Repositório Institucional da Universidade Estadual da Paraíba
Not a member yet
17921 research outputs found
Sort by
The lived experience of caregiving from vulnerabilization: pedagogical and methodological contributions
No full text[eng] This doctoral thesis focuses on the phenomenon of caregiving from vulnerabilization, seeking its meaning structures through an Applied Hermeneutic Phenomenological study, based on Van Manen’s and Ayala-Carabajo’s method. The introduction deals with the professional, social and personal relevance of the thesis; the doctoral student's experiences with care and vulnerabilization in the educational context; and justifying why to carry out a phenomenological thesis on care and vulnerabilization in education. In the following, in the first part of the thesis, two conceptual reviews are presented: the first on vulnerability and vulnerabilization and the second on care. In the second part, a review is presented on phenomenological research: in the first chapter some ideas on philosophical phenomenology are explored, and in the second three of the main empirical phenomenology method schools for education are exposed. In the third part of the thesis, its empirical study is displayed: the methodological design for the thesis (chapter 5), the research results (chapter 6), the discussion (chapter 7) and finally a methodological meta reflection (chapter 8). In the final part of the thesis, the fourth, its pedagogical contributions are presented: the phenomenological text and its pedagogical contributions (chapter 9) and some reflections on a caring education (chapter 10). The dissertation ends with some final considerations, including the main lessons learned through the process of the thesis, the research’s limitations and recommendations for future studies. We find that the caregiving from vulnerabilization manifests itself in taking great responsibility for the cared-for, in depending on the other’s well being, in suppressing one’s emotions, in operating from a state of exception, that it is depleting and that in it there are key absences, but also in knowing the life-changing importance of care. Then, we present reflexive questions for working the phenomenological text with social educators, questions: (i) for an initial general approach to the phenomenological text, (ii) about caring relationships in social education, (iii) about the duties and ethical behavior in social education, (iv) about accompanying a caregiver, (v) about organizing a pedagogical setting for care, and (vi) for closure. We also share pedagogical principles and ideas for educating in and for care, regarding: organizing the educational setting for care; resources for training in care (for professionals and educants); ideas on reflection practices (what is care and what does it generate in us); sharing practices (outside the organization); spaces for vulnerability; spaces for giving and receiving care; anti racist spaces. We speak of the importance of overcoming the contradictions in a caring education and taking consciousness of care. Those results may have implications in the training of Social Educators, regarding caring relationships in social education, the duties and ethical behavior in social education, the accompanying of a caregiver, and the organizing of a pedagogical setting for care.[cat] Aquesta tesi doctoral se centra en el fenomen de la cura des de la vulnerabilització, cercant-ne les estructures de significat mitjançant un estudi fenomenològic hermenèutic aplicat, basat en el mètode de Van Manen i Ayala-Carabajo. La introducció versa sobre la rellevància professional, social i personal de la tesi; les experiències de la doctoranda amb la cura i la vulnerabilització en el context educatiu; i justificatives sobre per què realitzar una tesi fenomenològica sobre la cura i la vulnerabilització en l'educació. De seguida, a la primera part de la tesi es presenten dues revisions conceptuals: la primera sobre la vulnerabilitat i la vulnerabilització, i la segona sobre la cura. A la segona part, es presenta una revisió sobre la recerca fenomenològica: al primer capítol s’exploren algunes idees sobre la fenomenologia filosòfica, i al segon s’exposen tres de les principals escoles de mètode fenomenològic empíric per a l’educació. A la tercera part de la tesi es desenvolupa l’estudi empíric: el disseny metodològic de la tesi (capítol 5), els resultats de la recerca (capítol 6), la discussió (capítol 7) i, finalment, una metareflexió metodològica (capítol 8). A la quarta i última part de la tesi es presenten les aportacions pedagògiques: el text fenomenològic i les seves contribucions pedagògiques (capítol 9) i algunes reflexions sobre una educació des de la cura (capítol 10). La dissertació finalitza amb algunes consideracions finals, que inclouen les principals lliçons apreses durant el procés de la tesi, les limitacions de la recerca i recomanacions per a futurs estudis. Es constata que la cura des de la vulnerabilització es manifesta en assumir una gran responsabilitat envers la persona cuidada, en dependre del benestar de l’altre, en suprimir les pròpies emocions, en operar des d’un estat d’excepció, lo que resulta esgotador i en la qual hi ha absències clau, però també en reconèixer la importància transformadora de la cura. Després, presentem preguntes reflexives per treballar el text fenomenològic amb educadors socials, preguntes: (i) per a un enfocament general inicial del text fenomenològic, (ii) sobre les relacions de cura en l'educació social, (iii) sobre els deures i el comportament ètic en l'educació social, (iv) sobre l'acompanyament d'un/a cuidador/a, (v) sobre l'organització d'un entorn pedagògic per a l'atenció, i (vi) per al tancament. També compartim principis i idees pedagògiques per educar en i per a les cures, pel que fa a: organitzar l'entorn educatiu per a les cures; recursos per a la formació en cures (per a professionals i educants); idees sobre pràctiques de reflexió (què és la cura i què genera en nosaltres); compartir pràctiques (fora de l'organització); espais per a la vulnerabilitat; espais per donar i rebre cures; espais antiracistes. Parlem de la importància de superar les contradiccions en una educació de cura i prendre consciència de les cures. Aquests resultats poden tenir implicacions en la formació d’Educadors Socials, en les relacions de cura en l’educació social, en els deures i comportaments ètics en l’educació social, en l’acompanyament al cuidador i en l’organització d’un entorn pedagògic per a la cura.[por] Esta tese de doutorado foca no fenômeno do cuidado a partir da vulnerabilização, buscando suas estruturas de significado por meio de um estudo fenomenológico hermenêutico aplicado, baseado no método de Van Manen e Ayala-Carabajo. A introdução versa sobre a relevância profissional, social e pessoal da tese; as experiências da doutoranda com o cuidado e a vulnerabilização no contexto educativo; e justificativas sobre por que realizar uma tese fenomenológica sobre o cuidado e a vulnerabilização na educação. Em seguida, na primeira parte da tese são apresentadas duas revisões conceituais: a primeira sobre vulnerabilidade e vulnerabilização, e a segunda sobre cuidado. Na segunda parte, é realizada uma revisão sobre a pesquisa fenomenológica: no primeiro capítulo, exploram-se algumas ideias sobre a fenomenologia filosófica, e no segundo, são expostas três das principais escolas de método fenomenológico empírico aplicadas à educação. Na terceira parte da tese, desenvolve-se o estudo empírico: o desenho metodológico da tese (capítulo 5), os resultados da pesquisa (capítulo 6), a discussão (capítulo 7) e, por fim, uma metarreflexão metodológica (capítulo 8). Na quarta e última parte da tese, são apresentadas as contribuições pedagógicas: o texto fenomenológico e suas contribuições pedagógicas (capítulo 9) e algumas reflexões sobre uma educação a partir do cuidado (capítulo 10). A dissertação conclui com considerações finais, que incluem as principais lições aprendidas ao longo do processo da tese, as limitações da pesquisa e recomendações para estudos futuros. Constatamos que o cuidado a partir da vulnerabilização manifesta-se em assumir grande responsabilidade pela pessoa cuidada, em depender do bem-estar do outro, em suprimir as próprias emoções, em operar a partir de um estado de exceção, o que é exaustivo e no qual há ausências-chave, mas também em reconhecer a importância transformadora do cuidado. Depois, apresentamos perguntas reflexivas para trabalhar com o texto fenomenológico com educadores/as sociais, perguntas: (i) para uma abordagem geral inicial do texto fenomenológico, (ii) sobre relações de cuidado na educação social, (iii) sobre deveres e comportamento ético na educação social, (iv) sobre o acompanhamento de quem cuida, (v) sobre a organização de um ambiente pedagógico para o cuidado e (vi) para o encerramento. Também compartilhamos princípios pedagógicos e ideias para educar no e para o cuidado, no que diz respeito a: organização do ambiente educativo para o cuidado; recursos para a formação em cuidado (para profissionais e educandos/as); ideias sobre práticas de reflexão (o que é o cuidado e o que ele gera em nós); práticas de intercâmbio (fora da organização); espaços de vulnerabilidade; espaços para dar e receber cuidado; espaços antirracistas. Falamos da importância de superar as contradições em uma educação para o cuidado e de tomar consciência do cuidado. Esses resultados podem ter implicações na formação de Educadores Sociais, nas relações de cuidado na educação social, nos deveres e comportamentos éticos na educação social, no acompanhamento do cuidador e na organização de um ambiente pedagógico voltado ao cuidado.[spa] Esta tesis doctoral se centra en el fenómeno del cuidado desde la vulnerabilización, buscando sus estructuras de significado a través de un estudio fenomenológico hermenéutico aplicado, basado en el método de Van Manen y Ayala-Carabajo. La introducción versa sobre la relevancia profesional, social y personal de la tesis; las experiencias de la doctoranda con el cuidado y la vulnerabilización en el contexto educativo; y justificativas sobre por qué realizar una tesis fenomenológica sobre el cuidado y la vulnerabilización en la educación. Enseguida, en la primera parte de la tesis se presentan dos revisiones conceptuales: la primera sobre la vulnerabilidad y la vulnerabilización, y la segunda sobre el cuidado. En la segunda parte, se realiza una revisión sobre la investigación fenomenológica: en el primer capítulo se exploran algunas ideas sobre la fenomenología filosófica, y en el segundo se exponen tres de las principales escuelas de método fenomenológico empírico para la educación. En la tercera parte de la tesis se desarrolla el estudio empírico: el diseño metodológico de la tesis (capítulo 5), los resultados de la investigación (capítulo 6), la discusión (capítulo 7) y, finalmente, una meta reflexión metodológica (capítulo 8). En la cuarta y última parte de la tesis se presentan las aportaciones pedagógicas: el texto fenomenológico y sus contribuciones pedagógicas (capítulo 9) y algunas reflexiones sobre una educación desde el cuidado (capítulo 10). La disertación concluye con algunas consideraciones finales, que incluyen las principales lecciones aprendidas durante el proceso de la tesis, las limitaciones de la investigación y recomendaciones para futuros estudios. Encontramos que el cuidado desde la vulnerabilización se manifiesta en asumir una gran responsabilidad hacia la persona cuidada, en depender del bienestar del otro, en suprimir las propias emociones, en operar desde un estado de excepción, lo que resulta agotador y en el que existen ausencias clave, pero también en reconocer la importancia transformadora del cuidado. Entonces, presentamos preguntas reflexivas para trabajar el texto fenomenológico con educadores/as sociales, preguntas: (i) para un enfoque general inicial del texto fenomenológico, (ii) sobre las relaciones de cuidado en la educación social, (iii) sobre los deberes y el comportamiento ético en la educación social, (iv) sobre el acompañamiento de quienes cuidan, (v) sobre la organización de un entorno pedagógico para el cuidado, y (vi) para el cierre. También compartimos principios e ideas pedagógicas para educar en y para los cuidados, en cuanto a: organizar el entorno educativo para los cuidados; recursos para la formación en cuidados (para profesionales y educandos/as); ideas sobre prácticas de reflexión (qué es el cuidado y que genera en nosotros); compartir prácticas (fuera de la organización); espacios para la vulnerabilidad; espacios para dar y recibir cuidados; espacios antirracistas. Hablamos de la importancia de superar las contradicciones en una educación cuidadora y tomar conciencia de los cuidados. Estos resultados pueden tener implicaciones en la formación de Educadores Sociales, en las relaciones de cuidado en la educación social, en los deberes y comportamientos éticos en la educación social, en el acompañamiento al cuidador y en la organización de un entorno pedagógico para el cuidado
L’Ambigüitat: nous camins, velles fronteres
No full textEls textos recollits en el present volum estudien el fenomen de l'ambigüitat des de diferents perspectives, tant de caràcter «intern» a la llengua ?en relació amb el sistema gramatical i el seu ús contextualitzat?, com de caràcter «extern», sobretot pel que fa als camps filosòfic i jurídic. També s'hi tracta l'ambigüitat des del punt de vista de la variació funcional i la lingüística aplicada. Els treballs provenen de les ponències i la taula rodona que van tenir lloc en 31è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 31) el 27 d'octubre del 2023, sota el títol «L'ambigüitat: un enfocament interdisciplinari». Jordi Fortuny i Lluís Payrató presenten la propietat de la indeterminació lingüística, segons la qual les expressions lingüístiques no determinen tots els aspectes de la seva interpretació. Pompeu Casanovas tracta la relació entre la pragmàtica lingüística i la concepció expressiva del dret. Manuel García-Carpintero analitza com certs corrents filosòfics (l'externalisme, entre d'altres) entenen els termes de gènere com home i dona. Gemma Boleda defensa que l'ambigüitat lèxica és una propietat essencial de les llengües naturals i en valora els usos, els problemes i la manera com la llengua hi troba solucions. En el darrer capítol, Mariona Taulé i Mireia Farrús ofereixen una visió dels reptes que presenta l'ambigüitat en el camp de les tecnologies aplicades a textos escrits, la llengua oral i les tecnologies de la parla
Las hogueras de la noche de Sant Joan y la desactivación de la cultura infantil de calle en Barcelona
No full text[spa] A mediados de la década de los 60 del siglo pasado, cada noche del 23 de junio se encendían sin permiso cientos de hogueras en todos los barrios de Barcelona. Esos fuegos eran el resultado de la actividad de una chiquillería autoorganizada que se encargaba de recoger la madera días antes, custodiarla y montar con ella las piras. En la actualidad apenas quedan menos de dos decenas de fuegos de Sant Joan en la capital catalana, todos preparados por adultos y con la debida autorización. Los factores que han motivado la práctica desaparición de una costumbre con más de dos siglos de historia y que había llegado a ser masiva, han sido varios. A partir de una investigación sobre la memoria de quienes fueron a preadolescentes hace décadas, se pone el acento en una de esas razones: la que pone en relación el declive de la cultura popular infantil de calle con la implantación con éxito de una importante oferta de educación en el tiempo libre, que fue suprimiendo la presencia de pandillas de niños y niñas en las calles, concebidas cada vez más como lugares de riesgo y depravación.[eng] During the 60s, every June 23rd, without permission, hundreds of bonfires were burnt during the night in all the neighbourhoods of Barcelona. These were a result of children’s auto-organised activity, in charge of piking the wood up several days before, guarding it and staging the bonfires. Nowadays, less than twenty of those bonfires burn in the Catalan capital. Adults, with authorisation of the city council, prepare them all. Several factors have caused the virtual extinction of a tradition that traces back two centuries, with a grand following in the last one. Based on research about the memory of those who were preadolescents some decades ago, this paper focuses on one of the reasons why this tradition hasn’t survived: the decline of children in the street as popular culture connected with the introduction of leisure education, ending the presence of children on the streets; streets which are now seen as places of danger and depravation
Good Practices in the Assessment of Victimization: The Spanish Adaptation of the Juvenile Victimization Questionnaire
No full textObjective: To provide the first validity evidence for the Juvenile Victimization Questionnaire (JVQ) under the causal indicators approach, using lifetime experiences of victimization in a community sample of adolescents, and to explore the associations between polyvictimization and psychopathological symptoms. Method: The final sample comprised 804 adolescents aged between 12 and 17 years (M = 14.52, SD = 1.76) and recruited from 7 secondary schools in northeastern Spain. Victimization experiences and psychopathological symptoms were assessed through the JVQ (Finkelhor, Hamby, Ormrod, & Turner, 2005) and the Youth Self-Report (Achenbach & Rescorla, 2001). Results: There were low correlations between JVQ items, indicating that victimization events tend to be independent. The causal indicators model for causing psychological distress fitted the data, explaining up to 38% and 40% of the variance in internalizing and externalizing symptoms, respectively. Conclusions: An inappropriate approach to validation can have important consequences for applied research into victimization. Using a causal indicators approach it can be concluded that the JVQ is a valid assessment instrument that can obtain relevant information regarding victimization directly from children and adolescents. This information can be used to help tailor clinical interventions to the needs of child and adolescent victims
El noble esforç. La Biblioteca de Catalunya i el salvament de manuscrits durant la Guerra Civil
No full text[cat] És ben conegut que la Guerra Civil espanyola va servir com a laboratori de proves d’accions de tota mena que es van dur a terme posteriorment durant la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, en els darrers anys els investigadors en història de l’art han dedicat un gran nombre de treballs al salvament del patrimoni historicoartístic dut a terme a Espanya durant aquest període, i les mesures que es varen emprendre per dur-lo a terme o les persones que hi van participar han estat objecte d’especial atenció, ja sigui a nivell de grans institucions -com el Museu del Prado, el Museu d’Art de Catalunya- com de les administracions locals. En canvi, l’atenció prestada al salvament del patrimoni bibliogràfic ha estat molt més limitada. Aquest treball pretén presentar les actuacions dutes a terme a Catalunya per garantir la conservació de les biblioteques patrimonials en general, i la dels manuscrits que contenien en particular, tant a través de la confiscació de col·leccions durant el conflicte com per d’altres mitjans, la devolució d’obres després de la guerra per les autoritats franquistes i la repercussió després de la guerra d’aquests ingressos en la col·lecció de manuscrits de la institució.
A finals de juliol de 1936, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va encarregar al Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic que prengués mesures per intentar evitar la destrucció d’obres d’art, objectes, mobles i edificis en perill. La responsabilitat de salvar el patrimoni bibliogràfic va ser encarregada a Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya. Amb l’ajuda del seu equip, va organitzar la confiscació de biblioteques patrimonials i va recuperar un gran nombre de volums que hi van arribar per diferents mitjans (intervencions policials o sindicals, peticions de particulars). La majoria de les incautacions es van fer a Barcelona i als voltants; tanmateix, algunes missions van facilitar la recuperación d’importants biblioteques situades en zones allunyades (Pirineus, front de combat). Es van coordinar, en la mesura del possible, les accions de salvaguarda dutes a terme en altres ciutats. Es van salvar així col·leccions eclesiàstiques i nobles, però també biblioteques de soldats, polítics, metges i advocats. La gestió d’aquestes col·leccions varià segons les seves característiques; els volums més notables varen ser enregistrats, i en ocasions enquadernats i restaurats.
La victòria de les forces franquistes va comportar una política de retorn de les peces salvades per les autoritats republicanes. Aquest retorn no va estar exempt de problemes, ocasionats sovint per la manca d’identificació dels llibres, però també perquè els responsables del rescat
van ser víctimes de represàlies polítiques. Com a conseqüència, una sèrie de volums, la procedència dels quals sovint no es coneixia, van romandre a les col·leccions de la Biblioteca de Catalunya.[fra] Il est généralement admis que la Guerre d’Espagne a servi comme banc d’essai d’actions de toute sorte — dont celles du sauvetage des collections artistiques — qui ont été mises à oeuvre ultérieurement lors de la Seconde Guerre Mondiale. Dans ce sens, le sauvetage du patrimoine historique entrepris en Espagne, ainsi que les mesures de prise en charge ou les personnes qui y participèrent, ont reçu récemment une attention particulière de la part des chercheurs en histoire de l’art, que cela soit au niveau de grandes institutions — comme le Musée du Prado, le Musée d’Art de Catalogne — ou des administrations locales. En revanche, l’attention portée au sauvetage du patrimoine bibliographique a été bien plus limitée. Le présent travail vise à présenter les actions entreprises en Catalogne pour assurer la conservation des bibliothèques patrimoniales, et tout particulièrement celle des manuscrits qu’elles contenaient, souvent — mais pas seulement— par la saisie des collections pendant le conflit, et celles concernant la dévolution des ouvrages après la guerre par les autorités du régime franquiste.
Fin juillet 1936, le Département de Culture du gouvernement catalan chargea le Service du Patrimoine Historique, Artistique et Scientifique de prendre des mesures afin d’essayer d’éviter la destruction des oeuvres d’art, objets et bâtiments en danger. La responsabilité du sauvetage du patrimoine bibliographique fut confiée à Jordi Rubió, directeur de la Bibliothèque de Catalogne. Avec l’aide de son équipe, il organisa la saisie des bibliothèques patrimoniales et récupéra grand nombre de volumes qui leur arrivèrent par différents moyens (interventions policières ou syndicales, pétitions de particuliers). La plupart des saisies furent entreprises à Barcelone et dans ses alentours ; or, quelques missions visèrent la récupération de bibliothèques importantes sises dans des zones éloignées de la capitale catalane (les Pyrénées, des zones de combat). Dans la mesure du possible, une coordination des actions de sauvegarde entreprises dans d’autres villes fut mise en place. Des collections ecclésiastiques et nobiliaires, mais aussi des bibliothèques de militaires, hommes politiques, médecins ou avocats furent ainsi sauvés. La gestion de ces collections différa selon leurs caractéristiques ; les volumes plus notables furent enregistrés, parfois reliés et restaurés.
La victoire des forces franquistes entraîna une politique de retour des pièces qui avaient été sauvées par les autorités républicaines. Ce retour ne se fit pas sans problèmes, souvent par manque d’identification des livres, mais aussi parce que les responsables du sauvetage avaient été victimes de représailles politiques. De ce fait, nombre de volumes, dont la provenance souvent n’était pas identifiée, restèrent dans les collections de la Bibliothèque de Catalogne.[eng] This study aims to present the actions carried out in Catalonia during the Spanish Civil War (1936-1939) to guarantee the conservation of private libraries and the manuscripts they hold.
End of July 1936, the Department of Culture of the Generalitat de Catalunya instructed the Historical, Artistic and Scientific Heritage Service to take measures to avoid the destruction of works of art, objects and buildings in danger. The responsibility of saving the bibliographic heritage was entrusted to Jordi Rubió, director of the Library of Catalonia. With the help of his team, he organized the confiscation of heritage libraries and recovered a large number of volumes of all kinds that arrived there through different means (police or trade union interventions, private requests). Most of the seizures were made in (and around) Barcelona; however, some missions sought to recover important libraries located in remote areas (Pyrenees, combat front). The safeguarding actions carried out in other cities were coordinated as far as possible. Ecclesiastical and noble collections were thus saved, but also libraries of politicians, doctors and lawyers or soldiers. The management of these collections varied according to their characteristics; the most notable volumes were recorded, and sometimes bound and restored.
The victory of Franco’s forces led to a policy of returning the pieces saved by the Republican authorities. This return was not without problems, often caused by the lack of identification of the books, but also because those responsible for the rescue were victims of political reprisals. As a result, a series of volumes, whose provenance was often unknown, remained in the collections of the Library of Catalonia
Model de gestió i formació del treball final de grau de la Facultat d'Infermeria: un enfocament participatiu i innovador
No full textINTRODUCCIÓ. El treball final de grau (TFG) és clau en la formació en infermeria, ja que integra competències acadèmiques i promou la reflexió crítica. La seva gestió presenta reptes com garantir la transparència en l’assignació, reduir la subjectivitat en l’avaluació i optimitzar la gestió d’aules. Per abordar-ho, s’ha implementat un model basat en la digitalització i l’estandardització de processos.
MÈTODE. S’ha analitzat la gestió del TFG als Campus Bellvitge i Clínic (curs 2023-2024), amb l’aplicació d’un sistema d’assignació digital, rúbriques estandarditzades i sessions formatives. També s’ha fet una anàlisi descriptiva de les modalitats i qualificacions.
RESULTATS. S’han digitalitzat les rúbriques, s’ha optimitzat l’avaluació i s’ha millorat l’assignació de treballs. La revisió bibliogràfica ha estat la modalitat més escollida, seguida dels projectes d’investigació.
DISCUSSIÓ. La digitalització ha optimitzat la gestió del TFG, i ha garantit assignacions equitatives i avaluacions objectives. Es mantenen àrees de millora, com la variabilitat en la tutoria i les limitacions de modalitat segons la nota. Futures edicions han de centrar-se a reduir aquestes diferències i perfeccionar la gestió administrativa per consolidar un model més eficient i just
Behaviour identification and time-activity budget estimation of the threatened little bustard using accelerometry
No full textUnderstanding animal ecology requires knowing what animals do. GPS devices provide detailed insights into space use, but they lack behavioural information until recent advancements in accelerometry have bridged this gap. In this study, machine learning methods were applied to accelerometry data to identify and classify behaviours in little bustard, Tetrax tetrax, a species whose population is declining because of habitat loss and degradation. Using recordings of four captive individuals, models were fitted to classify
key behaviours, standing, lying, vigilance, locomotion, foraging and male courtship, with separate models for each sex because of behavioural differences. In addition, different sampling frequencies,
balancing methods and data-splitting approaches were tested to examine interindividual variation and the effect of sample size. Results revealed that models built with data sampled at 10 Hz performed similarly to those sampled at 20 Hz. Male models slightly outperformed female models, achieving precision and sensitivity exceeding 0.87. Male-specific behaviours, such as courtship, attained F1-scores above 0.8. The application of the models to 10 free-ranging individuals showed marked seasonal and sexual differences in time—activity budgets. Males changed their behaviour seasonally, devoting more time to vigilance, locomotion and courtship during the breeding season and to foraging in winter. On the contrary, females showed a more consistent behaviour pattern year-round, predominantly resting, although lying increased during the breeding season, likely reflecting incubation. These findings indicate the potential application of machine learning and accelerometry to monitor behaviours in freeranging little bustards, offering a valuable tool to understand activity patterns and develop conservation strategies for this threatened specie
Too good. Colonials against Equatorial Guinea autonomy
No full text[spa] Este artículo trata de analizar cómo percibieron los colonos presentes en la GuineaEspañola las políticas descolonizadoras impulsadas por el franquismo. A travésde la consulta de fuentes primarias bibliográficas, de prensa y de archivo, se tratade verificar la credibilidad del discurso colonial franquista entre los colonos, entre1963 y 1968, así como sus objeciones respecto a la Autonomía. En ambientescolonialistas de la Guinea Española jamás hubo plena confianza en la supuestahermandad hispano-guineana proclamada por las instituciones. Por el contrario: hubo críticas severas a la supuesta precipitación de la independencia, pero tambiéna lo que se consideraba «excesiva» bondad de las políticas coloniales.[eng] This article tries to analyse how colonialists present in Guinea perceived the decolonization policies promoted by the Franco regime. Through the consultation of primary bibliographic sources, press and archives, the aim is to verify the credibility of Franco’s colonial discourse among the colonists between 1963 and 1968, as well as their objections to autonomy. In the colonialist circles of Spanish Guinea there never was full confidence in the supposed Spanish-Guinean brotherhood proclaimed by the institutions. On the contrary: there was severe criticism of the supposed haste of independence, but also of what was considered «excessive» goodness of colonial policies
Untargeted Metabolomic Study for Urinary Characterization of Adult Patients with Phenylketonuria.
No full textPhenylketonuria (PKU) is a rare inherited metabolic disorder caused by phenylalanine hydroxylase deficiency, leading to phenylalanine (Phe) accumulation and neurological dysfunction if untreated. While metabolomics holds promise for biomarker discovery in PKU, few studies have examined urinary metabolites using untargeted approaches. This study applied untargeted metabolomics using HPLC-QTOF-MS to analyze urine from 36 adult patients with PKU and 34 healthy controls. Biomarker Analysis was performed with MetaboAnalyst 6.0. A total of 73 significant metabolites (FDR 1) were identified, with 29 upregulated and 44 downregulated in PKU. A 23% of these metabolites were related to Phe metabolism, while 77% were associated with alterations across more than 10 metabolic pathways, including leucine and tryptophan metabolism, acylcarnitines, vitamins, and diet- or microbiota-derived compounds, among others. Specifically, upregulated metabolites with an AUC > 0.9 included several Phe-derived compounds, the nucleoside 8-hydroxy-7-methylguanine, and indole compounds (1H-indole-3-carboxaldehyde). Conversely, downregulated metabolites with an AUC > 0.9 included N-acetyl(iso)leucine and a heptenoylcarnitine isomer. The Random Forest-based model demonstrated enhanced predictive performance when integrating 10 metabolites, supporting their potential utility as biomarkers for PKU. These findings improve the biological understanding of metabolic disturbances beyond Phe, and may support the development of new therapeutic and dietary strategies