Dipòsit Digital EINA
Not a member yet
662 research outputs found
Sort by
Don't erase
Aquesta exposició del Postgrau en Il·lustració creativa i tècniques de comunicació visual d’EINA és una mostra condensada de l’odissea personal que 26 il·lustradors hem fet durant un any. Us ensenyem fins a on hem arribat sota la consigna de “No esborrar”, d’abraçar l’error i perdre-li la por, de trobar la nostra manera única i intransferible d’il·lustrar. No hi ha camí ràpid per convertir-se en il·lustrador o il·lustradora d’èxit, igualment no hi ha una única manera d’il·lustrar. Cadascun de nosaltres ho fem i ho seguirem fent a la nostra manera, però el que està clar és que per il·lustrar bé necessites fer-ho sense por, amb confiança i seguretat en els encerts i també en els errors perquè això és el que fa que una obra ens emocioni.Esta exposición del Postgrado en Ilustración creativa y técnicas de comunicación visual de EINA es una muestra condensada de la odisea personal que 26 ilustradores hemos hecho durante un año. Os enseñamos hasta donde hemos llegado bajo la consigna de “No borrar”, de abrazar el error y perderle el miedo, de encontrar nuestra manera única e intransferible de ilustrar. No existe el camino rápido para convertirse en ilustrador o ilustradora de éxito, al igual que no hay una única forma de ilustrar, cada uno de nosotros lo hace y lo seguirá haciendo a su manera, pero lo que está claro es que para ilustrar bien necesitas hacerlo sin miedo, con confianza y seguridad en tus aciertos y también en tus errores porque eso es lo que hace que una obra nos emocione.This exhibition of the Postgraduate Diploma in Creative Illustration and Visual Communication Techniques of EINA is a condensed sample of the personal odyssey that 26 illustrators have made in the past year. In it we show you, the public, how far we have come under the slogan of “Don’t Erase”, of embracing error and facing our fears, of finding our unique and non-transferable way of illustrating. There is no quick way to become a successful illustrator, just as there is no single way to illustrate, each one of us will continue to work his or her own way, but what is clear is that to illustrate well you need to do it without fear, with confidence in both your achievements and failures because that is what helps create emotional, moving work
Reflexió sobre intel·ligència artificial i la seva relació amb l'ésser humà
El present treball reflexiona sobre la realitat dins el concepte d’Intel·ligència Artificial. Qüestiona si realment els aparells amb Intel·ligència Artificial són intel·ligents i quina és la finalitat d’aquests. Per tal d’arribar a una conclusió sobre el tema, es fa una anàlisi dels conceptes més delicats que inclou aquesta disciplina, com són la intel·ligència i la consciència. També es fa un recorregut històric per veure com s’ha qüestionat el tema a tractar durant l’origen fins a l’actualitat. Els resultats de la investigació són utilitzats per generar una pràctica artística en format físic (llibre fotogràfic) i en format digital (document audiovisual).El presente trabajo reflexiona sobre la realidad dentro del concepto de Inteligencia Artificial. Cuestiona si realmente los dispositivos con Inteligencia Artificial son inteligentes y cuál es la finalidad de estos. Para llegar a una conclusión sobre el tema, se hace un análisis de los conceptos más delicados que incluye esta disciplina, como son la inteligencia y la conciencia. También se hace un recorrido histórico para ver como se ha cuestionado el tema a tratar durante el origen hasta la actualidad. Los resultados de la investigación son utilizados para generar una práctica artística en formato físico (libro fotográfico) y en formato digital (documento audiovisual).The present work reflects on the reality within the concept of Artificial Intelligence. It questions if really the devices with Artificial Intelligence are intelligent and what is the purpose of these. To reach a conclusion on the subject, an analysis is made of the most delicate concepts included in this discipline, such as intelligence and consciousness. There is also a historical tour to see how the subject to be treated has been questioned during the origin to the present. The results of the research are used to generate an artistic practice in physical format (photo book) and in digital
Pirene : degustar, descubrir y reencontrarse
Como consecuencia de mi amor por la comida, el interés por la artesanía y mi motivación por hacer un proyecto al que no estoy habituado, nace Pirene: un trabajo de carácter personal que reúne aprendizaje e investigación durante el proceso de diseño en el largo camino que supone un TFG. A partir del estudio de diferentes experiencias gastronómicas, se plantea una para el restaurante Pirineu en Boca. Al mismo tiempo, se diseñan todos los objetos relevantes que intervienen mediante el trabajo conjunto entre diseñador y artesano, con la intención de que los productos gastronómicos, el ritual de consumo o el propio objeto comuniquen los valores de artesanía y tradición cultural vinculados al Pirineo. Finalmente, este trabajo hace que los comensales evalúen la experiencia, comprueben si funciona y si se puede mejorar.As a result of my love for food, my interest in handicrafts and my motivation to do a project that is out of my comfort zone, Pirene was born: a personal work that brings together learning and research throughout the design process that lead to a Final Degree Project. The findings from the study of different gastronomic experiences was applied to the restaurant Pirineu en Boca. At the same time, all the relevant objects that intervene through the joint work between designer and artisan are designed so that the gastronomic products, the consumption ritual or the object itself communicate the values of craftsmanship and cultural tradition linked to the Pyrenees. Lastly, this work is also done so that diners can evaluate the experience, check to see if it works and see how it can be improved
Loop : redisseny del festival de videoart de Barcelona
La intenció del projecte és dotar el Festival de Videoart Loop d’una nova identitat gràfica atemporal creant un sistema visual flexible i adaptable a les diferents peces de comunicació. En el recorregut es treballa inicialment una tipografia ad-hoc, les aplicacions sobre paper, el disseny digital, senyalística i audiovisuals. S’investiguen les diferents formes d’adaptació de la nova imatge gràfica a les necessitats del festival. L’objectiu és proveir el festival d’una imatge sòlida però flexible, contundent però adaptable i especialment d’un caràcter intransferible i característic de la convocatòria anual. El resultat és la creació d’un llenguatge visual basat en el micro píxel, la mínima expressió de la imatge digital.La intención del proyecto es dotar al Festival de Videoarte Loop de una nueva identidad gráfica atemporal creando un sistema visual flexible y adaptable a las diferentes piezas de comunicación. En el recorrido se trabaja inicialmente una tipografía ad-hoc, las aplicaciones sobre papel, el diseño digital, la señalética y audiovisuales. Se investigan las diferentes formas de adaptación de la nueva imagen gráfica a las necesidades del festival. El objetivo es proveer al festival de una imagen sólida pero flexible, contundente pero adaptable y especialmente de un carácter intransferible y característico de la convocatoria anual. El resultado es la creación de un lenguaje visual basado en el micropíxel, la mínima expresión de la imagen digital.The main goal of the project is to provide the Loop Videoart Festival with a new timeless graphic identity, creating a flexible visual system adaptable to the different communication items. The working process starts with the design of a typeface that is then applied on paper communication, digital design, signage and video. The different forms of adaptation of the new graphic image to the needs of the festival are investigated. The goal is to provide the Festival with a solid but flexible image, forceful but adaptable and especially of a non-transferable and únic character to the annual call. The result is the creation of a visual language based on the micro-pixel, the minimum expression of the digital image
Danshari
Danshari és un projecte que pretén crear la identitat i comunicació d’un nou moviment. L’objectiu és cohesionar l’estil de vida minimalista, basat en la filosofia Danshari i la tendència Minimalism. Aquest moviment defensa un estil de vida que no giri al voltant del materialisme sinó a través de les experiències. Per això, proposa només tenir el que realment és necessari i eliminar allò superflu, per tal de generar espai (físic i mental). És un moviment que es basa en valors com la simplicitat, l’equilibri, l’austeritat i la claredat, entre d’altres. Aquest moviment es configura a través de l’edició dels continguts i del disseny. Per una banda, s’analitza i edita la informació, ja que és molt variada però no està consolidada, i s’elabora el contingut que falta, com és el manifest. Per altra banda, les decisions de disseny parteixen d’una premissa bàsica: seguir els valors del moviment. Per tant, s’usen els recursos mínimament necessaris per comunicar el millor possible. És a dir, tot element ha de tenir la seva justificació, ja que sinó es considera
superflu. Tot i així, també s’ha de tenir en compte que alhora ha de ser un element prou atractiu per generar interès, i per tant les decisions de disseny també parteixen d’aquesta premissa.Danshari es un proyecto que pretende crear la identidad y comunicación de un nuevo movimiento. El objetivo es cohesionar el estilo de vida minimalista, basado en la filosofía Danshari y en la tendencia Minimalism. Este movimiento defiende un estilo de vida que no gire entorno al materialismo sino a través de las experiencias. Por lo tanto, propone solo tener lo que realmente es necesario y eliminar todo aquello superfluo, para poder generar espacio (físico y mental). Es un movimiento que se basa en valores como la simplicidad, el equilibrio, la austeridad y la claridad, entre otros. Este movimiento se configura a través de la edición de contenidos y del diseño. Por un lado, se analiza y edita la información, ya que es muy variada pero no esta consolidada, y se elabora el contenido que falta, como es el manifiesto. Por otro lado, las decisiones de diseño parten de una premisa básica: seguir los valores del movimiento. Por lo tanto, se usan los recursos mínimamente necesarios para comunicar el mejor posible. Es decir, todo elemento ha de tener su justificación, ya que sino se considera superfluo. Aun así también se debe tener en cuenta que a la vez ha de ser un elemento suficientemente atractivo para generar interés y, por lo tanto, las decisiones de diseño parten también de esta premisa.Danshari is a project aiming to create the identity and communication of a new movement. The goal is to bring together the minimalist lifestyle, based on the Danshari philosophy and the Minimalism trend. This movement defends a lifestyle that is not based on materialism but on experiences. It is therefore proposed to only have what is really necessary and to eliminate anything superfluous, in order to generate space (physical and mental). It is a movement based on values such as simplicity, balance, austerity and clarity, among others. This movement is shaped through the edition of contents and design. On the one hand, the information is analysed and edited, as it is very diverse but not consolidated; and the missing content is elaborated, like a manifesto. On the other hand, design decisions are based on a basic premise: to follow the values of the movement. Therefore, the minimal necessary resources are used to communicate in the best possible way. That is, every element must have its justification, or it would be otherwise considered superfluous. However, it must also be taken into account that at the same time it must be an attractive element to generate interest, hence why the design decisions are also based on this premise
Converses freqüentades amb Pere Riera
Què es pot ensenyar del que és necessari aprendre és la qüestió que perseguim aclarir tots aquells que exercim la docència des d'un centre dedicat a les pràctiques creatives, com ara les de l’art i el disseny. Entre el tot i el res hi ha un espai de reflexió al que podem accedir des de la nostra experiència docent o des de la nostra vivència d’aprenents. Aquest és el punt de partida d’aquest debat
Treballar : projecte d'un loft situat en una nau magatzem
El projecte planteja la reforma de dues parcel·les que formen part d’un antic assentament de barraques situades a prop del cim del turó del Carmel, una zona rodejada de natura i apartada del centre d’aquest barri obrer. La finalitat del treball és la de reformar la nau magatzem que es troba en una d’aquestes parcel·les per aconseguir un habitatge tipus Loft d’ús domèstic i laboral, on viurà només un usuari. El que s’ha volgut aconseguir és la combinació entre espais públics i espais privats així com espais de treball i espais domèstics. La part pública és la que comprèn aquells espais que queden a la vista de tots els usuaris i en ella s’hi realitzen tant activitats domèstiques, com activitats laborals o d’oci. I la part privada és la que es pot aïllar de la resta en moments concrets, ja que en general el seu ús serà individual. Tot i tractar-se d’una construcció bastant precària s’han reutilitzat alguns elements d’aquesta com per exemple els murs de la nau que es potencien donant-los on nou ús, que és el d’una pell que envolta protegeix i amaga una nova construcció en el seu interior
El diseño y la modernidad en la ilustración humorística bajo el franquismo
Comunicació presentada al 2n Simposi de la Fundació Història del Disseny, celebrat l'any 2018 a Barcelona.La ilustración humorística, presente de un modo u otro en la mayoría de publicaciones regulares de información, cultura y entretenimiento, es una fuente inagotable de documentación, especialmente en los años de postguerra y el inicio del desarrollismo. Para hacer una primera aproximación, nos centramos en el trabajo de cuatro ilustradores catalanes de distinto perfil: Cram (seudónimo del artista de vanguardia Marc Aleu), influído por Saul Steinberg; Valentí Castanys y Jip, que trabajaron para la revista Destino y manifestaron el gusto conservador y escéptico de la burguesía; y un Cesc aún en su primera época, dibujante de carácter comprometido. La realidad y las contradicciones de la sociedad bajo el franquismo, el problema del “sentido común” como recurso de humor, los valores de la clase media, de la prudencia burguesa y de su tendencia a la resignación, son problemas y actitudes que subyacen en estos trabajos.The cartoon and humoristic illustration, present in most of the press and magazines of culture and entertainment, are an inexhaustible source of documentation, especially on the postwar years and the beginning of modern consumer society. To make a first approach, we focus on the work of four Catalan illustrators of different profiles: Cram (pseudonym of the avant-garde artist Marc Aleu), with clear influence of Saul Steinberg; Valentí Castanys and Jip, who worked for the magazine Destino and manifested the conservative and skeptical taste of the bourgeoisie; and Cesc, still in his first period, a cartoonist with social and political concerns. The reality and contradictions of the society under the Franco regime, the problem of “common sense” as a resource of humor, the values of the middle class and their tendency to resignation or at least to prudence, are problems and attitudes underliened in these works
Vassos comunicants per a una vida líquida
Aquest projecte ha sorgit per la necessitat d’establir un canvi en el concepte que tenim de la distribució d’un habitatge i, alhora, de la planificació que fem de la nostra vida. Com una eina que utilitzem de manera quotidiana, l’agenda, es pot convertir en una eina d’autocrítica que ens permet visualitzar a què estem dedicant el nostre temps i com, organitzant-nos d’una altra manera, podem treure i mantenir moments intensos que no siguin interromputs per una flexibilitat intrusiva. La proposta es basa en trobar maneres de viure en un habitatge on sigui l’usuari el que decideix quin ús li vol donar en cada moment, no que sigui el constructor o dissenyador que l’ha projectat el que decideixi pel client com ha de viure a través de la creació d’espais estandarditzats, sinó que estiguin basats en criteris de sostenibilitat, flexibilitat i adaptabilitat. En quant al concepte del temps, s’ha pretès que sigui l’usuari qui, d’alguna manera, pugui controlar la seva vida més enllà de l’horari que ve establert pel mercat, fugint del concepte 24/7 que es presenta com una proposta de flexibilitat i millora per a l’usuari però acabant sent una trampa on les obligacions mai acaben i on acabem sempre postergant la nostra pròpia vida per a fer altres activitats més urgents que sovint venen marcades per persones alienes a nosaltres mateixos.Este proyecto ha surgido por la necesidad de establecer un cambio en el concepto que tenemos de la distribución de una vivienda y, a la vez, de la planificación que hacemos de nuestra vida. Cómo una herramienta que usamos de manera cotidiana, la agenda, se puede convertir en una herramienta de autocrítica que nos permite visualizar a qué estamos dedicando nuestro tiempo y como, organizándonos de otra manera, podemos sacar y mantener momentos intensos que no sean interrumpidos por una flexibilidad intrusiva. La propuesta se basa en encontrar maneras de vivir en una vivienda donde sea el usuario el que decida cuál es el uso que se le quiere dar en cada momento, no que sea el constructor o diseñador que la ha proyectado el que decida por el cliente como debe vivir a través de la creación de espacios estandarizados, sino que estén basados en criterios de sostenibilidad, flexibilidad y adaptabilidad. En cuanto al concepto del tiempo, se ha pretendido que sea el usuario quien, de alguna manera, pueda controlar su vida más allá del horario que ha establecido el mercado, huyendo del concepto 24/7 que se presenta como una propuesta de flexibilidad y mejora para el usuario pero que acaba siendo una trampa donde las obligaciones nunca acaben y donde acabamos siempre postergando nuestra propia vida para hacer otras actividades más urgentes que a menudo vienen marcadas por personas ajenas a nosotros mismos.This project has arisen because of the need to establish a change in the concept we have of the distribution of a home and, at the same time, of the planning we make of our life. As a tool that we use on a daily basis, the agenda can become a tool of self-criticism that allows us to see what we are dedicating our time to and how, organizing ourselves in another way, we can draw and maintain intense moments that are not interrupted by an intrusive flexibility. The proposal is based on finding ways to live in a house where the user decides what is the use that is wanted at each moment, instead of being the builder or designer who has projected the decision by the client as must live through the creation of standardized spaces, but are based on criteria of sustainability, flexibility and adaptability. Regarding the concept of time, it has been intended that the user who, in some way, can control their life beyond the hours established by the market, fleeing from the 24/7 concept that is presented as a proposal for flexibility and improvement for the user but ends up being a trap where the obligations never end and where we end up always putting off our own life to do other more urgent activities that are often marked by people outside of ourselves
Mercat : reforma integral del Mercat del Carmel
La reforma del mercado del Carmel, surge a través de una visión crítica espacial al edificio y su entorno. Esté presenta un aspecto poco interesante y esto hace que el espacio quede obsoleto por no satisfacer las demandas de los comerciantes actuales. La propuesta pretende revalorizar la importancia que tienen los mercados en nuestra ciudad, como centros gastronómicos con venta de productos frescos y de calidad. Esto me lleva a replantearme de que manera el diseño puede intervenir para solucionar la problemática que tiene el espacio. El objetivo principal de este proyecto, será devolverle la vida social, a través de una serie de características proyectuales del diseño de interiores. Mejorando las circulaciones, conexiones, la flexibilidad espacial y las nuevas aperturas.La reforma del mercat del Carmel, sorgeix a través d’una visió crítica espacial a l’edifici i el seu entorn. Estigui presenta un aspecte poc interessant i això fa que l’espai quedi obsolet per no satisfer les demandes dels comerciants actuals. La proposta pretén revaloritzar la importància que tenen els mercats a la nostra ciutat, com a centres gastronòmics amb venda de productes frescos i de qualitat. Això em porta a replantejar-me que manera el disseny pot intervenir per solucionar la problemàtica que té l’espai. L’objectiu principal d’aquest projecte, serà retornar-li la vida social, a través d’una sèrie de característiques del disseny d’interiors. Millorant les circulacions, connexions, la flexibilitat espacial i les noves obertures.The refurbishment of the Carmel market, arises through a critical spatial view of the building and its surroundings. It presents an uninteresting aspect and this makes the space obsolete because it does not satisfy the demands of today’s merchants. The proposal also seeks to revalue the importance of the markets in our city, as gastronomic centers selling fresh and quality products. This leads me to rethink how design can intervene to solve the problem of space. The main objective of this project will be to return the social life, through a series of design features of interior design. Like circulations, connections, spatial flexibility and new openings