Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Not a member yet
586 research outputs found
Sort by
Espejo de príncipes y de la justicia: Volumen I
Get PDFEl ‘Speculum Principum ac Iustitiae’, de Pere Belluga, és un text escrit en llatí la primera meitat del segle XV i imprès quasi cent anys després, en 1530. És considerat el primer tractat sobre les Corts valencianes. En aquesta obra, Belluga analitzava el funcionament del parlamentarisme valencià en la baixa edat mitjana, un sistema polític pactista contrari als corrents d’incipient autoritarisme monàrquic. Els seus continguts van ser un referent jurídic i doctrinal per a molts lletrats i polítics de l’edat moderna.El ‘Speculum Principum ac Iustitiae’, de Pere Belluga, es un texto escrito en latín en la primera mitad del siglo XV e impreso casi cien años después, en 1530. Es considerado el primer tratado sobre Les Corts valencianes. En esta obra, Belluga analizaba el funcionamiento del parlamentarismo valenciano en la Baja Edad Media, un sistema político pactista contrario a las corrientes de incipiente autoritarismo monárquico. Sus contenidos fueron un referente jurídico y doctrinal para muchos letrados y políticos de la Edad Moderna
Sobre la diversidad intercultural: Bases teóricas y praxis social
No full textLa societat monocultural és una fal·làcia, és inviable, perquè obligaria les minories a integrar-se mitjançant l’assimilació: significaria imposició d’una cultura sobre les altres amb l’objectiu d’aconseguir una uniformització social que facilitara la dominació d’un grup sobre els altres i l’eliminació de tota diferència. En canvi, la diversitat intercultural, sobre la qual versa aquesta obra col·lectiva, ens convida a modificar allò que no volem; ens insta a créixer i a fer-ho multilateralment i, per aconseguir-ho, hem de reinventar-nos, la qual cosa comporta reformar els espais i les estructures perquè l’Altre diferent penetre en el nostre món i viceversa. Això implica desmuntar arguments fallits i no posar tantes traves al fet que s’expresse la diversitat, aqueixa diversitat que és consubstancial a la vida i que implica possibilitat, reafirmació i desenvolupament genuí.La sociedad monocultural es una falacia, es inviable, porque obligaría a las minorías a integrarse asimilándose: significaría imposición de una cultura sobre las demás con el objetivo de conseguir una uniformización social que facilitara la dominación de un grupo sobre los demás y la eliminación de toda diferencia. En cambio, la diversidad intercultural, sobre la cual versa esta obra colectiva, nos invita a modificar aquello que no queremos; nos insta a crecer y a hacerlo multilateralmente y, para conseguirlo, tenemos que reinventarnos, lo que conlleva reformar los espacios y las estructuras para que el Otro diferente penetre en nuestro mundo y viceversa. Ello implica desmontar argumentos fallidos y no poner tantas trabas a que se exprese la diversidad, esa diversidad que es consustancial a la vida y que implica posibilidad, reafirmación y desarrollo genuino
Manuals de Consells de la ciutat de València (1400-1406)
Get PDFEls Manuals de Consells són els llibres registre on es recollien les decisions de govern de la ciutat de València, els quals, com a model de memòria política i administrativa, s’adoptaren a les viles reials del regne. La col·lecció de la ciutat de València, una de les més completes i antigues de Europa, es conserva des de l’any 1306 i, amb poques interrupcions, continua al llarg de tota l’edat mitjana i gran part de la moderna. El conjunt baixmedieval està format per cinquanta volums plurianuals, ben gruixuts, que constitueixen una font d’informació inestimable per apropar-se a la història de la ciutat. En aquesta ocasió, s’edita el primer volum del segle XV, que abasta de 1400 a 1406, i de les dades que ens proporciona, a part dels noms de tots els que formaren part del Consell i de les magistratures ciutadanes, cal destacar especialment les relacions que mantingué la ciutat en qualitat de capital amb la resta de viles i senyories del regne, amb les prelatures de l’Església, amb la monarquia, la cort i els oficials reials, així com amb les autoritats i ciutats dels regnes veïns... Una informació molt heterogènia que permet reconstruir el paisatge geopolític de l’època.Los Manuals de Consells son los libros de registro donde se recopilaban las decisiones de gobierno de la ciudad de València y que, como modelo de memoria política y administrativa, se adoptaron en las villas reales del reino. La colección de la ciudad de València, una de las más completas y antiguas de Europa, se conserva desde el año 1306 y, con pocas interrupciones, continúa a lo largo de la Edad Media y gran parte de la Moderna. El conjunto bajomedieval está formado por cincuenta volúmenes plurianuales, muy voluminosos, que constituyen una fuente de información inestimable para aproximarse a la historia de la ciudad. En esta ocasión, se edita el primer volumen del siglo XV, que abarca de 1400 a 1406, y de los datos que nos proporciona, aparte de los nombres de todas las personas que formaron parte del Consejo y de las magistraturas ciudadanas, hay que destacar especialmente las relaciones que mantuvo la ciudad en calidad de capital con el resto de villas y señoríos del reino, con las prelaturas de la Iglesia, con la monarquía, la corte y los oficiales reales, así como con las autoridades y ciudades de los reinos vecinos... Una información muy heterogénea que permite reconstruir el paisaje geopolítico de la época
Pensar la medicina amb la història
Get PDFLa història de la medicina ha experimentat una gran transformació durant les darreres dècades. Se n’han ampliat els temes, els personatges i els espais. S’hi han introduït noves fonts, ha augmentat el nombre de professionals i també se n’han ampliat els itineraris formatius, tant des de l’àrea de la biomedicina com de la història, l’antropologia o la sociologia. Finalment, i en part com a resultat d’aquests canvis, n’han sorgit nous públics lectors, des de personal sanitari i estudiants de medicina fins a associacions de pacients, grups d’activistes o ciutadania en general. Tots aquests canvis s’han fet ben palès durant els anys de la pandèmia ocasionada per la COVID-19. La professora María José Báguena Cervellera (1956-2021) ha estat testimoni i protagonista d’aquests canvis al llarg dels més de quaranta anys de dedicació plena a la història de la medicina. Els seus treballs giren al voltant de temes com la història de les malalties, les epidèmies, les vacunes, la higiene o la medicina valenciana, entre molts altres. Aquests temes poden rastrejar-se en els capítols següents, perquè aquest llibre col·lectiu és la continuació d’un llarg diàleg entre els autors i les autores i la professora Báguena. Així, oferim un panorama de les noves tendències en història de la medicina, les quals María José Báguena va contribuir a potenciar amb una gran quantitat de publicacions acadèmiques, tesis dirigides i múltiples activitats docents i divulgatives. Les autores i els autors d’aquests capítols mostren així el seu reconeixement i estima a la seua difunta companya a través de petites mostres de les seues investigacions més recents. Els capítols dialoguen amb la tradició històrico-mèdica valenciana que María José Báguena va conrear amb la doble perspectiva procedent del seu íntim coneixement de les tècniques tradicionals i l’assimilació creativa de les noves corrents historiogràfiques. Per aquesta raó, a més d’un petit homenatge pòstum a María José Báguena, aquest llibre és també una introducció a les diverses formes de pensar i escriure la història de la medicina durant les primeres dècades del segle XXI.La historia de la medicina ha experimentado una gran transformación durante las últimas décadas. Se han ampliado los temas, los personajes y los espacios. Se han introducido nuevas fuentes, ha aumentado el número de profesionales y también se han ampliado los itinerarios formativos, tanto desde el área de la biomedicina como de la historia, la antropología o la sociología. Finalmente, y en parte como resultado de estos cambios, han surgido nuevos públicos lectores, desde personal sanitario y estudiantes de medicina hasta asociaciones de pacientes, grupos de activistas o ciudadanía en general. Todos estos cambios se han hecho muy patentes durante los años de la pandemia ocasionada por la COVID-19. La profesora María José Báguena Cervellera (1956-2021) ha sido testigo y protagonista de estos cambios a lo largo de los más de cuarenta años de dedicación plena a la historia de la medicina. Sus trabajos tratan sobre temas como la historia de las enfermedades, las epidemias, las vacunas, la higiene o la medicina valenciana, entre otros muchos. Estos temas pueden rastrearse en los capítulos siguientes, porque este libro colectivo es la continuación de un largo diálogo entre los autores y las autoras y la profesora Báguena. Así, ofrecemos un panorama de las nuevas tendencias en historia de la medicina, que María José Báguena contribuyó a potenciar con una gran cantidad de publicaciones académicas, tesis dirigidas y múltiples actividades docentes y divulgativas. Las autoras y los autores de estos capítulos muestran así su reconocimiento y aprecio a su difunta compañera a través de pequeñas muestras de sus investigaciones más recientes. Los capítulos dialogan con la tradición histórico-médica valenciana que María José Báguena cultivó con la doble perspectiva procedente de su íntimo conocimiento de las técnicas tradicionales y la asimilación creativa de las nuevas corrientes historiográficas. Por esta razón, además de un pequeño homenaje póstumo a María José Báguena, este libro es también una introducción a las diversas formas de pensar y escribir la historia de la medicina durante las primeras décadas del siglo XXI
Imágenes. Encrucijadas interdisciplinares
No full textL’orientació iconològica de la història de l’art busca una aproximació a la història cultural des de l’estudi de la imatge. Per a aquest propòsit , cal posar-la en relació amb una àmplia varietat de disciplines, però no sempre s’hi ha assolit una integració real. Tampoc han aconseguit plenament la perspectiva interdisciplinària els anomenats estudis visuals, limitats essencialment a la imatge contemporània, marcada pel context de la globalització.
És per això que el propòsit d’aquest annex de la revista ‘Imago’ és reflexionar i promoure la interrelació entre disciplines per a l’estudi de la imatge. Concretament, suposa una aproximació tant al significat de les imatges com a la seua funció cultural en diferents contextos des de perspectives innovadores. Davant la magnitud de les matèries tractades, els treballs que el conformen s’han agrupat en diversos eixos temàtics: “La interdisciplinarietat en l’estudi de la imatge”, “Imatge i paraula”, “Imatge i pensament”, “Imatge, música i espectacle”, “Imatge i cultura material” i, finalment, “Imatge i naturalesa”, tots els quals tenen en comú diverses recerques al marge dels fossilitzats biaixos estilisticoformals –excessivament assentats en la història de l’art tradicional– per a oferir una interpretació més ajustada i creativa de les imatges que són objecte d’estudi.La historia del arte, en su orientación iconológica, busca una aproximación a la historia cultural desde el estudio de la imagen. Para tal propósito es necesario ponerla en relación con una amplia variedad de disciplinas; sin embargo, no siempre se ha logrado una integración real entre ellas. Tampoco han alcanzado plenamente la perspectiva interdisciplinar los llamados estudios visuales, limitados esencialmente a la imagen contemporánea, marcada por el contexto de la globalización.
Por ello, el propósito de este anejo de la revista ‘Imago’ es reflexionar y promover la interrelación entre disciplinas para el estudio de la imagen. Concretamente, supone una aproximación tanto al significado de esta como a su función cultural en diferentes contextos desde perspectivas innovadoras. Ante la vastedad de las materias tratadas, los trabajos que lo conforman se han agrupado en varios ejes temáticos: “La interdisciplinariedad en el estudio de la imagen”, “Imagen y palabra”, “Imagen y pensamiento”, “Imagen, música y espectáculo”, “Imagen y cultura material” y, por último, “Imagen y naturaleza”. Todos ellos tienen en común distintas indagaciones al margen de los fosilizados sesgos estilístico-formales –excesivamente asentados en la historia del arte tradicional– para ofrecer una más ajustada y creativa interpretación de las imágenes que son objeto de estudio
Matilde Landa: El compromiso y la tragedia (1904-1942)
No full textMatilde Landa Vaz (1904-1942) va ser una de les principals figures del moviment de dones antifeixistes de les dècades dels anys trenta i quaranta del segle XX. Formada a l’entorn de la Institución Libre de Enseñanza i relacionada amb intel·lectuals com Antonio Machado i Miguel Hernández, durant la Segona República es va afiliar al PCE. El seu protagonisme en l’ajuda als refugiats republicans durant la Guerra Civil i en l’articulació de la solidaritat amb les condemnades a mort (1939-1940) en la Cárcel de Ventas la van convertir en una heroïna entre les preses polítiques de la immediata postguerra, però van ser, sobretot, les terribles circumstàncies que la van conduir a llevar-se la vida a la presó de dones de Mallorca –pressionada per les autoritats eclesiàstiques perquè es batejara– les que la van elevar a la categoria de llegenda col·lectiva de l’antifranquisme.
Aquest llibre és el resultat d’una exhaustiva investigació sobre Matilde Landa i el seu entorn familiar, social i polític. L’abundant i excepcional documentació inèdita a la qual ha tingut accés l’autor permet aprofundir en les consecucions i els límits de l’antifeixisme femení espanyol, així com en la caracterització de la repressió franquista exercida contra les dones republicanes.Matilde Landa Vaz (1904-1942) fue una de las principales figuras del movimiento de mujeres antifascistas de los años treinta y cuarenta del siglo XX. Formada en el entorno de la Institución Libre de Enseñanza y relacionada con intelectuales como Antonio Machado y Miguel Hernández, durante la Segunda República se afilió al PCE. Su protagonismo en la ayuda a los refugiados republicanos durante la Guerra Civil y en la articulación de la solidaridad con las condenadas a muerte (1939-1940) en la Cárcel de Ventas la convirtieron en una heroína entre las presas políticas de la inmediata posguerra, pero fueron, sobre todo, las pavorosas circunstancias que la condujeron a quitarse la vida en la cárcel de mujeres de Mallorca –presionada por las autoridades eclesiásticas para que se bautizara– las que la elevaron a la categoría de leyenda colectiva del antifranquismo.
Este libro es el resultado de una exhaustiva investigación sobre Matilde Landa y su entorno familiar, social y político. La abundante y excepcional documentación inédita a la que ha tenido acceso el autor permite profundizar en las consecuciones y los límites del antifascismo femenino español, así como en la caracterización de la represión franquista ejercida contra las mujeres republicanas
Enseñanza de idiomas e inclusión: La discapacidad sensorial en el aula
No full textL’educació inclusiva, que materialitza el dret de les persones amb discapacitat a estudiar en la mateixa aula que els seus companys sense discapacitat, és el model educatiu implantat a Espanya. D’altra banda, en el context actual és cada vegada més necessari aprendre llengües estrangeres, sobretot, l’anglesa. Aquest llibre analitza l’ensenyament d’idiomes a persones amb discapacitat sensorial, especialment en les etapes de formació postobligatòries, centrant-se en qüestions essencials per a entendre-la, com els conceptes clau, les principals polítiques i instruments nacionals i internacionals mitjançant els quals es regula, els perfils d’alumnat amb discapacitat sensorial, així com les barreres que presenten per a aquest alumnat els enfocaments i mètodes fonamentals d’ensenyament de llengües. Així mateix, s’analitzen les mesures, els recursos educatius i les eines tècniques disponibles per a atendre les principals necessitats educatives de l’alumnat adult amb discapacitat sensorial. Com a conclusió, es reflexiona sobre les dificultats i problemes que encara hi ha en aquest camp, és a dir, els reptes que s’hauran d’abordar en el futur perquè l’educació inclusiva siga una realitat.La educación inclusiva, que materializa el derecho de las personas con discapacidad a estudiar en la misma aula que sus compañeros sin discapacidad, es el modelo educativo implantado en España. Por otro lado, en el contexto actual es cada vez más necesario aprender lenguas extranjeras, sobre todo la inglesa. Este libro analiza la enseñanza de idiomas a personas con discapacidad sensorial, especialmente en las etapas de formación postobligatorias, centrándose en cuestiones esenciales para entenderla, como sus conceptos clave, las principales políticas e instrumentos nacionales e internacionales mediante los que se regula y potencia, los perfiles del alumnado con discapacidad sensorial, así como las barreras que presentan para este alumnado los enfoques y métodos fundamentales de enseñanza de lenguas. Asimismo, se analizan las medidas, los recursos educativos y las ayudas técnicas disponibles para atender las principales necesidades educativas del alumnado adulto con discapacidad sensorial. Como conclusión, se reflexiona sobre las dificultades y problemas que aún parecen existir en este campo, es decir, los retos que se deberán abordar en el futuro para que la educación inclusiva sea una realidad
Aproximació a la vida i obra de José Antonio Valls Subirats (1958-1983)
No full textL’obra creativa de José Antonio Valls Subirats (1958-1983), músic d’Alcanar que va morir prematurament abans de poder desenvolupar la seua prometedora trajectòria com a compositor, director, intèrpret i docent, no s’ha estudiat fins ara amb la profunditat que es mereix. En aquest llibre, a mode d’homenatge, s’analitza la seua figura des d’un punt de vista biogràfic, pero també com a acadèmic i professional, estudiant la seua producció per a determinar les característiques que el defineixen com a compositor, els seus recursos creatius i els seus lligams amb músiques foranes, com ara el jazz.La obra creativa de José Antonio Valls Subirats (1958-1983), músico de Alcanar que murió prematuramente antes de poder desarrollar su prometedora trayectoria como compositor, director, intérprete y docente, no se ha estudiado hasta ahora con la profundidad que merece. A modo de homenaje, en este libro se analiza su figura desde un punto de vista biográfico, pero también como académico y profesional, estudiando su producción para determinar las características que lo definen como compositor, sus recursos creativos y sus vínculos con músicas foráneas como, por ejemplo, el jazz
Ciudadanía, comunicación y pandemia: Respuestas digitales a la crisis de la COVID-19
No full textDurant la crisi de la COVID-19 es van posar en pràctica múltiples iniciatives tecnològiques de caràcter solidari per part de la ciutadania i dels activismes –de forma organitzada o individual– que, mitjançant l’ús d’internet, perseguien diversos objectius: la defensa de col·lectius vulnerables, la satisfacció de les necessitats materials i socials de la població, el suport als serveis públics i el sistema de salut o la visibilització de les desigualtats i els problemes específics sorgits arran de la pandèmia. Aquestes aportacions contribueixen a comprendre la genealogia de les mobilitzacions socials tant en el context espanyol com llatinoamericà i permeten reconèixer les característiques concretes d’aquesta etapa com una continuació de les tendències i repertoris iniciats en el 15M de 2011 i que s’han anat sofisticant en l’última dècada.Durante la crisis de la COVID-19 se pusieron en práctica múltiples iniciativas tecnológicas de carácter solidario por parte de la ciudadanía y los activismos –de forma organizada o individual– que, mediante el uso de internet, persiguieron varios objetivos: la defensa de colectivos vulnerables, la satisfacción de las necesidades materiales y sociales de la población, el apoyo a los servicios públicos y el sistema de salud o la visibilización de las desigualdades y los problemas específicos surgidos a raíz de la pandemia. Estas aportaciones contribuyen a comprender la genealogía de las movilizaciones sociales tanto en el contexto español como latinoamericano y permiten reconocer las características concretas de esta etapa como continuación de las tendencias y repertorios iniciados en el 15M de 2011 y que se han ido sofisticando en la última década
Sobre la diversidad intercultural: Bases teóricas y praxis social
No full textLa societat monocultural és una fal·làcia, és inviable, perquè obligaria les minories a integrar-se mitjançant l’assimilació: significaria imposició d’una cultura sobre les altres amb l’objectiu d’aconseguir una uniformització social que facilitara la dominació d’un grup sobre els altres i l’eliminació de tota diferència. En canvi, la diversitat intercultural, sobre la qual versa aquesta obra col·lectiva, ens convida a modificar allò que no volem; ens insta a créixer i a fer-ho multilateralment i, per aconseguir-ho, hem de reinventar-nos, la qual cosa comporta reformar els espais i les estructures perquè l’Altre diferent penetre en el nostre món i viceversa. Això implica desmuntar arguments fallits i no posar tantes traves al fet que s’expresse la diversitat, aqueixa diversitat que és consubstancial a la vida i que implica possibilitat, reafirmació i desenvolupament genuí.La sociedad monocultural es una falacia, es inviable, porque obligaría a las minorías a integrarse asimilándose: significaría imposición de una cultura sobre las demás con el objetivo de conseguir una uniformización social que facilitara la dominación de un grupo sobre los demás y la eliminación de toda diferencia. En cambio, la diversidad intercultural, sobre la cual versa esta obra colectiva, nos invita a modificar aquello que no queremos; nos insta a crecer y a hacerlo multilateralmente y, para conseguirlo, tenemos que reinventarnos, lo que conlleva reformar los espacios y las estructuras para que el Otro diferente penetre en nuestro mundo y viceversa. Ello implica desmontar argumentos fallidos y no poner tantas trabas a que se exprese la diversidad, esa diversidad que es consustancial a la vida y que implica posibilidad, reafirmación y desarrollo genuino