Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
Els vídeos a les xarxes socials i els blogs corporatius : anàlisi dels perfils de les biblioteques públiques catalanes durant el primer mes de confinament de la COVID-19 | Los vídeos en las redes sociales y los blogs corporativos : análisis de los perfiles de las bibliotecas públicas catalanas durante el primer mes de confinamiento de la COVID-19 | Videos on social networks and corporate blogs : analysis of the profiles of Catalan public libraries during the first month of the COVID-19 lockdown
No full textEl propòsit principal d'aquest article és estudiar la presència dels vídeos als perfils de les xarxes socials i els blogs corporatius de les biblioteques públiques catalanes durant el primer mes de confinament (del 13 de març al 14 d'abril de 2020) amb un doble objectiu. El primer és saber si han creat o difós vídeos a les xarxes socials. El segon és delimitar-ne la tipologia i concretar el canal on s'han publicat. Com a pas previ, cal saber si les biblioteques públiques catalanes han estat actives a les xarxes socials durant aquest període independentment del contingut difós. Per a realitzar aquesta anàlisi s'ha creat un conjunt de dades d'accés obert, que compta amb criteris d'inclusió i exclusió, partint d'un fitxer de la Generalitat de Catalunya, que inclou dades geogràfiques, el nom de la biblioteca, els seus perfils de xarxes socials (Facebook, Instagram, Twitter i YouTube) i blogs. Per a avaluar les publicacions s'han definit dues tipologies de contingut, extern i propi, s'ha creat una escala de valoració (d'A a D) i s'han agrupat els vídeos en cinc tipologies (entrevistes, tutorials, entreteniment, ressenyes i live streaming). Sobre els resultats obtinguts cal comentar que, dels 507 registres inclosos, 372 (73,37 %) han tingut activitat; dels 886 perfils analitzats, 797 (89,95 %) han estat actius, i dels 4.377 vídeos estudiats, els més compartits han estats els d'entreteniment (3.110, 71,05 %). En les conclusions es detallen alguns aspectes observats a YouTube, Facebook i Twitter per a conèixer com es treballa el format vídeo a les biblioteques públiques catalanes. | El propósito principal de este artículo es estudiar la presencia de los vídeos a los perfiles de las redes sociales y los blogs corporativos de las bibliotecas públicas catalanas durante el primer mes de confinamiento (del 13 de marzo al 14 de abril de 2020) con un doble objetivo. El primero es saber si han creado o difundido vídeos en las redes sociales. El segundo es delimitar la tipología y concretar el canal donde se han publicado. Como paso previo, hay que saber si las bibliotecas públicas catalanas han sido activas en las redes sociales durante este periodo independientemente del contenido difundido. Para realizar este análisis se ha creado un conjunto de datos de acceso abierto, que cuenta con criterios de inclusión y exclusión, partiendo de un fichero de la Generalitat de Cataluña, que incluye datos geográficos, el nombre de la biblioteca, sus perfiles de redes sociales (Facebook, Instagram, Twitter y YouTube) y blogs. Para evaluar las publicaciones se han definido dos tipologías de contenido, externo y propio, se ha creado una escala de valoración (de A a D) y se han agrupado los vídeos en cinco tipologías (entrevistas, tutoriales, entretenimiento, reseñas y live streaming). Sobre los resultados obtenidos hay que comentar que, de los 507 registros incluidos, 372 (73,37 %) han tenido actividad; de los 886 perfiles analizados, 797 (89,95 %) han sido activos, y de los 4.377 vídeos estudiados, los más compartidos han sido los de entretenimiento (3.110, 71,05 %). En las conclusiones se detallan algunos aspectos observados en YouTube, Facebook y Twitter para conocer cómo se trabaja el formato vídeo en las bibliotecas públicas catalanas. | The main objective of the article is to study the presence of videos in the social networks and corporate blogs of Catalan public libraries during the first month of lockdown (from 13 March to 14 April, 2020). It explores whether libraries created videos or shared them on social media, and defines their typology and the channel in which they were published. A preliminary step is to determine whether Catalan public libraries were active on social networks during this period, before characterizing the kinds of content disseminated. To carry out this analysis, an open access data set was created using inclusion and exclusion criteria and based on information held by the Catalan government: geographical data, the name of the library, and its social media profiles (Facebook, Instagram, Twitter and YouTube) and blogs. To evaluate the publications, two types of content were defined (external and internal). A rating scale was created (A to D) and the videos were grouped into five types (interviews, tutorials, entertainment, reviews, and Live Streaming). Of the 507 records included, 372 (73.37 %) were active; of the 886 profiles analysed, 797 (89.95 %) were active, and of the 4,377 videos studied, the most frequently shared were entertainment videos (3,110, 71.05 %). The conclusions section highlights information on YouTube, Facebook and Twitter that show how the video format is used in Catalan public libraries
Característiques situacionals del comportament informacional durant el confinament per la COVID-19 : resultats d'una enquesta | Características situacionales del comportamiento informacional durante el confinamiento por Covid-19 : resultados de una encuesta | Característiques situacionals del comportament informacional durant el confinament per la COVID-19 : resultats d'una enquesta
No full textObjectiu: La crisi sanitària per la COVID-19 ha posat de manifest la centralitat de la informació en les situacions que fan necessària una adaptació a circumstàncies noves i potencialment perilloses. L'objectiu d'aquesta investigació és documentar el comportament informacional d'una mostra de persones residents a Espanya durant el confinament per la COVID-19. -- Metodologia: Es va fer una enquesta autoadministrada amb 95 persones durant la darrera setmana del confinament més estricte, enquesta en què es posava l'accent en condicionants laborals, familiars i de salut. Es van fer preguntes als participants sobre les raons per a fer servir els mitjans de comunicació tradicionals i els socials, l'ús de la informació procedent d'institucions, les característiques de la informació que havien valorat com a útil, diferents dimensions del comportament quant a la informació durant el confinament i sobre l'impacte que va tenir en diverses dimensions relacionades amb el consum d'informació. -- Resultats: Els resultats indiquen que els mitjans de comunicació tradicionals es van fer servir principalment per a comprendre l'epidèmia i aprendre a protegir-se, mentre que els mitjans socials van exercir la seva funció més destacada en l'entreteniment i van permetre, en un grau més elevat, un cert nivell de participació, encara que només per a una part deles persones enquestades. La quarta part de la mostra no va utilitzar en cap moment la informació oficial procedent de les institucions, mentre que un percentatge semblant ho va fer per mitjà de canals més informals, com el telèfon i les xarxes socials. Es va valorar com a més útil la informació procedent de fonts autoritzades, que afavorís la comprensió i fos complexa. La gran majoria de les persones enquestades van sentir l'obligació d'estar informades i van consumir més informació que habitualment. | Objetivo: La crisis sanitaria por Covid-19 ha puesto de manifiesto la centralidad de la información en las situaciones que requieren una adaptación a circunstancias nuevas y potencialmente peligrosas. El objetivo de esta investigación es documentar el comportamiento informacional de una muestra de personas residentes en España durante el confinamiento por Covid-19. -- Metodología: Se realizó una encuesta auto administrada con 95 personas durante la última semana del confinamiento más estricto, haciendo hincapié en condicionantes de tipo laboral, familiar y de salud. A los participantes se les preguntó acerca de las razones para utilizar los medios de comunicación tradicionales y los sociales, el uso de la información procedente de instituciones, las características de la información que habían valorado como útil, diferentes dimensiones del comportamiento en información durante el confinamiento y acerca del impacto del confinamiento en varias dimensiones relacionadas con el consumo de información. -- Resultados: . Los resultados apuntan a que los medios de comunicación tradicionales se utilizaron principalmente para comprender la epidemia y aprender a protegerse, mientras que los medios sociales desempeñaron su función más destacada en el entretenimiento, permitiendo en mayor medida cierto nivel de participación, aunque solo para una parte de los encuestados. La cuarta parte de la muestra no utilizó en ningún momento la información oficial procedente de las instituciones, mientras que un porcentaje parecido lo hizo a través de canales más informales como el teléfono y las redes sociales. Se valoró como más útil la información procedente de fuentes autorizadas, que favoreciera la comprensión y compleja. La gran mayoría de los encuestados sintió la obligación de estar informados y consumió más información que habitual. | Objective: The health crisis caused by COVID-19 has highlighted the key role of information in situations that require adaptation to new and potentially dangerous circumstances. The objective of this study is to trace the information behaviour of a sample of people residing in Spain during the COVID-19 lockdown. -- Methodology: During the final week of the strictest period of lockdown, a self-administered survey emphasizing issues regarding work, family, and health was completed by 95 participants. They were asked about their reasons for using traditional and social media, the use they made of information from institutions, the characteristics of the information they considered useful, different dimensions of their information behaviour during lockdown, and the impact of lockdown on their information consumption. -- Results: The results suggest that respondents used traditional media mainly to understand the epidemic and to learn how to protect themselves, and made more use of social media for entertainment; social media allowed a certain level of participation, though onlyamong somerespondents. A quarter of the sample did not use official information provided by the institutions at any time, while a similar percentage did so through more informal channels such as the telephone and social networks. Information from authorized sources was valued as more useful. The vast majority of the respondents felt an obligation to keep up-to-date with events and consumed more information than usual
Adolescents que construeixen la seva imatge digital a les xarxes socials : aprenentatges informals, competències transmèdia i perfils professionals | Adolescentes que construyen su imagen digital en las redes sociales : aprendizajes informales, competencias transmedia y perfiles profesionales | Teens and digital image creation on social media : informal learning, transmedia skills and professional profiles
No full textObjetivos: en este artículo se presentan algunos resultados del proyecto Transmedia Literacy (H2020), realizado con adolescentes de ocho países de Europa, Latinoamérica y Oceanía. El objetivo principal es explorar cómo los y las adolescentes construyen su imagen digital en las redes sociales, dedicando una atención especial al grupo que se está profesionalizando y a las competencias y prácticas que llevan a cabo durante el proceso. Además, ponemos las competencias detectadas entre los adolescentes en relación con las competencias buscadas en los perfiles profesionales del área de comunicación como, por ejemplo, el perfil de gestor de comunidades virtuales (community manager). -- Metodología: para ello, seguimos los preceptos de la etnografía de plazos cortos (Pink; Morgan, 2013) e implementamos diversos métodos para la recopilación de datos (cuestionarios, talleres creativos, entrevistas, diarios mediáticos y observación en línea). -- Resultados: de los resultados se desprende que algunos adolescentes adquieren competencias demandadas por los perfiles profesionales de manera informal en redes sociales. De hecho, unos pocos adolescentes ya se están profesionalizando e incluso ganan dinero mediante sus prácticas mediáticas. A partir de los datos se señala la necesidad de que la educación mediática abra la mirada, destaque y aproveche las potencialidades y aprendizajes que los adolescentes están adquiriendo informalmente en varios ambientes digitales. | Objectives: This paper presents results from the Transmedia Literacy (H2020) project, carried out with teenagers from eight countries in Europe, Latin American and Oceania. The principal aim is to explore how teens construct their digital image on social media, focusing particularly on those participants who are professionalising their online activity and on the skills and practices they employ. We also look at the correlation between the observed skillsets and the skills profiles of communication professionals like community managers. -- Methods: A short-term ethnography approach is used (Pink; Morgan, 2013) together with a variety of data collection methods (questionnaires, creative workshops, interviews, media diaries and online observation). -- Results: The results show that some teens acquire skill profiles compatible with professional practice through informal learning in social media environments. A small number of the participants are developing professional-level skills and have even begun to monetise their social media activity. The data suggest that formal education must broaden its horizons to cater for and build on the knowledge and potential that teens are acquiring informally across a range of digital settings. | Objectius: en aquest article es presenten alguns resultats del projecte Transmedia Literacy (H2020), dut a terme amb adolescents de vuit països d'Europa, Llatinoamèrica i Oceania. L'objectiu principal és explorar com els i les adolescents construeixen la seva imatge digital a les xarxes socials, dedicant una atenció especial al grup que s'està professionalitzant i a les competències i pràctiques que duen a terme durant el procés. A més, posem les competències detectades entre els adolescents en relació amb les competències buscades en els perfils professionals de l'àrea de comunicació com ara el perfil de gestor de comunitats (community manager). -- Metodologia: per a això, hem seguit els preceptes de l'etnografia de terminis curts (Pink; Morgan, 2013) i hem implementat diversos mètodes per a la recopilació de dades (qüestionaris, tallers creatius, entrevistes, diaris mediàtics i observació en línia). -- Resultats: dels resultats es desprèn que alguns adolescents adquireixen competències demanades pels perfils professionals de manera informal en les xarxes socials. De fet, alguns adolescents ja s'estan professionalitzant i, fins i tot, guanyen diners mitjançant les seves pràctiques mediàtiques. A partir de les dades s'assenyala la necessitat que l'educació mediàtica obri la mirada, destaqui i aprofiti les potencialitats i els aprenentatges que els adolescents estan adquirint informalment en diversos ambients digitals
Govern obert i accés a la informació : un estudi de cas sobre l'impacte en l'economia local | Gobierno abierto y acceso a la información : un estudio de caso sobre el impacto en la economía local | Open government and access to information : a case study of the impact on the local economy
No full textL'objectiu de la investigació és presentar un procediment que permeti conèixer el desenvolupament econòmic i social d'una entitat local a partir d'iniciatives de govern obert i obertura de la informació.
Es proposa una metodologia que faciliti aquesta acció mitjançant la incorporació de plataformes analítiques a disposició del ciutadà. Per mostrar l'aplicació d'aquesta metodologia, s'explica la creació de la plataforma COMUNDA, que utilitza dades disponibles de l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona (València) sobre les despeses municipals per analitzar aspectes de la contractació pública. Aquests instruments de segon nivell, creats a partir de dades publicades pels ajuntaments, poden constituir eines analítiques per detectar irregularitats i per publicitar el teixit empresarial del municipi que poden permetre als ajuntaments articular polítiques adequades, i a les empreses i als particulars conèixer millor les característiques socioeconòmiques de la població.
S'ha comprovat la utilitat del protocol d'actuació i anàlisi proposat, extrapolable a altres casos, sobre el cas concret de la plataforma citada. En aquest cas, la mètrica MELODA dona una qualificació de 48,3% de qualitat en la reutilització i s'ha pogut comprovar que la utilització del nostre procediment constata un increment de la contractació pública al municipi l'any 2011, un dels pitjors anys de la crisi econòmica, i que la contractació a empreses externes al municipi és de dos a tres milions d'euros superior a la contractació local. | El objetivo de la investigación es presentar un procedimiento que permita conocer el desarrollo económico y social de una entidad local a partir de iniciativas de gobierno abierto y apertura de la información.
Se propone una metodología que facilite esta acción mediante la incorporación de plataformas analíticas a disposición del ciudadano. Para mostrar la aplicación de esta metodología, se explica la creación de la plataforma COMUNDA, que utiliza datos disponibles del Ayuntamiento de la Pobla de Vallbona (Valencia) sobre los gastos municipales para analizar aspectos de la contratación pública. Estos instrumentos de segundo nivel, creados a partir de datos publicados por los ayuntamientos, pueden constituir herramientas analíticas para detectar irregularidades y para publicitar el tejido empresarial del municipio que pueden permitir a los ayuntamientos articular políticas adecuadas, ya las empresas y los particulares conocer mejor las características socioeconómicas de la población.
Se ha comprobado la utilidad del protocolo de actuación y análisis propuesto, extrapolable a otros casos, sobre el caso concreto de la plataforma citada. En este caso, la métrica MELODA da una calificación de 48,3% de calidad en la reutilización y se ha podido comprobar que la utilización de nuestro procedimiento constata un incremento de la contratación pública en el municipio en el año 2011, uno de los peores años de la crisis económica, y que la contratación a empresas externas al municipio es de dos a tres millones de euros superior a la contratación local. | This study describes a procedure that can trackthe economic and social development of a local government body, based on open government initiatives and openness of information.
A methodology is proposed that incorporates analytical platforms available to the general public. To illustrateits application, the creation of the COMUNDA platform is described. The COMUNDA platform uses data provided from the Town Council of La Pobla de Vallbona (Valencia) on municipal spending in order to analyse aspects of public procurement. These second-level instruments, created from data published by the councils, can be useful analytical tools for detecting irregularities and for focusing attention on the business fabric of the municipality. The information obtained can help councils to design appropriate policies and help companies and individuals to understand the socioeconomic characteristics of the population.
The article confirms the usefulness of the action and analysis protocolproposed for the platform mentioned, and the results suggest that it can be extrapolated to other scenarios. In this case, the MELODA metric gives a data reusabilityrating of 48.3%. Our procedure shows an increase in public procurement in the municipality in 2011, one of the worst years of the economic crisis, and also finds that outsourcing to external companies in the municipality accounts for 2 to 3 million € more than local contracting
Els papers decorats en les guardes d’impresos del segle XVIII de la Base de dades d’enquadernació historicoartística de la Real Biblioteca | Los papeles decorados en las guardas de impresos del siglo XVIII de la Base de datos de Encuadernación histórico-artística de la Real Biblioteca | The decorated papers in the eighteenth-century printed endpapers in the Historical-Artistic Binding Database of the Royal Library
No full textObjectiu: analitzar les enquadernacions artístiques dels impresos del segle xviii recollides en la Base de dades d'enquadernació historicoartística de la Real Biblioteca per localitzar-hi les guardes dutes a terme amb papers decorats, amb la finalitat de classificar-los i descriure'ls segons les propostes de la literatura especialitzada. -- Metodologia: es recuperen els registres de la base de dades pel camp 'Fecha', s'extreu la informació dels camps 'Guardas' i 'Notas', s'analitzen les reproduccions de les guardes, s'identifiquen i es descriuen seguint el model de classificació de papers decorats, prèviament elaborat, inspirat en els treballs del professor Carpallo Bautista, format per cinc tècniques i les seves variants, i finalment s'efectua una anàlisi comparativa. -- Resultats: entre els 382 exemplars amb enquadernacions artístiques dels impresos del segle xviii s'han localitzat i analitzat 10 exemplars que inclouen guardes decorades amb planxes xilogràfiques, 135 papers marbrats o jaspiats amb bany (amb dissenys corresponents a 7 variants), 4 exemplars de papers encolats amb engrut, 3 exemplars de papers esquitxats, 18 exemplars amb papers daurats i gofrats, i 4 exemplars d'altres tipus (paper argentat, paper de percalina). | Objetivo: analizar las encuadernaciones artísticas de los impresos del siglo xviii recogidas en la Base de datos de Encuadernación histórico-artística de la Real Biblioteca para localizar las guardas realizadas con papeles decorados, con la finalidad de clasificarlos y describirlos según las propuestas de la literatura especializada. -- Metodología: se recuperan los registros de la base de datos por el campo 'fecha', se extrae la información de los campos 'guardas' y 'notas', se analizan las reproducciones de las guardas, se identifican y describen siguiendo el modelo de clasificación de papeles decorados, previamente elaborado, inspirado en los trabajos del profesor Carpallo Bautista, formado por 5 técnicas y sus variantes, y finalmente se realiza un análisis comparativo. -- Resultados: dentro de los 382 ejemplares con encuadernaciones artísticas de los impresos del siglo xviii se han localizado y analizado 10 ejemplares que incluyen guardas decoradas con planchas xilográficas, 135 papeles marmoleados o jaspeados al baño (con diseños correspondientes a 7 variantes), 4 ejemplares de papeles encolados al engrudo, 3 ejemplares de papeles salpicados, 18 ejemplares con papeles dorados y gofrados, y 4 ejemplares de otros tipos (papel plateado, papel de percalina). | Objective: to analyse the artistic bindings of the eighteenth-century prints stored in the Historical-artistic Binding Database of the Royal Library, in order to locate the endpapers made with decorated papers, and to classify and describe them according to the proposals of the specialist literature. -- Methodology: The records from the database were retrieved using the 'date' field, and the information is extracted from the 'endpapers' and 'notes' fields. The reproductions of the endpapers were analysed, identified and described following the classification model of decorated papers inspired by the works of Professor Carpallo Bautista, consisting of five techniques and their variants. Finally, a comparative analysis was carried out. -- Results: Among the 382 eighteenth-century prints with artistic bindings, ten were located and analysed that include endpapers decorated with xylographic plates, 135 with marbled or mottled papers (with designs corresponding to seven variants), four with paste-glued papers, three with dotted papers, 18 with gold and embossed papers, and four of other kinds such as silver or percaline paper
L'aflorament del paper de les dones a la cartografia i la geologia : aportacions des de la Cartoteca de Catalunya | El afloramiento del papel de las mujeres en la cartografía y la geología : aportaciones desde la Cartoteca de Cataluña | The emergence of women in cartography and geology : contributions from the Map Library of Catalonia
No full textEn aquest article es presenten les activitats i experiències impulsades des de la Cartoteca de Catalunya amb l'objectiu de visibilitzar i reconèixer els treballs de les dones en un camp tradicionalment amb una gran presència d'homes, com són les ciències de la terra. Les dues activitats principals se centren en la celebració d'exposicions per donar difusió al fons propi de la Cartoteca, i a intentar desenvolupar col·leccions més equilibrades des del punt de vista de gènere. | En este artículo se presentan las actividades y experiencias impulsadas desde la Cartoteca de Cataluña con el objetivo de visibilizar y reconocer los trabajos de las mujeres en un campo tradicionalmente con una gran presencia de hombres, como son las ciencias de la tierra. Las dos actividades principales se centran en la celebración de exposiciones para dar difusión al fondo propio de la Cartoteca, y en intentar desarrollar colecciones más equilibradas desde una perspectiva de género. | This article describes the activities designed by the Map Library of Catalonia to draw attention to the contributions of women to Earth sciences, a field traditionally dominated by men. The Library’s two main lines of action are the organization of exhibitions to bring its holdings to a wider public, and its project to develop more gender-balanced collections
Biblioteques i eficiència : adaptació de l'indicador de la potència del sistema de la metodologia Secaba-Rank per a noves necessitats al servei d'una societat canviant | Bibliotecas y eficiencia : adaptación del indicador de la potencia del sistema de la metodología Secaba-Rank para nuevas necesidades al servicio de una sociedad cambiante | Libraries and efficiency : adaptation of the System Potency indicator of the Secaba-Rank methodology to meet the new needs of a changing society
No full textObjectiu: els objectius d'aquest treball són dos: el primer és adaptar l'indicador de potència del sistema de la metodologia Secaba-Rank incloent-hi mesures relacionades amb el pressupost, els préstecs, les visites, l'ús d'Internet i l'assistència a activitats culturals per a calcular i obtenir els resultats de l'eficiència de les biblioteques o les xarxes de lectura pública espanyoles; el segon és comparar i analitzar els resultats obtinguts en aquesta adaptació de l'indicador de la potència del sistema amb els dels estudis anteriors per a extreure conclusions sobre la mesura de l'eficiència de les biblioteques en el context d'una societat canviant. -- Metodologia: pel que fa al primer objectiu, la metodologia és l'adaptació de l'indicador de la potència del sistema de l'eina Secaba-Rank. Aquest indicador, aplicat en treballs anteriors per al càlcul de l'eficiència de biblioteques públiques i universitàries espanyoles, posa en relació les sortides i les entrades dels sistemes bibliotecaris i permet el càlcul de la seva eficiència. L'adaptació concreta consisteix a incloure en les sortides dimensions de les biblioteques referides als préstecs, les visites, l'ús d'Internet i l'assistència a activitats culturals per a relacionar-ho amb el pressupost i obtenir un nou indicador sobre eficiència. Pel que fa al segon objectiu, la comparació dels resultats segons els rànquings generats per a cada dimensió i la definida com a potència del sistema total, es duu a terme mitjançant el càlcul del coeficient de correlació rho de Spearman. -- Resultats: es demostra que la metodologia Secaba-Rank és adequada per a l'estudi de l'eficiència de les biblioteques en el seu rol actual, especialment en l'anàlisi que compara préstecs i visites; ús d'Internet i eficiència total, i assistència a activitats culturals i eficiència total. Finalment, quant als resultats de l'eficiència total considerant la relació entre el pressupost i els préstecs, les visites, l'ús d'Internet i l'assistència a activitats culturals, en l'àmbit espanyol s'identifiquen quatre sistemes ineficients (Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalusia i País Basc), i la resta dels sistemes són eficients. | Objetivo: los objetivos de este trabajo son dos, el primero es adaptar el indicador de potencia del sistema de la metodología Secaba-Rank incluyendo medidas relacionadas con el presupuesto, préstamos, visitas, uso de Internet y asistencia a actividades culturales para calcular y obtener los resultados de la eficiencia de las bibliotecas o redes de lectura pública españolas; el segundo es comparar y analizar los resultados obtenidos en dicha adaptación del indicador de la potencia del sistema con los de los estudios anteriores para extraer conclusiones sobre la medida de la eficiencia de las bibliotecas en el contexto de una sociedad cambiante. -- Metodología: en cuanto al primer objetivo, la metodología es la adaptación del indicador de la potencia del sistema de la herramienta Secaba-Rank. Dicho indicador, aplicado en trabajos anteriores para el cálculo de la eficiencia de bibliotecas públicas y universitarias españolas, pone en relación las salidas y entradas de los sistemas biblioteca y permite el cálculo de su eficiencia. La adaptación concreta consiste en incluir en las salidas dimensiones de las bibliotecas referidas a los préstamos, visitas, uso de Internet y asistencia a actividades culturales para relacionarlo con el presupuesto y obtener un nuevo indicador sobre eficiencia. En cuanto al segundo objetivo, la comparación de los resultados según los rankings generados para cada dimensión y la definida como potencia del sistema total, se lleva a cabo mediante el cálculo del coeficiente de correlación rho de Spearman. -- Resultados: se demuestra que la metodología Secaba-Rank es adecuada para el estudio de la eficiencia de las bibliotecas en su rol actual, especialmente en el análisis que compara préstamos y visitas; uso de Internet y eficiencia total, y asistencia a actividades culturales y eficiencia total. Por último, en cuanto a los resultados de la eficiencia total considerando la relación entre el presupuesto y los préstamos, visitas, uso de Internet y asistencia a actividades culturales, en el ámbito español se identifican cuatro sistemas ineficientes (Cataluña, Comunidad Valenciana, Andalucía y País Vasco) y el resto de los sistemas son eficientes. | Objective: This study has two objectives. The first is to create a new configuration for the System Potency indicator from the Secaba-Rank methodology, which includes measures related to the budget, loans, visits, Internet use and attendance at cultural activities in libraries. The results are then used to obtain information on the efficiency of Spanish public libraries. The second objective is to compare and analyse the results of the ranks based on the new measures of the System Potency indicator. The overall aim is to assess the measurement of the efficiency of libraries in the context of a changing society. -- Methodology: With regard to the first objective, the method is the adaptation of the System Potency indicator of the Secaba-Rank methodology. This indicator, which has been previously used to analyse efficiency in both Spanish public and university libraries, reports libraries’ outputs and inputs and obtains information on their efficiency. The new System Potency indicator takes into account activities of libraries such as loans, visits, Internet use and attendance at cultural activities. The comparison between the ranks generated for each dimension and the rank based on the total System Potency indicator is carried out by calculating the Spearman's rho correlation coefficient. -- Results: The results show that the Secaba-Rank methodology is suitable for studying the efficiency of libraries according to their current role, especially in the analyses comparing loans and visits; Internet use and total efficiency; and attendance at cultural activities and total efficiency. Finally, the results for total efficiency (considering the relationship between the budget and loans, visits, use of the Internet and the attendance at cultural activities), indicate that four systems in Spain were inefficient (Catalonia, Valencia, Andalusia and the Basque Country), while the rest were efficient
Biblioteca Francesca Bonnemaison, la biblioteca feminista | Biblioteca Francesca Bonnemaison, la biblioteca feminista | The Biblioteca Francesca Bonnemaison : the feminist library
No full textAquest article pretén ser una explicació de com des de la Biblioteca Francesca Bonnemaison, i vinculant-nos a la història mateixa de l'edifici, treballem des d'una òptica feminista tant els serveis i la col·lecció com les activitats que oferim relacionades amb la nostra especialització, Dones i Feminismes. Descrivim el projecte que desenvolupem com a biblioteca i amb el qual participem de l'apoderament de les dones de la ciutat de Barcelona. | Este artículo pretende ser una explicación de cómo desde la Biblioteca Francesca Bonnemaison, y vinculándonos a la historia misma del edificio, trabajamos desde una óptica feminista tanto los servicios y la colección como las actividades que ofrecemos relacionadas con nuestra especialización, Mujeres y Feminismos. Describimos el proyecto que desarrollamos como biblioteca y con el que participamos del empoderamiento de las mujeres de la ciudad de Barcelona. | This article describes the work of the Francesca Bonnemaison library, linking it to the history of the building the library occupies, and explains how we apply a feminist perspective to the services we offer, our collections, and the activities we organize in connection with our specialization Women and Feminisms. We describe our library's project designed to foster the empowerment of women in the city of Barcelone
El llegat documental des de la perspectiva de gènere : igualtat, diversitat i inclusió | El legado documental desde la perspectiva de género : igualdad, diversidad e inclusión | Documentary legacy from a gender perspective : equality, diversity and inclusion
No full textÁngela García Rives, o quan elles van arribar a les biblioteques i arxius | Ángela García Rives, o cuando ellas llegaron a las bibliotecas y archivos | Ángela García Rives, or when women arrived in the libraries and archives
No full textObjectiu: analitzar la trajectòria acadèmica i professional de la primera dona que va ingressar per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos: Ángela García Rives. -- Metodologia: recerca documental basada en un procés sistemàtic i seqüencial de recopilació, selecció, organització i anàlisi de fonts primàries i secundàries sobre la persona objecte d'estudi, a partir del material disponible al Portal de Archivos Españoles (PARES) i, per derivació, a partir de la documentació conservada a l'Archivo General de la Administración (AGA) relativa al seu expedient personal i de depuració. -- Resultats: hi ha nombrosos arquetips de figures històriques d'homes excel·lents destacats en tots els camps professionals. En l'actualitat es duu a terme l'esforç de visibilitzar les històries de vides femenines que han estat ocultades o minimitzades. No obstant això, aquests exemples queden limitats a alguns casos que es repeteixen sistemàticament, amb la qual cosa es configura la idea que són excepcionals, a més del fet que no són generalitzats en totes les àrees de coneixement. Per bé que Ángela García Rives és un personatge històric, conegut almenys en l'àrea de Biblioteconomia i Documentació i amb certa rellevància pel fet d'haver estat la primera dona que va ingressar al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos, els resultats derivats de la nostra recerca revelen que encara hi ha dades que s'ignoren sobre la seva figura. La principal aportació d'aquest treball ha estat l'obtenció i l'anàlisi d'evidències documentals sobre la seva trajectòria acadèmica i professional. | Objetivo: analizar la trayectoria académica y profesional de la primera mujer que ingresó por oposición en el Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos: Ángela García Rives. -- Metodología: investigación documental basada en un proceso sistemático y secuencial de recopilación, selección, organización y análisis de fuentes primarias y secundarias sobre la persona objeto de estudio, a partir del material disponible en el Portal de Archivos Españoles (PARES) y, por derivación, a partir de la documentación conservada en el Archivo General de la Administración (AGA) relativa a su expediente personal y de depuración. -- Resultados: existen numerosos arquetipos de figuras históricas de hombres sobresalientes en todos los campos profesionales. En la actualidad se está realizando el esfuerzo para visibilizar las historias de vidas femeninas que han sido ocultadas o minimizadas. No obstante, estos ejemplos quedan limitados a algunos casos que sistemáticamente se repiten, con lo que se configura la idea de que son excepcionales, además de no estar generalizados en todas las áreas de conocimiento. Aunque Ángela García Rives es un personaje histórico, conocido al menos en el área de Biblioteconomía y Documentación y con cierta relevancia por haber sido la primera mujer que ingresó en el Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos, los resultados derivados de nuestra investigación revelan que aún existen datos que se ignoran sobre su figura. La principal aportación de este trabajo ha sido la obtención y el análisis de evidencias documentales sobre su trayectoria académica y profesional. | Objective: To analyse the academic and professional career of the first woman to join the Corps of Archivists, Librarians and Archaeologists: Ángela García Rives. -- Methodology: Documentary research based on a systematic and sequential process of collection, selection, organization and analysis of primary and secondary sources on the person under study, drawing on the material available at the Spanish Archive Portal (PARES) and, by extension, from her personal files at the General Archive of the Administration (AGA). -- Results: There are numerous records of the achievements of male figures in all professional fields. Efforts are currently being made to put the spotlight on the stories of female lives that have been neglected or disparaged. These biographies are often limited to specific cases that are systematically repeated, thus creating the idea that they are exceptions to the general rule; and in certain areas of knowledge their presence is particularly scarce. Although Ángela García Rives is a historical figure, well known in the area of Library Science and Documentation as the first woman to join the Corps of Archivists, Librarians and Archaeologists, the results of our research show that many details regarding her life remain unknown. The main contribution of this study is the compilation and analysis of documentary evidence on her academic and professional career