e-Revistes de la Universitat Jaume I
Not a member yet
4612 research outputs found
Sort by
Traduire le discours touristique. l’exemple des brochures et des dépliants des sites de la province de Palencia
This work aims to study the version translated into French of the brochures and leaflets of the city and province of Palencia. The challenge of the tourism sector is important, to the extent that it contributes to the economic development of the Castilla y León region. The various documents offered to tourists become the first image of the region. So it will be necessary to offer them an appropriate version. Through a careful analysis we identify the challenges of tourism translation, in particular which are the most complex elements to translate, both from a linguistic, lexical, pragmatic level, as well as from a cultural point of view. Eventually, we will describe the errors that appear to propose another translation which would better adapt to the purposes of this type of text, and which would improve the general quality of the document.Ce travail se propose d'étudier la version traduite en langue française des brochures et des dépliants de la ville et la province de Palencia. L’enjeu du secteur touristique est important, dans la mesure où il contribue au développement économique de la région de Castilla y León. Les divers documents proposés aux touristes deviennent la première image de la région. Ainsi faudra-t-il leur en offrir une version appropriée. Par le biais d’une analyse minutieuse on identifie les défis de la traduction touristique, notamment quels sont les éléments les plus complexes à traduire, aussi bien au niveau linguistique, lexical, pragmatique, qu’au point de vue culturel. Eventuellement, nous décrirons les erreurs qui apparaissent pour proposer une autre traduction qui s’adapterait mieux aux buts de ce genre de texte, et qui améliorerait la qualité générale du document
Corpus lingüísticos y enseñanza de lenguas, de Maribel Serrano (ed.). Lleida: Editorial Universitat de Lleida, 2024
RessenyaReviewReseñ
Actitudes de hablantes de español como lengua materna y extranjera sobre variedades de la lengua
Es presenta l'anàlisi de les creences i les actituds lingüístiques de 80 estudiants i graduats en Lletres, Filologia Hispànica, Traducció o similar: 40 parlants d'espanyol com a llengua materna i 40 parlants estrangers (brasilers). En concret, s'han estudiat quatre varietats de l'espanyol (andina, mexicana, castellana i rioplatenca), així com les veus dels brasilers parlant en espanyol. L'estudi s'ha realitzat a partir dels plantejaments teòrics sobre creences i actituds lingüístiques desenvolupats per Lambert i Lambert (1975), López Morales (1979, 2004), Gómez Molina, (1987), Blas Arroyo (2005), Moreno Fernández (2009) i Garret. Per això, es va realitzar una anàlisi sobre el prestigi de les varietats a partir de la tècnica dels parells ocults (matched-guise) i preguntes de resposta oberta; es va mesurar el grau d'identificació de les varietats mitjançant enregistraments i es va examinar la (in)seguretat lingüística dels participants de l'estudi mitjançant una pregunta oberta. Els resultats apunten que les varietats castellana i rioplatense són les més prestigioses per als hispanoparlants mentre que la mexicana i la rioplatense ho són per als brasilers; que els hispanoparlants identifiquen millor les varietats de l'espanyol que els brasilers; i que aquests darrers tenen un nivell d'inseguretat lingüística més gran que el dels hispanoparlants.An analysis is presented on the linguistic beliefs and attitudes of 80 students and graduates of Hispanic Philology, Translation or similar: 40 native Spanish speakers and 40 foreign speakers (Brazilians). Specifically, four varieties of Spanish (Andean, Mexican, Castilian, and Rioplatense) were studied, as well as the voices of Brazilians speaking in Spanish. The study was conducted based on the theoretical approaches to linguistic beliefs and attitudes developed by Lambert and Lambert (1975), López Morales (1979, 2004), Gómez Molina (1987), Blas Arroyo (2005), Moreno Fernández (2009), and Garret (2010), among others. For this, an analysis of the prestige of the varieties was carried out using the matched-guise technique and open-ended questions; the degree of identification of the varieties was measured through recordings, and the (in)security of the participants in the study was examined through an open-ended question. The results indicate that the Castilian and Rioplatense varieties are the most prestigious for native Spanish speakers, while the Mexican and Rioplatense varieties are the most prestigious for Brazilians; that native Spanish speakers are better at identifying Spanish varieties than Brazilians; and that the latter have a higher level of linguistic insecurity than the native Spanish speakers.Se presenta el análisis de las creencias y actitudes lingüísticas de 80 estudiantes y graduados en Letras, Filología Hispánica, Traducción o similar: 40 hablantes de español como lengua materna y 40 hablantes extranjeros (brasileños). En concreto, se han estudiado cuatro variedades del español (andina, mexicana, castellana y rioplatense), así como las voces de brasileños hablando en español. El estudio se ha realizado a partir de los planteamientos teóricos sobre creencias y actitudes lingüísticas desarrollados por Lambert y Lambert (1975), López Morales (1979, 2004), Gómez Molina, (1987), Blas Arroyo (2005), Moreno Fernández (2009) y Garret (2010), entre otros. Para ello, se realizó un análisis sobre el prestigio de las variedades a partir de la técnica de los pares ocultos (matched-guise) y preguntas de respuesta abierta; se midió el grado de identificación de las variedades mediante grabaciones y se examinó la (in)seguridad lingüística de los participantes del estudio a través de una pregunta abierta. Los resultados apuntan que las variedades castellana y rioplatense son las más prestigiosas para los hispanohablantes mientras que la mexicana y la rioplatense lo son para los brasileños; que los hispanohablantes identifican mejor las variedades del español que los brasileños; y que estos últimos tienen un nivel de inseguridad lingüística mayor que el de los hispanohablantes
América tiene imagen de mujer. Algunos ejemplos de los siglos XVI al XIX
The encounter of America for Europe will be the event that will change its history in a definitive way. The impact of that historical fact and the news that reached the West, fueled the desire to know the new territory and thus complete the quadripartite vision of the world. These ideas will be reflected through images initially related to barbarism and even cannibalism and, later, in idealized and allegorical forms. Thus was born the image of America, inspired by classical models, as a woman accompanied by a series of attributes that show concepts and stereotypes of the American scenario according to the times, countries and fashions.El encuentro de América para Europa será el acontecimiento que cambie su historia de manera definitiva. El impacto de aquel hecho histórico y las noticias que llegaban a Occidente, alimentaron los deseos de conocer el nuevo territorio y completar así la visión cuatripartita del mundo. Estas ideas ser verán reflejadas a través de imágenes relacionadas inicialmente con el barbarismo e incluso el canibalismo y, posteriormente, en formas idealizadas y alegóricas. Nace así la imagen América, inspirada en modelos clásicos, como una mujer acompañada de una serie de atributos que muestran conceptos y estereotipos del escenario americano según las épocas, los países y las modas
Las oportunidades pragmáticas del español en un contexto turístico y multilingüe: un análisis del paisaje lingüístico de Málaga
La present investigació va buscar aportar a l'estudi de l'espanyol dins del paisatge lingüístic (PL), específicament des de la gestió de la llengua. Per tal motiu, es va proposar realitzar una anàlisi pragmàtica de la configuració de l'espanyol present en el PL de Màlaga, definint-lo com un discurs públic manifestat per la interacció social dins d'un context cultural, turístic i multilingüe. El corpus està compost per 230 fotografies, registrades durant maig de 2024 en quatre districtes de la ciutat. Conjuntament, el mètode utilitzat va ser de tall mixt, és a dir, un enfocament numèric-percentual i una interpretació integral del signe com a procés comunicatiu amb viabilitat i naturalesa discursiva. Com a resultat, es van observar característiques etnogràfiques particulars entre els districtes analitzats, precisament amb matisos temàtics i comunicatius que van evidenciar una diversitat cultural i expressiva dels barris. Així mateix, l'autoria del signe revela una construcció heterogènia que va presentar diferents factors implicats, mentres que el propòsit comunicatiu és multifuncional ja que no és únicament informatiu, perquè ostenta caràcter persuasiu. En definitiva, Màlaga és un espai *heteroglósico i polifònic on és possible explorar una composició lingüística i demogràfica que permeta comparar els diferents sectors que componen la ciutat. També, resulta factible analitzar i interpretar fenòmens lingüístics essencials per a comprendre la vida urbana contemporània que porta la població malaguenya.This research sought to contribute to the study of Spanish within the linguistic landscape (PL), specifically from the management of the language. For this reason, it was proposed to carry out a pragmatic analysis of the configuration of Spanish present in the PL of Malaga, defining it as a public discourse manifested by social interaction within a cultural, tourist and multilingual context. The corpus is composed of 230 photographs, recorded during May 2024 in four districts of the city. Together, the method used was mixed, that is, a numerical-percentage approach and a comprehensive interpretation of the sign as a communicative process with viability and discursive nature. As a result, particular ethnographic characteristics were observed among the districts analyzed, precisely with thematic and communicative nuances that evidenced a cultural and expressive diversity of the neighborhoods. Likewise, the authorship of the sign reveals a heterogeneous construction that presented different factors involved, while the communicative purpose is multifunctional since it is not only informative, as it has a persuasive character. In short, Malaga is a heteroglossic and polyphonic space where it is possible to explore a linguistic and demographic composition that allows us to compare the different sectors that make up the city. It is also possible to analyse and interpret linguistic phenomena that are essential to understanding the contemporary urban life of the population of Malaga.La presente investigación buscó aportar al estudio del español dentro del paisaje lingüístico (PL), específicamente desde la gestión de la lengua. Por tal motivo, se propuso realizar un análisis pragmático de la configuración del español presente en el PL de Málaga, definiéndolo como un discurso público manifestado por la interacción social dentro de un contexto cultural, turístico y multilingüe. El corpus está compuesto por 230 fotografías, registradas durante mayo de 2024 en cuatro distritos de la ciudad. Conjuntamente, el método utilizado fue de corte mixto, es decir, un enfoque numérico-porcentual y una interpretación integral del signo como proceso comunicativo con viabilidad y naturaleza discursiva. Como resultado, se observaron características etnográficas particulares entre los distritos analizados, precisamente con matices temáticos y comunicativos que evidenciaron una diversidad cultural y expresiva de los barrios. Asimismo, la autoría del signo revela una construcción heterogénea que presentó diferentes factores implicados, mientras que el propósito comunicativo es multifuncional ya que no es únicamente informativo, pues ostenta carácter persuasivo. En definitiva, Málaga es un espacio heteroglósico y polifónico donde es posible explorar una composición lingüística y demográfica que permita comparar los diferentes sectores que componen la ciudad. También, resulta factible analizar e interpretar fenómenos lingüísticos esenciales para comprender la vida urbana contemporánea que lleva la población malagueña
Leningrado, experiencias de vida y resistencia en una ciudad sitiada
L'article realitza una aproximació a l'assetjament de Leningrado, que va abastar del 1941 al 1944 el transcurs de la Segona Guerra Mundial (la Gran Guerra Patriòtica per als soviètics) i va durar gairebé nou-cents dies. Després d'aplicar el III Reich el «Pla Barbarroja» d'invasió de l'URSS el 1941. L'assetjament va ser devastador en el pla humà, però també per a la ciutat. D'aquí que s'aprestessin a protegir l'espai aeri, el seu patrimoni, i realitzessin enormes esforços per enviar avituallament a través del que es va conèixer com «el camí de la vida» y «el camí de la victoria».
El text té per objectiu relatar l'impacte del bloqueig de Leningrado a través d'una aproximació historiogràfica, per, a continuació, cedir pas als testimonis, els records de les experiències viscudes i les seves seqüeles, així com els llegats simbòlics i culturals, com conferir l'ordre de Lenin i la medalla d'Or a la ciutat, a banda de condecorar per heroisme els seus ciutadans.The article is focused on the siege of Leningrad, which lasted from 1941 to 1944 and lasted nine hundred days, during World War II (the Great Patriotic War for the Soviets). After the Third Reich implemented the “Barbarossa Plan” of invasion of the USSR in 1941. The siege was devastating on a human level, but also for the city. Hence, they were prepared to protect the airspace, their heritage, and carried out enormous efforts to send supplies through what became known as “the path of life” and “the path of victory”.
The text aims to address the impact of the blockade of Leningrad through an approach with diverse bibliographic and cultural sources, where testimonies, memories of experiences and traumas, as well as symbolic and cultural legacies, such as conferring the Order of Lenin and the Gold Medal on the city, take center stage. In addition, the citizens were decorated for their resistance to the siege for heroism.El artículo realiza una aproximación al sitio de Leningrado en el transcurso de la Segunda Guerra Mundial (la Gran Guerra Patriótica para los soviéticos), entre 1941 y 1944, que duró casi novecientos días. Tras aplicar el III Reich el «Plan Barbarroja» de invasión de la URSS en 1941. El asedio fue devastador en el plano humano y material de la ciudad. De ahí que se aprestaran a proteger el espacio aéreo, su patrimonio, y realizaran enormes esfuerzos para enviar avituallamiento a la población a través de lo que se conoció como «el camino de la vida» y «el camino de la victoria».
El texto tiene por objetivo relatar el impacto del bloqueo de Leningrado a través de una aproximación historiográfica, de los testimonios de las experiencias vividas y sus secuelas que quedan confrontados con el «pasado heroico», de una ciudad que recibió la orden de Lenin y medalla de oro, así como los legados culturales como símbolos de resistencia. Por último, se destina un apartado a cómo se recuerda el sitio de Leningrado en el entramado urbano de la actual San Petersburgo
Movimiento y conciencia basada en el espacio en Leslie Marmon Silko’s The Turquoise Ledge
Aquest assaig examina el concepte de place-based consciousness (consciència basada en l'espai) en The Turquoise Ledge, les memòries anticolonials de l'autora Leslie Marmon Silko. Qüestionant els formats tradicionals de l'autobiografia en la cultura occidental, Silko es representa a si mateixa com una figura protectora del territori, en constant moviment a través de passejos solitaris en què combina tàctiques de caminada ràpida urbana i de moviment lent. Aquests li permeten canviar la seua percepció de l'entorn i relacionar-se amb la terra d'una manera solidària i creativa.
Durant els seus passejos per les muntanyes al sud de Tucson, Silko reflexiona sobre allò que veu i experimenta des d'una perspectiva filosòfica, ambiental i històrica derivada del concepte indígena de "casa-Terra". Caminant amb la terra, planteja tres objectius: 1. revitalitzar el coneixement i la praxi mediambiental indígena; 2. crear una llar segura per a la comunitat humana i més-que-humana que l'acompanya; 3. preservar les memòries i els llocs de la destrucció colonial.
Silko interactua amb el paisatge històric a través d'accions pedètiques repetitives on l'observació, la vigilància i la protecció dels seus veïns més-que-humans articulen fortament el seu procés centrípet de construcció personal. Aquests veïns i amics inclouen arbres pal verd, rieres, monstres de Gila, ocells, formigues, serps de cascavell i llagostes. A través dels seus passejos, observacions i actes d'hospitalitat radical, la reconeguda autora de la comunitat Laguna Pueblo formula una praxi espacial relacional i decolonial, on el familiar recurrent convergeix amb el meravellós i inesperat. Partint de metodologies i valors de la Ciència Nativa com l'observació, la reflexió, la relacionalitat, l'afecte i la solidaritat, Silko ens mostra una forma més respectuosa i sostenible de relacionar-nos amb l'entorn.This essay examines Leslie Marmon Silko’s place-based consciousness in her relational, anticolonial memoir The Turquoise Ledge (2010). In the book, Silko portrays herself as a protective figure in constant motion through solitary walks where she combines urban speed walk tactics and slow movement, both of which enable her to change perception and engage the land in a caring and creative manner. During her walks through the Tucson Mountains, she ponders on what she sees and experiences from a philosophical, environmental, and historical perspective that is grounded on the Indigenous concept of land as “earth house.” As she walks with the land, she keeps three aims in mind: 1. to revitalize Indigenous environmental knowledge and praxis; 2. to create a safe homespace for more-than-human others in and around her ranch in southern Arizona; 3. to preserve place-based memories and sites from colonial destruction. Silko engages the storied landscape through repetitive pedetic actions where observation, surveillance, and protection of her more-than-human neighbors, strongly articulate her centripetal process of self-construction. These neighbors and friends include palo verde trees, arroyos, gila monsters, birds, ants, rattlers, and grasshoppers, among others. Through her walks, observations, and acts of radical hospitality, she formulates a relational and decolonial spatial praxis—where familiar repetition converges with the wondrous and unexpected, Silko teaches us a more sustainable way of engaging and respecting place—one based on observation, reflection, care, gratitude, and solidarity.Este ensayo examina el concepto de place-based consciousness (conciencia basada en el espacio) en The Turquoise Ledge, las memorias anticoloniales de la autora Leslie Marmon Silko. Cuestionando los formatos tradicionales de la autobiografía en la cultura occidental, Silko se representa a sí misma como una figura protectora del territorio, en constante movimiento a través de paseos solitarios en los que combina tácticas de caminata rápida urbana y de movimiento lento, los cuales le permiten cambiar su percepción del entorno y relacionarse con la tierra de una manera solidaria y creativa. Durante sus paseos por las montañas al sur de Tucson, Silko reflexiona sobre lo que ve y experimenta desde una perspectiva filosófica, ambiental e histórica derivada del concepto indígena de “casa-Tierra”. Caminando con la tierra, plantea tres objetivos: 1. revitalizar el conocimiento y la praxis medioambiental indígena; 2. crear un hogar seguro para la comunidad humana y más-que-humana que la acompaña; 3. preservar las memorias y los lugares de la destrucción colonial. Silko interactúa con el paisaje histórico a través de acciones pedéticas repetitivas donde la observación, la vigilancia y la protección de sus vecinos más-que-humanos articulan fuertemente su proceso centrípeto de construcción personal. Estos vecinos y amigos incluyen árboles palo verde, arroyos, monstruos de Gila, pájaros, hormigas, serpientes de cascabel y saltamontes. A través de sus paseos, observaciones y actos de hospitalidad radical, la reconocida autora de la comunidad Laguna Pueblo formula una praxis espacial relacional y decolonial, donde lo familiar recurrente converge con lo maravilloso e inesperado. Partiendo de metodologías y valores de la Ciencia Nativa como la observación, la reflexión, la relacionalidad, el afecto, y la solidaridad, Silko nos muestra una forma más respetuosa y sostenible de relacionarnos con el entorno
Extranjeros y autóctonos en el villagescape. Diacronía del paisaje lingüístico de tres municipios singulares de la provincia de Málaga
El *PL es mostra com un termòmetre de la presència de grups humans en els territoris i de les transformacions demogràfiques, econòmiques, turístiques i culturals que generen. En este treball s'analitza com tres pobles tradicionalment monolingües de la província de Màlaga -*Viñuela, *Alcaucín i *Benahavís-, amb l'arribada de residents i turistes estrangers s'han vingut convertint en espais on conviuen amb l'espanyol altres llengües, especialment l'anglés, i sorgix una interessant *heteroglosia. La nostra investigació presenta els resultats extrets d'un observatori creat per a l'estudi de la *diacronicidad dels signes verbals en el paisatge lingüístic d'estos municipis en tres cales temporals realitzades entre 2017 i 2025. Revisem els censos de població estrangera en els tres municipis i la seua evolució en les etapes establides; valorem el pes quantitatiu dels signes verbals i la seua categorització, atesos els emissors, per a determinar la distribució i vitalitat de les llengües foranes que s'exhibixen en estos nuclis municipals densament poblats per residents i turistes estrangers -quins són i en quina proporció s'empren-. Posteriorment, interpretem les dades numèriques per a diagnosticar el mode com ha afectat estos espais tradicionalment monolingües els fluxos de migrants en les tres corts temporals. Finalment, abordem l'estudi d'una sèrie d'ítems de naturalesa pragmàtic-discursiva que resulten d'especial interés per a analitzar els signes del *PL: la dimensió intencional, la fixació, l'abast dels signes verbals i les alteracions que s'han vingut produint en el paisatge.The LL is presented as a thermometer for the presence of human groups in the territories and the demographic, economic, touristic, and cultural transformations they generate. This paper analyzes how three traditionally monolingual communities in the province of Málaga -Viñuela, Alcaucín y Benahavís-, with the arrival of foreign residents and tourists, these have become spaces where other languages, especially English, coexist alongside Spanish, and an interesting heteroglossia has emerged. Our research presents the results of an observatory created to study the diachronicity of verbal signs in the linguistic landscape of these municipalities in three time periods between 2017 and 2025. We review the foreign population censuses in the three municipalities and their evolution in the established stages. We assess the quantitative weight of verbal signs and their categorization, according to the speakers, to determine the distribution and vitality of the foreign languages displayed in these municipal centers densely populated by foreign residents and tourists -which they are and in what proportion they are used-. Then we interpret the numerical data to diagnose how migrant flows have affected these traditionally monolingual spaces across the three time periods. Finally, we address the study of a series of pragmatic-discursive elements that are of particular interest in analyzing the signs of PL: the intentional dimension, fixation, the scope of verbal signs, and the changes in the landscape.El PL se muestra como un termómetro de la presencia de grupos humanos en los territorios y de las transformaciones demográficas, económicas, turísticas y culturales que generan. En este trabajo se analiza cómo tres pueblos tradicionalmente monolingües de la provincia de Málaga -Viñuela, Alcaucín y Benahavís-, con la llegada de residentes y turistas extranjeros se han venido convirtiendo en espacios donde conviven con el español otras lenguas, especialmente el inglés, y surge una interesante heteroglosia. Nuestra investigación presenta los resultados extraídos de un observatorio creado para el estudio de la diacronicidad de los signos verbales en el paisaje lingüístico de estos municipios en tres calas temporales realizadas entre 2017 y 2025. Revisamos los censos de población extranjera en los tres municipios y su evolución en las etapas establecidas; valoramos el peso cuantitativo de los signos verbales y su categorización, atendiendo a los emisores, para determinar la distribución y vitalidad de las lenguas foráneas que se exhiben en estos núcleos municipales densamente poblados por residentes y turistas extranjeros -cuáles son y en qué proporción se emplean-. Posteriormente, interpretamos los datos numéricos para diagnosticar el modo como ha afectado a estos espacios tradicionalmente monolingües los flujos de migrantes en los tres cortes temporales. Finalmente, abordamos el estudio de una serie de ítems de naturaleza pragmático-discursiva que resultan de especial interés para analizar los signos del PL: la dimensión intencional, la fijación, el alcance de los signos verbales y las alteraciones que se han venido produciendo en el paisaje
El Bombardeo de Chongqing, las Fotografías de Cheng Mo, Teleología Marxista.
Aquest treball pretén donar a conèixer el bombardeig aeri japonès sobre la ciutat xinesa de Chongqing durant l'anomenada Segona Guerra Sino-japonesa, quan aquesta era la capital del país, així com l'obra del fotògraf Cheng Mo, prova visual de la barbàrie japonesa contra la població civil. També l'anomenat “esperit de Chongqing” que va emergir de la seva resistència i victòria, i com aquest esperit patriòtic és adaptat a l'ideal comunista a “l'esperit de Hongyan” dins del panteó comunista d'esperits. La metodologia es basa en la realització d'un estat de la qüestió a través de l'estudi d'articles acadèmics preferentment xinesos. Els resultats mostren una apropiació per part del Partit Comunista xinès de fets històrics com el bombardeig de Chongqing o les fotografies de Cheng Mo a través de tota una plèiade d'esperits. La principal conclusió és que aquesta manera de procedir respon a la visió teleològica de la Història per part del govern xinès.This paper aims to shed light on the Japanese aerial bombing of the Chinese city of Chongqing during the Second Sino-Japanese War, when Chongqing was the country's capital, as well on the work of photographer Cheng Mo as visual evidence of Japanese barbarism against the civilian population. Also, on the so-called "Spirit of Chongqing" that emerged from its resistance and victory, and how this patriotic spirit is adapted to the communist ideal in the "Spirit of Hongyan" within the communist pantheon of spirits. The methodology is based on the development of a state of the art through the study of academic articles, predominantly Chinese. The results show the Chinese Communist Party's appropriation of historical events such as the bombing of Chongqing or Cheng Mo's photographs through a whole host of "spirits." The main conclusion is that this behaviour responds to the Chinese government's teleological vision of history.El presente trabajo pretende dar a conocer el bombardeo aéreo japonés sobre la ciudad china de Chongqing durante la llamada Segunda Guerra Sino-japonesa, cuando ésta era la capital del país, así como la obra del fotógrafo Cheng Mo, prueba visual de la barbarie japonesa contra la población civil. También el llamado “espíritu de Chongqing” que emergió de su resistencia y victoria, y cómo este espíritu patriótico es adaptado al ideal comunista en el “espíritu de Hongyan” dentro del panteón comunista de espíritus. La metodología se basa en la realización de un estado de la cuestión a través del estudio de artículos académicos preferentemente chinos. Los resultados muestran una apropiación por parte del Partido Comunista chino de hechos históricos como el bombardeo de Chongqing o las fotografías de Cheng Mo a través de toda una pléyade de “espíritus”. La principal conclusión es que este proceder responde a la visión teleológica de la Historia por parte del gobierno chino