Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Not a member yet
586 research outputs found
Sort by
La Tragedia de San Hermenegildo y otras obras del Teatro Español de Colegio: (2 vols.)
No full textPoc llegit i quasi totalment inèdit està el teatre de col·legi dels jesuïtes d’Espanya. Potser poc llegit per inèdit, és a dir, de difícil accés. Oferim al lector i a l’estudiós la ràpida trajectòria d’aquesta pràctica escènica en la segona part del s. XVI; els autors més representatius: P. Acevedo, J. Bonifacio, F. Ximénez i F. d’Àvila amb M. de la Truja i J. de Arguijo; peces de diversos gèneres: comèdia (o tragèdia, o tragicomèdia) al·legòrica: Metánea; acte sacramental: Dança per al SSmo. Sagrament; ègloga: Col·loqui de Moisés; joguet còmic: Diàleg a la Vinguda del P. Visitador a les Escoles i la joia del teatre espanyol de col·legi del s. XVI: la Tragèdia de San Hermenegildo, que ocupa tot el tom II. Lligen, imaginen, commoveu-vos, riguen... com els xics que feien aquest teatre i gaudien amb ell.Poco leído y casi totalmente inédito está el teatro de colegio de los jesuitas de España. Quizá poco leído por inédito, es decir, de difícil acceso. Ofrecemos al lector y al estudioso la rápida trayectoria de esa práctica escénica en la segunda parte del s. XVI; los autores más representativos: P. Acevedo, J. Bonifacio, F. Ximénez y F. de Ávila con M. de la Cerda y J. de Arguijo; piezas de varios géneros: comedia (o tragedia, o tragicomedia) alegórica: Metánea; auto sacramental: Dança para el SSmo. Sacramento; égloga: Coloquio de Moisés; juguete cómico: Diálogo a la Venida del P. Visitador a las Escuelas y la joya del teatro español de colegio del s. XVI: la Tragedia de San Hermenegildo, que ocupa todo el tomo II. Lean, imaginen, conmuévanse, rían... como los muchachos que hacían este teatro y disfrutaban con él
El cielo en la tierra: El convento de Corpus Christi de Vila-real
No full textEn el procés de renovació temàtica i metodològica experimentat per la història, els estudis sobre les dones han cobrat un protagonisme especial, i entre aquests destaquen les investigacions sobre religiositat i espiritualitat. Tant és així que, en alguns casos, el passat de les monges –sobretot en el temps de la Contrareforma– és conegut quasi millor que el dels frares. No es pot dir el mateix, però, de les filles de sant Domènec, sobretot en els territoris de l’antiga província d’Aragó i, de manera especial, en l’àmbit valencià. La seua memòria escrita va quedar dispersa –si no arrasada– a causa dels desastres bèl·lics i les convulsions polítiques contemporànies, que van condemnar a l’oblit els grans cenobis de monges establerts ací per l’orde de Predicadors. El present llibre s’ocupa d’una d’aquestes fundacions, que, sota l’advocació de ‘Corpus Christi’, va alçar a Vila-real, a la fi dels anys trenta del sis-cents, sor Inés de l’Esperit Sant –Sisternes d’Oblites en el segle–, la dominica valenciana més il·lustre de tots els temps.En el proceso de renovación temática y metodológica experimentado por la historia, los estudios sobre las mujeres han cobrado especial protagonismo, destacando las investigaciones sobre religiosidad y espiritualidad. Tanto es así que, en algunos casos, el pasado de las monjas –sobre todo las del tiempo de la Contrarreforma– es conocido casi mejor que el de los frailes. No ocurre lo mismo, sin embargo, con las hijas de santo Domingo, sobre todo en los territorios de la antigua provincia de Aragón y de manera especial en el ámbito valenciano. Su memoria escrita quedó desperdigada –cuando no arrasada– a causa de los desastres bélicos y las convulsiones políticas contemporáneas, que condenaron al olvido a los grandes cenobios monjiles aquí establecidos por la Orden de Predicadores. El presente libro se ocupa de una de tales fundaciones, que, bajo la advocación de ‘Corpus Christi’ levantaría en Vila-real, a finales de los años treinta del seiscientos, sor Inés del Espíritu Santo –en el siglo Sisternes de Oblites–, la dominica valenciana más ilustre de todos los tiempos
Los caminos de la Biología: En qué trabajan las personas que se dedican a las Ciencias Biológicas
Get PDFDestinada a l'estudiantat de secundària amb interés per la biologia i a alumnat universitari dels diferents graus de l'àrea de Ciències Biològiques, aquesta obra col·lectiva té l'objectiu de visibilitzar les opcions laborals dels qui estudien aquesta disciplina mitjançant el relat de les respectives experiències de vida de díhuit professionals i docents universitaris. Lluny de dibuixar un panorama limitat, es descriuen multitud d'opcions per a poder triar a consciència a què ens volem dedicar, ja que no és el mateix tindre una ocupació que tindre una vocació.
Amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Biòlegs de la Comunitat Valenciana, en aquest repàs de les diferents opcions laborals de la biologia, es recullen els àmbits de la sanitat, el medi ambient, la formació-docència i la investigació, la biotecnologia i els serveis, un ampli ventall de possibilitats que desmunta el mite que l'única eixida professional per a la biologia és la docència.Destinada al estudiantado de secundaria con interés por la biología y a alumnado universitario de los diferentes grados del área de Ciencias Biológicas, esta obra colectiva tiene el objetivo de visibilizar las opciones laborales de quienes estudian esta disciplina mediante el relato de las respectivas experiencias de vida de dieciocho profesionales y docentes universitarios. Lejos de dibujar un panorama limitado, se describen multitud de opciones para poder elegir a conciencia a qué nos queremos dedicar, ya que no es lo mismo tener un empleo que tener una vocación.
Con la colaboración del Colegio Oficial de Biólogos de la Comunidad Valenciana, en este repaso de las diferentes opciones laborales de la biología, se recogen los ámbitos de la sanidad, el medio ambiente, la formación-docencia y la investigación, la biotecnología y los servicios, un amplio abanico de posibilidades que desmonta el mito de que la única salida profesional para la biología es la docencia
Cómo estudiar el cómic: Una introducción gráfica al estudio académico de la historieta
No full textEn els darrers anys s’ha disparat l’interès per l’estudi del còmic; tanmateix, encara hi ha poques investigacions sobre aquest mitjà, cosa que suposa un avantatge i alhora un inconvenient, per la mancança de models sobre els quals basar-se. És per això que aquesta guia, publicada originalment per TORCH (Centre de Recerca en Humanitats de la Universitat d’Oxford) i elaborada en el llenguatge del còmic, cobreix els principals aspectes relacionats amb l’anàlisi dels còmics i les novel·les gràfiques per a, d’una banda, aportar les claus necessàries per a fer els primers passos en l’estudi d’aquest gènere i, per una altra, transmetre aqueixa passió encomanadissa.
En los últimos años se ha disparado el interés por el estudio del cómic; sin embargo, existen todavía pocas investigaciones sobre este medio, lo que supone una ventaja, pero también un inconveniente, al carecer de modelos sobre los que apoyarse. Por ello, esta guía, publicada originalmente por TORCH (Centro de Investigación en Humanidades de la Universidad de Oxford) y elaborada en el lenguaje del cómic, cubre los principales aspectos relacionados con el análisis de los cómics y las novelas gráficas para, por un lado, aportar las claves necesarias para dar los primeros pasos en el estudio de este género y, por otro, transmitir la pasión contagiosa por él
La cartoixa de Portaceli (1272-2022): Vuit segles de testimoni
No full textPortaceli, degana de les cartoixes hispanes, va viure la seua esplendor al segle XV, quan es va convertir en una de les més influents del regne de València i, fins i tot, de la Corona d’Aragó, la qual cosa va enriquir el seu patrimoni arquitectònic i artístic. Per commemorar el 750 aniversari d’una institució que encara està viva i serveix als mateixos objectius i finalitats pels quals fou fundada –segueix regint-se per les ‘Consuetudines Cartusiae’, les normes establertes al segle XII–, es presenta un recull d’una vintena d’estudis ‘ad hoc’ bastits per investigadors de distinta procedència acadèmica, els quals versen sobre variades temàtiques al voltant de Portaceli, des de l’estudi del seu ric patrimoni i la seua història, fins a formes de posar-la en valor i donar-la a conèixer mitjançant les noves tecnologies. Una contribució excepcional per al seu coneixement que enriqueix les monografies dedicades fins ara a aquesta cartoixa.Portaceli, decana de las cartujas hispanas, vivió su esplendor en el siglo XV, cuando se convirtió en una de las más influyentes del reino de Valencia e, incluso, de la Corona de Aragón, lo cual enriqueció su patrimonio arquitectónico y artístico. Para conmemorar el 750 aniversario de una institución que todavía está viva y sirve a los mismos objetivos y finalidades para los cuales fue fundada –sigue rigiéndose por las ‘Consuetudines Cartusiae’, las normas establecidas en el siglo XII–, se presenta una compilación de una veintena de estudios ‘ad hoc’ elaborados por investigadores de distinta procedencia académica que versan sobre varias temáticas sobre Portaceli, desde el estudio de su rico patrimonio y de su historia, hasta formas de ponerla en valor y darla a conocer mediante las nuevas tecnologías. Una contribución excepcional para su conocimiento que enriquece las monografías dedicadas hasta ahora a esta cartuja
Joan Fuster i les Ciències Socials al País Valencià: Jornades de debat 2022
No full textJoan Fuster és l’intel·lectual valencià més fecund, lúcid, rellevant i influent del segle XX, amb una marcada incidència en el conjunt de la cultura catalana. El seu interès perquè la generació de joves universitaris dels anys seixanta i setanta s’ocuparen d’estudiar la pròpia realitat des d’una òptica nova, allunyada dels tòpics de la burgesia valenciana i el franquisme retrògrad, va tenir una resposta entusiasta i rigorosa que va conduir a l’emergència de recerques, tesis, llibres, articles i revistes que suposaren una forta embranzida de les ciències socials al País Valencià. Disciplines com la sociologia, l’antropologia, l’economia i la història experimentaren un desenvolupament notable en la que podríem considerar pròpiament com la primera generació valenciana de científics socials. La seua obra va generar importants debats entre els joves acadèmics, alhora que era atacada i perseguida pel tardofranquisme i els seus corifeus sense cap argument ni debat més enllà de la burda i simple desqualificació personal. També va tenir una notable influència en els nous actors polítics a la fi del franquisme. En qualsevol cas, Fuster i la reflexió que va concitar sobre el País Valencià fou germinal i impossible de bandejar de qualsevol anàlisi. Pot ser debatuda, però no ignorada. Les seues aportacions a l’anàlisi social, cultural, política i econòmica obriren un camí de propostes del qual s’han beneficiat nombroses recerques. En el centenari del seu naixement, la Facultat de Ciències Socials va considerar fonamental difondre les aportacions de Joan Fuster a les ciències socials: donar-les a conèixer a l’estudiantat i obrir el debat necessari sobre la vigència d’aquelles idees. Al llibre s’inclouen textos de Toni Mollà, Vicent Pitarch, Isabel Robles i Gustau Muñoz, juntament amb les aportacions al debat d’un bon nombre de professors de la Facultat i la col·laboració de destacats actors de la cultura contemporània del País València. Un llibre necessari per a continuar reflexionant i debatent sobre la nostra realitat social, cultural, econòmica i política.Joan Fuster es el intelectual valenciano más fecundo, lúcido, relevante e influyente del siglo XX, con una marcada incidencia en el conjunto de la cultura catalana. Su interés para que la generación de jóvenes universitarios de los años sesenta y setenta se ocuparan de estudiar la realidad propia desde una óptica nueva, alejada de los tópicos de la burguesía valenciana y el franquismo retrógrado, tuvo una respuesta entusiasta y rigurosa que condujo a la emergencia de investigaciones, tesis, libros, artículos y revistas que supusieron un fuerte impulso a las ciencias sociales en el País Valenciano. Disciplinas como la sociología, la antropología, la economía y la historia experimentaron un desarrollo notable en la que podríamos considerar con propiedad como la primera generación valenciana de científicos sociales. Su obra generó importantes debates entre los jóvenes académicos, a la vez que era atacada y perseguida por el tardofranquismo y sus corifeos sin ningún argumento ni debate más allá de la burda y simple descalificación personal. También tuvo una notable influencia en los nuevos actores políticos a finales del franquismo. En cualquier caso, Fuster y la reflexión que concitó sobre el País Valenciano fue germinal e imposible de desterrar de cualquier análisis. Puede ser debatida, pero no ignorada. Sus aportaciones al análisis social, cultural, político y económico abrieron un camino de propuestas del cual se han beneficiado numerosas investigaciones. En el centenario de su nacimiento, la Facultat de Ciències Socials consideró fundamental difundir las aportaciones de Joan Fuster a las ciencias sociales, así como darlas a conocer al estudiantado y abrir el debate necesario sobre la vigencia de esas ideas. En el libro se incluyen textos de Toni Mollà, Vicent Pitarch, Isabel Robles y Gustau Muñoz, junto con las aportaciones al debate de multitud de profesores de la Facultat y la colaboración de destacados actores de la cultura contemporánea del País Valenciano. Un libro necesario para seguir reflexionando y debatiendo sobre nuestra realidad social, cultural, económica y política
Atles ODS de la Comunitat Valenciana. Objectius desenvolupament sostenible
No full textL'Atles ODS de la Comunitat Valenciana consisteix en una obra innovadora que reflecteix la situació actual del desenvolupament sostenible en el territori valencià, segons els paràmetres de l'Agenda 2030. Aquest tom, el segon de la col·lecció, engloba un ampli compendi de representacions cartogràfiques, de base municipal o comarcal, al costat de textos explicatius redactats per un centenar d'experts en les diferents variables que determinen cadascun dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. L'obra persegueix, mitjançant una visió pluridisciplinària, descriure i interpretar els processos desenvolupats en matèries vinculades al desenvolupament econòmic, mediambiental, social i cultural en el territori valencià, i que determinen la situació i evolució de les variables que configuren les metes dels 17 ODS. És una obra de divulgació científica oportuna, innovadora i necessària per al coneixement territorial des d'un inèdit i necessari punt de vista.El Atlas ODS de la Comunitat Valenciana consiste en una obra innovadora que refleja la situación actual del desarrollo sostenible en el territorio valenciano, según los parámetros de la Agenda 2030. Este tomo, el segundo de la colección, engloba un amplio compendio de representaciones cartográficas, de base municipal o comarcal, junto a textos explicativos redactados por un centenar de expertos en las distintas variables que determinan cada uno de los Objetivos de Desarrollo Sostenible. La obra persigue, mediante una visión pluridisciplinar, describir e interpretar los procesos desarrollados en materias vinculadas al desarrollo económico, medioambiental, social y cultural en el territorio valenciano, y que determinan la situación y evolución de las variables que configuran las metas de los 17 ODS. Es una obra de divulgación científica oportuna, innovadora y necesaria para el conocimiento territorial desde un inédito y necesario punto de vista
Jeroni Sòria: 'Dietari (1503-1559)'
Get PDFJeroni Sòria i Langlés era fill del genovés Simó de Sori i de la seua esposa Margarida. El cognom Sori, segons explica el mateix autor, es convertí en Sòria a València. Fill de mercader i enriquit pels seus negocis, arribà a emparentar amb la noblesa local, ja que, després de morir la primera esposa, Isabel Goçalvo, es casà amb Isabel Çaburgada, filla del cavaller Joan Çaburgada, qui havia estat jurat en cap de la ciutat. La seua posició social el portà a relacionar-se amb algun membre de la família Borja i també amb els Centelles. El seu dietari recull notícies de caràcter públic i privat entre 1503 i juny del 1559. A través d’aquelles pàgines podem descobrir part de la seua vida privada, però, sobretot, les seues activitats econòmiques, amb notícies sobre censals, violaris, àpoques, lloguers, donacions, compres, etc., al costat de detalls de tipus domèstic, com els contractes de servents i altres documents notarials que l’autor detalla amb interés. Fins i tot hi apareixen dues cartes de desafiament intercanviades amb el notari i poeta Andreu Martí Pineda, amb qui sembla que va mantenir algun enfrontament, imitant els costums nobiliaris del moment. Però és molt més rica la part que s’ocupa dels esdeveniments públics dels quals Sòria va ser testimoni directe, com ara les Germanies (1519-23) i algunes actuacions repressives contra els agermanats executades pel poder virregnal. També hi ha dades sobre la violència social del moment i d’un altre enfrontament armat que va poder conéixer de prop: la revolta dels moriscos de Benaguasil i de la serra d’Espadà, del 1526. Fins i tot dona dades sobre atacs de pirates a les costes valencianes i de la repressió inquisitorial contra conversos i sodomites, manifestada en actes de fe als quals segurament va assistir. Els seus interessos també transcendien les fronteres de l’antic regne de València i refereix dades sobre empreses bèl·liques de Carles V, com ara alguns episodis del nord d’Àfrica i d’Itàlia. Per una altra banda, també conta les entrades de l’emperador a València, o l’arribada dels virreis, el duc de Calàbria i Germana de Foix –amb detalls molt acurats sobre les robes que portaven. Així mateix, descriu altres esdeveniments, com processons o celebracions luctuoses i altres successos com epidèmies, plagues i incendis locals, riuades, una nevada, un eclipsi de sol... fets que, durant un moment, ocuparen la ment de Sòria i passaren al seu ‘Dietari’.Jeroni Sòria i Langlés era hijo del genovés Simó de Sori y de su esposa Margarida. El apellido Sori, según explica el mismo autor, se convirtió en Sòria en València. Hijo de mercader y enriquecido por sus negocios, llegó a emparentar con la nobleza local, puesto que, después de morir su primera esposa, Isabel Goçalvo, se casó con Isabel Çaburgada, hija del caballero Joan Çaburgada, quien había sido «jurat en cap» de la ciudad. Su posición social lo llevó a relacionarse con algún miembro de la familia Borja y también con los Centelles. Su dietario recoge noticias de carácter público y privado entre 1503 y junio de 1559. A través de sus páginas podemos descubrir parte de su vida privada, pero, sobre todo, sus actividades económicas, con textos sobre censales, violarios, ápocas, alquileres, donaciones, compras, etc., junto con detalles de tipo doméstico, como los contratos de sirvientes y otros documentos notariales que el autor detalla con interés. Incluso aparecen dos cartas de desafío intercambiadas con el notario y poeta Andreu Martí Pineda, con quien parece que mantuvo algún enfrentamiento, imitando las costumbres nobiliarias del momento. Sin embargo, es mucho más rica la parte que se ocupa de los acontecimientos públicos de los cuales Sòria fue testigo directo, como por ejemplo las Germanías (1519-23) y algunas actuaciones represivas contra los «agermanats», ejecutadas por el poder virreinal. También aparecen datos sobre la violencia social del momento y otro enfrentamiento armado que pudo conocer de cerca: la revuelta de los moriscos de Benaguacil y de la sierra de Espadán, del 1526. Incluso ofrece datos sobre ataques de piratas a las costas valencianas y la represión inquisitorial contra conversos y sodomitas, culminada en autos de fe a los cuales seguramente asistió. Sus intereses también transcendían las fronteras del antiguo reino de València y refiere datos sobre empresas bélicas de Carlos V, como por ejemplo algunos episodios del norte de África y de Italia. Por otro lado, también narra las entradas del emperador en València, o la llegada de los virreyes, el duque de Calabria y Germana de Foix, con detalles muy minuciosos sobre qué ropas llevaban. Asimismo, describe otros acontecimientos como procesiones, celebraciones luctuosas, epidemias, plagas e incendios locales, riadas, una nevada, un eclipse de sol y otros sucesos que, durante un momento, ocuparon la mente de Sòria y pasaron a su ‘Dietario’
Avances en la didáctica de las habilidades perceptivo-motrices y básicas: Una mirada vanguardista para su enseñanza-aprendizaje
No full textAmb l’objectiu d’explicar les bases de la docència de les habilitats motrius bàsiques, se’n descriuen els fonaments teòrics, científics i didàctics, així com propostes didàctiques avantguardistes aplicables a diferents entorns educatius i geogràfics. El text s’estructura en cinc parts que tracten: els conceptes relacionats amb la matèria, les teories de l’aprenentatge motor i els models pedagògics, consideracions científiques i didàctiques per a l’ensenyament de les habilitats motrius, l’avaluació i les aplicacions didàctiques per a fomentar-les. Encara que està orientat principalment a l’alumnat del Grau de Mestre i Mestra d’Educació Primària i Infantil, pot ser d’interès per a personal docent d’Educació Física en actiu i per a l’alumnat d’altres titulacions vinculades a aquesta disciplina.Con el objetivo de explicar las bases de la docencia de las habilidades motrices básicas, se describen sus fundamentos teóricos, científicos y didácticos, así como algunas propuestas pedagógicas vanguardistas aplicables a diferentes entornos educativos y geográficos. El texto está estructurado en cinco partes: los conceptos relacionados con esta materia, las teorías del aprendizaje motor y los modelos pedagógicos, consideraciones científicas y didácticas para la enseñanza de las habilidades motrices, su evaluación y las aplicaciones didácticas para fomentarlas. Aunque está orientado principalmente al alumnado del Grado de Maestro y Maestra de Educación Primaria e Infantil, puede ser de interés para el personal docente de Educación Física en activo y el alumnado de otras titulaciones vinculadas a esta disciplina
Proposta de digitalització del patrimoni turístic immaterial de Cullera: Creació del Museu Etnològic de Cullera
No full textLa consciència global sobre la importància que té el patrimoni immaterial per al turisme està en constant creixement; actualment, la societat cerca l’autenticitat dels territoris davant les múltiples imitacions. És per això que sorgeix la necessitat de poder oferir els recursos intangibles d’una forma continuada tant als turistes com als mateixos residents, i així, fomentar el sentiment de pertinença. D’aquesta manera, i a causa de la reduïda pràctica d’aquest tipus d’accions, es fa una proposta per a dur a terme la digitalització d’aquests recursos turístics immaterials mitjançant diversos processos, aplicada concretament al cas de Cullera.Cada vez es mayor la conciencia sobre la importancia del patrimonio inmaterial para el turismo. Hoy en día, la sociedad busca la autenticidad de los territorios frente a las múltiples imitaciones; de ahí la necesidad de poder ofrecer los recursos intangibles de una forma continuada no solo a los propios residentes, para fomentar su sentimiento de pertenencia, sino también a los turistas. De este modo, y a causa de la reducida práctica de este tipo de acciones, se hace una propuesta para digitalizar los recursos turísticos inmateriales mediante varios procesos, aplicada concretamente al caso de Culler