Aloma: Revista de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport
Not a member yet
284 research outputs found
Sort by
Les competències genèriques en l’educació superior. Recerca sobre la percepció dels estudiants respecte l’impacte que té la metodologia de Seminari de Blanquerna en l’adquisició de competències genèriques.
L\u27objectiu de l\u27article és contribuir a la reflexió actual sobre les competències genèriques en l\u27educació superior. Es va desenvolupar una investigació sobre l\u27adquisició de competències genèriques en els programes de ciències socials de llicenciatura (Psicologia) de Blanquerna-Universitat Ramon Llull. Per a aquests estudis s’ha estat desenvolupant una metodologia innovadora anomenada Seminari. El seu propòsit se centra, entre altres qüestions, en el desenvolupament de competències genèriques. En primer lloc, les competències genèriques són avaluades respecte si són o no són percebudes com a importants per part dels estudiants d\u27últim curs, i respecte quin és el context principal per la seva adquisició. La metodologia de Seminari, que es caracteritza en aquest estudi, correlaciona més estretament amb la percepció de la importància de les competències en el món professional que els altres contextos, fins i tot les assignatures o l’adquisició de competències fora de la universitat. La investigació té com a objectiu el contribuir a aconseguir una millor comprensió dels millors contextos per a l\u27adquisició de competències genèriques en l\u27educació superior i de la importància d’aquestes en el món professional. Es desenvolupa implícitament una metodologia per a l\u27estudi de l\u27adquisició de competències i per a la caracterització d\u27un model educatiu centrat en competències. 
Estratègies, accions i fases dels processos d\u27integració de les TIC en la innovació docent universitària
El procés d’integració de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a la universitat és un procés de canvi. A vegades, les TIC s’utilitzen com mecanisme desencadenant de canvi. També els processos d’innovació docent són processos de canvi, que poden trobar en les TIC aliades molt potents, especialment davant els escenaris de futur que s’albiren en l’educació superior. Aquest article presenta un estudi que s’ha realitzat amb la finalitat d’identificar i descriure quines són les estratègies i les accions que formen part dels processos d’incorporació de les TIC a les universitats, en tant que processos d’innovació i de canvi. S’ha aplicat el model GRACE d’anàlisi, que va ser validat en una investigació anterior, a un conjunt de cinc estudis de casos, corresponents a universitats catalanes, espanyoles i europees. Els resultats de l’estudi posen de manifest que les universitats impulsen amb estratègies de suport, de promoció i sensibilització la incorporació de les TIC en la docència, i que generen accions de creació, ampliació i millora, que agafen forma de projectes d’innovació docents en molts dels casos
SOBRE LOS ORÍGENES DEL LENGUAJE: CEREBRO, GESTOS Y CHIMPANCÉS HUMANIZADOS
2. Comentarios al artículo de Josep Cal
Handicap vocal: mesura i relació amb el neuroticisme
La valoració del handicap vocal és un element important en l’avaluació de la disfonia. Molts factors poden estar presents en la aparició de la disfonia i un d’ells poden ser els trets de la personalitat. El present estudi pretén valorar el grau de validesa del Voice Handicap Index-10 en la detecció d’alteracions de la veu i determinar-ne una puntuació de tall, constatar la influència dels trets de personalitat neuroticisme i extraversió en la patologia vocal funcional i conèixer com afecten aquests trets de personalitat en les diferents subescales del VHI-10. S’han administrat el qüestionari EPQ-RS d’Eysenck i el VHI-10 a una mostra de 115 persones amb alteracions de la veu i 74 persones sanes. Els resultats obtinguts ens permeten concloure que el VHI-10 és un instrument fiable, vàlid i consistent de la percepció de l’handicap vocal. Podem afirmar també que el tret definit per Eysenck com neuroticisme està més present en les persones amb alteració vocal i que s’observa en aquest grup una major tendència cap a la introversió. Finalment, podem afirmar que aquests trets de personalitat no influeixen de manera diversa en les tres subescales que els seus creadors van definir
Símptomes negatius i cognició social en l’esquizofrènia: Un programa d\u27inetrvenció
oai:ojs.www.revistaaloma.blanquerna.edu:article/10L’esquizofrènia és un trastorn mental greu que afecta a un 1% de la població mundial. El seu tractament ha estat molt estudiat i, al llarg del temps, s’han descobert i fomentat noves línies de treball com són el tractament de la simptomatologia negativa i el dèficit cognitiu, front l’originària focalització en els símptomes positius. El present programa d’intervenció té com objectiu principal la millora de la simptomatologia negativa i el funcionament social en les persones diagnosticades d’esquizofrènia negativa. El programa es situa en el buit existent entre els programes de rehabilitació cognitiva (RC) i els programes de reinserció laboral i vocacionals donat que els actual programes d’entrenament en habilitats socials han demostrat no ser aplicables a la vida diària dels pacients esquizofrènics. El programa té un format grupal i una duració de 3 anys, amb una sessió setmanal, i consta de 4 mòduls diferenciats (Entrevista Motivacional, Cognició, Simptomatologia negativa i relacions socials, Cloenda i Recopilació de conceptes) amb objectius, dificultat i temporalitat diferents.Les possibles limitacions del programa vindrien donades per la dificultat de determinar quins són els pacients que s’adequarien a aquesta intervenció, pel que serà necessària la realització d’una adequada avaluació per seleccionar els membres del grup de tractament. Alhora, en la seva aplicació, les limitacions vindrien determinades per la forta implicació emocional i cohesió grupal que el programa requereix. 
Materials de suport a l’ensenyament/aprenentatge per competències
Aquest article presenta el projecte de Millora de Qualitat Docent que ofereix un disseny d’intervenció i materials de suport per a l’ensenyament i aprenentatge de competències en l’espai de seminari. Els eixos en els que es fonamenta la nostra proposta són: la identificació de les competències a assolir, l’autoavaluació com a eina formativa i la tutoria com a espai de suport en aquest procés d’aprenentatge. La intervenció s’adreça als estudiants de Grau i als professors tutors. Els materials de suport elaborats fan referència a: qüestionari online d’autopercepció del nivell de competències genèriques, qüestionari tutorial de detecció de necessitats i disseny del procés tutorial.En base a la reflexió derivada de l’elaboració d’aquest treball i en relació a l’experiència docent universitària com a professors tutors, podem constatar que l’adquisició de les competències és un procés perceptible que requereix d’un temps variable segons cada estudiant, que implica la conscienciació i participació activa del mateix i, que aquest procés requereix de l’espai de tutoria per a poder-lo dur a terme