e-Revistes de la Universitat Jaume I
Not a member yet
4612 research outputs found
Sort by
Οι γλώσσες της Κύπρου
No full textEl paisatge lingüístic de Xipre sempre ha estat marcat per un extens multilingüisme, modelat pels seus contextos històrics, polítics i culturals. La Repúblicade Xipre reconeix dues llengües oficials: el grec i el turc. Els grecoxipriotes adquireixen el grec xipriota a casa com a primera llengua i aprenen el grec modern estàndard a través de l'escola; de la mateixa manera, els turcoxipriotes adquireixen el turcxipriota com a primera llengua i aprenen turc estàndard a través de l'escolarització. Les llengües minoritàries reconegudes per la República de Xipre són l'àrab xipriota, l'armeni occidental i la llengua de signes xipriota. Una varietat sense reconeixement oficial és la «gurbetça», parlada pels romanísturcoxipriotes. Finalment, la migració de les últimes dècades ha diversificat encara més el repertori lingüístic de l'illa amb llengües com el rus i l'àrab.The linguistic landscape of Cyprus has always been marked by extensive multilingualism, shaped by its historical, political, and cultural contexts. The Republic of Cyprus recognises two official languages: Greek and Turkish. Greek Cypriots acquire Cypriot Greek at home as their first language and learn Standard Modern Greek through schooling; similarly, Turkish Cypriots acquire Cypriot Turkish as their first language and learn Standard Turkish through schooling. Minority languages recognised by the Republic of Cyprus are Cypriot Arabic, Western Armenian, and Cypriot Sign language. A variety with no official recognition is Gurbetcha, spoken by Turkish Cypriot Roma. Finally, migration over the recent decades has further diversified island’s linguistic repertoire with languages such as Russian and Arabic
Thanassis Valtinós (1932-2024). «L’escriptor és un cuc de seda...»
No full textThanassis Valtinós —pseudònim literari d’Athanàssios Spanós—va néixer el 16 de desembre de 1931 en un llogaret de la regió d’Arcàdia anomenat Karàtula, dins el municipi de Kastrí. La dècada dels anys 40, els de la seva adolescència i primera joventut, i els de l’Ocupació i la guerra civil grega, visqué, amb la família, en diferents ciutats, dins i fora de Grècia, fins que s’instal·laren, el 1950, a Atenes.A la capital, cursà diferents estudis: de ciències polítiques,de filosofia,de cinematografia. Posteriorment es beneficià de programes internacionals d’intercanvi i d’escriptura, i pogué fer estades a Anglaterra, BerlínOccidental i els Estats Units
«L'assassina», sens dubte la pel·lícula grega de l'any
No full textUna de les grans estrenes cinematogràfiques de la temporada ha estat L’assassina, llargmetratge basat en l’obra homònima d’Aléxandros Papadiamandis. Us n’oferim una ressenya crítica publicada el dia de l’estrena del film a les sales gregues, el 30 de novembre de 2023, per la revista digital oneman.gr
La novel·la «El capità Mikhalis» de Nikos Kazantzakis portada al cinema
No full textEl 21 de desembre de 2023 es va estrenar El capità Mikhalis, pel·lícula de producció grega basada en la cèlebre novel·la homònima de Nikos Kazantzakis. Pocs dies abans, el 16 d’aquell mes, la revista digital Protothema.gr en publicava una ressenya, que presentem aquí en traducció
Vassilis Vassilikós: sobre què li vaig dir «no» a Andreas Papandreu. Qui va insistir perquè jo escrivís «Z»: La conversa a fons de fa uns anys entre Vassilis Vassilikós i Baskozos. Tot el que va dir sobre Fellini, els russos, l’esquerra i Papandreu
No full textOferim l’article publicat pel diari Το Βήμα [La Tribuna] el primer de desembre de 2023, arran de la mort de Vassilis Vassilikós; l’article reprodueix l’entrevista realitzada a l’escriptor i publicada a les mateixes pàgines del rotatiu més de deu anys abans
La representación del cuerpo de las mujeres en disputa. Feminismo y contrafeminismo en las Fallas de València
Get PDFLes festes neotradicionals com les falles estan sent objecte de creixent atenció per la seua capacitat de definir rols i amb això pel seu pes en la reproducció o l'impuls del canvi social. Així, la representació del cos de la dona en la festa de les Falles s'ha convertit de manera creixent en un camp de batalla. L'estudi a partir de l'observació i grups de discussió ens confirma que continua existint una hipersexualització i masclisme en els ninots (escultures) de la festa, però s'observa alhora una creixent crítica i sorgiment de representacions més inclusives o directament reivindicatives del feminisme. No obstant això, aquests canvis s'enfronten al control quasi absolut dels sectors tradicionalistes des del franquisme, i la seua lògica heteronormativa, i al mateix temps a una reacció antifeminista d'acord amb l'extrema dreta que intenta redefinir la reivindicació feminista com una conspiració contra la llibertat i s'expressa amb una crítica creixentment oberta i a vegades agressiva contra els intents de canvi de la representació de la dona i el seu rol en la festa.Neo-traditional festivals such as Fallas are receiving increasing attention for their ability to define roles and thus for their weight when it comes to reproducing or fostering social change. As a result, the representation of the female body in the Fallas festival has become continuously more a battlefield. The study based on observation and discussion groups confirms that there continues to be hypersexualization and machismo in the ninots (sculptures) of the festival, but, at the same time, there is a growing criticism and more inclusive or directly demanding representations of feminism are emerging. However, these changes face the almost absolute control and heteronormative logic from traditionalist sectors that were born in the Franco regime, as well as, at the same time, they have to deal with an anti-feminist reaction in line with the extreme right that tries to redefine the feminist claim as a conspiracy against freedom and that expresses itself with an increasingly open and sometimes aggressive critique posed against the attempts to change the representation of women and their role in the festivity.Las fiestas neotradicionales como las Fallas están siendo objeto de creciente atención por su capacidad de definir roles y, con ello, por su peso en la reproducción o el impulso del cambio social. Así, la representación del cuerpo de la mujer en la fiesta de las Fallas se ha convertido con mayor frecuencia en un campo de batalla. El estudio a partir de la observación y de los grupos de discusión confirma que continúa existiendo una hipersexualización y un machismo en los ninots (esculturas) de la fiesta, pero se observa a la vez una mayor presencia de la crítica y un surgimiento de representaciones más inclusivas o directamente reivindicativas del feminismo. Sin embargo, estos cambios se enfrentan al control casi absoluto y a la lógica heteronormativa de los sectores tradicionalistas asentados desde tiempos franquistas; así como, al mismo tiempo, deben lidiar con una reacción antifeminista acorde con la extrema derecha que intenta redefinir la reivindicación feminista como una conspiración contra la libertad y que se expresa con una crítica cada vez más abierta y en ocasiones agresiva contra los intentos de cambio de la representación de la mujer y su rol en la fiesta
El pacto velado entre lo narrado y la fotografía
Get PDFThe veiled is analyzed as a rhetorical figure or allegorical resource that in photography, as in narrative, acts with the intention of intensifying an elliptical language to hide, conceal or evoke meanings. The article reviews how Katherine Mansfield’s writing carries veiled forms of persuasion to make the viewer participate, in a subsumed way, in the narratives of omission. In photography, what is veiled will be a blind field in the sense that it is not visible in the image, but acts by expanding meanings beyond the frame. The veiled, finally, will be the stylistic resource that articulates an artistic project, entitled About Mansfield, that alternates photography and text to develop mechanics of identity construction, in such a way that the photographic image is linked to a story that serves as the backbone of the texts from the Diaries by Mansfield. The aim is to generate a visual syntax that acts with veiled parameters, revealing reductionist patterns around women.En este artículo se analiza lo velado como figura retórica o recurso alegórico que en la fotografía al igual que en la narrativa actúa con la intención de intensificar un lenguaje elíptico para ocultar, encubrir o evocar significados. Se revisa cómo la escritura de Katherine Mansfield es portadora de formas veladas de persuasión para hacer participar al espectador, de manera subsumida, de las narrativas de la omisión. En la fotografía, lo velado será un campo ciego en el sentido de que no es visible en la imagen, pero actúa expandiendo significados más allá del encuadre. Lo velado, finalmente, será el recurso estilístico que articule un proyecto artístico, titulado A propósito de Mansfield, que alterna fotografía y texto para elaborar mecánicas de construcción identitaria, de forma que la imagen fotográfica se vincula a un relato que vertebra los textos provenientes del Diario de Mansfield. Se persigue generar una sintaxis visual que actúe con parámetros velados revelando patrones reduccionistas en torno a las mujeres
El giro ecológico de los museos industriales. Un análisis comparativo Reino Unido-China
Get PDFEls museus estan experimentant un gir ecològic d'acord amb les actuals estratègies globals de desenvolupament sostenible. Aquest gir pot detectar-se també en el sector del patrimoni i els museus industrials, sobretot a Gran Bretanya i altres països occidentals, on noves preocupacions i accions mediambientals estan reconfigurant la manera de representar i utilitzar el passat industrial. En aquest article analitzem com aquest enfocament diferent s'està desenvolupant a la Xina. Per a això, prenem com a model l'experiència britànica i combinem anàlisis quantitatives i qualitatives per a estudiar cinc casos britànics i quatre xinesos. Defensem que els museus industrials tenen la responsabilitat de contribuir a solucionar alguns dels problemes derivats de la industrialització (en aquest cas, danys climàtics i ecològics), la qual cosa pot materialitzar-se amb una planificació sostenible i educació ambiental.Museums are undergoing an ecological turn aligned with the current global strategies for sustainable development. This turn is landing in the industrial museum/heritage sector too, notably in Britain and other Western countries, where new environmental concerns and actions are reshaping the way in which the industrial past is represented and used. In this paper, we analyse how this different approach is developing in China. To do so, we take the British experience as a model and combine quantitative and qualitative analyses to study five British and four Chinese cases. We claim that industrial museums have the responsibility to contribute to healing some of the wounds of industrialisation (in this case, climate and ecological damage), which can be achieved through sustainable planning and environmental education.Los museos están experimentando un giro ecológico en consonancia con las actuales estrategias globales de desarrollo sostenible. Este giro puede detectarse también en el sector del patrimonio y los museos industriales, sobre todo en Gran Bretaña y otros países occidentales, donde nuevas preocupaciones y acciones medioambientales están reconfigurando la forma de representar y utilizar el pasado industrial. En este artículo analizamos cómo este enfoque diferente se está desarrollando en China. Para ello, tomamos como modelo la experiencia británica y combinamos análisis cuantitativos y cualitativos para estudiar cinco casos británicos y cuatro chinos. Defendemos que los museos industriales tienen la responsabilidad de contribuir a solucionar algunos de los problemas derivados de la industrialización (en este caso, daños climáticos y ecológicos), lo que puede materializarse con una planificación sostenible y educación ambiental
Museología de la familia menonita tradicional en Chihuahua, México
Get PDFA inicis de la segona dècada del segle XX, els primers grups menonitas van arribar al nord de Mèxic i, fins a la data, continuen assentats, principalment en estats com Chihuahua. L'any 2000, es va fundar en una ciutat d'aquest Estat, Cuauhtémoc, el Museu i Centre Cultural Menonita, en el qual es mostra la rèplica d'una casa menonita tradicional. L'objectiu d'aquest article és explorar com en aquest museu es representa a aquesta mena de família. Metodològicament es fa un abordatge museològic consistent en l'observació com a turista i com a antropòleg. S'analitza el muntatge museogràfic i es mostra que la família menonita tradicional està configurada en dos sentits: d'una banda, com un projecte colonitzador masculí, i per un altre, com una forma d'organització de les pràctiques de gènere en la família que legitimen relacions de poder entre els seus integrants.At the beginning of the 20th century, the first Mennonite groups arrived to northern Mexico and, to this day, continue to settle, mainly in states such as Chihuahua. In the year 2000, the Mennonite Museum and Cultural Center was founded on a city in that state, which displays a replica of a traditional Mennonite house. The goal of this article is to explore how Mennonite masculinity is represented. Methodologically, a museological approach is made consisting of observation as a tourist and as an anthropologist. The museographic assembly is analyzed and it is show that Mennonite masculinity is configured in two senses: on the one hand, as a male colonizing project, and on the other, as a form of organization of gender practices in the home that legitimize power relations.A inicios de la segunda década del siglo XX, los primeros grupos menonitas arribaron al norte de México y, hasta la fecha, continúan asentados, principalmente en estados como Chihuahua. En el año 2000, se fundó en una ciudad de este Estado, Cuauhtémoc, el Museo y Centro Cultural Menonita, en el cual se muestra la réplica de una casa menonita tradicional. El objetivo de este artículo es explorar cómo en este museo se representa a este tipo de familia. Metodológicamente se hace un abordaje museológico consistente en la observación como turista y como antropólogo. Se analiza el montaje museográfico y se muestra que la familia menonita tradicional está configurada en dos sentidos: por un lado, como un proyecto colonizador masculino, y por otro, como una forma de organización de las prácticas de género en la familia que legitiman relaciones de poder entre sus integrantes
Estéticas alternativas en museos. Exposiciones generadas con la participación de niñas, niños y adolescentes
Get PDFA partir del moviment de la Nova Museologia i de la consolidació de la perspectiva de drets, els museus com a institucions socials estan cridats a ser cada vegada més participatius i involucrar a les seves comunitats, encara que en la pràctica no sempre aconsegueix materialitzar-se com una realitat. Nens, nenes i adolescents (NNA) representen un ampli percentatge dels seus visitants anuals, no obstant això rares vegades se'ls inclou en les decisions sobre el seu funcionament i el disseny dels programes. Des d'un paradigma construccionista, un enfocament qualitatiu i un disseny d'estudi de casos, duem a terme un estudi en el qual nna participessin, a través de l'estratègia fotovoz, en la generació d'exposicions temporals en tres museus de la regió Carib colombiana. Entre les troballes de la recerca es ressalta que, en l'entorn adequat, NNA exploren materials i tècniques per a trobar la seva veu i manifestar-se de múltiples formes, sent l'estètica una de les més evidents. Aquestes estètiques alternatives, no sempre van en la mateixa direcció de les dels museus però poden complementar el llenguatge de les exhibicions i permetre als NNA visibilitzar les seves veus, silencis, aportacions i absències, que generen influència en la presa de decisions i dinàmiques pròpies de les organitzacions museals.Since the New Museology movement and the consolidation of the rights perspective, museums as a social institution are called to be increasingly participatory and involve their communities, although in practice this does not always materialize as a reality. Children and teenagers represent a large percentage of annual visitors, but they are rarely included in decisions about their operation and the design of programs. From a constructionist paradigm, a qualitative approach and a case study design, we conducted a study in which children and teenagers participated, through the photovoice strategy, in the generation of temporary exhibitions in three museums in the Colombian Caribbean region. Among the findings of the research, it is highlighted that, in the right environment, children and teenagers explore materials and techniques to find their voice and manifest themselves in multiple ways, aesthetics being one of the most evident. These alternative aesthetics do not always go in the same direction as those of museums, but they can complement the language of exhibitions and allow children and young people to make their voices, silences, contributions and absences visible, which influence decision-making and the dynamics of museum organisations.A partir del movimiento de la Nueva Museología y de la consolidación de la perspectiva de derechos, los museos como instituciones sociales están llamados a ser cada vez más participativos e involucrar a sus comunidades, aunque en la práctica no siempre logra materializarse como una realidad. Niños, niñas y adolescentes (NNA) representan un amplio porcentaje de sus visitantes anuales, sin embargo rara vez se les incluye en las decisiones sobre su funcionamiento y el diseño de los programas. Desde un paradigma construccionista, un enfoque cualitativo y un diseño de estudio de casos, llevamos a cabo un estudio en el que nna participaran, a través de la estrategia fotovoz, en la generación de exposiciones temporales en tres museos de la región Caribe colombiana. Entre los hallazgos de la investigación se resalta que, en el entorno adecuado, NNA exploran materiales y técnicas para encontrar su voz y manifestarse de múltiples formas, siendo la estética una de las más evidentes. Estas estéticas alternativas, no siempre van en la misma dirección de las de los museos pero pueden complementar el lenguaje de las exhibiciones y permitir a los NNA visibilizar sus voces, silencios, aportes y ausencias, que generan influencia en la toma de decisiones y dinámicas propias de las organizaciones museales