14605 research outputs found
Sort by
Búsqueda de nuevos fármacos contra la enfermedad de Huntington activos en dianas distintas a HTT
No full textLa enfermedad de Huntington es una enfermedad neurodegenerativa grave, para la cual no existe cura. Es una enfermedad genética que tiene su origen en el gen de la huntingtina. Este trabajo tiene como finalidad encontrar moléculas que puedan ser utilizadas para el tratamiento de la enfermedad. En concreto, se busca moléculas que sirvan como inhibidores en proteínas relacionadas con la enfermedad de Huntington distintos a la Huntingtina. Para ello se buscaron una serie de proteínas que tengan estudios que demuestren la relación con la enfermedad, creándose bases de datos a partir de inhibidores descritos para estas proteínas. Las proteínas elegidas fueron PDE10A y MAOA. Posteriormente, se realiza un cribado virtual, para comprobar si se unen eficientemente a las proteínas diana. Por último se analizaron las propiedades farmacocinéticas y la toxicidad de las moléculas seleccionadas, con el fin de cribar aquellas que puedan ser utilizadas como fármaco. Gracias al trabajo realizado se han conseguido un total de 18 candidatos con mejores propiedades que los inhibidores conocidos para su estudio como fármaco para la enfermedad de Huntington.Huntington's disease is a serious neurodegenerative disease, for which there is no cure. It is a genetic disease that has its origin in the huntingtin gene. This work aims to find molecules that can be used to treat the disease. Specifically, we are looking for molecules that serve as inhibitors of proteins related to Huntington's disease other than Huntingtin. To do this, a series of proteins that have studies that demonstrate the relationship with the disease were searched, creating databases from the inhibitors described for these proteins. The chosen proteins were PDE10A and MAOA. Subsequently, a Cribado virtual is carried out, to check if they bind efficiently to the target proteins. Finally, the pharmacokinetic properties and toxicity of the selected molecules were analyzed in order to screen those that can be used as a drug. Thanks to the work carried out, a total of 18 candidates with better properties than known inhibitors have been obtained for their study as a drug for Huntinton's disease.La malaltia de Huntington és una malaltia neurodegenerativa greu, per a la qual no existeix cura. És una malaltia genètica que té el seu origen en el gen de la huntingtina. Aquest treball té com a finalitat trobar molècules que puguin ser utilitzades per al tractament de la malaltia. En concret, es busca molècules que serveixin com a inhibidors en proteïnes relacionades amb la malaltia de Huntington diferents de la huntingtina. Per a això es van buscar una sèrie de proteïnes que tinguin estudis que demostrin la relació amb la malaltia, creant-se bases de dades a partir d'inhibidors descrits per aquestes proteïnes. Les proteïnes escollides van ser PDE10A i MAOA. Posteriorment, es realitza un cribratge virtual, per comprovar si s'uneixen eficientment a les proteïnes diana. Finalment es van analitzar les propietats farmacocinètiques i la toxicitat de les molècules seleccionades, per tal de garbellar aquelles que puguin ser utilitzades com a fàrmac. Gràcies a la feina feta s'han aconseguit un total de 18 candidats amb millors propietats que els inhibidors coneguts per al seu estudi com a fàrmac per a la malaltia de Huntington
Extracción y estudio comparativo de la terminología relativa a las estaciones de trabajo de audio digitales Ableton, Cubase, Logic y Pro Tools
No full textLa música ha experimentado una evolución muy notable desde finales del siglo pasado hasta ahora, cambiando de forma drástica la forma de grabar, reproducir y almacenar audio. Con esta mejora, han proliferado las llamadas estaciones de trabajo de audio digital, EAD por sus siglas en español o DAW (Digital Audio Workstation) en inglés. Estas estaciones permiten a los usuarios grabar, editar, mezclar y reproducir audio, entre otras muchas funciones. En el mercado actual hay una gran variedad de DAW disponibles para los usuarios, aunque presentan un gran inconveniente: no todos ellos disponen de una traducción al español. Además, es posible que las empresas que incluyen una traducción para su software no traduzcan todo lo que tiene que ver con el mismo, como documentación, páginas web o complementos. Aunque no se puede saber con certeza cuál es el motivo por el que no se traduce un DAW o el contenido que le rodea, sí que se puede realizar un análisis de la cantidad de información que se puede encontrar traducida al español.
En esta investigación se pretende dar respuesta a esta cuestión, por lo que se partirá de cuatro estaciones: Ableton, Cubase, Logic y Pro Tools. Se analizarán sus manuales de usuario en inglés de Estados Unidos y en español de España, se creará un corpus paralelo de cada programa y se extraerán los términos más frecuentes. Tras esto, se buscará el equivalente de cada uno con la herramienta TBX Tools y se creará una tabla que incluya el término origen, sus equivalentes en los cuatro programas y la frecuencia total de cada uno.Music underwent a very significant evolution since the end of the last century until now, changing drastically the way we record, play and store audio. This enhancement made possible the spread of digital audio workstations (DAW). These workstations allow users to record, edit, mix and play audio, among many other functions. There is a wide variety of available DAWs for users in the current market. However, these programs present a major drawback: not all of them are translated into Spanish. In addition, companies can translate their software and leave untranslated other materials such as documentation, webpages or plug-ins. It is unknown why this content is left untranslated, but an analysis of how much content is translated into Spanish can be conducted.
This research is intended to answer this question and thus four DAWs will be used: Ableton, Cubase, Logic and Pro Tools. Their user manuals in English from United States and Spanish from Spain will be analyzed, a parallel corpus of each program will be created and more frequent terms will be extracted. Following this, the equivalent of each term will be searched for with TBX Tools and a table with the source term, its equivalent in each program and the total frequency will be created.La música ha experimentat una evolució molt notable des de finals del segle passat fins ara, canviant de manera dràstica la manera de gravar, reproduir i emmagatzemar àudio. Amb aquesta millora, han proliferat les anomenades estacions de treball d'àudio digital, EAD per les seves sigles en espanyol o DAW (Digital Àudio Workstation) en anglès. Aquestes estacions permeten als usuaris gravar, editar, barrejar i reproduir àudio, entre moltes altres funcions. En el mercat actual hi ha una gran varietat de DAW disponibles per als usuaris, encara que presenten un gran inconvenient: no tots ells disposen d'una traducció a l'espanyol. A més, és possible que les empreses que inclouen una traducció per al seu programari no tradueixin tot el que té a veure amb aquest, com a documentació, pàgines web o complements. Encara que no es pot saber amb certesa quin és el motiu pel qual no es tradueix un DAW o el contingut que li envolta, sí que es pot realitzar una anàlisi de la quantitat d'informació que es pot trobar traduïda a l'espanyol. En aquesta recerca es pretén donar resposta a aquesta qüestió, per la qual cosa es partirà de quatre estacions: Ableton, Cubase, Logic i Pro Tools. S'analitzaran els seus manuals d'usuari en anglès dels Estats Units i en espanyol d'Espanya, es crearà un corpus paral·lel de cada programa i s'extrauran els termes més freqüents. Després d'això, es buscarà l'equivalent de cadascun amb l'eina TBX Tools i es crearà una taula que inclogui el terme origen, els seus equivalents en els quatre programes i la freqüència total de cadascun
Aplicación de Deep Neural Network para la predicción de incidencias en COVID-19
No full textLa pandemia por COVID-19 no solo está causando una alta mortalidad en población vulnerable en todo el mundo, también está ejerciendo un estrés considerable en los sistemas de salud con grandes números de casos que deben ser atendidos, siendo las unidades de cuidados intensivos las más afectadas. Tomando en consideración este panorama, se requiere contar con sistemas que permitan la predicción del potencial número de pacientes infectados para reforzar las necesidades institucionales y atacar de manera efectiva la enfermedad, brindando la mejor atención posible. Algunas instituciones han realizado esfuerzos para contar con indicadores de la enfermedad, por ejemplo, el hospital John Hopkins cuenta con un mapa en tiempo real alimentado por múltiples fuentes de información. Sitios de internet como Worldometers, muestra datos actualizados cada día de infectados, fallecimientos, recuperados y test realizados a la población. Desafortunadamente, este tipo de estadísticas son una mezcla de individuos de diferentes naciones, con diferentes comorbilidades, con métodos de detección o intervención desiguales y no predictivos. Este trabajo busca por medio de Redes Neuronales Profundas (del inglés, Deep Neural Networks, DNN) el análisis predictivo de COVID-19 y su comparación con métodos estadísticos tradicionales.The COVID-19 pandemic is not only causing high mortality in vulnerable populations around the world, it is also exerting considerable stress on health systems with large numbers of cases that must be treated, with intensive care units being the most affected. Taking this panorama into consideration, it is necessary to have systems that allow the prediction of the potential number of infected patients to reinforce institutional needs and effectively attack the disease, providing the best possible care. Some institutions have made efforts to have indicators of the disease, for example, the John Hopkins Hospital has a real-time map fed by multiple sources of information. Internet sites such as Worldometers, shows updated data every day of infected, deaths, recovered and tests carried out on the population. Unfortunately, these types of statistics are a mixture of individuals from different nations, with different comorbidities, with uneven and non-predictive methods of detection or intervention. This work seeks through the Deep Neural Network the predictive analysis of COVID-19 and its comparison with traditional statistical methods.La pandèmia per COVID-19 no només està causant una alta mortalitat en població vulnerable a tot el món, també està exercint un estrès considerable en els sistemes de salut amb grans nombres de casos que han de ser atesos, sent les unitats de cures intensives les més afectades. Prenent en consideració aquest panorama, es requereix comptar amb sistemes que permeten la predicció de el potencial nombre de pacients infectats per reforçar les necessitats institucionals i atacar de manera efectiva la malaltia, brindant la millor atenció possible. Algunes institucions han fet esforços per comptar amb indicadors de la malaltia, per exemple, l'hospital John Hopkins compta amb un mapa en temps real alimentat per múltiples fonts d'informació. Llocs d'internet com Worldometers, mostra dades actualitzades cada dia d'infectats, defuncions, recuperats i tests realitzats a la població. Malauradament, aquest tipus d'estadístiques són una barreja d'individus de diferents nacions, amb diferents comorbiditats, amb mètodes de detecció o intervenció desiguals i no predictius. Aquest treball busca per mitjà de Xarxes Neuronals Profundes (de l'anglès, Deep Neural Networks, DNN) l'anàlisi predictiu de COVID-19 i la seva comparació amb mètodes estadístics tradicionals
Escuela del ictus online. Empoderando al paciente neurológico
No full textEl ictus es una patología con una gran incidencia a nivel nacional y mundial, siendo la primera causa de demencia en el adulto y la segunda causa de muerte. Otro de los problemas del ictus es el consumo elevado de recursos sanitarios una vez sufrida esta patología además de suponer el motivo de cambio de rol de los familiares a cuidadores, los cuales tendrán que dejar de lado sus labores cotidianas para encargarse a tiempo completo de este tipo de pacientes. Por ello es necesario un empoderamiento tanto de los pacientes como de sus cuidadores con el fin de mejorar la evolución de la enfermedad, así como las esferas psíquica y social de los cuidadores. Todas estas cuestiones han de solucionarse dentro de un marco que englobe una serie de tecnologías como una plataforma online y una aplicación móvil, guiadas por un personal con una correcta formación específica en el tema. Para ello describimos el modelo de escuela de ictus online, que sirve como estándar para el empoderamiento de estos pacientes y realizar una formación para los profesionales sanitarios específica.Stroke is a pathology with a high incidence at the national and global level, being the first cause of dementia in adults and the second cause of death. Another problem of stroke is the high consumption of health resources once this pathology has been suffered, as well as being the reason for changing the role of family members to caregivers, who will have to put aside their daily tasks to take care of this full-time type of patients. Therefore, it is necessary to empower both patients and their caregivers in order to improve the evolution of the disease as well as the psychological and social spheres of caregivers. All these issues have to be solved within a framework that encompasses a series of technologies such as an online platform and a mobile application, guided by personnel with correct specific training on the subject. To do this, we describe the online stroke school model, which serves as a standard for empowering these patients and conducting specific training for health professionals.El ictus és una patologia amb una gran incidència a nivell nacional i mundial, sent la primera causa de demència en l'adult i la segona causa de mort. Un altre dels problemes del ictus és el consum elevat de recursos sanitaris una vegada soferta aquesta patologia a més de suposar el motiu de canvi de rol dels familiars a cuidadors, els quals hauran de deixar de costat la feina de casa quotidianes per a encarregar-se a temps complet d'aquesta mena de pacients. Per això és necessari un apoderament tant dels pacients com dels seus cuidadors amb la finalitat de millorar l'evolució de la malaltia, així com les esferes psíquica i social dels cuidadors. Totes aquestes qüestions han de solucionar-se dins d'un marc que englobi una sèrie de tecnologies com una plataforma en línia i una aplicació mòbil, guiades per un personal amb una correcta formació específica en el tema. Per a això descrivim el model d'escola de ictus en línia, que serveix com a estàndard per a l'apoderament d'aquests pacients i realitzar una formació per als professionals sanitaris específica
Uso de probióticos en el tratamiento del síndrome de intestino irritable
No full textEl síndrome de intestino irritable (SII) es una patología gastrointestinal que cursa con dolor abdominal asociado a la defecación y cambio en la consistencia de las heces. A pesar de que su patofisiología no está totalmente clara, se la ha relacionado con una alteración de la microbiota. En esta línea se han desarrollado los probióticos, microorganismos vivos que buscan ayudar en el tratamiento de la enfermedad. El presente estudio pretende revisar los resultados recientes obtenidos en ensayos con probióticos. Al considerar la mejora en diversos parámetros representativos del SII (síntomas generales, dolor abdominal, hinchazón, cambio en la consistencia de las heces y mejora de la calidad de vida), se observa un gran porcentaje de mejoría, especialmente en el dolor abdominal y en los síntomas globales. Esta mejoría es más notable en los probióticos constituidos por una sola cepa de microorganismo, y podría deberse al efecto beneficioso por parte de los probióticos sobre la disbiosis intestinal, así como a la modulación que estos ejercen sobre la respuesta inmune. No obstante, es complicado obtener conclusiones claras, ya que se trata de estudios de duración variable y que utilizan distintas cepas y dosis de los microorganismos. Por tanto, los probióticos pueden ayudar a tratar el SII, pero se necesitan más evidencias para poder establecer recomendaciones sobre las cepas y dosis beneficiosas, así como aclarar los mecanismos de acción por los que actúan dichos probióticos.Irritable bowel syndrome (IBS) is a gastrointestinal disease that causes abdominal pain associated with defecation and changes in stool consistency. Although its pathophysiology remains unclear, it has been related to an alteration of the microbiota. This is why probiotics (live organisms that seek to help in the improvement of symptoms) have been developed. The aim of this study is to review recent results obtained in trials with probiotics. When considering the improvement in various representative parameters of IBS (general symptoms, abdominal pain, bloating, change in stool consistency and improvement in quality of life), a large percentage of improvement is observed, especially in abdominal pain and global symptoms. This improvement is more noticeable in single-strain probiotics, and could be due to the beneficial effect of probiotics on intestinal dysbiosis, as well as to the modulation they exert on the immune response. However, it is difficult to draw clear conclusions, since these are studies of variable duration and they use different strains and doses of microorganisms. In addition, the symptomatology of the disease is varied and the placebo effect of the studies is quite considerable. Therefore, probiotics may help to treat IBS, but more evidence is needed to establish recommendations on beneficial strains and doses, as well as to clarify the mechanisms of action by which these probiotics work.La síndrome d'intestí irritable (SII) és una patologia gastrointestinal que cursa amb dolor abdominal associat a la defecació i canvi en la consistència de la femta. Tot i que la seva patofisiologia no està totalment clara, se l'ha relacionat amb una alteració de la microbiota. En aquesta línia s'han desenvolupat els probiòtics, microorganismes vius que busquen ajudar en el tractament de la malaltia. El present estudi pretén revisar els resultats recents obtinguts en assajos amb probiòtics. A l'considerar la millora en diversos paràmetres representatius de l'SII (símptomes generals, dolor abdominal, inflor, canvi en la consistència de la femta i millora de la qualitat de vida), s'observa un gran percentatge de millora, especialment en el dolor abdominal i en els símptomes globals. Aquesta millora és més notable en els probiòtics constituïts per una sola soca de microorganisme, i podria ser degut a l'efecte beneficiós per part dels probiòtics sobre la disbiosi intestinal, així com a la modulació que aquests exerceixen sobre la resposta immune. No obstant això, és complicat obtenir conclusions clares, ja que es tracta d'estudis de durada variable i que utilitzen diferents soques i dosis dels microorganismes. Per tant, els probiòtics poden ajudar a tractar el SII, però calen més evidències per poder establir recomanacions sobre els ceps i dosis beneficioses, així com aclarir els mecanismes d'acció pels quals actuen aquests probiòtics
Aprenentatge profund per reforç aplicat al control automàtic de la locomoció de robots bípedes simplificats en entorns simulats
No full textCONTEXT: L'objecte d'estudi d'aquest Treball Final de Màster és el control autònom de la locomoció bípeda (biped locomotion) mitjançant la intel·ligència artificial. FINALITAT: Conèixer l'estat de l'art d'aquest camp d'estudi i implementar una solució moderna a aquest problema en un entorn simplificat i simulat per programari. METODOLOGIA: 1) Es descriu amb detall el problema i es relaciona amb la disciplina de l'Aprenentatge (Profund) per Reforç ((Deep) Reinforcement Learning). 2) S'analitzen els fonaments teòrics d'aquesta disciplina i els principals mètodes d'aplicació al problema en qüestió. 3) S'analitza la plataforma OpenAI Gym i els entorns que ofereix; s'accepta com a plataforma sobre la qual desenvolupar el producte. 4) S'analitzen diferents biblioteques disponibles per a DRL i se n'escull una (la TF-Agents). 5) S'escull l'algorisme a implementar (l'algorisme NAF), i es dissenya el producte a desenvolupar. El disseny inclou un conjunt d'eines necessàries per al seu funcionament. Així mateix, es desenvolupa un wrapper per compactar sèries d'observacions de l'entorn, a l'estil de Mnih et al. (2015) amb les DQN contra Atari. 6) S'implementa el producte en Python. RESULTATS: 1) El wrapper implementat té un efecte positiu sobre l'aprenentatge dels agents. 2) L'agent desenvolupat funciona correctament i és capaç de resoldre el problema quan es combina amb el wrapper implementat. CONCLUSIONS: * El DRL és una disciplina complexa, especialment quan l'espai d'accions del problema és continu. * S'ha pogut aproximar una solució al problema mitjançant DRL. * La biblioteca TF-Agents, malgrat en desenvolupament, ha estat molt útil per aprofundir en el coneixement del DRL i llurs components.CONTEXT: The subject of this Master's Thesis is the autonomous control of biped locomotion by means of artificial intelligence. PURPOSE: To know the state of the art of this field and to implement a modern solution to this problem in a simplified software-simulated environment. METHODOLOGY: 1) The problem is described in detail and related to the (Deep) Reinforcement Learning (DRL) field. 2) Theoretical foundations of DRL and its main methods applicable are analyzed. 3) The OpenAI Gym platform and its environments are analyzed; They are accepted as the platform on which to develop the product. 4) Different libraries available for DRL are analyzed and one is chosen (the TF-Agents library). 5) The algorithm to be implemented is chosen (the NAF algorithm), and the product to be developed is designed. The design includes a set of tools needed for its operation. A wrapper is also developed to compact series of observations of the environment, based on Mnih et al. (2015) in their DQN vs Atari experiment. 6) The designed product is implemented in Python. RESULTS: 1) The implemented wrapper has a positive effect on the learning of the agents. 2) The developed agent works properly and is able to solve the problem when combined with the wrapper. CONCLUSIONS: * DRL is a complex discipline, especially when the action space of the problem is continuous. * The problem can be approximatedly solved using DRL. * The TF-Agents library, although under development, has been very useful in deepening in the knowledge of DRL and its components.CONTEXTO: El objeto de estudio de este Trabajo Final de Máster es el control autónomo de la locomoción bípeda (BIPED Locomotion) mediante la inteligencia artificial. FINALIDAD: Conocer el estado del arte de este campo de estudio e implementar una solución moderna a este problema en un entorno simplificado y simulado por software. METODOLOGÍA: 1) Se describe con detalle el problema y se relaciona con la disciplina del Aprendizaje (Profundo) para Refuerzo ((Deep) Reinforcement Learning). 2) Se analizan los fundamentos teóricos de esta disciplina y los principales métodos de aplicación al problema en cuestión. 3) Se analiza la plataforma Openair Gym y los entornos que ofrece; se acepta como plataforma sobre la que desarrollar el producto. 4) Se analizan diferentes bibliotecas disponibles para DRL y se escoge una (la TF-Agentes). 5) Se escoge el algoritmo a implementar (el algoritmo NAF), y se diseña el producto a desarrollar. El diseño incluye un conjunto de herramientas necesarias para su funcionamiento. Asimismo, se desarrolla un wrapper para compactar series de observaciones del entorno, al estilo de Mnih et al. (2015) con las DQN contra Atari. 6) Se implementa el producto en Python. RESULTADOS: 1) El wrapper implementado tiene un efecto positivo sobre el aprendizaje de los agentes. 2) El agente desarrollado funciona correctamente y es capaz de resolver el problema cuando se combina con el wrapper implementado. CONCLUSIONES: * El DRL es una disciplina compleja, especialmente cuando el espacio de acciones del problema es continuo. * Se ha podido aproximar una solución al problema mediante DRL. * La biblioteca TF-Agentes, a pesar en desarrollo, ha sido muy útil para profundizar en el conocimiento del DRL y sus componentes
Gestión del inventario en una empresa del sector farmacéutico mediante algoritmos de Machine Learning
No full textEl TFM versa sobre la gestión avanzada del inventario de forma que se pueda predecir el nivel de stock óptimo a partir de algoritmos de machine learning. La predicción que se realice ha de ser capaz de asegurar que el nivel de stock permitirá dar un buen servicio al cliente, evitando roturas de stock y la consiguiente pérdida de ventas y, reduciendo en lo posible los costes derivados de la gestión del inventario. Los datos tomados como base para este proyecto son del sector farmacéutico. La predicción del stock óptimo se realiza en un único paso, evitando la necesidad de conocer de antemano la previsión de la demanda y sin tener que identificar la distribución de la probabilidad de la misma. El nivel de inventario óptimo se calcula directamente analizando los datos disponibles: histórico de ventas, histórico de stock real, datos de promociones, calendario de festivos, etc.. Aunque en la industria farmacéutica, concretamente en los fabricantes, existen diversos tipos de stock (materia prima, WIP, productos semielaborados y productos terminados), los datos proporcionados para el proyecto permiten centrar el trabajo en los productos terminados. Adicionalmente se tienen en cuenta diversos factores que influyen en el resultado de la predicción como: la estacionalidad o patrones semanales que muestran una mayor venta en determinados días de la semana. El desarrollo se realiza en base a algoritmos de machine learning, analizando distintos tipos de ellos para decidir cuál proporciona una mayor precisión, con el fin de obtener un método alternativo de gestión del stock y asegurar un mejor servicio al cliente con el mínimo coste para la empresa.Master's dissertation is about advanced inventory management so that the optimal stock level can be predicted based on machine learning algorithms. Prediction must be able to ensure that the level of stock will allow a good customer service, avoiding a stockout situation and the consequent loss of sales and reducing as far as possible the costs derived from inventory management. Data taken as the basis for this project is from the pharmaceutical sector. The prediction of the optimal stock is carried out in a single step, avoiding the need to know in advance the demand forecast and the distribution of its probability. The optimal inventory level is calculated directly by analysing the available data: sales history, real stock history, promotion data, holiday calendar, etc. Although in the pharmaceutical industry, specifically in manufacturers, there are several types of stock (raw materials, WIP, semi-finished products and finished products), the data provided for the project allows to focus on the finished products. Additionally, some factors with influence in the result of the prediction are considered, such as: seasonality or weekly patterns that show a higher sales level on certain days of the week. The development is carried out based on machine learning algorithms, analysing different types of them to decide the one that provides better performance in order to obtain an alternative method of stock management and ensure better customer service with the minimum cost for the company.El TFM versa sobre la gestió avançada de l'inventari de manera que es pugui predir el nivell d'estoc òptim a partir d'algoritmes de machine learning. La predicció que es realitzi ha de ser capaç d'assegurar que el nivell d'estoc permetrà donar un bon servei a client, evitant trencaments d'estoc i la consegüent pèrdua de vendes i, reduint en el possible els costos derivats de la gestió de l'inventari. Les dades preses com a base per a aquest projecte són de el sector farmacèutic. La predicció de l'estoc òptim es realitza en un únic pas, evitant la necessitat de conèixer per endavant la previsió de la demanda i sense haver d'identificar la distribució de la probabilitat de la mateixa. El nivell d'inventari òptim es calcula directament analitzant les dades disponibles: històric de vendes, històric d'estoc real, dades de promocions, calendari de festius, etc .. Tot i que en la indústria farmacèutica, concretament en els fabricants, hi ha diversos tipus d'estoc ( matèria primera, WIP, productes semielaborats i productes acabats), les dades proporcionades pel projecte permeten centrar el treball en els productes acabats. A més a es tenen en compte diversos factors que influeixen en el resultat de la predicció com: l'estacionalitat o patrons setmanals que mostren una major venda en determinats dies de la setmana. El desenvolupament es realitza en base a algoritmes de machine learning, analitzant diferents tipus d'ells per decidir quin proporciona una major precisió, per tal d'obtenir un mètode alternatiu de gestió de l'estoc i assegurar un millor servei a client amb el mínim cost per a la empresa
Aanàlisi del projecte Tamagad, de l'associació pa i mel
No full textAquesta investigació té l'objectiu d'analitzar el Projecte Tamagad dins dels diferents marcs de gestió de la diversitat cultural i d'esbossar una proposta de millora a la realitat analitzada. Per assolir l'objectiu s'empra una metodologia de caràcter qualitatiu i es triangula informació de veu i escrita. La investigació conclou que la gestió del projecte es realitza d'acord amb el model assimilacionista i aquest fet té conseqüències tals com la prevalença d'un sol grup cultural dominant i la desigualtat en termes d'expressió cultural i de reconeixement de la diversitat. La proposta de millora s'elabora des del model intercultural que, a més de ser considerat el més adequat des d'una teoria crítica, també és un model encara poc aplicat en la pràctica professional, la qual cosa converteix la investigació en una recerca de gran interès per a l'Educació Social i per a les professionals del propi projecte.The main objective of this investigation is to analyse "Projecte Tamagad" within the various diversity management frameworks and to outline a proposal that improves the analysed reality. In order to achieve the objective, qualitative methodology and data triangulation methods were required, using voice and also written information. The research concludes that the project management is based on an assimilationist model and the consequences are such as the prevalence of one single ruling cultural group and the inequality in terms of cultural expression and recognition of diversity. The proposal for improvements is developed from the intercultural model because, in addition to being the most appropriate one according to the critical theory, is a model difficult to see applied in professional practice, this is actually what makes this investigation so interesting for Social Education and for the professionals working on the project itself.Esta investigación tiene el objetivo de analizar el Proyecto Tamagad dentro de los diferentes marcos de gestión de la diversidad cultural y de esbozar una propuesta de mejora a la realidad analizada. Para alcanzar el objetivo se emplea una metodología de carácter cualitativo y se triangula información de voz y escrita. La investigación concluye que la gestión del proyecto se realiza de acuerdo con el modelo asimilacionista y este hecho tiene consecuencias tales como la prevalencia de un solo grupo cultural dominante y la desigualdad en términos de expresión cultural y de reconocimiento de la diversidad. La propuesta de mejora se elabora desde el modelo intercultural que, además de ser considerado el más adecuado desde una teoría crítica, también es un modelo aún poco aplicado en la práctica profesional, lo que convierte la investigación en una búsqueda de gran interés para la Educación Social y para las profesionales del propio proyecto
Procesos de digitalización cultural: del caso Mondrian al concierto de Tavis Scott en Fornite
No full textTrabajo de Final de Máster de Gestión Cultural sobre los procesos de digitalización cultural que se han dado a raíz de la reciente pandemia generada por el Covid19.Treball de Final de Màster de Gestió Cultural sobre els processos de digitalització cultural que s'han donat arran de la recent pandèmia generada pel Covid19.Final Project of Master of Cultural Management on the processes of cultural digitization that have occurred as a result of the recent pandemic generated by Covid19
Disseny i avaluació d'un protocol d'actuació nutricional en un equip femení de futbol semi professional
No full textIntroducció. En el món de l'esport, el Dietista'Nutricionista (DN) fa molt pocs anys que ha començat a introduir-s'hi i és necessari elaborar eines que facilitin la seva tasca. La seva feina però, no es pot entendre sense la coordinació i el treball multidisciplinar amb la resta de professionals que treballen conjuntament en benefici de l'esportista. Objectius. Es pretén elaborar un protocol d'actuació nutricional i avaluar-ne la seva aplicabilitat. En aquest es vol mostrar les competències professionals del DN, les funcions que pot arribar a desenvolupar en un equip femení de futbol i aquelles tasques de la resta de l'staff que guarden relació amb les del DN. Metodologia. Per tal d'elaborar el protocol, primerament es cercaran característiques específiques de les jugadores de futbol i es buscaran les tasques i competències del DN. Seguidament, s'indicaran les funcions de l'staff que guarden relació amb el desenvolupament de la feina del DN. Finalment, s'analitzarà les fases d'una temporada de futbol i s'elaborarà un calendari per disposar-hi totes les funcions que el DN desenvolupa al llarg d'una temporada. Resultats. El protocol ha estat aplicat durant la temporada esportiva 2020-2021, en un equip femení de futbol professionalitzat que competeix a la lliga 'Reto Iberdrola' i s'ha hagut d'adaptar atenent a la casuística d'aquest. Conclusions. S'ha pogut elaborar un protocol d'actuació nutricional d'acord a les funcions que pot desenvolupar un DN en un equip de futbol atenent al seu caràcter multidisciplinar. S'evidencia que no existeix un protocol ideal per a tothom, ja que les circumstàncies en cada situació poden ser molt diverses i canviants.Introducción. En el mundo del deporte, el Dietista-Nutricionista (DN) hace muy pocos años que ha comenzado a introducirse y es necesario elaborar herramientas que faciliten su labor. Su trabajo pero, no se puede entender sin la coordinación y el trabajo multidisciplinar con el resto de profesionales que trabajan conjuntamente en beneficio del deportista. Objetivos. Se pretende elaborar un protocolo de actuación nutricional y evaluar su aplicabilidad. En este, se quiere mostrar las competencias profesionales del DN, las funciones que puede llegar a desarrollar en un equipo femenino de fútbol y aquellas tareas del resto del staff que tienen relación con las del DN. Metodología. Para elaborar el protocolo, primeramente se buscarán características específicas de las jugadoras de fútbol y se buscarán las tareas y competencias del DN. Seguidamente, se indicarán las funciones del staff que se relacionan con el desarrollo del trabajo del DN. Finalmente, se analizará las fases de una temporada de fútbol y se elaborará un calendario para disponer todas las funciones que el DN desarrolla a lo largo de una temporada. Resultados. El protocolo ha sido aplicado durante la temporada deportiva 2020-2021, en un equipo femenino de fútbol profesionalizado que compite en la liga "Reto Iberdrola" y se ha tenido que adaptar atendiendo a la casuística de este. Conclusiones. Se ha podido elaborar un protocolo de actuación nutricional de acuerdo a las funciones que puede desarrollar un DN en un equipo de fútbol atendiendo a su carácter multidisciplinar. Se evidencia que no existe un protocolo ideal para todos, ya que las circunstancias en cada situación pueden ser muy diversas y cambiantes.Introduction: Not a long time ago, in the world of sports, the figure of the Dietitian-Nutritionist (DN) has been slowly begin to enter, and it is necessary to develop tools that ease his work. His responsibilities, however, cannot be understood without coordination and multidisciplinary work with the rest of the professionals who work together for the benefit of the athlete. Goals: It is intended to develop a nutritional action protocol and evaluate its applicability. This aims to show the professional competencies of the DN, the functions that it can develop in a female soccer team and those tasks of the rest of the staff related to those of the DN. Methodology: To begin with, so as to develop the protocol, specific characteristics of soccer players and the tasks and competencies of the DN will be sought. Next, the functions of the staff related to the development of the DN's work will be indicated. Finally, the phases of a football season will be analysed, and a calendar will be drawn up to establish all the functions that the DN develops throughout a season. Results: The protocol has been applied during the 2020-2021 sports season, in a professionalized female soccer team that competes in the "Reto Iberdrola" league and has had to be adapted taking into account the casuistry of this. Conclusions: It has been possible the development of a nutritional action protocol according to the functions that a DN can perform in a soccer team, taking into account its multidisciplinary nature. Evidently, there is no ideal protocol for everyone, since the circumstances in each situation can be very diverse and changing