Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Not a member yet
586 research outputs found
Sort by
Feeding the Future: Text Typology in Agri-Food Translation
No full textThe agri-food sector encompasses an extremely wide range of activities regarding the entire value chain of a product and generates a huge volume of work for translators. Nevertheless, the sheer proportion has yet to be truly reflected in academic studies and research. This work intends to shed light on the vague, and barely addressed until now, delimitation of the area of activity of the multifaceted and versatile agri-food translator. Through a text typologisation of genres and subgenres, within the margins of hybridity, specialisation and register, this work approaches the characteristics of scientific-technical, medical-health, legal-administrative, humanistic-literary, tourist, advertising and gastronomic and culinary agri-food texts, and assesses the skills required from their translator.
El sector agroalimentari abasta un amplíssim ventall d’activitats relatives a tota la cadena de valor d’un producte que generen un enorme volum de traduccions; tanmateix, les investigacions i els estudis acadèmics a penes s’han ocupat d’aquesta especialitat fins ara. Aquest treball pretén llançar llum sobre la poca delimitació de l’àmbit d’activitat del polifacètic i versàtil traductor agroalimentari i, a través d’una tipologia textual de gèneres i subgèneres, dins dels marges de la hibridesa, l’especialització i el registre, fer una aproximació a les característiques dels textos cientificotècnics, medicosanitaris, juridicoadministratius, humanisticoliteraris, turístics, publicitaris i gastronòmics i culinaris agroalimentaris, i avaluar les competències que n’exigeix la traducció.The agri-food sector encompasses an extremely wide range of activities regarding the entire value chain of a product and generates a huge volume of work for translators. Nevertheless, the sheer proportion has yet to be truly reflected in academic studies and research. This work intends to shed light on the vague, and barely addressed until now, delimitation of the area of activity of the multifaceted and versatile agri-food translator. Through a text typologisation of genres and subgenres, within the margins of hybridity, specialisation and register, this work approaches the characteristics of scientific-technical, medical-health, legal-administrative, humanistic-literary, tourist, advertising and gastronomic and culinary agri-food texts, and assesses the skills required from their translator.
El sector agroalimentario abarca un amplísimo abanico de actividades que engloban toda la cadena de valor de sus productos, lo que genera un enorme volumen de traducciones; sin embargo, las investigaciones y los estudios académicos apenas se han ocupado de esta especialidad hasta ahora. Este trabajo pretende arrojar luz sobre la poca delimitación del ámbito de actividad del polifacético y versátil traductor agroalimentario y, a través de una tipología textual de géneros y subgéneros, dentro de los márgenes de la hibridez, la especialización y el registro, aproximar a las características de los textos científico-técnicos, médico-sanitarios, jurídico-administrativos, humanístico-literarios, turísticos, publicitarios y gastronómicos y culinarios agroalimentarios, así como evaluar las competencias que exige su traducción
Mercedes Sanz-Bachiller: Biografía política
No full textMercedes Sanz-Bachiller és coneguda per haver sigut l’esposa d’Onésimo Redondo i per haver fundat i dirigit Auxili d’Hivern / Auxili Social (1936-1940). Però, a més d’això, va desenvolupar una llarga carrera política, entre 1941 i 1979, que fins ara no havia estat estudiada i que constituïa una llacuna historiogràfica. Aquesta biografia política, per tant, ens permet conèixer una dona que va tenir un poder significatiu durant tot el franquisme i que el va exercir treballant en diferents organismes: l’Institut Nacional de Previsió, l’Obra Sindical de Previsió Social, les Corts franquistes i la Unió Interparlamentària. Aquesta activitat, a més, llança llum sobre el paper polític que algunes dones falangistes van exercir en el règim franquista.Mercedes Sanz-Bachiller siempre fue conocida por haber sido la esposa de Onésimo Redondo y por haber fundado y dirigido Auxilio de Invierno / Auxilio Social (1936-1940). Sin embargo, desarrolló una longeva carrera política entre 1941 y 1979 que hasta ahora no había sido estudiada y que constituía una laguna historiográfica. Esta biografía política, por lo tanto, nos permite conocer a una mujer que tuvo un significativo poder durante todo el franquismo y que lo ejerció trabajando en distintos organismos: el Instituto Nacional de Previsión, la Obra Sindical de Previsión Social, las Cortes franquistas y la Unión Interparlamentaria. Esta actividad, además, arroja luz sobre el papel político que algunas mujeres falangistas desempeñaron en el régimen franquista
El Estado y el arte: Historia de una relación simbiótica durante la España liberal (1833-1875)
No full textCom si fora una exposició museística, aquesta obra es compon de tres grans àrees temàtiques que aprofundeixen en les interconnexions entre el món de les belles arts i les instruccions estatals des de 1833 fins a 1875, fent un recorregut polític i cultural a través de la història de la construcció de l’Estat liberal a Espanya durant el segle XIX. “Les col·leccions de l’Estat”, “La sala dels paisatges” i “La galeria de retrats” són els tres grans escenaris a partir dels quals s’analitza la formulació de les representacions, els imaginaris i els símbols amb els quals es va nodrir l’Estat espanyol vuitcentista, alguns dels quals es mantindran en la memòria col·lectiva fins a l’actualitat, com el simbolisme del Museo Nacional del Prado o del Congrés dels Diputats. Aquesta metafòrica exposició ens endinsa en la relació simbiòtica entre el camp artístic i les institucions estatals per mitjà de pintures, litografies, guies de viatge, estampes i caricatures. Al final del camí s’entendrà com les normatives museístiques, la cultura visual i els agents participants dels organismes estatals es van combinar per a configurar un dels engranatges de la maquinària de l’Estat espanyol.Como si de una exposición museística se tratara, esta obra se compone de tres grandes áreas temáticas que profundizan en las interconexiones entre el mundo de las bellas artes y las instrucciones estatales desde 1833 hasta 1875, realizando un recorrido político-cultural a través de la historia de la construcción del Estado liberal en España durante el siglo XIX. “Las colecciones del Estado”, “La sala de los paisajes” y “La galería de retratos” son los tres grandes escenarios a partir de los que se analiza la formulación de las representaciones, los imaginarios y los símbolos con los que se nutrió el Estado español decimonónico, algunos de los cuales se mantendrán en la memoria colectiva hasta la actualidad, como el simbolismo del Museo Nacional del Prado o del Congreso de los Diputados. Esta metafórica exposición nos adentra en la relación simbiótica entre el campo artístico y las instituciones estatales por medio de pinturas, litografías, guías de viaje, estampas y caricaturas. Al final del camino se entenderá cómo las normativas museísticas, la cultura visual y los agentes participantes de los organismos estatales se combinaron para configurar uno de los engranajes de la maquinaria del Estado español
Wasteland Modernism: The Disenchantment of Myth
No full textThis book proposes a renewed myth-critical approach to the so-called ‘wasteland modernism’ of the 1920s to reassess certain key texts of the American modernist canon from a critical prism that offers new perspectives of analysis and interpretation. Myth-criticism and, more specifically, the critical survey of myth as an aesthetic and ideological strategy fundamental for the comprehension of modernist literature, leads to an engaging discussion about the disenchantment of myth in modernist literary texts. This process of mythical disenchantment, inextricable from the cultural and historical circumstances that define the modernist zeitgeist, offers a possibility for revising from a contemporary standpoint a set of classic texts that are crucial to our understanding of the modern literary tradition in the United States. This study carries out an exhaustive and updated myth-critical examination of works by T.S. Eliot, John Dos Passos, F. Scott Fitzgerald, Ernest Hemingway, John Steinbeck and Djuna Barnes to broaden the scope of familiar themes and archetypes, enclosing the textual analysis of these works in a wider exploration about the purpose and functioning of myth in literature, particularly in times of crisis and transformation.
Aquest llibre proposa una aproximació miticocrítica renovada a l’anomenat “wasteland modernism” de la dècada de 1920 per a revisar alguns textos clau del cànon modernista nord-americà des d’un prisma crític que ofereix noves perspectives d’anàlisi i interpretació. La mitocrítica i, més concretament, l’estudi crític del mite com a estratègia estètica i ideològica fonamental per a la comprensió de la literatura modernista, ens porta a una atractiva discussió sobre el procés de desencís del mite en aquesta, que és inextricable de les circumstàncies culturals i històriques que defineixen l’esperit modernista, i que ofereix la possibilitat de revisar des d’un punt de vista contemporani un conjunt de textos clàssics crucials per a comprendre la tradició literària moderna als Estats Units. Aquest estudi du a terme un examen miticocrític exhaustiu i actualitzat d’obres de T. S. Eliot, John Dos Passos, F. Scott Fitzgerald, Ernest Hemingway, John Steinbeck i Djuna Barnes per a ampliar l’abast dels temes i arquetips coneguts incloent l’anàlisi textual d’aquestes obres en una exploració més àmplia sobre el propòsit i el funcionament del mite en la literatura, particularment en temps de crisi i transformació.This book proposes a renewed myth-critical approach to the so-called ‘wasteland modernism’ of the 1920s to reassess certain key texts of the American modernist canon from a critical prism that offers new perspectives of analysis and interpretation. Myth-criticism and, more specifically, the critical survey of myth as an aesthetic and ideological strategy fundamental for the comprehension of modernist literature, leads to an engaging discussion about the disenchantment of myth in modernist literary texts. This process of mythical disenchantment, inextricable from the cultural and historical circumstances that define the modernist zeitgeist, offers a possibility for revising from a contemporary standpoint a set of classic texts that are crucial to our understanding of the modern literary tradition in the United States. This study carries out an exhaustive and updated myth-critical examination of works by T.S. Eliot, John Dos Passos, F. Scott Fitzgerald, Ernest Hemingway, John Steinbeck and Djuna Barnes to broaden the scope of familiar themes and archetypes, enclosing the textual analysis of these works in a wider exploration about the purpose and functioning of myth in literature, particularly in times of crisis and transformation.
Este libro propone una renovada aproximación mítico-crítica al llamado “wasteland modernism” de la década de 1920 para reevaluar ciertos textos clave del canon modernista norteamericano desde un prisma crítico que ofrece nuevas perspectivas de análisis e interpretación. La mitocrítica y, más concretamente, el estudio crítico del mito como estrategia estética e ideológica fundamental para la comprensión de la literatura modernista, conduce a una atractiva discusión sobre el proceso de desencanto del mito en esta, que es inextricable de las circunstancias culturales e históricas que definen el espíritu modernista, y ofrece la posibilidad de revisar desde un punto de vista contemporáneo un conjunto de textos clásicos cruciales para comprender la tradición literaria moderna en Estados Unidos. Este estudio lleva a cabo un exhaustivo y actualizado examen mítico-crítico de obras de T. S. Eliot, John Dos Passos, F. Scott Fitzgerald, Ernest Hemingway, John Steinbeck y Djuna Barnes para ampliar el alcance de los temas y arquetipos conocidos, incluyendo el análisis textual de estas obras en una exploración más extensa sobre el propósito y el funcionamiento del mito en la literatura, particularmente en tiempos de crisis y transformación
Espais i imatges de la Generalitat: La Generalitat Valenciana (Vol. III)
No full textLa Generalitat Valenciana, nascuda fa ara sis-cents anys, va tenir quasi des dels orígens la necessitat de comptar amb una “marca corporativa”, uns elements simbòlics que la representaren, cridaren l’atenció i, d’alguna manera, ressaltaren la seua presència i la seua importància. És per això que va invertir diners i esforços per a alçar una seu monumental que posés cara a aquest nou poder que cercava fer-se lloc en la xarxa política del regne. A més, lluny de limitar-se al recinte del flamant palau, la Diputació del General va buscar també projectar la seua imatge en el territori, dissenyant emblemes propis, participant en els actes públics o finançant obres. Aquest procés és paral·lel al que altres palaus dels altres estats de la Corona d’Aragó, com els de Barcelona o Saragossa –analitzats també en aquest llibre–, van viure pels mateixos anys, quan les tres diputacions territorials estaven consolidant-se. Sobre tot això versa aquest tercer volum de la sèrie “La veu del Regne”, que se centra en els espais i les imatges de la Generalitat i que, sens dubte, ens ajudarà a comprendre millor l’herència tangible que aquesta institució, al llarg de sis segles d’existència, ha deixat als valencians.La Generalitat Valenciana, que vio la luz hace seiscientos años, tuvo casi desde sus mismos orígenes la necesidad de contar con una “marca corporativa”, unos elementos simbólicos que la representaran, llamaran la atención y, de alguna manera, resaltaran su presencia y su importancia. Por ello invirtió dinero y esfuerzos para levantar una sede monumental que pusiera cara a ese nuevo poder que buscaba hacerse un hueco en la red política del reino. Además, lejos de limitarse al recinto de su flamante palacio, la Diputació del General buscó también proyectar su imagen en el territorio, diseñando sus propios emblemas, participando en los actos públicos o financiando obras. Este proceso fue paralelo al que otros palacios de otros estados de la Corona de Aragón, como los de Barcelona o Zaragoza –analizados también en este libro–, vivieron durante los mismos años, cuando las tres diputaciones territoriales estaban consolidándose. De todo ello versa este tercer volumen de la serie “La veu del Regne”, que se centra en los espacios y las imágenes de la Generalitat y que, sin duda, nos ayudará a comprender mejor la herencia tangible que esta institución, a lo largo de seis siglos de existencia, ha dejado a los valencianos
Ciudades en venta: Estrategias financieras y nuevo ciclo inmobiliario en España
No full textDurant anys, el principal objectiu de les investigacions urbanes a Espanya va consistir a estudiar les arrels de l’intens procés urbanitzador associat a la bombolla immobiliària. Més tard, es van dirigir cap als greus efectes provocats per la crisi d’aquest model de creixement. Tanmateix, des de 2013 s’ha iniciat un nou cicle immobiliari marcat per la recuperació de la inversió i la compravenda d’habitatges, la nova escalada dels preus o la bombolla del lloguer en les grans ciutats, que genera nous conflictes. El llibre analitza l’evolució de l’activitat immobiliària a Espanya durant l’últim quart de segle prestant especial atenció a les estratègies dels actors financers, essencials per a comprendre aquests processos. Les seues principals novetats són l’estudi detallat d’aquest nou cicle i els seus forts contrastos territorials, així com de les estratègies dels nous operadors financers, que competeixen amb els tradicionals per repartir-se el negoci urbà, la qual cosa accentua el procés de mercantilització de la ciutat.Durante años, el principal objetivo de las investigaciones urbanas en España consistió en estudiar las raíces del intenso proceso urbanizador asociado a la burbuja inmobiliaria. Más tarde, se dirigieron hacia los graves efectos provocados por la crisis de ese modelo de crecimiento. No obstante, desde 2013 se ha iniciado un nuevo ciclo inmobiliario marcado por la recuperación de la inversión y la compraventa de viviendas, la nueva escalada de los precios o la burbuja del alquiler en las grandes ciudades, que genera nuevos conflictos. El libro analiza la evolución de la actividad inmobiliaria en España durante el último cuarto de siglo prestando especial atención a las estrategias de los actores financieros, esenciales para comprender estos procesos. Sus principales novedades son el estudio pormenorizado de este nuevo ciclo y sus fuertes contrastes territoriales, así como de las estrategias de los nuevos operadores financieros, que compiten con los tradicionales por repartirse el negocio urbano, lo que acentúa el proceso de mercantilización de la ciudad
Revistas para la democracia: El papel de la prensa no diaria durante la Transición
No full textLes revistes van ser un espai arriscat d'informació i opinió política en els darrers anys del franquisme, cosa que algunes pagaren amb sancions i suspensions. Aquest llibre analitza l'aportació i la significació de la premsa no diària com a tribuna accessible als moviments d'oposició, a manera de «parlament de paper», terme sobre l'abast del qual es parla en la introducció. D'una banda, s'estudien algunes revistes anteriors al final de la dictadura, de clar enfocament renovador, com ‘Cuadernos para el Diálogo’ i ‘Triunfo’ o les catalanes ‘Destino’, ‘Oriflama’, ‘Presència’ i ‘Canigó’, al costat del setmanari informatiu ‘Cambio 16’, en contrast amb la inadaptació creixent de les veteranes ‘La Actualidad Española’ i ‘Gaceta Ilustrada’. D’una altra, es troben revistes nascudes després de la jura del rei Joan Carles, com el setmanari popular ‘Interviú’, els comunistes ‘Arreu’ i ‘La Calle’, o ‘Punto y hora de Euskal Herría’, del nacionalisme basc d'esquerres, i el projecte valencianista de ‘Valencia Semanal’. El capítol dedicat a ‘Por favor’, ‘El Papus’ i ‘El Jueves’ ofereix una mirada global sobre el fenomen de la renovació de la premsa d'humor; així com el dedicat als magazins angloamericans ‘The Economist’, ‘Time’ i ‘Newsweek’ aporta una visió internacional de la Transició, no per distant menys incisiva. El llibre inclou, a més, el testimoniatge i les reflexions d'alguns periodistes, editors i historiadors. L'epíleg apunta una interpretació sobre l'efímer èxit d'aquestes publicacions en la que va ser una gran dècada per a les revistes.Las revistas fueron un espacio arriesgado de información y opinión política en los últimos años del franquismo, lo que algunas pagaron con sanciones y suspensiones. Este libro analiza la aportación y la significación de la prensa no diaria como tribuna accesible a los movimientos de oposición, a manera de «parlamento de papel», término sobre cuyo alcance se habla en la introducción. Por una parte, se estudian algunas revistas anteriores al final de la dictadura, de neto enfoque renovador, como ‘Cuadernos para el Diálogo’ y ‘Triunfo’ o las catalanas ‘Destino’, ‘Oriflama’, ‘Presència’ y ‘Canigó’, junto al semanario informativo ‘Cambio 16’, en contraste con la inadaptación creciente de las veteranas ‘La Actualidad Española’ y ‘Gaceta Ilustrada’. Por otra, se encuentran revistas nacidas tras la jura del rey Juan Carlos, como el semanario popular ‘Interviú’, los comunistas ‘Arreu’ y ‘La Calle’, o ‘Punto y hora de Euskal Herría’, del nacionalismo vasco de izquierdas, y el proyecto valencianista ‘Valencia Semanal’. El capítulo dedicado a ‘Por favor’, ‘El Papus’ y ‘El Jueves’ ofrece una mirada global sobre el fenómeno de la renovación de la prensa de humor; así como el dedicado a los magazines angloamericanos ‘The Economist’, ‘Time’ y ‘Newsweek’ aporta una visión internacional de la Transición, no por distante menos incisiva. El libro incluye, además, el testimonio y las reflexiones de algunos periodistas, editores e historiadores. El epílogo apunta una interpretación sobre el efímero éxito de estas publicaciones en la que fue una gran década para las revistas
La veu del Regne. 600 anys de la Generalitat Valenciana: Volum I. Parlaments Institucionals
No full textEl 1418 es creava la Generalitat Valenciana, la més alta institució representativa del regne de València durant l’època foral. En realitat, la Diputació del General, el nom original de la institució, havia començat a configurar-se molt abans, però no va ser fins les corts de 1418 que es va constituir com un òrgan permanent, amb una estructura administrativa i unes funcions clares i definides. Aquesta diputació permanent de les corts representava el conjunt dels habitants del regne de València, i se la coneixia habitualment amb el nom de Generalitat. La seua existència es prolongà fins a començaments del segle XVIII, quan va ser abolida, junt amb les altres institucions valencianes, pels decrets de Nova Planta. Finalment, i en el marc de l’Estatut d’Autonomia de 1982, es va recuperar el nom de Generalitat per a designar el conjunt d’institucions de l’autogovern valencià. Amb motiu de l’efemèride, les universitats públiques valencianes van rebre l’encàrrec de la Generalitat d’organitzar un congrés internacional sobre la història de la institució. El congrés reuní més de cent vuitanta investigadors d’universitats europees i americanes, les intervencions dels quals aportaren nous coneixements i també noves reflexions tant sobre la Generalitat Valenciana, com sobre altres conceptes i temes claus relacionats. Aquest primer volum de la sèrie recull els parlaments de naturalesa protocol·lària o acadèmica que es pronunciaren en les sessions institucionals del congrés, junt amb el programa i una crònica de les activitats que s’hi van dur a terme.En 1418 se creaba la Generalitat Valenciana, la más alta institución representativa del reino de Valencia durante la época foral. En realidad, la Diputación del General, el nombre original de la institución, había empezado a configurarse mucho antes, pero no fue hasta las cortes de 1418 cuando se constituyó como un órgano permanente, con una estructura administrativa y unas funciones claras y definidas. Esta diputación permanente de las cortes representaba al conjunto de los habitantes del reino de Valencia, y se la conocía habitualmente con el nombre de Generalitat. Su existencia se prolongó hasta comienzos del siglo XVIII, cuando fue abolida, junto con las otras instituciones valencianas, por los decretos de Nueva Planta. Finalmente, y en el marco del Estatuto de Autonomía de 1982, se recuperó el nombre de Generalitat para designar el conjunto de instituciones del autogobierno valenciano. Con motivo de la efeméride, las universidades públicas valencianas recibieron el encargo de la Generalitat de organizar un congreso internacional sobre la historia de la institución. El congreso reunió a más de ciento ochenta investigadores de universidades europeas y americanas, cuyas intervenciones aportaron nuevos conocimientos y también nuevas reflexiones tanto sobre la Generalitat Valenciana, como sobre otros conceptos y temas claves relacionados con esta. Este primer volumen de la serie recoge las intervenciones de naturaleza protocolaria o académica que se pronunciaron en las sesiones institucionales del congreso, junto con el programa y una crónica de las actividades que se llevaron a cabo en él
La Catalunya associada (1868-1938)
No full textL’associacionisme català contemporani, amb una densa xarxa d’associacions i d’espais de sociabilitat, es caracteritza per tres aspectes: la diversitat (agrari, sindical, professional, cooperatiu, mutual, femení, educatiu, recreatiu, cultural, polític, religiós...); la fortalesa numèrica i distribució homogènia per tot el territori, i la presència activa en la vida econòmica, política, social i cultural del país. Històricament, però, davant l’absència d’un Estat protector i l’avarícia del capital, les classes populars catalanes s’associaren i hagueren de lluitar per assolir una vida digna i, en alguns casos, per transformar la societat. ‘La Catalunya associada’, una investigació original i pionera, analitza i cartografia l’associacionisme i la sociabilitat a Catalunya entre 1868 i 1938 i en traça una imatge global i, alhora, sectorial, que va des del món rural fins al món urbà i que abasta el conjunt de les classes socials i de la geografia catalana.El asociacionismo catalán contemporáneo, con una densa red de asociaciones y de espacios de sociabilidad, se caracteriza por tres aspectos: la diversidad (agrario, sindical, profesional, cooperativo, mutual, femenino, educativo, recreativo, cultural, político, religioso...); la fortaleza numérica y distribución homogénea por todo el territorio, y la presencia activa en la vida económica, política, social y cultural del país. Históricamente, ante la ausencia de un Estado protector y la avaricia del capital, las clases populares catalanas se asociaron y tuvieron que luchar para lograr una vida digna y, en algunos casos, para transformar la sociedad. ‘La Catalunya associada’, una investigación original y pionera, analiza y cartografía el asociacionismo y la sociabilidad en Cataluña entre 1868 y 1938, y traza una imagen global y, a la vez, sectorial, que va desde el mundo rural hasta el mundo urbano y que alcanza el conjunto de las clases sociales y de la geografía catalana
La veu del Regne. 600 anys de la Generalitat Valenciana: Volum I. Parlaments Institucionals
No full textEl 1418 es creava la Generalitat Valenciana, la més alta institució representativa del regne de València durant l’època foral. En realitat, la Diputació del General, el nom original de la institució, havia començat a configurar-se molt abans, però no va ser fins les corts de 1418 que es va constituir com un òrgan permanent, amb una estructura administrativa i unes funcions clares i definides. Aquesta diputació permanent de les corts representava el conjunt dels habitants del regne de València, i se la coneixia habitualment amb el nom de Generalitat. La seua existència es prolongà fins a començaments del segle XVIII, quan va ser abolida, junt amb les altres institucions valencianes, pels decrets de Nova Planta. Finalment, i en el marc de l’Estatut d’Autonomia de 1982, es va recuperar el nom de Generalitat per a designar el conjunt d’institucions de l’autogovern valencià. Amb motiu de l’efemèride, les universitats públiques valencianes van rebre l’encàrrec de la Generalitat d’organitzar un congrés internacional sobre la història de la institució. El congrés reuní més de cent vuitanta investigadors d’universitats europees i americanes, les intervencions dels quals aportaren nous coneixements i també noves reflexions tant sobre la Generalitat Valenciana, com sobre altres conceptes i temes claus relacionats. Aquest primer volum de la sèrie recull els parlaments de naturalesa protocol·lària o acadèmica que es pronunciaren en les sessions institucionals del congrés, junt amb el programa i una crònica de les activitats que s’hi van dur a terme.En 1418 se creaba la Generalitat Valenciana, la más alta institución representativa del reino de Valencia durante la época foral. En realidad, la Diputación del General, el nombre original de la institución, había empezado a configurarse mucho antes, pero no fue hasta las cortes de 1418 cuando se constituyó como un órgano permanente, con una estructura administrativa y unas funciones claras y definidas. Esta diputación permanente de las cortes representaba al conjunto de los habitantes del reino de Valencia, y se la conocía habitualmente con el nombre de Generalitat. Su existencia se prolongó hasta comienzos del siglo XVIII, cuando fue abolida, junto con las otras instituciones valencianas, por los decretos de Nueva Planta. Finalmente, y en el marco del Estatuto de Autonomía de 1982, se recuperó el nombre de Generalitat para designar el conjunto de instituciones del autogobierno valenciano. Con motivo de la efeméride, las universidades públicas valencianas recibieron el encargo de la Generalitat de organizar un congreso internacional sobre la historia de la institución. El congreso reunió a más de ciento ochenta investigadores de universidades europeas y americanas, cuyas intervenciones aportaron nuevos conocimientos y también nuevas reflexiones tanto sobre la Generalitat Valenciana, como sobre otros conceptos y temas claves relacionados con esta. Este primer volumen de la serie recoge las intervenciones de naturaleza protocolaria o académica que se pronunciaron en las sesiones institucionales del congreso, junto con el programa y una crónica de las actividades que se llevaron a cabo en él