Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Not a member yet
    586 research outputs found

    Diario cinematográfico de Márgara Averbach

    No full text
    A partir de les ressenyes de pel·lícules i sèries publicades per l’autora en Facebook entre 2015 i 2022, es plantegen, entre altres qüestions, les preguntes següents: en quin sentit són diferents les ressenyes que es publiquen en diaris i revistes, de les que apareixen en xarxes socials com Facebook?; quines raons porten a escriure-les o deixar de fer-ho?; quines relacions s’estableixen amb el moment i l’entorn en què apareixen (per exemple, la pandèmia), i amb els lectors i lectores?; les seues respostes, són més directes que les que es reben quan es publica una ressenya en diaris o revistes?; quins canvis imposa en el gènere “ressenya” la relativa brevetat dels textos en Facebook?; quina idea projecta o explicita qui els escriu sobre l’entitat “ressenya”? En aquesta recopilació s’intenta pensar aquests i altres problemes des d’un punt de vista pràctic, emocional i a vegades, també teòric, des dels coneixements i les preferències personals de Márgara Averbach, una de les estudioses més importants de la literatura i cinema nord-americans contemporanis.A partir de algunas de las reseñas de películas y series publicadas por la autora en Facebook entre 2015 y 2022, se plantean, entre muchas otras cuestiones, las siguientes preguntas: ¿en qué sentido son diferentes las reseñas que se publican en diarios y revistas de las que aparecen en redes sociales como Facebook?; ¿qué razones llevan a escribirlas o dejar de hacerlo?; ¿qué relaciones se establecen con el momento y el entorno en que aparecen (por ejemplo, la pandemia), y con los lectores y las lectoras?; ¿son sus respuestas mucho más directas que las que se reciben cuando se publica una reseña en diarios o revistas?; ¿qué cambios impone en el género “reseña” la relativa brevedad de los textos en Facebook?; ¿qué idea proyecta o explicita quien los escribe sobre la entidad “reseña”? Mediante esta recopilación se intenta pensar estos y otros problemas desde un punto de vista práctico, emocional y, a veces, también teórico, desde los conocimientos y las preferencias personales de Márgara Averbach, una de las estudiosas más importantes de la literatura y el cine norteamericanos contemporáneos

    Moscas en la telaraña: Capitalismo anglosajón y postcapitalismo norteamericano

    No full text
    Per explicar el segrest narratiu del món modern des dels orígens del capitalisme fins a l’actual postcapitalisme, Jorge Majfud revisa el naixement de la propietat privada com un paradigma civilitzador particular i excloent, i la comercialització de l’existència humana i mediambiental com a trets dominants de l’individu contemporani, passant per l’exportació d’un “nou home” nord-occidental cap a la resta del món a través de l’imperialisme nord-occidental, de la destrucció del lliure mercat, de l’esclavitud, de la imposició de la cultura anglosaxona, de la deshumanització i les massacres contínues dels pobles colonitzats del Sud Global, per a arribar a la narrativa del progrés, la llibertat, la democràcia i el Món lliure. L’autor desenvolupa la seua anàlisi des de la perspectiva d’una dinàmica històrica (model de progressió inversa) per la qual les elits de poder s’apropien de l’expansió d’idees independents o crítiques, com els senyors feudals es van apropiar del liberalisme i després els amos esclavistes es van apropiar de les democràcies corporatives fins a imposar les actuals dictadures econòmiques, administrades per les corporacions financeres.Con el fin de explicar el secuestro narrativo del mundo moderno desde los orígenes del capitalismo hasta el actual postcapitalismo, Jorge Majfud revisa desde el nacimiento de la propiedad privada como un particular y excluyente paradigma civilizatorio hasta la comercialización de la existencia humana y medioambiental como rasgo dominante del individuo contemporáneo, pasando por la exportación de un “nuevo hombre” noroccidental hacia el resto del mundo a través del imperialismo noroccidental, de la destrucción del libre mercado, de la esclavitud, de la imposición de la cultura anglosajona y de la deshumanización y las masacres continuas de los pueblos colonizados del Sur Global, para llegar a la narrativa del progreso, la libertad, la democracia y el Mundo libre. El autor desarrolla su análisis desde la perspectiva de una dinámica histórica (modelo de progresión inversa) por la cual las élites de poder se apropian de la expansión de ideas independientes o críticas, como los señores feudales se apropiaron del liberalismo y luego los amos esclavistas se apropiaron de las democracias corporativas hasta imponer las actuales dictaduras económicas, administradas por las corporaciones financieras

    La humanización de la comunicación y la traducción en entornos médico-sanitarios: Retos actuales y tendencias emergente

    Full text link
    La ciència biomèdica avança a passos gegantins i aporta solucions cada vegada més sofisticades en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties. La intel·ligència artificial, la digitalització de la medicina i de l’atenció sanitària, o la creixent automatització de la traducció, estan revolucionant la manera com els professionals de la medicina i de la traducció desenvolupen la seua tasca. No obstant això, aquests avanços han d’anar acompanyats necessàriament d’estratègies discursives i de comunicació, tant orals com escrites, que siguen adequades per a aconseguir el benestar integral dels pacients i la corresponsabilitat en el seu procés terapèutic, fent valdre el principi d’autonomia del pacient i el seu dret a la informació. Aquest aspecte cobra una dimensió encara més rellevant, si escau, en contextos multilingües i multiculturals, on el repte que es planteja és encara més gran. L’objectiu d’aquesta monografia és aportar claus per a comprendre què és i què implica la humanització de la comunicació i la traducció en entorns mèdics i sanitaris, i com es pot fomentar, tenint en compte el context tan digitalitzat en què ens trobem actualment.La ciencia biomédica avanza a pasos agigantados y aporta soluciones cada vez más sofisticadas en la prevención, el diagnóstico y el tratamiento de las enfermedades. La inteligencia artificial, la digitalización de la medicina y de la atención sanitaria o la creciente automatización de la traducción están revolucionando la manera como los profesionales de la medicina y de la traducción desarrollan su labor. Sin embargo, dichos avances han de ir acompañados necesariamente de estrategias discursivas y de comunicación, tanto orales como escritas, que sean adecuadas para lograr el bienestar integral de los pacientes y la corresponsabilidad en su proceso terapéutico, haciendo valer el principio de autonomía del paciente y su derecho a la información. Este aspecto cobra una dimensión más prominente, si cabe, en contextos multilingües y multiculturales, donde el reto que se plantea es todavía mayor. El objetivo de esta monografía es aportar claves para comprender qué es y qué implica la humanización de la comunicación y la traducción en entornos médico-sanitarios, y cómo puede fomentarse, teniendo en cuenta el contexto tan digitalizado en el que nos encontramos actualmente

    Les claus del tio Canya: l'imaginari del grup valencià Al Tall

    Full text link
    Al Tall ha estat molt més que un grup musical; ha estat la banda sonora d’una societat en transformació, un símbol de lluita i esperança per a molts valencians i valencianes: les seues cançons han ressonat en manifestacions i actes cívics, han marcat la memòria col·lectiva i han format part de l’educació sentimental de diverses generacions. Aquest llibre, amb un to emotiu i aprofundint en detalls, busca reparar la manca d’atenció que ha patit el llegat d’Al Tall. A través de testimonis directes dels membres del grup, anàlisis musicològiques i articles periodístics, es desvela l’univers temàtic i ideològic de les seues lletres. No sols es tracta de música, sinó de reflectir les preocupacions, les lluites i les esperances d’una societat valenciana en procés de definir la seua identitat. Influenciada per teòrics com Adorno i altres estudiosos de la música compromesa, l’autora analitza les cançons d’Al Tall com a eina de transformació social. Des de la seua fundació en els difícils anys de la transició postfranquista fins a la darrera cançó, el grup ha sabut canalitzar les preocupacions i aspiracions d’una societat en plena evolució i ha adoptat una posició militant i reivindicativa que el situa dins la tradició global de la música compromesa, al costat de figures com Georges Brassens i Bob Dylan. Amb aquest estudi exhaustiu, es pretén oferir una visió completa i profundament analítica del fenomen Al Tall, una formació que ha convertit l’art en una arma per al canvi i la consciència col·lectiva, alhora que ens ha revelat una part essencial de la nostra història i identitat.Al Tall ha sido mucho más que un grupo musical, ha sido la banda sonora de una sociedad en transformación, un símbolo de lucha y esperanza para muchos valencianos y valencianas: sus canciones han resonado en manifestaciones y actos cívicos, han marcado la memoria colectiva y han formado parte de la educación sentimental de diversas generaciones. Este libro, con un tono emotivo y ahondando en detalles, busca reparar la falta de atención al legado de Al Tall. A través de testimonios directos de los miembros del grupo, análisis musicológicos y artículos periodísticos, se desvela el universo temático e ideológico de sus letras. No solo se trata de música, sino de reflejar las preocupaciones, las luchas y las esperanzas de una sociedad valenciana en proceso de definir su identidad. Influenciada por teóricos como Adorno y otros estudiosos de la música comprometida, la autora analiza las canciones de Al Tall como herramienta de transformación social. Desde su fundación en los difíciles años de la transición posfranquista hasta su última canción, el grupo ha sabido encauzar las preocupaciones y aspiraciones de una sociedad en plena evolución y ha adoptado una posición militante y reivindicativa que lo sitúa dentro de la tradición global de la música comprometida, junto a figuras como Georges Brassens y Bob Dylan. Con este estudio exhaustivo, se pretende ofrecer una visión completa y profundamente analítica del fenómeno Al Tall, una formación que ha convertido el arte en un arma para el cambio y la conciencia colectiva, al tiempo que nos ha revelado una parte esencial de nuestra historia e identidad

    Corts Generals de 1645: Volum I, II i III

    No full text
    L’any 1645 les Corts Valencianes forals es van reunir per última vegada. A aquella darrera convocatòria es dedica aquesta extensa edició. L’assemblea va tenir lloc quatre segles després que Jaume I conquerís la ciutat de València i seixanta-dos anys abans que s’abolissen els furs i es posàs punt i final al règim foral valencià. Les Corts van mantenir les seues funcions com a principal organisme de representació política del regne de València durant tot el període que va formar part de la Monarquia dels Àustria i no foren suprimides fins al 1707, ja sota el govern de la dinastia Borbó.El año 1645 las Cortes Valencianas forales se reunieron por última vez. A aquella última convocatoria se dedica esta extensa edición. La asamblea tuvo lugar cuatro siglos después de que Jaime I conquistara la ciudad de València y sesenta y dos años antes de que se abolissen los fueros y se posara punto y final al régimen foral valenciano. Las Cortes mantuvieron sus funciones como principal organismo de representación política del reino de València durando todo el periodo que formó parte de la Monarquía de los Austria y no fueron suprimidas hasta el 1707, ya bajo el gobierno de la dinastía Borbón

    Corts Generals de 1645: Volum I, II i III

    No full text
    L’any 1645 les Corts Valencianes forals es van reunir per última vegada. A aquella darrera convocatòria es dedica aquesta extensa edició. L’assemblea va tenir lloc quatre segles després que Jaume I conquerís la ciutat de València i seixanta-dos anys abans que s’abolissen els furs i es posàs punt i final al règim foral valencià. Les Corts van mantenir les seues funcions com a principal organisme de representació política del regne de València durant tot el període que va formar part de la Monarquia dels Àustria i no foren suprimides fins al 1707, ja sota el govern de la dinastia Borbó.El año 1645 las Cortes Valencianas forales se reunieron por última vez. A aquella última convocatoria se dedica esta extensa edición. La asamblea tuvo lugar cuatro siglos después de que Jaime I conquistara la ciudad de València y sesenta y dos años antes de que se abolissen los fueros y se posara punto y final al régimen foral valenciano. Las Cortes mantuvieron sus funciones como principal organismo de representación política del reino de València durando todo el periodo que formó parte de la Monarquía de los Austria y no fueron suprimidas hasta el 1707, ya bajo el gobierno de la dinastía Borbón

    Selecciones coránicas de mudéjares y moriscos: "Los tres h.izbes arábigos"

    No full text
    Les seleccions alcoràniques són textos constituïts per fragments triats de l’Alcorà que circulen de manera independent. Aquestes manifestacions de la literatura devocional islàmica, conegudes en diferents societats musulmanes, constitueixen un dels modes de transmissió del text sagrat de l’islam. Aquest volum tracta sobre un tipus específic de seleccions alcoràniques que les minories musulmanes hispàniques van elaborar entre la mitjania del segle XV i l’inici del XVII i al qual un morisc va denominar els tres ‘hizbes’ aràbics en 1609. Aquestes seleccions, abans interpretades per alguns autors com a ‘Alcorà abreujat’ o ‘Alcorà morisc’, amaguen una rica varietat d’estructures formals que permet distingir entre pregàries, destinades a l’ús devocional, i compendis, que guarden, a més, una estreta vinculació amb els contextos d’ensenyament i aprenentatge del text sagrat. Acompanya aquesta monografia un catàleg exhaustiu de més de cinquanta testimoniatges d’aquestes seleccions que van circular tant en àrab com en romanç i que conformen una mostra excepcional de la literatura islàmica espanyola.Las selecciones coránicas son textos constituidos por fragmentos escogidos del Corán que circulan de manera independiente. Estas manifestaciones de la literatura devocional islámica, conocidas en diferentes sociedades musulmanas, constituyen uno de los modos de transmisión del texto sagrado del islam. El presente volumen trata sobre un tipo específico de selecciones coránicas que las minorías musulmanas hispánicas elaboraron entre mediados del siglo XV e inicios del XVII y al que un morisco denominó los tres ‘hizbes’ arábigos en 1609. Estas selecciones, antes interpretadas por algunos autores como ‘Corán abreviado’ o ‘Corán morisco’, esconden una rica variedad de estructuras formales que permite distinguir entre plegarias, destinadas al uso devocional, y compendios, que guardan, además, una estrecha vinculación con los contextos de enseñanza y aprendizaje del texto sagrado. Acompaña a esta monografía un catálogo exhaustivo de más de cincuenta testimonios de estas selecciones que circularon tanto en árabe como en romance y que conforman una muestra excepcional de la literatura islámica española

    (Re)Escribiendo el pasado: Narrativas femeninas (neo)victorianas ante tiempos de cambio y crisis

    No full text
    Aquest volum analitza la creació literària de les dones durant el llarg segle XIX i el seu llegat contemporani, que evidencia les sòlides xarxes de coneixement i creació que s’estableixen entre les escriptores, fins i tot trencant la barrera temporal amb els segles XX i XXI, amb la finalitat d’establir diàlegs a través del temps que continuen fent avançar l’agenda feminista. L’obra respon, per tant, a l’objectiu principal de demostrar que aquestes dones van narrar per a reivindicar canvis socials més enllà fins i tot del seu dret al vot, i que, així, van construir genealogies literàries en femení que continuen responent a moments de canvi i crisi. Este volumen analiza la creación literaria de las mujeres durante el largo siglo XIX y su legado contemporáneo, que evidencia las sólidas redes de conocimiento y creación que se establecen entre las escritoras, incluso rompiendo la barrera temporal con los siglos XX y XXI, con la finalidad de establecer diálogos a través del tiempo que sigan haciendo avanzar la agenda feminista. La obra responde, por tanto, al objetivo principal de demostrar que estas mujeres narraron para reivindicar cambios sociales más allá incluso de su derecho al voto y que, al hacerlo, construyeron genealogías literarias en femenino que siguen respondiendo a momentos de cambio y crisis

    La mujer enferma: Icono de la modernidad

    No full text
    En la història de la cultura occidental, la consideració de la malaltia com a tema de representació es fa evident amb l'arribada de la modernitat. És a la fi del segle XIX quan els diferents tractaments que la centúria interpreta entorn del patològic desemboquen en la visualitat, diferenciant-se els seus significats i tractaments. En aquest treball ens aventurem a desgranar com l'àmbit de la representació va fer de la dona malalta una icona de la modernitat. El punt de partida és la relació establida entre el gènere i la malaltia, per a demostrar com a la fi del segle XIX la condició del patològic es va associar a la idea construïda del femení.En la historia de la cultura occidental, la consideración de la enfermedad como tema de representación se hace evidente con la llegada de la modernidad. Es a finales del siglo XIX cuando los distintos tratamientos que la centuria interpreta en torno a lo patológico desembocan en la visualidad, diferenciándose sus significados y tratamientos. En este trabajo nos aventuramos a desgranar cómo el ámbito de la representación hizo de la mujer enferma un icono de la modernidad. El punto de partida es la relación establecida entre el género y la enfermedad, para demostrar cómo a finales del siglo XIX la condición de lo patológico se asoció a la idea construida de lo femenino

    Contra els límits: Les reescriptures de la dictadura franquista

    No full text
    En aquest recull d’articles s’estudien les reescriptures literàries que foren condicionades pel context de la Guerra Civil i la dictadura franquista, amb una doble línia d’interés. D’una banda, de la mà d’investigadors i investigadores de diverses universitats, hi ha capítols en què s’aborda l’abast de les tisores de la censura i els resultats literaris que se’n deriven, amb estudis que s’acosten a les versions mutilades per la censura en relació amb els textos originals –alguns recuperats editorialment i d’altres en arxius personals o com a part dels expedients de censura. Hi comptem, d’altra banda, amb capítols dedicats a hipertextualitats vinculades a l’experiència de l’exili, que en certs casos presenten com a base les cultures dels països de destinació dels escriptors, on trobem versions de mites, obres o temes de les cultures dels llocs d’acollida incorporats a la literatura dels exiliats. La llista d’autors estudiats és àmplia: Josep Carner, Carles Riba, Agustí Bartra, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, M. Aurèlia Capmany, Joan Fuster, Manuel de Pedrolo, Jordi Coca, Jaume Fuster, Rodolf Sirera, Manuel Molins... Per tancar el llibre, recollim el testimoni d’un escriptor, el mallorquí Gabriel Janer Manila, que ens relata, de primera mà, els efectes de l’aparell repressor franquista en la seua trajectòria.En esta compilación de artículos se estudian las reescrituras literarias que fueron condicionadas por el contexto de la Guerra Civil y la dictadura franquista con una doble línea de interés. Por un lado, de la mano de investigadores e investigadoras de diferentes universidades, hay capítulos en los que se aborda el alcance de las tijeras de la censura y los resultados literarios que se derivan de ello, con estudios que se acercan a las versiones mutiladas por la censura en relación con los textos originales –algunos recuperados editorialmente y otros en archivos personales o como parte de los expedientes de censura–. Contamos, por otro, con capítulos dedicados a hipertextualidades vinculadas a la experiencia del exilio, que en ciertos casos presentan como base las culturas de los países de destino de los escritores, donde encontramos versiones de mitos, obras o temas de las culturas de los lugares de acogida incorporados a la literatura de los exiliados. La lista de autores estudiados es amplia: Josep Carner, Carles Riba, Agustí Bartra, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, M. Aurèlia Capmany, Joan Fuster, Manuel de Pedrolo, Jordi Coca, Jaume Fuster, Rodolf Sirera, Manuel Molins... Para cerrar el libro, recogemos el testigo de un escritor, el mallorquín Gabriel Janer Manila, que nos relata, de primera mano, los efectos del aparato represor franquista en su trayectoria

    125

    full texts

    586

    metadata records
    Updated in last 30 days.
    Publicacions de la Universitat de València (PUV)
    Access Repository Dashboard
    Do you manage Open Research Online? Become a CORE Member to access insider analytics, issue reports and manage access to outputs from your repository in the CORE Repository Dashboard! 👇