Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Not a member yet
586 research outputs found
Sort by
Disenso y melancolía: Breve historia intelectual de España
No full textEn l’obra d’Unamuno i Ortega són ben visibles el dissens reformista i els recurrents atacs de melancolia. A l’Espanya franquista percebem una figuració triple de l’intel·lectual. Cadascun d’aquests models imagina, també des del dissens, la seua versió de societat ideal: entre els vençuts en la Guerra Civil trobem l’intel·lectual liberal, que apel·la a valors universals, i l’intel·lectual compromès d’esquerres, capficat en la utopia socialista-comunista d’emancipació del cos social. Entre els vencedors, l’intel·lectual nacionalista, especialment el falangista, progressivament crític i desencantat amb el franquisme. A partir dels anys seixanta, els filòsofs neonietzscheans espanyols van qüestionar la funció social de l’intel·lectual, independentment de la ideologia que abanderara. En l’Espanya posterior a la transició política, en nom del consens, vam veure el gremi intel·lectual justificar la democràcia naixent. No hi han faltat, però, les veus crítiques, coetànies i posteriors, que han atacar, i continuen fent-ho, l’escassa autonomia i actitud bel·ligerant dels intel·lectuals aparentment submisos davant el poder oficial. L’intel·lectual dissenteix de la societat en la qual viu. En dissenteix d’acord amb un confús ideal que anhela melancòlicament. Els orígens moderns de la figura de l’intel·lectual i les primeres formulacions de la seua melancolia deriven de la pèrdua d’un suposat ordre ontoteològic a causa de la progressiva interiorització de la subjectivitat. La cerca infructuosa d’aquest ordre ideal el condueix a un esforç de depuració de passions i emocions, i el situa en l’esfera espiritual, des de la qual imagina la seua utopia. Aquest assaig aborda la història intel·lectual d’Espanya en ordre cronològic, des de l’aparició dels primers grans intel·lectuals, Unamuno i Ortega, fins als exemples més recents, en concret la filòsofa barcelonina Marina Garcés.En la obra de Unamuno y Ortega son bien visibles el disenso reformista y los recurrentes ataques de melancolía. En la España franquista percibimos una figuración triple del intelectual. Cada uno de estos modelos imagina, también desde el disenso, su propia versión de sociedad ideal: entre los vencidos en la Guerra Civil encontramos al intelectual liberal, que apela a valores universales, y al intelectual comprometido de izquierdas, enredado en la utopía socialista-comunista de emancipación del cuerpo social. Entre los vencedores, al intelectual nacionalista, especialmente al falangista, progresivamente crítico y desencantado con el franquismo. A partir de los años sesenta, los filósofos neonietzscheanos españoles cuestionaron la función social del intelectual, independientemente de la ideología que abanderara. En la España posterior a la transición política, en nombre del consenso, vimos al gremio intelectual justificar la democracia surgida de esta. Sin embargo, no faltaron las voces críticas, coetáneas y posteriores, que atacaron, y siguen atacando, la escasa autonomía y actitud beligerante de los intelectuales aparentemente sumisos con el poder oficial. El intelectual disiente de la sociedad en la que vive. Disiente de ella de acuerdo con un confuso ideal que anhela melancólicamente. Los orígenes modernos de la figura del intelectual y las primeras formulaciones de su melancolía se derivan de la pérdida de un supuesto orden ontoteológico debida a la progresiva interiorización de la subjetividad. La búsqueda infructuosa de ese orden ideal lo condujo al esfuerzo de depuración de pasiones y emociones, y lo situó en la esfera espiritual, desde la que imaginaba su utopía. Este ensayo aborda la historia intelectual de España en orden cronológico, desde la aparición de los primeros grandes intelectuales, Unamuno y Ortega, hasta los ejemplos más recientes, en concreto la filósofa barcelonesa Marina Garcés
Los moriscos antiguos murcianos: Expulsión, vuelta y permanencia (1609-1634)
No full textEls moriscos antics murcians van viure un procés especial d’assimilació pel qual, a principis del segle XVII, els “ladinos” havien incorporat els mecanismes necessaris per a “traspassar-se” de moriscos a cristians vells inserits en el teixit social. Per aquesta raó van quedar al marge dels bàndols d’expulsió, fins que a la fi de 1613 la intransigència de Felip III i de Lerma, així com del seu braç executor, el comte de Salazar, els va portar a decretar-ne l’expulsió després de declarar-los mals cristians, amb l’argument que, si aquests moriscos eren exceptuats de l’expulsió, s’arruïnaria tota l’empresa. No obstant això, els moriscos antics van desobeir els bàndols, van romandre camuflats i, després, amb l’ajuda i connivència de cristians vells, van cooperar en el retorn dels embarcats. Mentre la Corona confiscava, subhastava i venia els béns que els moriscos no havien pogut vendre abans d’abandonar les seues cases, va seguir la caça dels que tornaven i dels que no havien eixit per expulsar-los o condemnar-los a galeres. Aquest escenari de successives expulsions va persistir fins a l’any 1634, quan Felip IV va donar per finalitzada l’expulsió decretada pel seu pare.Los moriscos antiguos murcianos vivieron un proceso especial de asimilación por el cual, a principios del siglo XVII, los “muy ladinos” habían incorporado los mecanismos necesarios para “traspasarse” de moriscos a cristianos viejos e integrarse en el tejido social. Por esta razón quedaron al margen de los bandos de expulsión hasta que, a finales de 1613, la intransigencia de Felipe III y de Lerma, así como la de su brazo ejecutor, el conde de Salazar, les llevó a decretar su expulsión tras declararlos malos cristianos, con el argumento de que, si se exceptuaba a estos moriscos, se arruinaría toda la empresa de la expulsión. Sin embargo, los moriscos antiguos desobedecieron los bandos, permanecieron camuflados y, después, con la ayuda y connivencia de cristianos viejos, dieron cobertura a la vuelta de los embarcados. Mientras la Corona incautaba, subastaba y vendía los bienes que los moriscos no habían podido vender antes de abandonar sus casas, siguió la caza de los que volvían y de los que no habían salido para expulsarlos o condenarlos a galeras. Este escenario de sucesivas expulsiones persistió hasta el año 1634, cuando Felipe IV dio por finalizada la expulsión decretada por su padre
Crònica universal de 1427
No full textLa ‘Crònica universal de 1427’, escrita la segona meitat del segle XV, s’emmarca en un context històric en què la redacció d’aquests tipus d’obres historiogràfiques no era cap novetat. De fet, aquesta ‘Crònica’ dona per finalitzat el període de major efervescència quant a la producció de cròniques universals en català, que van viure una època d’esplendor al llarg dels segles XIV i XV. L’obra es pot dividir en tres parts molt desiguals entre si: a la primera, la més extensa, l’autor narra la història bíblica des del Gènesi fins a la mort i passió de Jesucrist. La segona part es fonamenta en les dues principals autoritats medievals, la imperial i la pontifícia, per bastir el relat històric des de la mort de Crist fins als inicis del regnat de Pere el Gran. A partir d’aquest punt, la crònica perd el seu caràcter universal i se centra en els afers reials i militars de la Corona d’Aragó fins al regnat d’Alfons el Magnànim, parant especial atenció en els fets històrics –i també en altres d’anecdòtics– del regne de València. L’objectiu del compilador és mostrar el paper dels monarques de la Corona d’Aragó, i especialment del regne de Valencia, com a part integrant del torrent ininterromput de aquella historia universal.La ‘Crònica universal de 1427’, escrita en la segunda mitad del siglo XV, se enmarca en un contexto histórico en el que la redacción de este tipo de obras historiográficas no era ninguna novedad. De hecho, esta ‘Crònica’ pone fin al periodo de mayor producción de crónicas universales en catalán, que tuvieron su época de esplendor a lo largo de los siglos XIV y XV. La obra se puede dividir en tres partes muy desiguales entre sí: en la primera, la más extensa, se narra la historia bíblica desde el Génesis hasta la pasión de Jesucristo. La segunda se fundamenta en las dos principales autoridades medievales, la imperial y la pontificia, para construir el relato histórico desde la muerte de Cristo hasta los inicios del reinado de Pedro el Grande. A partir de este punto, la crónica pierde su carácter universal y se centra en los asuntos reales y militares de la Corona de Aragón hasta el reinado de Alfonso el Magnánimo, poniendo especial atención en los hechos históricos –y también en otros anecdóticos– del reino de Valencia. El objetivo del compilador es mostrar el papel de los monarcas de la Corona de Aragón, y especialmente del Reino de Valencia, como parte integrante del torrente ininterrumpido de aquella historia universal
Las galanterías del Duque de Osuna, virrey de Nápoles: Edición bilingüe anotada, introducción y traducción
Get PDFEdició bilingüe anotada, introducció i traducció a l'espanyol, a càrrec d'Evelio Miñano Martínez, de la comedia francesa LAS GALANTERÍAS DEL DUQUE DE OSUNA de Jean MaireEdición bilingüe anotada, introducción y traducción al español, a cargo de Evelio Miñano Martínez, de la comedia francesa LAS GALANTERIAS DEL DUQUE DE OSUNA de Jean Maire
Rosas en la arena: los relatos de Susan Glaspell
No full textTradicional i modernista, costumista i arriscada, complaent i feminista, l’obra de ficció de Susan Glaspell no s’ajusta a patrons senzills. Guanyadora d’un Premi Pulitzer de teatre, capdavantera de l’avantguarda teatral als Estats Units, escriptora de novel·les de prestigi reconegut, fins avui els seus relats continuen sent el secret millor guardat de la literatura nord-americana. Aquest volum presenta, per primera vegada en castellà, la faceta més desconeguda de l’autora, la seua narrativa breu, amb la traducció de vuit dels seus més de setanta relats, que ens revelen la seua varietat estilística i temàtica, i situen Susan Glaspell en un lloc preeminent de la imponent tradició de la narrativa breu estatunidenca, a la qual contribueix amb propostes socials, polítiques i artístiques arriscades.Tradicional y modernista, costumbrista y arriesgada, complaciente y feminista, la obra de ficción de Susan Glaspell no se ajusta a patrones sencillos. Ganadora de un Premio Pulitzer de teatro, adalid de la vanguardia teatral en Estados Unidos, escritora de novelas de reconocido prestigio, hasta hoy sus relatos siguen siendo el secreto mejor guardado de la literatura norteamericana. Este volumen presenta, por primera vez en castellano, la faceta más desconocida de la autora, su narrativa breve, con la traducción de ocho de sus más de setenta relatos, en los que se revela su variedad estilística y temática y que sitúan a Glaspell en un lugar preeminente de la imponente tradición de la narrativa breve estadounidense, a la que contribuye con arriesgadas propuestas sociales, políticas y artísticas
Bernat Guillem Català de Valleriola: Dietari (1568-1607)
Get PDFEl quadern íntim de Bernat Guillem Català de Valleriola (1568-1607) és la primera gran mostra de dietari modern de la literatura catalana. L’autor, nascut a la ciutat de València, cavaller ennoblit, president de la famosa i castellanitzant Academia de los Nocturnos, escriptor amateur en castellà i polític professional, ens va llegar amb el seu dietari un document fonamental per entendre tota una època des de perspectives diverses: lingüístiques, literàries, polítiques... Iniciat molt probablement amb motiu de la seua primera visita a la cort de Felip II de Castella el 1584 i acabat setmanes abans de la mort de Valleriola, el quadern inclou pàgines sobre els contactes obsessius amb un rei que va definir Castella com el centre definitiu del poder de la monarquia hispànica i amb el seu hereu, sobre les intrigues de la vida política municipal, sobre els viatges a les defenses de la costa valenciana amenaçada pels pirates... i, de vegades, sobre la seua vida privada. Aquesta edició –la segona després de la de 1929– inclou, per primera vegada, una anotació acurada del text, així com un complet apèndix amb els testaments de l’autor o, també, documents clau com el de la subhasta dels seus béns, entre els quals hi havia part de la seua biblioteca.El cuaderno íntimo de Bernat Guillem Català de Valleriola (1568-1607) es la primera gran muestra de dietario moderno de la literatura catalana. El autor, nacido en la ciudad de Valencia, caballero ennoblecido, presidente de la famosa y castellanizante Academia de los Nocturnos, escritor amateur en castellano y político profesional, nos legó con su dietario un documento fundamental para entender toda una época desde diversas perspectivas: lingüísticas, literarias, políticas... Iniciado muy probablemente con motivo de su primera visita a la corte de Felipe II de Castilla en 1584 y acabado semanas antes de la muerte de Valleriola, el cuaderno incluye páginas sobre los contactos obsesivos con un rey que definió Castilla como el centro definitivo del poder de la monarquía hispánica y con su heredero, sobre las intrigas de la vida política municipal, sobre los viajes a las defensas de la costa valenciana amenazada por los piratas... y, a veces, sobre su vida privada. Esta edición –la segunda después de la de 1929– incluye, por primera vez, una anotación cuidada del texto, así como un completo apéndice con los testamentos del autor o, también, documentos clave como el de la subasta de sus bienes, entre los que se encontraba parte de su biblioteca
Fadrique Furió Ceriol. Obra completa II: Los tres libros de las instituciones retóricas
No full textEls ‘Institutionum Rhetoricarum libri tres’ de Frederic Furió Ceriol fou la primera obra publicada per l’humanista valencià a Lovaina en 1554 i constitueix el segon volum de les seues obres completes. El text, del qual es presenta la versió original en llatí, amb aparat crític i de fonts, acarada amb la traducció al castellà, amb abundants notes explicatives, és encapçalat per tres estudis introductoris que aporten claus per a facilitar la comprensió i la interpretació de l’obra –n’aborden l’entramat tècnic, l’ús i el sentit dels exemples i els valor bàsics implícits i explícits. No solament ens trobem davant un manual de retòrica adreçat a tothom que tinga interès per dominar el llenguatge i millorar-ne l’expressió, sinó que és la carta de presentació de Furió Ceriol com un humanista compromès amb la societat del seu temps, que apostà per la paraula com el millor mitjà per a l’acció política i el bon govern, confrontat a la tirania i la violència; és per això que té una importància cabdal i és responsabilitat dels éssers humans millorar i perfeccionar el do natural que tots posseïm: el do de la paraula. Los ‘Institutionum Rhetoricarum libri tres’, de Fadrique Furio Ceriol, fue la primera obra publicada por el humanista valenciano en Lovaina en 1554 y constituye el segundo volumen de sus obras completas. Precedido de tres estudios introductorios que aportan claves para facilitar la comprensión e interpretación de la obra –abordando su entramado técnico, el uso y sentido de los ejemplos y sus valores básicos implícitos y explícitos–, se presenta el texto original en latín, con aparato crítico y de fuentes, acompañado de la traducción al castellano, que se completa con abundantes notas explicativas. No solo nos hallamos ante un manual de retórica dirigido a todo aquel que tenga interés por dominar el lenguaje y mejorar su expresión, también es la carta de presentación de Furio Ceriol como humanista comprometido con la sociedad de su tiempo y que apostó por la palabra como el mejor medio para la acción política y el buen gobierno, que confronta con la tiranía y la violencia; por ese motivo tiene tanta importancia y es responsabilidad de los seres humanos mejorar y perfeccionar el don natural que todos poseemos: el don de la palabra
Rosas en la arena: los relatos de Susan Glaspell
No full textTradicional i modernista, costumista i arriscada, complaent i feminista, l’obra de ficció de Susan Glaspell no s’ajusta a patrons senzills. Guanyadora d’un Premi Pulitzer de teatre, capdavantera de l’avantguarda teatral als Estats Units, escriptora de novel·les de prestigi reconegut, fins avui els seus relats continuen sent el secret millor guardat de la literatura nord-americana. Aquest volum presenta, per primera vegada en castellà, la faceta més desconeguda de l’autora, la seua narrativa breu, amb la traducció de vuit dels seus més de setanta relats, que ens revelen la seua varietat estilística i temàtica, i situen Susan Glaspell en un lloc preeminent de la imponent tradició de la narrativa breu estatunidenca, a la qual contribueix amb propostes socials, polítiques i artístiques arriscades.Tradicional y modernista, costumbrista y arriesgada, complaciente y feminista, la obra de ficción de Susan Glaspell no se ajusta a patrones sencillos. Ganadora de un Premio Pulitzer de teatro, adalid de la vanguardia teatral en Estados Unidos, escritora de novelas de reconocido prestigio, hasta hoy sus relatos siguen siendo el secreto mejor guardado de la literatura norteamericana. Este volumen presenta, por primera vez en castellano, la faceta más desconocida de la autora, su narrativa breve, con la traducción de ocho de sus más de setenta relatos, en los que se revela su variedad estilística y temática y que sitúan a Glaspell en un lugar preeminente de la imponente tradición de la narrativa breve estadounidense, a la que contribuye con arriesgadas propuestas sociales, políticas y artísticas
Geopolítica de la cooperación transfronteriza: Balance y retos (de la COVID-19)
No full textInterpretar la cooperació transfronterera des de la geopolítica ens permet aportar una mirada multiescalar i sospesar les estratègies de les comunitats locals en temps de blindatges fronterers dels estats com els que han promogut en els darrers anys la Unió Europea, Mercosur o el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord. S’analitzen, doncs, des d’aquesta perspectiva geopolítica, les fortaleses i les febleses de la cooperació transfronterera en diferents escenaris: Àfrica, Amèrica i Europa. Així mateix, s’aborden els reptes i desafiaments futurs, en particular els que sorgeixen després de la pandèmia de la COVID-19. Aquest volum intenta respondre també a la qüestió de si la cooperació transfronterera és la clau per a acabar amb les fronteres estatals, tan estretament vinculades amb la modernitat. En aquest sentit, com deia Régis Debray, potser “tota frontera, com els medicaments, és remei i verí. Es tracta llavors de dosificar-la”. L’objectiu és obrir un camí per a aplicar diferents “dosis de frontera”, proporcionant, des de l’aproximació a les constants dinàmiques de desfronterització i refronterització, una lectura de les seues múltiples dimensions, sempre en transformació.Interpretar la cooperación transfronteriza desde la geopolítica nos permite aportar una mirada multiescalar, sopesando las estrategias de las comunidades locales en tiempos de blindajes fronterizos de los Estados como los promovidos en los últimos años por la Unión Europea, Mercosur o el Tratado de Libre Comercio de América del Norte. Por tanto, se analizan, desde esta perspectiva geopolítica, las fortalezas y las debilidades de la cooperación transfronteriza en diferentes escenarios: África, América y Europa. Así mismo, se abordan los retos y desafíos futuros, en particular los que surgen tras la pandemia de la COVID-19. Este volumen intenta responder también a la cuestión de si la cooperación transfronteriza es la clave para acabar con las fronteras estatales, tan estrechamente vinculadas con la modernidad. En este sentido, como decía Régis Debray, quizá “toda frontera, como los medicamentos, es remedio y veneno. Se trata entonces de dosificarla”. El objetivo es abrir un camino para aplicar diferentes “dosis de frontera”, proporcionando, desde el acercamiento a las constantes dinámicas de desfronterización y refronterización, una lectura de sus múltiples dimensiones, siempre en transformación
Las empresas de la eternidad: Juan de Santiago y la retórica verbo-visual jesuítica
No full textEn un moment crític, previ a la seua expulsió d’Espanya, la Companyia de Jesús va desplegar un ús de la imatge, conscient i meditat, amb fins adoctrinants i mnemotècnics. D’acord amb aquesta estratègia, es va construir la personalitat del pare Santiago amb l’objectiu d’obtindre’n la beatificació mitjançant paraules i imatges –retrats o, en les honres fúnebres, jeroglífics que parlen del clergue i l’equiparen amb sants jesuïtes– que es van multiplicar a la seua mort juntament amb episodis miraculosos narrats en la seua biografia. Llavors es va publicar el que probablement fou la seua obra pòstuma, ‘Las empresas de la eternidad’, que Santiago degué utilitzar en les prèdiques dels exercicis espirituals que va dirigir per a tractar del concepte d’eternitat i del perill d’afrontar-la si es mor en pecat. Així mateix, s’estudien els gravadors protagonistes d’aquest desplegament icònic a la Còrdova del set-cents.En el momento crítico previo a su expulsión de España, la Compañía de Jesús desplegó un consciente y meditado uso de la imagen con fin adoctrinador y mnemotécnico. De acuerdo con esta estrategia y con el objetivo de obtener su beatificación, se construyó la personalidad del padre Santiago mediante palabras e imágenes –retratos o, en sus honras fúnebres, jeroglíficos que lo representaban equiparándolo a santos jesuitas– que se multiplicaron a su muerte, junto con episodios milagrosos narrados en su biografía. Se publicó entonces la que habría sido su obra póstuma, ‘Las empresas de la eternidad’, que Santiago habría utilizado en las prédicas de los ejercicios espirituales que dirigió para tratar del concepto de eternidad y del peligro de afrontarla tras morir en pecado. Así mismo, se estudia a los grabadores protagonistas de este despliegue icónico en la Córdoba del setecientos