobre la Neuroèstetica, que abraça les diferents ciències experimentals del cervell, i l'Interiorisme, entès com a branca creadora d'ambients i sensacions, juntament amb l'art Neoconcret procedent de Brasil, formant la part més sensible aplicada al disseny
España en las Trienales de 1951, 1954 y 1957 : diplomacia cultural e imagen de modernidad
Get PDFComunicació presentada al 2n Simposi de la Fundació Història del Disseny, celebrat l'any 2018 a Barcelona.Durante tres ediciones consecutivas España estuvo presente con sendos pabellones en la Triennale de Milán. El estudio que se ha llevado a cabo incide en tres aspectos fundamentales de dicha participación oficial. En primer lugar, deben comprenderse la naturaleza y características de la Triennale que en aquellos años devino un escaparate de la modernidad y principal propagadora europea del diseño más avanzado. En este marco toma sentido la respuesta dada por la participación española, considerando la situación precaria y apenas en ciernes de la cultura del diseño en España. Igualmente, debe considerarse el contexto político nacional e internacional en el que se produce la transición del primer al segundo franquismo, en el marco de la Guerra Fría y la aspiración a una legitimación del régimen. El trabajo de archivo realizado permite saber de los pormenores de aquel episodio. Se trata no solo de tener noticia del cómo se realizaron aquellas presentaciones internacionales, sino también indagar sobre los porqués. Todo indica que los tres pabellones supusieron un ensayo muy significativo, por parte de la diplomacia cultural española, destinado a contrarrestar la percepción externa del régimen como una secuela del fascismo, y con la intención de proyectar una imagen de España distinta de aquella que le atribuía un espíritu endémicamente antimoderno. Para esclarecer estos aspectos también resulta del mayor interés formular comparaciones con los antecedentes y saber de las ulterioridades de aquellas experiencias
Orenga : tipus mòbils de sabó d’Origanum vulgare
No full textLa foneria Tipografies celebra el desè aniversari. Orenga fou el debut tipogràfic del seu creador, Jordi Embodas. Una tipografia sense serifs que defuig del pal sec, remetent subtilment als traços cal·ligràfics i a la que el tipògraf ha descrit com “una tipografia amb flaire mediterrània”. Per fer visible la vigència del seu treball a través dels anys s’elabora un espècimen tipogràfic que permet gaudir l’Orenga amb els cinc sentits: un joc de pastilles de sabó artesanal en forma de tipus mòbils. Del més suau escumós, fins al més rústic exfoliant, cada pes tipogràfic està associat a una fórmula diferent de sabó, però amb un element comú: l’orenga. Tenint clar d’entrada la relació entre les dues orengues, tipografia i planta, s’ha fet un important procés d’investigació, experimentació i aprenentatge de producció per tal de desenvolupar aquest projecte amb coherència.La fundición Tipografies celebra su décimo aniversario. Orenga fue el debut tipográfico de su creador, Jordi Embodas. Una tipografía sin serifas que huye del palo seco, remitiendo sutilmente los trazos caligráficos y a la que el tipógrafo ha descrito como “una tipografía con aroma mediterránea”. Para dar visibilidad a la vigencia de su trabajo a través de los años se elabora un espécimen tipográfico que permite disfrutar de Orenga con los cinco sentidos: un juego de pastillas de jabón artesanal en forma de tipos móviles. Del más suave y espumoso, hasta el más rústico y exfoliante, cada peso tipográfico está asociado a una fórmula diferente de jabón, pero con un elemento común: el orégano. Teniendo claro de entrada la relación entre los dos oréganos, tipografía y planta, se ha hecho un importante trabajo de investigación, experimentación y aprendizaje de producción para desarrollar este proyecto con coherencia.The type foundry Tipografies celebrates its tenth anniversary. Orenga (Oregano in English) was the typographic debut of its creator Jordi Embodas. It is a typography that does not have serifs and avoids the sansserif font in a way that it resembles the calligraphic lines subtly to which the typography has described as a type of typography that has Mediterranean scents. In order to confirm the validity of his work throughout the years, a typographic specimen has been elaborated in order to enjoy the Orenga through the five senses: a set of handmade bar soaps that are shaped like mobile phones. From the most soft, lathery bar soap to the most rustic, exfoliant one, each typographic weight is associated with a different formula of soup. Yet, all of them have a common element: Oregano. Considering the relationship between the two oreganos –the typography and the herb– from the beginning, an important process of investigation, experimentation and learning concerning the production has been pursued so as to develop this project coherently