Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
El mapa i la brúixola : reflexions al voltant del paper del docent com a recomanador i prescriptor de lectures | El mapa y la brújula : reflexiones en torno al rol del docente como recomendador y prescriptor de lecturas | The map and the compass : reflections on the teacher's role in recommending and prescribing works of literature
No full textObjectiu: reflexionar sobre els rols del professor com a recomanador i prescriptor de lectures i sobre el lloc que ocupa cadascuna d'aquestes funcions en l'educació literària de l'alumnat. -- Metodologia: revisió bibliogràfica en el camp de la didàctica de la llengua i de la literatura i presentació de certes situacions escolars de lectura que exemplifiquen els supòsits des dels quals es pensa el rol docent. -- Resultats: un dels avenços més grans que s'han produït en els darrers anys en la didàctica de la llengua i de la literatura es vincula amb la definició progressiva de les funcions docents i dels objectius educatius relacionats amb els processos de formació del lector literari en el context escolar. En aquest marc cal renovar els processos de formació del professorat per tal d'assegurar la construcció del | Objetivo: reflexionar sobre los roles del profesor como recomendador y prescriptor de lecturas y sobre el lugar que ocupa cada una de estas funciones en la educación literaria del alumnado. -- Metodología: revisión bibliográfica en el campo de la didáctica de la lengua y la literatura y presentación de ciertas situaciones escolares de lectura que ejemplifican los supuestos desde los cuales se piensa el rol docente. -- Resultados: uno de los mayores avances que se han producido en los últimos años en la didáctica de la lengua y la literatura se vincula con la progresiva definición de las funciones docentes y de los objetivos educativos relacionados con los procesos de formación del lector literario en el contexto escolar. En ese marco es necesaria la renovación de los procesos de formación del profesorado con el fin de asegurar la construcción del canon formativo que requiere la práctica profesional del mediador escolar de lecturas. | Objective: This article reflects on what teachers do when they recommend and prescribe works of literature to their students. It also examines how recommendation and prescription are important in children’s literary education. -- Methodology: The article reviews the research on language and literature education and examines particular classroom scenarios that explain why teachers choose certain roles over other when they recommend and prescribe works of literature. -- Results: In recent years, the most important progress in language and literature education has been tied to redefining teachers’ roles and the objectives of education as these relate to children’s acquisition of literary reading skills. In this context, teacher education programmes need to be revised in order to equip teachers with a literary canon that helps them address their task effectively
El postgrau de Prescripció Lectora : una idea feta realitat | El posgrado de Prescripción Lectora : una idea hecha realidad | The Postgraduate Degree in Recommended Reading : bringing an idea into being
No full textEl postgrau de Prescripció Lectora : una idea feta realitat | El posgrado de Prescripción Lectora : una idea hecha realidad | The Postgraduate Degree in Recommended Reading : bringing an idea into being
No full textEl postgrau de Prescripció Lectora de la Universitat de Barcelona | El posgrado de Prescripción Lectora de la Universitat de Barcelona | The University of Barcelona’s Postgraduate Degree in Recommended Reading
No full textL'article exposa la creació i el funcionament del postgrau de Prescripció Lectora organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i subvencionat pel Departament de Cultura i el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. La primera edició del curs es va fer l'any 2017 i actualment ja es duu a terme la tercera edició del postgrau (2019). El curs ofereix 50 places, 25 de les quals estan reservades al personal de biblioteques. Els continguts del curs es distribueixen en dos grans mòduls: d'una banda, un mòdul de caràcter teòric que té com a objectiu que l'alumnat conegui l'oferta editorial de tota mena de llibres i sàpiga què pot recomanar; d'altra banda, un mòdul més pràctic, en el qual es presenten activitats i estratègies per a facilitar la trobada entre els llibres i els lectors. | El artículo expone la creación y el funcionamiento del posgrado de Prescripción Lectora organizado por la Facultad de Biblioteconomía y Documentación de la Universitat de Barcelona y subvencionado por el Departamento de Cultura y el Servicio de Bibliotecas de la Generalitat de Cataluña. La primera edición del curso tuvo lugar en 2017 y actualmente ya se lleva a cabo la tercera edición del posgrado (2019). El curso ofrece 50 plazas, de las cuales 25 están reservadas al personal de bibliotecas. Los contenidos del curso se distribuyen en dos grandes módulos: por un lado, un módulo de carácter teórico cuyo objetivo es que el alumnado conozca la oferta editorial de todo tipo de libros y sepa qué puede recomendar; por otro lado, un módulo más práctico, en el que se presentan actividades y estrategias para facilitar el encuentro entre los libros y los lectores. | This article describes the origins and operational structure of the University of Barcelona’s Postgraduate Degree in Recommended Reading, which is organised by the Faculty of Library and Information Science and funded by the Government of Catalonia’s Ministry of Culture and its Library Service. The degree, which was first run in 2017 and is now in its third edition, offers places for 50 students and reserves 25 of these places for library personnel. It comprises two main modules: a theoretical module in which students become familiar with the publishing sector and the different kinds of books on offer there; and a more practical module in which students learn about activities and strategies to help bring the reading public closer to books
Evolució de la biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey | Evolución de la biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey | Evolution of the library at Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey
No full textLes biblioteques són espais per aprendre, crear i compartir experiències, i així com els nostres models educatius es transformen per donar lloc a noves formes d'adquirir coneixement, les biblioteques i els professionals de la informació també ho estan fent.
La biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, ha evolucionat a Biblio TEC, un edifici per consultar informació que, al seu torn, proporciona espais que faciliten l'aprenentatge i la interacció entre els usuaris i el desenvolupament d'activitats estudiantils.
Amb 17.000 metres quadrats de construcció, l'edifici està conformat per sis nivells amb una configuració d'espais flexibles que s'adapten a les necessitats d'individus, equips i grans grups de persones, en els quals es maximitzen les alternatives d'estudi, col·laboració i aprenentatge.
El paper del bibliotecari en aquest nou escenari es transforma també, ja que el seu rol ja no és el de ser amo de l'espai ni el de decidir com usar-lo. La seva participació s'enfoca com a curador de la informació i facilitador en el desenvolupament de les habilitats per accedir i usar la informació dels usuaris, tasca que cobra rellevància, sens dubte, en una època amb una gran generació d'informació. | Las bibliotecas son espacios para aprender, crear y compartir experiencias, y así como nuestros modelos educativos se transforman para dar lugar a nuevas formas de adquirir conocimiento, las bibliotecas y los profesionales de la información lo están haciendo también.
La biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, ha evolucionado a Biblio TEC, un edificio para la consulta de información que, a su vez, proporciona espacios que facilitan el aprendizaje y la interacción entre los usuarios y la realización de actividades estudiantiles.
Con 17.000 metros cuadrados de construcción, el edificio está conformado por 6 niveles con una configuración de espacios flexibles que se adaptan a las necesidades de individuos, equipos y grandes grupos de personas, donde se maximizan las alternativas de estudio, colaboración y aprendizaje.
El papel del bibliotecario en este nuevo escenario se transforma también, pues su rol ya no es el de ser dueño del espacio ni el de decidir cómo usarlo; su participación se enfoca como curador de la información y facilitador en el desarrollo de las habilidades para el acceso y uso de la información de los usuarios, labor que cobra relevancia, sin duda, en una época con una gran generación de información. | Libraries provide a stage for learning, creating and sharing experience; and both library services and the information professionals in charge of them are changing with the times, just as our educational systems are, offering us new ways to acquire knowledge.
The library at Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, has evolved into Biblio TEC: a physical building that is at once an information reference service and a series of spaces designed to facilitate learning and interaction in study-related activities of different kinds.
With a surface area of some 17,000 sq. m., the building is divided into six levels of flexible spaces that can be adapted to the needs of individuals, teams and large groups of library users and that maximise the possibilities of private or group study and of learning in general.
On this new stage, the librarian's role has also changed and librarians are no longer the keepers of services who decide what is to be used and how; instead, they have become information curators whose mission in this day and age is to facilitate the process by which patrons learn to acquire and use increasing amounts of information
Del procés de tria a la prescripció de lectures literàries a la biblioteca | El proceso de elección de lecturas literarias en la biblioteca | From the selection process to the readers’ advisory : choosing titles in fiction | Do processo de seleção à recomendação de leituras literárias na biblioteca
No full textIntroducció: aquest treball se centra en el procés de tria de lectures literàries, relacionant els actes de mediació de la lectura, implícita i explícita, amb les pràctiques de prescripció lectora. -- Objectiu: conèixer millor el procés de tria de lectures literàries per part dels usuaris de la biblioteca, per obtenir pistes per a possibles adaptacions de les pràctiques de prescripció lectora, en l'àmbit de la mediació de la informació. -- Metodologia: estudi de cas, mitjançant un qüestionari a joves lectors.
Resultats: es confirma que el públic femení llegeix més llibres de ficció, que la tria de les lectures s'efectua principalment a la biblioteca i no amb anterioritat i que es reconeix el paper especialitzat dels professionals de la biblioteca en la prescripció de lectures. A més, es constata que hi ha serendipitat i solitud del lector en el moment de la tria de lectures i que la matèria de l'obra literària es considera l'element més rellevant, tant en el moment de la tria com en el de la prescripció lectora. Es conclou que es poden adaptar les pràctiques de prescripció de lectures literàries als interessos i comportaments dels lectors, especialment apostant per la mediació implícita de la informació. | Introducción: este trabajo se centra en el proceso de elección de lecturas literarias, relacionando los actos de mediación de la lectura, implícita y explícita, con las prácticas de prescripción lectora.
Objetivo: conocer mejor el proceso de elección de lecturas literarias por parte de los usuarios de la biblioteca para obtener pistas para posibles adaptaciones de las prácticas de prescripción lectora en el ámbito de la mediación de la información. -- Metodología: estudio de caso, mediante un cuestionario a jóvenes lectores. -- Resultados: se confirma que el público femenino lee más libros de ficción, que la elección de las lecturas se efectúa principalmente en la biblioteca y no con anterioridad y que se reconoce el papel especializado de los profesionales de la biblioteca en la prescripción de lecturas. Además, se constata que hay serendipia y soledad del lector en el momento de la elección de lecturas y que la materia de la obra literaria se considera el elemento más relevante, tanto en el momento de la elección como en el de la prescripción lectora. Se concluye que se pueden adaptar las prácticas de prescripción de lecturas literarias a los intereses y comportamientos de los lectores, especialmente apostando por la mediación implícita de la información. | Introduction: This article focuses on the process by which library users select works of fiction and considers the importance of informal and formal literacy mediation in readers’ advisory practices. -- Objective: To understand in greater detail how users select works of fiction in order to tailor readers’ advisory practices in the area of literacy mediation. -- Methodology: The research took the form of a case study using a questionnaire addressed to young readers. -- Results: The questionnaire showed that young women read more works of fiction than young men and that library users generally chose a book at the moment they visited the library rather than beforehand. Library professionals were important in providing readers’ advisory. The questionnaire also revealed that the moment when a book was chosen was characterised by its solitary nature, its lack of planning and the importance given to chance discovery. Furthermore, the subject of the work of fiction was considered to be the most important factor in the choice, both for the user and in readers’ advisory practices. The article concludes that readers’ advisory practices can be tailored to library users’ interests and behaviour, and that it is especially important for library professionals to find informal ways to work as literacy mediators. | Introdução: O trabalho debruça-se sobre o processo de seleção de leituras literárias, associando os atos de mediação da leitura, implícita e explícita, às práticas de recomendação leitora. -- Objetivo: Conhecer melhor o processo de seleção de leituras literárias por utilizadores de biblioteca, de forma a que se abram pistas para possíveis ajustes nas práticas de recomendação leitora, no âmbito da mediação da informação. -- Metodologia: Estudo de caso, com recurso a um questionário a jovens leitores. -- Resultados: Confirma-se que: o público feminino é mais leitor de livros de ficção; a seleção de leituras é maioritariamente feita na biblioteca e não em momento anterior; o papel especializado dos profissionais da biblioteca na recomendação de leituras é reconhecido. Constata-se que: existe serendipidade e solidão do leitor no momento da seleção de leituras; que o assunto da obra literária é considerado o elemento mais relevante, tanto no momento de seleção com no de recomendação leitora. Conclui-se que podem ajustar-se as práticas de recomendação de leituras literárias aos interesses e comportamentos dos leitores, nomeadamente investindo na mediação implícita da informação
Lectures 2.0 : els clubs de lectura virtuals | Lecturas 2.0 : los clubes de lectura virtuales | Readings 2.0 : online book clubs
No full textObjectius: els clubs de lectura virtuals són una activitat idònia per fomentar la lectura, i alhora una excel·lent eina de prescripció lectora. Aquest article pretén obtenir una visió de la situació actual d'aquest tipus de clubs, amb l'objectiu de poder identificar les principals característiques, punts forts, mancances i la seva projecció de futur. -- Metodologia: enquestes enviades a conductors de clubs de lectura virtuals. S'han fet preguntes tant pel que fa als aspectes organitzatius dels clubs i el seu funcionament com també quant a la valoració que en fan els conductors. D'aquesta manera les dades quantitatives es complementen amb les qualitatives i permeten copsar la situació actual d'aquests clubs. -- Resultats: s'ha obtingut una visió general de quina és la situació real dels clubs de lectura virtuals, les dinàmiques que es generen i s'han plantejat possibles propostes de canvi. Tot i que els clubs tenen un bon nombre d'inscrits i eines per funcionar, hi ha aspectes a millorar perquè aquesta experiència virtual sigui satisfactòria i perdurable. | Objectivos: los clubes de lectura virtuales son una actividad idónea para fomentar la lectura y, a la vez, una excelente herramienta de prescripción lectora. Este artículo pretende obtener una visión de la situación actual de este tipo de clubes, con el objetivo de poder identificar las principales características, puntos fuertes, carencias y su proyección de futuro. -- Metodología: encuestas enviadas a conductores de clubes de lectura virtuales. Se han hecho preguntas sobre los aspectos organizativos de los clubes y su funcionamiento y también sobre la valoración de sus conductores. De esta manera los datos cuantitativos se complementan con los cualitativos y permiten captar vislumbrar la situación actual de estos clubes. -- Resultados: se ha obtenido una visión general de la situación real de los clubes de lectura virtuales, las dinámicas que se generan y se han planteado posibles propuestas de cambio. Aunque los clubes tienen un buen número de inscritos y herramientas para funcionar, hay aspectos a mejorar para que esta experiencia virtual sea satisfactoria y perdurable. | Objectives: Online book clubs are an ideal way to encourage people to read and an excellent tool for making book recommendations. This article offers an overview of the situation of online book clubs and identifies their main features, strengths, weaknesses and long-term objectives. -- Methodology: A number of book club hosts and organizers answered a questionnaire about how their clubs worked and how successful they thought they were. In this way, the researchers were able to combine quantitative and qualitative data to make a more comprehensive study of the current state of online book clubs. -- Results: The researchers draw some general conclusions about the current situation of online book clubs and the trends they are responsible for. They then suggest how clubs might improve their organizational design to ensure that their popularity with the general public becomes more lasting
Els estudis fílmics en el context de les ciències socials : una anàlisi d'autors, objectes i metodologies en les revistes d'impacte espanyoles (2012–2017) | Los estudios fílmicos en el contexto de las ciencias sociales : un análisis de autores, objetos y metodologías en las revistas de impacto españolas (2012-2017) | Film studies in the context of the social sciences : an analysis of authors, objects and methodologies in Spanish impact journals (2012-2017)
No full textObjectius: El present article vol oferir l'estat complet dels estudis fílmics en les revistes indexades a SCImago i ESCI vinculades a les ciències socials en els darrers quinze anys. -- Metodologia: Després d'estudiar-ne l'univers complet (5.343 articles), hem analitzat amb una metodologia quantitativa d'anàlisi de contingut el volum de la producció específica dels estudis fílmics: un 3,9 % de l'univers publicat a Scopus (104 articles) i un 9,7 % de l'univers publicat a ESCI (266 articles). -- Resultats: Es conclou una clara predominança dels treballs amb una sola signatura masculina, en recerques entorn de la narrativa audiovisual a partir d'anàlisis qualitatives centrades en el discurs, amb preferència sobre enfocaments historicocontextuals o d'índole quantitativa. | Objetivos: El presente artículo pretende ofrecer el estado completo de los estudios fílmicos en las revistas indexadas en SCImago y ESCI vinculadas a las ciencias sociales en los últimos quince años. -- Metodología: Tras estudiar el universo completo (5.343 artículos), hemos analizado con una metodología cuantitativa de análisis de contenido el volumen de la producción específica de los estudios fílmicos: un 3,9 % del universo publicado en Scopus (104 artículos) y un 9,7 % del universo publicado en ESCI (266 artículos). -- Resultados: Se concluye una clara predominancia de los trabajos con una única firma masculina, en investigaciones en torno a la narrativa audiovisual a partir de análisis cualitativos centrados en el discurso, con preferencia sobre enfoques histórico-contextuales o de índole cuantitativa. | Objective: Our work tries to offer the concrete state of the film studies on the journals (SCIMAGO and ESCI) indexed in the Social Sciences category. -- Methodology: We have studied the complete universe (5343 papers), and applied a quantitative approach based on a content analysis methodology over the film studies concrete production: 3,9 % of the whole SCOPUS universe (104 papers) and 9,7 % of the ESCI universe (266 papers). -- Results: We have found a clear predominance of the papers signed by a single male author, using qualitative analyses based on the discourse analysis methodology on the audiovisual narrative field, over other possible approaches as the historic-contextual processes or the quantitative methodologies
Compartir lectures a la biblioteca pública | Compartir lecturas en la biblioteca pública | Share readings in the public library
No full textEs pretén donar eines i estructurar una de les tasques més comunes a qualsevol biblioteca del país: la prescripció literària. S'endinsa en el terme i les seves definicions establint una alternativa a la denominació, dona estratègies sobre com prescriure i com establir un vincle amb l'usuari per tal de generar un itinerari lector que vagi dels llibres a la literatura. També es repassa la necessària formació del professional —tant en l'àmbit acadèmic com en l'autònom— amb algunes propostes de formació contínua. Es dona importància a la responsabilitat a l'hora d'exercir aquesta tasca i s'intenta raonar què és la bona literatura amb l'ajuda de crítics literaris, escriptors i professors. | Se pretende proporcionar herramientas y estructurar una de las tareas más comunes en cualquier biblioteca: la prescripción literaria. Profundiza en el término y sus definiciones estableciendo una alternativa a la definición, aporta estrategias sobre cómo prescribir y cómo establecer un vínculo con el usuario que genere un itinerario lector que vaya desde los libros hacia la literatura. También se repasa la necesaria formación del profesional -tanto en el ámbito académico como en el autónomo- con algunas propuestas de formación continua. Se da importancia a la responsabilidad a la hora de ejercer esta labor y se intenta reflexionar sobre qué es la buena literatura con la ayuda de críticos literarios, escritores y profesores. | This article offers practical advice about how to approach one of the most common tasks in any public library: providing guidance about reading options. The article examines what the terms 'guiding' or 'prescribing' mean and proposes an alternative description of what this task can involve, as well as suggesting strategies for establishing connections with library users to create reader itineraries that go from books in general to literature. The article also considers the in-service training that offers library professionals the academic and personal skills to provide guidance about reading options. Finally, it stresses the importance of the librarian's responsibility when acting as a guide and uses the arguments offered by literary critics, writers and teachers to describe what constitutes good literature
Més enllà dels algorismes : accions de prescripció lectora a la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona | Más allá de los algoritmos : acciones de prescripción lectora en la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona | Beyond the algorithm : the readers’ advisory at Barcelona’s Xavier Benguerel Library
No full textEn aquest article es presenta un recull d'experiències per a promoure la prescripció lectora a la biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona que s’han dut a terme durant els darrers cinc anys. S'explica quins són els tipus de fons i els usuaris als quals s'adrecen, i també quins són els materials que s'utilitzen per a dur a terme aquestes experiències, així com també la difusió que se'n fa. | En este artículo se presenta un conjunto de experiencias para promover la prescripción lectora en la biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona que se han llevado a cabo durante los últimos cinco años. Se explica cuáles son las fuentes y los usuarios a los que se dirigen, y también cuáles son los materiales que se utilizan para realizar estas experiencias y la difusión que se lleva a cabo. | This article describes a selection of the projects undertaken in the last five years to promote the readers’ advisory at Barcelona’s Xavier Benguerel Library. It reviews the types of books the library offers to different readers and also describes the materials used in the projects and how the projects themselves were advertised