e-Revistes de la Universitat Jaume I
Not a member yet
4612 research outputs found
Sort by
El motí de Puçol el 16 de juny de 1680. Una revolta de susbistència al Regne de València
Get PDFLa penúria de la població de la vila de Puçol després de diverses collites adverses era molt greu. Al moment de pagar els impostos del senyoriu el veïns tractaren de convèncer els terratinents perquè col·laboraren en el pagament. La negativa a la proposta feu esclatar els ànims i es van produir diversos aldarulls el 16 de juny de 1680, els quals motivaren la intervenció de l’arquebisbat de València com a senyor de la vila i de la justícia civil. Es tracta d’una revolta de subsistència de la comarca de l’Horta de València a la segona meitat del segle XVII.The poverty of the population of the town of Puçol after several adverse harvests was very serious. At the time of paying the manor's taxes, the neighbours tried to convince the landowners to cooperate in the payment. The refusal to the proposal caused tempers to explode and several riots took place on June 16, 1680, which prompted the intervention of the Archbishop of Valencia as lord of the town and of civil justice. It is a subsistence revolt in the region of “l’Horta de Valencia” in the second half of the 17th century.La penúria de la població de la vila de Puçol després de diverses collites ad- verses era molt greu. Al moment de pagar els impostos del senyoriu el veïns tractaren de convèncer els terratinents perquè col·laboraren en el pagament. La negativa a la proposta feu esclatar els ànims i es van produir diversos aldarulls el 16 de juny de 1680, els quals motivaren la intervenció de l’arquebisbat de València com a senyor de la vila i posteriorment de la justícia civil. Es tracta d’una revolta de subsistència de la comarca de l’Horta de València a la segona meitat del segle XVII
Espacios del mal. Estudio artístico sobre los lugares que habitan las mujeres villanas en las películas clásicas de animación Disney: Artistic study on the places inhabited by female villains in classic Disney animated films
No full textThe need arises to critically analyze and review the spaces inhabited by the villains of the collection of Disney classics to make visible the influence they exert in terms of manichean construction of evil. To this end, an Image-Based Research is carried out framed as a qualitative methodology. This presents architectural (exterior and interior) and natural spaces linked to the aesthetics of evil. Also more private ones such as bedrooms, which contribute to the persistence of sexist gender roles.Se plantea la necesidad de analizar y revisar críticamente los espacios que habitan las villanas de la colección de clásicos Disney para visibilizar la influencia que ejercen en cuanto a construcción maniquea de la maldad. Para ello, se efectúa una Investigación Basada en Imágenes enmarcada como metodología de corte cualitativo. Así se presentan espacios arquitectónicos (exteriores e interiores) y naturales vinculados con la estética del mal. También otros más privados como los dormitorios, los cuales contribuyen a la perduración de roles de género sexistas
Escuchar el cuerpo: una aproximación iconográfica a la representación del cuidado, de la tradición pictórica cristiana al cine y la esfera pública contemporáneos
Get PDFThis article approaches the iconography of medical healthcare and palliative care in contemporary cinema and the public sphere. While the SARS-CoV-2 pandemic between 2019 and 2022 brought daily visibility to both the healthcare sector and the specific field of care, its praxis has traditionally been underrepresented. As Hannah Arendt defines it, caregiving is considered “labor” rather than tangible “work”, and its praxis —often carried out by women in domestic settings or within religious orders—has had little presence in cinema and the images of the public sphere, where the healthcare realm was sometimes reduced to surgical interventions associated with masculinity. Using an iconological methodology inspired by the work of Aby Warburg, this article articulates an approach to the phenomenology of care, conceived as a reassembly of caregiving gestures in the contemporary public sphere while attending to the survivals of Christian iconography.El presente artículo se aproxima a la iconografía de los cuidados médicos, sanitarios y paliativos en el cine y la esfera pública contemporánea. Si bien la pandemia de SARS-Cov-2 entre 2019 y 2022 dotó de una visibilidad cotidiana tanto al ámbito sanitario como el campo específico de los cuidados, su praxis ha estado tradicionalmente infrarrepresentada. Al tratarse de lo que Hannah Arendt denomina una labor, no un trabajo con frutos tangibles, la praxis de los cuidados —casi siempre en manos de mujeres tanto en el espacio doméstico como en el contexto de las órdenes religiosas— ha tenido poca presencia en el cine y las imágenes de la esfera pública, donde el ámbito sanitario a veces se concretaba únicamente en imágenes de intervenciones quirúrgicas asociadas a lo masculino. A partir de una metodología iconológica fundada en la labor de Aby Warburg, se articula una aproximación a la fenomenología del cuidado concebida como remontaje de los gestos del cuidado en la esfera pública contemporánea y atenta a las supervivencias de la iconografía cristiana
Reconsiderando el cine de culto: Los teatros hispanos y el público latinx en Nueva York 1969-1970
Get PDFNikos Kazantzakis (1883-1957). «Odissea» II 76-111
No full textTres, varen ser, les formes més mortals que misser Mort va prendre
per fer que el seny deixés d'estar-me en peu de guerra i desarmar-me.
Dins de la cova fresca de Calipso, com adona amb molla,
rient em va aparèixer i als genolls se'm va enroscar, desfeta,
i jo aferrava la immortal, amb por, a les meves mans mortals
i l'estrenyia com un somni dolç a l'arenosa platja
Adrià Targa (1987). «Acròpolis» (fragment)
No full textAdrià Targa. 2024. Acròpolis [Premi Jocs Florals de Barcelona 2024]. Col·lecció Cadup. Barcelona: Godall Edicions.
 
Del gran relato a la Posmodernidad. La descolonización de los museos:
Get PDFLa postmodernitat té com a principal marca la caiguda de les metanarratives, donant pas a l'existència de microrelats, veritats mínimes adaptades a llocs, formes de vida de petits grups socials, població marginal, grups ètnics silenciats, al mateix temps que emergeixen formes i identitats polítiquesfeministes, ecologistes, sexuals, ètnic-racials, urbanes... Es tracta d'una crisi de les estructures de coneixement hegemòniques eurocèntriques i occidentalistes marcades per un fort impuls anticolonial. Aquest procés requereix ladescolonització del pensament, l'educació i les institucions culturals, com el museu, que comença a repensar tant les seves exposicions com la presentació de les seves col·leccions des d'aquesta perspectiva decolonial que promouen el ICOM i les polítiques culturals. Però en aquest replantejament podem trobar formes de relació entre cultures diverses que no sempre van ser formes de sotmetiment, apropiació o dominació colonial.Postmodernity’s main mark is the fall of metanarratives, giving way to the existence of micro-narratives, minimal truths adapted to places, ways of life of small social groups, marginal populations, silenced ethnic groups, while feminist, ecologist, sexual, ethno-racial, urban political forms and identities are emerging... It is a crisis of hegemonic Eurocentric and Westernist knowledge structures marked by a strong anti-colonial impulse. This process requires the decolonisation of thought, education and cultural institutions, such as the museum, which is beginning to rethink both its exhibitions and the presentation of its collections from this decolonial perspective promoted by ICOM and cultural policies. But inthis rethinking we can find forms of relationship between diverse cultures that were not always forms of subjugation, appropriation or colonial domination.La posmodernidad tiene como principal marca la caída de las metanarrativas, dando paso a la existencia de microrrelatos, verdades mínimas adaptadas a lugares, formas de vida de pequeños grupos sociales, población marginal, grupos étnicos silenciados, al tiempo que emergen formas e identidades políticas feministas, ecologistas, sexuales, étnico-raciales, urbanas... Se trata de una crisis de las estructuras de conocimiento hegemónicas eurocéntricas y occidentalistas marcadas por un fuerte impulso anticolonial. Este proceso requiere la descolonización del pensamiento, la educación y las instituciones culturales, como el museo, que comienza a repensar tanto sus exposiciones como la presentación de sus colecciones desde esa perspectiva decolonial que promueven el ICOM y las políticas culturales. Pero en este replanteamiento podemos encontrar formas de relación entre culturas diversas que no siempre fueron formas de sometimiento, apropiación o dominación colonial
The languages of the Greeks
No full textAquest article aborda la qüestió de les llengües minoritàries de Grècia. Intenta presentar-ne un relat neutral i objectiu de les escasses dades de què hom disposa sense defugir les qüestions més polèmiques atès que Grècia no reconeix oficialment cap minoria lingüística en el seu territori. S’il·lustra el context sociolingüístic amb mapes històrics i lingüístics provinents de la Viquipèdia.This article addresses the issue of minority languages in Greece. It attempts to present a neutral and objective account of the available data, while acknowledging the limitations of the evidence. It also addresses the most contentious issues, given that Greece does not officially recognise any linguistic minorities on its territory. The sociolinguistic context is illustrated with historical and linguistic maps from Wikipedia
Mimis Plessas (1924-2024). Adéu a l’autor de les cançons d’un temps
No full textMimis (Dimítrios) Plessas va néixer a Atenes el 12 d’octubre de 1924
«Ànim, amor i força a tothom!» Entrevista a Stélios Petrakis
No full text«Estimats amics valencians: tots aquestos dies el meu cor i el meu pensament estan allà amb vosaltres! Espere que aquestes notes ajuden a calmar el patiment causat per la catàstrofe que esteu vivint. Estic amb vosaltres, molta força!»
Αγαπημένοι μου φίλοι στη Βαλένσια: Όλες αυτές τις μέρες η καρδιά μου και το μυαλό μου βρίσκεται εκεί σε σας! Μακάρι αυτές οι νότες να απαλύνουν έστω και λίγο τον πόνο από τη μεγάλη καταστροφή! Είμαι μαζί σας