Aloma: Revista de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport
Not a member yet
284 research outputs found
Sort by
Dues tendències TAP en educació. Apoderament i participació mitjançant les tecnologies
Els darrers informes sobre els dissenys de futur de l’educació i la seva relació amb l’ús de les tecnologies apunten clarament a la personalització, la col·laboració i l’aprenentatge al llarg de la vida. Aquest article, que segueix aquestes premisses i que està fonamentat en un marc teòric ferm, presenta dues tendències de l’ús de les tecnologies per a l’apoderament i la participació. Situem la primera tendència en l’escola/els instituts sobre l’ús del mòbils i les geolocalitzacions. La segona tendència la situem a la universitat i la reflexió sobre l’ús que fan els estudiants de les tecnologies, fruit d’una recerca I+D “Usos de las TIC entre los estudiantes universitarios: perspectiva académica y social de los procesos de aprendizaje mediados por TIC”, dut a terme entre els anys 2009 i 2012, i l’ARCE-EMA 2012. 
Tecnologia i lideratge educatiu: una perspectiva filosòfica
La Pedagogia només pot relacionar-se amb l’objecte tecnològic i “habitar” la tecnologia modificant alguns dels seus supòsits teòrico-pràctics inspirats per l’objectiu de la “prescripció”. La perspectiva de la Filosofia de l’Educació implica, epistemològicament, posar entre parèntesi la qüestió de “l’haver de fer”, per introduir la pregunta sobre “què és millor”. Des de la perspectiva filosòfica i partint de la metàfora del relat d’Asimov, Jo Robot, en aquest article definim una visió del món tecnològic des de l’excepció que impugna les normes generals estandaritzades, per insertar-hi la funció del lideratge educatiu com una pràctica que impedeix tota anticipació controlada i controlable. 
DEL ESPECTÁCULO ACROBÁTICO A LOS PRIMEROS GIMNASIOS MODERNOS. UNA HISTORIA DE LAS COMPAÑÍAS GIMNÁSTICO-ACROBÁTICAS EN LA PRIMERA MITAD DEL SIGLO XIX.
En España durante la primera mitad del siglo XIX las compañías gimnástico-acrobáticas o de volatines entraron en un período de favorable desarrollo. A partir de este momento, las antiguas compañías se hicieron más grandes y populares configurando los primeros espectáculos estables del Circo español. En el imaginario colectivo, los ejercicios del gimnasio y la gimnástica se confundieron con los arriesgados ejercicios exhibidos por estas compañías. Paralelamente, en una coyuntura de expansión de la gimnástica europea, en España se estaban configurando los primeros espacios gimnásticos en el ámbito militar, higiénico-médico y escolar, bajo la marcada influenciada del moderno método de Francisco Amorós. Este contexto provocó una confusión popular entre los diferentes tipos de establecimientos gimnásticos, pero superada la primera mitad del siglo XIX, los avances en higiene y las políticas educativas liberales favorecieron una corriente higiénico-pedagógica que se expresó en el establecimiento y transformación de nuevos gimnasios más afines con los objetivos y métodos de modernos
Recursos de l\u27ipad i de l\u27iphone aplicats a l\u27educació universitària de la música
Els telèfons mòbils i tauletes de darrera generació estan revolucionant la manera com es comunica la gent arreu del món, com s’accedeix a la informació, i conseqüentment, com es genera nou coneixement. Pel fet de tractar-se d’un fenomen emergent, està per veure la seva implementació i possibilitats que ofereixen al món educatiu en general i al món universitari referit a l’àmbit musical en particular. Per aquest motiu, el present article fa un estudi prospectiu d’aquestes possibilitats, basat en l’anàlisi documental i l’experiència en l’ús i centrant en els recursos i aplicacions que ofereixen l’iPad i l’iPhone a l’educació musical superior, com a paradigmes dels dispositius mòbils actuals. 
Els diagnòstics tecnopedagògics de centre: instrument avaluatiu multidimensional
En la societat dels començaments del segle XXI, caracteritzada com a societat del coneixement, la institució escolar no pot romandre aliena als ritmes del canvi actual, per la qual cosa la innovació constitueix una de les seves principals i prioritàries tasques. Aquesta innovació està estretament lligada a la introducció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (en endavant TIC) en l’àmbit educatiu i és en aquest moment on apareix la necessitat dels centres educatius de rebre orientació i assessorament per tal de dissenyar els seus plans estratègics TIC a partir d’un diagnòstic tecnopedagògic personalitzat dels mateixos. Per tant, aquest article pretén ser una primera aproximació a un model de diagnòstic tecnopedagògic que avaluï l’estat del centre en quant a dotacions tecnològiques, processos d’innovació i usos de les TIC a l’aula per part de professorat i alumnat per mitjà d’una metodologia qualitativa i poder així determinar les accions i procediments adequats que permetin extrapolar el diagnòstic a altres centres i contextos educatius. 
El camino de la Resiliencia Organizacional – Una revisión teórica
En este trabajo se ha realizado una revisión teórica del concepto de resiliencia en el contexto organizacional, con el objetivo de examinar los estudios empíricos que se han realizado en los últimos años para determinar el status quo del constructo y aclararlo conceptualmente. En primer lugar, se abordan cuestiones como la definición de la resiliencia en un intento de aclarar la naturaleza, el alcance y la estructura del constructo. La distinción entre la resiliencia a diferentes niveles de análisis es un tema de interés y las investigaciones recientes realizadas a nivel individual, de equipo y organizacional, han producido aportaciones valiosas en este sentido. De manera sintética se presentan los resultados de la investigación que ponen de manifiesto cómo la resiliencia está relacionada con una variedad de antecedentes (e.g., emociones positivas) y consecuencias (e.g., desempeño), tanto a nivel de análisis individual como agregado, así como los modelos heurísticos de resiliencia organizacional (e.g., Modelo HERO). Por último, se sugieren cuestiones por resolver como posibles directrices futuras de investigación sobre resiliencia en la psicología del trabajo y de las organizaciones
Escala d’Intensitat dels Suports per a Infants i Adolescents. Resultados de la prueba piloto
La actual concepción de discapacidad intelectual, de acuerdo con la American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD), pone de manifiesto que la implementación de apoyos adecuados mejora el funcionamiento individual de las personas con discapacidad intelectual (DI). Con el fin de valorar las necesidades de apoyo que los niños y adolescentes con DI manifiestan en su vida cotidiana y, a partir de dicho conocimiento facilitar la elaboración de planes de apoyo individualizados, actualmente un grupo de trabajo internacional liderado por la propia AAIDD, entre los que se encuentra el grupo Discapacitat i Qualitat de Vida: Aspectes Educatius, está desarrollando la Supports Intensity Scale (SIS) for Children. El objetivo del presente artículo es dar a conocer el proceso de adaptación transcultural de la SIS for Children al contexto catalán, así como algunos resultados obtenidos en la prueba piloto que se ha llevado a cabo con una muestra de 33 niños y adolescentes de Cataluña, los cuales destacan la fiabilidad y validez del instrumento. Finalmente, el trabajo de validación de la escala actualmente en proceso, permitirá a los profesionales planificar y supervisar planes individualizados dirigidos a la promoción de experiencias de inclusión educativa y de integración a la comunidad.Palabras clave: necesidades de apoyo, discapacidad intelectual, apoyos
L’envelliment en persones amb trastorn mental sever
Són moltes les investigacions que han aprofundit en l’estudi de l’esquizofrènia i algunes aporten resultats de persones que estan a la tercera edat. L’objectiu principal d’aquest estudi és descriure alguns aspectes mèdics i de gestió de casos en població gran afectada de trastorn mental. Un segon objectiu és observar si hi ha un major risc cardiovascular en edat avançada en comparació amb persones de menor edat. Es tracta d’un estudi descriptiu i transversal amb una mostra de 220 subjectes afectats de trastorn mental sever, 33 dels quals sobrepassen els 60 anys. Es van utilitzar els registres sobre les dades mèdiques, clíniques i de funcionament social durant l’any 2011. Entre els resultats principals s’ha trobat una bona adherència al tractament i al seguiment(95,3%-90% respectivament) una bona participació familiar en el tractament(90%), nivells més elevats de dislipèmies(colesterol 70,6%; triglicèrids 64,3%), menor nombre de fumadors(28%). Les valoracions psicopatològiques no mostren significació estadística respecte al grup més jove (p=.468) ni en reingressos ni urgències(p=.181;.420 respectivament). Les dades que es presenten en aquest estudi fan èmfasi en la necessitat de tenir cura dels malalts mentals també a la tercera edat, on la fragilitat física i psicosocial s’accentua a nivell de comorbilitat amb altres malalties mèdiques. Paraules clau: tercera edat, trastorn mental sever, malalties mèdique
Réditos potenciales de la participación de las familias inmigrantes en el centro escolar y posibles dificultades
Este artículo presenta algunos resultados relativos a las experiencias de participación de las familias inmigrantes en los centros escolares de Vizcaya. Los resultados son parte de un estudio más amplio titulado “Discriminación, identidades culturales y signos de exclusión social” que el equipo de investigación RETOS de la Universidad de Deusto llevó a cabo entre los años 2007 y 2009. Este proyecto fue financiado por el Plan de I+D del Gobierno Vasco, Departamento de Educación, Universidades e Investigación (HU2007-22).El estudio fue planteado como un diseño descriptivo-analítico que pretendía comprender e intentar explicar los procesos de participación en dos vertientes. Tanto desde el punto de vista de “participación de”, como usuarios de un servicio y desde el enfoque de la “participación en”, esto es, las familias como correponsables en los procesos de la institución educativa (Carrasco, Pamiés y Bertrán, 2009). Se intentó realizar un “análisis intersubjetivo” que permitiese acceder a las experiencias y al mundo de significados, para conseguir incorporar la percepción y opiniones de los propios actores implicados en nuestra comprensión del fenómeno estudiado. Por este motivo, para la recogida de datos empleamos los grupos de discusión (6) con personas pertenecientes a los colectivos con mayor presencia en el ámbito de estudio.Palabras clave: familia, inmigración, educación, participació
El dol en la vellesa. Significació i afrontament de la pèrdua de la parella en les persones grans.
La mort de la parella és un dels estressors més importants que afronten les persones en la vellesa. Tot i ser previsible, trenca amb un lligam de mútua interdependència i s’esdevé en un moment del cicle vital on conflueixen altres moltes pèrdues (físiques, socials, econòmiques...). Com afronten les persones grans aquest esdeveniment? Quins factors contribueixen a l’evolució del dol? Aquest treball te per objectiu aprofundir en la significació i l’afrontament i de la pèrdua de la parella entre els adults grans. En primer lloc, revisarem les característiques especials en què s’emmarca el dol en la vellesa, característiques que inclouen tant factors de risc (pèrdua de relació de mútua interdependència) com de protecció (previsibilitat i experiència vital, entre d’altres). En un segon apartat, veurem les principals conseqüències biopsicosocials que es deriven de la pèrdua del cònjuge per a la persona gran i que afecten aspectes com la soledat, els canvis en els cercles de relacions socials, l’adaptació a una nova identitat i a unes noves circumstàncies econòmiques. Apuntarem algunes de les limitacions d’estudis previs sobre el dol abans d’explicar cinc patrons típics de resposta psicològica davant la pèrdua del cònjuge en la tercera i quarta edats. Finalment, repassarem alguns dels factors que incideixen en l’ajustament al dol per a considerar, en darrer lloc, les diferències de gènere observables en aquest procés