Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
Tiempos de memoria, contextos de archivo
No full textObjectives. To explore the concept of the archival context of document production parallel to that of their destruction. The study focuses primarily on private documents produced since the sixteenth century. A second objective is to identify how sets of archives can promote different strategies of conservation and of social identity via writing and the archive. -- Methodology. An integrated approach is proposed based on archival descriptions and the Social History of Written Culture in an attempt at identifying the places, times, methods, practices, results and representations associated with the production and destruction of archival records. -- Results. The comparison of the multiple ambits in which the personal writing of feelings occurs can significantly enrich the discourse of the so-called archival context. This is concerned with many aspects and features that reveal the circumstances of the writing and of the records in the private domain (sentimental and administrative) down the centuries. | Objetivos. Profundizar en el concepto de contexto de producción de documentos de archivo paralelamente al de destrucción. El ámbito de estudio se centra en el registro documental principalmente privado desde los siglos xvi en adelante. Un segundo objetivo es identificar cómo los conjuntos archivísticos promueven diversas estrategias de conservación y de identidad social por vía de escritura y archivo. -- Metodología. Se propone una visión integradora desde la Archivística pero también desde la Historia Social de la Cultura Escrita con objeto de identificar los espacios, tiempos, modos, prácticas, resultados y representaciones de la producción y la eliminación de testimonios archivísticos. -- Resultados. La comparación de múltiples ámbitos en los que la escritura personal del sentimiento se hizo evidente, permite enriquecer notablemente el discurso del llamado contexto archivístico, incidiendo en múltiples aspectos y detalles que amplían las circunstancias en las que escribir y registrar el dominio privado (sentimental y administrativo) se prolongaron durante siglos
El dret a l'oblit en l'univers 2.0
No full textObjectius. Establir els termes del debat sobre la controvertida qüestió del dret a l'oblit digital. Estudiar les característiques web que permeten la perennitat de la informació a la xarxa de xarxes i els efectes que comporta. Analitzar com les diferents instàncies europees i nacionals estan advocant feia el reconeixement formal i informal del dret a l'oblit a Internet. -- Metodologia. Anàlisi de la Directiva Europea 96/46/CE i de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Estudi de la doctrina jurídica relativa a l'aplicació dels principis de la protecció de dades personals; dels drets ARCO (accés, rectificació, cancel•lació i oposició); dels drets de la personalitat; de les llibertats informatives. Examen de lleis i textos jurisprudencials estrangers relacionats amb el dret a l'oblit digital, centrant la nostra atenció en la iniciativa legislativa europea i les resolucions del Garante per la protezioni dei dati personali i de la Commission nationale de l'informatique et les libertés. -- Resultats. Fins fa ben poc, quan algú s'equivocava, podia rectificar, canviar i esmenar els errors del passat. La limitada memòria humana contribuïa essencialment a això. No obstant això, la progressiva universalització d'Internet, que combina una ingent capacitat d'emmagatzematge amb motors de cerca que permeten localitzar-la amb extrema facilitat, pot significar la fi de l'oblit. La perennitat de la informació 2.0 implica nous desafiaments per al Dret. En aquest treball els observem, analitzant com les autoritats europees de protecció de dades han reconegut informalment l'existència del dret a l'oblit digital, que en breu, a més, serà clarificat i regulat formalment pel legislador europeu. Així mateix, l'autor planteja els termes del debat i proposa una definició àmplia del nou dret, si bé amb una extensió limitada, tenint en compte que es tracta d'un dret relatiu, és a dir, no absolut, que pot cedir en cas de conflicte amb altres finalitats legítimes, com poden ser les informatives, culturals o històriques. | Objectives. To establish the terms of debate on the controversial issue of the right to digital oblivion. To study the website features that permit the permanent availability of information on the network of networks and the impact of this. To analyze how various national and European authorities are advocating the formal and informal recognition of the right to be forgotten online. -- Methodology. Analysis of European Directive 96/46/EC and Organic Law 15/1999 of 13 December on the protection of personal data. Study of the legal doctrine concerning the application of the principles of personal data protection; ARCO rights (access, rectification, cancellation and opposition), the rights of the personality; and, freedom of information. Examination of foreign laws and jurisprudence related to the right to digital oblivion, focusing on the European legislative initiative and the resolutions of the Garante per la protezioni dei dati personali and of the Commission nationale de l'informatique et les libertés. -- Results. Until recent times, when someone made a mistake, they could rectify it, change it and correct the errors of the past. The limited nature of the human memory essentially contributed to this. However, the gradual universalization of the internet, which combines a huge storage capacity with search engines that allow us to locate information with extreme ease, might spell the end of oblivion. The permanent availability of information 2.0 represents new challenges for the law. This paper looks at these and analyses how the European data protection authorities have informally acknowledged the existence of the right to be forgotten online, a right that will also soon be clarified and formally regulated by the European legislator. The author establishes the terms of the debate and proposes a broad definition of the new law, albeit of limited extension considering that we are dealing with a relative right, that is, one that cannot be deemed absolute, and which can be circumvented in case of conflict with other legitimate purposes, be they informational, cultural or historic
Moments estel·lars de la catalogació en el cinquantenari dels Principis de París
No full textObjectius. Donar una visió històrica de l'evolució de la catalogació des de final del segle xix, quan apareixen els primers codis personals i institucionals, antecedents directes dels actuals, fins al dia d'avui. Prestar atenció sobretot als acords internacionals que han facilitat l'intercanvi de dades bibliogràfiques i també el desenvolupament de serveis bibliogràfics, de catàlegs col·lectius i de consorcis. Presentar la situació actual en què l'entorn angloamericà està a punt d'implementar una nova normativa catalogràfica que, probablement, esdevindrà internacional, i en què la Library of Congress està treballant en la posada en marxa d'una nova estructura bibliogràfica que s'acomodi millor a les necessitats del present i del futur. -- Metodologia. Anàlisi de les situacions, els acords i les accions que han portat a l'evolució de les normes, al desenvolupament de formats, i al reforçament de la teoria que els dóna suport. -- Resultats. Al llarg de les diverses etapes analitzades, els canvis catalogràfics han estat conseqüència de nous marcs teòrics, de canvis tecnològics i també de pressions econòmiques i de la necessitat de racionalitzar els processos. Ara es donen totes aquestes circumstàncies: uns principis teòrics que s'han desenvolupat en els darrers anys i uns models conceptuals que ajuden a perfilar l'univers bibliogràfic, una tecnologia que ha avançat molt des dels anys seixanta quan es va concebre el format MARC, la necessitat de capturar dades bibliogràfiques de procedència diversa i amb més agilitat, etc. Tot això ha impulsat els canvis que s'estan forjant des dels anys noranta del segle passat. Tanmateix, el moment present és una etapa de transició i no serà fins d'aquí a uns anys que es podrà avaluar si la generació actual ha sabut fer tan bona feina i tan perdurable com la que va liderar els canvis dels anys seixanta i setanta. | Objectives. To provide a historical overview of the progress made in cataloguing since the late nineteenth century, when the first personal and institutional cataloguing codes, the forerunners of those used today, appeared. To examine international agreements that have facilitated the exchange of bibliographic data and the development of bibliographic services, collective library catalogues and consortia. To describe the current situation in which Anglo-American libraries are about to implement new cataloguing rules that are likely to be adopted internationally, and in which the Library of Congress is working on the launch of a new bibliographic structure that is better adapted to present and future needs. -- Methodology. Analysis of contexts, agreements and actions that have prompted the evolution of cataloguing rules, the development of new formats, and the strengthening of the theory that underpins them. -- Results. During the various stages analyzed, the changes recorded in cataloguing have tended to be the result of new theoretical frameworks, technological change or economic pressures and the need to rationalise processes. Today all these factors would seem to be converging. Thus, new theoretical principles have been developed in recent years while new conceptual models are helping to reshape the bibliographic universe; technology has advanced greatly since the 1960s when the MARC format was first introduced; the need to record bibliographic data from various origins and with greater agility is now more pressing, etc., etc. All these elements have produced the changes that have been taking shape since the 1990s. However, the situation today is a stage of transition and it will be some years before we are able to determine whether the present generation has been able to produce work that is as good and as lasting as that which ushered in the changes of the sixties and seventies
Omeka : exposicions virtuals i distribució de col.leccions digitals
No full textEs presenten les principals característiques del programa Omeka, la finalitat del qual és la de crear exposicions virtuals a partir de col.leccions de documents de qualsevol tipologia. Es descriu el procés d'instal.lació, creació, publicació, consulta i visualització de documents, col.leccions i exposicions i es mostren diferents exemples d'implementacions. La versió analitzada és la 1.4.1, l'última disponible al web del projecte. L'objectiu és mostrar una primera aproximació al programa i destacar-ne les principals funcionalitats. | This paper presents the main features of the Omeka program, the aim of which is to create virtual exhibitions from collections of documents of any kind. It describes the installation, creation, publication, consultation and visualization of documents, collections and exhibitions and provides examples of various implementations. The version analysed - 1.4.1 – is the latest and is available at the project web site. The aim is to provide an introduction to the programme and to highlight its main functions
La Generalitat posa dades públiques a disposició de la ciutadania perquè pugui reutilitzar-les
No full textLa Generalitat pone datos públicos a disposición de la ciudadanía para que pueda reutilizarlas
No full textReuse of Public Sector Information in Spain : a solid foundation for a promising future
No full textThe reuse of public sector information is the cornerstone in the Open data and Open Government strategies. The European authorities are promoting public information reuse policies as a pillar for the digital economy and a lever for democratic transparency in the European Union. The genesis of the reuse of public sector information policies in Spain has been the Aporta Project, established in 2008 and coordinated by the Ministry of Finances and Public Administration and the Ministry for Industry, Energy and Tourism of the Spanish National Government. The project since its inception aims to promote reuse of public sector information culture in Spain and benefits are being reaped now in the form of a vibrant infomediary sector and a growing number of open data initiatives in all the government layers. A major renewal of the reuse of public sector information strategy in Spain was launched in 2011 following the guidelines of The European eGovernment Action Plan 2011-2015 and The Digital Agenda for Europe, the new objective is maximizing the public value of the public sector information through its massive reusage. | La reutilización de la información del sector público es la piedra angular de las estrategias de datos abiertos y del gobierno abierto. Las autoridades europeas están promoviendo políticas públicas de reutilización de la información como uno de los pilares de la economía digital y una palanca para la transparencia democrática en la Unión Europea. La génesis de la reutilización de las políticas públicas del sector de la información en España ha sido el Proyecto Aporta, creado en 2008 y coordinado por el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas y el Ministerio de Industria, Energía y Turismo del Gobierno español. El proyecto desde sus inicios tiene como objetivo promover la cultura de la reutilización de la información del sector público en España y los beneficios están siendo cosechados ahora en la forma de un sector infomediario vibrante y un número creciente de iniciativas de datos abiertos en todas las capas del gobierno. Una renovación importante de la estrategia de reutilización de la información del sector público en España se inició en 2011 siguiendo las directrices del Pla d'acció sobre administració electrònica 2011-2015 y la Agenda Digital Europea, el nuevo objetivo es maximizar el valor público de la información del sector público a través de su reutilización masiva
La normalització de continguts en la documentació de les col·leccions dels objectes patrimonials municipals
No full textEs recullen les diferents fases que ha dut a terme l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) per unificar els criteris de descripció i anàlisi de contingut de les col·leccions patrimonials dels museus municipals de l'àrea d'humanitats. El projecte comença amb una anàlisi inicial fruit de la qual s'elaboren una sèrie de propostes a partir d'estàndards documentals que s'avaluen amb els museus en diverses sessions de treball. El resultat és un manual que recull pautes i criteris documentals que s'apliquen a tots els museus. En paral·lel, s'elabora un pla de treball per adoptar com a tesaurus de referència la traducció catalana de l'Art & Architecture Tesaurus que està desenvolupant la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Finalment, s'analitza la importància d'aquest procés de normalització en el context dels nous reptes per difondre el patrimoni museístic a la Xarxa: Europeana i el Linked Open Data. | Se recogen las distintas fases que ha llevado a cabo el Instituto de Cultura de Barcelona (ICUB) para unificar los criterios de descripción y análisis de contenido de las colecciones patrimoniales de los museos municipales del área de humanidades. El proyecto comienza con un análisis inicial fruto de la cual se elaboran una serie de propuestas a partir de estándares documentales que se evalúan con los museos en varias sesiones de trabajo. El resultado es un manual que recoge pautas y criterios documentales que se aplican en todos los museos. En paralelo, se elabora un plan de trabajo para adoptar como tesauros de referencia la traducción catalana del Art & Architecture Thesaurus que está desarrollando la Dirección General de Patrimonio Cultural de la Generalitat de Catalunya. Finalmente, se analiza la importancia de este proceso de normalización en el contexto de los nuevos retos para difundir el patrimonio museístico en la Red: Europeana y Linked Open Data. | This paper describes the steps undertaken by the Barcelona Institute of Culture (ICUB) to standardize criteria for describing and analysing the content of municipal museums' humanities heritage collections. The project began with an initial analysis, which led to a series of proposals based on documentation standards. These proposals were then examined with the museums in various work sessions. The result is a handbook of documentation guidelines and criteria that can be applied in all museums. At the same time, a work plan was made to adopt as a reference a Catalan translation of the Art & Architecture Thesaurus. The Catalan government's Directorate General for Cultural Heritage is responsible for the translation. Finally, the paper analyses the importance of this process of standardization in the context of new challenges for the dissemination of museum heritage online: Europeana and Linked Open Data
Hacer cine en España
No full textEl presente trabajo es una visión personal de la actividad cinematográfica española del período 2001-2011, en algo más de la primera década del siglo XXI. Refrenda las virtudes y defectos de nuestro cine. Su particularidad le diferencia, de manera notable, del resto de la cinematografía europea, aunque su calidad artística y técnica sigue siendo equiparable, por no decir superior, en algunos casos, a la de los países de nuestro entorno. El trabajo es la continuación del publicado en Cuadernos de Documentación Multimedia, n” 19 de marzo de 2008, habiendo rectificado y ampliado sus datos. | This work is a general and personal vision of Spanish cinematographic activity for the period
2001-2010, in the first decade of the 21st century. It allows seeing that the strengths and
weaknesses of our film remains; its idiosyncrasy distinguishes it, most notably, from the rest of
the European cinema, Although his artistic and technical quality remains comparable, if not
exceeding, in some cases, the countries of our environment.
The work follows on from the one published in Cuadernos de Documentación Multimedia, n”.
19 of March 2008, having corrected and expanded their data
