Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
Avaluació de la usabilitat en catàlegs centrats en l'usuari : una proposta basada en heurístiques | Evaluación de la usabilidad en catálogos centrados en el usuario : una propuesta basada en heurísticas | Evaluating the usability of user-centred catalogues : a model based on heuristics
No full textObjectiu: analitzar els catàlegs actuals centrats en l'usuari i les eines de descobriment implementats a les biblioteques universitàries des del punt de vista de la usabilitat a partir d'una proposta específica basada en heurístiques. -- Metodologia: s'han revisat els estudis d'usuaris fets els últims trenta anys i les heurístiques que s'han utilitzat fins ara en la bibliografia especialitzada per, després de la proposta d'un model específic d'anàlisi de la usabilitat, analitzar diferents catàlegs centrats en l'usuari i eines de descobriment. -- Resultats: de l'estudi es desprèn que els catàlegs nous centrats en l'usuari encara estan lluny d'aconseguir la satisfacció dels usuaris, ja que presenten deficiències importants relacionades amb quadres de cerca que no són únics o no recuperen en tots els recursos de la biblioteca; dificultat per comprendre i avaluar l'ordenació dels resultats per rellevància; utilització de facetes que no són útils per a l'usuari o en tanta quantitat que el confonen, i la falta de desenvolupament dels aspectes socials del catàleg, com ara la participació dels usuaris mitjançant la inclusió de comentaris o l'etiquetatge dels documents i la creació de llistes personalitzades de continguts. | Objetivo: analizar los actuales catálogos centrados en el usuario y herramientas de descubrimiento implementados en las bibliotecas universitarias desde el punto de vista de la usabilidad a partir de una propuesta específica basada en heurísticas. -- Metodología: se han revisado los estudios de usuarios realizados en los últimos treinta años y las heurísticas empleadas hasta el momento en la bibliografía especializada para, tras la propuesta de un modelo específico de análisis de la usabilidad, analizar diferentes catálogos centrados en el usuario y herramientas de descubrimiento. -- Resultados: del estudio se desprende que los nuevos catálogos centrados en el usuario todavía se encuentran lejos de alcanzar la satisfacción de los usuarios, ya que presentan importantes deficiencias relacionadas con cuadros de búsqueda que no son únicos o no recuperan en todos los recursos de la biblioteca; dificultad para comprender y evaluar la ordenación de los resultados por relevancia; utilización de facetas que no son útiles para el usuario o en número tan alto que lo abruman, y la falta de desarrollo de los aspectos sociales del catálogo, como son la participación de los usuarios mediante la inclusión de comentarios o el etiquetado de los documentos y la creación de listas personalizadas de contenidos. | Objectives: To use heuristic evaluation to analyse the usability of user-centred catalogues and discovery tools currently implemented by university libraries. -- Methodology: The authors developed a specific heuristic model for analysing the usability of different user-centred library catalogues and discovery tools after reviewing the studies conducted in this field over the last thirty years. -- Results: The study showed that the user experience of the next-generation university library catalogues is still far from satisfactory, evidenced in a number of serious flaws: the use of search boxes that do not stand alone or cannot search catalogues site-wide; lack of clarity in criteria in relevance-ranked results; the inclusion, often in unnecessarily large numbers, of facets that are not useful to the user; and the dearth of socially rich features, such as opportunities for users to generate content in the form of ratings, comments, tags and lists
Eduard Toda, de bibliòfil i mecenes de biblioteques a mestre de bugada de papers | Eduard Toda, de bibliófilo y mecenas de bibliotecas a maestro en | Eduard Toda and the librarians in the laundry room : love, patronage and book restoration with your sleeves rolled up
No full textEn el setanta-cinquè aniversari de la mort d'Eduard Toda, que va ser diplomàtic, egiptòleg, escriptor i historiador, que va redescobrir i divulgar l'alguerès, que va reconstruir i restaurar Escornalbou i Poblet, que va compilar bibliografies i va ser un bibliòfil i un mecenes exemplar, s'analitza en primer lloc aquest darrer aspecte de la seva activitat que va contribuir a enriquir les biblioteques i els arxius del país. A continuació es presenta la seva relació amb l'Escola de Bibliotecàries que es va iniciar gràcies al lligam que havia establert amb la Biblioteca de Catalunya amb les seves generoses donacions de materials bibliogràfics. A partir de la documentació conservada a l'arxiu de l'antiga Escola de Bibliotecàries, es mostren les distintes facetes d'aquella relació: les excursions a Escornalbou que es complementen amb tot un recorregut cultural, les estades de les alumnes a Poblet on col·laboren en l'organització de la biblioteca pobletana, la introducció de les classes de restauració en el pla d'estudis de la carrera, la posada en marxa d'un laboratori de restauració que, per moltes dècades, compartiran l'Escola i la Biblioteca de Catalunya, etc. Certament, els vincles de Toda amb l'Escola es van caracteritzar per un afecte mutu i algunes de les activitats que va promoure amb les alumnes van contribuir a donar a l'Escola aquell toc d' | En el septuagésimo quinto aniversario de la muerte de Eduard Toda, que fue diplomático, egiptólogo, escritor e historiador, que redescubrió y divulgó el alguerés, que reconstruyó y restauró Escornalbou y Poblet, que compiló bibliografías y fue un bibliófilo y un mecenas ejemplar, se analiza, en primer lugar, este último aspecto de su actividad que contribuyó a enriquecer las bibliotecas y los archivos del país. A continuación se presenta su relación con la Escola de Bibliotecàries que se inició gracias al vínculo que había establecido con la Biblioteca de Catalunya con sus generosas donaciones de materiales bibliográficos. A partir de la documentación conservada en el archivo de la antigua Escola de Bibliotecàries, se muestran las distintas facetas de aquella relación: las excursiones a Escornalbou que se complementan con todo un recorrido cultural, las estancias de las alumnas en Poblet, donde colaboran en la organización de la biblioteca pobletana, la introducción de las clases de restauración en el plan de estudios de la carrera, la puesta en marcha de un laboratorio de restauración que, por muchas décadas, compartirán la Escola y la Biblioteca de Catalunya, etc. Los vínculos de Toda con la Escola se caracterizaron por un afecto mutuo y algunas de las actividades que promovió con las alumnas contribuyeron a darle aquel toque de | Diplomat, Egyptologist, writer and historian, Eduard Toda is remembered as the man who rescued the Algherese dialect of Catalan from oblivion and who helped rebuild the monastery libraries of Escornalbou and Poblet. On the occasion of the seventy-fifth anniversary of his death, this paper reviews Toda’s book collecting activities, his general love of books and his outstanding work as a benefactor of libraries, which together contributed to enriching our country’s book heritage. The paper then turns to Toda’s relationship with the school for librarians the Escola de Bibliotecàries, which was founded thanks to his donation of a number of book collections to the Library of Catalonia. As recorded in the archives of the old Escola, this relationship was based on a number of different activities: Toda’s trips to Escornalbou, which also provided an opportunity for cultural study; his organization of periods of residence for student librarians at Poblet to help rebuild the monastery’s library; his creation of classes in book restoration in degree courses in librarianship; and the creation of a workshop for restoring library materials, which for many decades helped to link the Escola and the Library of Catalonia. Finally, as the article shows, Toda’s ties with the Escola de Bibliotecàries were reinforced by the mutual affection existing between him and the school as well as by the activities he organized with its students, which gave the school its singular nature as a place of study during the 1930s
Els índexs de citacions : del Science Citation Index al Web of Science | Los índices de citaciones : del Science Citation Index a la Web of Science | The evolution of the Web of Science from the Science Citation Index
No full textCaracterístiques de l'escriptura col·laborativa en línia de textos multimodals en un curs virtual | Características de la escritura colaborativa en línea de textos multimodales en un curso virtual | Characteristics of online collaborative writing of multimodal texts in a virtual training course
No full textObjectiu: analitzar la incidència d'una estratègia d'escriptura col·laborativa en línia d'un text multimodal en l'aprenentatge de l'escriptura, l'aprenentatge col·laboratiu i l'aprenentatge de continguts disciplinaris d'estudiants universitaris en un curs virtual. -- Metodologia: es va dur a terme un estudi de cas en una assignatura de llengua d'un programa universitari en modalitat virtual. Van participar-hi dues tutores i dos-cents catorze alumnes organitzats en quaranta-tres grups col·laboratius, dotze dels quals (seixanta estudiants) es van prendre com a mostra. Les tècniques de recol·lecció de la informació utilitzades van ser el registre audiovisual, l'anàlisi documental dels fòrums i els wikis, i els textos produïts pels estudiants, així com també les entrevistes a les docents. -- Resultats: es va trobar que l'estratègia d'escriptura col·laborativa en línia va incidir positivament en els processos d'aprenentatge dels participants pel que fa al treball col·laboratiu, la llengua, la temàtica plantejada per al producte i les eines de les TIC utilitzades en l'execució. Així mateix, es van trobar dificultats en les característiques multimodals dels productes elaborats. Es ressalta el potencial trobat en l'escriptura col·laborativa en línia, condicionat als processos de disseny i a la mediació de les activitats. | Objetivo: analizar la incidencia de una estrategia de escritura colaborativa en línea de un texto multimodal en el aprendizaje de la escritura, el aprendizaje colaborativo y el aprendizaje de contenidos disciplinares de estudiantes universitarios en un curso virtual. -- Metodología: se realizó un estudio de caso en una asignatura de lengua de un programa universitario en modalidad virtual. Participaron 2 tutoras y 214 alumnos organizados en 43 grupos colaborativos, de los que se tomaron como muestra 12 grupos (60 estudiantes). Las técnicas de recolección de la información utilizadas fueron el registro audiovisual, el análisis documental de los foros y las wikis y los textos producidos por los estudiantes, así como las entrevistas a las docentes. -- Resultados: se encontró que la estrategia de escritura colaborativa en línea incidió positivamente en los procesos de aprendizaje de los participantes en lo relacionado con el trabajo colaborativo, la lengua, la temática planteada para el producto y las herramientas de las TIC utilizadas en su ejecución. Asimismo, se encontraron dificultades en las características multimodales de los productos elaborados. Se resalta el potencial encontrado en la escritura colaborativa en línea, condicionado a los procesos de diseño y a la mediación de las actividades. | Objective: This paper examines the impact of online collaborative writing of multimodal texts, completed during a virtual course for university students, on the participants’ writing skills, their experience of collaborative learning and their disciplinary literacy. -- Methodology: The paper reports on a case study of university students who participated in an online language learning course. The course was led by two tutors and completed by 214 students organized in 43 collaborative groups, of which 12 (60 students) were sampled. The authors collected their data from audiovisual recordings, documental analyses of the forums, wikis and student-generated texts, and interviews with the tutors. -- Results: The study found that the collaborative writing activities had a positive effect on the students’ learning process, specifically on their ability to engage in collaborative work, their language learning (the subject of the course), the quality of attention given to the topics that emerged in the writing activities and the students’ use of ITC tools. On the other hand, the study also observed that there were certain shortcomings in the texts produced during the course and that these were directly related to the multimodal character of the texts. The authors conclude that online collaborative writing can positively contribute to student learning when and where this is favoured by the design of the writing tasks and the choice of activities
Avaluació de la usabilitat en catàlegs centrats en l'usuari : una proposta basada en heurístiques | Evaluación de la usabilidad en catálogos centrados en el usuario : una propuesta basada en heurísticas | Evaluating the usability of user-centred catalogues : a model based on heuristics
No full textObjectiu: analitzar els catàlegs actuals centrats en l'usuari i les eines de descobriment implementats a les biblioteques universitàries des del punt de vista de la usabilitat a partir d'una proposta específica basada en heurístiques. -- Metodologia: s'han revisat els estudis d'usuaris fets els últims trenta anys i les heurístiques que s'han utilitzat fins ara en la bibliografia especialitzada per, després de la proposta d'un model específic d'anàlisi de la usabilitat, analitzar diferents catàlegs centrats en l'usuari i eines de descobriment. -- Resultats: de l'estudi es desprèn que els catàlegs nous centrats en l'usuari encara estan lluny d'aconseguir la satisfacció dels usuaris, ja que presenten deficiències importants relacionades amb quadres de cerca que no són únics o no recuperen en tots els recursos de la biblioteca; dificultat per comprendre i avaluar l'ordenació dels resultats per rellevància; utilització de facetes que no són útils per a l'usuari o en tanta quantitat que el confonen, i la falta de desenvolupament dels aspectes socials del catàleg, com ara la participació dels usuaris mitjançant la inclusió de comentaris o l'etiquetatge dels documents i la creació de llistes personalitzades de continguts. | Objetivo: analizar los actuales catálogos centrados en el usuario y herramientas de descubrimiento implementados en las bibliotecas universitarias desde el punto de vista de la usabilidad a partir de una propuesta específica basada en heurísticas. -- Metodología: se han revisado los estudios de usuarios realizados en los últimos treinta años y las heurísticas empleadas hasta el momento en la bibliografía especializada para, tras la propuesta de un modelo específico de análisis de la usabilidad, analizar diferentes catálogos centrados en el usuario y herramientas de descubrimiento. -- Resultados: del estudio se desprende que los nuevos catálogos centrados en el usuario todavía se encuentran lejos de alcanzar la satisfacción de los usuarios, ya que presentan importantes deficiencias relacionadas con cuadros de búsqueda que no son únicos o no recuperan en todos los recursos de la biblioteca; dificultad para comprender y evaluar la ordenación de los resultados por relevancia; utilización de facetas que no son útiles para el usuario o en número tan alto que lo abruman, y la falta de desarrollo de los aspectos sociales del catálogo, como son la participación de los usuarios mediante la inclusión de comentarios o el etiquetado de los documentos y la creación de listas personalizadas de contenidos. | Objectives: To use heuristic evaluation to analyse the usability of user-centred catalogues and discovery tools currently implemented by university libraries. -- Methodology: The authors developed a specific heuristic model for analysing the usability of different user-centred library catalogues and discovery tools after reviewing the studies conducted in this field over the last thirty years. -- Results: The study showed that the user experience of the next-generation university library catalogues is still far from satisfactory, evidenced in a number of serious flaws: the use of search boxes that do not stand alone or cannot search catalogues site-wide; lack of clarity in criteria in relevance-ranked results; the inclusion, often in unnecessarily large numbers, of facets that are not useful to the user; and the dearth of socially rich features, such as opportunities for users to generate content in the form of ratings, comments, tags and lists
Preferències de l'alumnat quant a la modalitat de docència en estudis de biblioteconomia i documentació : el cas dels màsters al Canadà i als Estats Units
No full textObjectiu: examinar les preferències que té l'alumnat dels màsters de biblioteconomia i documentació en la modalitat de la docència (en línia, presencial o semipresencial) i analitzar com aquestes preferències difereixen segons diverses variables demogràfiques. Aquest estudi forma part d'un estudi binacional més extens centrat en les motivacions i les experiències que havien tingut diferents alumnes de màster de biblioteconomia i documentació en relació amb l'educació en línia durant l'últim tram dels seus estudis en institucions acreditades per l'American Library Association (ALA), associació professional encarregada de reconèixer i aprovar els estudis d'aquesta disciplina als Estats Units, Puerto Rico i el Canadà. -- Metodologia: enquesta en línia amb l'objectiu de recopilar informació d'estudiants que cursen estudis de màster de biblioteconomia i documentació en centres acreditats per l'ALA, distribuïda amb el suport de l'administració acadèmica i de les associacions d'estudiants dels programes de biblioteconomia i documentació, en la qual participen 1.038 alumnes, pertanyents a trenta-sis programes del Canadà i els EUA, dels quals se seleccionen els que han finalitzat almenys una assignatura en línia, que formen la mostra emprada per a l'estudi (n = 910). -- Resultats: hi ha cinc variables amb un valor estadístic significatiu (grup d'edat, situació laboral, tipus de població de residència, distància entre la residència i la universitat, i modalitat dels estudis) que determinen la preferència per un tipus d'impartició docent o una altra en les assignatures principals dels màsters de biblioteconomia i documentació. Així, els estudiants més joves, que tenen una feina a jornada parcial i que resideixen en zones urbanes situades més a prop de la universitat prefereixen una modalitat que requereixi un cert grau d'assistència a classe (presencial o semipresencial), a diferència dels estudiants més grans, amb feines a jornada completa, amb residència en zones rurals situades més lluny de la universitat. | Objetivo: examinar las preferencias que tiene el alumnado de los másters de biblioteconomía y documentación en la modalidad de la docencia (en línea, presencial o semipresencial) y analizar cómo estas preferencias difieren según diversas variables demográficas. Este estudio forma parte de un estudio binacional más extenso centrado en las motivaciones y las experiencias que habían tenido diferentes alumnos de máster de biblioteconomía y documentación en relación con la educación en línea durante el último tramo de sus estudios en instituciones acreditadas por la American Library Association (ALA), asociación profesional encargada de reconocer y aprobar los estudios de esta disciplina en Estados Unidos, Puerto Rico y Canadá. -- Metodología: encuesta en línea con el objetivo de recopilar información de estudiantes que cursan estudios de máster de biblioteconomía y documentación en centros acreditados por ALA, distribuida con el apoyo de la administración académica y de las asociaciones de estudiantes de los programas de biblioteconomía y documentación, en la que participan 1.038 alumnos, pertenecientes a treinta y seis programas de Canadá y EE.UU., de los cuales se seleccionan los que han finalizado al menos una asignatura en línea, que forman la muestra utilizada para el estudio (n = 910). -- Resultados: hay cinco variables con un valor estadístico significativo (grupo de edad, situación laboral, tipo de población de residencia, distancia entre la residencia y la universidad, y modalidad de los estudios) que determinan la preferencia por un tipo de impartición docente u otra en las asignaturas principales de los másters de biblioteconomía y documentación. Así, los estudiantes más jóvenes, que tienen un trabajo a jornada parcial y que residen en zonas urbanas situadas más cerca de la universidad prefieren una modalidad que requiera un cierto grado de asistencia a clase (presencial o semipresencial), a diferencia de los estudiantes mayores, con trabajos a jornada completa, con residencia en zonas rurales situadas más lejos de la universidad. | Objectives: This paper reports on Master of Library and Information Science (MLIS) students' preferences for course delivery (online, blended or face-to-face) and how their preferences differ based on demographic variables. This research is part of a bi-national study that investigated the motivations and experiences that MLIS students had with online education, while completing their graduate degree in an American Library Association (ALA)-accredited institution. -- Methodology: The study used an online survey to gather data from Master's degree students enrolled in LIS programs accredited by ALA, a professional association which accredits programs in the US, Puerto Rico, and Canada. The online questionnaire was administered with the assistance of the administration and their student associations of LIS programs. Thirty-six programs from Canada and the US were represented by the 1,038 students who responded to the online survey. Respondents who had taken and completed at least one online course constituted the sample (n=910) that was used for analysis and the reporting of the results. -- Results: The findings show that there were five statistically significant indicators associated with preferred instructional delivery for MLIS core courses: age (generational cohort), employment status, metro status, commute distance, and program modality. The results show that younger students who had part-time employment, resided in urban areas, and lived closer to the campus showed greater preference for a course delivery mode that required some form of in-person instruction (face-to-face or blended) than their older peers who had full-time employment, resided in rural areas, and lived farther from campus
Bibliotecaris i innovació docent : l'oportunitat dels plans tutorials i els treballs de fi de grau | Bibliotecarios e innovación docente : la oportunidad de los planes tutoriales y los trabajos de fin de grado | Librarians and teaching innovation : the opportunity provided by the Spanish tutorial system and end-of-degree assignments in bachelor's degrees
No full textEl paper del bibliotecari docent universitari no ha estat mai ben definit i l'èxit de la seva activitat es veu condicionat per la relació de col·laboració amb el professorat, el seu reconeixement i nivell d'implicació i la participació en la innovació docent. Els plans tutorials i els tallers per elaborar els treballs de fi de grau que estan posant en marxa les universitats poden representar una oportunitat per a l'aprenentatge de les competències de gestió de la informació dels alumnes universitaris i de consolidació i evidència del paper formador i de tutela dels bibliotecaris, aliats dels estudiants. En aquest article es presenten dos exemples de planificació i intervenció docent de bibliotecaris de la Universidad de Sevilla en els plans tutorials dels seus centres respectius, la Facultad de Económicas y Empresariales i la Facultad de Ciencias de la Educación. Els resultats obtinguts demostren que la integració de la formació en competències informacionals o digitals que imparteixen els bibliotecaris en aquests plans ofereix molts beneficis, no només per a l'aprenentatge de l'estudiant i l'excel·lència de les universitats, sinó també per refermar el paper del bibliotecari formador. | El papel del bibliotecario docente universitario nunca ha estado bien definido y el éxito de su actividad se ve condicionado por la relación de colaboración con el profesorado, su reconocimiento y nivel de implicación y participación en la innovación docente. Los planes tutoriales y los talleres para la elaboración de los trabajos de fin de grado que están poniendo en marcha las universidades pueden representar una oportunidad para el aprendizaje de las competencias de gestión de la información de los alumnos universitarios y de consolidación y evidencia del papel formador y de tutela de los bibliotecarios, aliados de los estudiantes. En este artículo se presentan dos ejemplos de planificación e intervención docente de bibliotecarios de la Universidad de Sevilla en los planes tutoriales de sus respectivos centros, la Facultad de Económicas y Empresariales y la Facultad de Ciencias de la Educación. Los resultados obtenidos demuestran que la integración de la formación en competencias informacionales o digitales que imparten los bibliotecarios en estos planes ofrece múltiples beneficios, no solo para el aprendizaje del alumno y la excelencia de las universidades, sino también para afianzar el papel del bibliotecario formador. | The status of academic teaching librarian never has been defined. The success of the academic librarian activity has been conditioned by the collaboration between academic teachers and librarians and by the implications of librarians in academic training innovation projects. Spanish universities are managing the Orientation and Tutorial Action Plan and workshops for training students in order to complete their Final degree projects. That situation represents one opportunity not only for the training of students digital competencies but also for the teaching academic librarian status. They are allied with students. In this article we describe two examples of training planification and intervention of academic librarians of Library of University of Seville, in two Orientation and Tutorial Action Plans, one of them of Facultad de Económicas y Empresariales and another of Facultad de Ciencias de la Educación. The result demonstrates that the integration of digital competencies that academic librarians train in the context of Tutorial Plan, offers many benefits not only for students learning and excellence of academic institution but also for consolidate the status of academic teaching librarian
Participar, en què? I per a qui?. Notes sobre participació i creació col·lectiva | Participar ¿en qué? Y ¿para quién?. Notas sobre participación y creación colectiva | Participating in what? And for whose benefit?. Notes on collective participation and creation
No full textFansubbing de l'espanyol al xinès : organització, rols i normes en l'escriptura col·laborativa | Fansubbing del español al chino : organización, roles y normas en la escritura colaborativa | Fansubbing from Spanish to Chinese : organization, roles and rules in collaborative writing
No full textObjectiu: documentar i analitzar la cooperació en línia d'una comunitat digital que subtitula sèries i pel·lícules hispanes al xinès; estudiar-ne els rols i les funcions, la cadena de treball, els espais virtuals, les estratègies d'autoregulació i les qüestions ètiques, i conèixer com s'organitzen a la xarxa per complir satisfactòriament una tasca multimodal i plurilingüe tan complexa. -- Metodologia: anàlisi qualitativa de contingut i anàlisi del discurs sobre un corpus extret mitjançant tècniques de la netnografia, que inclou entrevistes semiestructurades, observació participant i notes de camp. -- Resultats: la comunitat té una estructura jeràrquica. Una direcció reduïda coordina els altres membres, que exerceixen diferents funcions (transcripció, sincronització, traducció) en el treball col·laboratiu sobre el producte subtitulat; aprofita diferents espais virtuals (el fòrum oficial, les xarxes socials, els xats) per organitzar-se i promocionar-se, i desenvolupa un sistema complet d'autoregulació, des del reclutament fins a la formació i l’avaluació del rendiment de cada membre. Considerem que els fansubbers són voluntaris prudents (elaboren la seva pròpia normativa per tal de legitimar-se), traductors i tècnics aficionats però autònoms i seriosos (cooperen de manera eficient a la xarxa i exerceixen un control de qualitat estricte sobre els subtítols), que s'adrecen a audiències actives i apoderades en l'era digital. Aquesta pràctica revoluciona les modalitats tradicionals de lectura i escriptura, i recrea de manera original els productes mediàtics per satisfer les necessitats emergents dels espectadors. | Objetivo: documentar y analizar la cooperación en línea de una comunidad digital que subtitula series y películas hispanas al chino, estudiando los roles y las funciones, la cadena de trabajo, los espacios virtuales, las estrategias de autorregulación y las cuestiones éticas, para conocer cómo se organizan en la red para cumplir satisfactoriamente una tarea multimodal y plurilingüe tan compleja. -- Metodología: análisis cualitativo de contenido y análisis del discurso sobre un corpus compuesto mediante técnicas de la netnografía, que incluyen entrevistas semiestructuradas, observación participante y notas de campo. -- Resultados: la comunidad tiene una estructura jerárquica. Una dirección reducida coordina a los demás miembros, que desempeñan distintas funciones (transcripción, sincronización, traducción) en el trabajo colaborativo sobre el producto subtitulado; aprovecha diferentes espacios virtuales (foro oficial, redes sociales, chats) para organizarse y promocionarse, y desarrolla un sistema completo de autorregulación, desde el reclutamiento hasta la formación y evaluación del rendimiento de cada miembro. Consideramos que los fansubbers son voluntarios cautos (elaboran su propia normativa para legitimarse), traductores y técnicos aficionados pero autónomos y serios (cooperan de manera eficiente en la red y ejercen un estricto control de calidad sobre los subtítulos), que se dirigen a audiencias activas y empoderadas en la era digital. Esa práctica revoluciona las modalidades tradicionales de lectura y escritura, recreando de manera original los productos mediáticos para satisfacer las necesidades emergentes de los espectadores. | Objective. This paper documents and analyzes how the members of an online community of fansubbers collaborate to subtitle Hispanic series and films in Chinese. In order to understand how this community organizes itself on the Internet to satisfactorily complete such a complex multimodal and multilingual process, the paper focuses on the community members’ roles and chain of production, the virtual spaces in which they work, their self-regulation strategies and the ethical issues they face. -- Methodology. The authors used qualitative content analysis and discourse analysis of a corpus composed with the help of netnographic techniques, including semi-structured interviews, participant observation and field notes. -- Results. The community was found to have a hierarchical structure, where a small group of managing members coordinated the others, who completed different tasks (e.g., transcription, synchronization, translation) in the overall collaborative project. The community took advantage of existing virtual spaces (e.g., official forums, social networks, online chats) to organize and promote its work and to develop a complete system of self-regulation, from recruitment to further training and evaluation with performance management. The authors conclude that fansubbers are cautious volunteers who make their own rules to protect and legitimize their community, which consists of freelance translators and technicians who are amateurs but who take their work seriously. These volunteers collaborate efficiently on the Internet, maintaining strict quality standards in their subtitling, and are supported by active audiences. Empowered in the digital age, this community is revolutionizing traditional modalities of reading and writing, recreating media products in an original way to meet the emerging needs of viewers
La formació jurídica i deontològica en el currículum del curador de continguts (content curator) | La formación jurídica y deontològica en el currículo del responsable de contenidos (content curator) | Training in law and duty-based ethics in curricula for content curators
No full textObjectiu: examinar els continguts jurídics i deontològics en l'itinerari formatiu del curador de continguts (content curator), un dels perfils professionals amb més projecció de demanda en la indústria de continguts digitals a Espanya. -- Metodologia: anàlisi de contingut dels plans d'estudis del grau d'Informació i Documentació i del grau de Periodisme (la formació relacionada amb aquesta professió). Actualment, el grau d'Informació i Documentació s'imparteix en dotze universitats espanyoles, onze de públiques i una de privada. El grau de Periodisme és present a trenta-sis universitats espanyoles, divuit de públiques i divuit de privades. Durant els mesos de setembre i octubre de 2015 s'analitzen els plans d'estudis publicats a les pàgines web de les universitats objecte d'anàlisi. S'observa, tant en Informació i Documentació com en Periodisme, la denominació i el caràcter de l'assignatura (bàsica, obligatòria o optativa), la càrrega lectiva i el lloc en el curs (període acadèmic). Per descriure el contingut de les matèries s'han consultat les guies docents o les fitxes de les assignatures en els casos en què aquesta informació es trobava públicament accessible. -- Resultats: tot i la importància indefugible de la formació ètica per a l'excel·lència professional, la seva presència és minsa en Informació i Documentació. L'absència de matèries d'ètica i deontologia professional no implica que l'estudi no es dugui a terme de manera transversal en altres disciplines. No obstant això, els continguts jurídics centrats en la propietat intel·lectual adquireixen més rellevància. En Periodisme, la presència del dret i la deontologia professional és més notòria. | Objetivo: examinar los contenidos jurídicos y deontológicos en el itinerario formativo del responsable de contenidos (content curator), uno de los perfiles profesionales con más proyección de demanda en la industria de contenidos digitales en España. -- Metodología: análisis de contenido de los planes de estudio del grado de Información y Documentación y del grado de Periodismo (la formación relacionada con esta profesión). Actualmente, el grado de Información y Documentación se imparte en doce universidades españolas, once públicas y una privada. El grado de Periodismo está presente en treinta y seis universidades españolas, dieciocho públicas y dieciocho privadas. Durante los meses de septiembre y octubre de 2015 se analizan los planes de estudio publicados en las páginas web de las universidades objeto de estudio. Se observa, tanto en Información y Documentación como en Periodismo, la denominación y el carácter de la asignatura (básica, obligatoria u optativa), su carga lectiva y su lugar en el curso (período académico). Para la descripción del contenido de las materias se han consultado las guías docentes o fichas de las asignaturas en los casos en que esta información se encontraba públicamente accesible. -- Resultados: pese a la importancia insoslayable de la formación ética para la excelencia profesional, su presencia es exigua en Información y Documentación. La ausencia de materias de ética y deontología profesional no implica que su estudio no se lleve a cabo de manera transversal en otras disciplinas. Sin embargo, los contenidos jurídicos centrados en la propiedad intelectual adquieren más relevancia. En Periodismo, la presencia del derecho y la deontología profesional es más notoria. | Objective: To examine the training offered in law and duty-based ethics in higher education curricula for the content curator, currently one of the most sought after professionals in the Spanish digital content industry. -- Methodology: The article analyses the curricula of the Bachelor's Degree in Information and Documentation and the Bachelor's Degree in Journalism, the two degrees which provide the most relevant training for students wishing to pursue a career in content curation. In Spain, Information and Documentation is currently taught in eleven public universities and one private institution, while Journalism is taught in eighteen public universities and eighteen private centers. During September and October of 2015, the writer analyzed the curricula for these two degrees as they appeared in the web pages of all of the universities concerned. For both degrees, the analysis considered the name of the subjects dedicated to content curation and their status as basic, compulsory or optional subjects. It also considered the overall programming of these subjects in the academic year and their study load. The description of the subject content was obtained from the official course guides, prospectuses or subject profiles when and where these had been made accessible to the public. -- Results: Although duty-based ethics are understood to be essential for professional excellence, the curriculum of the Bachelor's Degree in Information and Documentation provides little specific training in this subject and the students' contact with it is transversal, through other subjects. On the other hand, this degree does offer specific training on the subject of intellectual property. In the case of the Bachelor's Degree in Journalism, there is a greater presence of subjects offering training in law and duty-based ethics