Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Not a member yet
586 research outputs found
Sort by
Susan Glaspell: teatro, vanguardia y humor (1917-1918)
No full textLes obres teatrals recopilades en aquest volum mostren la faceta més avantguardista i clarivident de la dramaturga estatunidenca Susan Glaspell. Tant quan adopta un estil tràgic, psicològic i profund, com un de lleuger i humorístic, hi tracta temes essencials com ara són la lluita per la igualtat social i política de les dones als Estats Units o la urgent necessitat de la solidaritat entre aquestes. Aquestes temàtiques reflecteixen com Glaspell experimenta en primera línia, i sovint sobrepassa, les seues primerenques idees avantguardistes, precedents a les del seu amic Eugene O’Neill. ‘En las afueras’ (‘The Outside’) descriu amb trets poètics el revelador contrast entre el topogràfic i el psicològic per a abordar l’experiència del dol en clau de gènere. En ‘El honor de una mujer’ (‘Woman’s Honor’), Glaspell crea sis personatges femenins conflictius que van a l’encalç de solucions al·legòriques. Finalment, el protagonista de ‘El reloj de sol’ (‘Tickless Time’) insisteix a reinventar-se prenent com a base la noció del temps i les hores. La traductora, a més de saber traslladar tot el color dels diàlegs originals, acompanya cada peça teatral d’un assaig crític que contextualitza l’època i el seu ambient.Las obras teatrales recopiladas en este volumen muestran la faceta más vanguardista y clarividente de la dramaturga estadounidense Susan Glaspell. Adoptando desde un estilo trágico, psicológico y profundo, hasta uno ligero y humorístico, trata temas esenciales, como la lucha por la igualdad social y política de las mujeres en Estados Unidos o la apremiante necesidad de la solidaridad entre estas. Dichas temáticas reflejan cómo Glaspell experimenta en primera línea, y a menudo sobrepasa, sus tempranas ideas vanguardistas, precedentes de las de su amigo Eugene O’Neill. ‘En las afueras’ (‘The Outside’) describe con tintes poéticos el revelador contraste entre lo topográfico y lo psicológico para abordar la experiencia del duelo en clave de género. En ‘El honor de una mujer’ (‘Woman’s Honor’), opta por crear seis personajes femeninos conflictivos y lanzados en pos de soluciones alegóricas. Finalmente, el protagonista de ‘El reloj de sol’ (‘Tickless Time’) insiste en reinventarse tomando como base la noción del tiempo y las horas. La traductora ha sabido trasladar todo el color de los diálogos originales y, además, acompaña cada pieza teatral de un ensayo crítico que contextualiza la época y su ambiente
El cielo en la tierra: El convento de Corpus Christi de Vila-real
No full textEn el procés de renovació temàtica i metodològica experimentat per la història, els estudis sobre les dones han cobrat un protagonisme especial, i entre aquests destaquen les investigacions sobre religiositat i espiritualitat. Tant és així que, en alguns casos, el passat de les monges –sobretot en el temps de la Contrareforma– és conegut quasi millor que el dels frares. No es pot dir el mateix, però, de les filles de sant Domènec, sobretot en els territoris de l’antiga província d’Aragó i, de manera especial, en l’àmbit valencià. La seua memòria escrita va quedar dispersa –si no arrasada– a causa dels desastres bèl·lics i les convulsions polítiques contemporànies, que van condemnar a l’oblit els grans cenobis de monges establerts ací per l’orde de Predicadors. El present llibre s’ocupa d’una d’aquestes fundacions, que, sota l’advocació de ‘Corpus Christi’, va alçar a Vila-real, a la fi dels anys trenta del sis-cents, sor Inés de l’Esperit Sant –Sisternes d’Oblites en el segle–, la dominica valenciana més il·lustre de tots els temps.En el proceso de renovación temática y metodológica experimentado por la historia, los estudios sobre las mujeres han cobrado especial protagonismo, destacando las investigaciones sobre religiosidad y espiritualidad. Tanto es así que, en algunos casos, el pasado de las monjas –sobre todo las del tiempo de la Contrarreforma– es conocido casi mejor que el de los frailes. No ocurre lo mismo, sin embargo, con las hijas de santo Domingo, sobre todo en los territorios de la antigua provincia de Aragón y de manera especial en el ámbito valenciano. Su memoria escrita quedó desperdigada –cuando no arrasada– a causa de los desastres bélicos y las convulsiones políticas contemporáneas, que condenaron al olvido a los grandes cenobios monjiles aquí establecidos por la Orden de Predicadores. El presente libro se ocupa de una de tales fundaciones, que, bajo la advocación de ‘Corpus Christi’ levantaría en Vila-real, a finales de los años treinta del seiscientos, sor Inés del Espíritu Santo –en el siglo Sisternes de Oblites–, la dominica valenciana más ilustre de todos los tiempos
Com estudiar el còmic: Una introducció gràfica a l'estudi acadèmic de la historieta
No full textEn els darrers anys s’ha disparat l’interès per l’estudi del còmic; tanmateix, encara hi ha poques investigacions sobre aquest mitjà, cosa que suposa un avantatge i alhora un inconvenient, per la mancança de models sobre els quals basar-se. És per això que aquesta guia, publicada originalment per TORCH (Centre de Recerca en Humanitats de la Universitat d’Oxford) i elaborada en el llenguatge del còmic, cobreix els principals aspectes relacionats amb l’anàlisi dels còmics i les novel·les gràfiques per a, d’una banda, aportar les claus necessàries per a fer els primers passos en l’estudi d’aquest gènere i, per una altra, transmetre aqueixa passió encomanadissa.En los últimos años se ha disparado el interés por el estudio del cómic; sin embargo, existen todavía pocas investigaciones sobre este medio, lo que supone una ventaja, pero también un inconveniente, al carecer de modelos sobre los que apoyarse. Por ello, esta guía, publicada originalmente por TORCH (Centro de Investigación en Humanidades de la Universidad de Oxford) y elaborada en el lenguaje del cómic, cubre los principales aspectos relacionados con el análisis de los cómics y las novelas gráficas para, por un lado, aportar las claves necesarias para dar los primeros pasos en el estudio de este género y, por otro, transmitir la pasión contagiosa por él
Com estudiar el còmic: Una introducció gràfica a l'estudi acadèmic de la historieta
No full textEn els darrers anys s’ha disparat l’interès per l’estudi del còmic; tanmateix, encara hi ha poques investigacions sobre aquest mitjà, cosa que suposa un avantatge i alhora un inconvenient, per la mancança de models sobre els quals basar-se. És per això que aquesta guia, publicada originalment per TORCH (Centre de Recerca en Humanitats de la Universitat d’Oxford) i elaborada en el llenguatge del còmic, cobreix els principals aspectes relacionats amb l’anàlisi dels còmics i les novel·les gràfiques per a, d’una banda, aportar les claus necessàries per a fer els primers passos en l’estudi d’aquest gènere i, per una altra, transmetre aqueixa passió encomanadissa.En los últimos años se ha disparado el interés por el estudio del cómic; sin embargo, existen todavía pocas investigaciones sobre este medio, lo que supone una ventaja, pero también un inconveniente, al carecer de modelos sobre los que apoyarse. Por ello, esta guía, publicada originalmente por TORCH (Centro de Investigación en Humanidades de la Universidad de Oxford) y elaborada en el lenguaje del cómic, cubre los principales aspectos relacionados con el análisis de los cómics y las novelas gráficas para, por un lado, aportar las claves necesarias para dar los primeros pasos en el estudio de este género y, por otro, transmitir la pasión contagiosa por él
El ocaso de 'koinonia': La distopía en la literatura norteamericana
Get PDFAndrea Burgos i Miguel Martínez aborden en aquest llibre l'àrdua tasca de documentar “l'ocàs de ‘koinonia’” en la literatura nord-americana. La metamorfosi de la novel·la utòpica en ficció distòpica forma part de la història natural d'un gènere literari que hui prefereix relatar les varietats inacabables de futurs de malson que la cerca de la justícia i el millor govern propis del utopismo clàssic. Aquesta monografia constitueix la primera presentació sistemàtica de la distopia en la literatura dels Estats Units, des dels seus orígens fins a l'actualitat. Partint d'un intent definitori, s'aborda la producció d'autors estatunidencs cronològicament, des dels seus orígens en el segle XIX fins als nostres dies, en permanent diàleg amb el seu context històric i analitzant el grau d'encert de les seues profecies. S'aprofundeix també ací en les formes que adopta la distopia en la seua relació amb alguns dels temes que vertebren la cultura contemporània: la otredad, el feminisme, l'ecologia i la literatura juvenil, responsable principal de la popularitat actual d'aquest gènere literari.Andrea Burgos y Miguel Martínez abordan en este libro la ardua tarea de documentar “el ocaso de ‘koinonia’” en la literatura norteamericana. La metamorfosis de la novela utópica en ficción distópica forma parte de la historia natural de un género literario que hoy prefiere relatar las variedades inacabables de futuros de pesadilla que la búsqueda de la justicia y el mejor gobierno propios del utopismo clásico. Esta monografía constituye la primera presentación sistemática de la distopía en la literatura de los Estados Unidos, desde sus orígenes hasta la actualidad. Partiendo de un intento definitorio, se aborda la producción de autores estadounidenses cronológicamente, desde sus orígenes en el siglo XIX hasta nuestros días, en permanente diálogo con su contexto histórico y analizando el grado de acierto de sus profecías. Se profundiza también aquí en las formas que adopta la distopía en su relación con algunos de los temas que vertebran la cultura contemporánea: la otredad, el feminismo, la ecología y la literatura juvenil, responsable principal de la popularidad actual de este género literario
El ocaso de 'koinonia': La distopía en la literatura norteamericana
Get PDFAndrea Burgos i Miguel Martínez aborden en aquest llibre l'àrdua tasca de documentar “l'ocàs de ‘koinonia’” en la literatura nord-americana. La metamorfosi de la novel·la utòpica en ficció distòpica forma part de la història natural d'un gènere literari que hui prefereix relatar les varietats inacabables de futurs de malson que la cerca de la justícia i el millor govern propis del utopismo clàssic. Aquesta monografia constitueix la primera presentació sistemàtica de la distopia en la literatura dels Estats Units, des dels seus orígens fins a l'actualitat. Partint d'un intent definitori, s'aborda la producció d'autors estatunidencs cronològicament, des dels seus orígens en el segle XIX fins als nostres dies, en permanent diàleg amb el seu context històric i analitzant el grau d'encert de les seues profecies. S'aprofundeix també ací en les formes que adopta la distopia en la seua relació amb alguns dels temes que vertebren la cultura contemporània: la otredad, el feminisme, l'ecologia i la literatura juvenil, responsable principal de la popularitat actual d'aquest gènere literari.Andrea Burgos y Miguel Martínez abordan en este libro la ardua tarea de documentar “el ocaso de ‘koinonia’” en la literatura norteamericana. La metamorfosis de la novela utópica en ficción distópica forma parte de la historia natural de un género literario que hoy prefiere relatar las variedades inacabables de futuros de pesadilla que la búsqueda de la justicia y el mejor gobierno propios del utopismo clásico. Esta monografía constituye la primera presentación sistemática de la distopía en la literatura de los Estados Unidos, desde sus orígenes hasta la actualidad. Partiendo de un intento definitorio, se aborda la producción de autores estadounidenses cronológicamente, desde sus orígenes en el siglo XIX hasta nuestros días, en permanente diálogo con su contexto histórico y analizando el grado de acierto de sus profecías. Se profundiza también aquí en las formas que adopta la distopía en su relación con algunos de los temas que vertebran la cultura contemporánea: la otredad, el feminismo, la ecología y la literatura juvenil, responsable principal de la popularidad actual de este género literario
Colonial Ideology and the classical 'Bildungsroman'
No full textThis book examines the ideological affinity that can be established between the classical ‘Bildungsroman’ and colonialist ideology on the basis of a literary analysis of Wilhelm Meisters Lehrjahre—considered by most critics to be the origin of the genre—and ‘Great Expectations’—one of the paradigmatic examples of the development of the Bildungsroman in English literature. This ideological affinity is understood as an example of what the Palestinian critic Edward Said has called the ‘structure of attitude and reference’: the convergence of different cultural manifestations that, although formally independent, contribute to a common purpose. The monograph also undertakes a study of the main characteristics of the classical ‘Bildungsroman’ from a formal and thematic point of view, and an analysis of the relationship between genre theories and Eurocentric discourses.
Aquest llibre examina l’afinitat ideològica que pot establir-se entre el Bildungsroman clàssic i la ideologia colonialista a partir d’una anàlisi literària de Wilhelm Meisters Lehrjahre (considerat per la major part de la crítica especialitzada com l’origen del gènere) i de Great Expectations (un dels exemples paradigmàtics del desenvolupament d’aquest gènere en les lletres angleses). Aquesta afinitat ideològica s’entén com una mostra del que el crític palestí Edward Said ha anomenat “structure of attitude and reference”: la convergència de diferents manifestacions culturals que, encara que són formalment independents, coadjuven en un propòsit comú. La monografia duu a terme, així mateix, un estudi de les característiques principals del Bildungsroman clàssic des del punt de vista formal i temàtic, i una anàlisi de la relació entre les teories del gènere i els discursos eurocentristes.This book examines the ideological affinity that can be established between the classical ‘Bildungsroman’ and colonialist ideology on the basis of a literary analysis of Wilhelm Meisters Lehrjahre—considered by most critics to be the origin of the genre—and ‘Great Expectations’—one of the paradigmatic examples of the development of the Bildungsroman in English literature. This ideological affinity is understood as an example of what the Palestinian critic Edward Said has called the ‘structure of attitude and reference’: the convergence of different cultural manifestations that, although formally independent, contribute to a common purpose. The monograph also undertakes a study of the main characteristics of the classical ‘Bildungsroman’ from a formal and thematic point of view, and an analysis of the relationship between genre theories and Eurocentric discourses.
Este libro examina la afinidad ideológica que puede establecerse entre el Bildungsroman clásico y la ideología colonialista a partir de un análisis literario del Wilhelm Meisters Lehrjahre (considerado por la mayoría de la crítica especializada como el origen del género) y de Great Expectations (uno de los ejemplos paradigmáticos del desarrollo de este género en las letras inglesas). Esta afinidad ideológica se entiende como una muestra de lo que el crítico palestino Edward Said ha llamado “structure of attitude and reference”: la convergencia de distintas manifestaciones culturales que, aunque son formalmente independientes, coadyuvan a un propósito común. Se estudian, también, las características principales del Bildungsroman clásico desde el punto de vista formal y temático, y se analiza la relación entre las teorías del género y los discursos eurocentristas
Pensar l'assaig en el segle XXI
Get PDFEn més d’una ocasió, Joan Fuster va especular amb la idea de la caducitat de l’assaig. Si es donaven determinades circumstàncies, aquest gènere literari, emblema de la modernitat, podria deixar de tenir sentit en la societat del segle XXI. Tanmateix, ara que ens acostem al primer quart de la centúria, sembla que l’assaig manté un paper clau en el món cultural. Serà així en el futur? Davant de reptes com la crisi climàtica o la intel·ligència artificial, aquest «reducte humanístic d’opinió», pot continuar vigent? En aquest volum, sis especialistes agafen el guant de Joan Fuster i reflexionen sobre l’assaig actual, alhora que s’interroguen sobre el seu desenvolupament al llarg de les pròximes dècades. Des de la teoria literària fins al feminisme, des dels processos editorials i periodístics fins a la carrera acadèmica, el llibre conjuga diferents arguments i perspectives per a suggerir algunes respostes i, sobretot, per a suscitar noves preguntes.
De manera coherent amb els objectius de la Càtedra Joan Fuster, aquest volum se centra en l’assaig, el gènere literari que va consagrar Fuster com a escriptor i al qual va dedicar importants reflexions. Els sis capítols aplegats ací aspiren a incidir en aquest camí i «pensar l’assaig en el segle XXI». La professora Irène Langlet (Université Gustave Eiffel) –que va inspirar el títol d’aquest volum amb el seu ‘L’abeille et la balance. Penser l’essai’–, és la primera a acceptar el repte. Al seu costat trobem les contribucions d’Ignasi Moreta (Universitat Pompeu Fabra), Francisco Fuster (Universitat de València), Núria Sara Miras Boronat (Universitat de Barcelona) i Martí Domínguez (Universitat de València). El conjunt es completa amb un capítol preliminar escrit per Gonçal López-Pampló (Universitat de València / IIFV), editor del llibre i membre de la Càtedra Joan Fuster.En más de una ocasión, Joan Fuster especuló con la idea de la caducidad del ensayo. De darse determinadas circunstancias, este género literario, emblema de la modernidad, podría dejar de tener sentido en la sociedad del siglo XXI. Sin embargo, ahora que estamos a punto de alcanzar el primer cuarto de la centuria, parece que el ensayo mantiene un papel clave en el mundo cultural. ¿Será así en el futuro? Ante retos como la crisis climática o la inteligencia artificial, ¿este “reducto humanístico de opinión” continuará vigente? Seis especialistas recogen el guante lanzado por Joan Fuster y reflexionan sobre el ensayo actual a la vez que se interrogan sobre su desarrollo a lo largo de las próximas décadas. Desde la teoría literaria, el feminismo, los procesos editoriales y periodísticos o la carrera académica, el libro conjuga diferentes argumentos y perspectivas para sugerir algunas respuestas y, sobre todo, para suscitar nuevas preguntas.
De manera coherente con los objetivos de la Càtedra Joan Fuster, este volumen se centra en el ensayo, el género literario que consagró a Fuster como escritor y al cual dedicó importantes reflexiones. Los seis capítulos aquí reunidos aspiran a incidir en este camino y “pensar l’assaig en el segle XXI”. La profesora Irène Langlet (Université Gustave Eiffel) –quien inspiró el título de este volumen con su ‘L’abeille et la balance. Penser l’essai’– es la primera en aceptar el reto. A su lado encontramos las contribuciones de Ignasi Moreta (Universitat Pompeu Fabra), Francisco Fuster (Universitat de València), Núria Sara Miras Boronat (Universitat de Barcelona) y Martí Domínguez (Universitat de València). Además, el conjunto arranca con un capítulo preliminar escrito por Gonçal López-Pampló (Universitat de València / IIFV), editor del libro y miembro de la Càtedra Joan Fuster
Atlas de Geografía Económica de la Comunitat Valenciana
No full textL'Atles de Geografia Econòmica de la Comunitat Valenciana permet la identificació i interpretació de la distribució geogràfica dels processos de caràcter econòmic que singularitzen el territori valencià. En aquesta obra de divulgació científica es reflecteixen continguts relacionats amb la geografia agrícola, la geografia del desenvolupament, la geografia industrial, la geografia del transport i la geografia dels serveis, comerç i turisme. Les activitats que caracteritzen aquestes cinc àrees de la geografia econòmica són recollides en més d'un centenar de representacions cartogràfiques, acompanyades de textos explicatius redactats per experts investigadors i investigadores en cadascun dels seus camps, amb la finalitat de facilitar la interpretació i el coneixement del territori valencià. Es tracta d'una obra de síntesi geogràfica que conjumina la dimensió descriptiva amb la interpretativa.El Atlas de Geografía Económica de la Comunitat Valenciana permite la identificación e interpretación de la distribución geográfica de los procesos de carácter económico que singularizan el territorio valenciano. En esta obra de divulgación científica se reflejan contenidos relacionados con la geografía agrícola, la geografía del desarrollo, la geografía industrial, la geografía del transporte y la geografía de los servicios, comercio y turismo. Las actividades que caracterizan estas cinco áreas de la geografía económica son recogidas en más de un centenar de representaciones cartográficas, acompañadas de textos explicativos redactados por expertos investigadores e investigadoras en cada uno de sus campos, con el fin de facilitar la interpretación y el conocimiento del territorio valenciano. Se trata de una obra de síntesis geográfica que aúna la dimensión descriptiva con la interpretativa
Crisis de las democracias liberales: El derrumbe de la Pax americana
Get PDFLa crisi cultural i mediàtica, la radicalització de la cultura de la distracció, l’enginyeria psicològica i electoral de les eleccions, el dogma dels mercats i la sacralització medieval d’aquelles corporacions que han segrestat les democràcies i que han convertit els seus processos electorals en rituals buits són alguns dels temes que aborda aquesta selecció d’assaigs i reflexions de Jorge Majfud sobre les vicissituds de la civilització nord-occidental. Es tracta, en realitat, del deteriorament de la legitimitat i la confiança ideològica que pateixen les democràcies liberals, tant per les seues promeses de llibertat i prosperitat com per la seua pràctica autoritària en nom de la democràcia. Segons l’expressió creada pel politòleg estatunidenc Graham T. Allison en 2015, ens trobaríem davant un terratrèmol geopolític produït pel parany de Tucídides, és a dir, davant el perill de guerra que genera la por dels Estats Units a perdre la seua hegemonia.La crisis cultural y mediática, la radicalización de la cultura de la distracción, la ingeniería psicológica y electoral de las elecciones, el dogma de los mercados o la sacralización medieval de aquellas corporaciones que han secuestrado las democracias y que han convertido sus procesos electorales en rituales vacíos son algunos de los temas que aborda esta selección de ensayos y reflexiones de Jorge Majfud sobre las vicisitudes de la civilización noroccidental. Se trata, en realidad, del deterioro de la legitimidad y la confianza ideológica que sufren las democracias liberales, tanto por sus promesas de libertad y prosperidad como por su práctica autoritaria en nombre de la democracia. Siguiendo la expresión creada por el politólogo estadounidense Graham T. Allison en 2015, nos encontraríamos ante un terremoto geopolítico producido por la trampa de Tucídides, es decir, ante el riesgo de guerra que genera el miedo de Estados Unidos a perder su hegemonía