43569 research outputs found
Sort by
Estrategias de gestión de los recursos animales en la Civilización del Valle del Indo. Evolución diacrónica del manejo ganadero en las comunidades Harapienses a través de la Zooarqueología y el análisis de isótopos estables
No full textThe Indus Valley Civilization (IVC) was one of the earliest urban societies in South Asia, emerging at the beginning of the 3rd millennium BCE across present-day Pakistan and northwest India. This doctoral thesis focuses on the central or nuclear region of the IVC, specifically the lower Indus basin (Sindh, Pakistan), during the Early/Transitional and Mature Harappan phases (ca. 2800–2200 BCE). Through an interdisciplinary methodology combining classical zooarchaeology, sequential isotopic analysis (δ13C, δ18O, 87Sr/86Sr), and the development of a regional Isoscape of bioavailable strontium, the research examines two key sites: Bhando Qubo and Taloor Jee Bhitt. The findings suggest an intensive caprine exploitation, predominantly local mobility with signs of seasonal transhumance and interregional exchange, and reproductive planning of small livestock. This study provides new insights into the productive and economic articulation between rural and urban settlements in the core region of the IVC.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Històri
Efficient, Fair and Accurate Deep Learning Solutions for Remote Heart Rate Estimation
No full textEn els últims anys, la mesura fisiològica basada en càmera ha guanyat un gran interès en la comunitat científica, gràcies al seu potencial per monitoritzar senyals vitals com el ritme cardíac, el ritme respiratori, la saturació d'oxigen o el pols del volum sanguini. Aquests senyals són crucials per avaluar tant l'estat físic com l'estat mental de les persones, amb aplicacions àmplies en salut, educació, màrqueting o computació afectiva. Tot i que l'aprenentatge profund ha avançat en aquest camp, el seu èxit depèn significativament de la representació i diversitat de les dades d'entrenament. No obstant això, la disponibilitat limitada de dades i la complexitat del món real han donat lloc a models esbiaixats amb una generalització limitada, agreujada pel cost computacional elevat de les xarxes neuronals profundes. Per abordar aquests reptes, aquesta tesi introdueix mètodes per mitigar els biaixos clau en la mesura fisiològica remota, incloent la distorsió per moviment, la compressió de vídeo, la diversitat del to de pell i el desfasament temporal. És per aquest motiu, que proposem un enfocament no supervisat basat en freqüència per a la distorsió per moviment, aprofitant els coneixements fisiològics previs mentre garantim eficiència i robustesa. Per contrarestar els efectes de la compressió de vídeo, desenvolupem una estratègia d'entrenament en dues etapes que magnifica el contingut del senyal cardíac, centrant-se exclusivament en els aspectes fisiològics sense prioritzar la millora de la qualitat del vídeo. També introduïm una nova tècnica d'augment de dades per equilibrar la representació del to de pell utilitzant un model de color de pell bidimensional, sense necessitat d'etiquetes externes. A més, es presenta una nova funció de pèrdua temporal per refinar el desfasament temporal, entre els senyals del sensor i els senyals predits, en l'optimització dels models d'aprenentatge profund. Més enllà de la mitigació dels biaixos, aquesta tesi fa èmfasi en l'eficiència. És per això que proposem enfocaments optimitzats basats en el temps i la freqüència mitjançant la incorporació de restriccions fisiològiques, juntament amb noves estratègies d'optimització destinades a reduir la complexitat computacional, associada amb la mitigació de la compressió de vídeo, o a accelerar l'augment de dades del to de pell. Una contribució clau d'aquest treball és millorar la precisió de l'estimació remota de la freqüència cardíaca. Per això, introduïm un nou enfocament basat en la Transformada Chirp-Z (CZT) per refinar l'espectre de freqüència, centrant-nos en el rang de banda d'interès per a la freqüència cardíaca. Aquest fet proporciona una millor resolució en freqüència, la qual cosa dona lloc a estimacions més precises de la freqüència cardíaca. A més, explorem el potencial de la mesura fisiològica basada en càmeres en la computació afectiva, mitjançant la creació d'un nou referent per al reconeixement remot d'emocions i mostrant el seu valor en la Interacció Persona-Ordinador (IPO). A través de les solucions presentades en aquest treball, demostrem la possibilitat de desenvolupar sistemes més eficients, precisos i equitatius de mesura fisiològica basada en càmera. Aquestes innovacions pretenen millorar el rendiment de la detecció remota de senyals fisiològics, la qual cosa permet aplicacions més fiables i accessibles en la salut i altres àmbits.Camera-based physiological measurement has gained significant attention in recent years due to its ability to monitor vital signals such as heart rate, respiration rate, oxygen saturation, and blood volume pulse. These signals are essential for assessing physical and mental states, with applications in healthcare, education, marketing, and affective computing. While deep learning has significantly advanced this field, its success relies on diverse and representative training data. However, scarce data availability and real-world complexities have led to biased models with limited generalization, further aggravated by the high computational cost of deep neural networks. To address these challenges, this thesis introduces methods to mitigate key biases in remote physiological measurement, including motion distortion, video compression, skin tone diversity, and temporal offset. We propose an unsupervised frequency-based approach for motion distortion, leveraging physiological priors while ensuring efficiency and robustness. To counteract video compression effects, we develop a two-stage training strategy that magnifies pulsatile signal content, focusing purely on the physiological aspects without prioritizing video quality enhancement. We also introduce a novel data augmentation technique to balance skin tone representation using a bi-dimensional skin color model without requiring external labels. Furthermore, a novel temporal loss function is also introduced to refine the temporal offset between ground truth and measured signals in the optimization of deep learning models. Beyond bias mitigation, this thesis emphasizes efficiency. We propose optimized temporal and frequency-based approaches by incorporating physiological constraints, alongside novel optimization strategies aimed at reducing the computational complexity associated with video compression mitigation or accelerating skin tone data augmentation. A key contribution of this work is improving the accuracy of remote heart rate estimation. For that, we introduce a novel approach leveraging the Chirp-Z Transform (CZT) to refine the frequency spectrum, focusing on the narrow-band range of interest for heart rate. This provides improved frequency resolution, leading to more accurate heart rate estimates. Additionally, we explore the potential of camera-based physiological measurement in Affective Computing by introducing a novel benchmark for remote emotion recognition, showcasing its value in Human-Computer Interaction (HCI). Through the solutions presented in this work, we demonstrate the possibility of developing more efficient, fair and accurate camera-based physiological measurement systems. These innovations aim to improve the performance of remote physiological signal sensing, enabling more reliable and accessible applications in healthcare and beyond.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Tecnologies de la Informació i les Comunicacion
Immune evasive mechanisms in breast cancer micrometastasis
No full textIn metastasis, the existence of tumor cells overcoming the immune system during early organ seeding is crucial, yet the dynamics of tumor-immune interactions during micrometastasis remain unclear. Identifying the vulnerabilities of micrometastases before outbreaking into macrometastases can change therapeutic opportunities for metastasis. Here, we report a novel function of TIM3 in tumor cells, leading micrometastasis survival and immune-escape. Examining the immune selective pressure in breast cancer (BC) metastasis mouse models, we unexpectedly found TIM3 among the most upregulated genes in metastatic surviving BC cells. The selection of TIM3+ tumor cells, is specifically occurring during early seeding of micrometastasis, escaping the immune attack and acquiring stemness. Single-cell RNA-seq of CD45+ immune cells revealed reprogramming of immunosuppressive γδ T cells in TIM3+ micrometastasis, licensing the immune escape metastatic outbreak. Mechanistically, TIM3 loss led to reduced b-catenin signaling in tumor cells, diminishing aggressiveness. Clinical data confirmed increased TIM3+ tumor cells in BC metastasis, and the presence of TIM3+ tumor cells conferred high risk of relapse and poor survival in BC patients. TIM3 blockade therapy reduced the metastatic seeding and overall metastasis in preclinical models. These findings provide a new understanding of micrometastasis and the potential use of TIM3 blockade therapies in subclinical metastasis.En metàstasi, l'existència de cèl·lules tumorals que superen el sistema immunitari durant la sembra d'òrgans primerenques és crucial, però la dinàmica de les interaccions tumor-immune durant la micrometàstasi no està clara. Identificar les vulnerabilitats de les micrometàstasis abans d'esclatar en macrometàstasis pot canviar les oportunitats terapèutiques per a la metàstasi. Aquí, informem d'una nova funció de TIM3 a les cèl·lules tumorals, que lidera la supervivència de la micrometàstasi i la fugida immune. Examinant la pressió immune selectiva en models de ratolí de metàstasi de càncer de mama (CM), vam trobar inesperadament TIM3 entre els gens més regulats a les cèl·lules CM metastàtiques supervivents. La selecció de cèl·lules tumorals TIM3+ es produeix específicament durant la sembra precoç de la micrometàstasi, escapant de l'atac immunitari i adquirint tija. L'ARN-seq d'una sola cèl·lula de cèl·lules immunitàries CD45 + va revelar la reprogramació de cèl·lules T γδ immunosupressores a la micrometàstasi TIM3 +, donant llicència al brot metastàsic d'escapament immune. Mecànicament, la pèrdua de TIM3 va provocar una reducció de la senyalització de β-catenina a les cèl·lules tumorals, disminuint l'agressivitat. Les dades clíniques van confirmar un augment de les cèl·lules tumorals TIM3+ en la metàstasi de CM i la presència de cèl·lules tumorals TIM3+ va conferir un alt risc de recaiguda i una mala supervivència en pacients amb CM. La teràpia de bloqueig TIM3 va reduir la sembra metastàtica i la metàstasi global en models preclínics. Aquestes troballes proporcionen una nova comprensió de la micrometàstasi i l'ús potencial de les teràpies de bloqueig de TIM3 en metàstasi subclínica.Programa de Doctorat en Biomedicin
Enhancing the recording and analysis of Antarctic soundscapes
No full textSince 2020, the ‘Antarctic Soundscapes’ (AS) project has aimed to study anthropogenic impact in Antarctica through sound by deploying a network of AudioMoth recorders at key locations across the Fildes Peninsula (King George Island). These devices continuously capture bioacoustic data during summer campaigns, providing insights into the impacts of human activity on this ecosystem. However, the project faces two significant challenges: the limited autonomy of the recording devices, which typically require battery replacements every 15-20 days, and the extensive human effort needed to process and analyze months of continuous recordings. To address these limitations, we enhanced the AudioMoth-based recording system by integrating a solar panel, rechargeable battery, and charge controller, enabling continuous operation for up to 84 days without human intervention during the 2022-2023 campaign. Additionally, we implemented a machine learning-based audio tagging system that automates the identification of anthropogenic sounds, reducing the time and resources required for manual analysis. These contributions represent a significant step towards fully autonomous monitoring and analysis of Antarctic soundscapes, enabling more efficient and sustainable research
Building the Fortress of Virtue: Hegemonic Masculinity and the Socialisation of Virtue in the Jesuit College of San Ildefonso 1573- 1640.
No full textAquesta tesi investiga el Col·legi Jesuïta de San Ildefonso a la Ciutat de Mèxic durant la primera edat moderna, centrant-se en com es van adaptar les estratègies pedagògiques jesuïtes per formar els joves criolls de l'elit durant una etapa vital de transició. Considerant els elements pastorals i disciplinaris de la pedagogia jesuïta, l’estudi analitza com es preparaven per a la virilitat els nois criolls —és a dir, de descendència espanyola— a finals del segle XVI i inicis del XVII. Com a institució dissenyada específicament per als fills i nets de conquistadors, el col·legi jesuïta estava destinat a membres de l’estrat més alt de la societat colonial. Tanmateix, aquests estudiants eren considerats joves, ja que encara no s’havien casat ni havien establert les seves pròpies llars. En essència, es trobaven en un estat liminal potencialment perillós: eren “gairebé homes”. A partir del marc conceptual de la masculinitat hegemònica, aquesta recerca explora com es guiava els joves en l’aprenentatge de parlar, vestir-se, competir i consumir d’acord amb el seu estatus com a criolls de l’elit del virregnat. D’aquesta manera, la tesi aprofundeix en la nostra comprensió de com les estructures socials colonials i les desigualtats —fonamentades en matrius ètniques i de classe— van ser reforçades a través de l’educació.Esta tesis investiga el Colegio Jesuita de San Ildefonso en la Ciudad de México durante la temprana Edad Moderna, con un enfoque en cómo las estrategias pedagógicas jesuitas fueron adaptadas para formar a los jóvenes criollos de élite durante una etapa transicional de la vida. Al considerar los elementos pastorales y disciplinarios de la pedagogía jesuita, el estudio analiza cómo se preparaba para la adultez a los niños criollos —es decir, de ascendencia española— hacia finales del siglo XVI y comienzos del XVII. Como institución diseñada específicamente para los hijos y nietos de conquistadores, el colegio jesuita era frecuentado por quienes pertenecían al estrato más alto de la sociedad colonial. Sin embargo, estos estudiantes eran considerados menores, ya que aún no se habían casado ni establecido sus propios hogares. En esencia, se encontraban en un estado liminal potencialmente peligroso: eran “casi hombres”. A partir del marco conceptual de la masculinidad hegemónica, esta investigación explora cómo se guiaba a los jóvenes en el aprendizaje de cómo hablar, vestirse, competir y consumir de maneras acordes con su estatus como élites criollas del virreinato. De este modo, la tesis profundiza en nuestra comprensión de cómo las estructuras sociales e inequidades coloniales, fundadas en matrices étnicas y de clase, fueron reforzadas a través de la educación.This dissertation investigates the Jesuit College of San Ildefonso in early modern Mexico City, focusing on how Jesuit pedagogical strategies were adapted to form elite Criollo youths during a transitional life stage. By considering the pastoral and disciplinary elements of Jesuit pedagogy, the study investigates how elite Criollo (meaning Spanish descended) boys were prepared for manhood at the turn of the seventeenth century. As an institution that was specifically designed for the sons and grandsons of conquistadors, the Jesuit college was attended by those who belonged to the elite stratum of society. However, attending students were considered junior because they were yet to marry and establish their own households. In essence, these students were in the process of passing through a potentially dangerous liminal state: they were “nearly men”. Drawing from the conceptual framework of hegemonic masculinity, this research explores how youths were guided in learning to speak, dress, compete and consume in ways that were in accordance with their status as the viceroyalty's Criollo elites. In doing so, this dissertation deepens our understanding of how colonial social structures and inequalities, that were founded on ethnic and class matrices, were reinforced through education.Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Històri
Language as a digital biomaker across mental disorders: automatic detection and relation to brain dysfunction
No full textLanguage is increasingly regarded as a key readout of mental states and how they change in health and disease. This thesis collects four studies jointly exploring spontaneous speech as a potential digital biomarker of mental disorders. The first study aims at providing a new baseline of computational semantic markers of psychosis, using a variety of large language models in a theory-driven fashion. The second study expands these results with a view to exploring a missing link between semantic changes and brain function, focusing on a group of drug-naïve patients with a first episode of schizophrenia. Together, these first two studies demonstrate structural changes in the organization of the semantic space, as related to a shift in the hierarchical organization of functional networks in the cortex. The final two studies seek to further validate speech as a biomarker in a computational, crosslinguistic, and transdiagnostic scheme, using machine learning. Model accuracies in both a schizophrenia and Alzheimer’s sample exceeded the 80% mark. Overall, these findings further validate spontaneous speech as a biomarker and add further insights into its mechanistic and neurocognitive underpinnings.El lenguaje se considera cada vez más como un indicador clave de los estados mentales y de cómo cambian en la salud y la enfermedad. Esta tesis recopila cuatro estudios que exploran conjuntamente el habla espontánea como un posible biomarcador digital de trastornos mentales. El primer estudio tiene como objetivo proporcionar una nueva base de marcadores semánticos computacionales de la psicosis, utilizando una variedad de grandes modelos del lenguaje desde una perspectiva teórica. El segundo estudio amplía estos resultados con vistas a explorar un eslabón perdido entre los cambios semánticos y la función cerebral, centrándose en un grupo de pacientes sin tratamiento farmacológico con un primer episodio de esquizofrenia. En conjunto, estos dos primeros estudios demuestran cambios estructurales en la organización del espacio semántico, en relación con un cambio en la organización jerárquica de las redes funcionales corticales. Los dos xii últimos estudios buscan validar aún más el habla como un biomarcador en un esquema computacional, translingüístico y transdiagnóstico, utilizando el aprendizaje automático. Las precisiones de los modelos tanto en una muestra de pacientes con esquizofrenia como de pacientes con Alzheimer superaron 80%. En resumen, estos hallazgos validan el uso del habla espontánea como biomarcador y aportan un mayor entendimiento sobre sus fundamentos mecánicos y neurocognitivos.El llenguatge és considerat cada cop més com un indicador clau dels estats mentals i de com canvien en la salut i la malaltia. Aquesta tesi recull quatre estudis que exploren conjuntament la parla espontània com a potencial biomarcador digital. El primer estudi té com a objectiu proporcionar una nova base de marcadors semàntics computacionals de la psicosi, utilitzant una varietat de models del llenguatge grans basat en la teoria. El segon estudi amplia aquests resultats amb l'objectiu d'explorar per primera vegada un enllaç entre els canvis semantics i la funció cerebral, centrant-se en un grup de pacients sense tractament farmacològic amb un primer episodi d'esquizofrènia. En conjunt, aquests dos primers estudis demostren canvis estructurals en l'organització de l'espai semàntic, relacionats amb un canvi en l'organització jeràrquica de les xarxes funcionals cerebrals. Els dos últims estudis pretenen validar encara més l'ús de la parla com a biomarcador en un esquema computacional, interlingüístic i transdiagnòstic, mitjançant l'aprenentatge automàtic. Les precisions dels models tant en una mostra de pacients amb esquizofrènia com de pacients amb Alzheimer van superar 80%. En resum, aquests descrobiments validen encara més l'ús de la parla espontània com a biomarcador i amplien els nostres coneixements sobre els seus fonaments mecànics i neurocognitius.Programa de Doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatg
Optimization of transportation services for persons with reduced mobility
No full textAquesta tesi aborda l'optimització dels serveis de transport per a persones amb mobilitat reduïda, centrant-se en el Servei Municipal de Transport Especial de Barcelona. Els sistemes de transport accessibles són essencials per permetre que tots els ciutadans puguin participar plenament en la vida econòmica i social d'una ciutat. Aquesta investigació desenvolupa models matemàtics i algorismes avançats, implementant metaheurístiques i algorismes híbrids per optimitzar tant els serveis de transport regular com l'esporàdic, garantint una planificació de rutes més eficient i introduint estratègies de vehicle compartit. Mitjançant l'anàlisi del comportament dels usuaris i l'ús del servei, aquesta tesi proposa solucions per millorar l'accessibilitat, disminuir l'ús de vehicles, augmentar la qualitat del servei, reduir els costos operatius en un 66% i incrementar la compartició de viatges, amb més del 70% dels viatges compartits. Els models predictius per a la durada dels viatges milloren encara més la fiabilitat del servei. Els models desenvolupats no només milloren el transport per a persones amb mobilitat reduïda a Barcelona, sinó que també són adaptables a entorns similars arreu del món, contribuint a sistemes de mobilitat més inclusius.This thesis addresses the optimization of transportation services for persons with reduced mobility, focusing on Barcelona's Special Municipal Transportation Service. Accessible transportation systems are essential for enabling all citizens to fully engage in a city’s economic and social life. This research develops advanced mathematical models and algorithms, implementing metaheuristics and hybrid approaches to optimize both regular and sporadic transportation services, ensuring more efficient route planning and introducing vehicle-sharing strategies. By analyzing user behavior and service utilization, this thesis proposes solutions to improve accessibility, decrease vehicle usage, enhance service quality, reduce operational costs by 66.6%, and increase trip-sharing, with over 70% of trips being shared. Predictive models for trip durations further enhance service reliability. The developed models not only improve transportation for persons with reduced mobility in Barcelona but are also adaptable to similar environments globally, contributing to more inclusive mobility systems.Programa de Doctorat en Tecnologies de la Informació i les Comunicacion
Surveillance of non-fatal suicidal behaviour in Catalonia (Spain) through regional-based health registers
No full textAntecedentes La conducta suicida es un problema complejo cuyo abordaje desafía a las sociedades y los sistemas gubernamentales. El presente estudio tiene como objetivos: estimar la incidencia de la conducta suicida en la población de Cataluña (España) de 10 años o más en el periodo 2016 - 2019; la variación de la tasa de incidencia y su asociación con factores sociodemográficos, de área geográfica y de tiempo. Métodos Estudio observacional retrospectivo de base poblacional basado en registros: el registro de intentos de suicidio Código Riesgo Suicidio (CSRC) y registros electrónicos de salud (Conjunto mínimos básico de datos) de emergencias y hospitalización general y psiquiátrica. Se validaron 2796 códigos de la Clasificación Internacional de Enfermedades (CIE) de autolesiones para la identificación de intentos de suicidio, calculando su valor predictivo positivo (VPP), con el registro CSRC como estándar de referencia. Se definieron 3 resultados para los análisis: Intento de suicidio, autolesión intencionada, y conducta suicida (presentación anual índice de intento de suicidio o autolesión intencionada para cada individuo). Se proporcionaron estadísticas descriptivas de la cohorte y las presentaciones hospitalarias. Se estimaron las tasas de incidencia brutas y estandarizadas por edad, y sus respectivos intervalos de confianza (IC) del 95%, en función de factores sociodemográficos, de área y temporales. Se estimaron modelos de regresión binomial negativa y de Poisson. Los análisis se estratificaron por sexo. Resultados Los códigos CIE de autolesión intencionada mostraron el VPP global más alto = 26,42% (CIE-10-CM). En Cataluña, 2016 - 2019, la tasa de incidencia estandarizada por edad de conducta suicida fue de 71,2 por 100.000 personas-año, y fue mayor para las autolesiones intencionadas que para intentos de suicidio (52,7 vs. 34,6 por 100.000 personas-año). Se observaron tasas de conducta suicida más elevadas en mujeres que en hombres (88,4 frente a 54,2 por 100.000 personas-año), especialmente en los grupos de edad más jóvenes (mujeres de 10 a 19 años, IR = 140,3 vs. 73,5 por 100.000 personas-año de hombres de 20 a 29 años), personas con nacionalidad extranjera que españoles (61,7 vs. 53,5 por 100.000 personas-año). Se encontró un gradiente socioeconómico (NSE), con tasas más altas de conducta suicida en el grupo de menor NSE («NSE muy bajo», 242,1 vs. 23,1 «NSE alto»). La 2 sobredosis/envenenamiento con alcohol/drogas y las lesiones con objeto cortante fueron los métodos más frecuentes en las presentaciones hospitalarias por intento de suicidio y autolesión intencionada. La deprivación socioeconómica de área (quintiles 4 y 5) aumentó el riesgo de conducta suicida en un 39%, y para los intentos de suicidio en un 54%; las zonas urbanas y semiurbanas aumentaron el riesgo de conducta suicida en un 27%. La tasa de incidencia anual de la conducta suicida aumentó de 2016 a 2019 (63,7 a 79,5 por 100.000 personas-año), siendo el aumento más elevado para mujeres con intento de suicidio que hombres. Se encontró un patrón estacional con menores presentaciones hospitalarias en invierno y dos picos en los meses de primavera/verano y principios de otoño. Se observó mayor riesgo de intento de suicidio (18%) y autolesión intencionada (13%) los lunes, y los domingos para intentos en mujeres, y los martes para autolesión intencionada en hombres. Conclusiones Primer estudio que determina la tasa de incidencia de la conducta suicida en Cataluña, considerando las presentaciones hospitalarias por intento de suicidio y autolesión intencionada. La incidencia de la conducta suicida mostró un patrón creciente, pero fue inferior a la observada en el número limitado de países con datos de registro similares, y varió según factores sociodemográficos, de área y a lo largo del tiempo, de forma similar en ambos resultados de salud examinados. Se observó una brecha de sexo/género entre mujeres y hombres en todos los factores. Las mujeres, los grupos de edad más jóvenes, las personas con nacionalidad extranjera, las personas con un nivel socioeconómico bajo, residentes en áreas de mayor deprivación socioeconómica o en áreas urbanas y semiurbanas presentaron una tasa de incidencia o riesgo más elevado de conducta suicida. Estos resultados son relevantes para la prevención del suicidio, ya que demuestran que, si bien la vigilancia mediante distintos enfoques da lugar a diferencias en la magnitud de los fenómenos identificados, las características del perfil de las poblaciones siguen siendo similares y pueden abordarse mediante iniciativas de salud pública. Además del abordaje clínico y del seguimiento preventivo de casos de alto riesgo suicida, las intervenciones de salud pública oportunas, locales, específicas, multinivel y multisectoriales (no sólo desde el sector salud) centradas en la brecha sexo/género, la interseccionalidad de las desigualdades y la equidad social en salud pueden ser beneficiosas para la reducción y prevención de la conducta suicida.Background Non-fatal suicidal behaviour (NFSB) represent a multi-faceted and complex problem that challenges societies and governmental systems. This is a population-based and registry-based retrospective observational study that aims to estimate the magnitude of the incidence rate of NFSB in the population of Catalonia (Spain) aged 10 years or older in 2016 - 2019; the variation of the incidence rate and its association with socio-demographic, geographic area-level factors and over time. Methods Enhanced surveillance approach based on a specific register of suicide attempts (the Catalonia Suicide Risk Code - CSRC register) and electronic health registers (EHRs) from emergency care and general and psychiatric hospitals. We validated 2796 International Classification of Diseases (ICD) codes of self-harm, estimating positive predictive value (PPV), for suicide attempt identification, using the CSRC register as the reference standard. We defined 3 outcomes for analyses: Attempted suicide (AS), intentional self-harm (ISH), and non-fatal suicidal behaviour (NFSB) (annual index presentation of either AS or ISH for each individual). Descriptive statistics of the cohort and presentations were provided. Crude and age-standardised incidence rates, and their respective 95% confidence intervals (CIs) were estimated according to socio-demographic, area-level and temporal factors. Negative binomial and Poisson regression models were estimated. Analyses were stratified by sex. Results ICD codes of ISH showed the overall highest PPV = 26.42% (ICD-10-CM). In Catalonia, 2016 - 2019, the age-standardized incidence rate of NFSB was 71.2 per 100,000 person-years, and it was higher for ISH than for AS (52.7 vs. 34.6 per 100,000 person-years). Higher NFSB rates were observed for females than males (88.4 vs. 54.2 per 100,000 person-years), especially in younger age groups (female aged 10-19 years, IR = 140.3 vs. 73.5 per 100,000 person-years of male aged 20-29 years), foreign nationals than Spaniards (61.7 vs. 53.5 per 100,000 person-years). A socio-economic (SES) gradient with the highest NFSB rates among the lowest SES group (NFSB: “very low SES”, 242.1 vs. 23.1 in “high SES” group) was found. Alcohol/drug overdose followed by self-cutting were the most frequent methods involved in hospital presenting AS and ISH. For NFSB, area deprivation (quintile 4) increased risk in 39% (AS in 54%), and urban and semi-urban areas in 27%. The annual incidence rate of NFSB increased from 2016-2019 (63.7 to 79.5 per 100,000 person-years). Higher for female 4 than male that AS. A seasonal pattern was found with lower hospital presentations in winter and two peaks in spring/summer and early autumn months. Increased risk of AS (18%) and ISH (13%) on Mondays, and Sundays for female AS, and Tuesdays for male ISH presentations. Conclusions First study to determine the incidence rate of NFSB in Catalonia, considering hospital presentations of AS and ISH. An increasing incidence pattern was observed, of lower magnitude than that reported by the limited number of countries with similar registry data, that varied according to socio-demographic, area-level factors and over time, broadly similarly in both outcomes examined. A sex/gender gap between female and male was consistently observed across factors. Women, younger age groups, foreign nationals, people with low SES, those living in deprived areas or in urban and semi-urban areas presented higher rates and risk of NFSB. These results are relevant for suicide prevention as they demonstrate that, while surveillance through different approaches results in differences in magnitude of the phenomena identified, the profile characteristics of the populations remain similar and can be addressed through public health initiatives. In addition to treatment and support interventions, timely, local, targeted, multi-level and multi-sectoral public health interventions focusing on the sex/gender gap, intersectionality of disadvantage and social equity in health can be beneficial for the reduction and prevention of non-fatal suicidal behaviour.Programa de Doctorat en Biomedicin
Differential expression analyses on human aortic tissue reveal novel genes and pathways associated with abdominal aortic aneurysm onset and progression
No full textBACKGROUND: Abdominal aortic aneurysms (AAAs) are focal dilatations of the abdominal aorta that expand progressively, increasing their risk of rupture. Rupture of an AAA is associated with high mortality rates, but the mechanisms underlying the initiation, expansion, and rupture of AAAs are not yet fully understood. We aimed to characterize the pathophysiology of AAAs and identify new genes associated with AAA initiation and progression. METHODS AND RESULTS: This study used RNA sequencing data on 140 samples, becoming the largest RNA sequencing data set for differential expression studies of AAAs. We performed differential expression analyses and analyses of differential splicing between dilated and nondilated aortic tissue samples, and between AAAs of different diameters. We identified 3002 differentially expressed genes between AAAs and controls that were independent of ischemic time, 1425 of which were new. Additionally, 8 genes (EXTL3, ZFR, DUSP8, DISP1, USP33, VPS37C, ZNF784, RFX1) were differentially expressed between AAAs of varying diameters and between AAAs and control samples. Finally, 7 genes (SPP1, FHL1, GNAS, MORF4L2, HMGN1, ARL1, RNASE4) with differential splicing patterns were also differentially expressed genes between AAAs and controls, sug-gesting that splicing differences in these genes may contribute to the observed expression changes and disease development. CONCLUSIONS: This study identifies new genes and splicing patterns associated with AAAs and validates previous relevant pathways on AAAs. These findings contribute to the understanding of the complex mechanisms underlying AAAs and may provide potential targets to limit AAA progression and mortality risk.This work was supported by a grant from the Spanish Ministry of Science and Innovation (PID2019-109844RB-I00). The genotyping service was carried out at the Genotyping Unit-CEGEN in the Spanish National Cancer Research Centre, supported by Instituto de Salud Carlos III, Ministerio de Ciencia e Innovación. CEGEN is part of the initiative IMPaCT-GENóMICA (IMP/00009) cofunded by the Instituto de Salud Carlos III and the European Regional Development Fund. G. Tempran-Sagrera is supported by the Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut grant from the Catalan Department of Health for junior research personnel (SLT017/20/000100). Dr Sabater-Lleal is supported by a Miguel Servet contract from the Instituto de Salud Carlos III Spanish Health Institute (CPII22/00007) and cofinanced by the European Social Fund. Dr Davtian was funded by a Tenovus Scotland Research PhD studentship, T19-06