Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Not a member yet
586 research outputs found
Sort by
25 anys de la Facultat de Ciències Socials: Transformacions, assoliments i reptes pendents
No full textHan passat vint-i-cinc anys des de la fundació de la Facultat de Ciències Socials. Els capítols que compilen aquest llibre pretenen visibilitzar el paper acadèmic i social que ha desenvolupat des del seu naixement i recordar les transformacions socials que s’han produït al llarg d’aquest període, aprofundint en els camins recorreguts, en els desafiaments superats i en els que queden pendents. A més, de la mà de membres dels seus departaments, s’aprofundeix en la realitat de la societat valenciana i la seua interrelació amb la institució universitària com a font de coneixement i motor de transformació.Han pasado veinticinco años desde la fundación de la Facultat de Ciències Socials. Los capítulos que compilan este libro pretenden visibilizar el papel académico y social que ha desempeñado desde su nacimiento y recordar las transformaciones sociales que se han producido durante este periodo, ahondando en los caminos recorridos, así como en los desafíos superados y en los que quedan pendientes. Además, de la mano de miembros de sus diversos departamentos, se profundiza en la realidad de la sociedad valenciana y su interrelación con la institución universitaria como fuente de conocimiento y motor de transformación
De lo accesible a lo inclusivo: Una mirada a través del cine
No full textDes de la dècada de 1970, la investigació acadèmica ha buscat millorar el gaudi i la participació de les persones amb discapacitat en el cinema, però poques iniciatives han integrat pautes inclusives des del procés inicial de creació. El realitzador audiovisual Miguel Ángel Font presenta un nou paradigma: el cinema inclusiu. A través d’un estudi rigorós, el llibre contextualitza el passat i el present de l’accessibilitat i aporta quasi un centenar de pràctiques inclusives que podrien aplicar-se en la indústria del cinema. A més, reflexiona sobre el paper de la distribució audiovisual i la intel·ligència artificial per a brindar als lectors l’oportunitat de fer el salt de l’accessible a l’inclusiu en l’àmbit cinematogràfic. Amb l’ànim de dinamitzar la lectura, s’inclouen més de dues hores de materials audiovisuals accessibles i un exemplar de l’‘Informe d’accessibilitat audiovisual’, plantilla que facilita la col·laboració entre productores i empreses dedicades a l’audiodescripció i al subtitulat accessible. ‘De lo accesible a lo inclusivo: Una mirada a través del cine’ presenta un enfocament innovador en el qual s’aborda l’accessibilitat cinematogràfica; és una guia indispensable per a cineastes, docents, traductors audiovisuals i qualsevol persona interessada a fer del cinema una experiència inclusiva.Desde la década de 1970, la investigación académica ha buscado mejorar el disfrute y la participación de las personas con discapacidad en el cine, pero pocas iniciativas han integrado pautas inclusivas desde el proceso inicial de creación. El realizador audiovisual Miguel Ángel Font presenta, para ello, un novedoso paradigma: el cine inclusivo. A través de un estudio riguroso, se contextualizan el pasado y el presente de la accesibilidad y se aportan casi un centenar de prácticas inclusivas que podrían aplicarse en la industria del cine. Además, se reflexiona sobre el papel de la distribución audiovisual y la inteligencia artificial para brindar a los lectores la oportunidad de dar el salto de lo accesible a lo inclusivo en el ámbito cinematográfico. Con el ánimo de dinamizar la lectura, se incluyen más de dos horas de materiales audiovisuales accesibles y un ejemplar del ‘Informe de accesibilidad audiovisual’, plantilla que facilita la colaboración entre productoras y empresas dedicadas a la audiodescripción y al subtitulado accesible. En definitiva, una guía indispensable para cineastas, docentes, traductores audiovisuales y cualquier persona interesada en hacer del cine una experiencia inclusiva
Corts d'Alfons el Magnànim: Vol. I. Procés del braç reial (València 1417-1418) / Vol. II. Procés del braç eclesiàstic (València 1417-1418)
No full textAlfons, conegut com el Magnànim, accedí al tron en 1416, quan a penes tenia 19 anys, i en l’abril de 1417 convocà per primera vegada les Corts a la Seu de València per jurar les lleis dels valencians, com era preceptiu a l’inici d’un nou regnat, i demanar subsidis per recuperar el patrimoni reial alienat pels seus avantpassats. En contrapartida, els estaments convocats esperaven aconseguir la reparació dels greuges soferts, molts d’ells abusos de poder dels oficials reials o dels monarques, i la promulgació de nous furs. Als dos volums que integren l’edició de les Corts de 1417-18 es publiquen els documents que en guarden memòria: el procés del braç reial, el procés del braç eclesiàstic, el memorial dels greuges del braç militar, així com el donatiu obtingut pel rei i els furs promulgats en finalitzar les Corts. A més, s’hi reflecteix un fet d’indubtable transcendència política, la conversió de la Diputació del General en un òrgan permanent i independent de les Corts, amb una estructura i competències ben definides, integrat de manera paritària per membres dels tres estaments, renovables per cooptació, i la creació d’un aparell burocràtic al seu servei.Alfonso, conocido como el Magnánimo, accedió al trono en 1416, cuando apenas tenía 19 años, y en abril de 1417 convocó por primera vez las Cortes a la Sede de València para jurar las leyes de los valencianos, como era preceptivo al inicio de un nuevo reinado, y pedir subsidios para recuperar el patrimonio real alienado por sus antepasados. En contrapartida, los estamentos convocados esperaban conseguir la reparación de los agravios sufridos, muchos de ellos abusos de poder de los oficiales reales o de los monarcas, y la promulgación de nuevos fueros. En los dos volúmenes que integran la edición de las Cortes de 1417-18 se publican los documentos que guardan memoria: el proceso del brazo real, el proceso del brazo eclesiástico, el memorial de los agravios del brazo militar, así como el donativo obtenido por el rey y los fueros promulgados al finalizar las Cortes. Además, se refleja un hecho de indudable trascendencia política, la conversión de la Diputación del General en un órgano permanente e independiente de las Cortes, con una estructura y competencias muy definidas, integrado de manera paritaria por miembros de los tres estamentos, renovables por cooptación, y la creación de un aparato burocrático a su servicio
El conflicto en las relaciones laborales
No full textL’assignatura “Conflicte i tècniques de negociació”, que s’imparteix en el Grau de Relacions Laborals i Recursos Humans de la Universitat de València, ofereix una guia pràctica per a gestionar el conflicte laboral per mitjà de l’anàlisi minuciosa de totes les etapes per les quals travessa un conflicte. Aquest manual constitueix una recopilació de tot el contingut teoricopràctic de la primera part de la guia docent i del material d’acreditació d’aquesta assignatura. Es tracta d’un text didàctic organitzat seqüencialment: es van adquirint coneixements teòrics al mateix temps que es realitzen activitats pràctiques per al desenvolupament del coneixement aprofundit de l’anàlisi del conflicte en entorns laborals.La asignatura “Conflicto y técnicas de negociación”, que se imparte en el Grado de Relaciones Laborales y Recursos Humanos de la Universitat de València, ofrece una guía práctica para gestionar el conflicto laboral a través del análisis minucioso de todas las etapas por las que atraviesa un conflicto. Este manual constituye una recopilación de todo el contenido teórico-práctico de la primera parte de la guía docente y del material de acreditación de dicha asignatura. Por tanto, es un texto didáctico organizado secuencialmente: se van adquiriendo conocimientos teóricos a la par que de realizan actividades prácticas para el desarrollo del conocimiento sobre el análisis del conflicto en entornos laborales y la profundización en este
Facets of the American South: Essays on a Peculiar South
No full textThis collection of essays brings together an international group of scholars who discuss various facets of the American South in popular culture, literature, the arts, and throughout history. It includes reflections on place, on the importance of memory in shaping individual identity, and on race, class and gender. All the contributions confirm Howard’s Zinn’s idea that the South “is not damnable, but marvelously useful, as a mirror in which the nation can see its blemishes magnified, so that it will hurry to correct them.” This volume sheds light on the “marvelous” sides of the South though it does not overlook its darker ones, thus making it possible to better understand this peculiar region.
Aquest recull d’assajos reuneix un grup internacional d’estudiosos que analitzen diverses facetes del Sud dels Estats Units en la cultura popular, la literatura i les arts al llarg de la història. Inclou reflexions sobre el lloc, sobre la importància de la memòria en la conformació de la identitat individual, i sobre raça, classe social i gènere. Totes les contribucions confirmen la idea d’Howard Zinn que el Sud “no és condemnable, sinó meravellosament útil, com a espill en el qual la nació pot veure magnificades les seues imperfeccions, perquè s’afanye a corregir-les”. Aquest volum aporta llum sobre els aspectes “meravellosos” del Sud, encara que no passa per alt els seus aspectes més foscos, el que permet comprendre millor aquesta peculiar regió.This collection of essays brings together an international group of scholars who discuss various facets of the American South in popular culture, literature, the arts, and throughout history. It includes reflections on place, on the importance of memory in shaping individual identity, and on race, class and gender. All the contributions confirm Howard’s Zinn’s idea that the South “is not damnable, but marvelously useful, as a mirror in which the nation can see its blemishes magnified, so that it will hurry to correct them.” This volume sheds light on the “marvelous” sides of the South though it does not overlook its darker ones, thus making it possible to better understand this peculiar region.
En esta colección de ensayos de investigadores de varios países se analizan diversas facetas del Sur de Estados Unidos en la cultura popular, la literatura y las artes a lo largo de la historia. Incluye reflexiones sobre el lugar, sobre la importancia de la memoria en la conformación de la identidad individual y sobre raza, clase social y género. Todas las contribuciones confirman la idea de Howard Zinn de que el Sur “no es condenable, sino maravillosamente útil, como espejo en el que la nación puede ver magnificadas sus imperfecciones, para que se apresure a corregirlas”. Este volumen arroja luz sobre los aspectos “maravillosos” del Sur, aunque no pasa por alto sus elementos más oscuros, lo que permite comprender mejor esta peculiar región
Digitalització i mercat laboral a la Comunitat Valenciana: Claus territorials de caracterització. 2022-2023
Get PDFLa incidència de la digitalització en el mercat laboral valencià des d’una perspectiva territorial constitueix el repte d’aquesta obra, per al qual s’ha analitzat, en primer lloc, la implantació territorial de la cobertura digital a la Comunitat Valenciana, així com la dotació d’infraestructures de connectivitat. A continuació, s’han identificat els nivells d’utilització de les xarxes digitals a les comarques valencianes, mitjançant l’estudi del comportament de la societat valenciana amb les TIC. I, finalment, s’ha fet un estudi exhaustiu del grau de digitalització de les empreses de la Comunitat Valenciana, mitjançant una anàlisi diferencial per comarques, sobre la base d’uns casos d’estudi impulsats pels pactes per l’ocupació, amb la finalitat de diagnosticar i reconèixer les necessitats i els reptes als quals s’enfronta l’empresariat valencià.La incidencia de la digitalización en el mercado laboral valenciano desde una perspectiva territorial constituye el objetivo de esta obra, para lo cual se ha analizado, en primer lugar, la implantación territorial de la cobertura digital en la Comunitat Valenciana, así como la dotación de infraestructuras de conectividad. A continuación, se ha procedido a identificar los niveles de utilización de las redes digitales en las comarcas valencianas mediante el estudio del comportamiento de la sociedad valenciana en el ámbito de las TIC. Por último, se ha realizado un estudio exhaustivo del grado de digitalización de las empresas de la Comunitat Valenciana mediante un análisis diferencial por comarcas, apoyado en ciertos casos de estudio impulsados por los pactos por el empleo, con el fin de realizar un diagnóstico y reconocer las necesidades y los retos a los que se enfrenta el empresariado valenciano
Atlas histórico eclesiástico: Cartografía de las diócesis de España (1570-1900)
No full textLa cartografia és un exemple del poder de la imatge. Els mapes impacten en la nostra ment de manera directa i eficaç, fins al punt d’adquirir una aurèola de veracitat. Són, és clar, un instrument de transmissió del coneixement, però sovint la precisió té una importància secundària i el rellevant és la forma, la càrrega sentimental que vehicula el mapa, el missatge d’autoritat i d’exercici del poder que transmet.
L’Església va ser un agent rellevant en la realització i el consum de cartografia com evidencia, per exemple, l’enlluernadora Galeria dels Mapes del Vaticà. A Espanya, la cartografia diocesana va generar peces interessants i de qualitat, algunes de les quals incorporen una iconografia pròpia, com ara l’escut episcopal. Però, en la monarquia catòlica es troben a faltar imatges referides a l’organització eclesial del conjunt del país, les quals no es produeixen amb suficient qualitat fins a 1900. La història de la cartografia hispànica és inseparable de l’eclesiàstica diocesana, començant pel primer mapa d’àmbit regional, referit a l’arxidiòcesi de Sevilla (c. 1570). Les dues dates esmentades delimiten l’àmbit cronològic del present estudi. La investigació ha permés identificar un total de 127 mapes amb un contingut netament diocesà, entre els quals cal destacar, pel seu volum, les aportacions de l’‘España sagrada’ i de Tomás López, però molts altres són peces magistrals, tresors de la cartografia espanyola.
Aquesta investigació aporta també, per fi, un atles diocesà complet: una imatge detallada i rigorosa de la geografia eclesiàstica de l’Espanya moderna, no sols dels bisbats (al voltant de seixanta), sinó també de les nombroses jurisdiccions exemptes (abadencs i d’ordres militars) repartides per tot el país.La cartografía es un ejemplo del poder de la imagen. Los mapas impactan en nuestra mente de forma directa y eficaz, hasta el punto de adquirir una aureola de veracidad. Son, por supuesto, un instrumento de transmisión del conocimiento, pero a menudo la precisión tiene una importancia secundaria y lo relevante es la forma, la carga sentimental que vehicula el mapa, el mensaje de autoridad y de ejercicio del poder que transmite.
La Iglesia fue un agente relevante en la realización y el consumo de cartografía, como evidencia, por ejemplo, la deslumbrante Galería de los Mapas del Vaticano. En España, la cartografía diocesana generó piezas de gran interés y calidad, algunas de las cuales incorporan una iconografía propia, como el escudo episcopal. Sin embargo, en la monarquía católica por antonomasia se echan en falta imágenes referidas a la organización eclesial del país en su conjunto, las cuales no se producen con suficiente calidad hasta 1900. La historia de la cartografía hispánica es inseparable de la eclesiástica diocesana, empezando por el primer mapa de ámbito regional, referido a la archidiócesis de Sevilla (c. 1570). Las dos fechas mencionadas acotan el ámbito cronológico del presente estudio. La investigación ha permitido identificar un total de 127 mapas con un contenido netamente diocesano. Entre ellos cabe destacar, por su volumen, las aportaciones de la ‘España sagrada’ y de Tomás López, pero muchos otros son piezas magistrales, tesoros de la cartografía española.
Esta investigación aporta también, por fin, un completo atlas diocesano: una imagen detallada y rigurosa de la geografía eclesiástica de la España moderna, no solo de sus obispados (alrededor de sesenta), sino también de las numerosas jurisdicciones exentas (abadengos y de órdenes militares) repartidas por todo el país
Atlas ODS de la Comunitat Valenciana. Objetivos desarrollo sostenible
No full textL'Atles ODS de la Comunitat Valenciana consisteix en una obra innovadora que reflecteix la situació actual del desenvolupament sostenible en el territori valencià, segons els paràmetres de l'Agenda 2030. Aquest tom, el segon de la col·lecció, engloba un ampli compendi de representacions cartogràfiques, de base municipal o comarcal, al costat de textos explicatius redactats per un centenar d'experts en les diferents variables que determinen cadascun dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. L'obra persegueix, mitjançant una visió pluridisciplinària, descriure i interpretar els processos desenvolupats en matèries vinculades al desenvolupament econòmic, mediambiental, social i cultural en el territori valencià, i que determinen la situació i evolució de les variables que configuren les metes dels 17 ODS. És una obra de divulgació científica oportuna, innovadora i necessària per al coneixement territorial des d'un inèdit i necessari punt de vista.El Atlas ODS de la Comunitat Valenciana consiste en una obra innovadora que refleja la situación actual del desarrollo sostenible en el territorio valenciano, según los parámetros de la Agenda 2030. Este tomo, el segundo de la colección, engloba un amplio compendio de representaciones cartográficas, de base municipal o comarcal, junto a textos explicativos redactados por un centenar de expertos en las distintas variables que determinan cada uno de los Objetivos de Desarrollo Sostenible. La obra persigue, mediante una visión pluridisciplinar, describir e interpretar los procesos desarrollados en materias vinculadas al desarrollo económico, medioambiental, social y cultural en el territorio valenciano, y que determinan la situación y evolución de las variables que configuran las metas de los 17 ODS. Es una obra de divulgación científica oportuna, innovadora y necesaria para el conocimiento territorial desde un inédito y necesario punto de vista
Paisajes culturales mineros y geoparques en España: Claves para el desarrollo territorial
Get PDFLa reformulació dels conceptes de patrimoni –que s’ha ampliat notablement– o de paisatge –que inclou la percepció de la població– desperta un notable interès, especialment quan aquests es vinculen al desenvolupament territorial. Des de l’anàlisi patrimonial del territori i amb l’accent en els paisatges culturals, destaquem els recursos amb valor patrimonial que conformen el patrimoni industrial miner a partir d’elements materials (pous, construccions, maquinària, etc.) i immaterials (festes i tradicions, esdeveniments, memòria del treball, etc.). Molts d’ells es localitzen en conques mineres ja clausurades, generalment en territoris en crisi i poc poblats, posats en valor a través d’intervencions que permeten la seua museïtzació. En concret, analitzem els Geoparcs Mundials UNESCO, amb atenció als recursos del patrimoni industrial miner i al patrimoni geològic que diversos geoparcs d’Espanya han incorporat com a factor essencial de la seua oferta, cosa que ha reforçat els seus atractius didàctics, tecnicocientífics i turístics. Visibilitzar els seus paisatges culturals miners no sols els permet singularitzar-se, sinó que serveix per a aprofitar el seu potencial geoturístic, principalment des de l’enfocament teòric de la resiliència territorial i el desenvolupament sostenible.La reformulación de los conceptos de patrimonio –que se ha ampliado notablemente– o de paisaje –que incluye la percepción de la población– despierta un notable interés, especialmente cuando estos se vinculan al desarrollo territorial. Desde el análisis patrimonial del territorio y con el acento en los paisajes culturales, destacamos los recursos con valor que conforman el patrimonio industrial minero a partir de elementos materiales (pozos, construcciones, maquinaria, etc.) e inmateriales (fiestas y tradiciones, eventos, memoria del trabajo, etc.). Muchos de ellos se localizan en cuencas mineras ya clausuradas, generalmente en territorios en crisis y poco poblados, y han sido puestos en valor a través de intervenciones que permiten su musealización. En concreto, analizamos los Geoparques Mundiales UNESCO, centrándonos en los recursos del patrimonio industrial minero y el patrimonio geológico que diversos geoparques de España han incorporado como factor esencial de su oferta, lo que ha reforzado sus atractivos didácticos, técnico-científicos y turísticos. Visibilizar sus paisajes culturales mineros no solo les permite singularizarse, sino que sirve para aprovechar su potencial geoturístico, principalmente desde el enfoque teórico de la resiliencia territorial y el desarrollo sostenible
TROBES: 550 anys de la impremta a València
No full textL’any 1474, arran de la convocatòria d’un certamen poètic, es publicava a València ‘Obres o trobes en lahors de la Verge Maria’, el primer llibre imprès a la Corona d’Aragó i el primer de caràcter literari de la península ibèrica, l’únic exemplar conservat del qual es custodia a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. L’impressor fou l’alemany Lambert Palmart, establert a València, i el text el conformaven les composicions presentades al certamen. Era l’inici de la difusió d’una nova tecnologia, la impremta de tipus mòbils, que tingué molt bona recepció a València –nucli comercial important i, alhora, centre d’un gran dinamisme cultural, molt especialment literari–, on va arrelar perquè era la resposta que requeria una burgesia d’alt nivell cultural que comptava amb una literatura autòctona florent, unida a una economia molt activa i a una comunicació mercantil constant per les rutes mediterrànies. Es creava així una xarxa de professions i activitats al voltant del llibre imprès que anava des dels editors-llibrers i els impressors fins als venedors i el públic lector. Uns lectors i lectores que, acostumats com estaven als manuscrits, influïren perquè el nou llibre imprès els imitara. En el año 1474, a raíz de la convocatoria de un certamen poético, se publicaba en Valencia ‘Obres o trobes en lahors de la Verge Maria’, el primer libro impreso en la Corona de Aragón y el primero de carácter literario en la península ibérica, cuyo único ejemplar conservado se custodia en la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. El impresor fue el alemán Lambert Palmart, establido en Valencia, y el texto contenía las composiciones presentadas al certamen. Era el inicio de la difusión de una nueva tecnología, la imprenta de tipos móviles, que tuvo una buena acogida en València –importante núcleo comercial y, a la vez, centro de un gran dinamismo cultural, muy especialmente literario–, donde arraigó porque era la respuesta que requería una burguesía de alto nivel cultural que contaba con una literatura autóctona floreciente, unida a una economía muy activa y a una comunicación mercantil constante por las rutas mediterráneas. Se creaba así una red de profesiones y actividades alrededor del libro impreso que iba desde los editores-libreros y los impresores hasta los vendedores y el público lector. Unos lectores y lectoras que, acostumbrados como estaban a los manuscritos, influyeron para que el nuevo libro impreso los imitara.