Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
Els conflictes d'autoria en les revistes del Journal Citation Reports (JCR). Criteris ètics en les revistes d'educació | Los conflictos de autoría en las revistas del Journal Citation Reports (JCR). Criterios éticos en las revistas de educación | Authorship disputes in the journals listed in Journal Citation Reports: Ethical guidelines in education journals
No full textObjectiu: analitzar i caracteritzar els principis ètics relatius als conflictes d'autoria que recullen en les seves normes les revistes d'educació incloses en el Journal Citation Reports (JCR). -- Metodologia: anàlisi de contingut de les indicacions ètiques, les normes d'enviament, les guies per a autors i les normes per a revisors de les revistes que formen part de la categoria d'educació i recerca en l'educació del JCR. Es va analitzar la presència de les categories següents: criteris d'inclusió i exclusió, ordre i nombre màxim d'autors, paper de l'autor de correspondència, canvis en l'autoria i conflictes entre estudiants i supervisors. Es van categoritzar els resultats segons l'editorial, l'àrea geogràfica de publicació i el quartil del JCR. -- Resultats: una mica més de la meitat de les revistes analitzades inclouen principis ètics relacionats amb l'autoria en les seves normes. Els més presents són els que fan referència als criteris d'inclusió, seguits dels referents a l'ordre dels autors i el paper de l'autor de correspondència. L'àrea geogràfica de publicació constitueix un factor determinant a l'hora de prestar més o menys atenció a aquestes qüestions, al contrari del que passa amb el factor d'impacte, que no genera diferències significatives. | Objetivo: analizar y caracterizar los principios éticos relativos a los conflictos de autoría que recogen en sus normas las revistas de educación incluidas en el Journal Citation Reports (JCR). -- Metodología: análisis de contenido de las indicaciones éticas, normas de envío, guías para autores y normas para revisores de las revistas que forman parte de la categoría de educación e investigación en la educación del JCR. Se analizó la presencia de las siguientes categorías: criterios de inclusión y exclusión, orden y número máximo de autores, rol del autor de correspondencia, cambios en la autoría y conflictos entre estudiantes y supervisores. Se categorizaron los resultados según la editorial y el área geográfica de publicación y el cuartil del JCR. -- Resultados: algo más de la mitad de las revistas analizadas incluyen principios éticos relacionados con la autoría en sus normas. Los más presentes son los relativos a los criterios de inclusión, seguidos del orden de los autores y el rol del autor de correspondencia. El área geográfica de publicación constituye un factor determinante a la hora de prestar más o menos atención a estas cuestiones, al contrario de lo que ocurre con el factor de impacto, que no genera diferencias significativas. | Objective: The article analyses and characterizes the ethical principles that underpin publication rules about authorship disputes in the education journals listed in Journal Citation Reports (JCR). -- Methodology: The article analyses the content of the ethical principles, submission conditions and author and reviewer guidelines required by the journals listed in the JCR subject category “Education and Educational Research”. It analyses the presence of the following categories: inclusion and exclusion criteria, author order and maximum number of authors, corresponding author’s role, changes to authorship and conflicts of interest between students and their supervisors or mentors. The results are classified according to publisher, geographical region and JCR quartile. --
Results: A little over half of the journals analysed include authorship-related ethical principles in their publication rules. Most commonly, these principles relate to inclusion criteria, followed by author order and corresponding author’s role. Geographical region plays a decisive role in determining how far these principles are applied, while impact factor does not
La llibertat intel·lectual com a dret humà : la funció de les biblioteques en una societat democràtica | La libertad intelectual como derecho humano : la función de las bibliotecas en una sociedad democrática | Intellectual Freedom as a Human Right : The Library’s Role in a Democratic Society
No full textObjectiu: les organitzacions internacionals han demanat a les biblioteques que evitin la censura i que donin accés a opinions diverses. Les biblioteques públiques es poden definir, en part, perquè ofereixen serveis il·limitats als usuaris, independentment de la nacionalitat, de l’estatus social o de les creences que tinguin. -- Metodologia: aquest article revisa els documents que descriuen la funció que tenen les biblioteques a l’hora d’oferir i protegir la llibertat intel·lectual. S’analitzaran els casos d’organitzacions concretes, pràctiques educatives, declaracions ètiques i algunes polítiques dels Estats Units. -- Resultats: en qualsevol tipus de biblioteca (biblioteques universitàries, escolars, públiques i especials) els bibliotecaris han de crear i mantenir dues polítiques importants per protegir-se de la censura: una política de creació de fons i una de reconsideració. | Objetivo: las organizaciones internacionales han pedido a las bibliotecas que eviten la censura y que den acceso a opiniones diversas. Las bibliotecas públicas se pueden definir, en parte, porque ofrecen servicios ilimitados a los usuarios, independientemente de la nacionalidad, del estatus social o de las creencias que tengan. -- Metodología: este artículo revisa los documentos que describen la función que tienen las bibliotecas a la hora de ofrecer y proteger la libertad intelectual. Se analizarán los casos de organizaciones concretas, prácticas educativas, declaraciones éticas y algunas políticas de Estados Unidos. -- Resultados: en cualquier tipo de biblioteca (bibliotecas universitarias, escolares, públicas y especiales) los bibliotecarios deben crear y mantener dos políticas importantes para protegerse de la censura: una política de creación de fondo y una de reconsideración. | Objective: Libraries have been called on by international organizations to avoid censorship and to provide access to diverse points of view. Public libraries are partially defined by their unrestricted services to patrons regardless of a person's nationality, social status, or beliefs. -- Methodology: This article will review the documents that describe the role libraries have in providing and protecting intellectual freedom. Specific organizations, educational practices, ethical statements, and polices in the United States will be reviewed. -- Results: Librarians in all library types (academic, school, public, and special libraries) need to create and maintain two important policies for their libraries in order to protect against censorship. These policies are a collection development policy and a request for reconsideration policy
Preservació digital distribuïda : lliçons d'experiències internacionals | Preservación digital distribuida : lecciones de experiencias internacionales | Distributed digital preservation : Lessons to be learnt from international projects
No full textObjectius: l'objectiu d'aquest estudi és oferir una panoràmica general dels sistemes d'organització de les xarxes de preservació digital distribuïda. -- Metodologia: específicament, l'article s'inicia abordant de manera exploratòria els models de referència teòrica i tècnica de xarxes d'arxius digitals amb fins de preservació digital distribuïda a llarg termini. A continuació, s'analitzen tres casos internacionals en què se n'explora l'organització interna dels membres i com això repercuteix en el servei ofert. S'acaba amb un estudi comparatiu (FODA) dels tres sistemes. --
Resultats: els sistemes de preservació digital distribuïda, més enllà dels components tècnics, són organitzacions basades en la cooperació, els membres de les quals han de complir una sèrie de requisits previs. | Objetivos: el objetivo de este estudio es ofrecer una panorámica general de los sistemas de organización de las redes de preservación digital distribuida. -- Metodología: específicamente, el artículo se inicia abordando de manera exploratoria los modelos de referencia teórica y técnica de redes de archivos digitales con fines de preservación digital distribuida a largo plazo. A continuación, se analizan tres casos internacionales en los que se explora la organización interna de sus miembros y cómo ello repercute en el servicio ofrecido. Se termina con un estudio comparativo (FODA) de los tres sistemas. -- Resultados: los sistemas de preservación digital distribuida, más allá de sus componentes técnicos, son organizaciones basadas en la cooperación en las que sus miembros han de cumplir una serie de requisitos previos. | Objectives: This study offers an overview of the systems used to organize distributed digital preservation networks. -- Methodology: The article starts by examining the theoretical and technical reference models offered by digital archive networks dedicated to long-term distributed digital preservation. It then analyzes the internal organization of the member institutions of three international networks and considers how their system of organization affects the service offered. It concludes with a feature-oriented domain analysis of the three systems. -- Results: While the technology they use may vary, the distributed digital preservation networks studied share a common commitment to collaborative practices and their member institutions need to meet certain prior requirements
Una cuina a la biblioteca : l'Espai Cuines del Món de la Biblioteca del Fondo (Santa Coloma de Gramenet) | Una cocina en la biblioteca : el Espai Cuines del Món de la Biblioteca del Fondo (Santa Coloma de Gramenet)
No full textL'Espai Cuines del Món de la Biblioteca del Fondo, de Santa Coloma de Gramenet, és un espai físic i un projecte cultural que va néixer plenament orientat cap a la cohesió social. Integra, d'una balnda, la riquesa gastronòmica d'un barri altament multicultural amb l'objectiu d'apoderar les diverses comunitats que hi són presents i potenciar el barri, i, de l'altra, les dinàmiques que existeixen a la ciutat de Santa Coloma a l'entorn de la cuina i dels aliments. Les dues línies conflueixen en un espai físic al centre de la Biblioteca, amb una cuina totalment equipada i preparada tant per a presentacions per a un públic nombrós com per a petits tallers que generin intercanvi entre els comensals. Forma part del projecte municipal | El Espai Cuines del Món de la Biblioteca del Fondo, de Santa Coloma de Gramenet, es un espacio físico y un proyecto cultural que nació plenamente orientado hacia la cohesión social. Integra, por un lado, la riqueza gastronómica de un barrio altamente multicultural con el objetivo de empoderar a las diversas comunidades que están presentes y potenciar el barrio, y, por otro, las dinámicas que existen en la ciudad de Santa Coloma en el entorno de la cocina y de los alimentos. Ambas líneas confluyen en un espacio físico en el centro de la Biblioteca, con una cocina totalmente equipada y preparada tanto para presentaciones para un público numeroso como para pequeños talleres que generen intercambio entre los comensales. Forma parte del proyecto municipal | Dedicated to world cuisine, the Espai Cuines del Món of the library the Biblioteca del Fondo in Santa Coloma de Gramenet is at once a physical space and an ongoing cultural project. Its basic design is fully oriented towards social cohesion, integrating on the one hand the rich cuisine of a highly multicultural neighbourhood with the aim of empowering its communities and promoting the district, and, on the other, reinforcing the interest that exists in Santa Coloma in cooking, food and nutrition. These two objectives come together in a physical space at the centre of the library where a fully-equipped kitchen serves for both presentations for large audiences and small workshops in which people interact. Because it approaches food and nutrition from a cultural perspective, the Espai is also part of the municipal projec
Tercer sector, ètica i compromís social | Tercer sector, ética y compromiso social | The third sector, ethics and social commitment
No full textAnàlisi no tan breu de l'estat actual de l'ètica de la informació : ètica de la ignorància, informació incompleta, falsa i falsejada i altres formes d'engany i incompetència | Análisis no tan breve del estado actual de la ética de la información : ética de la ignorancia, información incompleta, falsa y falseada y otras formas de engaño e incompetencia | A Not-So-Brief Account of Current Information Ethics : The Ethics of Ignorance, Missing Information, Misinformation, Disinformation and Other Forms of Deception or Incompetence
No full textObjectiu: amb l'arribada de les noves tecnologies no només s'ha ampliat enormement l'accés a la informació i el coneixement, també les informacions falses i l'engany han augmentat exponencialment. L'ètica de la informació es veu perillosament així amenaçada per la mentida amb la potència multiplicadora d'Internet. -- Metodologia: l'article descriu taxonòmicament les formes més habituals de la mentida informativa (la informació falsa, falsejada o incompleta i l'autoengany) i la difamació, tot il·lustrant-los amb exemples actuals de la política i els mitjans d'informació dels Estats Units i en especial del seu president, Donald Trump, i la candidata Hillary Clinton. S'analitza el paper de les institucions públiques i dels professionals de la informació davant d'aquesta realitat. --
Resultats: per tal de lluitar contra els perills de la mentida i la ignorància, els professionals de la informació no posseeixen la veritat però han d'estar alerta i vigilants, mantenir-se actualitzats, competents i informats, i han de promoure l'alfabetització informacional, individual i col·lectiva. | Objetivo: con la llegada de las nuevas tecnologías no sólo se ha ampliado enormemente el acceso a la información y el conocimiento, también las informaciones falsas y el engaño han aumentado exponencialmente. La ética de la información se ve así peligrosamente amenazada por la mentira a través de la potencia multiplicadora de Internet. -- Metodología: el artículo describe taxonómicamente las formas más habituales de la mentira informativa (la información falsa, falseada o incompleta y el autoengaño) y la difamación, mediante ejemplos actuales de la política y los medios de información los Estados Unidos y en especial de su presidente, Donald Trump, y la candidata Hillary Clinton. Se analiza el papel de las instituciones públicas y de los profesionales de la información frente a esta realidad. --
Resultados: con el fin de luchar contra los peligros de la mentira y la ignorancia, los profesionales de la información no poseen la verdad pero deben permanecer en estado de alerta y vigilantes, mantenerse actualizados, competentes e informados, y deben de promover la alfabetización informacional, individual y colectiva. | Objectives: The article examines how the new technologies and the internet have given society greater access to information and knowledge but have also led to a major increase in false information and lies, which constitute a serious threat to information ethics. --
Methodology: The author offers a taxonomy to describe the most common types of false information (misinformation, disinformation, missing information and self-deception) and information calumny, using examples in contemporary North American politics and information media and focusing on the figures of Donald Trump and Hillary Clinton. The article analyses the role public institutions and information professionals should adopt to face the situation. -- Results: While they cannot themselves possess the truth, in order to combat false information and ignorance information professionals must remain alert to the dangers present, keep abreast of the demands of their profession, be competent and informed and promote society’s information literacy at individual and collective levels
Els conflictes d'autoria en les revistes del Journal Citation Reports (JCR). Criteris ètics en les revistes d'educació | Los conflictos de autoría en las revistas del Journal Citation Reports (JCR). Criterios éticos en las revistas de educación | Authorship disputes in the journals listed in Journal Citation Reports: Ethical guidelines in education journals
No full textObjectiu: analitzar i caracteritzar els principis ètics relatius als conflictes d'autoria que recullen en les seves normes les revistes d'educació incloses en el Journal Citation Reports (JCR). -- Metodologia: anàlisi de contingut de les indicacions ètiques, les normes d'enviament, les guies per a autors i les normes per a revisors de les revistes que formen part de la categoria d'educació i recerca en l'educació del JCR. Es va analitzar la presència de les categories següents: criteris d'inclusió i exclusió, ordre i nombre màxim d'autors, paper de l'autor de correspondència, canvis en l'autoria i conflictes entre estudiants i supervisors. Es van categoritzar els resultats segons l'editorial, l'àrea geogràfica de publicació i el quartil del JCR. -- Resultats: una mica més de la meitat de les revistes analitzades inclouen principis ètics relacionats amb l'autoria en les seves normes. Els més presents són els que fan referència als criteris d'inclusió, seguits dels referents a l'ordre dels autors i el paper de l'autor de correspondència. L'àrea geogràfica de publicació constitueix un factor determinant a l'hora de prestar més o menys atenció a aquestes qüestions, al contrari del que passa amb el factor d'impacte, que no genera diferències significatives. | Objetivo: analizar y caracterizar los principios éticos relativos a los conflictos de autoría que recogen en sus normas las revistas de educación incluidas en el Journal Citation Reports (JCR). -- Metodología: análisis de contenido de las indicaciones éticas, normas de envío, guías para autores y normas para revisores de las revistas que forman parte de la categoría de educación e investigación en la educación del JCR. Se analizó la presencia de las siguientes categorías: criterios de inclusión y exclusión, orden y número máximo de autores, rol del autor de correspondencia, cambios en la autoría y conflictos entre estudiantes y supervisores. Se categorizaron los resultados según la editorial y el área geográfica de publicación y el cuartil del JCR. -- Resultados: algo más de la mitad de las revistas analizadas incluyen principios éticos relacionados con la autoría en sus normas. Los más presentes son los relativos a los criterios de inclusión, seguidos del orden de los autores y el rol del autor de correspondencia. El área geográfica de publicación constituye un factor determinante a la hora de prestar más o menos atención a estas cuestiones, al contrario de lo que ocurre con el factor de impacto, que no genera diferencias significativas. | Objective: The article analyses and characterizes the ethical principles that underpin publication rules about authorship disputes in the education journals listed in Journal Citation Reports (JCR). -- Methodology: The article analyses the content of the ethical principles, submission conditions and author and reviewer guidelines required by the journals listed in the JCR subject category “Education and Educational Research”. It analyses the presence of the following categories: inclusion and exclusion criteria, author order and maximum number of authors, corresponding author’s role, changes to authorship and conflicts of interest between students and their supervisors or mentors. The results are classified according to publisher, geographical region and JCR quartile. --
Results: A little over half of the journals analysed include authorship-related ethical principles in their publication rules. Most commonly, these principles relate to inclusion criteria, followed by author order and corresponding author’s role. Geographical region plays a decisive role in determining how far these principles are applied, while impact factor does not
Percepcions del professorat amb relació al plagi dels estudiants universitaris : revisió de la bibliografia | Percepciones del profesorado respecto al plagio de los estudiantes universitarios : revisión de la bibliografía | Professors' perceptions of university students' plagiarism : A literature review
No full textObjectius. Aquest article té com a objectiu identificar i avaluar de manera crítica la recerca feta fins ara sobre les diferents percepcions que té el professorat respecte al plagi comès per l’alumnat universitari. Un coneixement profund d’aquests punts de vista ha de servir per ampliar la bibliografia sobre el tema i obrir nous camins que permetin continuar fent recerca i dissenyant polítiques. --
Metodologia. S’han analitzat les diverses opinions que té el professorat sobre el plagi dels estudiants universitaris per mitjà d’una revisió bibliogràfica integral. S’ha investigat la bibliografia publicada entre el 2000 i el 2016 fent servir una sèrie de combinacions de paraules clau relacionades amb les percepcions del plagi que tenen els professors. S’han aplicat criteris d’inclusió i d’exclusió per triar resums i, si eren pertinents, articles sencers. A fi de garantir el rigor de l’estudi també s’ha utilitzat un marc analític sistemàtic. -- Resultats. Els vint-i-dos articles seleccionats demostren que el professorat entén de moltes maneres el plagi comès pels alumnes. Els resultats d’aquest estudi indiquen que, a banda d’investigar sobre les diferents idees que els professors tenen del plagi com a concepte, també cal estudiar fins a quin punt consideren que els casos de plagi són importants, freqüents i greus. Així mateix, es fa èmfasi en el profund lligam que pot haver-hi entre les percepcions i els motius que els professors atribueixen al plagi comès per l’alumnat, d’una banda, i les mesures que acaben aplicant per afrontar aquest problema, de l’altra. Finalment, s’exposen problemes addicionals que resulten de la incoherència de les diverses respostes que es donen per abordar el plagi en tots els nivells acadèmics. | Objetivos. Este artículo tiene como objetivo identificar y evaluar de manera crítica la investigación realizada hasta el momento sobre las diferentes percepciones que tiene el profesorado respecto al plagio cometido por el alumnado universitario. Un conocimiento profundo de estos puntos de vista debe servir para ampliar la bibliografía sobre el tema y abrir nuevos caminos que permitan continuar haciendo investigación y diseñando políticas. -- Metodología. Se han analizado las diversas opiniones que tiene el profesorado sobre el plagio de los estudiantes universitarios por medio de una revisión bibliográfica integral. Se ha investigado la bibliografía publicada entre el 2000 y el 2016 usando una serie de combinaciones de palabras clave relacionadas con las percepciones del plagio que tienen los profesores. Se han aplicado criterios de inclusión y de exclusión para elegir resúmenes y, si eran pertinentes, artículos enteros. Con objeto de garantizar el rigor del estudio también se ha utilizado un marco analítico sistemático. -- Resultados. Los veintidós artículos seleccionados demuestran que el profesorado entiende de muchas maneras el plagio cometido por los alumnos. Los resultados de este estudio indican que, además de investigar sobre las diferentes ideas que los profesores tienen del plagio como concepto, también hay que estudiar hasta qué punto consideran que los casos de plagio son importantes, frecuentes y graves. Así mismo, se hace énfasis en el profundo vínculo que puede haber entre las percepciones y los motivos que los profesores atribuyen al plagio cometido por el alumnado, por un lado, y las medidas que acaban aplicando para afrontar este problema, de la otra. Finalmente, se exponen problemas adicionales que resultan de la incoherencia de las diversas respuestas que se dan para abordar el plagio en todos los niveles académicos. | Objectives: This paper aims to identify and critically evaluate the extant knowledge about professors’ perceptions of university students’ plagiarism. A clearer comprehension of these perceptions will allow us to forward the literature on this topic by pointing avenues for further research and policy. -- Methodology: We explored professors' perception of student plagiarism through an integrative literature review. To undertake this review, we searched the literature from 2000 to 2016 using a range of keyword combinations related to professors’ perception of plagiarism. Inclusion and exclusion criteria were implemented to choose abstracts and then full papers. In order to ensure the rigor of the review, we also employed a systematic analytical framework. --
Results: The twenty-two studies identified revealed greatly contrasting and uneven perceptions about students' plagiarism among professors. Our findings indicate that it is necessary to focus not only on professors’ perceptions of what plagiarism is as a concept, but also to map to what extent this is an important, prevalent and severe issue for them. In the same vein, we highlight that such perceptions and the causes professors attribute to the reasons why students plagiarise may have a strong relationship with the actions they ultimate undertake to deal with this issue. Finally, we reflect on the additional problems caused by inconsistent implementation of responses to plagiarism at all academic levels
Sense notícies de corrupció : la informació periodística sobre corrupció en els webs municipals | Sin noticias de corrupción : la información periodística sobre corrupción en las webs municipales | No news on corruption : Journalistic information about corruption in municipal government websites
No full textObjectiu: el text investiga la informació publicada en els webs municipals en relació amb els casos propis de corrupció. L'objectiu consisteix a valorar com es fa la cobertura periodística amb mitjans propis, i validar la funció de font sanejada i documental dels ajuntaments. -- Metodologia: el treball és resultat de l'agregat de dos projectes nacionals de recerca. S'han analitzat els 8.122 municipis espanyols en diverses ocasions entre 2011 i 2017. Les dades provisionals i en constant actualització es publiquen en un mapa interactiu al web. Després de la publicació quantitativa d'un repertori de 52 indicadors de transparència, hem seleccionat 7 casos per avaluar-ne de forma qualitativa la secció de notícies quant al canvi en l'alcaldia per motius delictius. -- Resultats: no hi ha un criteri professional ni projecte periodístic en la redacció de les notícies que es difonen als webs dels ajuntaments. Dos dels casos no hi tenen cap notícia relacionada | Objetivo: el texto investiga la información publicada en las webs municipales en relación con los casos propios de corrupción. El objetivo consiste en valorar cómo se realiza la cobertura periodística con medios propios, y validar la función de fuente saneada y documental de los ayuntamientos. -- Metodología: el texto investiga la información publicada en las webs municipales en relación con los casos propios de corrupción. El objetivo consiste en valorar cómo se realiza la cobertura periodística con medios propios, y validar la función de fuente saneada y documental de los ayuntamientos. -- Resultados: no existe un criterio profesional ni proyecto periodístico en la redacción de las noticias que se difunden en las webs de los ayuntamientos. Dos de los casos no tienen ninguna noticia relacionada | Objective: This article examines the information published by municipal government websites on the subject of government corruption. Its objectives are to evaluate how cases of government corruption are reported by media which are themselves government-run and to test and validate the role played by city councils as providers of reliable documentary sources. -- Methodology: The study is the result of the combined findings of two national research projects which have analyzed the city council websites of Spain’s 8,122 municipalities on several occasions between 2011 and 2017. The provisional data, which are constantly updated, are interactively mapped online. Following the publication of a repertory of 52 indicators to measure transparency, we qualitatively evaluated the information in the news sections of seven city council websites where these websites reported on changes in council personnel prompted by cases of corruption. -- Results: News reporting by city council websites lacks professional criteria and an overall journalistic mission. Two of the seven sites do not consider that reporting on cases of government corruption falls within their remit. Other sites publish isolated facts on such cases without indicating their sources or providing supporting detail. None of the sites offer the non-governing political parties an opportunity to voice their opinion. There is no evidence of journalistic technique informing the different stages of report writing and no acknowledgement of the importance of basic documentary sources. The study confirms our hypothesis that municipal journalism lacks professional criteria and that its dissemination of news content is undermined by political interference